Seguiment dels convenis de cooperació educativa (12)

Tot seguit aportem les dades sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars que les empreses o institucions fan arribar a la nostra Facultat per a alumnes del grau d'Informació i Documentació corresponents als anuncis que estaven publicats el 2 de febrer de 2015 a la cartellera corresponent.

Fotografia de la Library of Congress

Nombre d'anuncis exposats: 8
Nombre d'estudiants demanats: 8

Entitats de l'àmbit públic: 3 (una biblioteca escolar, una d'universitària i una entitat de transport)
Empreses de l'àmbit privat: 5 (un bufet d'advocats, una productora de continguts per a televisió [amb dos anuncis], un laboratori farmacèutic i una empresa de seguretat informàtica)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 6,14 euros l'hora (amb una gamma que va dels 4,5 fins fins als 8,4 euros l'hora).

Les dades d'aquest mes reflecteixen prou bé el que crec que és el mercat laboral dels graduats en Informació i Documentació que surten al mercat avui en dia. Majoritàriament troben feina en el sector privat, i amb una varietat gran d'entorns de treball, tots ells marcats per la importància de la gestió de la informació i la documentació.

Tot i que les dades que anem facilitant mes a mes són reals i significatives, cal tenir en compte que aquests petits resums no reflecteixen exactament totes les possibilitats que tenen els nostres estudiants de portar a terme pràctiques en empreses i institucions.

Pot donar-se el cas que una entitat i un estudiant contactin directament (per iniciativa de qualsevol de les dues parts) i acordin que es portin a terme les pràctiques emparades en aquests convenis de cooperació educativa. En aquest cas no es faria públic cap anunci. Igualment, si arriba una oferta per a un col•lectiu d'estudiants molt específic, se'ls fa arribar directament aquesta oferta i no es penja a la cartellera pública.

Hi ha una altra circumstància que dóna peu que se signin convenis de cooperació educativa sense passar pels canals de costum: el programa de Beques Santander. Aquest banc finança anualment una quantitat important de beques per a pràctiques d'estudiants universitaris. A cada facultat se n'assignen un nombre determinat: per a la nostra, deu beques. En el cas d'aquest programa, les ofertes de les empreses es canalitzen mitjançant una aplicació informàtica, de manera que no hi ha anuncis per penjar.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Activitats gratuïtes de formació complementària

El jove bibliotecari ‒i també l'estudiant espavilat‒ ha d'estar amatent a les oportunitats que se li presenten per ampliar les seves perspectives professionals i laborals. Una d'elles són les ocasions en què pot assistir gratuïtament a activitats en les quals pot aprendre alguna cosa que pugui aplicar a la seva feina (actual o futura).

Donat que el bibliotecari és el professional que gestiona informació, les temàtiques que li poden interessar són quasi infinites, de manera que no tindrà pas temps per avorrir-se. A tall d'exemple presentem avui unes quantes activitats que ben aviat tindran lloc a Barcelona, que podrien ser del seu interès.

A una d'elles ja hem fet tard, perquè les places disponibles per assistir-hi ja estan exhaurides. Es tracta del Congrés de Govern Digital, que tindrà lloc els propers 21 i 22 de gener de 2015, sota l'organització de la Generalitat de Catalunya i el Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya).

Hi parlaran persones molt significatives dins de l'Administració catalana i en el sector privat, com per exemple Jordi Graells, coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió; Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació; Genís Roca, president i cofundador de RocaSalvatella; Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, entre molts d'altres.

Caldrà estar a l'aguait de si aquest congrés genera materials que després puguem consultar en línia. Tinguem present aquesta pàgina web: http://web.aoc.cat/governdigital

Una altra convocatòria que encara accepta inscripcions és l'OpenExpo, que es farà demà passat, dimecres 21 de gener de 2015, a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (avinguda del Tibidabo), de 18 a 21 h. En aquesta ocasió es donaran a conèixer experiències pràctiques d'ús de programari lliure en diverses empreses i institucions. I està anunciat que es presentarà una infografia sobre el perfil del desenvolupador de programari lliure. Per a més informació i inscripcions gratuïtes, accediu aquí.

