dilluns, 27 d’octubre del 2014

Premis per a estudiants

La finalitat última d'aquest blog és divulgar la figura del bibliotecari ‒entesa en un sentit ben ampli de la paraula‒ per tal d'augmentar-ne la visibilitat social i, de retruc, propiciar que més alumnes vulguin cursar el grau d'Informació i Documentació.

A més de les particularitats de la professió (perfils nous, oportunitats de feina, etc.) de tant en tant em fixo en qüestions que afecten els estudiants (com el seguiment de l'oferta de les pràctiques extracurriculars) perquè es vegi que la nostra carrera té molts atractius.

L'entrada d'avui és d'aquest darrer tipus. Es tracta d'una oportunitat per als estudiants que acaben d'acabar el nostre grau o un dels nostres màsters. La SEDIC (Asociación Española de Documentación e Información) i el Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universidad Complutense de Madrid han convocat la primera edició del Premio al Proyecto Universitario más Innovador en el Ámbito de la Gestión de la Información y de la Documentación.

Guanyaran els premis els treballs finals de màster o de grau «más innovadores que pudieran tener mayor aplicación práctica en el ámbito empresarial». S'hi poden presentar candidats que hagin estudiat en qualsevol universitat de l'Estat i que hagin presentat el treball en els dos últims anys acadèmics (2012-13 i 2013-14). Es concediran tres premis, de 700, 450 i 250 euros. Hi ha temps fins el 21 de novembre de 2014 per enviar les propostes. En aquest enllaç trobareu la convocatòria.

I, aprofitant l'entrada, aquí va una informació d'una altra convocatòria en la qual podeu guanyar una tauleta (iPad mini o Samsung Galaxy Tab 4, a elecció): la CILIP Blogger Challenge. En aquest cas hi pot participar qualsevol persona. El premi s'adjudicarà a la millor entrada de blog que tracti sobre la importància de les biblioteques, la informació o el coneixement. El text ha de ser en anglès, i un cop publicat, s'ha d'informar els organitzadors per correu electrònic: abans del 7 de novembre de 2014.

Aquest concurs és organitzat per la CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), l'associació bibliotecària més important del Regne Unit. Veureu més detalls sobre la participació en aquest enllaç. Si algun dels lectors vol participar-hi i no disposa d'un blog on publicar, li ofereixo graciosament aquestes pantalles; només cal que m'escrigui adjuntant el text a publicar.

Per acabar, no oblidem una altra convocatòria de la qual ja vaig parlar fa uns mesos (a l'entrada del 7 de maig de 2014): la Borsa d’Estudi Ramon d’Alòs-Moner, dotada amb 3.000 euros, que concedeix anualment l'Institut d'Estudis Catalans «per a l’elaboració d’un treball bibliogràfic de tema català». Qualsevol persona s'hi pot presentar. En aquest cas el termini per fer arribar els projectes (no cal que el treball estigui enllestit encara) és el 2 de desembre de 2014.

A veure si algú s'hi anima!


dilluns, 20 d’octubre del 2014

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (9). Comparació amb altres facultats

Com bé saben els lectors habituals d'aquest blog, des de fa una temporada proporciono les dades relatives a les ofertes de pràctiques extracurriculars que ens arriben a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació per part d'empreses o institucions, adreçades a l'alumnat del grau d'Informació i Documentació. En aquesta entrada d'avui facilito unes dades comparatives d'ofertes d'aquesta mena per a estudiants d'altres graus de la UB.
 
Fotografia de la Library of Congress

Hi ha centres de la UB en què els anuncis que arriben de les empreses es donen a conèixer per mitjà del web, de manera que és relativament fàcil obtenir les dades. Així, podem veure l'oferta disponible a les facultats de Dret, Filologia, i Economia i Empresa. Altres, en canvi, no ofereixen aquest servei en línia (com tampoc fem nosaltres mateixos), tot i que hi pugui haver informació genèrica al respecte. Per exemple, Geografia i Història, Matemàtiques, Geologia o Psicologia.

A la Facultat de Dret aquestes ofertes es troben disponibles en línia, a la seva intranet, accessible prèvia identificació als membres de la comunitat universitària de la UB:
http://www.ub.edu/dret/intranet/borsa_practiques.html

Aquest és un resum de les ofertes de pràctiques per als estudiants del grau de Dret divulgades durant el mes de setembre de 2014:
 
Total d'anuncis: 27
Total de places demanades: 28
Entitats de l'àmbit privat: 27 (25 bufets d'advocats, de procuradors o serveis jurídics d'empreses, una consultoria i un productor de base de dades)
Remuneració mitjana: 2,2 euros / hora. Només s'esmenta la remuneració en sis dels anuncis. D'aquests, en tres casos són 0 euros; en dos, 4 euros l'hora, i en un, 5 euros l'hora.

Segons les estadístiques de la UB, el nombre d'estudiants de grau de la Facultat de Dret el curs 2013-14 (el darrer disponible) van ser: 5.463. Això fa una taxa de 0,005 places ofertes per estudiant.

