Les dades dels que desitgen cursar el grau a la UOC no es coneixen. Per accedir a aquesta universitat privada no cal fer preinscripció: tothom qui vol s'hi pot matricular (i en diversos períodes de l'any).
Les raons possibles d'aquesta manca d'èxit les hem apuntades en altres ocasions:
- Gran quantitat d'oferta on triar: l'estudiant que ha fet la preinscripció enguany ha pogut optar entre 441 possibilitats (si comptem tots els ensenyaments que s'ofereixen en totes les universitats; l'any passat eren 421). Això provoca que (amb els estudiants de primera opció) 197 estudis no hagin omplenat les places que s'oferien, cosa que representa quasi la meitat dels ensenyaments (46,79 %, el mateix percentatge que l'any passat). Tanmateix, això cobreix el 70,14 % de les primeres preferències dels estudiants.
- Manca d'identificació del nom del grau amb la professió a què dóna lloc. Aquest punt no és de fàcil solució. Si «Biblioteconomia i Documentació» semblava per a molts paraules difícils de pronunciar o que evocaven excessivament les biblioteques com a lloc de treball, «Informació i Documentació» poden resultar conceptes massa ambigus.
- Imatge desfigurada o imprecisa de la professió. Si bé la figura professional del bibliotecari està ben consolidada, el grau actual dóna peu a un ventall molt gran d'activitats relacionades amb la gestió de la informació i documentació de difícil percepció per part dels estudiants de batxillerat.
No serveix de consol, però no està de més saber que altres graus han tingut també una demanda comparable amb la nostra (de baixa). Mentre d'altres han rebut moltes preinscripcions. Per exemple, la tercera opció amb més demanda de tot Catalunya ha estat Psicologia de la UB, amb 954 preinscrits (per a 480 places disponibles), o els Estudis d'Arquitectura de la UPC, que ha tingut 453 preinscripcions (per a 380 places disponibles); el grau de Periodisme de la UAB el volien estudiar en primera opció 363 estudiants (s'hi ofereixen 280 places), i Comunicació Audiovisual a la UPF ha estat la primera preferència de 319 persones (només n'hi caben 80).
Com es pot comprovar, la tria dels estudiants no té molt en compte les possibilitats reals de trobar feina. Potser prima més la moda, el prestigi social de la professió...
Les accions de difusió que es porten a terme des de la Facultat i el Col·legi sembla que no han tingut l'èxit desitjat. Ni el vídeo promocional, ni el Premi de Recerca ni els mitjans de difusió habituals (pàgines web institucionals, blogs com aquest, presència a les xarxes socials, etc.) tampoc no han servit de gaire.
Caldrà trobar noves aliances i determinar noves estratègies per obtenir uns millors resultats en el futur.