«Consol Pastor, primera bibliotecària de la Mancomunitat de Catalunya»

 

 

 

 

L’1 d’agost de 2023, a les 19.30 h, tindrà lloc a Castellterçol (Moianès) l’acte institucional de l’Any Consol Pastor, proclamat per la Generalitat de Catalunya amb motiu dels 50 anys de la seva mort. La celebració consistirà en una conferència a càrrec de Carme Mayol, directora de l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació entre 1985 i 1990 i presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya entre 1995 i 2000. L’acte se celebrarà a la Casa Museu Prat de la Riba (pl. Prat de la Riba, 7, de Castellterçol). 

      

 

La Consol Pastor Martínez (1887-1973) va ser una de les alumnes de la primera promoció de l'Escola Superior de Bibliotecàries que la Mancomunitat va crear el 1915 per tal de formar el personal que havia de dirigir la xarxa de biblioteques públiques que van començar a crear-se a partir de 1918. La Consol va ser l’alumna número 1 d’aquesta primera promoció, i en conseqüència, va ser nomenada la responsable de la primera biblioteca de la xarxa, la de Valls. Però només s’hi va estar un any: després va ser professora auxiliar de l'Escola. I el 1928, va ser la directora de la biblioteca de l’Escola, lloc que va ocupar fins a la jubilació, el 1957.

Vegeu més informació en aquest article:

Estivill Rius, Assumpció; Pons, Amadeu; Mañà, Teresa «Dones bibliotecàries» [en línia]. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 10 (juny 2003). https://bid.ub.edu/10dones.htm

I en aquest capítol de llibre:

Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries: notícies biogràfiques del professorat, 1915-1972. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017, p. 70-72. Disponible en línia a: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/111539

Tres candidats bibliotecaris a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023

Seguint una ja llarga tradició d’aquest blog, passo a indicar els candidats que han estat identificats com a bibliotecaris (o similars) en les eleccions generals a les Corts espanyoles del 23 de juliol de 2023.

Com sempre, cal aclarir alguns conceptes: la cerca s’ha limitat a les candidatures presentades per les províncies de Catalunya, tant per al Senat com per al Congrés dels Diputats. Les persones considerades rellevants per a aquest exercici són les que treballen o han treballat en la gestió d’informació (arxivers, bibliotecaris i similars) i les que tenen estudis d’aquest àmbit professional (encara que potser no hi han treballat mai). 

La tria s’ha fet amb un procediment prou rudimentari: comprovant si els candidats de passades convocatòries repetien, cercant informació sobre les candidatures als llocs web dels diferents grups electorals i cercant informació biogràfica publicada a Internet d’algunes persones, triades aleatòriament. Aquesta metodologia pot fer que algun candidat hagi passat per alt. Si algú en té constància i m’ho fa saber, li ho agrairé i ho corregiré tot seguit. 

La finalitat d’aquest entreteniment és la simple constatació de la presència de bibliotecaris a les llistes electorals, sense cap intenció d’influir en el vot dels electors. 

Una vegada acabada l'anàlisi, el resultat d’aquesta convocatòria ha donat com a fruit tres resultats:

Non Casadevall Sala. Número 4 per la província de Girona en la candidatura de la CUP per al Congrés. Segons la breu nota biogràfica a Internet, en Non és actualment docent a l’ensenyament secundari, però té estudis en Gestió Documental.

Montserrat Rollan Espunyes. Suplent al Senat a la província de Lleida per la candidatura de Sumar - En Comú Podem. La Montse, diplomada en Biblioteconomia i Documentació i col·legiada, treballa a la Biblioteca Comarcal «Josep Finestres» de Cervera. 

Pineda Vaquer Ferrando. Suplent núm. 1 per Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona per al Congrés dels Diputats. La Pineda, llicenciada en Història, és tècnica de documentació de l'Institut Ramon Muntaner, on gestiona els continguts de la web i de les xarxes socials, assessora en criteris de qualitat editorial de publicacions científiques i altres.

