dimecres, 2 de novembre de 2011

La crisi i les biblioteques

Un equipament bibliotecari no és pas barat. A més de la forta inversió inicial en l'edifici, el mobiliari, l'equipament informàtic i la resta d'infraestructura, i el manteniment que tot això comporta, hi ha la despesa continuada de personal i la d’adquisició de materials.

Però és també un dels equipaments més rendibles: per l’ús que se’n fa (probablement el tipus d'equipament més freqüentat per la població) i pels beneficis que representa per a la societat (en tant que instrument d'accés a la informació, a la formació, al silenci, a documents per al lleure...).

En la situació de crisi econòmica actual, els governs es veuen obligats a reduir la despesa, i els serveis públics són els que reben la «tisorada». En el nostre àmbit professional s'han publicat diverses reflexions al respecte. Ara fa un mes es va publicar a la llista Iwetel un article de José-Antonio Gómez-Hernández (professor a la Facultat de Comunicació i Documentació de la Universitat de Múrcia) que abordava aquest tema tan pelut:

El mateix autor ja havia abordat el mateix tema en ocasions anteriors:

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «La acción de las bibliotecas públicas en tiempos de crisis». Anuario ThinkEPI, vol. 4 (2010), p. 79-86. Disponible a: http://www.thinkepi.net/accion-bibliotecas-publicas-tiempos-crisis.

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «Las bibliotecas públicas ante la recesión económica». Educación y biblioteca, vol. 178 (2010), p. 66-80.

Sense voluntat de ser pessimista o resignat –diu l'autor–  vol cridar l'atenció sobre les dificultats que s'acosten. Els serveis de tipus cultural poden ser percebuts com a no prioritaris, i poden veure's retallats o eliminats. Podria ser que els recursos disponibles es destinessin a esdeveniments d'una incidència més evident i directa en l'economia local (concerts, espectacles...) abans que en les biblioteques públiques.

La situació econòmica pot comportar la reducció de serveis que es prestaven amb personal contractat (no fix). Les adquisicions poden caure dràsticament. L'autor fa una crida perquè els bibliotecaris contribuïm a situar en el debat social la gravetat de les retallades a les biblioteques. Les biblioteques són necessàries per als 5 milions d'aturats, per a la meitat de la població que no disposa d'Internet a casa, per als escolars que no compten amb bones infraestructures bibliotecàries als seus centres...

L'autor posa de relleu que pocs serveis com les biblioteques han estat tan curosos amb la despesa. Apunta diverses solucions per fer front a l'època que s'aproxima i acaba amb unes reflexions finals: «No nos podemos quedar sin actuar, esperando que nos vengan los recortes; no podemos limitarnos a quejarnos, aunque haya que hacerlo con la máxima fuerza. Tenemos que actuar en todas las formas posibles: por una parte, luchar por nuestros presupuestos y por minimizar su bajada, lo que se tendrá que hacer en competencia con otros. También ofrecernos al máximo a nuestros ciudadanos, buscar su apoyo y colaborar con los que se implican en la defensa de los servicios públicos, la participación, la transparencia y la calidad democrática de nuestra sociedad. Y a su vez, tener la capacidad de adaptarnos al contexto, lo que nos obliga a enfoques flexibles de la gestión, a contar con todos los apoyos y colaboraciones que se nos ofrezcan, colaborar con otros servicios, y visibilizar muchísimo nuestra utilidad, pues si no la demostramos será fácil que otros capten la mayor parte de los recursos a nuestro alcance.»

Uns dies més tard, Lluís Anglada ens oferia a través del seu bloc unes interessants reflexions sobre la repercussió de la situació econòmica a les biblioteques:

Després de diverses consideracions, acaba: «Si els bibliotecaris no defensem la professió en temps de crisi (és a dir, no expliquem a la societat el que les biblioteques aporten i com treballem), estem assumint que les biblioteques són prescindibles. Mostrem poca confiança en els valors de la nostra feina i en la professionalitat amb què treballem. Això pot ser perquè estem anorreats davant tantes males notícies de la premsa però, en el fons, hi ha un component d’auto-odi.»

Molt aconsellable també fer una ullada a entrades anteriors al seu bloc sobre el tema de la crisi econòmica: http://bdig.blogspot.com/search/label/crisi%20econ%C3%B2mica.

Seguirem...


9 comentaris :

  1. Ningú vol ser pessimista però no paren de donar-nos males notícies de tot arreu...

    Anna

    ResponElimina
  2. El col.lectiu sanitari (metges i infermeres) i educatiu (mestres) es mobilitzen. Jo sempre ho he dit i ho diré: per què nosaltres no ho fem?

    ResponElimina
  3. Jo només hi veig una solució factible: que ens privats (mecenes de la cultura) contribueixin a salvar les biblioteques.

    ResponElimina
  4. Doncs seria una bona idea mobilitzar-se, no hi ha dret el que estan fent, i és indignant no poder tenir cap mena de futur ni estabilitat malgrat portar uns anys treballant i haver fet anys d'estudis!

    ResponElimina
  5. Ei,

    Gràcies pels comentaris!

    Si teniu notícies sobre «retallades» en l'àmbit de les biblioteques i les voleu compartir... ja ho sabeu.

    Per part meva, un parell de notícies recents. Suposo que ja ho heu vist per una entrada a BibCat:

    A Manlleu (Osona), l'oposició municipal va tombar el projecte d'una nova biblioteca, que havia presentat l'equip de govern, en minoria:
    http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/28943/manlleu/resisteix/donar/tancat/projecte/biblioteca

    A Anglès (Selva), hi ha una nova biblioteca ja acabada, però sense inaugurar. De l'Ajuntament diuen que «com a mínim en un termini de dos anys, no veuen factible inaugurar el servei pel cost econòmic que els representa. Ho han calculat en un cost de 100.000 euros cada mes, a més dels 150.000 que suposaria acabar els darrers detalls: climatització, seguretat, enllumenat, etc.»
    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/463393-angles-no-obre-la-biblioteca-perque-no-la-pot-mantenir.html.

    ResponElimina
  6. Hola,

    Des de la meva perspectiva hauríem de ser cauts amb les informacions. És cert que estan caient alguns projectes bibliotecaris, però són més els que actualment estan "en cartera". D'altra banda en tots els programes de PUOSC-PEB han caigt projectes però no sortien als diaris. S'han publicat problemes a Reus, Anglès i Maçanet però tots tres casos són diferents i si bé és cert que la crisi hi té alguna cosa a veure són projectes que venen de temps enrera.

    El que vull dir és que no crec estiguem com als Estats Units o Anglaterra on directament cauen biblioteques a desenes.

    Penso que el Sistema Bibliotecari està rebent, com tothom, però també penso que molt menys que el sistema sanitari, per exemple.

    No vull ser optimista perquè el 2012 és una incognita però tampoc crec que actualment hagi motius per ser alarmista. Hem d'estar a sobre sí, però mirar-ho en perspectiva i sobretot mirant al voltant.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Josep, pel teu comentari!

    Des de la teva posició com a cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya segur que tens una perspectiva molt més completa i precisa de la realitat que ens arriba pels mitjans de comunicació.

    Aquestes pantalles estan obertes a la teva participació sempre que vulguis!

    ResponElimina
  8. Gràcies Amadeu, s'enten, però, que les meves opinions són a títol personal.

    ResponElimina
  9. I tant, i tant! Igual que les meves: jo no parlo en nom de la Facultat, sinó a títol personal.

    ResponElimina