dijous, 3 de gener del 2013

Oportunitat perduda: en Vaquerizo no s’hi apunta!

Oooh! Quina decepció! El nostre Mario, en Mario Vaquerizo –ja sabeu, la parella d’Alaska–, va decidir finalment no matricular-se a la nostra carrera, tot i que en diverses ocasions havia manifestat la seva voluntat decidida de fer-ho. (Vegeu una altra entrada en què documentem aquest tema.)
 


Sembla que la decisió final ha estat presa per responsabilitat. No hi ha influït –o almenys no ha transcendit– el fet que hauria hagut de pagar una matrícula amb recàrrec (en Mario ja és llicenciat en periodisme). No; els diners no són un impediment quan el que es tracta d’assolir és una alta aspiració personal.

No s’hi ha matriculat perquè les seves múltiples obligacions professionals li haguessin impedit «ir a clase y volver a tener una carpeta». (Declaracions extretes d’una font de tota confiança: Vertele!). I això que els directius de la universitat on va anar a informar-se (imaginem que la Carlos III de Madrid) el van animar a optar per la modalitat semipresencial.

Però no; ell és un ciutadà conscient de les seves limitacions: «le parecía mal ocupar una plaza pública cuando no iba a tener tiempo para estudiar.» (De la mateixa font citada anteriorment.) Ai... Alguns dels nostres alumnes haurien hagut de fer aquesta reflexió abans d’abonar l’import d’una matrícula que possiblement no podran rendibilitzar gaire...

Us imagineu que algun personatge popular –per exemple, el Josmar, l’Homo APM, la Pilar Rahola, en Ramon Pellicer...– es matriculés al nostre grau? I que n’anés cantant les excel·lències –o no, tant és– per les televisions i que se’n fessin ressò les xarxes socials?

Podríem trobar perles com ara aquestes (respectivament): «És súper fort! Sabíeu que hi ha altres buscadors, a més de Google?», «Ho haveu vist? Aquest grau és la canya: no saps molt bé per què servirà... però és interessantíssim!», «Hi ha un professor que ni sento què diu ni entenc de què parla... però és tan mono...», «Per demà he d’entregar una ressenya, fer un treball en grup, assistir a una conferència... i encara no m’he depilat!» 

De bibliotecaris catapultats per la fama ja hi ha hagut algun precedent... El 2005, una formosa senyoreta andalusa, llicenciada en Documentació per la Universitat de Granada, va participar a «l’experiment sociològic» Gran hermano

La nostra col·lega es diu Inma Contreras i no va fer un gran paper al concurs, però la seva presència pública a les pantalles sens dubte que va col·laborar que algun espectador del programa s’interessés pels nostres estudis. Només per als més frikis: al vídeo següent (de la gala final de Gran hermano de 2005) la veureu en plena acció (a partir del minut 1.30): https://www.youtube.com/watch?v=CqcxkmrqkdM
 

Des d’aquí animem el col·lectiu bibliotecari català a fer el possible per aparèixer a les pantalles televisives per tal de promocionar la professió i la carrera. Podem participar en concursos de televisió, superar rècords del Guinness, salvar una iaia de morir en un incendi, manifestar-nos despullats per la plaça de Sant Jaume: tot és vàlid! Però sempre (sempre!) amb un cartellet penjant que digui: «Soc bibliotecari» o bé «Soc bibliotecària», segons s’escaigui.

Salut!

6 comentaris :

  1. ets la òstia :P

    Però tens raó jajaja ara vaig a fer-me un cartellet per penjar-me a l'esquena

    Quan va haver la "gran nevada" de fa un parell d'anys, vaig haver de fer autostop per tornar a casa (no funcionaven els trens) i em va recollir una família... i quan vaig pujar al cotxe em van dir que mai havien recollit a una "autoestopista"... i jo vaig dir: "sóc bibliotecària!!" (crec que es van quedar mes tranquils) hahahahahaha

    ResponElimina
  2. Aquests personatges potser han fet una mica de ressó mediàtic de la Biblioteconomia. Però em sembla que en Vaquerizo poc sabia de la Bibliteconomia quan en va parlar (com poc sap del què parla normalment...) i a la Imma Contreras em sembla que se li havia oblidat 3/4 parts de la carrera quan va entrar a Gran Hermano.
    Jo sóc més partidària que el màrqueting es faci mitjantçant un "Departament de Màrqueting de Biblioteconomia" per exemple. I aquests "personajillos" es busquin la vida a "La Voz", "l'MTV","Gran Hermano" i companyia, llocs on pocs bibliotecaris hem participat.
    Ah sí! recordo que un company meu va participar al "Gran Dictat", ja ho deia el meu avi...
    "No digas de este agua no beberé".
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb tu: la manca d'estudiants és una qüestió seriosa i l'hem d'entomar amb seriositat, tal com em consta que ho estan fent els dirigents tant de la Facultat com del Col·legi.

      Aquest bloc, com que no és el portaveu de ningú, es permet algunes llicències, per arrencar un somriure en aquests temps tan durs que ens ha tocat viure.

      Aquest company que dius... no seria pas un, que vaig comentar en el seu dia? :-)

      Elimina

  3. TEATRE ROMEA
    EL DICCIONARIO

    Amb Vicky Peña!

    Arriba al Teatre Romea la vida silenciosa de Maria Moliner, la bibliotecària famosament coneguda pel seu 'Diccionario de uso del español', encarnada per Vicky Peña, que es va atrevir a criticar la Real Academia Española de la Lengua. Et perdràs aquesta obra d'èxit?

    Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! Gràcies pel comentari!

      Personalment sempre m'han atret els diccionaris (em podeu dir «friqui») i aquesta obra no me la penso perdre: http://www.teatreromea.com/es/season/822.

      Sobre Maria Moliner s'ha escrit molt... si teniu ganes de llegir una mica sobre ella podeu veure un recull d'enllaços d'interès aquí: http://www.ati.es/gt/lengua-informatica/moliner.html.

      Aquesta no serà pas la primera obra de teatre que tindrà una bibliotecària com a protagonista. En aquest mateix bloc vam parlar fa temps d’una altra: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/02/una-bibliotecaria-protagonista-al.html.

      Elimina
  4. Finalment en Vaquerizo s'ha decidit! https://instagram.com/p/75KTLwPVOk/

    Rafel

    ResponElimina