Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arxivística. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arxivística. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Sobre la presència internacional i les feines a mitges

El proppassat mes d’agost l’ICA-CIA (International Council on Archives) va publicar al seu web un vocabulari multilingüe especialitzat en arxivística. El projecte va ser iniciat el 2010 per la Secció d’Educació i Formació Arxivística (ICA-SAE).

Multilingual archival terminology [en línia]. [S.l.]: ICA, [2013]. <http://www.ciscra.org/mat/>. [Consulta: 26 oct. 2013].
Aquí trobareu informació complementària: https://www.ica.org/en/online-resource-centre/multilingual-archival-terminology

La direcció de l’obra ha anat a càrrec de Luciana Duranti, de la Universitat de British Columbia, al Canadà. El vocabulari es presenta en 16 llengües, entre elles, el català. La versió en la nostra llengua ha estat revisada per Miquel Serra Fernández, tècnic superior de la Unitat de Gestió Documental, Arxiu i Registre de la Universitat de Girona, i membre de l’anterior junta directiva de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya.

Potser la feina encara no és acabada, però la versió anglesa compta amb 328 entrades, i la catalana només en té 50, ara per ara. Ignoro els detalls de la cosa, així que no voldria extreure conclusions precipitades; però a simple vista semblaria que es tracta d'una feina per acabar. Internet és el regne de les obres «en construcció». Podríem dir que tot hi és «en construcció», però l'Internet dels nostres dies és també el regne del 2.0, de permetre la participació voluntària i constructiva dels usuaris.

En el cas que ens ocupa hi ha un formulari per enviar suggeriments, però cal estar registrat prèviament… i enlloc no es diu com registrar-se! D’altra banda, no hi sé veure cap adreça de correu electrònic. No ens agrada gaire, la veritat.

Molt diferents són altres projectes que sí que compten amb la col·laboració activa dels usuaris interessats. Per no citar la paradigmàtica Viquipèdia, que cada dia va guanyant confiança i prestigi, esmentarem dos projectes no tan ambiciosos, però benintencionats:

Transcriu-me!!, de la Biblioteca de Catalunya: http://transcriu.bnc.cat/
Els usuaris col·laboren en la transcripció de manuscrits que la biblioteca posa a la xarxa, amb la finalitat de fer aquests textos més comprensibles pel públic en general i més trobables mitjançant els cercadors.

Georeferenciació, de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Georeferenciacio
Els usuaris poden georeferenciar mapes antics, que han estat digitalitzats prèviament per l'Institut (de la seva cartoteca històrica). Ja n’hi ha quasi 1.500 de processats.

Com deia, la manera de treballar més actual és la col·laborativa. «Entre tots ho farem tot», com se sol dir. I en això també els bibliotecaris podem presumir.

dilluns, 30 de setembre del 2013

Jornades a Salamanca sobre mercat laboral en l’àmbit dels arxius


Els propers 10 i 11 d’octubre de 2013 tindran lloc a Salamanca unes jornades organitzatdes per l’Asociación de Archiveros de Castilla y León (ACAL) que tractaran sobre noves possibilitats laborals en l’àmbit de la gestió documental i els arxius. Van adreçades a estudiants i a joves professionals dels arxius.

Dijous 10, «TransparencyLAB»: dues conferències sobre la importància i repercussions laborals de la transparència informativa de les administracions i el moviment de dades obertes, i una taula rodona en què es presentaran diverses experiències.

Divendres 11, «ArchiLAB», enfocada a examinar noves oportunitats de treball. Amb el mateix esquema: dues xerrades inicials (sobre nous perfils professionals i sobre la gestió documental a l’Administració) i una taula de debat amb la presència de professionals d’aquest sector que han creat la seva pròpia empresa.

Per a més informació:  http://archilab.acal.es/

No és fàcil que hi puguem assistir a causa de les classes; esperem que a posteriori publiquin a la xarxa algun material que sigui d'interès.


dijous, 18 de juliol del 2013

Els arxius, potencials llocs de feina

El 2006 es va crear un organisme anomenat European Archives Group (EAG), a instàncies del Consell de Ministres Europeu, format per experts nomenats pels estats membres i les institucions europees, i que té l'objectiu de garantir la cooperació i la coordinació dels assumptes generals relacionats amb els arxius. Aquí trobareu el seu lloc web: http://ec.europa.eu/archival-policy/eur_arch_group/index_en.htm


Per part d'Espanya hi participa Luis Ramón Enseñat Calderón, cap del Servei de Cooperació Internacional, dels Arxius Estatals. L'EAG es reuneix dos cops l'any i depèn de la Comissió Europea. 

El setembre de 2012 l'EAG va fer públic un document que examina els reptes que tenen els arxius en l'era digital i n'estableix una sèrie de recomanacions. 
Grupo Europeo de Archivos. Los archivos en Europa frente a los desafíos de la era digital [en línia]: segundo informe provisional al Consejo. Bruselas: Comisión Europea, 21.9.2012. 8 p. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2012:0513:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 16 jul. 2013].
Uns quants dels punts principals són aquests:

Els arxius estan evolucionant: «Los archivos nacionales trabajarán para equilibrar su mandato y sus responsabilidades con otros intereses. A tal fin, tratarán de cooperar más estrechamente con otras redes y organismos de gestión de la información, en particular las agencias de administración electrónica.» (p. 4).