A la Facultat de Filologia, les ofertes disponibles per als seus estudiants es troba disponible a la web: http://www.ub.edu/filologia/practiques/oferta_pnc.htm. Aquestes són les dades disponibles en el moment de consultar aquesta pàgina, amb informació d'anuncis publicats durant un mes: entre el 3.9.2014 i el 2.10.2014:

Total d'anuncis: 5 (tots provinents de l'àmbit privat)
Total de places demanades: 12
Els anuncis van destinats a estudiants de graus diversos (cal tenir en compte que en aquesta facultat s'ofereixen 10 graus diferents).
Remuneració mitjana: 3,74 euros l'hora (amb una franja que va de 3 a 5 euros l'hora).
El total d'alumnes de grau de la Facultat Filologia segons les estadístiques citades abans era de 2.923 alumnes. Això fa una taxa de 0,004 places ofertes per estudiant.

Tota una altra cosa passa a la Facultat d'Economia i Empresa. Disposen d'una pàgina web (llarga, però ben correcta i clara) amb informació adreçada als estudiants sobre la possibilitat de fer pràctiques extracurriculars. Des d'aquesta pàgina hi una una opció a consultar un «Tauler en línia». Si cliquem a «Ofertes grau» arribem a les dades que ens interessen: http://ub-eco.cvtools.com/persona/Ofertas.consulta.inner.php?. Analitzo les ofertes publicades durant el mes de setembre de 2014.

Total d'anuncis: 65 (tots provinents de l'àmbit privat excepte dos: una fundació i un departament de la Generalitat)
Total de places demanades: només les he comptabilitzades en els 10 anuncis més moderns. En total es demanen 12 places. Si extrapolem aquesta proporció, les places que s'oferirien en total serien 78.
Remuneració mitjana: 4,99 euros l'hora (només s'han analitzat els 10 anuncis més moderns, dels quals només en dos figurava la remuneració).
El total d'alumnes de grau de la Facultat d'Economia i Empresa va ser el curs 2013-14 de 7.097. La taxa de places ofertes per estudiant seria de 0,011.

Repetiré aquí les dades de la nostra Facultat, de Biblioteconomia i Documentació, obtingudes el passat 1 d'octubre (i que ja vaig donar en aquest blog en el seu moment):
http://bib-doc.blogspot.com.es/2014/10/seguiment-dels-convenis-de-cooperacio.html

Total d'anuncis: 6 (4 del sector públic, 2 del privat)
Total de places demanades: 7
Remuneració mitjana: 6,75 euros l'hora.
Els estudiants de grau de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, segons la mateixa font, eren 580. La taxa de places ofertes per estudiant seria de 0,012.

Aquesta simple anàlisi no es pot prendre molt seriosament, ja que el període estudiat és curt. Però ve a confirmar una percepció que tenim: l'oferta de pràctiques externes de la nostra Facultat és de les més altes de la UB (tenint en compte el nombre d'estudiants a la qual s'adreça) i de les més ben remunerades.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Quarta «primera biblioteca sense llibres» que s'inaugura

La paraula «biblioteca» la utilitzem amb diferents significats. Sovint, amb el de l'equipament on podem anar a estudiar o agafar en préstec documents, entre d'altres coses. Però també amb el sentit d'institució («tenim accés a Aranzadi perquè la biblioteca paga la subscripció»). (Per no parlar d'altres sentits més allunyats, com quan s'utilitza per designar col·leccions de llibres: «Aquest encíclica està publicada a la Biblioteca de autores cristianos»).
Fotografia de la nova biblioteca sense llibres de la Florida Polytechnic University,
publicada en molts mitjans

A les biblioteques actuals hi trobem tant documents físics com virtuals. És un repte per als bibliotecaris saber posar de relleu tots els suports disponibles, ja que hi ha alguns usuaris que poden ignorar alguna de les modalitats.

Com és sabut, cada vegada hi ha més documents electrònics disponibles al mercat, i això fa que alguns tipus d'obres que fins ara es publicaven en paper deixin d'existir en aquest format. Les obres de consulta, que s'han d'actualitzar sovint i que no estan pensades per a una lectura lineal, són unes candidates ideals per ser publicades en línia. L'apartat de les revistes acadèmiques, amb un nombre de lectors potencials relativament reduït, guanyen en actualització i en sostenibilitat econòmica si es difonen en versió electrònica.

Arribarà un dia que hi hagi biblioteques sense llibres impresos? Sembla que ja ha arribat! Evidentment no és el model majoritari; però sí que se'n donen casos.

El passat 1 de setembre de 2014, el diari ABC publicava una notícia amb aquest titular: «La primera biblioteca sin libros, diseñada por Calatrava, abre sus puertas en Estados Unidos». La podreu llegir en aquest enllaç. Es tracta d'un equipament de la Florida Polytechnic University, on els estudiants poden accedir a més de 135.000 llibres en format digital, en una superficie de més de mil metres quadrats.

Però... curiosament, aquesta sembla que no és pas la primera biblioteca d'aquestes característiques. Com ja vaig comentar en una entrada anterior (del 20 de novembre de 2013), hi ha hagut anteriorment altres vegades en què s'ha documentat la inauguració de biblioteques sense llibres.

Al comtat de Bexar, a Texas (Estats Units) es va inaugurar una altra biblioteca així a la tardor de 2013. L'anomenen BiblioTech. El mateix diari ABC també la qualificava de «primera» (notícia del 15 de gener de 2013): «Bexar County, un condado del estado de Texas, se va a convertir en la primera localización de ese país en contar con una biblioteca 100 % digital». Una de les fonts de la notícia que cita és aquesta.