Una altra activitat formativa gratuïta és la que regularment organitza SocialBiblio, via Internet. Aquest dimecres, 21 de gener de 2015, la sessió porta per títol «El papel del documentalista en los procesos de revisión científica» i serà dirigida per Rafael Repiso Caballero, un expert en el tema. Per a més detalls consulteu aquest enllaç.

I encara per al mateix dia 21 de gener de 2015, una altra activitat gratuïta que pot resultar d'interès per a més d'un: la Jornada de Dinamització de la Internet Social, que començarà a les 9.30 h al Mobile World Centre, carrer Fontanella 2. Aquesta jornada va començar a fer-se el 2008. En l'edició d'enguany hi haurà xerrades de càrrecs importants, com ara Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació o Ricard Faura, cap del Servei de Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya. A l'enllaç següent es pot veure el programa detallat i el formulari per a inscripcions gratuïtes: http://internetsocial.cat/

Potser no estarà de més recordar que, a banda del coneixement que puguem adquirir amb l'assistència a aquests actes, hi podem trobar un altre avantatge afegit: el de conèixer gent o retrobar antics coneguts, amb els quals poder iniciar futures col·laboracions.

De quina manera podem estar al corrent de convocatòries com aquestes? Bàsicament, per mitjà de butlletins electrònics especialitzats (per exemple, Idigital) o de llistes de distribució, com BibCat o Iwetel.

Aprofitem-ho!

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (11)

L'entrada d'avui sobre les ofertes de convenis de cooperació educativa ve fluixa. Però és normal, donat que des de l'anterior revisió (les fem cada principi de mes) hi ha hagut dues setmanes i mitja de manca d'activitat acadèmica a causa de les festes de Nadal i Reis. 

Fotografia de Lewis Wickes Hine (1908)
a la Library of Congress

Per si algú no està al cas d'aquesta sèrie d'entrades, aclarim que mensualment aportem les dades bàsiques sobre les ofertes que arriben a la Facultat perquè els estudiants del grau d'Informació i Documentació facin pràctiques remunerades en empreses o institucions, fora del pla d'estudis, emparats en el marc legal dels convenis de cooperació educativa.

Les dades que aportem corresponen al 8 de gener de 2015.

Nombre d'anuncis exposats: 3
Nombre d'estudiants demanats: 3

Entitats de l'àmbit públic: 1 (una biblioteca pública)
Empreses de l'àmbit privat: 2 (un centre formatiu en psicologia i una empresa de creació de continguts per a televisió)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,5 euros l'hora (amb una franja que va dels 3 als 6 euros l'hora).

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

De què podem treballar els bibliotecaris?

Sempre hem dit que les possibilitats laborals dels graduats en Informació i Documentació són molt diverses. Pràcticament en qualsevol entorn on la gestió de la informació i la documentació sigui important hi ha un lloc de treball reservat per a nosaltres. I això inclou, per descomptat, tota mena d'arxius i biblioteques, però també les empreses, els òrgans de l'administració i la resta d'organitzacions humanes. En aquest blog n'hem parlat a bastament. Només cal que mireu els apunts indexats per «perfils professionals».

Imatge del web del Dep. de Biblioteconomía y Documentación de la Univ. de Salamanca

Avui hi tornem, gràcies a una síntesi que al nostre parer està molt ben feta, realitzada pel Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Salamanca (gràcies J.G.).

Com podeu veure en la il·lustració que reproduïm, en l'horitzó laboral d'un bibliotecari-documentalista hi ha vuit àmbits o entorns laborals diversos, des d'«Ocio, cultura, alfabetización», fins a «Atención ciudadana e información», passant per «Conocimiento» o «Buen gobierno, democracia». Aquests àmbits es relacionen amb quatre branques disciplinars més o menys establertes: Biblioteca, Documentación, Información, i Tecnologías de la información y comunicación.

I dins d'aquest panorama, aquesta síntesi presenta –segurament que sense ànim d'exhaustivitat– molts llocs de treball diferents. Un total de 19 de caràcter més bàsic, com ara «Documentación jurídica», «Documentación hospitalaria», «Gestor de bases de datos», «Alfabetización digital» o «Biblioteca pública», i 17 de més especialitzats, com ara «Gestión de servicios digitales», «Sistemas integrados de información clínica», «Archivo virtual electrónico», «Preservador digital» o «Gestor de comunidades».