Els arxius han de propiciar la reutilització de les dades d'origen públic: «Exhortar al público a utilizar la información contenida en los archivos es parte de la misión de las instituciones archivísticas nacionales.» (p. 4).

Una de les conclusions ve a dir que l'arribada de documentació en format digital als arxius «requerirá un notable esfuerzo de los archivos, por lo que el intercambio de experiencias y la elaboración de estrategias comunes constituyen ingredientes esenciales.» (p. 5).

Entre les decisions preses per aquest òrgan, n'hi ha que impliquen molta feina per als arxivers: «Los archivos nacionales cooperarán para poner en línea de aquí a 2015:
–Las principales fuentes que ayuden a los ciudadanos a entender mejor las relaciones entre países y administraciones en la historia y la construcción de Europa, así como la diversidad de culturas, tradiciones e identidades nacionales.
–Las "piezas maestras” de los archivos de cada Estado miembro.
–Colecciones relacionadas con los grandes acontecimientos históricos y los aniversarios.» (p. 7).

I més endavant: «Las organizaciones de archivos deben colaborar para superar los obstáculos y fomentar una mayor reutilización de la información de los archivos.» (p. 7).

La col·laboració entre arxius i biblioteques està explícitament esmentada: «Los archivos deberán compartir experiencias con las bibliotecas y los museos y llevar a cabo nuevas investigaciones sobre qué buscan los clientes y los clientes potenciales. [...] Los archivos nacionales deberían compartir sus conocimientos y su experiencia e intercambiar información sobre los enfoques de digitalización del material de archivo. El desarrollo de una estrategia europea que incluya modelos y normas comunes de digitalización ayudaría a los archivos a poner en marcha programas de digitalización y contribuiría a una mayor interoperabilidad entre países.» (p. 8).

Els arxius, institucions d'importància transcendental, i lloc de treball possible.

dijous, 9 d’agost del 2012

Formació en arxivística

La Coordinadora de Asociaciones de Archiveros (CAA), fundada el 1998, està formada per 19 associacions professionals espanyoles, 12 pertanyents exclusivament a l'àmbit de l'arxivística, i 7 d'un abast professional més ampli: ALDEE (Asociación Vasca de Profesionales de Archivos, Bibliotecas y Centros de Documentación), ANABAD (Confederación Española de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas) i cinc delegacions territorials d'aquesta confederació: Aragó, Castella-La Manxa, Galícia, Múrcia i La Rioja. Aquest és el seu lloc web: https://web.archive.org/web/20160301110546/http://www.archiveros.net/.




Segons consta al seu web, a final de 2003 «la Coordinadora añade a sus tradicionales funciones de coordinación de trabajos técnicos el de su conversión en un órgano de defensa corporativa de los archiveros y agente de respuesta rápida ante las actuaciones de organismos públicos o privados que requieran la respuesta o el parecer de este colectivo profesional.»

Als seus estatuts, aprovats a final de 2004, es pot llegir, entre els seus objectius:

«3.2.4. Impulsar la formación profesional defendiendo los estudios universitarios en Archivística, además de promover la realización de cursos, la organización de conferencias, congresos y la edición de publicaciones. Con este objetivo la CAA defenderá los intereses de los archiveros y del ámbito profesional de la ciencia archivística ante los responsables de las universidades y órganos competentes de las Administraciones Públicas.»

Al web de la Coordinadora hi veiem l'existència del Grupo de Trabajo de Estudios en Archivística, que té com a objectiu «la creación de unos estudios universitarios de especialización en archivística.» (Si no estic equivocat, aquest objectiu ja s'hauria aconseguit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb el reconeixement oficial, des del curs 2011-2012, del màster d'Arxivística i Gestió de Documents impartit per l'ESAGED, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents). Aquí hi ha informació de la UAB mateixa.

En una altra font relacionada amb l'arxivística, el Butlletí de l'associació Arxivers sense Fronteres (vol. 1, núm. 22, 2n semestre de 2011) es comenta (p. [9]): 

«El 12 de març de 2011 a la reunió del Consell Plenari de la Coordinadora d’Associacions d’Arxivers i Gestors de Documents d’Espanya [...] una de les qüestions que es va tractar va ser la posada en marxa dels grups de treball; concretament es va acordar constituir-ne quatre: Grup de Treball de Formació, Grup de Treball de Normalització, Grup de Treball  d’Administració de la Web i Grup de Treball pel Pla de Comunicació. AsF participa en el grup de formació.»

Procurarem estar al corrent de les feines que dugui a terme aquest grup de treball de formació.

