La Facultat ofereix oportunitats de formació

En la darrera entrada d'aquest blog fèiem esment a un seguit d'iniciatives que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ha posat en pràctica amb l'objectiu d'afavorir la integració laboral dels estudiants (de la mateixa manera que ho fan altres facultats, la UB en general i el conjunt d'universitats).

Ho fèiem coincidint amb una convocatòria vigent de la UB que premiarà els millors projectes emprenedors presentats per estudiants: Emprèn!UB.

L'entrada d'avui s'hi assembla. Actualment, és vigent una convocatòria d'ajuts per als estudiants de la Facultat que presentin una comunicació a un congrés internacional que tindrà lloc el gener de 2015 a Brno (Txèquia). Es tracta del congrés BOBCATSSS, que en la seva darrera edició va tenir lloc a Barcelona, amb força èxit de participació. El congrés es fa anualment, i també aquesta convocatòria de la Facultat, que vol estimular els estudiants a participar-hi. En la convocatòria vigent, els que se la mereixin rebran uns 400 o 500 euros.

Una altra oportunitat que els estudiants del grau d'Informació i Documentació poden aprofitar mentre estudien és el Programa Erasmus. Com és sabut, l'Erasmus és un programa d'abast europeu, en el qual participen totes les universitats, que promou que els estudiants universitaris visquin una experiència de mig curs o un curs sencer formant-se en un altre país europeu.

Els futurs bibliotecaris que estudien a la Facultat poden optar actualment entre onze universitats europees per portar a terme una estada dins d'aquest programa. Alguns d'aquests estudiants, quan tornen, deixen el testimoni de la seva experiència al blog Mòbils BiD. Per exemple, ara fa pocs dies, Anna Noguera, que està acabant el grau d'Informació i Documentació, narrava les seves vivències a Groningen.

La veritat és que els estudiants que aprofiten aquestes oportunitats és una minoria. Però els que ho fan, demostren tenir una capacitat d'iniciativa que de segur els serà útil a l'hora de col·locar-se laboralment el dia de demà.

L'impacte del procés de Bolonya

El «procés de Bolonya» és una expressió que fa uns anys anava de boca en boca entre estudiants i professors universitaris. Es refereix a una política conjunta dels estats europeus que fou plantejada el 1999 per tal d’aconseguir l’harmonització dels ensenyaments universitaris en un «espai comú europeu». Es va definir l’estructura dels cicles universitaris, es va adoptar el crèdit com a unitat de còmput de les assignatures, es va posar la importància en l’aprenentatge més que no en l’ensenyament, entre d’altres.

El procés d’implantació d’aquesta política es va completar el curs 2010-2011, i certament ha comportat moltes reformes. No només nominals (hem passat de diplomatures o llicenciatures a graus) sinó de funcionament.

Tanmateix, l’harmonització universitària arreu d’Europa s’ha aconseguit en grau divers segons les carreres. En el nostre cas concret, d’Informació i Documentació, la durada del primer cicle varia d’un estat a un altre, i els continguts dels plans d’estudis tampoc coincideixen gaire, considerat a escala europea.

Aquestes diferències dificulten la mobilitat internacional dels estudiants perquè el grau d’equivalència entre universitats és baix. Una de les possibles causes d’aquesta disparitat pot ser la naturalesa mateixa de la nostra professió, que permet ocupar llocs de treball amb perfils professionals tan variats, i cada universitat adopta un enfocament determinat.

Aquesta realitat la podem constatar si visitem les pàgines web de les aproximadament 200 institucions europees que ofereixen formació en Informació i Documentació, però ho podem fer més còmodament si consultem aquest treball, publicat el 2005:

Kajberg, Leif; Lørring, Leif (eds.). European curriculum reflections on library and information science education [en línia]. Copenhagen: Royal School of Library and Information Science, 2005. 241 p. Disponible també en paper (ISBN 87-7415-292-0). <http://www.library.utt.ro/LIS_Bologna.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].

