El màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, homologat

D'ensenyaments de màster n'hi ha de dos tipus: els que han estat validats per una autoritat d'avaluació universitària, i els que no. Els primers s'anomenen tècnicament «màsters universitaris» (col·loquialment, «màsters oficials»). Els segons, «màsters» a seques (col·loquialment, «màsters propis» o «màsters privats»).

Antigament hi havia entre ells una diferència de preus, però avui en dia això s'ha esvaït. La diferència és que els títols dels màsters oficials tenen un reconeixement per part del Ministeri (a part d'haver passat pel control de qualitat de l'organisme que l'hagi avaluat), mentre que els segons només són avalats per la universitat que els organitza.

No tot són desavantatges per als màsters propis: en aquesta modalitat, els organitzadors tenen més flexibilitat, per exemple, a l'hora de contractar el professorat (poden ser professionals de prestigi, encara que no tinguin títols acadèmics).

Fotografia: Amadeu Pons

Tot aquest preàmbul és per anunciar que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) ha avaluat positivament el màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials que la Facultat començarà a oferir a partir del proper curs.

Catalunya (i els altres països del nostre entorn) posseeix un patrimoni bibliogràfic i documental molt ric, que lògicament genera una certa quantitat de llocs de treball. A més de saber descriure correctament aquests materials, preservar-los i difondre'ls entre el públic interessat, cal també saber explotar-los al màxim amb les possibilitats que els mitjans tecnològics ens procuren.

És doncs una bona opció per a la gent que vegi el seu futur laboral entre incunables, manuscrits, documents antics... Vegeu més informació sobre aquest màster aquí: http://www.ub.edu/biblio/master-de-biblioteques-i-col-leccions-patrimonials/presentacio.html

En relació al patrimoni bibliogràfic, em ve bé de fer-me ressò d'una jornada que, per segona edició, organitzarà properament l'Ateneu Barcelonès: Jornada de Biblioteques Patrimonials, que enguany porten com a lema «Documents d'Ahir per [a] la Societat de Demà». Tindrà lloc el 29 de novembre de 2012, entre les 9 i les 14 h. Aquí podreu veure'n més informació: http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/apartats/menudeines/jornades/index.html

I, també al novembre (els dies 21, 22 i 23) tindrà lloc a Barcelona un curset titulat «El llibre litúrgic antic: identificació i datació», organitzat per l'Asociación de Bibliotecarios de la Iglesia en España. Aquí en veureu més informació: http://www.abie.es/images/stories/actividades/LibroLiturgicoCatalan.pdf

Parlant de màsters, recentment també ha assolit la categoria de màster oficial un del qual ja havíem parlat en alguna ocasió: el màster en línia de Documentació Digital, organitzat per l'IDEC de la UPF. Aquí en veureu més informació: http://www.documentaciondigital.org/


Actualització (2 d'agost de 2012). El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana ha programat per al proper 20 de setembre, a la tarda, un petit curs de quatre hores sobre el tema. Porta per títol «Col·leccions i fons patrimonials en temps de crisi» i serà impartit per Lluís Vicente, director de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. Per a més informació: http://cobdcv.es/index.php?option=com_content&task=view&id=425&Itemid=128

Anuario ThinkEPI, una publicació sempre esperada

Fa pocs dies s’ha posat a la venda la sisena aparició de l’Anuario ThinkEpi, al qual ja hem fet referència en aquest blog en ocasions anteriors.

Anuario ThinkEpi: análisis de tendencias en información y documentación. Vol. 6 (2012). Tomàs Baiget, Javier Guallar y Enrique Orduña-Malea (eds.). Barcelona: EPI: Editorial UOC, 2012. 340 p. ISSN 1886-6344. ISBN 978-84-97889858. 97 euros. També disponible en línia.

 

Com molts dels lectors deuen saber, aquesta publicació és una recopilació de treballs breus (54 en total, aquest any), escrits per experts, que sintetitzen el món de la informació i la documentació a Espanya i al món. El contingut es troba estructurat en aquestes seccions:

A. Formación
B. Profesión
C. Bibliotecas
D. Archivos
E. Gestión de información en la empresa
F. Comunicación científica
G. Medios
H. Web semántica y bibliotecas virtuales
I. Mercado, industria y sector informacion
J. Sistemas de informacion
K. Tecnologías

Aquí veureu els treballs que conformen cada capítol:
https://thinkepi.scimagoepi.com/index.php/ThinkEPI/issue/view/1737

El seu fundador i director és l’inesgotable Tomàs Baiget, que en aquesta edició ha comptat la col·laboració de Javier Guallar i d'Enrique Orduña-Malea.