Fullejant el darrer butlletí d'Arxivers sense Fronteres, entitat que ha dut a terme moltes bones iniciatives en favor de la cooperació internacional, hi ha una notícia que pot interessar alguns dels lectors d'aquest bloc: l'Assemblea General de l'entitat acordà l'aprovació d'una quota de soci reduïda, de 12 euros anuals, destinada a col·lectius com ara estudiants i aturats. Aquí veureu el web dels Arxivers sense Fronteres: http://www.arxivers.org/ca/index.php.

dimarts, 12 de juny del 2012

Dia internacional dels arxius

El 9 de juny de 1948 es va crear el Consell Internacional d'Arxius, organisme no governamental de caràcter internacional que vetlla pel desenvolupament dels arxius i l'arxivística.


En commemorció d'aquella data, el 2008 es va instituir el Dia Internacional dels Arxius, i en aquesta jornada s'aprofita per posar de relleu la importància de la gestió eficient dels documents i de la preservació, cura i ús del patrimoni arxivístic mundial.

En aquesta pàgina, de la Generalitat de Catalunya, s'explica el significat de la diada i les activitats programades per al 2012.

Aprofitant la proximitat d'aquesta commemoració voldria dedicar aquesta entrada a les relacions entre els arxivers i els bibliotecaris. Sobre aquest tema podríem trobar opinions de tots colors. N'hi ha que diuen que els bibliotecaris i els arxivers no tenen res a veure, que són dues professions diferents, que convindria que existissin dos col·legis professionals independents.

D'altres persones diuen que les dues denominacions responen a especialitats d'una mateixa professió, que la distància que separa un arxiver d'un bibliotecari és més o menys la mateixa que la que hi ha entre un bibliotecari escolar i un bibliotecari dedicat al llibre antic, o la que hi pot haver entre un arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i un altre d'un departament de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha gent que pensa que són imprescindibles dues formacions bàsiques independents, mentre d'altres opinen que la formació que proporciona el grau d'Informació i Documentació és suficient per ocupar un lloc de treball d'arxiver; que amb aquests estudis s'adquireixen les bases per poder-se preparar adequadament per a unes oposicions d'arxiver (com, per exemple, les que hi ha ara mateix convocades a Caldes de Montbui: vegeu el temari específic a les p. 12-14 del següent pdf
https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2012&05/022012010551.pdf).

Més enllà de les opinions i comentaris –tots respectables– el fet és que de tant en tant apareixen anuncis de feina que busquen professionals per portar a terme funcions de les dues branques alhora, tant en el sector privat com a l'Administració. Per exemple, al municipi de Cenes de la Vega (7.800 habitants, província de Granada), «plaza de bibliotecario-archivero» (http://www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2012/62/d/updf/d86.pdf) o a Albaida (6.200 habitants, comarca de la Vall d'Albaida), «una plaça de [...] bibliotecari-arxiver» (http://www.docv.gva.es/datos/2010/07/19/pdf/docv_6313.pdf).

Per anar acabant, comentaré breument un estudi portat a terme als Estats Units fa pocs mesos i publicat recentment:
    Manning, Mary; Silva, Judy. «Dual archivist/librarians [en línia]: balancing the benefits and challenges of diverse responsibilities». College & research libraries, vol. 73, no. 2 (March 2012), p. 164-181. <http://crl.acrl.org/content/73/2/164.full.pdf+html>. [Consulta: 6 juny 2012].
Descriuen les tasques que duen a terme una àmplia mostra d'arxivers d'universitats nord-americanes. A més de la revisió bibliogràfica, entrevisten per correu electrònic 296 arxivers, el 51 % dels quals també porten a terme tasques bibliotecàries. L'article distingeix clarament entre tasques bibliotecàries i tasques arxivístiques (i constata que molts professionals porten a terme totes dues), posa de relleu la varietat i quantitat de tasques que realitzen aquests arxivers i analitza els avantatges i els desavantatges de compartir ambdós tipus de funcions. Per un cantó en surt beneficiat l'arxiu, perquè el seu paper és més conegut pel professorat i per l'alumnat. Tanmateix, la varietat de tasques és motiu d'un cert punt d'angoixa.

Als Estats Units és molt freqüent que les grans biblioteques universitàries comptin amb «fons especials», de caire arxivístc, procedents de donatius d'antics professors o personalitats. Aquest tema fou estudiant fa uns anys per Assumpció Estivill, al seu article «Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés», publicat a la revista BiD núm. 21 (des. 2008): http://www.ub.edu/bid/21/estiv1.htm

A Espanya també passa això, segurament a una escala inferior. El darrer número de l'any 2011 del Boletín de la ANABAD està dedicat al patrimoni bibliogràfic de les biblioteques universitàries, amb un article de la mateixa temàtica (disponible en línia només per als socis d'ANABAD):

López Varea, María Eugenia. «Los archivos personales en las universidades españolas», Boletín de la ANABAD, tomo 61, n.º 4 (2011), p. 55-72.

Ja per acabar, deixo constància de la disponibilitat dels materials que es presentaren a una jornada organitzada el passat 29 de maig de 2012 conjuntament per l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC) i l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), la X Jornada d'Estudi i Debat: http://www.arxivers.com/component/docman/doc_download/632-jed120529programa.html

Des de l'enllaç següent podreu veure els materials de les set contribucions d'aquesta trobada:
http://www.arxivers.com/serveis/formacio/jornades-destudi-i-debat.html#X%20JED
  • "Nous reptes a les organitzacions: el paper de la transversalitat. Oportunitats per al col·lectiu professional dels arxivers", per Miquel Salvador
  • "Els nous reptes dels arxivers-gestors de documents a l'Administració Pública", per Julio Quílez
  • "L'arxiver empresari: l'empresa de consultoria i serveis de gestió documental i arxiu", per  Alberto Biarge
  • "La gestió de documents i l'administració electrònica: la ineludible necessitat del treball interdisciplinari", per  Jordi Masias
  • "L'arxiver i el lideratge en la reenginyeria de processos", per  Joan Carles Faus
  • "L'arxiver com a consultor i auditor en l'aplicació de les ISO 30300 i 30301", per  Alfred Mauri
  • "L'arxiver en l'àmbit de la preservació digital", per Sònia Oliveras


dijous, 22 de març del 2012

Arxius i biblioteques; biblioteques i arxius

Un dels temes de debat «clàssics» en el nostre camp professional és el que tracta sobre les possibles diferències essencials existents entre els arxius i les biblioteques i, de retruc, entre les competències professionals dels tècnics que gestionen aquests equipaments. Com en la majoria de discussions intel·lectuals, es poden trobar arguments per defensar una postura i la contrària, i em temo que ningú podrà mai atorgar-se el privilegi de posseir la veritat absoluta.

Fotografia de Praetorian 124
Parlo avui d'aquest tema perquè ha donat la coincidència que en poc temps m’han arribat informacions diverses al respecte. Per un cantó he tingut el gust de llegir el llibre Llum entre ombres, del qual Lluís Anglada ja va fer un comentari al seu bloc, sempre interessant: http://bdig.blogspot.com.es/2012/03/la-historia-dabans-de-la-historia.html



    Comas i Güell, Montserrat; Oliva i Pascuet, Víctor (coords.). Llum entre ombres: 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011. 179 p. ISBN 978-84-936539-5-8. 22 euros. Disponible en algunes biblioteques.
Tot i que la funció primordial de les biblioteques és facilitar informació, aprenentatge, cultura o lleure mitjançant l'accés a obres publicades, no és pas extraordinari que en molts d'aquests establiments es trobi una part de documentació d'arxiu que per motius diversos hi hagi anat a parar.

El llibre que he esmentat, com potser sabreu, presenta la història de sis biblioteques catalanes primitives que afortunadament han perviscut fins a l’actualitat: la del Centre de Lectura de Reus, la de l'Ateneu Barcelonès, la del Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca-Museu Balaguer, la Biblioteca Arús i la Biblioteca de Catalunya. Doncs bé, en alguns d'aquests casos, el material considerat «d'arxiu» forma part constitutiva de la mateixa biblioteca.

És el cas, per exemple, de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya. El 1877 una colla d'excursionistes de l'entitat, capitanejats per Josep Fiter i Inglès, visitaren la parròquia de Sant Joan d'Horta perquè havien descobert que a les seves golfes s'hi conservava part de la documentació de l'antic convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. «Després de passar-s'hi un dia sencer ordenant documents, obtingueren del rector de la parròquia la donació de prop de quaranta valuosos pergamins que foren la base d'un petit arxiu documental, annex a la Biblioteca. Aquest arxiu s'anà enriquint al llarg dels anys amb diverses donacions individuals fins a arribar a aplegar dos-cents un documents» (p. 71).

De la Biblioteca de Catalunya, inaugurada el 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, llegim al llibre que comentem que compta ben aviat amb un «munt de documents procedents de compres o salvats de l'abandó, que constituïren un incipient fons d'arxiu. Els primers van ser les col·leccions de pergamins donades per Joaquim Miret i Sans, procedents del territori d'Organyà, de Girona, de Terrassa i d'altres llocs de Catalunya. De seguida, però, es van recollir fons documentals integrals, orgànics, com el de la família comtal de Solterra, el 1911, o el de la Junta de Comerç i Consolat de Mar de Barcelona, l'any 1913» (p. 159).

És més: «L'any 1914 es constituïa oficialment una Secció d'Arxiu a la Biblioteca, amb l'objecte de recollir i tractar de manera específica una documentació d'al·luvió que s'hi havia anat reunint. A més dels fons ja esmentats, el 1918 s'hi afegí una part substancial de l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu, comprat quan l'establiment sanitari es va mudar a un nou edifici» (p. 159).

Passant a la Biblioteca Arús, podem llegir: «La Biblioteca Arús és, actualment, una biblioteca de recerca especialitzada en moviments socials contemporanis, així com en ciències auxiliars afins en els àmbits cultural, jurídic, polític i econòmic. El seu fons aplega principalment bibliografia de l'anarquisme del segle XIX i primera meitat del XX, de la maçoneria, i estudis sobre aquests moviments, dels quals, a més, posseeix un valuós fons arxivístic» (p. 118, les negretes són nostres).

