Les principals dades d’aquest estudi es van presentar públicament el passat 8 de juliol, a París, en una jornada de l’associació on assistiren uns 200 membres. Els resultats complets de l’enquesta es poden veure al lloc web de l’ADBS:
- Enquête métiers salaires 2010 [en línia]. Paris: ADBS, [2011]. 4 p. https://www.abd-bvd.be/wp-content/uploads/2011-1_Lebigre.pdf.
I el darrer número de la revista publicada per l’ADBS, Documentaliste: Sciences de l’information (vol. 48, no 2, juillet de 2011, no disponible en línia) conté un dossier amb diversos articles relacionats amb la situació professional a França.
Heus ací un resum de les dades més destacades de l’estudi, que ens poden ajudar per veure si la situació francesa i la catalana estan molt allunyades o no.
Les dades es van obtenir per una enquesta distribuïda en línia entre setembre i novembre de 2010, que va ser contestada per 2.820 persones.
Pel que fa al gènere: el 84 % són dones, i el 16 %, homes.
El tipus d’empresa on treballen: el 50 % al sector públic; el 41 %, al privat (el 9 % restant, no responen o treballen en altres situacions).
Els tipus d’activitats desenvolupades més habituals:
• Gestió i tractament documental, 60 %
• Cerca d’informació i vigilància tecnològica: 51 %
• Realització de productes i serveis: 37 %
• Gestió de la informació: 28 %
• Concepció o administració de models i de sistemes d’informació: 16 %
Algunes opinions sobre la influència tecnològica en la professió:
Gairebé el 80 % dels enquestats es declaren molt influenciats en el seu treball per l’ús de motors de cerca (com Google) i el 60 %, pel seguiment de llocs web (com RSS).
Menys del 20 % diuen trobar-se afectats per l’emergència de les xarxes socials o la publicació en accés obert.
Com veuen l’evolució de la professió?
Per gairebé una quarta part dels enquestats, la situació millora: la tecnologia modernitza la professió i justifica la presència de professionals per tractar amb les fonts d’informació que són cada vegada més importants; així es genera un valor afegit de reconeixement.
Però per l’altre cantó, també quasi una altra quarta part, opina que la professió es deteriora: les eines d’accés a la informació (cercadors populars) són vistes com una competència a menys cost, que provoquen una devaluació de la professió. La manca de reconeixement i de visibilitat dels llocs de treball comporta problemes d’ocupació. El marge per a la millora sembla limitat. Aquests professionals se senten els primers perjudicats per la crisi. La professió esdevé massa tècnica i orientada cap a la informàtica.
Satisfacció amb la feina.
El 85 % dels que contesten manifesten estar satisfets amb la seva feina. Entre els motius de satisfacció, el 86 % dels enquestats esmenten l’interès del camp de treball; el 85 %, l’autonomia; el 88 %, la utilitat de la seva feina; el 80 %, la relació amb els usuaris, i el 78 %, la varietat de tasques.
En general, el 63 % dels enquestats se senten reconeguts per la seva feina, per part de la seva organització.
La percepció del reconeixement de les seves funcions és una mica ambivalent: una meitat deplora la manca de reconeixement com un factor principal d’insatisfacció, mentre que al mateix temps, dos terços creuen que el seu treball és reconegut dins de la seva organització. Més de 4 de cada 10 enquestats també assenyalen la manca de progrés en la seva carrera i un salari molt baix. No obstant això, només una cinquena part dels entrevistats es planteja canviar de feina.
Pel que fa als salaris, el sou mitjà anual se situa en 26.350 euros (és a dir, uns 34.220 euros bruts a l’any). Això és un 10 % superior al salari mitjà a França. En comparació a l’estudi efectuat per l’ADBS el 2005, el salari mitjà ha augmentat un 15,1 % (és a dir, ha experimentat una taxa anual de creixement del 2,8 % de mitjana).
Tanmateix, es detecten variacions importants pel que fa a la remuneració:
Els homes cobren més que les dones: 28.000 euros enfront de 25.000 (aproximadament).
Els llocs de comandament, 30.000 euros enfront dels 20.000 dels que no tenen responsabilitats.
28.000 euros per als que tenen més de 40 anys enfront dels 20.000 euros per als menors de 30 anys.
Segons el tipus d’empresa: 29.000 euros en el sector privat enfront de 23.000 en el públic o paraestatal. 28.000 euros en les estructures de 250 empleats o més, enfront dels 22.000 a les pimes.
Pensem que estudis com aquest ajuden molt a saber on som, i poden servir per imaginar cap on volem anar.
Felicitem l’ADBS per aquesta iniciativa, i tant de bo que a Catalunya poguéssim disposar també d’estudis comparables.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada