dimecres, 31 d’agost del 2011

Treballar amb informació, un panorama obert

El bibliotecari (el típic graduat en Informació i Documentació que acaba la carrera a la Facultat després del seu batxillerat) no és especialista en res... excepte en informació. Concretament, és un expert a «generar, col·leccionar, organitzar, interpretar, emmagatzemar, recuperar, difondre i transformar informació».

Aquestes competències les aplica convenientment segons el context en què treballi. A les biblioteques públiques, per augmentar el sentit democràtic de la societat. En l’àmbit biomèdic, per solucionar problemes de salut. En estudis de gènere, per contribuir a l’emancipació de les dones. En contextos empresarials, per donar suport a l’estratègia del negoci.

Prenc aquestes idees d’un articlet que es pot llegir en línia:
    Capurro, Rafael; Hjørland, Birger. «The concept of information». Annual review of Information Science and Technology, vol. 37 (2003), p. 343-411. Disponible en línia una versió prèvia a la publicació, amb algunes esmenes, a: http://www.capurro.de/infoconcept.html.
I ho voldria relacionar amb una sèrie d’anuncis de televisió que aquests dies estic veient, d’empreses que es dediquen a comparar preus (preus d’hotels, de vols d’avió...). Suposo que estarem d’acord: aquesta és una feina típica del bibliotecari, la de comparar diverses fonts d’informació i oferir un producte que s’adeqüi a les necessitats d’un usuari.

Són empreses del tipus Acierto.com, Atrapalo.com, Carritus.com, Comparadordeneumaticos.com, Edreams.es, Hoteleschollo.com, Rastreator.com, Trivago.es, Twenga.es i tants d’altres...

De vegades hi ha bibliotecaris (o futurs bibliotecaris) que no es poden imaginar treballant fora d’una biblioteca convencional, o bé –com a molt– en una empresa de serveis per a les biblioteques o relacionada directament amb informació bibliogràfica...

Els hem d’obrir els ulls: la informació envaeix tots els sectors econòmics, i en tots ells hi tenim un paper a jugar. Encara que no siguem especialistes en res, hem de ser capaços d’explotar els coneixements adquirits en gestió de la informació i trobar el nostre modus vivendi satisfent necessitats d’informació específiques d’algú!


dimarts, 30 d’agost del 2011

La nostra Facultat, una de les més antigues del món?

Sembla un contrasentit que en un bloc dedicat al present i al futur de la professió de bibliotecari hi hagi una entrada que parli del passat... El motiu és que d’aquí a uns anys, en la futura data de 2015, celebrarem (si encara som vius) el primer centenari de la creació de la Facultat.

Imatge obtinguda de l'article d'Assumpció Estivill publicat a BiD, núm. 16 (juny 2006)


Tot i que, estrictament parlant, la Facultat tal com es diu ara es va crear l’agost de 1999. Però tots sabem que aquesta creació no sorgeix del no res: consisteix en la transformació d’una escola universitària que ja existia, que al seu torn era la successora d’una altra, i una altra... Si ens remuntem a l’origen de la història arribem al 1915, any en què la Mancomunitat de Catalunya creà l’Escola Superior de Bibliotecàries. Així doncs, falten quatre anys pel centenari.
    Si consulteu aquest document, fixeu-vos especialment en la p. 128, «Personal de les biblioteques populars» i 128-129, «De l’Escola Especial de Bibliotecàries».
Els primers temps de la nostra institució (de 1915 a 1939) han estat perfectament estudiats per Assumpció Estivill, en la seva tesi doctoral, que es publicà ja fa uns anys:
    Estivill i Rius, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries: 1915-1939. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992. 508 p. (Quaderns de treball; 12). ISBN 84-7794-176-9. Exemplars a les biblioteques públiques.
De sempre s’ha dit que la nostra Escola és una de les més antigues que existeixen en actiu al món. He volgut comprovar si realment ocupem un lloc d’honor en aquest rànquing d’antiguitat, en què el número 1 correspon a l’escola fundada per Melvil Dewey el 1886 als Estats Units. Us avanço el resultat: no som pas al podi.

Donat que la primera escola de bibliotecaris és d’Estats Units, he començat per identificar les escoles que s’anaren fundant en aquell país fins al 1915 (data en què comencem nosaltres). Ho he fet a partir de l’article d’una enciclopèdia especialitzada:
Extrec les notícies que ens interessen d’un apèndix que hi ha al final de l’article i afegeixo, entre claudàtors, comentaris sobre la seva existència actual.

1886, July: Dewey announces his school will open in October at Columbia College. 1887, 5 January: First class in library economy offered at Columbia College. [El 1889 aquesta escola va ser traslladada a la New York State Library in Albany; després tornà a Columbia, però tancà les portes el 1993].

1890, June: Pratt Institute, Brooklyn offers its first class in cataloging followed by library economy courses. [Aquest centre continua: http://www.pratt.edu/academics/information_and_library_sciences/about_sils/]

1891: Drexel Institute started offering library economy courses. [També continua: https://drexel.edu/cci/academics/graduate-programs/library-information-science/library-science-graduate-program-major/ La mateixa universitat citava el 1892 com a data de creació dels estudis: https://web.archive.org/web/20170619084305/http://drexel.edu/cci/academics/programs/graduate-programs/ms-in-library-and-information-science]

1893, September: Armour Institute Library Class first term under direction of Katharine L. Sharp in Chicago. 1897: Transfer of the Armour Institute to University of Illinois, Urbana. [Encara continua: http://www.lis.illinois.edu/ concretament: https://ischool.illinois.edu/our-school/history].

1896: Syracuse University establishes Library School. [També continua: http://ischool.syr.edu/ https://ischool.syr.edu/about/history/] El treball de Richardson citat més amunt, apunta (p. 3.445) que aquest centre es fundà el 1905; però les fonts de la universitat mateixa citen l'any de 1896 en diversos llocs (amb una refundació posterior el 1974).

1898, August: New York State Library’s Library School offers specialized instruction for law, medical, education, and engineering librarians. [Sembla que no continua]

1901: Carnegie Library of Pittsburgh establishes Training School for Children’s Librarians [Sembla que no continua].

1902, August: Four year library training class announced by Simmons College, Boston. [Continua: http://www.simmons.edu/gslis/ https://www.simmons.edu/academics/colleges-schools-departments/schools-departments/slis/careers

1903: New York Public Library establishes training class; Western Reserve receives endowment for library school from Andrew Carnegie. [Sembla que no continua]

1905: University of Washington offers their first annual summer school for library training. [Continua: http://ischool.uw.edu/ https://ischool.uw.edu/about/history]

A banda dels Estats Units, hi ha altres països que també compten amb una llarga tradició de formació bibliotecària. En dono uns quants exemples, sempre de centres fundats abans del 1915.

Portugal, 1887

«Em 1887 criou-se a Inspecção-Geral das Bibliotecas e Arquivos Públicos e o Curso Superior de Bibliotecário-Arquivista, pelo que Portugal foi dos primeiros países a dar uma educação científica aos profissionais desses estabelecimentos. As matérias estavam repartidas em dois grupos: as disciplinas gerais professadas no Curso Superior de Letras de Lisboa, enquanto as disciplinas técnicas eram ministradas na Biblioteca Nacional de Lisboa e no Arquivo da Torre de Tombo. Em 24 de Dezembro de 1901 surgiu nova reforma que alargou o curso para três anos, com novas disciplinas gerais, enquanto nas técnicas se incluiu apenas a Paleografia, sendo necessário para a nova matrícula, o Curso complementar dos liceus. [...] A disciplina de Paleografia que havia sido criada no ensino em 24 de Dezembro de 1901 por Decreto de 21 de Dezembro de 1932 vai ser transferida para o Curso Superior de Bibliotecário-Arquivista ministrado na Faculdade de Letras de Lisboa».
    Gonçalves, Carlos César Correia; Abdul Satar, Edna. «Evolução da Documentação em Portugal e a formação dos seus profissionais». Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación (1r: 2000: Madrid). Teoría, historia y metodología de las ciencias de la documentación (1975-2000), p. 239-242. <https://revistas.ucm.es/index.php/CDMU/article/view/68843>. [Consulta: 7 set. 2021].
Brasil, 1911

«O Curso de Biblioteconomia da Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro (UNIRIO) foi o primeiro a ser fundado na América Latina e o terceiro no mundo [sic], sob a égide da Biblioteca Nacional brasileira em 1911, originalmente para atender demanda interna de funcionários. [...] Em 1944, os Cursos foram reformulados, objetivando a formação de bibliotecários para quaisquer tipos de bibliotecas. Na década de 1960, atendendo s exigências da Documentação Científica, o Curso ampliou seu currculo e foi reconhecido como formação em nível superior conforme o Decreto n. 550, de 1 de fevereiro de 1962.»
    Projeto pedagógico do curso de bacharelado em biblioteconomia [en línia]. Rio de Janeiro: Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro, Escola de Biblioteconomia, 2010. 86 p. <www2.unirio.br/unirio/cchs/eb/copy_of__Projeto. [Consulta: 21 març 2015].

Rússia, 1913

«Commemorating an 80th anniversary of library training courses foundation in Russia describes the events which lead to an opening of a librarianship department at the Moscow University in April 1913.»
    Abramov, K.I. «U istokov bibliotechnogo obrazovaniya v Rosii». [At the cradle of library education in Russia]. Nauchnye i Tekhnicheskie Biblioteki, 5 (1993), p. 56-59.
Filipines, 1914

El 1914 la Universitat de Filipines (dins del College of Liberal Arts) va oferir els primers cursos de Biblioteconomia al seu país. El 1917 la formació va prendre cos (amb un pla d’estudis de quatre anys), i de manera continuada anà fent aquesta formació (amb el lapse d’interrupció obligat per la segona Guerra Mundial, entre 1942 i 1946). Finalment, el març de 1961 es va crear un centre independent, l’Institute of Library Science, que canvià de nom el 2002 pel d’Institute of Library and Information Science, i finalment el 2007 tornà a canviar la denominació per l’actual: School of Library and Information Studies.
    «About the UPSLIS» [en línia]. En: UPSLIS: UP School of Library and Information Studies. Quezon City: UP School of Library and Information Studies. http://upslis.info/?page_id=35. [Consulta: 25 agost 2011].
    «History of the Association» [en línia]. En: UP Library Science Alumni Association. Quezon City, University of the Philippines, School of Library and Information Studies. http://sites.google.com/site/uplsaa60/about. [Consulta: 25 agost 2011].
Pakistan, 1915

«[...] in 1915, the first training class for librarians was started by Asa Don Dickinson (1876-1960), an American librarian at the University of the Panjab. In fact, this was the first formal course conducted within the walls of any University in Asia. It was a certificate course of four months duration and open to all who wished to adopt librarianship as a career. Asa Don Dickinson wrote about the students, enrolled in the first batch, that there were thirty men who were mainly the librarians of colleges of the University.»
    «Pakistan [en línia]: library education in Pakistan». International library review, vol. 3 (1971), p. 83-88.

UN CAPÍTOL ESPECIAL MEREIX LA FORMACIÓ EN ARXIVÍSTICA

Itàlia, Nàpols, 1811

«La Scuola dell'Archivio di Stato di Napoli fondata nel 1811 con lo scopo di curare la preparazione del personale dei Regi Archivi, pur conservando il suo compito originario di preparare alla professione il personale scientifico dell'Amministrazione archivistica, è oggi aperta agli allievi esterni.»
França, Ecole nationale des Chartes, 1821
«La fondation de l’École des chartes correspond à la redécouverte de la civilisation médiévale par la première vague romantique. Envisagée par Napoléon Ier, elle fut créée par une ordonnance de Louis XVIII du 22 février 1821. Le but de la nouvelle institution était alors de former des jeunes gens capables d’organiser les dépôts de documents issus des confiscations révolutionnaires et de renouveler l’histoire nationale».
http://www.enc.sorbonne.fr/presentation-ecole-nationale-des-chartes
Itàlia, Torí, 1826

«La scuola, erede di una lunga tradizione, fondata nel 1826 con lo scopo di curare la preparazione del personale scientifico dei Regi Archivi, è oggi frequentata prevalentemente da allievi esterni.»
Itàlia, Palerm, 1843

«Le carte del Grande archivio, fissava il decreto del 1843, avrebbero dovuto essere suddivise nelle seguenti classi principali: diplomatiche, giudiziarie, amministrative. In parallelo alle norme napoletane, anche l’istituto archivistico palermitano avrebbe ospitato una cattedra di paleografia».
http://www.archiviodistatodipalermo.it/files/pubblicazioni/file/studi7.pdf.

Itàlia, Venècia, 1854

«La Scuola, fondata nel 1854 e avviatasi nell'aprile del 1855, è tra le più antiche scuole d'archivio d'Italia.»
http://www.archiviodistatovenezia.it/web/index.php?id=25 
Itàlia, Florència, 1856

«Nel caso fiorentino, la Scuola, tralasciando i suoi significativi ma più lontani precedenti settecenteschi, fu organizzata nel neo istituito Archivio centrale di Stato nel 1856 dal suo fondatore, Francesco Bonaini, per offrire agli "apprendisti" dell'Archivio la preparazione scientifica di alto profilo necessaria allo svolgimento del loro lavoro.»
Itàlia, Càller, 1877

«Il primo corso fu inaugurato il 13 novembre 1877 in una sala del palazzo regio, allora sede dell'Archivio, ma nel corso degli anni l'attività didattica subì varie interruzioni.»
http://www.archiviostatocagliari.it/index.php?option=com_content&view=article&id=42&Itemid=36
Itàlia, Bolonya, 1890

«La Scuola di archivistica, paleografia e diplomatica dell'Archivio di Stato di Bologna, istituita nel 1890, è una delle 17 scuole attualmente attive presso altrettanti Archivi di Stato.».
http://www.archiviodistatobologna.it/it/scuola

Antecedents anteriors a 1915, però sense continuïtat

Alemanya, 1571


«La institución docente que seguramente constituye el paradigma más cumplido de los de una tradición recurrente en las enseñanzas académicas de la Archivística fue la Escuela de Marburg, con sus tres estadios históricos diferentes. Se la documenta en el año 1571, luego fue recreada con el mismo nombre de Archivschule Marburg como escuela prusiana de Archivística, aunque sólo duró hasta 1904, y finalmente vuelve a abrirse en 1947 como escuela para toda Alemania Occidental con el nombre de Archivschule Marburg-Institut für Archivwissenschaft».
    Martín Fuertes, José Antonio. «La evolución de la Archivística como disciplina en España (años 1975-2000)». Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación (1r: 2000: Madrid). Teoría, historia y metodología de las ciencias de la documentación (1975-2000), p. 698. Disponible també en línia a: https://revistas.ucm.es/index.php/CDMU/article/view/68901
Alemanya, 1782

«[...] la creación de centros oficiales de enseñanza de la archivística y la introducción de ésta en algunas universidades europeas. Pionera fue la alemana de Maguncia en el año 1782. [...] » [Actualment no n’hem trobat rastre].
    Idem, p. 697.
Alemanya, 1821

« [...] En 1821 el rey Maximiliano I creará una Escuela de Archivística en Munich dependiente de la Dirección General de los Archivos de Baviera.» [Tampoc sembla que existeixi pas, avui en dia]
    Idem, p. 697.
Espanya, 1856

«En España la institución académica equivalente surgida a favor de estos impulsos favorables fue la Escuela Superior de Diplomática, nacida en 1856 al amparo de la Real Academia de la Historia, con la finalidad de formar archiveros-bibliotecarios.» [Va tancar-se el 1900].
    Idem, p. 698.
    Pasamar Alzuria, Gonzalo; Periró Martín, Ignacio. La Escuela Superior de Diplomática: los archiveros en la historiografía española contemporánea. Madrid: ANABAD, 1996. ISBN 84-88716-20-6.
Alemanya, 1886

«A l'Université Georg-August de Göttingen a été créée en 1886 une chaire de bibliothéconomie pour le directeur de la bibliothèque universitaire, Karl Dziatzko (1842-1903). Son successeur à la bibliothèque, Richard Pietschmann (1851-1923) fut nommé de 1903 à 1923 à cette chaire. A son décès, la chaire fut transférée à l'Université Friedrich Wilhelm de Berlin où elle fut supprimée en 1924 pour des raisons économiques. [...] En 1974, à la Faculté des lettres de l'Université de Cologne, une chaire fut créée pour la bibliothéconomie ; les cours commencèrent le semestre d'été de 1975.»
    Kaegbein, Paul. «L'enseignement de la bibliotheconomie [en línia]: le programme de l'Universite de Cologne». Bulletin des Bibliotheques de France, tom 26, no. 9-10 (October 1981). http://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-1981-09-0535-002. [Consulta: 24 agost 2011].
Canadà, 1904, 1911

«One hundred years ago, in the summer of 1904, the first formal library education program in Canada began at McGill University.» [Sembla que no tingué continuïtat].
https://www.exlibris.ca/lib/exe/fetch.php?media=wiki:newsletters:elan_special_summer_2004.pdf
«1911. Toronto Public Library offers the first library training course in Ontario (però sembla com si no tingués continuïtat)

1928. The University of Toronto establishes Ontario's first formal library school with a full-year academic program in Library Science».
https://ischool.utoronto.ca/about-us/legacy-of-excellence/

CENTRES QUE EXISTEIXEN ACTUALMENT, PERÒ FUNDATS DESPRÉS DE 1915

Dinamarca, 1918

«The first training of persons in charge of public libraries was established in 1918 by the Government Public Library Committee (Statens Bogsamlingskomitt), and the course was of three months duration.»
    Kirkegaard, Preben. «Denmark: the Royal School of Librarianship, Copenhagen». International Library Review, vol. 3 (1971), p. 77-81.
Regne Unit, 1919

Al Regne Unit, el centre més antic que donà formació professional de nivell superior va ser fundat el 1919, l’actual School of Library, Archive and Information Studies (SLAIS) de la University College London (UCL).
Xina, 1920

A Wucghang es va fundar el 1920 la Books Division de la Universitat de Boone. El 1929 va passar a denominar-se la Boone Library School. El 1953 s'integrà a la Universitat de Wuhan i va esdevenir el Departament d'Informació i Documentació d'aquesta Universitat. El 1984 se li va tornar a canviar el nom: School of Library and Information Science of Wuhan University. I el 2001, el seu nom canvià definitivament pel que encara té: School of Information Management of Wuhan University.
School of Information Management (Wuhan University). School of Information Management [en línia]. Hubei: School of Information Management, cop. 2015. <http://sim.whu.edu.cn/English/About_Us.htm>. [Consulta: 6 feb. 2019].

Índia, 1937

«Ranganathan established the first full-time, academic extension course in 1937, in Madras University».
    Mortezaie, Lila; Naghshineh, Nader. «A comparative case study of graduate courses in library and information studies in the UK, USA, India and Iran: lessons for Iranian LIS professionals». Library review, vol. 51, no. 1 (2002), p. 14-23. Disponible en línia (prèvia subscripció) a: http://www.emeraldinsight.com/journals.htm?articleid=859670&show=html.
Indonèsia, 1952

On October 15, 1952 the Ministry of Education and Culture established a course called Kursus Pendidikan Pegawai Perpustakaan (KPPP) or Training Course for Library Staff».
Iran, ca. 1970

«Modern librarianship in Iran is about 30 years old.»
    Idem.
Sud-àfrica, 1933

«Between 1933 and 1965 the S.A.L.A. conducted correspondence courses and examinations in librarianship.»
    Immelman, R.F.M. «South Africa: professional education of librarians in South Africa». International Library Review, vol. 3 (1971), p. 89-95.
Finlàndia, 1971

«The oldest LIS research institutions [of the Nordic countries]: the University of Tampere (UTA) department, established in 1971».
Marroc, 1974

«[...] formal education for professional library and information work in Morocco since the foundation in 1974 of the Ecole des Sciences et de l'Information (ESI), Rabat.»
    Loughridge, Brendan. «Library and information science education in Morocco: notes on a recent visit». Journal of education for Library and Information Science, vol. 28, no. 1 (July 1987).

Aquesta recopilació de dades no és ni de bon tros exhaustiva. Exposo els casos que he anat trobant una mica per atzar, sense una metodologia molt rigorosa.

El que volia comprovar era si el nostre centre es podia considerar un dels pioners en el món, i està clar que no: com a mínim hi ha uns 10 centres que ens guanyen... (sense comptar els especialitzats en arxivística).

Tanmateix, també ha estat una oportunitat per visitar els llocs web d'alguns centres, per agafar idees...

Fins la propera!




dilluns, 29 d’agost del 2011

En la mort de M. Teresa Boada


M. Teresa Boada i Vilallonga, bibliotecària titulada el 1937, va morir el passat 26 d’agost de 2011, a l’edat de 96 anys. Que descansi en pau.

Aquest blog es dedica a parlar de temes professionals actuals i futurs i no sembla lògic que una defunció sigui el motiu d’una entrada. Però buscant informació sobre la Sra. Boada he trobat una petita perla que reflecteix força bé el pensament d’aquesta bibliotecària de soca-rel i que resulta en alguns extrems plenament vigent en els temps actuals.

Es tracta d’una intervenció de M. Teresa Boada en una jornada d’estudi que tingué lloc el 18 de febrer de 1977 a la Biblioteca de Catalunya. La jornada duia un títol força rellevant (i amb una temàtica molt lligada a aquest bloc): «Seminari sobre la Professió del Bibliotecari».

La Diputació de Barcelona fou l’amfitriona de l’acte (ja deveu saber que en aquella època la Biblioteca de Catalunya depenia de la Diputació) i rebé el patrocini de la Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural i de la Dirección General de Universidades; a més hi col·laborava l’ANABA i l’Associació de Bibliotecàries.

Posem-nos en context: al febrer de 1977 encara no feia un any i mig que havia mort al llit el dictador Franco i la Generalitat de Catalunya no seria restablerta fins el setembre d’aquell any. Estàvem en plena transició democràtica vers una democràcia plena d’il·lusions, però amb moltes incerteses. L’Escola de Bibliologia (que és com es deia llavors la nostra Facultat) pertanyia també a la Diputació de Barcelona i els seus estudis no tenien caràcter oficial. La carrera de bibliotecari no existia dins de la universitat espanyola: no s’havia creat.

La integració dels estudis dins del sistema universitari havia estat reivindicada llargament pel col·lectiu professional (bàsicament, català), però no acabava de desencallar-se per part dels organismes competents. La celebració d’aquest seminari, amb el suport de l’autoritat administrativa, segurament que devia significar un pas endavant en aquest sentit.

Reprodueixo tot seguit alguns fragments del parlament de la M. Teresa Boada, però us convido que el llegiu sencer, puix que es troba disponible en línia:
    Boada, M. Teresa. «Intervenció de M. Teresa Boada». Butlletí de l’Associació de Bibliotecàries, any 3, núm. 1 (març 1977), p. 30-33. Disponible també en línia a: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiBibliotecaries/article/view/73859/85656.

    «Des del 1915 l’Escola de Bibliotecàries segueix una línia ininterrompuda. Hi ha canvis d’allotjament, de professorat; els programes d’estudis varien d’acord amb l’evolució bibliotecària, però l’Escola no deixa mai de funcionar i cada un d’aquests 61 anys en surten noves promocions.

    Com he explicat en començar, les bibliotecàries estaven destinades a exercir a les Biblioteques Populars de la Mancomunitat. La seva formació tècnica i cultural estava, doncs, pensada perquè treballessin en un determinat tipus de biblioteca: cultura general, amb predomini de les disciplines humanístiques, tècnica de biblioteques amb molta amplitud, coneixement de les realitats del país. S’insistia en la formació literària, especialment els primers anys de la vida de l’Escola. I sempre ha procurat estar al corrent i en relació amb el moviment bibliotecari mundial. La seva Biblioteca i les estades ("stages") i visites en pla professional i de treball de les bibliotecàries a biblioteques estrangeres ho acrediten prou bé.

    La continuïtat i persistència de l’Escola de Bibliotecàries i el treball de les seves graduades estem segurs que han influït d’una manera decisiva en la creació de l’ambient apropiat per a confirmar la idea —que ja podem dir que és general— que les biblioteques, públiques o privades, d’un cert volum, necessiten personal especialitzat.

    El limitadíssim camp de treball que representaven les Biblioteques Populars, s’ha anat ampliant de mica en mica. Ja abans de 1936 trobem bibliotecàries treballant a empreses, i comencen a exercir als Seminaris de la Universitat. Actualment el camp de treball inicial està completament desbordat. El bibliotecari és un professional necessari a la societat. S’ha convertit en una professió normal, com tantes altres, i cal que se li reconegui, exigint-li estudis institucionalitzats i estructurats que permetin la completa formació del bibliotecari i el desenvolupament de la professió. I que permetin també la defensa professional.

    Les 6 bibliotecàries de 1918 s’han convertit en quasi 800, malgrat la fama de difícil que té l’examen d’ingrés. No conec el tant per cent de les que ara estan treballant. Puc afirmar que són la majoria.

    Això fa que, malgrat el creixement de les Biblioteques Populars i Especials de la Mancomunitat —que ara són de la Diputació i havien estat de la Generalitat i... confiem que en un pròxim futur seran altra vegada de la Generalitat—, són moltes més les bibliotecàries que treballen en centres i institucions que no depenen de l’Administració Provincial. Treballen en una professió en la qual s’han graduat després d’uns estudis en una Escola especial, en unes condicions curioses de no reconeixement —a efectes de categoria, administratius— d’aquests mateixos estudis que són els que han permès que poguessin treballar a Biblioteques. I en dir això penso especialment en les companyes que treballen en Universitats i centres estatals. La varietat de la seva qualificació administrativa és realment pintoresca.

    [...]

    En l’aspecte de tècnica de Biblioteques l’evolució ha estat extraordinària. Exagerant un xic, diria que en certs aspectes hem passat de l’artesania a una certa industrialització: la reproducció de fitxes, per exemple, els catàlegs automàtics dels quals tant es parla, etc., que pressuposen tècniques molt més concretes i especialitzades. El camp bibliotecari i bibliogràfic s’ha ampliat tant, que moltes vegades requereix especialitzacions, no solament pel que fa al tipus de Biblioteca, sinó en el treball dintre de la Biblioteca. L’augment de lectors, la seva diversitat i la de les matèries, el gran augment de la producció editorial, donen un relleu molt més important a la funció informativa, podríem dir, que està en plena inflació. I així, si continuéssim amb els diversos aspectes i funcions de la professió, en tots trobaríem la necessitat d’estructurar, professionalitzar, institucionalitzar els estudis a categoria universitària, en tots els graus. [...]»

Per acabar, si voleu saber més coses de la Sra. Boada, us convido que vegeu aquest reportatge produït el 2005 per la Biblioteca Nacional d'Espanya per complementar una exposició sobre les biblioteques en temps de guerra. La Teresa Boada hi apareix parlant del Servei de Biblioteques al Front: http://www.youtube.com/watch?v=NJxbUtjeVPA
Igualment, és força engrescadora l'entrevista publicada a la revista Item núm. 44 (set.-des. 2006), p. 113-131. Disponible en línia a: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/58049/129143.


Nota. La il·lustració d'aquesta entrada prové de l'entrevista publicada a Item esmentada anteriorment.



divendres, 26 d’agost del 2011

L’horitzó professional...

Tot i que el document que comento avui no és pas nou (es va publicar el maig de 2009) no ha perdut gens de vigència. És el fruit de la reflexió d’un grup d’experts convocats pel Col·legi per trobar els elements bàsics que caracteritzen la nostra professió en els temps actuals. El text resultant va ser assumit per la Junta i es troba publicat al web del Col·legi:
    L’horitzó professional dels bibliotecaris-documentalistes [en línia]: bases per a l’actualització del perfil professional: document final (complet). [Barcelona]: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, maig 2009. 40 p. Accés restringit als membres del Col·legi, a partir de la intranet: http://www.cobdc.org/intranet/index.php. [Consulta: 16 agost 2011].
N’hi ha una versió reduïda, d’accés públic:
El document complet conté uns preliminars que justifiquen la feina, estableixen els objectius i expliquen la metodologia seguida. Tot seguit hi ha una anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses, oportunitats) de la situació actual, que descriu molt bé la realitat.

El capítol 5 potser és el més important de tot el treball, «El nou horitzó professional dels B-D [bibliotecaris-documentalistes]». Atenció amb la declaració de la missió: «La missió del B-D és gestionar recursos d’informació per satisfer els interessos generals d’una comunitat o els particulars d’una organització pública o privada» (p. 12).

Reclamo l’«atenció» perquè a partir d’aquesta declaració podem especular si hi ha diferències o no amb els arxivers... (Aquest tema pot donar de si per a més d’una entrada...)

Tot seguit es dóna una descripció del mapa de les funcions professionals, a tres nivells o àrees funcionals:

–Operatives
–Tècniques
–Directives

En cada nivell s’especifiquen les funcions bàsiques (deu en total), i per a cada funció bàsica s’especifiquen diverses tasques operatives.

Per exemple, a l’àrea funcional «operativa» hi ha quatre funcions bàsiques:

–Organització dels recursos d’informació
–Atenció a demandes
–Organització d’activitats
–Gestió de projectes

Si ens fixem en el darrer apartat («Gestió de projectes») veiem dues tasques operatives:

–Projectes corporatius
–Projectes de gestió documental

Hi ha un altre apartat dedicat a un tema no resolt: la denominació de la professió. El treball considera opcions diverses i analitza els avantatges i inconvenients d’una i d’una altra... La conclusió a què s’arriba ens agrada força:

«Atenent tots els factors valorats, proposem la denominació “bibliotecari” com a reflex d’un imaginari col·lectiu, afegint-hi, quan s’escaigui, la subdenominació “gestor de recursos d’informació”» (p. 20).

El que cal ara, com també diu molt encertadament el treball (p. 19) és «transformar el significat del nom arrelat socialment, és a dir, assignar un nou significat social a la paraula “bibliotecari”».

Penso que un dels valors d’aquest treball és haver sistematitzat el panorama professional. Estic segur que aquest mapa pot servir per a molts (joves) professionals a trobar la nomenclatura escaient a l’hora de descriure les funcions i tasques que duen a terme (o que voldrien dur a terme) en els seus currículums, en les entrevistes de selecció...

Felicitats al Col·legi... i a continuar treballant!

dijous, 25 d’agost del 2011

Espanya, no gaire ben posicionada a la societat de la informació

Segons la darrera edició de l’Informe eEspaña, estudi anual elaborat per la Fundación Orange sobre el desenvolupament de la societat de la informació, que es va presentar el passat 18 de juliol, Espanya se situa al lloc número 17 del rànquing europeu de desenvolupament de la societat de la informació (d’un total de 28 estats).

Aquesta és la referència de l’informe en qüestió:
    eEspaña [en línia]: informe anual sobre el desarrollo de la sociedad de la información en España. 2011. Pozuelo de Alarcón: Fundación Orange, 2011. 248 p. Disponible també en paper <http://www.proyectosfundacionorange.es/docs/eE2011.pdf>. [Consulta: 13 des. 2014]. ISSN 2174-3908.
Hi ha una versió reduïda que presenta les dades principals en forma de gràfiques, amb comentaris breus:
Aquesta publicació apareix anualment des del 2001 (les primeres edicions foren publicades per Fundación Retevisión). Aquí podreu accedir al conjunt de les edicions:
http://fundacionorange.es/fundacionorange/analisisprospectiva.html.

El contingut comença amb unes xifres d’àmbit internacional sobre Internet, comerç electrònic, serveis de telecomunicacions... Tot seguit tracta sobre el sector econòmic de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i, concretament, sobre els serveis de telecomunicació. El capítol quart és destinat a l’administració electrònica a escala estatal, autonòmica, i en els 20 ajuntaments més poblats de l’Estat. Als capítols següents tracta de la integració de les TIC a les empreses i a les llars espanyoles. Tot seguit analitza amb més detall aquestes dades (segons edat, gènere, nivell de renda...). Acaba amb una mica de prospectiva i amb una avaluació final

A què ve que parlem d’aquest informe en aquest bloc? Doncs perquè els bibliotecaris (o una part dels bibliotecaris) som especialistes en tecnologies de la informació: estem a l’última que salta en aplicacions i artefactes, i aprofitem tant com podem aquestes innovacions per a la nostra feina.

Informes com el que presentem segurament no ens ajudaran directament a trobar una feina, però ens proporcionen una informació global sobre la situació global (de Catalunya, Espanya i Europa) en l’àmbit de les tecnologies. I podem veure la importància del sector avui en dia.

De les dades que proporciona l’informe n’hi ha de positives i de no tant positives. Sempre podem veure el got mig ple o mig buit... És interessant, per exemple, veure el resum sobre la situació de Catalunya, que trobem al capítol final (p. 240):
    «Cataluña es la segunda CC AA con mayor desarrollo en términos de Sociedad de la Información de España [després de Madrid]. Se encuentra por encima de la media nacional en 21 indicadores ICSI [Índice de Convergencia de la Sociedad de la Información, compost de 28 indicadors]. A pesar de este alto grado de desarrollo relativo al resto de España y el largo espacio de tiempo que el gobierno regional cuenta con planes específicos TIC (el primer plan estratégico Cataluña en red se lanzó en 1999), la región todavía se encuentra por detrás de la media de Europa en la mitad de los indicadores ICSI. Con respecto al resto de España, Cataluña tiene unos bajos niveles de uso de eAdministración, especialmente por parte de los ciudadanos. De hecho, la tasa de uso de estos servicios entre los ciudadanos ha experimentado un fuerte retroceso en 2010. La otra cara de la moneda está representada por las empresas catalanas, que han experimentado un fuerte avance en el uso de las TIC en 2010, destacando, por ejemplo, el incremento en 10 puntos porcentuales del número de empresas que realiza la gestión electrónica completa de procesos administrativos o el incremento de más de seis puntos de empresas que utilizan CRM [Customer Relationship Management] o que disponen de página web».
En relació a aquesta darrera frase, m’ha vingut al cap el futur màster que la Facultat ofereix a partir del curs que ve, de Gestió Documental i Informació a les Empreses. Per a més informació: http://bd.ub.es/MGDIE/.

dimecres, 24 d’agost del 2011

El paper de les biblioteques el dia de demà

Fa uns dies (el 15 d’agost) en Tomàs Baiget va enviar un missatge a la llista Iwetel amb un títol que ens recorda el tema d’aquest bloc: «Un vídeo futurista que da que pensar sobre nuestras bibliotecas dentro de 20 años».

Es refereix a un vídeo publicitari de l’empresa Corning Inc., dedicada a la fabricació de vidre i ceràmica que incorpora les darreres tecnologies disponibles d’aplicació útil tant per a la vida quotidiana com per a l’entorn de feina.

Al vídeo es presenten diferents situacions en què la tecnologia ajuda l’usuari final a portar una vida més còmoda, a estar més fàcilment connectats amb les amistats o la família. Segons el vídeo les cerques donen sempre els resultats esperats, i tota la informació buscada està disponible.

Davant d’aquest futur (perfectament possible) acaba en Tomàs llançant aquest suggeriment que ens convida a reflexionar: «Pensemos en cuál será el papel de la biblioteca y los centros de documentación en ese entorno».

Enllaços relacionats:

Llista Iwetel: http://www.rediris.es/list/info/iwetel.html
Missatge d’en Tomàs Baiget, del 15 d’agost: http://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=IWETEL;a7cdaf25.1108C
Empresa Corning: http://www.corning.com/
Vídeo de l’empresa: http://www.youtube.com/watch_popup?v=6Cf7IL_eZ38&vq=medium

dimarts, 23 d’agost del 2011

Inserció laboral dels bibliotecaris: dades oficials

L’entrada d’avui es fa ressò d’un estudi sobre la integració dels titulats universitaris elaborat per l’AQU Catalunya (l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) amb la col·laboració de les universitats catalanes.

L’AQU (http://www.aqu.cat/) porta a terme aquest estudi cada tres anys, des del 2001. Ara fa un mes, aproximadament, s’ha donat a conèixer el que correspon a l’edició de 2011:
    Universitat i treball a Catalunya 2011 [en línia]: estudi de la inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes. 2a ed. Barcelona: AQU Catalunya, jul. 2011. 101 p. http://www.aqu.cat/doc/doc_14368286_1.pdf. [Consulta: 15 agost 2011].
El que es vol saber amb aquesta enquesta és, entre d’altres qüestions, el temps que es triga a trobar feina, la qualitat de l’ocupació, la via com s’ha arribat a trobar feina, i també el grau de satisfacció respecte de la formació rebuda. El total de titulats enquestats ha estat de 16.182 (d’un total de 28.616) corresponents a tots els ensenyaments de les universitats de Catalunya.

L’estudi es va dur a terme mitjançant trucades telefòniques entre el gener i el març de 2011. Les persones entrevistades varen ser les que van acabar la carrera l’any 2007.

Les dades publicades a l’informe es donen agregades pel conjunt de les carreres i per «subàrees». La informació relativa als nostres titulats es troba a la subàrea de Comunicació i Documentació, barrejada amb les dades referides als titulats de Comunicació Audiovisual, Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques, i altres.

Però a la pàgina 73 hi ha una dada específica sobre els diplomats en Biblioteconomia i Documentació: el 80,33 % diuen que tornarien a triar aquests estudis si haguessin de començar una altra vegada. És una xifra alta segons la meva opinió, però no pas de les més altes en el conjunt: ocupa el número 25 del rànquing d’un total de 98 titulacions. La carrera més ben valorada en aquest sentit és la de Mestre (Educació Infantil), amb un 94,87 % de gent que diu que la tornaria a fer.

A les pàgines 81-83 trobem una altra dada específica per a la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació. Es tracta de l’índex de qualitat ocupacional, que es calcula a partir de quatre elements: el tipus de contracte, la retribució, l’adequació de la feina als estudis universitaris i la satisfacció amb la feina. En el nostre cas és del 59,03 %, que ens situa en la franja baixa del rànquing: ens pertoca el número 79 d’un total de 98 titulacions. La carrera que ocupa la posició número 1 d’aquest rànquing és la d’Enginyeria en Organització Industrial, amb un 78,56 %.

Les dades referides a cadascuna de les titulacions (entre elles, les dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació) es poden veure en una sèrie de documents publicats que complementen l’informe general, i que són accessibles a partir d’aquí: http://www.aqu.cat/uploads/insercio_laboral/enquesta2011/informes_titulacio.html.

Si entrem a la branca de ciències socials, podrem accedir a les dades de la nostra diplomatura: http://www.aqu.cat/uploads/insercio_laboral/enquesta2011/informes_titulacio/socials/Dipl_Biblioteconomia_i_Documentacio.pdf.

Aquí van unes quantes dades que m’han cridat l’atenció:

La diferència entre homes i dones va disminuint amb els anys. La promoció de 2001: 15,09 % - 84,91 %. La promoció de 2004: 23,19 % - 76,81 %. La promoció de 2007: 33,33 % - 66,67 %.

La taxa d’ocupació és del 88,33 % (tres anys abans havia estat encara una mica millor, del 91,30 %).

La primera feina la van aconseguir abans d’acabar els estudis un 46,67 % dels casos (el 36,66 % aconseguí la primera feina als tres mesos després d’acabar els estudis).

La via d’accés a la primera feina s’obté per diversos canals. Els més habituals: els contactes personals (23,33 %), en la mateixa proporció que les pràctiques fetes durant els estudis (23,33 %), i els serveis de la Universitat (21,67 %).

El tipus de contracte actual dels diplomats l’any 2007 és temporal en un 56,67 % i fix en un 38,33 %. Només és autònom l’1,67 %.

Pel que fa als sous anuals, el 33,33 % cobra entre 18.000 i 24.000 euros; el 18,52 % cobra entre 12.000 i 15.000 euros, i el 16,67 % cobra entre 15.000 i 18.000 euros.

Quant al tipus d’empresa, el 53,33 % de diplomats el 2007 treballa actualment en el sector públic; mentre que el 46,67 % ho fa en empreses privades.

Sobre les funcions a la feina: el 44,30 % fa feines de caràcter tècnic, el 22, 78 % treballa en funcions directives o de gestió, i el 13,92 % treballa en funcions de recerca i desenvolupament.

Sobre la satisfacció en la feina, es demanava una puntuació d’1 a 7 sobre diferents aspectes. Sobre el contingut de la feina la mitjana de respostes puntua un 5,63. Sobre la utilitat de la formació universitària, un 5. Sobre el nivell de retribució, un 4,44. La satisfacció general amb la feina, un 5,55 (13 dècimes més que en l’edició anterior).

En definitiva, estem davant d’un estudi seriós i prou detallat que ens proporciona una fotografia (potser sense gaires matisos) de la realitat del conjunt dels titulats universitaris catalans. Com que l’enquesta s’ha fet als titulats l’any 2007, encara no hi apareixen els graduats d’Informació i Documentació (tot just aquest any 2011 han acabat els primers). Per això ens hem de fixar en els diplomats en Biblioteconomia i Documentació i en els llicenciats en Documentació.

La meva impressió dels resultats per als nostres professionals és prou bona. No excel·lent. Opino que hem de millorar en la qualitat de les condicions laborals i en la satisfacció sobre els estudis rebuts. Per això encara ens queda força feina per fer...


dilluns, 22 d’agost del 2011

Què som? Què podem ser? (De perfils professionals)

En alguna entrada d’aquest bloc he fet referència a perfils innovadors, emergents, que descriuen noves feines que potser alguns dels lectors ja porten a terme en l’actualitat o poden desenvolupar en el futur.

Avui em referiré a una relació de perfils professionals que el Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes va desenvolupar ja fa un temps. Es tracta de 26 denominacions, agrupades en quatre grans àmbits:
Tot seguit reprodueixo la llista dels perfils, agrupats en les quatre grans categories que deia:

Experts en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)
• Administrador de serveis electrònics d’informació.
• Administrador-director d’una xarxa documental.
• Analista d’informació – Information analyst.
• Arquitecte de continguts.
• Dissenyador conceptual multimèdia.
• Expert en usabilitat - Dissenyador d’interfícies d’usuaris.
• Gestor de bases de dades documentals.
• Gestor d’informació - Chief Information Officer - Information broker.
• Webmaster.

Experts del sector empresarial
• Arquitecte del coneixement - Chief Knowledge Officer - Gestor del coneixement.
• Agent d’informació.
• Expert en vigilància empresarial - Expert en Vigilància competitiva - Especialista en Informació Empresarial - Business Information Specialist – Expert en intel•ligència econòmica.
• Expert en documentació tècnica - Documentalista tècnic.
• Expert en estudis documentals.

Consultors i formadors
• Consultor de sistemes de gestió documental.
• Consultor-formador en informació i documentació.
• Formador d’usuaris.
• Professor-investigador en ciències de la informació.

Bibliotecaris-documentalistes
• Analista-indexador – catalogador.
• Arxiver d’empresa - documentalista-arxiver.
• Bibliògraf.
• Bibliotecari.
• Documentalista.
• Especialista en productes documentals.
• Expert en llenguatges documentals - Ontologista - Expert en taxonomies.
• Referencista - Expert en la recerca d’informació.

Per a cada denominació hi ha una breu descripció. Per exemple, dins d’«Experts del sector empresarial», si entrem a «Arquitecte del coneixement - Chief Knowledge Officer - Gestor del coneixement» podem llegir:

«Contribueix a la transferència de saber i saber-fer, vetlla per la capitalització de coneixements adquirits o desenvolupats per l'empresa i participa en la gestió dels dispositius que faciliten la mobilització d'aquests pel personal.»

Trobo que el Col·legi ha fet una bona feina d’anàlisi de la nostra realitat professional. Ara l’ideal és que aquesta sistematització traspassi els límits del nostre gremi i arribi directament als empleadors.

A aquest efecte també cal assenyalar l’edició (ja fa un temps) d’un tríptic amb aquesta informació, que sens dubte s’ha fet aribar allà on podia ser útil. També el podem veure en pdf, en línia:
    Bibliotecaris-Documentalistes [en línia]: què sabem fer i què oferim a les organitzacions del segle XXI. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, [2010]. 1 despleg. http://www.cobdc.org/docs/que_som.pdf.
Tots hem de contribuir a aquesta tasca de divulgació del paper actual del bibliotecari a la societat del futur!


divendres, 19 d’agost del 2011

Més sobre Internet com a lloc de treball per als bibliotecaris

Fa pocs dies vàrem referir-nos a un treball elaborat per InfoJobs que analitzava les ofertes de feina a Espanya relacionades amb Internet.