Com sempre, desitgem sort als candidats!

Vegeu entrades anteriors, que reflecteixen la presència de bibliotecaris en processos electorals: a les municipals de 2023, a les autonòmiques de 2021 i a les generals de 2019.

Defunció de Margarida Tura Soteras

El passat 16 de juliol de 2023 va traspassar la bibliotecària Margarida Tura Soteras, nascuda a Mataró el 26 de febrer de 1936. Va acabar els estudis de l’Escola de Bibliotecàries el 1956, amb la tesina titulada Bibliotecas de Mataró: catálogo cronológico de las obras impresas hasta el año 1800 que se encuentran en las mismas. L’any següent, 1957, va passar a treballar a la Biblioteca Popular d’Arenys de Mar, de la qual va ser la primera directora, fins a l’agost de 1971. En aquesta biblioteca hi organitzà classes de català i nombrosos actes culturals de relleu essent pionera en aquestes activitats que reptaven la legislació vigent.[1]

El setembre de 1971 comença a treballar a la Biblioteca de Catalunya, a la secció d'Adquisicions i Registre. La Margarida era una gran aficionada a la literatura infantil i juvenil, cosa que la va impulsar a demanar, l'agost de 1972, una excedència de la Biblioteca per portar a terme una estada a la Biblioteca Internacional de Literatura Infantil i Juvenil de Munic. En aquesta biblioteca especialitzada es va responsabilitzar de la secció hispànica.[3] Fruit d’aquesta feina fou l’organització d’una exposició de llibres infantils hispànics, de la qual es publicà el catàleg.[4] 

 

El setembre de 1977 reingressa a la Biblioteca de Catalunya, on treballa a la Secció de Reserva Impresa. El novembre de 1981, passa a la Secció de Publicacions i Intercanvi (secció que a partir de 1984, rep el nom de Secció d’Adquisicions, Registre i Intercanvi). Finalment, el maig de 1984 torna a la secció de Reserva, fins que es jubilà, el 2001.[2]

En la seva faceta d'experta en literatura infantil, a més de l'estada de cinc anys a Munic, la Margarida fou, des de 1970, delegada de l’INLE (Instituto Nacional del Libro Español), quan aquesta institució funcionava com a secció espanyola de l'IBBY (International Board on Books for Young People). Aquest fet li va permetre assistir als congressos internacionals d’aquesta entitat entre 1968 i 1986. Des del 1980, Margarida Tura va ser representant de l’Asociación Española de Amigos del IBBY, entitat de la qual fou membre a títol individual. I a partir del 1982, fou la presidenta de l’OEPLI (Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil). El 1984, va impulsar l’organització del Premi Catalònia d’Il·lustració.

Fou també traductora d’uns quants llibres infantils al català. La Biblioteca de Catalunya conserva la seva documentació personal. Descansi en pau.

______________________

[1] Estivill Rius, Assumpció. «Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975» [en línia]. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 30 (juny 2013). <https://bid.ub.edu/30/estivill.htm>. [Consulta: 17 jul. 2023].
[2] Fontanals Jaumà, Reis; Losantos Viñolas, Marga. Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007. 399 p. ISBN 978-84-7845-019-0.
[3] Castellano Tudela, Neus. El servei de documentació de literatura infantil i juvenil (SDLIJ) de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona [en línia]: història, situació actual i propostes de futur: Treball final del grau en Informació i Documentació. Tutora: Teresa Mañà. [Barcelona]: Facultat de Biblioteconomia i Documentació – UB, [2018]. 140 p. https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/125419. [Consulta: 17 jul. 2023].
[4] Libros infantiles y juveniles en España 1960-1975, amb la col·laboració d’Aurora Díaz Plaja: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991035099289706706. Fruit d’aquesta col·laboració tambe és: Spanien Literatur für Kinder ausländischer Arbeitnehmer in spanisher Sprache: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991015271149706706

Amadeu Pons i Serra