dijous, 29 de desembre de 2011

La mobilitat de bibliotecaris per Europa

No crec que ningú dubti dels beneficis que comporta per a qualsevol professional una experiència personal en un altre país. Ja sigui en el període d’estudis, o bé quan s’ha acabat la carrera. Aquesta vivència lluny de casa dóna una perspectiva més àmplia a la persona, coneix directament una societat diferent i aprèn dels problemes i de les sorpreses que el dia a dia comporta.


Ara que la crisi ens acompanya, un nou element ve a sumar-se als avantatges de viatjar una temporada a l’estranger: la possibilitat de trobar a fora el treball que al nostre país no es troba, a l’espera que la situació laboral a casa nostra millori.

La Unió Europea ha volgut de sempre afavorir la mobilitat dels treballadors. Per això el 2005 va promulgar aquesta directiva:
Un dels seus objectius és (p. 22) «establecer normas específicas destinadas a extender la posibilidad de ejercicio de las actividades profesionales con el título profesional original» en altres països, és a dir, sense haver de fer el procés d’homologació del títol. La directiva «establece las normas según las cuales un Estado miembro que subordina el acceso a una profesión regulada o su ejercicio, en su territorio, a la posesión de determinadas cualificaciones profesionales [...] reconocerá para el acceso a dicha profesión y su ejercicio las cualificaciones profesionales adquiridas en otro u otros Estados miembros » (art. 1)

El punt principal és l’article 13, punt 1: «En caso de que, en un Estado miembro de acogida, el acceso a una profesión regulada o su ejercicio estén supeditados a la posesión de determinadas cualificaciones profesionales, la autoridad competente de dicho Estado miembro concederá el acceso a esa profesión y su ejercicio en las mismas condiciones que los nacionales a los solicitantes que posean el certificado de competencias o el título de formación exigidos por otro Estado miembro para acceder a esa misma profesión en su territorio o ejercerla en el mismo.» (p. 32).

La regulació preveu un reconeixement automàtic dels títols d’unes professions determinades: arquitectes, comadrones, farmacèutics, infermers, metges, odontòlegs i veterinaris (articles 21 i següents). Per als altres, s’estableix que els estats d’acollida poden demanar un període d’experiència prèvia, o bé superar un examen...

Recentment la Comissió Europea ha portat a terme una revisió d’aquesta directiva, que ha desembocat en una proposta per modernitzar-la.  L’objectiu és simplificar els tràmits per agilitar la mobilitat de mà d’obra qualificada. Una mesura que es portarà a terme és la creació d’una targeta professional europea, que facilitarà els tràmits als professionals. A més, es crea dins de cada país una finestreta única per facilitar informació als treballadors estrangers que hi vulguin anar. Aquí podeu veure’n la llista: http://ec.europa.eu/internal_market/eu-go/index_es.htm

Des d’aquí hi ha accés a diversos documents relacionats amb aquesta proposta: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/policy_developments/index_en.htm

La pregunta és: pot un bibliotecari català fer valdre el seu títol per exercir en qualsevol país de la Unió Europea? Doncs la resposta és que no tots els països tenen regulat l’accés a la professió de bibliotecari amb una titulació acadèmica. Concretament només consta que sigui així a sis països: Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, Grècia, Polònia i el Regne Unit. Vegeu-ho a: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=profession.regProfs&profId=8003

D’altra banda, hi ha set països que tenen prevista la professió d’arxiver: Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Grècia, els Països Baixos i Romania: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=profession.regProfs&profId=8000

I n’hi ha tres més que reconeixen el «Keeper of public records»: els Països Baixos, Suïssa i Txèquia: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=profession.regProfs&profId=2095

El fet que Espanya no figuri en cap d’aquestes llistes no és un problema per a nosaltres si volem marxar fora, sinó per als bibliotecaris estrangers que desitgin instal·lar-se aquí.

Però és una llàstima que sigui així: sembla que l’Estat ignori que un bibliotecari pugui establir-se pel seu compte per donar serveis a empreses o al públic en general. En canvi, entre les 174 professions que segons l’Estat espanyol sí tenen regulat l’accés al treball mitjançant una qualificació profesisonal hi figuren les de decorador, delineant, enginyer agrònom, geòleg, mestre o psicòleg. Aquí podreu veure la llista sencera: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=regProf.indexCountry&cId=5.

Segons dades estadístiques proporcionades per la mateixa Unió Europea, el Regne Unit ha reconegut el títol de bibliotecari, entre 2005 i 2010, un total de 66 bibliotecaris (dels quals, 5 espanyols: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=regProf.stats&RPId=3376).

I per treballar en la resta de països què cal fer? Doncs passar el procés d'homologar el títol. Cal informar-se'n en l'administració corresponent del país de destinació.

Fins aviat.

2 comentaris :

  1. També hi he trobat a faltar el cas de França....

    ResponElimina
  2. Efectivament, hi falten molts països: Alemanya, Bèlgica, Suècia...

    No ho acabo d'entendre: no sé si realment a aquests països no hi ha una regulació per treballar com a bibliotecari, o bé que algun funcionari es va oblidar de passar les dades corresponents a la Unió Europea...

    Fins ara,

    ResponElimina