Avui farem esment a una altra iniciativa relacionada, portada a terme a França. Es tracta d’un treball força complet portat a terme pel govern francès que descriu els nous tipus de feina generats per Internet. Pot ser un lloc interessant per trobar idees...
D’entrada ens presenten un cercle dividit en 12 grans famílies de feines relacionades amb Internet. Clicant sobre cadascuna hi trobem la definició succinta i les diferents feines específiques que inclou, i també el detall de la seva descripció. Per a cada feina específica s’indiquen quins organismes n’ofereixen formació i empreses o institucions on s’exerceixen aquestes feines.
La llista de les 12 famílies de feines és aquesta:

1. Gestió de projectes (moa) (feines funcionals)
2. Gestió de projectes (moe) (feines tècniques)
3. Programació i desenvolupament
4. Disseny web i grafisme
5. Administració
6. Gestió de la informació i del coneixement
7. Editorial
8. Animació
9. Expertesa en usabilitat
10. Seguiment del web
11. Màrqueting i comerç
12. Recerca, vigilància i innovació

Si obrim la número 6, per exemple (Gestió de la informació i del coneixement), veiem set perfils concrets:

• Arquitecte d'informació
• Documentalista
• Gestor de bases de dades
• Gestor d'audiovisuals
• Expert en legislació d'Internet
• Gestor del coneixement
• Vigilant estratègic

Si despleguem la fitxa, per exemple, del quart perfil (Gestor d’audiovisuals), veiem que comença amb una definició:

«L'administrador de documents audiovisuals assegura la cerca, la gestió i la difusió d'imatges fixes o animades, amb o sense so de fons (fotografies, dibuixos, pintures, vídeos...). Processa i proporciona als usuaris els documents, extractes de documents o còpies que satisfacin les seves necessitats. Manté i explota, normalment, un fons important de documents audiovisuals. És l’intermediari entre el sol·licitant i els fons documentals.»

I continua amb les seves missions, el context de la seva feina i les activitats i tasques més habituals. Tracta també de les competències que ha de tenir (de coneixements, d’habilitats i d’actituds).

Indica, tot seguit, institucions que ofereixen formació específica per a aquest perfil (tant públiques com privades) i empreses que compten amb llocs de treball d’aquestes característiques.

En definitiva, per a una persona que estigui en procés de formació o de reorientació professional, estem davant d’un lloc web força il·lustratiu, que li pot donar idees per a la seva especialització. I, per a les institucions que vetllen per la professió (Facultat, Col·legi) pot ser un lloc on trobin idees ben interessants.

dijous, 18 d’agost del 2011

Ressons de França

L’ADBS (Association des professionnels de l’information et de la documentation) és l’associació més important del nostre sector a França, amb prop de 5.000 membres. L’any passat (2010) va portar a terme (amb l’ajuda d’una empresa especialitzada) un estudi entre els seus associats que analitzava els tipus de feina i els salaris, com també altres detalls sobre la professió. Anteriorment, els anys 1993, 1999 i 2005, ja havia realitzat un estudi similar.

Les principals dades d’aquest estudi es van presentar públicament el passat 8 de juliol, a París, en una jornada de l’associació on assistiren uns 200 membres. Els resultats complets de l’enquesta es poden veure al lloc web de l’ADBS:

I el darrer número de la revista publicada per l’ADBS, Documentaliste: Sciences de l’information (vol. 48, no 2, juillet de 2011, no disponible en línia) conté un dossier amb diversos articles relacionats amb la situació professional a França.

Heus ací un resum de les dades més destacades de l’estudi, que ens poden ajudar per veure si la situació francesa i la catalana estan molt allunyades o no.

Les dades es van obtenir per una enquesta distribuïda en línia entre setembre i novembre de 2010, que va ser contestada per 2.820 persones.

Pel que fa al gènere: el 84 % són dones, i el 16 %, homes.

El tipus d’empresa on treballen: el 50 % al sector públic; el 41 %, al privat (el 9 % restant, no responen o treballen en altres situacions).

Els tipus d’activitats desenvolupades més habituals:

• Gestió i tractament documental, 60 %
• Cerca d’informació i vigilància tecnològica: 51 %
• Realització de productes i serveis: 37 %
• Gestió de la informació: 28 %
• Concepció o administració de models i de sistemes d’informació: 16 %

Algunes opinions sobre la influència tecnològica en la professió:

Gairebé el 80 % dels enquestats es declaren molt influenciats en el seu treball per l’ús de motors de cerca (com Google) i el 60 %, pel seguiment de llocs web (com RSS).
Menys del 20 % diuen trobar-se afectats per l’emergència de les xarxes socials o la publicació en accés obert.

Com veuen l’evolució de la professió?

Per gairebé una quarta part dels enquestats, la situació millora: la tecnologia modernitza la professió i justifica la presència de professionals per tractar amb les fonts d’informació que són cada vegada més importants; així es genera un valor afegit de reconeixement.

Però per l’altre cantó, també quasi una altra quarta part, opina que la professió es deteriora: les eines d’accés a la informació (cercadors populars) són vistes com una competència a menys cost, que provoquen una devaluació de la professió. La manca de reconeixement i de visibilitat dels llocs de treball comporta problemes d’ocupació. El marge per a la millora sembla limitat. Aquests professionals se senten els primers perjudicats per la crisi. La professió esdevé massa tècnica i orientada cap a la informàtica.

Satisfacció amb la feina.

El 85 % dels que contesten manifesten estar satisfets amb la seva feina. Entre els motius de satisfacció, el 86 % dels enquestats esmenten l’interès del camp de treball; el 85 %, l’autonomia; el 88 %, la utilitat de la seva feina; el 80 %, la relació amb els usuaris, i el 78 %, la varietat de tasques.

En general, el 63 % dels enquestats se senten reconeguts per la seva feina, per part de la seva organització.

La percepció del reconeixement de les seves funcions és una mica ambivalent: una meitat deplora la manca de reconeixement com un factor principal d’insatisfacció, mentre que al mateix temps, dos terços creuen que el seu treball és reconegut dins de la seva organització. Més de 4 de cada 10 enquestats també assenyalen la manca de progrés en la seva carrera i un salari molt baix. No obstant això, només una cinquena part dels entrevistats es planteja canviar de feina.
Pel que fa als salaris, el sou mitjà anual se situa en 26.350 euros (és a dir, uns 34.220 euros bruts a l’any). Això és un 10 % superior al salari mitjà a França. En comparació a l’estudi efectuat per l’ADBS el 2005, el salari mitjà ha augmentat un 15,1 % (és a dir, ha experimentat una taxa anual de creixement del 2,8 % de mitjana).

Tanmateix, es detecten variacions importants pel que fa a la remuneració:
Els homes cobren més que les dones: 28.000 euros enfront de 25.000 (aproximadament).
Els llocs de comandament, 30.000 euros enfront dels 20.000 dels que no tenen responsabilitats.
28.000 euros per als que tenen més de 40 anys enfront dels 20.000 euros per als menors de 30 anys.

Segons el tipus d’empresa: 29.000 euros en el sector privat enfront de 23.000 en el públic o paraestatal. 28.000 euros en les estructures de 250 empleats o més, enfront dels 22.000 a les pimes.

Pensem que estudis com aquest ajuden molt a saber on som, i poden servir per imaginar cap on volem anar.

Felicitem l’ADBS per aquesta iniciativa, i tant de bo que a Catalunya poguéssim disposar també d’estudis comparables.

dimecres, 17 d’agost del 2011

Internet, un entorn per al nostre futur professional

A la Facultat ens lamentem de vegades quan constatem que malgrat que els nostres titulats tenen oportunitats de feina pràcticament segura (amb els matisos que calgui, donada la situació econòmica global actual) no tenim una gran demanda d’alumnat per fer els estudis. (I en canvi, altres carreres de més anomenada mediàtica estan plenes de futurs aturats.)

De vegades pensem que hauríem de donar a entendre més entre els nostres estudiants potencials i la societat en general que amb la formació del grau d’Informació i Documentació es poden ocupar una bona colla de feines relacionades amb Internet. 
Portada de l'informe

En relació a aquesta idea voldria extreure unes dades d’un treball publicat fa uns mesos (febrer de 2011) sobre el mercat laboral basat en Internet.
Aquest estudi es va elaborar examinant les ofertes de feina publicades a InfoJobs des de gener de 2008 fins a setembre de 2010 que tinguessin alguna cosa a veure amb Internet. Només l’any 2010 (entre gener i setembre) es feren públics 24.000 llocs de treball relacionats amb Internet.