Una altra «primera biblioteca sense llibres», en aquest cas en l'àmbit espanyol, és la que es va obrir a la Universitat de Salamanca. Ho va publicar el diari El confidencial el 14 de febrer de 2013: «La Universidad de Salamanca (USAL) ha puesto en marcha la primera biblioteca con libros y sin papel en el conjunto del sistema universitario español.»

Però realment la primera de totes –si no em fallen les fonts– data de setembre de 2010, i també es troba emplaçada a l'estat de Texas, als Estats Units. En aquest cas, a la Universitat de Texas, a San Antonio (UTSA), per a una facultat dedicada a la tecnologia i l'enginyeria. En aquesta nota de premsa de la mateixa universitat podem llegir la notícia. «Instead of storing printed volumes, the library offers students a rapidly growing collection of electronic resources including 425,000 e-books and 18,000 e-journal subscriptions.» També se'n va fer ressò el blog Bauen en el seu moment.

Imatge obtinguda de: https://www.youvisit.com/tour/photos/northeastern/80086?id=50175




divendres, 3 d’octubre del 2014

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (7)

Continuo la presa mensual de dades sobre l'oferta de pràctiques no curriculars que arriben a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació perquè les aprofitin els seus estudiants. Si sou lectors habituals d'aquest blog, ja recordareu que cada primer de mes recullo aquestes dades per copsar una mica l'estat del mercat laboral.

Fotografia de la Library of Congress. Autor: Lewis Wickes (1874-1940)

Evidentment no es pot assimilar realment aquesta anàlisi amb el mercat laboral «de veritat», ja que aquí estem parlant de pràctiques remunerades per a estudiants; però penso que en una certa mesura sí que pot ser significatiu observar la quantitat, varietat i nivell de remuneració que s'ofereix.

Passem a les dades recollides l'1 d'octubre de 2014. (Cal dir que l'1 de setembre no vaig recollir dades, donat que durant el mes d'agost l'edifici de la Facultat va romandre tancat, així que no hi havia noves informacions.)

Nombre de convenis publicats: 6, amb 7 places en total. Entitats del sector públic: 4 (entitat de recerca, serveis funeraris, patronat de l'habitatge municipal, consorci de biblioteques). Entitats del sector privat: 2 (dues entitats dedicades a formació universitària).

Remuneració mitjana per hora de feina: 6,75 euros / hora (amb una forquilla que va dels 2 als 10 euros l'hora).

En comparació al mes anterior, es constata que hi ha el mateix nombre d'estudiants sol·licitats, i que la remuneració mitjana s'ha incrementat lleugerament (un 4,6 %).

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.


dimecres, 1 d’octubre del 2014

Oportunitats de feina a l'estranger

En diverses ocasions he parlat de la possibilitat de marxar a l'estranger a treballar una temporada (concretament, amb aquesta, són 15 ja les entrades dedicades al tema en aquest blog). Acostumo a fer-ho quan l'atzar fa que hi hagi diverses convocatòries de feina interessants. Penso que un professional de la informació hauria de viure aquesta experiència en algun moment de la seva vida. I no ho dic perquè ara corrin temps de crisi; sinó en general.


Heus ací unes quantes ofertes de feina del nostre sector ubicades a l'estranger que s'han convocat no fa gaire temps i encara són vigents.

El Tribunal Internacional de Justícia, de la Haia, busca un bibliotecari que sàpiga catalogar i que tingui cura del funcionament del sistema de gestió. Cal que sàpiga anglès i francès. El sou anual aproximat és de 38.000 euros. El termini per fer arribar les sol·licituds acaba el 29 d'octubre. Aquí veureu l'anunci.

LIBER, a més de ser el nom de la fira del llibre que se celebra a Madrid i a Barcelona i de la qual vaig parlar dilluns passat, designa també una associació de biblioteques: Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche/Association of European Research Libraries, formada per més de 400 centres de més de 40 països. Té la seu també a la Haia, com el Tribunal de l'anunci anterior. Actualment estan buscant un director executiu. Com es pot pensar, les qualitats que ha de reunir aquesta persona són moltes i de responsabilitat. El sou, en consonància: entre 3.900 i 5.000 euros mensuals, aproximadament. Hi ha temps per presentar-s'hi fins el proper 7 d'octubre. En aquest enllaç hi ha més informació sobre la feina.

L'IFLA no cal que la presenti: és l'organització professional de més alt nivell del nostre camp. Aquesta federació internacional d'associacions de bibliotecaris i biblioteques té la seu central també a la Haia, com les anteriors dues entitats. I també està buscant una persona per ocupar un càrrec de responsabilitat: el de gerent. No cal dir que la quantitat de coneixements i habilitats requerides és molt alta. I el sou també és alt, de primera categoria: 51.000 euros anuals, aproximadament. En aquest cas no hi ha un termini concret per enviar les candidatures. Aquí podreu veure els detalls.

Caram amb la Haia... No hi ha més feina, per a la Haia? Doncs sí, afegim-n'hi una altra! Es tracta d'un lloc de treball que té com a responsabilitat la gestió dels fitxers electrònics d'un organisme dependent de l'ONU: el Mecanisme per a Tribunals Penals Internacionals. El termini per fer arribar les sol·licituds acaba el 10 d'octubre, i el salari, un mínim de 37.000 euros anuals, aproximadament. Mireu l'anunci de la feina.