Amb relació a la Biblioteca Arús, fa pocs dies es va donar a conèixer pels mitjans de comunicació que aquest centre acolliria en el futur pròxim l’arxiu personal de l’exalcalde de Madrid Enrique Tierno Galván. Notícia a l'ABC: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1121878 i a La vanguardia: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120313/54267644473/trias-ensalza-la-trayectoria-de-tierno-galvan-en-la-recepcion-de-su-archivo-personal.html

La biblioteca de l'Ateneu Barcelonès és una altra de les sis biblioteques tractades al llibre. Allà no s'esmenta, però si entrem a les pàgines web d'aquesta biblioteca (http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/index.html) veurem fàcilment que en forma part l'Arxiu històric, que conté «més de 100 metres lineals de documentació, fonamental per a l'estudi del s. XIX i el primer terç del s. XX».

Per no cansar, em refereixo ara a la Biblioteca Museu Balaguer. Entre el seu fons, una documentació clarament considerada d'arxiu: la correspondència conservada de Víctor Balaguer, i també la del bibliotecari Joan Oliva i la de l'artista Enric C. Ricart...

Aquest vessant arxivístic d'algunes biblioteques no obeeix només a èpoques històriques passades, en què el panorama d'equipaments culturals no estava prou aclarit, o per motius fundacionals. Ho acabem de veure amb l'Arús; però és que la Biblioteca Museu Balaguer també acaba de ser designada destinatària d'un important fons (notícia datada del 25 de gener de 2012):

«La Biblioteca Víctor Balaguer ha estat escollida pel Dr. Joaquim Molas com a seu per a dipositar-hi la seva biblioteca particular, el seu fons literari i de recerca, i alguns importants manuscrits dels escriptors i artistes catalans més representatius com ara Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Jacint Verdaguer, entre d'altres.» http://www.victorbalaguer.cat/ca/node/1255. Al dossier de premsa que s'enllaça des d'aquesta pàgina, es pot comprovar que la part d'arxiu no és pas anecdòtica.

Des d’una altra banda, fa pocs dies ens vam fer ressò aquí de la inauguració del nou edifici de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Doncs bé, aquest arxiu disposa d’una biblioteca especialitzada en història local i d’una hemeroteca amb més de 500 capçaleres de la Garrotxa: https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/garrotxa

I, per acabar, una altra notícia recent que imbrica un arxiu i una biblioteca. I no uns qualssevol, sinó l'arxiu i la biblioteca nacionals de Catalunya, precisament. Els diaris deien fa pocs dies que «La conselleria de Cultura de la Generalitat tiene previsto crear una "Colección Nacional de Fotografía", en la que se incluirán las colecciones públicas del Archivo Nacional de Cataluña y de la Biblioteca de Cataluña, según ha explicado hoy el conseller Ferran Mascarell. Durante la presentación del nuevo Plan de Museos, Mascarell ha avanzado que se está trabajando en esta colección…». Text de l'ABC del passat 7 de març de 2012: https://www.abc.es/espana/catalunya/abci-mascarell-quiere-revalorizar-museos-201203080000_noticia.html#vca=modulo&vso=abc&vmc=noticias-rel&vli=cultura

Al principi de l'entrada he esmentat el bloc d'en Lluís Anglada. Per acabar, el torno a citar, en una entrada antiga (com canvia el significat dels adjectius temporals en l'era d'Internet!), del 26 d'abril de 2010: http://bdig.blogspot.com.es/2010/04/biblioteques-arxius-i-museus-el-passat.html

Hi fa una crònica d'una jornada en la qual ell va participar, la III Jornada de Museus, Gestió Documental i Arxiu (http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/III%20Jornada%20Museus.pdf). N'extrec un paràgraf per a la reflexió, que recull part de la seva intervenció:

«Els arxius són un dels tres cònjuges del matrimoni mal avingut que són les biblioteques, els arxius i els museus. Vam néixer junts en el temps i en la intenció: recollir cultura del passat per poder-la estudiar en el present i generar coneixements per al futur. Ens han separat les limitacions de les tècniques i de l’espai. En funció de la importància prioritària que en cada document pren la procedència, el contingut o l’objecte en si, els documents es col·leccionaven en edificis separats (degut a les limitacions tècniques per tenir-los junts). I els professionals que els tractàvem ens etiquetàvem com a persones que treballàvem a un arxiu (arxiver), a una biblioteca (bibliotecari) o a un museu (museòleg).»

Continua: «En els anys 80 i 90 les tecnologies de tractament automatitzat (programes i eines descriptives), degut a les limitacions pròpies d’un estadi incipient en l’ús d’ordinadors, van segurament accentuar el divorci o la separació, però el canvi tecnològic d’aquest segle està creant un nou horitzó. Els sistemes són avui interoperables, les metadades generades per a una institució són capturades i reutilitzades en sistemes per als quals no van ser creades i la gent de peu socialitza i complementa la feina feta pels professionals als arxius, a les biblioteques o als museus.»