Sota el gràfic hi ha unes explicacions que amplien i detallen el que la il·lustració sintetitza.

Ens ha semblat que la visualització gràfica és una bona manera de donar a conèixer a possibles candidats a estudiar el nostre grau la diversitat de llocs de treballs possibles.

Com buscar feina a les empreses

Un dels reptes amb què s'enfronta l'estudiant del grau d'Informació i Documentació quan està a punt d'acabar la carrera és trobar feina. Una bona feina, si és possible. Durant la carrera ha tingut ocasió de fer pràctiques (remunerades i sense remunerar) que li han permès inaugurar el seu currículum professional. Un cop tingui el títol a la mà podrà col·legiar-se i beneficiar-se dels avantatges que el nostre Col·legi ofereix als seus membres i contribuir, amb la seva quota, a l'enfortiment de l'òrgan que representa la professió i la potencia davant de l'Administració i la societat. Així mateix, podran rebre els serveis del SIOF de la Facultat, amb les ofertes de feina que va apareixent.

Fa pocs dies (el 23 de desembre de 2014), l'Observatori professional del Col·legi va publicar una entrada sobre les empreses espanyoles del nostre sector, amb referència a un article d'anàlisi publicat anteriorment a la revista El profesional de la información (EPI). També informava de diversos directoris especialitzats. Segons quina font considerem, el nombre d'aquestes empreses radicades a Catalunya varia: no coincideixen entre elles. Podríem estimar que el nombre total deu rondar al voltant d'un centenar.

Pensant en l'estudiant que aviat començarà a buscar feina (i potser també amb altres col·legues que es troben a l'atur), voldria posar de relleu alguna idea pràctica, aprofitable, d'aquella entrada.

Segons l'article d'EPI, la majoria d'empreses (el 57,4 %) per seleccionar personal nou, té en compte prioritàriament l’experiència dels candidats «seguit de la formació rebuda (24,8 %) i, a més distància, altres [factors] com ara les aptituds, la discreció, les habilitats informàtiques i els idiomes».

Pel que fa a les vies per les quals les empreses busquen el personal que els manca, «el 54 % de les empreses fan servir els portals de feina i les xarxes socials; el 50 %, la pròpia web de l’empresa; el 32 %, beques i convenis amb universitats, i un 16 %, els serveis públics d’ocupació».

De manera que penso que algú que busqui feina en el sector privat faria bé d'aprofitar tota la informació i els mitjans que són al seu abast. Crec que estaria bé tenir cura de la seva visibilitat a la xarxa. Si no ho ha fet ja, seria interessant que obrís un compte a LinkedIn i que l'omplís d'una manera atractiva amb aquell contingut que –sense dir cap mentida– projectés els punts forts que es creguin més interessants. A més, aquesta xarxa ens permet anar construint la nostra colla de contactes professionals.

La presència (i l'activitat) a Twitter, seguint les persones significatives que creiem que ens aportin una informació més valuosa, sembla també un consell interessant.

Per descomptat que les empreses que considerem interessants per al nostre futur laboral –i els seus dirigents– han de ser seguides a les xarxes socials. I no hem de perdre de vista l'opció de l'autopostulació: no esperar que sorgeixi una oferta de feina, sinó que siguem nosaltres mateixos, per iniciativa personal, els que ens oferim per aportar algun benefici a l'empresa dels nostres somnis...

Com som els bibliotecaris?

Fa poques setmanes (el 3 de novembre de 2014) es va inaugurar un blog nou relacionat amb la Informació i la Documentació a Catalunya, a qui donem la més cordial benvinguda. Porta el bonic títol de Què fem a les biblios? i en són responsables Rosana Andreu (de la Biblioteca de Cambrils), Cristina Quesada Bermejo i Lidia Bartolomé Aguirre (les dues darreres, de la Biblioteca de Lloret de Mar). El trobareu en aquest enllaç: http://quefemalesbiblios.wordpress.com/

El blog en el seu conjunt és interessant des del punt de vista de donar visibilitat als bibliotecaris i a la feina que fem, però especialment en voldríem destacar una sèrie d'entrades dedicades a entrevistar col·legues. Ara per ara n'han sortit un parell:

• Gemma Ciuró, directora de la Biblioteca Comarcal de Blanes
• Robert Jové Raubert, auxiliar de la Biblioteca Joan Triadú de Vic

En altres ocasions ens hem fet ressò d'altres entrevistes fetes a bibliotecaris: és un gènere que pot servir per apropar el professional al públic, com la sèrie que van publicant al blog AMPLI, dels «musictecaris».