De l’edició de 2012 m’agradaria destacar unes quantes contribucions que tenen una relació directa amb la temàtica d’aquest blog, tot i que el conjunt de l'anuari és molt recomanable de fullejar!

Per començar, a l’apartat de formació, «Las cifras de la enseñanza universitaria en Documentación en España: 2010», de Mercedes de la Moneda-Corrochano. Es tracta d'un tema clau. Com ja he dit en altres ocasions en aquest bloc, a la Facultat fa anys que no ens sobren els alumnes, més aviat al contrari. Analitzar les dades ofertes per aquest treball ens hauria d'ajudar a prendre decisions al respecte. Malauradament, la recopilació de les estadístiques oficials porta el seu temps: per això les dades d'aquest treball fan referència al 2010, que són les darreres disponibles a hores d'ara.

En l’àmbit de la professió, destaquem «Profesión y profesionales de la información en 2011», per Carlos-Miguel Tejada-Artigas. Aquest professor de la Universidad Complutense de Madrid és el coordinador del grup de treball sobre perfils professionals del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, i per tant està molt qualificat per emetre les seves opinions al respecte.

Fa unes setmanes ja vàrem citar de passada una contribució d'aquest mateix apartat de l'anuari: «Community managers, content curators y otros perfiles profesionales para la web social», de Sandra Sanz-Martos. Ben documentada, explica les diferents funcions d'aquests nous perfils que Internet i les xarxes socials han posat al mercat.

A l’apartat C de l'Anuario, sobre les biblioteques, totes les contribucions són meritòries; però destaquem la de Lluís Anglada «Qué harán las bibliotecas dentro de 15 años» per la seva visió de futur. Els seus aguts comentaris els encadena a partir de les funcions principals que –segons ell– faran les biblioteques: ser un lloc on la gent s'hi estigui, pagar pels recursos informatius (impresos i electrònics) i guardar la informació que generem avui en dia (digital o en paper).

Cal no oblidar l’àmbit dels arxius: «Archivos en España 2011», per Ramon Alberch-Fugueras, que resumeix els principals esdeveniments del 2011 d'aquest sector.

En l’apartat E, de Gestió d’informació a l'empresa, hi ha cinc treballs, tots ben recomanables. Per destacar-ne un, posarem el de Carlota Bustelo-Ruesta «Gestión y uso de la información en la empresa en 2011», que posa en relleu algunes tendències en aquest àmbit: la intel·ligència competitiva i l'ús de les xarxes socials, entre d'altres.

No vull deixar de mencionar a l'apartat I (Mercat, indústria i sector informació) el treball titulat «Reutilización de datos culturales», a càrrec d'Antonia Ferrer-Sapena i Fernanda Peset. És un tema del qual també ens hem fet ressò en més d'una ocasió en aquest bloc. Presenten la legislació relacionada, comenten les dificultats que impedeixen un desenvolupament òptim d'aquesta activitat, i desitgen que aquestes traves desapareguin perquè el motor econòmic que representa aquesta oportunitat es pugui desenvolupar totalment.

En resum, una publicació imprescindible per estar al dia del que passa en el conjunt dels àmbits relacionats amb les ciències de la informació: des de la formació dels professionals, fins a les biblioteques públiques i els arxius, amb una atenció especial a temes tecnològics.

Cal ser flexibles i polivalents, segons Carme Fenoll

La cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll, ha estat entrevistada per Candela Ollé al bloc de la UOC DocuBlog el passat 17 de juliol. Hi parla de la seva feina quotidiana, del seu paper com a professora tutora de la UOC i de la visió que té dels professionals.

Imatge obtinguda de l'entrevista que comentem

Aquí trobareu l'entrevista: http://informaciodocumentacio.blogs.uoc.edu/2012/07/17/entrevista-a-carme-fenoll/

Com a curiositat, direm que la jornada laboral de la Sra. Fenoll és dilatada: de 7 a 19 h (com a mínim).

Parla dels projectes més importants que té al damunt de la taula en aquests moments:

«Per posar tres exemples de grans projectes: el nou PUOSC-PEB que permetrà la construcció de nous equipaments bibliotecaris; la nova plataforma de préstec digital nacional o la redacció del desenvolupament del Pla de foment a la lectura.»