Una altra feina ben diferent és la que es pot fer a la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i del Treball (Eurofound), amb seu a Dublín, Irlanda. La denominació del lloc de treball és «editor de visualització de dades». Lliga directament amb una de les especialitzacions del nostre àmbit professional. Concretament, aquesta persona haurà de «crear representacions gràfiques efectives, tant de dades com dels resultats d'investigacions realitzades». El termini acaba el 7 d'octubre de 2014. I el salari, al voltant dels 5.000 euros mensuals. Vegeu més detalls de la feina en aquest anunci.

Teniu ganes més aviat de viatjar al continent americà? Us esperen a Palm Beach! La biblioteca pública de Wellington, a l'estat de Florida, està buscant un bibliotecari per a la secció infantil: haurà de programar activitats, explicar contes, atendre el servei de referència, preocupar-se pel desenvolupament de la col·lecció, etc., etc. El sou, uns 33.000 euros anuals. Si us interessa, us heu d'afanyar: el termini per enviar la sol·licitud acaba el 3 d'octubre. A l'anunci ho expliquen.

Si no teniu molta experiència professional perquè fa poc que heu acabat la carrera, i l'heu feta a la UB, podeu participar en una convocatòria que us pot permetre treballar durant un any en una ciutat de somni: Florència. I encara és més idíl·lica la biblioteca i el centre de treball: l'Istituto Universitario Europeo. En aquest cas el salari no arriba a cotes tan altes com les que hem vist fins ara: uns 1.200 euros mensuals. Vegeu les condicions aquí.

Ja veieu... no falten oportunitats per a la gent decidida i amb una formació sòlida.

dilluns, 29 de setembre del 2014

Visitar fires de llibres: buscar i trobar

Després de la Setmana del Llibre en Català (Barcelona, 5-14 de setembre), ara mateix està en marxa la 63a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, al passeig de Gràcia de Barcelona (fins el proper 5 octubre), i ben aviat tindrà lloc el Liber, que enguany se celebra a Barcelona, entre l'1 i el 3 d'octubre.



Serveix d'alguna cosa passejar i fullejar centenars de llibres i altres materials exposats en aquestes fires? No hi ha una resposta única: hi haurà gent que en traurà profit, i d'altres que perdran el temps. Tanmateix, em sembla que podríem trobar una utilitat bastant generalitzada per a tot bibliotecari: augmentar la «cultura general» sobre autors i obres, editorials, col·leccions... Aquesta mena de coneixement és aplicable a llarg termini en el tracte amb els usuaris i també en la catalogació de materials.

Un altre benefici de la visita a fires com el Liber és la possibilitat de contactar directament amb responsables d'editorials (i altres empreses relacionades amb el sector) per tal d'oferir els nostres serveis professionals i trobar alguna oportunitat de feina. En més d'una ocasió hem comentat les diferents funcions que un bibliotecari-documentalista pot portar a terme en una editorial. Vegeu en l'enllaç següent algunes entrades relacionades en aquest mateix blog. I, per què no, existeix també la possibilitat que un bibliotecari emprengui un projecte de serveis editorials, com la recentment creada eDitio a càrrec de Judit Rodríguez, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, i altres amics seus.

Finalment, recordar que a banda de les parades amb els llibres exposats, en el marc del Liber hi ha un programa d'activitats (xerrades, taules rodones, presentacions de productes...) que poden resultar enriquidores per a nosaltres. Aquí trobareu la programació dels actes.

Potser podríem destacar, entre la multitud d'actes programats, unes quantes activitats protagonitzades per bibliotecaris.

«Cómo crear y fidelizar una comunidad de lectores: el caso "Me gusta leer"», a càrrec d'Agustín Paz, llicenciat en Documentació per la Universitat d'Alcalá de Henares i màster en Gestió de Continguts Digitals per la Universitat de Barcelona.

«La dimensió digital de la biblioteca pública: tres projectes de Biblioteques de Barcelona», on intervindran Anna Bröll, Neus Castellano i César Azuara, tots tres bibliotecaris. Tindrà lloc el dijous a les 13 h.

L'Anna també participarà a la taula rodona «Lectura conectada, social y compartida en redes», que serà moderada pel també bibliotecari Honorio Penadés de la Cruz (de la Biblioteca de la Universitat Carlos III de Madrid).

Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya (diplomada en Biblioteconomia i Documentació [UB] i llicenciada en Documentació [UOC]), intervindrà en dos actes: a la taula rodona «Más allá del libro electrónico en las bibliotecas digitales: apps, vídeos, música, cine, etc.» i a la «Presentación del acuerdo entre el Gremi de Llibreters y Bibliotecas Públicas de Cataluña», juntament amb Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Adán Griego, bibliotecari responsable de les col·leccions iberoamericanes de la Universitat de Stanford (EUA), impartirà la xerrada «¿Cómo vender más a las bibliotecas universitarias de Estados Unidos?» dimecres, a les 17.15 h.