Les principals conclusions del treball:

–A partir de març de 2010 les ofertes de feina relacionades amb Internet augmenten notablement.
–Hi ha cinc categories professionals que concentren la demanda d'Internet:
  • Informàtica i telecomunicacions,
  • Màrqueting i comunicació,
  • Disseny i arts gràfiques,
  • Comercial i vendes,
  • Atenció al client.
– Es paguen millor els professionals de l'àmbit d’Internet que la resta de la seva categoria professional. Aquesta diferència és especialment significativa a Màrqueting i comunicació, on es paga un 21 % de més.
– El 37 % de les empreses que busquen aquests perfils tenen més de 200 treballadors.

Característiques del personal demanat per a cada tipus de categoria laboral:

A Informàtica i telecomunicacions les feines que s’ofereixen estan relacionades amb l'arquitectura web i els sistemes informàtics que requereixen les pàgines web. Alguns exemples dels àmbits d'actuació que quedarien coberts per aquests professionals són:
  • Connexió amb la base de dades on es troben els continguts que es visualitzen posteriorment al lloc web.
  • Programadors en llenguatges específics relacionats amb entorns web.
  • Experts en protocols de seguretat informàtica i arquitectura dels sistemes requerits per aquest tipus de tecnologia.
  • Analistes del comportament de l'usuari.
A nivell formatiu, a aquests professionals se'ls demana formació específica, bé sigui a través de formació professional (55 %) o d'enginyeries (37 %).

En l’àmbit del Màrqueting i comunicació, el professional demanat està relacionat amb el màrqueting de cercadors, les xarxes socials, els programes de fidelització, les comunitats virtuals, el disseny i la forma d'interactuar i la cerca de negoci a través del web.

La categoria Disseny i arts gràfiques està composta fonamentalment per professionals que es dediquen al disseny gràfic d'elements relacionats amb la web, la seva usabilitat i l'experiència de l'usuari.

A la categoria de Comercial i vendes trobem bàsicament professionals que utilitzen Internet com a canal per vendre productes i serveis relacionats directament amb Internet: publicitat, serveis de posicionament en cercadors, etc.

Finalment, a la categoria d’Atenció al client hi trobem les professions que tenen a veure bàsicament amb els serveis o productes que es desenvolupen o comercialitzen a través d'Internet: banca en línia, apostes en línia, suport de productes, assistents en processos de compra, etc.

Com es pot veure moltes de les feines que les empreses demanen poden ser desenvolupades sense cap problema per un dels nostres professionals. Tanmateix, en cap punt del treball que comentem es fa esment dels nostres estudis o de la nostra professió. Res que no sabéssim. Una prova més del que sempre diem: que cal treballar (des de la Facultat, des del Col·legi) per penetrar més en el món empresarial.

Cada cop són més les empreses que tenen pàgina web, que fan ús del comerç electrònic, que inverteixen en publicitat a Internet i que són presents en les xarxes socials per escoltar els clients i estar-hi en contacte. És per això que les empreses s’enfronten a noves dificultats i nous reptes; han de dominar i fer servir termes desconeguts fins fa poc com l’arquitectura del web, la seguretat a Internet, màrqueting en línia, les xarxes socials, etc.

Per respondre a aquestes noves necessitats calen uns nous professionals. Heus ací, doncs, un entorn on podem aportar uns coneixements i unes habilitats específiques.

dimarts, 16 d’agost del 2011

La fortalesa i cohesió de la professió

«Un col·lectiu fort i cohesionat» són les paraules que utilitza Ciro Llueca al seu vídeo de promoció del grau d’Informació i Documentació per referir-se als bibliotecaris de Catalunya.

Podeu veure el vídeo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=0Ci6KflcO4s
No sé si deu ser perquè quasi tots hem sortit de les mateixes aules, o perquè hem heretat part de l’orgull de les bibliotecàries històriques... La veritat és que crec no equivocar-me si afirmo que la majoria de bibliotecaris catalans tenim un sentit bastant marcat de formar part d’un col·lectiu. (Ignoro si passa el mateix entre els geòlegs, dentistes o filòsofs...)

Una de les manifestacions més palpables d’aquest sentiment és l’existència del Col·legi Oficial: una associació que agrupa unitàriament tots els professionals siguin del perfil que siguin (excepció feta dels arxivers): tant siguin treballadors de biblioteques públiques, universitàries, etcètera, etcètera.

Una entitat amb un estatus legal diferent al d’una associació pròpiament dita, el qual li proporciona veu davant l’administració i, sobretot, un col·lectiu amb una massa de col·legiats força important: a hores d’ara deu rondar els 2.700 membres.

Es tracta de l’associació del nostre àmbit professional que té més membres d’Espanya. A continuació vindria Anabad, amb uns 2.000 membres, i la Sedic, amb 1.300.

(Calculo les dades d’associats a partir de les que es donen en aquest treball:
Delgado López Cózar, Emilio; Moneda Corrochano, Mercedes de la. «Las cifras de la profesión documental en España» [en línia]. Anuario ThinkEPI, vol. 2 (2008), p. 251-268. <http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3190973&orden=0>. [Consulta: 15 agost 2011].

Les xifres que proporcionen aquests autors, relatives al 2008 són: per al Col·legi, 2.500; per a Anabad, 1.800, i per a Sedic, 1.100.)

Si un dia Catalunya esdevé un país independent, el nostre grau d’associacionisme bibliotecari quedarà en un bon nivell. Mireu les xifres de les principals associacions d’uns quants països del nostre entorn (tingueu en compte la població total, és clar):

A Alemanya (81 milions d’habitants):
BIB (Berufsverband Information Bibliothek e. V.): 6.000 membres
DBV (Deutsche Bibliotheksverband e.V.): 2.000 membres
VDB (Verein Deutscher Bibliothekare e.V.): 1.700 membres

A Bèlgica (10 milions d’habitants):
ABD-BVD (Association Belge de Documentation): 650 membres.

A França (65 milions d’habitants):
ADBS (Association des professionnels de l’information et de la documentation): 5.000 membres.
ABF (Association des bibliothécaires français): 2.400 membres.

A Itàlia (61 milions d’habitants):
AIB (Associazione italiana biblioteche): 3.500 membres.

A Portugal (11 milions d’habitants):
BAD (Associação Portuguesa de Bibliotecários Arquivistas e Documentalistas): 1.500 membres.

Al Quebec (7,5 milions d’habitants):
ABQLA (Association des bibliothécaires du Québec): 150 membres.


Fonts per a les xifres de membres de les associacions:

ABD-BVD: https://www.abd-bvd.be/fr/a-propos/a-propos/
ABF: http://www.abf.asso.fr/1/113/228/ABF/l-association-des-bibliothecaires-de-france-cest
ABQLA: http://abqla.qc.ca/
ADBS: https://www.adbs.fr/ladbs
AIB: http://www.aib.it/aib/editoria/rapporto2010.htm
BAD: https://bad.pt/
BIB: https://www.bib-info.de/berufsverband/mitglied-werden
DVB: https://www.bibliotheksverband.de/mitgliedersuche
VDB: http://www.vdb-online.org/verein/

divendres, 12 d’agost del 2011

L’estudi de Fesabid

A les darreres Jornadas Españolas de Documentación de Fesabid, celebrades a Màlaga el passat mes de maig de 2011, es van presentar els primers resultats d’un complet estudi sobre la professió bibliotecària a Espanya que, lògicament, interessa els objectius d’aquest bloc.
Es tracta d’un estudi realitzat per mitjà d’una enquesta distribuïda a través de la llista de distribució Iwetel (a la qual estan subscrites més de 5.000 persones). En total es van comptabilitzar 1.516 respostes de professionals espanyols, entre març i abril de 2011. Com un complement a les enquestes es portà a terme també un estudi tipus Delphi, amb entrevistes amb 24 experts.

L’enquesta consistia en 28 preguntes sobre la situació actual de la professió i 22 preguntes sobre el futur.

Les preguntes s’agrupaven en aquests àmbits:

Sobre el present:

• L’autoconcepte professional
• La valoració de la formació inicial i permanent
• La percepció de necessitats formatives
• La visió de la relació amb la tecnologia
• La visió de la situació professional en general
• La visió de la situació de l'organització en què es treballa

Sobre el futur:

• La visió de l’evolució del perfil professional
• La visió de l’evolució de les institucions documentals
• La visió de l’evolució dels serveis en relació amb les tecnologies

Al començament del treball es donen unes dades de caire econòmic sobre el sector de les biblioteques, arxius i museus: el personal que hi és ocupat, els centres existents...

La metodologia emprada no assegura uns resultats fiables al 100 per 100, donat que els que responen l’enquesta no són una mostra seleccionada amb criteris de representativitat i equilibri de l’univers que es vol investigar. Tanmateix, donat el nombre tan alt de respostes rebudes, es poden extreure unes conclusions d’interès.