En un altre passatge de l'entrevista comenta «El millor de les nostres biblioteques són els seus professionals, en bona part molt motivats. La crisi ens obligarà a ser molt més creatius i desenvolupar estratègies per fer-nos més imprescindibles.»

I la darrera pregunta i resposta també em sembla molt important de transcriure:

«Descriu-nos quines característiques, habilitats i competències hauria de tenir per tu un bon professional de la documentació.

–Bàsicament tres: enfocament a l’usuari, flexibilitat i polivalència. La primera característica la trobo imprescindible, perquè podem caure en l’error de prioritzar els processos i no l’usuari; la flexibilitat, perquè ens permet una adaptació contínua a uns canvis que ja ningú qüestiona, i la polivalència, perquè cada vegada les nostres tasques són menys estables i rutinàries.»

Estem contents de constatar que les biblioteques públiques estan ben dirigides!

Sobre formació en informació juvenil

Fa temps vam dedicar una entrada d’aquest bloc a la reglamentació de la formació dels informadors juvenils, dins de la formació professional. Avui apunto una continuació.

En l’àmbit de Catalunya s’han establert diferents cicles formatius nous de la família dels serveis socioculturals i a la comunitat.

Un d’ells és el grau superior d’Animació Sociocultural i Turística. Entre les matèries que el composen n’hi ha una que té relació directa amb la nostra professió: Informació juvenil.

I dues més que sense estar directament vinculades al nostre camp, les trobem ben interessants:
•  Formació i orientació laboral
•  Empresa i iniciativa emprenedora

Ens alegrem que la formació professional relacionada amb el món de la informació estigui regulada i ben establerta...

Nova funció: bibliotecari encastat (embedded librarian)

No m'atreviria a qualificar de «nou perfil» els «embedded librarians» perquè més que una tasca nova, el que és característic en aquest cas és la ubicació del lloc de treball: enmig dels usuaris. Podríem dir que la seva funció respon a un principi que no és pas nou i que té molt de sentit comú: cal anar a buscar la feina allà on es troba; no esperar que sigui ella la que ens vingui a trobar...

El bibliotecari encastat (?) («embedded librarian») és aquell que es mou entre els usuaris que el poden necessitar, és a dir, forma part dels equips de recerca, està integrat als grups de treball sobre innovació docent, és present als espais virtuals de les assignatures –per poder rebre consultes en línia– o participa –en definitva– amb professionals d'altres disciplines en un objectiu comú.

Té una certa relació amb una bona qualitat del bibliotecari que tracta amb el públic: és «mòbil» o «circulant»,  es va movent per allà on són els usuaris (a les terminals de consulta del catàleg, per les prestatgeries, a les sales amb altres artefactes...) per tal de resoldre in situ les consultes que sorgeixin inopinadament. La qualitat de «mòbil» és una de les que jo sempre recomanava en els bibliotecaris d'informació a les classes de primer curs de la diplomatura.

El concepte ja fa anys que circula, sobretot en l'entorn de les biblioteques universitàries i dels grups de recerca. El terme anglès sembla que es va crear per analogia amb els «embedded journalists» que acompanyaven els soldats dels Estats Units en les seves accions militars a la guerra d'Iraq (2003-2011): http://en.wikipedia.org/wiki/Embedded_journalism

Una de les tasques més habituals que es desenvolupa des d'aquesta concepció és la funció docent, que en algunes biblioteques porten a terme els bibliotecaris. No parlem de la típica formació d'usuaris a l'entorn de la biblioteca, sinó d'impartició de tota o d'una part d'una assignatura del pla d'estudis. Tant en nivells preuniversitaris com també dins de la universitat.

Si bé els primers treballs que recullen aquest terme daten de vers 2004 (Dewey, Barbara I, «The embedded librarian: strategic campus collaborations». Resource sharing & information networks, vol. 17, no. 1/2 (2004), p. 5-17) no és fins molt recentment (2011) que apareixen els primers llibres dedicats en exclusiva a aquest tema i que incloguin el terme al títol. Quan es publiquen monografies sobre una matèria nova, vol dir que ja es pot considerar prou consolidada:

Kvenild, Cassandra; Calkins,Kaijsa (eds.). Embedded librarians: moving beyond one-shot instruction. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2011. ix, 235 p. ISBN 978-0-83898-587-8.
Disponible parcialment en línia a: http://www.worldcat.org/title/embedded-librarians-moving-beyond-one-shot-instruction/oclc/720259010/viewport

Shumaker, David. The embedded librarian: innovative strategies for taking knowledge where it's needed. Medford, NJ: Information Today, 2012. 240 p. ISBN 978-1-57387-452-6.