Des d'aquí felicitem les responsables de Què fem a les biblios?, i els desitgem molts anys de vida i d'èxits!

El pare Marc Taxonera, in memoriam

Per a la petita història de la Facultat, em plau aportar aquí un breu apunt de record i estima vers el pare Marc Taxonera, monjo de Montserrat traspassat el passat 19 de desembre de 2014, als 95 anys d'edat. Havia nascut el 12 de setembre de 1919 a Barcelona (Gràcia). El 1941 (25 d'octubre) entrà com a monjo a la comunitat benedictina.

Fotografia del web del Comú d'Escaldes-Engordany

El pare Marc tenia relació estreta amb la professió perquè era el responsable de l'arxiu de l'Abadia. Hi va començar a treballar el 1943, juntament amb el pare Cebrià Baraut i el pare Anscari Mundó, i el 1953 en fou nomenat director. Prèviament, de 1950 a 1952, havia anat a París a estudiar arxivística, a les prestigioses École des Chartes i École des Hautes Études. En tornar, i fins a 1968, va ser nomenat també director de la Biblioteca del monestir. Ell va ser un dels fundadors de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, el 1985. I durant molts mandats, fins el 2013, va ocupar un càrrec a la junta directiva d'aquesta entitat professional.

Més directament, la Facultat havia mantingut amb ell una relació directa durant molts anys, arran d'una circumstància que explicaré tot seguit. El pare Marc havia estat un dels fundadors del Centre d'Estudis Catalans a París, entitat adscrita a la Universitat de la Sorbona, que fou inaugurada el 8 de novembre de 1977, amb la finalitat de promoure l'ensenyament de la llengua i la cultura catalanes i de fomentar-ne la recerca.

Des de la seva creació, la biblioteca del Centre ha estat portada per una bibliotecària catalana, exalumna del nostre centre. El pare Marc, com a membre del Consell d’Administració del Centre, formava part de la comissió que seleccionava els candidats, juntament amb la Facultat. Així que cada dos anys manteníem amb ell una cordial trobada. El recordem amb afecte, amb la seva figura notable i bonhomiosa. L'any 2000 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Descansi en pau. Com a anècdota direm que una parenta seva (una neboda, si no estem confosos) és bibliotecària.

Vegeu la nota de condol que el mateix dia del traspàs publicà l'Associació d'Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya. Així mateix, podeu veure l'article que el pare Hilari Raguer li va dedicar al diari El matí. Però, especialment, us convido a llegir l'entrevista publicada el 2009 a la revista Lligall. 

Mayans, Antoni; Casademont, Miquel; Bernal, Àngels. «El pare Marc Taxonera, degà dels arxivers». Lligall, núm. 30 (2009), p. 362-378. Disponible també en línia en aquest enllaç.

Estem salvats (?): una sèrie sobre bibliotecaris per televisió

Sempre hem pensat que una sèrie de televisió sobre biblioteques faria un gran bé de cara a la visibilitat de la nostra professió. Aquest mes de desembre se n'ha estrenat una. Però no reuneix les condicions ideals per aconseguir els objectius que pretenem.

Per un cantó s'emet per un canal de pagament: Syfy, dedicat a sèries de ciència ficció. És a dir, que tindrà una audiència limitada. Per una altra banda, els seus protagonistes no són exactament uns bibliotecaris convencionals. Les històries que s'hi representen no tenen res a veure amb la feina del dia a dia a les biblioteques.

La sèrie es titula The librarians, i és de la cadena nord-americana TNT. A Espanya s'emet des del passat 8 de desembre de 2014, els dilluns a les 22.20 h. En total seran deu capítols, cadascun amb una aventura independent. Els protagonistes han de resoldre misteris, lluitar contra forces sobrenaturals i recuperar artefactes màgics arreu del món.