Miguel Jiménez, és des de 2010 director de l'Agencia del ISBN, però la seva major part de vida laboral ha estat responsable de biblioteques: del CSIC, de la Universitat Autònoma de Madrid... Serà especialment interessant escoltar la seva xerrada «ISBN-Dilve: todo por los metadatos»

Aquí trobareu l'entrada de fa dos anys dedicada al Liber.


divendres, 12 de setembre del 2014

Visibilitat dels bibliotecaris en el procés cap a la independència de Catalunya

En un col·lectiu tan nombrós com el nostre és normal que hi hagi persones de totes les tendències (religioses, polítiques, sexuals, esportives...). Els bibliotecaris som sempre molt respectuosos amb les opcions de cadascú. Alguns de nosaltres, que tractem directament amb usuaris (a les biblioteques públiques, universitàries, escolars, arxius, etc.), cada dia del món ens relacionem amb moltes persones de signes ben diversos.

Però això no vol dir que cadascú de nosaltres tinguem les nostres opcions preses. En relació al procés actual que es viu a Catalunya sobre el seu futur com a possible estat independent, fa temps vaig dedicar una entrada a l'anècdota que una bibliotecària encapçalava l'extrem nord de la Via Catalana que va tenir lloc per la Diada de 2013.


Enguany també puc oferir una anècdota relacionada amb la visibilitat dels bibliotecaris en aquest procés polític. Es tracta que una col·lega nostra, l'Anna Bröll, participa en un espot publicitari de promoció de la gran Ve baixa que ahir, 11 de setembre de 2014, va tenir lloc a la ciutat de Barcelona. El vídeo, realitzat per Galdric Peñarroja i Gemma Cots, anima amb un toc d'ironia a participar a la manifestació de la Diada d'enguany. Aquí el podreu veure:



En un altre ordre de coses, només recordar que existeix un col·lectiu de professionals força implicats en aquest procés, que suposo que deu ser conegut de tots:
Bibliotecaris per la Independència. És coordinat per Anna Valls.


Un altre fet rellevant relacionat amb el tema és la declaració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), del 28 de juliol de 2014, titulada «Compromís del COBDC amb l'organització de la consulta del 9 de novembre», http://www.cobdc.org/aldia/2014/0728.html
en què manifesta el compromís del COBDC a cooperar amb les institucions catalanes per fer possible l'organització de la consulta del dia 9 de novembre d'enguany. Cal dir que fa un temps tots els col·legiats vam ser consultats –de forma anònima i democràtica– sobre la nostra posició al respecte. Encara hi havia la Junta anterior, que presidia Mercè Muntada: http://www.cobdc.org/aldia/2012/1116.html

I ja per acabar, senyalar un acte protagonitzat per uns treballadors de la Biblioteca de Catalunya, del qual es fa ressò el blog de Bibliotecaris per la Independència:
http://bibliotecarisperlaindependencia.wordpress.com/2014/09/12/la-v-tambe-a-la-biblioteca-de-catalunya/

Seguirem!


divendres, 5 de setembre del 2014

Repressió política de bibliotecaris (1939)

De tant en tant abordem en aquestes pantalles temes històrics. Tot i que l'orientació del blog és essencialment actual i de prospectiva ‒tal com suggereix el seu subtítol‒, pensem que està bé mantenir vives les referències del nostre passat col·lectiu, tant pel respecte i gratitud que sentim vers els nostres antecessors professionals, com per aprendre de la seva experiència i augmentar la cultura general bibliotecària.

Avui ressenyem un llibre aparegut fa poques setmanes a Galícia (del qual ens vam assabentar per l'atenta comunicació d'un amable lector; gràcies, L.A.V.) publicat per una editorial que ens era desconeguda, però que desperta les nostres simpaties: Laiovento. En una pantalla intermèdia del seu web, mentre es carrega, apareix el lema «A nosa independencia depende de ti».

El llibre és un estudi de la repressió exercida per part de les autoritats franquistes als bibliotecaris gallecs, un cop acabada la guerra civil de 1936-1939.
Coberta del llibre.
Imatge obtinguda del blog Trafegando ronseis
Redondo Abal, Francisco Xavier. Bibliotecarias e bibliotecarios «infames»: a depuración franquista do corpo bibliotecario republicano: o caso galego. Limiar de Manuel Rivas. Santiago de Compostela: Laiovento, 2014. 175 p. (Ensaio; 311). ISBN 978- 84-8487-239-9. 16 €.
L'autor (Pontevedra, 1964) és llicenciat en Geografia i Història i treballa actualment a la Biblioteca Universitària de Santiago de Compostel·la (Filologia). Compta amb un currículum de recerca notable, i sobre el tema del llibre, ja ha publicat diversos treballs, com la contribució que es pot trobar en aquest enllaç, presentada al I Congreso de Víctimas del Franquismo (abril de 2012).

El llibre explica els procediments disciplinaris tramitats entre 1939-1940 contra vuit bibliotecaris gallecs (o vinculats a Galícia) per ser considerats no afectes al règim franquista, vencedor de la brutal guerra civil. Tots els funcionaris de l'Estat, de l'especialitat que fossin, van haver de passar aquesta revisió ideològica, que era regulada per la «Ley de 10 de febrero de 1939 fijando normas para la depuración de funcionarios públicos» (BOE, n.º 45, de 14/02/1939, p. 856-859).