De moment no han arribat a cap biblioteca del país; però d'aquesta última obra podem veure'n la bibliografia en línia (té quasi 400 entrades). I una ressenya.

En canvi, sí que podem recomanar la lectura d'un treball publicat a l'Anuario ThinkEPI de l'any passat:

Torres-Salinas, Daniel. «Integrados en la investigación: los embedded librarians». Anuario ThinkEPI, vol. 5 (2011), p. 48-51.
Una versió prèvia d'aquest treball es pot veure en línia a: http://www.thinkepi.net/incrustados-e-integrados-en-la-investigacion-los-embedded-librarians
El treball acaba amb una sèrie de tasques noves (o relativament noves) que podria desenvolupar aquest «embedded librarian» en contextos relacionats amb la rercerca.

Fins i tot hi ha un dos blocs dedicats específicament a aquest tema:

• http://embeddedlibrarian.com/
• http://embeddedlibrarian.blogspot.com.es/

I un estudi relacionat, també sobre el tema, força recent, que relaciona directament la funció dels «embedded librarians» amb tasques de formació d'usuaris:

Creaser, Claire; Spezi, Valérie. Working together [en línia]: evolving value for academic libraries. [Loughborough]: Loughborough University, June 2012. 16 p. <http://libraryvalue.files.wordpress.com/2012/06/ndm-5709-lisu-final-report_web.pdf>. [Consulta: 25 juny 2012].

«Embedded information literacy instruction is highly valued by teaching staff. Increasingly, this is developing into integrated teaching and curriculum development activities. Support for research appeared less well embedded, but there is evidence of successful partnerships between librarians and research staff in the areas of literature reviewing and data curation, in particular.»

Per últim, una entrada d’Amanda Marín al bloc Bibliogtecarios, que proposa una organització del treball en un sentit similar.  Tot i que no esmenta aquest terme, la seva idea és que seria molt interessant assignar un bibliotecari «tutor» a cada membre de la comunitat d’usuaris, per tal que l’atenció fos feta amb més confiança i, per tant, qualitat: http://www.biblogtecarios.es/amandamarin/la-formacion-de-usuarios

Anècdotes de la física...

Del fanzine Bibliotecaris de paper, que quinzenalment edita i publica Eli Ramírez, amb la col·laboracio d'uns quants bibliotecaris amb ganes de dibuixar, ja n’havíem parlat una vegada.

Fa poc va sortir el número 46 (25 de juny de 2012) d'aquesta publicació, que sempre ens arrenca un somriure!
http://issuu.com/eliramirez82/docs/bibliotecaris_de_paper_46

Entre les vinyetes d’aquest número n’hi ha una que fa referència a un fet de l'actualitat: un experiment dut a terme al CERN, amb el qual s'ha avançat en el coneixement de com va començar tot. El diàleg de la simpàtica vinyeta entre dos personatges és com segueix:

–Has vist això del bosó de Higgs? Han trigat dècades!
–Això és perquè no hi havia cap bibliotecari a l'equip...!

I ara ve una anècdota: en Jordi Moretón (http://es.linkedin.com/in/jordimoretongali) jove diplomat i en curs de graduar-se també en Física a la UB, va comentar al Facebook de l'Eli: «L'anècdota de tot plegat és que en Peter Higgs era l'encarregat de la petita biblioteca departamental de física de la Universitat d'Edimburgh just quan va predir l'existència de la partícula als anys 60.»

I segueix: «És més, com a bibliotecari era el primer en rebre i llegir les revistes, i això va ésser un fet crucial perquè en rebre un volum de la Physical review letters i revisar-ne un article del seu interès se li encengués la bombeta i en 10 dies ja tingués llest un "short paper". Quina aventura!»

La història la podem trobar explicada aquí. I aquí, més informació sobre el descobriment.

Ja ho veieu: un bibliotecari (més aviat hauríem de dir «un jove professor que treballava com a bibliotecari») potser va posar les bases del descobriment més important dels darrers temps!

Primer aniversari d'aquest bloc

Avui fa un any que sortia publicada la primera entrada d'aquest bloc, Bibliotecari: professió de present i de futur.

Imatge de Nazreth

L'objectiu principal d'aquest projecte és contribuir a la divulgació de la professió de bibliotecari. Ens queixem que la visibilitat del nostre col·lectiu és molt limitada. I sembla mentida que sigui així, si tenim en compte que uns quants companys nostres, els que treballen a les biblioteques públiques, fan una feina a primera fila que arriba a una bona part de la societat i per la qual reben una resposta de satisfacció molt positiva.

