La crisi i les biblioteques

Un equipament bibliotecari no és pas barat. A més de la forta inversió inicial en l'edifici, el mobiliari, l'equipament informàtic i la resta d'infraestructura, i el manteniment que tot això comporta, hi ha la despesa continuada de personal i la d’adquisició de materials.

Però és també un dels equipaments més rendibles: per l’ús que se’n fa (probablement el tipus d'equipament més freqüentat per la població) i pels beneficis que representa per a la societat (en tant que instrument d'accés a la informació, a la formació, al silenci, a documents per al lleure...).

En la situació de crisi econòmica actual, els governs es veuen obligats a reduir la despesa, i els serveis públics són els que reben la «tisorada». En el nostre àmbit professional s'han publicat diverses reflexions al respecte. Ara fa un mes es va publicar a la llista Iwetel un article de José-Antonio Gómez-Hernández (professor a la Facultat de Comunicació i Documentació de la Universitat de Múrcia) que abordava aquest tema tan pelut:

Gómez-Hernández, José-Antonio. «La previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante 2012» [en línia]. Iwetel, 3.10.2011. Formarà part de l'Anuario ThinkEPI d'enguany. Disponible a: http://www.thinkepi.net/la-previsible-agudizacion-de-la-crisis-en-las-bibliotecas-publicas-durante-2012. [Consulta: 29 oct. 2011].

El mateix autor ja havia abordat el mateix tema en ocasions anteriors:

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «La acción de las bibliotecas públicas en tiempos de crisis». Anuario ThinkEPI, vol. 4 (2010), p. 79-86. Disponible a: http://www.thinkepi.net/accion-bibliotecas-publicas-tiempos-crisis.

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «Las bibliotecas públicas ante la recesión económica». Educación y biblioteca, vol. 178 (2010), p. 66-80.

Sense voluntat de ser pessimista o resignat –diu l'autor–  vol cridar l'atenció sobre les dificultats que s'acosten. Els serveis de tipus cultural poden ser percebuts com a no prioritaris, i poden veure's retallats o eliminats. Podria ser que els recursos disponibles es destinessin a esdeveniments d'una incidència més evident i directa en l'economia local (concerts, espectacles...) abans que en les biblioteques públiques.

La situació econòmica pot comportar la reducció de serveis que es prestaven amb personal contractat (no fix). Les adquisicions poden caure dràsticament. L'autor fa una crida perquè els bibliotecaris contribuïm a situar en el debat social la gravetat de les retallades a les biblioteques. Les biblioteques són necessàries per als 5 milions d'aturats, per a la meitat de la població que no disposa d'Internet a casa, per als escolars que no compten amb bones infraestructures bibliotecàries als seus centres...

L'autor posa de relleu que pocs serveis com les biblioteques han estat tan curosos amb la despesa. Apunta diverses solucions per fer front a l'època que s'aproxima i acaba amb unes reflexions finals: «No nos podemos quedar sin actuar, esperando que nos vengan los recortes; no podemos limitarnos a quejarnos, aunque haya que hacerlo con la máxima fuerza. Tenemos que actuar en todas las formas posibles: por una parte, luchar por nuestros presupuestos y por minimizar su bajada, lo que se tendrá que hacer en competencia con otros. También ofrecernos al máximo a nuestros ciudadanos, buscar su apoyo y colaborar con los que se implican en la defensa de los servicios públicos, la participación, la transparencia y la calidad democrática de nuestra sociedad. Y a su vez, tener la capacidad de adaptarnos al contexto, lo que nos obliga a enfoques flexibles de la gestión, a contar con todos los apoyos y colaboraciones que se nos ofrezcan, colaborar con otros servicios, y visibilizar muchísimo nuestra utilidad, pues si no la demostramos será fácil que otros capten la mayor parte de los recursos a nuestro alcance.»

Uns dies més tard, Lluís Anglada ens oferia a través del seu bloc unes interessants reflexions sobre la repercussió de la situació econòmica a les biblioteques:

Anglada, Lluís. «Podem parlar de crisi els bibliotecaris?» [en línia]. Bdig: biblioteques digitals i cooperació, 9.10.2011. <http://bdig.blogspot.com/2011/10/podem-parlar-de-crisi-els-bibliotecaris.html>. [Consulta: 29 oct. 2011].

Després de diverses consideracions, acaba: «Si els bibliotecaris no defensem la professió en temps de crisi (és a dir, no expliquem a la societat el que les biblioteques aporten i com treballem), estem assumint que les biblioteques són prescindibles. Mostrem poca confiança en els valors de la nostra feina i en la professionalitat amb què treballem. Això pot ser perquè estem anorreats davant tantes males notícies de la premsa però, en el fons, hi ha un component d’auto-odi.»

Molt aconsellable també fer una ullada a entrades anteriors al seu bloc sobre el tema de la crisi econòmica: http://bdig.blogspot.com/search/label/crisi%20econ%C3%B2mica.

Seguirem...