Més recentment (desembre de 2012) ha aparegut un nou treball sobre el tema. S’ha publicat dins de la col·lecció Library and Information Science, d'Emerald, i està compost per treballs d’autors diversos. El títol del número és Library and Information Science trends and research: Europe: http://ccuc.cbuc.cat/record=b5286361~S23*cat (no disponible des de la UB).

Aquesta obra col·lectiva conté un capítol signat per Anna Maria Tammaro: «The Bologna Process impact on Library and Information Science education: towards Europeisation of the curriculum» (p. 195-215). No he pogut consultar-lo; però la mateixa autora n’ha publicat un resum en una revista que sí que tenim accessible:

Tammaro, Anna Maria. «The impact of the Bologna Process on LIS education» [en línia]. Managing information, vol. 20, issue 2 (2013), p. 41-44. Disponible des de l’entorn de la UB. <http://www.aslib.com/download.php?fld=mi&file=vol_20_issue_2.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].

La voluntat de convergència europea (i mundial) en la formació dels futurs bibliotecaris és present en diverses entitats: tant per part de l’IFLA (que compta amb una secció dedicada a la formació professional), EBLIDA (European Bureau of Library, Information and Documentation Associations, que el 2004 va crear el grup ILEG, Information Library Education Group, avui en dia no gaire actiu) i EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research), que cada any organitza el congrés BOBCATSSS, protagonitzat per estudiants de la nostra especialitat.

Per si no ho sabíeu: el proper congrés BOBCATSSS tindrà lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB entre el 29 i el 31 de gener de 2014. Una oportunitat per coincidir amb col·legues d’arreu i intercanviar punts de vista. Aquí trobareu més informació: http://bobcatsss2014.hb.se/

Els estudis de la UOC, membres de les iSchools

De les iSchools en vaig parlar ja fa dos anys: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/quin-model-formatiu-per-als-futurs.html. Recordareu que es tracta d’una associació de centres universitaris d'Informació i Documentació que es caracteritzen per posar l’accent de la formació dels futurs bibliotecaris en les relacions entre la informació, la tecnologia i la societat.

Entre altres activitats, l’associació organitza un congrés anual, la propera edició del qual tindrà lloc a Berlín els dies 4-7 de març de 2014. Formar part de l’associació –en cas de ser acceptat– comporta una quota anual de 500 dòlars (uns 375 euros).

Quan en parlava al 2011, l’associació aplegava 31 ensenyaments d’Informació i Documentació: 22 d’Estats Units, dos del Canadà, un de Singapur, un de la Xina i cinc d’europeus (Berlín, Copenhagen, Dublin, Londres i Sheffield). Actualment són ja 52 els centres que formen part d’iSchools, amb una distribució geogràfica molt més diversa de la de 2011. Actualment els seus membres són d'aquests països:

26 dels Estats Units
5 del Regne Unit
3 d'Austràlia
2 d'Alemanya, Canadà, Espanya, Portugal i Xina
1 de Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Japó, Països Baixos, Singapur i Suècia

Doncs bé, des de fa poc temps ens hem de felicitar perquè la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), concretament els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (on s’imparteix el grau d’Informació i Documentació i altres estudis de postgrau), forma part també d’aquest grup d’ensenyaments.

L'altre membre espanyol és la Universitat Politècnica de València (Departament de Sistemes Informàtics i Computació). En aquesta universitat no s’hi imparteix el grau, sinó diversos màsters relacionats amb aquest camp: màster d’Enginyeria del Programari, Mètodes Formals i Sistemes d'Informació; màster d’Intel·ligència Artificial, Reconeixement de Formes i Intel·ligència Artificial, i màster de Gestió de la Informació, entre d’altres.

Aquí hi ha el directori de totes les iSchools, amb enllaços a cada universitat: http://ischools.org/members/directory/

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB és membre de tres organismes internacionals: l’IFLA (amb un cost de 475 euros a l’any), l’ICA-CIA (200 euros de quota anual) i Euclid (la quota d’aquesta associació no es troba al seu lloc web).

Aquesta darrera entitat potser és la menys coneguda de les tres. El nom desenvolupat d'Euclid és European Association for Library & Information Education and Research, i agrupa actualment 61 centres (d’Espanya, cinc: Corunya, Granada, Lleó, Saragossa i la Facultat de la UB). Potser és més conegut el nom del congrés que organitza cada any: BOBCATSSS, i que el proper gener la nostra Facultat en serà coorganitzadora.