Si la nostra professió no és molt reconeguda, menys ho seran els estudis que permeten d'accedir-hi. Ampliar el nombre d'estudiants de batxillerat que coneguin i s'interessin pel grau d'Informació i Documentació i les variades sortides professionals a què condueix és una altra aspiració que tots hauríem de tenir com a prioritat.

La situació actual de crisi econòmica, que afecta de manera important les administracions, ha fet que la contractació de bibliotecaris hagi baixat. Els joves graduats troben dificultats a col·locar-se com ho havien fet fins ara. Això ens ha d'esperonar a trobar noves vies d'inserció laboral. Ens hem d'obrir mercats donant-nos a conèixer a empreses i organitzacions i oferint-los solucions als seus problemes.

Si convé ens hem de fer empresaris autònoms, i també hem de ser valents per començar projectes empresarials per oferir productes i serveis a altres empreses, a les administracions o al públic en general.

La formació permanent, especialment en els nous perfils professionals que Internet va generant, i les experiències laborals a l'estranger són dues altres línies temàtiques que des d'aquestes pantalles hem anat promovent.

La veritat és que tenint en compte tots aquests arguments, no hi ha hagut dia que ens faltés matèria per comentar i treure alguna entrada.

Aquest és el missatge número 251. La mitjana diària de lectors no arriba al centenar (89,6 visualitzacions). Les tres entrades més populars han estat:

"La carrera de bibliotecari a La Riera" (265 visualitzacions)
"Biblioteca pública: menys tasques tècniques i més relacions públiques" (218 visualitzacions)
"Com seran els bibliotecaris del futur?" (177 visualitzacions)

Agraïm a tots els lectors fidels el seu seguiment. Animem a tothom a deixar algun comentari amb discrepàncies o suggeriments. Com sempre, celebrarem la comunicació de noves idees per desenvolupar.


Fins aviat!

Big data: fenomen amb oportunitats laborals

Un concepte que darrerament començo a veure de manera repetida és el de «big data». Es tracta del fenomen contemporani de la gran quantitat de dades que les tecnologies permeten acumular, de la possibilitat de relacionar aquestes dades entre si encara que tinguin orígens diversos, i d'obtenir-ne informació d'interès.

Imatge d'ARTSILENSEcom

Per a una explicació més sistemàtica i completa, vegeu l'article de la Wikipedia en anglès: http://en.wikipedia.org/wiki/Big_data. Com a divulgador de la idea podem mencionar Enrique Dans, que en el seu bloc –del qual ja hem parlat alguna vegada– ha reflexionat en diverses ocasions sobre el tema: http://www.enriquedans.com/tag/big-data.

Una altra font per trobar textos d'interès en relació amb aquest fenomen i les seves implicacions amb la gestió empresarial és al web de l'entitat AIIM: http://www.aiim.org/Community/search/keyword?w=Big+Data

El «big data» té una certa relació amb el de les fonts obertes i la disponibilitat de la informació pública (generada per les administracions públiques). Poc espavilats seríem si no lluquéssim en aquesta gran quantitat de dades disponibles algunes idees de negoci.

Així ho han vist una part dels nostres col·legues periodistes, els quals pateixen actualment, com a col·lectiu, un gran trasbals laboral a causa de la crisi que ens corseca. Em refereixo a un nou perfil laboral, de la branca del periodisme anomenat «data journalist».

Una primera aproximació la podem tenir en aquest breu escrit: «How to be a data journalist», a càrrec de Paul Bradshaw: http://www.guardian.co.uk/news/datablog/2010/oct/01/data-journalism-how-to-guide

Segons ell, els «data journalists» dominen aquestes habilitats:

1. Finding data
2. Interrogating data
3. Visualising data
4. Mashing data

Ens sonen, oi, aquests conceptes? Són ben bibliotecaris!

Òbviament, periodistes i bibliotecaris tenim molts punts de contacte. Recordem la denominació –fins a un cert punt espúria– de «Ciències de la Informació» amb què s'anomenaven oficialment a Espanya els estudis universitaris de Periodisme o de Comunicació.

Periodistes i bibliotecaris fem servir la informació com a matèria primera, així que no ens ha d'estranyar que totes dues professions ens trobem ara també pretenent aprofitar-nos de les dades que les tecnologies ens permeten obtenir tan fàcilment. En aquest món que vivim cap col·lectiu té el monopoli de res: qui no corre, vola!