En l'època de què estem parlant, el sistema bibliotecari espanyol ‒fora de l'àmbit de Catalunya‒, encara no havia fet el tomb cap a la modernitat. El préstec pràcticament no existia i la indexació per matèries no era una pràctica estesa ni molt menys. Una visió totalment diferent era la que a Catalunya va inspirar des d'un bon començament la xarxa de biblioteques populars instaurada per la Mancomunitat a partir de 1918. Eren biblioteques per al poble, orientades a augmentar la cultura i la formació del conjunt de la societat, amb una dedicació especial als infants, i naturalment amb el servei de préstec en marxa des del començament.

Els responsables de les biblioteques estatals (les públiques de les capitals de les províncies, les universitàries i algunes altres), així com els responsables dels arxius i dels museus de l'Estat, eren persones que havien superat unes oposicions molt difícils, per a les quals s'havien de preparar pel seu compte (no existia una formació sistemàtica, fora de Catalunya). Aquests professionals funcionaris constituïen un cos d'alt nivell dins de l'Administració estatal, conegut com a Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. El Cuerpo es va instituir el 1858 i recentment ha estat estudiat en un parell de llibres.

L'any 1935 el Cuerpo estava format per 294 funcionaris, distribuïts en poc més de 200 centres de treball: arxius generals, regionals, ministerials i altres, Biblioteca Nacional, biblioteques universitàries, públiques i altres, i museus arqueològics. Segons l'autor del llibre que ressenyem (p. 146), prop d'un 25 % d'aquests funcionaris va patir les conseqüències de la depuració franquista un cop acabada la guerra civil. De fet, el primer cens del Cuerpo realitzat després de la guerra, el febrer de 1941, inclou tan sols 240 noms, dels quals 42 havien aprovat les oposicions l'any anterior.

El llibre recull la depuració de vuit professionals gallecs (o relacionats amb Galícia). Es tracta de: 
  • Teresa Vaamonde Valencia (castigada a no poder demanar càrrecs vacants durant dos anys);
  • Luisa Cuesta Gutiérrez (traslladada a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Ciudad Real);
  • María Brey Mariño (traslladada a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Huelva, inhabilitada durant cinc anys per demanar càrrecs vacants, i inhabilitada per ocupar càrrecs de responsabilitat o confiança);
  • Nicéforo Cocho Fernández (separat definitivament del servei);
  • Ramón Iglesia Parga (hagué de prendre el camí de l'exili);
  • Juan Vicens de la Llave (com l'anterior, hagué d'exiliar-se);
  • María Muñoz Cañizo (traslladada a una biblioteca de Maó, inhabilitada durant cinc anys per demanar càrrecs vacants, i inhabilitada per ocupar càrrecs de responsabilitat o confiança);
  • Juana Capdevielle San Martín (assassinada al voral d'una carretera per un escamot falangista).
Els motius de les depuracions eren estrictament ideològics, polítics o morals; no tenia res a veure amb el compliment professional (i no sempre estaven totalment provats els fets que s'imputaven). Així ho reconeix el jutge instructor de les causes, al final d'una resolució concreta: «Estos expedientes de depuración no se limitan a la esfera meramente administrativa; sería empequeñecer, anular más bien, el ideario que ha inspirado e inspira el Glorioso Movimiento Nacional; en ellos se ha de reflejar toda la personalidad, su vida y su actuación [...]. En el Cuerpo de Archiveros hay señoras casadas honorables y señoritas decentes y sería desaforado e inmoral imponerles la convivencia con una persona de conducta fácil [...]». (p.131).

El funcionament estava ben regulat: qui decidia finalment la sanció era el ministre d'Educació Nacional (en aquell moment, José Ibáñez Martín). El ministre rebia una proposta del director general d'Arxius i Biblioteques (Miguel Artigas), el qual feia la seva feina a partir dels expedients de cada cas que preparava el jutge instructor (Pedro Miguel Gómez del Campillo). La documentació solia contenir informes sobre els imputats que havien estat demanats als caps, companys i a qui fos necessari, juntament amb una declaració que obligatòriament havia de presentar l'expedientat.

El darrer paràgraf del cos del llibre sintetitza la bestiesa que suposà tot aquest procés: «Cos bibliotecarios depurados, as bibliotecas volveron ao pasado e, como expresou Marcelino Domingo ao aludir aos centros de lectura existentes antes da chegada da República, convertéronse en espazos mortos, nichos de libros e sepulcros de papel.» (p. 148).

Tot i que el llibre se centra en els casos gallecs esmentats, per circumstàncies que ara explicaré també dedica unes ratlles a un col·lega català, i això és una grata sorpresa (p. 132-133). Es tracta de Fèlix Duran Cañameras (1889-1972), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, que havia ingressat al Cuerpo el 1913. Va ser destinat a diferents centres: a la biblioteca de l'institut de batxillerat de Maó, a l'arxiu de la Delegació d'Hisenda de Tarragona i, entre 1915 i 1922, a la biblioteca de la nostra Universitat (UB). Després, un any a la pública de Zamora. I entre 1923 i 1939, torna a la UB. Duran és actiu políticament: el 1916 era secretari de la joventut del Bloc Republicà Autonomista, i des d'abril de 1931 fou secretari d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1934 abandonà aquest partit i es convertí en president d'Unió Democràtica de Catalunya. Evidentment, quan els franquistes entren a Barcelona, va patir també una depuració. Fou empresonat preventivament a la Model entre març de 1939 i març de 1940.