Ens agrada, oi?

dimecres, 18 de gener del 2012

Bastint ponts entre bibliotecaris i arxivers

Un debat de llarg recorregut és el que es refereix a la identitat i als límits de la nostra professió. Aquest és un tema que pot ser considerat des de diferents punts de vista (conceptual, terminològic...) i que tinc pendent d’abordar en una altra ocasió amb més calma.


Un dels aspectes en què es concreta aquesta discussió és considerar si els bibliotecaris i els arxivers pertanyem a una mateixa professió, si formem dues professions diferents, o bé si som especialistes diferents d’una mateixa branca professional.

Al darrer número de la revista BiD, que publica semestralment la Facultat (http://www.ub.edu/bid/) i que va aparèixer fa poques setmanes, s’hi publica un article en què s’exposa una experiència de col·laboració mantinguda durant anys entre una biblioteca pública i un arxiu municipal:
    Fenoll Clarabuch, Carme; Saurí Ros, M. Concepció. «Relació arxiu municipal-biblioteca pública [en línia]: el cas de Palafrugell». BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, núm. 27 (des. 2011). <http://www.ub.edu/bid/27/fenoll1.htm>. [Consulta: 14 gener 2012].
L’article, signat per les responsables dels dos equipaments, no pretén prendre postura respecte de la polèmica anunciada: comenta les accions principals de col·laboració que han dut a terme els dos serveis municipals, i acaba amb unes conclusions que animo a llegir. Però ve a tomb que el citi perquè de la seva lectura es desprèn que una bona part dels usuaris que acudeixen als dos serveis són els mateixos, i que l’objectiu que els mou quan els fan servir no estan gaire allunyats.

Està clar que l’arxiu i la biblioteca tenen una identitat diferenciada en l’imaginari col·lectiu, que ve determinat per l’origen de les institucions, marcat pel tipus de material que toquen i per les funcions que cadascun desenvolupen.

Però avui en dia la tecnologia ha fet que determinades funcions i processos siguin els mateixos: la digitalització, la preservació, la difusió. Altres punts de contacte són alguns processos tècnics: la descripció de documents, amb l'establiment de metadades, el control d’autoritats.. I també altres competències professionals com ara el tracte amb el públic: l'anàlisi de necessitats, la tècnica de les entrevista de referència, l'estudi d’usuaris, la formació d’usuaris... Per no parlar de l'avaluació dels centres en general i de la seva difusió entre la societat.

Aquí no pretenem resoldre qüestions estructurals que impliquen l'existència d'organismes diferenciats, planificacions educatives sense contacte, despesa de recursos públics... Però ningú ens impedeix d'imaginar una realitat diferent, tenint en compte les restriccions econòmiques actuals i la necessitat de donar un servei complet i integral al ciutadà que paga els impostos.

Molt recomanable el vídeo citat en l'article, que recull l'acte commemoratiu dels 25 anys de l'arxiu i dels 10 de la biblioteca, i en què participen en Ciro Llueca (bibliotecari, professor de la Facultat) i en Ramon Alberch (arxiver, director de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents –ESAGED–, de la Universitat Autònoma de Barcelona). Aquí el podreu veure: http://vimeo.com/32307281


dijous, 27 d’octubre del 2011

Convergència entre biblioteques, arxius i museus

Avui una entrada breu, en la línia de la «delimitació de la nostra professió», al costat o enfront de l'arxivística. Aquest és un tema que fa molt de temps que genera bibliografia especialitzada, i de moment no s'atura.

El darrer número de l'IFLA journal (vol. 37, no. 3, Oct. 2011) conté una part monogràfica amb diversos treballs que tracten dels punts de contacte entre els tres tipus d'infraestructures i de professions (bibliotecaris, arxivers i museòlegs). Inclou una selecció dels treballs presentats a un congrés que tingué lloc al febrer a l'Índia: International Conference on the Convergence of Libraries, Archives and Museums, ICLAM 2011.

El web del congrés és aquest: http://www.nift.ac.in/ICLAM_2011/index.htm. Hi podem veure el programa amb els títols de les (aproximadament) 130 comunicacions que s'hi presentaren. Malauradament, no hi ha accés als textos complets.

A la revista de l'IFLA només podem llegir cinc dels treballs presentats que, com és d'esperar, posen de relleu els aspectes comuns o en relació entre els tres camps de treball. Un dels aspectes en què les tres especialitats coincideixen és en la necessitat de preservar els materials. Un altre, en els esforços necessaris per cooperar entre els tres per tal d'oferir un millor servei al públic.

Des del campus de la UB (i des de casa, si teniu l'ordinador preparat per accedir a Internet via proxy de la biblioteca) podreu llegir la revista: http://ifl.sagepub.com/content/37/3.toc?etoc.


dimarts, 18 d’octubre del 2011

Estudi sobre el perfil professional de l’arxiver

Fa temps que em ronda pel cap dedicar algun comentari a les relacions (professionals) entre bibliotecaris i arxivers. Hi ha una bona colla de competències que compartim, i segurament n'hi ha d'altres en què diferim. Ho desenvoluparé amb més calma en un altre moment.