Insistint en aquest perfil periodístic, us convido a llegir l'escrit de Marta Berenguer «Jo de gran vull ser periodista de dades», publicat al bloc d'ESCACC Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura: http://bloc.escacc.cat/2012/06/jo-de-gran-vull-ser-periodista-de-dades/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

S'hi recullen una bona colla d'enllaços amb els quals podem ampliar el coneixement sobre aquesta tendència.

Que no hi veieu l'oportunitat de negoci? No són del mateix parer tres joves universitaris catalans (de tres ensenyaments diferents; cap d'ells bibliotecari) que han muntat l'empresa Data'n'Press: http://datanpress.com/ca/AboutUs

A veure si trobem algun exemple similar, amb la participació de bibliotecaris!

Per a aquells que vulguin aprofundir en el tema, hi ha disponible en línia el llibre Data journalism handbook: http://datajournalismhandbook.org/1.0/en/

I els interessats en el fenomen del «big data» en general, faran bé d'intentar trobar els materials d'una jornada que va tenir lloc a Bellaterra ahir, 17 de juliol: http://blog.bigml.com/2012/07/09/bigml-workshop-in-barcelona-july-17th-2012/. Igualment, cal que estiguin atents al proper congrés sobre el tema a Espanya, que tindrà lloc a Madrid el proper novembre: http://www.bigdataspain.com/


Actualització (2 agost 2012). Acabo de veure un document recomanable per als interessats en el fenomen del «big data». Es tracta d'una selecció d'opinions d'experts sobre el tema, que donen exemples, plantegen reptes i formulen prediccions d'aplicacions futures d'aquest fet.

Anderson, Janna Quitney; Rainie, Lee. The future of Big Data [en línia]. Washington, DC: Pew Research Center, July 20, 2012. [41] p. <http://pewinternet.org/Reports/2012/Future-of-Big-Data.aspx>. [Consulta: 2 agost 2012].

Consells (bàsics) per posar-se a buscar feina

Som a l'època de l'estiu: una fornada de joves bibliotecaris acaba de ser titulada i intenta incorporar-se plenament al mercat laboral. Tot i que la majoria de graduats de la Facultat ja disposa d'alguna experiència laboral –més o menys formal– adquirida mentre és estudiant.

D'altra banda, potser alguns bibliotecaris que ja fa uns anys que van acabar es troben en la conjuntura d'haver de buscar feina perquè no els renoven el seu contracte... Els mesos d'estiu poden ser un bon moment per posar en ordre tots els documents i recursos per situar-nos bé davant de la feixuga tasca de buscar feina.

L'entradeta d'avui no té unes grans pretensions. Si us trobeu en la circumstància d¡haver de cercar feina, us convido que llegiu un breu document amb uns consells bàsics per tal d'estar en bona disposició per tenir èxit. «Claves para encontrar empleo» ha estat elaborat i publicat per l'empresa de col·locació Randstad:

http://www.randstad.es/content/aboutrandstad/noticias-eventos/noticias/candidate/2012/claves-encontrar-empleo.xml

Probablement ja complim amb els 10 consells que es donen en aquest document; però m'ha semblat que no està de més assegurar-ho. De vegades ens oblidem d'allò més evident.

Ànims!

Pràctiques d’estiu a l’estranger!

Una de les particularitats de la nostra Facultat pel que fa a l’oferta formativa és la possibilitat que els nostres alumnes portin a terme durant els mesos d’estiu un període de pràctiques a l’estranger.

Ja hem esmentat aquest programa propi de la Facultat en alguna altra ocasió. Al web de la Facultat trobareu més informació al respecte: http://www.ub.edu/biblio/programes-d-intercanvi-i-mobilitat/practiques-destiu-a-lestranger.html

En torno a parlar avui perquè han començat a arribar els primers missatges dels estudiants protagonistes d'aquest estiu explicant la seva experiència. El primer, el de Francesc García Grimau, que s’està aquest mes de juliol a la biblioteca de la prestigiosa universitat politècnica suïssa, ETH. El segon, de la Núria Cangròs, que és a Nova York, a the Hispanic Society of America. El tercer, de la Mariona Ripoll, que és a la biblioteca de l'Instituto Cervantes, a Roma.

I ben segur que n’aniran arribant d’altres.

Els podreu anar seguint al bloc Mòbils BiD, de la Facultat: http://mobilsbid.blogspot.com.es/search/label/pr%C3%A0ctiques%20estiu%202012