Es tracta d'una sèrie d'acció i aventures màgiques. Els suposats bibliotecaris, que tenen la seu sota la Biblioteca Pública de Nova York, tenen com a missió la salvaguarda de la màgia que encara queda en el món. Disposen d'eines amb poders, i conserven relíquies com l'espasa Excàlibur o l'Arca de l'Aliança. La sèrie està basada en una trilogia de pel·lícules del mateix nom.

Aquí podreu veure un tràiler de la sèrie. I aquí, diverses notícies de premsa que se'n fan ressò:
http://www.publico.es/actualidad/the-librarians-serie-magica-pasar.html
http://www.formulatv.com/noticias/41071/the-librarians-syfy-espana-estreno-diciembre/
https://www.cineytele.com/2015/11/05/syfy-estrena-la-segunda-temporada-de-the-librarians/
https://www.syfy.es/noticias/clara-lago-tendra-un-papel-en-la-tercera-temporada-de-the-librarians

No s'ha de confondre aquesta sèrie d'aventures màgiques amb una altra que duia el mateix nom, The librarians, i que va ser emesa durant tres temporades per la cadena australiana ABC. En aquesta, els personatges sí que eren bibliotecaris «de veritat» –dins del que la ficció permet–.

Aquí hi ha la pàgina web del programa. I aquí la informació a la base de dades Internet movie data base.

Tot ajuda; però encara no ha arribat «la sèrie» que ens agradaria...

Visibilitat a la televisió

Mario Aguilera, director de la Biblioteca Pública de Sant Joan Despí, va aparèixer el passat 3 de desembre de 2014 al concurs d'Antena 3 ¡Ahora caigo!, que presenta Arturo Valls. Podreu veure la seva participació a partir del minut 12.30, al vídeo del programa.

En les breus paraules d'introducció amb què cada concursant es presenta, en Màrius diu que és bibliotecari, com no podria ser d'una altra manera, de biblioteca pública. El presentador –que no sembla molt coneixedor de la realitat– li contesta:

–Oficio en peligro de extinción.
–No! Para nada, para nada –replica en Màrius.

Arturo Valls no sembla creure-se'l, i amb ironia, replica:

–Están las bibliotecas llenas... Raro es el barrio donde no abran una biblioteca cada semana...

–La nuestra está a tope –sentencia en Màrius.

I efectivament, les estadístiques no enganyen: l'any 2013 la seva biblioteca va rebre 128.150 visites (la mitjana de la província de Barcelona se situa en 89.129), cosa que fa una mitjana de 466 usuaris al dia. El total de préstecs efectuats durant el 2013 per aquesta biblioteca va ser de 86.828 (la mitjana de la província és de 58.861), cosa que representa que cada dia se'n fan 316 de mitjana.

El concurs segueix el seu recorregut, i després de superar diverses preguntes, lamentablement en Mario s'encalla en el títol d'una cançó i cau (literalment), quan se li acaba el temps.

Heus aquí una aparició breu, però positiva, d'un bibliotecari a la televisió, en un programa de caire popular i amb un presentador no gaire informat...Hem d'aprofitar totes les oportunitats!

Vegeu altres aparicions de bibliotecaris als mitjans en aquestes entrades.

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (10)

Aportem tot seguit les dades corresponents a l'1 de desembre de 2014 d'ofertes de pràctiques extracurriculars que les empreses o institucions fa arribar a la nostra Facultat per a alumnes del grau d'Informació i Documentació.

Fotografia de Lewis Wickes Hine (1910), propietat de la Library of Congress

Nombre d'anuncis exposats: 6 (en cada anunci es demana 1 estudiant).

Entitats de l'àmbit públic: 3 (una biblioteca pública, una escola oficial d'idiomes i una biblioteca especialitzada).
Empreses de l'àmbit privat: 3 (una empresa de màrqueting, una escola de negocis i un centre formatiu en psicologia).

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,04 euros l'hora (amb una franja que va dels 0 fins als 8,50 euros l'hora).

Aquest mes ha baixat molt el nombre d'ofertes exposades (el mes passat varen ser 16 anuncis en total). De totes maneres, considero que és una quantitat molt raonable, donat el volum d'estudiants de la Facultat. Es manté l'equilibri entre les ofertes provinents del sector públic i el privat, i la remuneració mitjana augmenta lleugerament (la del mes passat va ser de 3,75 euros l'hora).

Seguirem informant...


Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.