Les dades són clares: tal com es publica al Full dels dijous de la Facultat del passat 3 de novembre (http://www.ub.edu/biblio/docs/full/fd11-11-03.pdf), aquest curs 2011-2012 han començat el grau 115 alumnes de nou accés. I el nombre total de places que s'ofereixen són 120, segons consta a http://unidata.gencat.cat/, concretament aquí.
És veritat que el nombre total de places ofertes pel conjunt de les universitats s'ha incrementat... però també deu haver augmentat la població total de joves que accedeixen a la universitat. Efectivament, segons dades oficials de l'Instituto Nacional de Estadística, el 2011 es presentaren a les proves de selectivitat a la Universitat de Barcelona un total de 12.210 estudiants. L'any anterior havien estat 8.901.
En resum: que la nostra carrera té menys èxit del que es mereix. Crec que es mereix tenir més èxit perquè els nostres professionals són demanats per la societat (fins ara que ha arribat la crisi, l'atur entre els nostres titulats era insignificant), i perquè la satisfacció dels mateixos professionals per la feina que fan és, en termes generals, alta.
Així que tenim un problema i no ens podem quedar de braços plegats.
Tots podem aportar el nostre granet de sorra a trobar la solució: els professionals podem ser més actius amb els nostres coneguts i familiars i informar-los de l'existència del grau, el Col·legi ha de continuar treballant perquè els bibliotecaris siguem coneguts per la societat en general, i la Facultat ha d'emprendre accions per captar «clients» entre l'alumnat de secundària.
En aquest sentit, entre d'altres mesures adoptades, a la Facultat hem produït una sèrie de vídeos curts amb testimonis de titulats nostres que expliquen quina feina fan i que recomanen els estudis a hipotètics joves curiosos.
Els vídeos els trobareu en aquest lloc: http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/. Són també penjats a Youtube, i cada setmana en posem un a la portada del nostre web.
Els perfils retratats són molt diversos i han estat seleccionats una mica per atzar, procurant que hi hagi variació. Hi podreu veure col·legues que treballen en mitjans de comunicació, amb informació biomèdica, en empreses de serveis d'Internet, arxius històrics, biblioteques públiques, escolars... En total arribarem a una quinzena.
Si els voleu fer circular... tots hi sortirem guanyant!
Aquí, un parell dels vídeos:
Hola,
ResponEliminaHi penso bastant en el tema que planteges. El meu fill de 9 anys encara no té molt clar a què em dedico. Tot i això em deixa vídeos de bibliotecaris que troba al Facebook. Però tot i això entèn perfectament el que és un llibre, la lectura i la biblioteca perquè ho ha mamat de petit com la majoria de nens de la seva edat. L'hem dut a la biblioteca pública, va a la biblioteca de la seva escola -que per molt que es digui no estan gens malament les escolars-, la biblioteca pública va a la seva escola i avui fins i tot els han ensenyat a buscar en un catàleg (9 anys !).
Ara, no li faré creure que el seu pare és una mena d'Indiana Jones, de la mateixa manera que la majoria d'arqueòlegs no ho són. No li faré creure que tots el metges són House ni que tots els advocats treballen al bufet dels del Boston Legal.
I és que tinc la sensació que sovint volen fer veure que la nostra professió és molt més del que és, segurament per una mena de setiment d'inferioritat que no acabaré mai d'entendre. Sembla que haguem de fer veure que som "guais" i sobretot molt tecnològics i 2.0. i tot això.
Ara em fixava en els vídeos que comentes i per la selecció dels perfils crec que busquem més allò diferent que allò que realment que fem més de manera general.
M'explico, entenc la necessitat d'oferir una visió diversificada de la nostra professió però només cal veure el % de llocs de treball per veure que la nostra professió és allò tant clàssic que diem "ser bibliotecari" i treballar en una "biblioteca". No se si som conscients que la paraula "bibliotecari" (malgrat els tòpics, que sempre són divertits) bàsicament té valors positius. Advocats (no t'en refiïs), metges ("peles"), polítics (uf !), polícies (fins ara no era gaire bon perfil), etc. En canvi quan dius que ets bibliotecari..... automàticament pensent que ets una mena de verga vestal..... però que hi pots confiar. La gent confia en els bibliotecaris, li explica les seves preocupacions, li confia les lectures, la recerca d'informació, ningú pensa que un biblioteca et pot enganyar [cosa que de vegades molesta]. Devem ser un dels cossos de treballadors públics que menys antipatiu desperta.
Que som durs i fan callar, sí, però al final molts van precisament a la biblioteca perquè allà hi troben un lloc fiable i un entorn controlat, i quan ens necessiten, allà ens tenen. Quantes persones no han anyorat la bibliotecària que van conèixer de petits i que els renyava?
A qui penseu que la gent confiaria més els seus problemes, a un advocat? a un metge?, o a un bibliotecari?.... bàsicament els bibliotecari despertem CONFIANÇA en la gent, aquest penso que hauríem de comunicar a la gent. Confieu la informació a un bibliotecari.
No sé, penso que li donem massa voltes al tema, que si CRAI, documentalistes, gestors d'informació ara community manager, sembla que haguem d'estar sempre a la moda de la darrera moda terminològica.
Clar que totes aquestes coses les podem fer, i les fem molt bé, però cal buscar allò pel qual durant segles ens han reconegut i no tenir manies d'explicar-ho.
Hauríem d'estar orgullosos que pels nostres centres hi passen milions de visites a l'any. La gent de la nostra ciutat va a la biblioteca majoritàriament, no als museus o als teatres.
No som conscients del nostre impacte social?.
Qualsevol publicista ens dirà que no és bo promociar massa marques per vendre el mateix, cal una sola marca i vendre-la fort i quina marca és més coneguda que la de la biblioteca?.
Som bibliotecaris, carai !.
Totalment d’acord amb tu, Josep!
ResponEliminaPel que fa a «la marca» que hem de vendre, vaig triar el nom d’aquest bloc precisament amb aquesta intenció: som bibliotecaris i ens agrada! I està clar que la feina d’un bibliotecari ofereix una gamma molt àmplia d’ocupacions concretes.
Sobre els vídeos de promoció que estem fent a la Facultat: finalment n’ha aparegut un amb el perfil «clàssic» de bibliotecari: el professional de la biblioteca pública. I amb una representant que crec que hi fa un paper molt bo: Sílvia Barragán. Us convido a veure’l! (El tenim destacat a la portada actualment.)
http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/biblioteca-publica-silvia-barragan-sagredo.html