Hi ha encara una altra associació de centres universitaris d’Informació i Documentació: ALISE (Association for Library and Information Science Education). En aquest cas, la gran majoria de membres són dels Estats Units o Canadà: 59 institucions; fora d’aquí només n’hi ha cinc (d’Austràlia, Jamaica, Regne Unit, Tailàndia i Xina). La quota anual és de 350 dòlars (260 euros, aproximadament).

Quin sentit té formar part d’una associacions com aquestes? Per un cantó, comporta una declaració implícita de la visió que té el centre respecte dels objectius de la formació. Per un altre, una oportunitat d’establir relacions amb altres centres semblants i fomentar la cooperació i la internacionalització d'alumnes i de professors.

Amb la situació econòmica actual, però, dubtem que sigui gaire factible ampliar la participació de la Facultat de la UB a d’altres associacions.

Sinergia entre Informació i Documentació i Comunicació Audiovisual

Quan aquest curs 2012-2013 la Facultat acollí el grau de Comunicació Audiovisual (notícia de la qual ja vam informar en el seu moment) la sensació general per part del professorat va ser positiva.

La Facultat nostra –antiga Escola Universitària– havia «patit» des dels seus inicis, en la reculada data de 1915, d’una característica: s’havia trobat pràcticament en tots els moments de la seva història com a centre aïllat, sense compartir espais amb altres carreres o ensenyaments.

Tampoc la integració efectiva a la Universitat de Barcelona com a centre propi –fet que s’esdevingué el 1999– no significà la possibilitat d’instal·lar-nos en un campus compartit amb altres facultats... Fins ara, que –per sort o per desgràcia– i donat que no ocupem tot l’espai disponible a l’edifici, hem donat la benvinguda al grau de Comunicació Audiovisual.

I els fruits d’aquest contacte –amb tacte– ja van deixant-se notar, tant entre el professorat com entre l’alumnat.

Fa unes setmanes (el 23 de gener de 2013) va tenir lloc a la Facultat la jornada «Línies de Recerca en Informació i Comunicació» en la qual es presentaren els grups de recerca existents al centre (cinc dels «nostres» i un «d’ells»), i els projectes i línies de recerca de caire més individual (sis d’Informació i Documentació i sis de Comunicació Audiovisual). Tot i l’especificitat de cada presentació, l’interès mutu entre els assistents fou més que palpable, i en més d’un cas s’intuïren possibilitats de col·laboració futures entre els dos col·lectius.

Baixant al nivell de l’alumnat, a banda dels encontres fortuïts en els espais comuns, ja s’ha donat alguna col·laboració intensa entre els dos col·lectius.

Per un cantó, tres dels alumnes d’Informació i Documentació que estan organitzant la futura edició del congrés de BOBCATSSS a Barcelona el gener de 2014 han preparat un vídeo de convit, en anglès, que ha estat realitzat per col·legues de Comunicació Audiovisual. Aquí el podeu veure: http://vimeo.com/58249136#. Són els alumnes Vicent Gil, Laia Manuel i Anna Noguera, i el vídeo ha estat editat per Montse Capdevila, amb música de Marta Cascales, totes dues estudiants de Comunicació Audiovisual.

Per cert, que la participació dels nostres alumnes a la darrera edició d’aquest congrés, a Turquia, va ser força destacada: http://bd.ub.edu/noticies/els-estudiants-de-la-facultat-fan-un-bon-paper-bobcatsss-2013. I la presentació dels temes a tractar en la convocatòria que organitzarem a casa nostra és d’allò més atractiva: http://prezi.com/sgdaipcqjmf0/copy-of-theme-ideas-bobcatsss-barcelona-2014/

I en un nivell del tot informal, remarquem la realització conjunta dels dos col·lectius d’alumnes d’un «Harlem shake»: https://www.youtube.com/watch?v=jss7vIXvD_M, perpetrat per anunciar una festa organitzada pel conjunt de l’alumnat de la Facultat en una discoteca (el 7 de març de 2013).