Avui vull fer referència a un treball publicat no fa gaire sobre la figura de l'arxiver, del qual vaig tenir coneixement per mitjà de la llista de distribució Arxiforum, on s'anuncià el passat 5 d'octubre:

Com es pot veure a la referència bibliogràfica, al document no consta el responsable intel·lectual, ni la data d'aparició, ni l'entitat que el fa públic (una veritable pena, des del punt de vista bibliogràfic). Pel domini de l'URL veiem que el document és allotjat al lloc web del Govern del Principat d'Astúries (web que es pot visualitzar també en la bonica llengua asturiana).

El missatge d'Arxiforum, signat per Ana María Herrero Montero (secretària general tècnica de l'Asociación Asturiana de Archiveros y Gestores de Documentos del Principado de Asturias, AAPA) és el que ens aporta la informació que he posat entre claudàtors.

El director de l'estudi és membre del Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat d'Oviedo, i és expert, entre d'altres camps, en anàlisis de necessitats professionals i formatives. La publicació del treball ha anat a càrrec de l'Observatorio de Empleo del Servicio Público de Empleo del Principat d'Astúries.

L'Asociación Asturiana de Archiveros y Gestores de Documentos del Principado de Asturias avala, segons el missatge de la Sra. Herrero, aquest estudi. L'objectiu del treball és analitzar les característiques, funcions, perfils professionals i necessitats de formació per dur a terme les activitats professionals vinculades als arxius al Principat d'Astúries

La metodologia emprada combina entrevistes en profunditat amb experts, una enquesta a una mostra de professionals (arxivers) que treballaven en 42 institucions o empreses, i unes reunions de grup. Però l'estudi comença amb una síntesi de l'abast conceptual de l'arxivística, i un resum bastant ampli de la formació que reben els futurs professionals, a partir de la diplomatura, la llicenciatura, el grau i els màsters.

En parlar de la diplomatura comet alguna incorrecció. A la p. 23 diu «Destaca el hecho de que las universidades de A Coruña, Salamanca, Valencia y Zaragoza sean las únicas que incluyen 1 asignatura obligatoria.» Aquesta descripció no correspon a la realitat. A la diplomatura de la UB existien dues assignatures obligatòries: Organització d'arxius (de 6 crèdits) i Anàlisi de fons arxivístics (també de 6 crèdits).

En conseqüència, la conclusió que se'n desprèn tampoc no és vàlida: «Teniendo en cuenta esta falta de contenido en la formación y añadiendo el hecho de que es una titulación de grado medio, estos estudios no responden en absoluto a las necesidades reivindicadas por los profesionales.» (p. 25).

La conclusió general sobre la formació que es rep a la universitat és d'insuficiència (p. 44): «Por todo ello podemos hablar de archivero como una profesión no titulada, pues [...] no existe una titulación que suministre la formación y competencias específicas para el ejercicio de esta actividad profesional».

L'estudi advoca per la creació d'un màster oficial d'arxivística (sembla desconèixer que a la Universitat Autònoma de Barcelona ja l'han aconseguit). El to amb què parla d'aquest objectiu jo el valoro com si estigués a la defensiva: «La parte más positiva de la creación de este título [el futur màster oficial] es la posibilidad de crear una barrera defensiva frente a determinadas pretensiones de reserva de ejercicio profesional desde ciertas titulaciones de Grado.» (p. 45).

Tot seguit fa un esment a la formació en arxivística a Europa. Cita el cas d'Alemanya, Àustria, França, Irlanda, Països Baixos, Regne Unit i Suècia, on la formació es concentra al nivell de postgrau i tercer cicle. En tots aquests casos –segons aquest estudi– la formació es troba desvinculada dels estudis d'Informació i Documentació. (A Itàlia sí que existeixen graus mixtos.)

Per últim arribem als resultats de l'enquesta passada als arxivers. Se'ls demanava la importància de diferents tasques desenvolupades pels arxivers, de l'1 al 10. Les cinc primeres són aquestes (p. 54):

  • Gestión de documentos y archivos históricos. 8,56
  • Gestión de documentos y archivos de la administración pública. 7,72
  • Gestión de archivos de medios de comunicación, hospitalarios y musicales. 6,56
  • Consultoría y empresas de custodia y organización documental. 6,28
  • Gestión de documentos y archivos de empresas. 5,69

L'estudi continua amb una identificació de les àrees funcionals (p. 57):

  • Clasificación
  • Coordinación
  • Descripción
  • Difusión
  • Gestión de Calidad
  • Gestión electrónica
  • Seguridad
  • Valoración
Cada àrea és tot seguit subdividida. Vegem el desenvolupament de la «Gestió electrònica»:

  • Diseño de sistemas de gestión electrónica de documentos.
  • Desarrollo de sistemas de gestión electrónica de documentos.
  • Cambio de soporte documental.
  • Conservación de documentos electrónicos a medio y largo plazo.
  • Implantación de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica.
  • Mantenimiento de sistemas de gestión electrónica de documentos.
  • Migración de datos a nuevos sistemas.
  • Conocimientos para la gestión de documentos electrónicos.
  • Análisis de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica.
  • Desarrollo de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica.
  • Diseño de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica
A continuació recull els quatre nivells laborals actuals (p. 60):

- Director o Jefe del Archivo.
- Técnico Superior, Archivero (grupo A).
- Técnico Medio (grupo B).
- Auxiliar de Archivo (grupo C/D).