Tanmateix, no es lliurà de ser sancionat per la seva actuació política prèvia. És curiós (per dir-ho d'alguna manera) l'escrit del jutge instructor Gómez del Campillo per justificar el trasllat forçós de Cañameras fora de Catalunya: «a estos sujetos, hace tanto tiempo sumidos en aires enviciados, les conviene vivir en otras latitudes, donde al propio tiempo que se siente fervoroso cariño por el pueblo, la ciudad o la región, se venera la idea de la única Patria española». La sanció fou publicada al BOE del 22 de juliol de 1940, p. 5089-5090. Fou destinat a la delegació de l'Arxiu Provincial de Lugo.

I d'aquí ve la relació amb una bibliotecària gallega: María Muñoz Cañizo, que havia estat també desterrada del seu país per motius disciplinaris, treballava a la biblioteca de Maó. Va fer ús d'una permuta de places, cosa que permetia la llei. Fèlix Duran ho aprofità, i tots dos en sortiren beneficiats. Anys més tard (entre 1955 i 1959), Duran arribà a ser director de la Biblioteca Universitària de Barcelona, tal com consta a la documentació que en conservem.

El llibre de Redondo acaba amb la bibliografia citada (93 títols) i la relació d'arxius i publicacions de l'època consultades. Ens hauria agradat trobar-hi un índex analític de noms citats, i potser hauria estat bé haver inclòs alguna fotografia de les persones estudiades.

Francament, sentim una sana enveja d'aquesta publicació, que recomanem vivament als interessats en temes retrospectius professionals. Ens agradaria que de la nostra pròpia història bibliotecària hi haguessin més resultats publicats. Confiem que paulatinament en tindrem més mostres.

Una nota final sobre la llengua del llibre, el gallec. Si bé durant les primeres pàgines podem trobar-nos un pèl incòmodes, la proximitat lingüística dels dos idiomes fa que ben aviat ens familiaritzem amb aquesta llengua i comprenguem el 95 % del text sense quasi dificultat.


dilluns, 1 de setembre del 2014

La carrera professional comença a la Universitat

La carrera professional d'un bibliotecari comença el dia que, essent tan sols un projecte de bibliotecari, es matricula al grau d'Informació i Documentació. Pot ser una decisió motivada per una clara vocació de servei al proïsme, o bé moguda per una curiositat intel·lectual, o bé per no haver estat admès en altres carreres, o per un error o manca d'informació...
Xerrada en el marc d'una classe a la Facultat. Fotografia de la UB

Després de prendre una de les decisions més importants de la vida com és entrar a la Universitat, que avui en dia comporta una despesa econòmica important i una previsió de temps no inferior a quatre anys (penso en els estudiants de grau), aquest futur professional de la informació entra en contacte amb una colla de persones que estan en les seves mateixes condicions: els companys de classe. Ells constituiran la seva primera xarxa personal dins de la professió, element molt important en el desenvolupament de la carrera (per trobar feina, per demanar un consell, per conèixer notícies d'interès...). Alguns l'acompanyaran al llarg de tota la vida; d'altres es perdran pel camí. També coneixerà unes figures peculiars: els professors, els intermediaris del seu aprenentatge que –suposadament– són experts en allò que expliquen i que intenten transmetre els seus coneixements. Quan s'acaba la carrera els antics professors es converteixen en uns consellers d'alt nivell en relació a qüestions laborals.

Al llarg de la carrera, aquest projecte de bibliotecari haurà de prendre unes decisions que poden ser molt importants a l'hora de la seva futura integració laboral. Algunes vegades, altres prenen aquestes decisions per ell:
  • Amb qui s'ajunta per fer treballs en grup.
  • Quines optatives tria.
  • Si marxa a l'estranger una temporada (amb el Programa Erasmus o amb altres oportunitats de la Facultat).
  • A quin centre va a fer el Pràcticum.
  • Quines pràctiques complementàries porta a terme (beques de col·laboració amb la UB o convenis de cooperació educativa amb empreses i institucions).
  • Sobre què fa el Treball final de grau.
  • Quines activitats voluntàries du a terme (ajudant en jornades professionals, treballant sense cobrar en entitats diverses, presentant-se com a representant de l'alumnat en òrgans de govern de la Universitat, promovent activitats lúdiques a la Facultat...). 
Si es pren la carrera seriosament, tindrà moltes oportunitats de passar-s'ho bé aprenent. També d'aportar de la seva part coneixements útils per al conjunt del col·lectiu bibliotecari. I de demostrar públicament l'assoliment aconseguit. En el nostre àmbit acadèmic d'Informació i Documentació hi ha convocatòries específiques per a treballs acadèmics d'estudiants. Per exemple:
A banda, hi ha convocatòries obertes a qualsevol persona, on lògicament també s'hi poden presentar els alumnes. Per exemple:

El treball final de la carrera és segurament el principal resultat creatiu que tots els estudiants han de portar a terme d'una manera individual com a culminació dels estudis. Alguns d'ells responen a projectes reals, portats a terme pels estudiants en els centres on col·laboren. Uns quants d'aquests treballs veuen la llum a posteriori en forma d'articles de revista o de contribucions en congressos. Hi fa referència Mario Pérez-Montoro en un treball de l'any passat (1).