Sabeu de què estic parlant? Un «Harlem shake» és un tipus d'espectacle realitzat en pla de broma, d’una durada de 40 segons, que consisteix en un ball esbojarrat dut a terme per un col·lectiu disfressat –que semblen atacats del mal de sant Víctor–. S’està posant de moda ara per la xarxa, a semblança del que fa un temps foren els «lipdubs». Aquí podeu veure alguns exemples d’aquest assoliment de la civilització occidental: http://www.youtube.com/playlist?list=PLjd9OT1rI6vQ5qPSPhIbKlg1U_Kxrpo1m

I per no parlar de l’«Informer» de la Facultat dins de Facebook, del qual també patim. Com veieu,  per bé o per mal, no deixem d’estar à la page!

Presència de Catalunya en el panorama bibliotecari internacional

L'altre dia consultava el directori de l'IFLA en línia:

IFLA. IFLA directory. 2009-2011. The Hague, IFLA, 2010. 161 p. Disponible també en línia a: http://www.ifla.org/files/hq/membership/ifla-directory-2009-2011.pdf. ISSN 0074-6002.

Sobta agradablement veure la quantitat de col·legues catalans que col·laboren activament en seccions diverses d'aquest organisme internacional, el màxim òrgan professional que ens representa a tots i que vetlla per la difusió de les biblioteques arreu del món:

• Maite Cuende, membre corresponent de la Government Libraries Section
• Antoni Feliu, membre de la Statistics and Evaluation Section
• Àngels Massísimo i Sánchez de Boado, membre de la Management and Marketing Section
• Mònica Medina Blanes, membre de la Public Libraries Section
• Miguel Navas Fernández, president de la Government Libraries Section (al directori que citem encara hi figura com a coordinador d'informació de la secció)
• Glòria Pérez Salmerón, membre de la Public Libraries Section
• Judit Terma, membre de la Metropolitan Libraries Section
• Maria Carme Torras i Calvo, presidenta de la Information Literacy Section
• Maria del Tura Molas Alberich, membre de la Serials and Other Continuing Resources Section
• Santi Romero Garuz, membre de la Library Buildings and Equipment Section.
• Cristóbal Urbano, membre de l'Education and Training Section

D'altra banda, també em plau esmentar un altre col·lega que ocupa un càrrec important a escala internacional: en Lluís Anglada és membre del Comitè Executiu de l'Europe, Middle East and Africa Regional Council (EMEA) de l'OCLC, i membre delegat al Consell Global de l'OCLC. https://www.oclc.org/en/membership/councils/directory/emea.html.

També a EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research, https://bobcatsss.info/) hi ha representació catalana. Aquesta entitat agrupa una setantena de centres universitaris europeus que s’ocupen de la docència i la recerca en el camp de la Informació i la Documentació. En Cristóbal Urbano forma part de la Junta Directiva. El proper desembre serà substituït per Ángel Borrego.

En l'àmbit de l'arxivística, hi ha uns quants professionals catalans que exerceixen un càrrec en diverses seccions de l'ICA (International Council on Archives, https://www.ica.org/en):

• Joan Boadas i Raset és comissari dels arxius fotogràfics i audiovisuals, i membre executiu d'EURBICA (European Regional Branch) i de la Section of Professional Associations.
• Andreu Carrascal i Simon i Montserrat Cervera i Vidal són membres executives de la Section on Architectural Records.
• David Iglésias i Franch és coordinador del Working Group in Photographic and Audiovisual Archives.
• Remei Perpinyà Morera és membre executiva de la Section on Archival Education and Training.
• Pere Puig i Ustrell és membre executiu de la Section for the Notarial Archives.
• Fina Solà i Gasset és vicepresidenta de la Section on Sport Archives (SPO), de l'ICA.

Què me'n dieu? Podem estar orgullosos de la nostra representació internacional o no?

Cal agrair l'esforç de totes aquestes persones en temps i en diners, i també a les institucions on treballen, per les facilitats i suport que els presten per portar a terme la seva activitat internacional. Gràcies a elles, Catalunya té presència en el concert bibliotecari internacional.