Però aquesta classificació no sembla molt clara. Prefereix utilitzar aquesta altra nomenclatura, més simple:

  • Gestor de Archivos y Documentos.
  • Administrador de Archivos y Documentos.

Tot seguit passa a la descripció de les funcions d'aquests perfils: les dificultats de les diferents tasques dins de les àrees funcionals, les competències professionals en relació a les activitats desenvolupades.

Per exemple, veiem quines són les competències dins de l'àrea funcional Gestió electrònica (p. 93):

  • Actualizar bases de datos
  • Analizar y describir los documentos mediante la redacción del registro normalizado de contenido informativo
  • Analizar, mantener y mejorar las bases de datos
  • Asistir al personal administrativo encargado de realizar las transferencias de documentos
  • Controlar y programar la digitalización de documentos
  • Digitalizar documentos
  • Gestionar documentos y archivos
  • Gestionar el repositorio de documentos
  • Implantar sistemas de gestión electrónica de documentos
  • Organizar y gestionar el archivo de imágenes

(Tot això, establert a partir de les valoracions dels enquestats, repetim-ho).

Segueix una sèrie de coneixements que haurien d'adquirir els dos perfils (els gestor i els administradors d'arxius i documents). Es presenten en blocs ordenats per priortats. Per exemple, els coneixements de prioritat màxima, adequats per als gestors són aquests:

  • Fondos y documentos de la Administración Pública.
  • Fondos y documentos de instituciones y empresas.
  • Sistemas y métodos de descripción y recuperación de documentos e información.
  • Régimen jurídico de los documentos y de los archivos.
  • Derechos de acceso a los documentos y a la información.
  • Sistemas de gestión electrónica de documentos.
  • Seguridad y criptografía de los documentos electrónicos.
  • Protección de datos.

L'estudi acaba amb unes conclusions generals i la bibliografia. Les conclusions comencen així (p. 122):


«La administración de documentos4 de y en las organizaciones, soportada en la ciencia Archivística, y pese a su relación con otras disciplinas y actividades, presenta rasgos de identidad que permite identificarla como una actividad profesional con entidad propia, tanto desde la perspectiva histórica como en el quehacer del ejercicio profesional.»

[...]

«La formación existente en los estudios universitarios, pese a la demanda profesional de archiveros en el sector público y en el privado, presenta claros niveles de insuficiencia y de escasa identidad proporcional a su realización profesional.» (p. 123)

En resum: un bon text per reflexionar sobre aquestes dues (?) professions.


Actualització (29.10.2011). Hi ha hagut més queixes sobre la manca de rigor del document que es comenta en aquest apunt, quan fa referència a la formació que s'ofereix a la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació. Carmen Rodriguez, de la Universidad de León, va enviar un missatge a la llista Arxiforum el 28.10.2011, amb el títol «Respuesta al PERFIL OCUPACIONAL DE ARCHIVEROS Y GESTORES DE DOCUMENTOS». Argumenta que a la diplomatura d'aquella universitat s'hi donaven més crèdits d'Arxivística dels que diu l'estudi esmentat, i que hi havia assignatures tan vàlides per a un futur arxiver com per a un futur bibliotecari. Totalment d'acord.

dimecres, 14 de setembre del 2011

Butlletí número 100 de l'Associació d'Arxivers!

El darrer número aparegut del Butlletí de l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya és el número 100. I això mereix una felicitació!

El número 1 del Butlletí aparegué al 1r trimestre de 1989, i aquest d'ara, el número 100, porta com a data els mesos d'abril-juny de 2011. El podeu veure sencer a partir d'aquest enllaç:
http://www.arxivers.com/index.php/publicacions/butlleti-de-lassociacio/butlleti-de-laac/doc_download/398-butlleti-100.html.

L'editorial d'aquest número fa un repàs dels butlletins anteriors més significatius (perquè es feien ressò de notícies importants de cada moment) i de l'evolució dels continguts de la publicació.

El Butlletí, responent al seu nom, informa en vuit pàgines de les activitats i publicacions de l'Associació, de les notícies principals del sector, dels acords de la Junta Directiva, d'altes i baixes de socis, etc.

Per llegir els números anteriors del Butlletí hem d'anar aquí: http://www.arxivers.com/index.php/publicacions/butlleti-de-lassociacio/butlleti-de-laac.html.

La pàgina d'inici del web de l'Associació és aquesta: http://www.arxivers.com/.