A tall d'exemple, em referiré a alguns casos recents (gràcies A.V.):

Anton, Laura; Guallar, Javier. «Análisis de los archivos audiovisuales en Internet de las televisiones autonómicas españolas» [en línia]. Revista española de documentación científica, vol. 37, n.º 1 (2014), e033. <http://dx.doi.org/10.3989/redc.2014.1.1044>. [Consulta: 25 agost 2014].  

Laura Anton va acabar el grau fa un parell de cursos, i el seu treball final d'estudis va ser dirigit per Javier Guallar. Aquest article n'és una conseqüència.

Coll, Olga; Vall Casas, Aurora. «Literatura contra enfermedad [en línia]: la biblioterapia». En: VI Jornada de Humanización de Hospitales para Niños (Barcelona, 27 septiembre 2013). <http://hdl.handle.net/2445/46804>. [Consulta: 25 agost 2014].

Olga Coll, graduada del 2012, va realitzar el treball de final de grau sobre biblioteràpia sota la direcció d'Aurora Vall. Aquella feina va donar peu a aquesta contribució en un congrés.

Foix, Laia; Ardanuy, Jordi. «Degradación de las fotografías anteriores a 1950 por hidrólisis ácida en archivos fotográficos» [en línia]. Documentación de las ciencias de la información, n.º 36 (2013), p. 43-63. <http://revistas.ucm.es/index.php/DCIN/article/view/41897>. [Consulta: 25 agost 2014].
Laia Foix, diplomada de fa anys, va acabar el grau el 2012, i aquest article és fruit del seu treball final, dirigit per Jordi Ardanuy.

Altres treballs han merescut ser dipositats al repositori institucional de la UB, com aquesta dotzena de treballs finals del màster de Gestió de Continguts Digitals.

De vegades, el que provoca l'elaboració d'un treball que mereix ser publicat són les pràctiques en algun centre. Per exemple, recordo de fa anys la feina portada a terme per la llavors alumna Ana María García Ramiro l'agost de 2008 a Cardiff, que encara està vigent al web d'aquella universitat: http://mobilsbid.blogspot.com.es/2008/12/visualitzaci-de-la-feina-feta-lestiu.html

I l'estiu següent, Aina Manso, quan estudiava, va fer pràctiques a la prestigiosa Universitat ETH, de Zuric. Li van encarregar un treball que ha passat a formar part del repositori institucional d'aquell centre:
Manso Santolaria, Aina. LibraryThing as a library service [en línia]: assessment report. [Zürich]: Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, ETH-Bibliothek, Innovation & Marketing Department, 2009. 89 p. <http://e-collection.ethbib.ethz.ch/view/eth:777>. [Consulta: 25 agost 2014].

Penso que quan el currículum d'un alumne (o graduat de nou) es veu adornat amb una publicació professional, això diu molt de la persona: té iniciativa, té competència professional...

__________________________

(1) Mario Pérez-Montoro. «El trabajo de fin de estudios como oportunidad de integración laboral y mejora de las unidades de información» [en línia]. En: Jornada Profesional de la RBIC (6a: 2013: Madrid). Actas de la VI Jornada: la investigación española en Documentación: ¿en qué liga jugamos?, Madrid, 12 de diciembre de 2013. Madrid: Instituto Cervantes, [2014]. <http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/para_bibliotecarios/jornadas/jornada_6/actas_jornada_6.htm>. [Consulta: 23 agost 2014].


dimecres, 27 d’agost del 2014

13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya

El proper dimarts 30 de setembre de 2014, tindrà lloc al recinte de CosmoCaixa de Barcelona (Ronda de Dalt) la 13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, organitzada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). L'assistència és gratuïta (prèvia inscripció).


Es tracta d'una trobada adreçada al sector de les telecomunicacions, amb el qual els bibliotecaris tenim punts de contacte. El lema de l'edició d'enguany és «Cap a una nova era digital: la tecnologia al servei de les persones». El programa, dens, compta amb un debat inaugural a càrrec del catedràtic Santiago Niño Becerra, un espai d'intercanvi per donar suport a l'emprenedoria, i 10 taules rodones –amb la presència de professionals i experts en la matèria–, sobre la influència de les TIC en la millora de la qualitat de vida i la societat a través de l’educació, la salut, la formació i la internacionalització, entre d’altres.

D'entre aquestes taules n'esmentem algunes que poden resultar ben atractives a un bibliotecari o futur bibliotecari: «Les TIC com a eina de cohesió social», «L'Administració pública del demà: reptes, visions i estratègies» o «Estratègies personals per afrontar la crisi».

En aquesta pàgina web http://www.diadatelecomunicacions.cat/ hi ha tota la informació sobre la Diada: el formulari per inscriure-s'hi gratuïtament, així com el programa complet, en pdf. Com a anècdota direm que a la pàgina web s'hi pot veure la llista dels inscrits. En el moment de redactar aquestes ratlles, amb 194 inscrits, només hi he trobat una «documentalista» (de la UPF) i set estudiants (UAB, UPF, UGi i URV), però també hi ha un «Director de Tecnologies i Gestió del Coneixement».

Penso que és un esdeveniment a prop de casa i sense cost que pot resultar inspirador per a projectes, idees, etc.