En reprodueixo les conclusions. Respecte del present:

• Els professionals de la informació opinen que la formació universitària no s'adapta a la demanada pel mercat laboral
• La formació contínua i l'actualització constant de coneixements són necessitats àmpliament constatades per la gran majoria del col·lectiu
• Els professionals consideren que s'adapten amb facilitat a les tecnologies, en les quals veuen un motor de canvi i una clau d'eficiència
• El reconeixement social és escàs, però els professionals no canviarien de professió
• El col·lectiu no se sent representat pels col·legis i associacions professionals

Respecte del futur:

• Els professionals de la informació tindran un caràcter híbrid, no estrictament documental
• Els perfils es modificaran però el col·lectiu seguirà considerant-se com professionals de la informació
• Els espais, serveis i recursos presencials conviuran amb els telemàtics
• La inclusió d'elements de la web social com ara catàlegs participatius, la presència en xarxes, els serveis per a dispositius mòbils i la descàrrega de llibres electrònics són serveis amb ampli consens
• Els professionals de la informació seran formadors en informació

Per acabar, destacaré una dades interessant en relació a la temàtica d’aquest bloc (Bibliotecari: professió de present i de futur): el 94 % dels que han respost són professionals en actiu; el 5,1 % són a l’atur i el 0,9 % són estudiants.

Xifres esperançadores, no?

______________________

ACTUALITZACIÓ. L'estudi complet es va publicar al novembre. Vegeu aquí un comentari al respecte.

dijous, 11 d’agost del 2011

Atenció a l’oferta pública

Una via d’ocupació per als bibliotecaris és l’execució de feines (d’una durada limitada) per a les administracions públiques (departaments de la Generalitat, ajuntaments, universitats...). Aquestes feines es realitzen per contracte, que s’adjudiquen per concurs o licitació. Els anuncis de licitacions es publiquen al DOGC (Diari oficial de la Generalitat de Catalunya).


Hi ha un lloc al web de la Generalitat on es recullen totes les licitacions vigents: Contractació pública, https://contractaciopublica.gencat.cat/.

A tall d’exemple, el passat 27 de juliol es va publicar al DOGC una resolució de la Universitat de Lleida de 21 de juliol de 2011, per la qual s’anuncia la licitació d’un contracte de serveis per al disseny, integració i implantació d’una eina de gestió documental per la Universitat de Lleida. La feina s’ha de fer en tres mesos, per un import màxim de 129.800 euros. (El termini per presentar les ofertes acaba el 9 de setembre.)

Aquí veureu la disposició: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5929/11206001.pdf.

Com veureu, el que es publica al DOGC és només un anunci breu. Per conèixer tots els detalls de la feina, cal acudir al lloc Contractació pública.

Els «detalls» els trobem en uns documents molts detallats, els plecs de condicions. En el cas de l’exemple, el plec de prescripcions tècniques ocupa 39 pàgines, i el plec de clàusules administratives, 32 pàgines.

Aquí hi podrem veure l’abast del projecte («El projecte consisteix en l’adquisició, integració i implantació d’una eina que permeti gestionar els documents electrònics generats o rebuts per la Universitat i els expedients en suport paper o arxiu físic») i tota mena d’especificacions necessàries per saber ben bé què i com s’ha de fer.

Lògicament, per optar a aquesta licitació (i a quasi totes) cal fer-ho des d’una empresa, i tenir els coneixements i la capacitat de tirar-ho endavant. Per a algú que acaba d’acabar la carrera pot semblar-li una muntanya, tot això; però és com tot, el secret és posar-s’hi. Quan altres vies de trobar feina escassegen, cal estar obert a totes les possibilitats.

dimecres, 10 d’agost del 2011

Se’ns gira feina

«Europa 2020» és un pla estratègic de la Unió Europea que té com a finalitat col·laborar en l’obtenció de beneficis econòmics i socials sostenibles gràcies a un mercat digital europeu únic basat en un accés a Internet i a unes aplicacions interoperables ràpides i ultraràpides. Es proposen els objectius i les fites següents:


2013: Accés a Internet amb banda ampla per a tothom.
2020: Accés per a tothom a Internet a una velocitat igual o superior a 30 Mbps
2020: Més del 50 % de llars europees connectades a Internet a velocitat igual o superior als 100 Mbps

Per complir amb aquestes fites, l'estratègia Europa 2020, va definir una sèrie de tasques a desenvolupar, agrupades al voltant de quatre grans àrees:
  • Internet d’alta velocitat
  • Mercat únic de continguts i serveis en línia
  • R + D + I (recerca, desenvolupament i innovació)
  • Desplegament i ús d'Internet
Com podem imaginar, els bibliotecaris tenim un important paper a jugar en aquest context, en tant que experts en tecnologies de la informació i en la seva aplicació a la societat actual. Concretament, l'estratègia Europa 2020 especifica aquestes accions en la darrera de les quatre àrees esmentades:
  • Promoure que tots els ciutadans europeus tinguin accés a Internet i l’utilitzin. Especialment mitjançant activitats que donin suport a l’alfabetització digital i l'accessibilitat.
  • Promoure el desplegament i ús de serveis en línia moderns (per exemple: l’Administració electrònica, salut en línia, llars intel·ligents, qualificacions digitals, seguretat).

El maig de 2010 la Comissió Europea va presentar l’«Agenda digital per a Europa», on hi ha un diagnòstic de la realitat i una formulació d’objectius i tasques a assolir.

En total es detallen un centenar d’accions planificades, agrupades en aquestes categories:
  • Mercat únic digital
  • Interoperabilitat i estàndards
  • La confiança i la seguretat
  • Internet d’alta velocitat
  • Recerca i innovació
  • Millora en les habilitats digitals
  • TIC per a reptes socials
  • Internacional
En destacaré un paràgraf –entre molts d’altres possibles–, per la relació que té amb la feina que fem els bibliotecaris:
    «Fomentar l'alfabetització, la capacitació i la inclusió digitals.
    L'ús d'Internet s'ha convertit en una part integrant de la vida quotidiana de molts europeus. No obstant això, 150 milions d'europeus –el 30 % aproximadament– no ha utilitzat mai encara Internet. Solen dir que no ho necessiten, o que resulta massa car. Aquest grup està compost principalment per persones de 65 a 74 anys, persones de rendes baixes, aturats i de nivell cultural baix. En molts casos, aquesta situació es deu a falta de capacitació de l'usuari. L'accessibilitat i la usabilitat també constitueixen problemes per a molts europeus.

    Per tot això, l'Agenda Digital proposa treballar en les següents línies d'actuació:

    1. Impulsar l'alfabetització i capacitació digitals.
    2. Desenvolupar serveis digitals incloents.»
Relacionat amb això de la implantació de les tecnologies a la societat, us proposo fullejar la darrera edició de La sociedad en red, un informe anual que prepara l’Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información i que publica el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

Hi trobareu el seguiment sobre els usos d’Internet i les noves tecnologies a Europa i a Espanya: a les llars i a les empreses (amb dades referides a Europa, a l’Estat i també per comunitats autònomes). També dades sobre l’Administració electrònica (detallant els avenços en el camp de la salut, la justícia, l’educació...).


Documents relacionats:

Estratègia Europa 2020
http://ec.europa.eu/europe2020/index_en.htm

Digital agenda for Europe:
http://ec.europa.eu/information_society/digital-agenda/index_en.htm

La sociedad en red 2010 [en línia]: informe anual 2011. Coord., Alberto Urueña. [Madrid]: Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información (ONTSI), 2010. 252 p. <http://www.red.es/media/registrados/2011-07/1311937534349.pdf?aceptacion=77733178f757f876f36f7e6bf384a6e3>. [Consulta: 27 des. 2012]. ISSN 1989-7324.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Tenim futur!

Aquest blog té la intenció de deixar per escrit idees i comentaris personals sobre el futur de la nostra professió de bibliotecari. Generalment parteixo d’alguna notícia que hi té relació. Els comentaris que vulgueu afegir a les entrades sempre seran benvinguts.

Fotografia:, Eva Rinaldi , Flickr
 El fet que motiva l'apunt d'avui és que just el darrer dia abans de marxar de vacances, el 29 de juliol passat, em vaig entretenir a comptar els anuncis de convenis de cooperació educativa que eren penjats a la cartellera de la Facultat. N’hi havia, exactament, 22.

Com segurament sabreu, els convenis de cooperació educativa és un mecanisme legal pel qual els estudiants universitaris (de qualsevol carrera) que hagin superat el 50 % dels crèdits dels estudis poden portar a terme unes pràctiques remunerades en empreses o institucions (fora del pla d’estudis).

D’aquesta manera adquireixen experiència pràctica: contrasten la realitat de la feina amb la teoria de les classes i es pot donar una sinergia entre una i altra activitat. És relativament freqüent que els primers contractes laborals dels nostres titulats els obtinguin en entitats on abans hi havien estat en pràctiques.

Doncs bé, 22 anuncis vigents, per a la nostra Facultat, és una xifra que trobo més que acceptable. De fet se sap que queden llocs vacants: hi ha més oferta de llocs de pràctiques que no pas estudiants disponibles. Un altre dia m’entretindré a detallar quin tipus d’institucions o empreses són les que s’hi anuncien i el sou que ofereixen.