Les tecnologies a Espanya: estat de la qüestió

Estar al corrent de les tendències d'ús de les tecnologies al nostre entorn és quasi una obligació per a tots els bibliotecaris. Sabem que l'àmbit tecnològic ens ofereix una àmplia gamma de llocs de treball, així que hem de controlar tota la informació disponible i actualitzada.

Per això recomano la consulta de la darrera edició d'un anuari que publica Telefónica des del 2000. L’edició d’enguany es pot visualitzar en diversos formats. Jo citaré la versió en pdf, que és la que he consultat:

La sociedad de la información en España [en línia]. 2011. Madrid: Fundación Telefónica; Barcelona: Ariel, 2012. 175 p. <http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie11/aplicacion_sie/ParteA/pdf/SiE_2011.pdf>. [Consulta: 22 agost 2012]. ISBN 978-84-08-00383-0.

Aquí anoto els capítols principals:

1. La sociedad de la información en 2011 en 10 claves
2. La sociedad de la información a través de sus indicadores más representativos
3. Vida y realidad digital
4. La sociedad de la información en las comunidades autónomas

De la presentació, signada per Pedro Alierta, reprodueixo algunes frases que em semblen significatives:

«La vida digital española tomó un gran impulso en 2011 de la mano de las actividades culturales y productivas que crecieron un 34 %, relevando al ocio como motor de crecimiento. Actividades como la lectura, tanto de prensa como de libros, la formación y los trámites con la Administración Pública son las que más han aumentado su uso en formato digital en el último año.»

I més endavant:

«Mirando hacia el futuro, hay dos tendencias importantes marcadas en este Informe. La primera de ellas es la rapidez en la adopción de nuevas tecnologías por parte de los hogares españoles. Así, el 45,5 % de hogares que poseen un libro electrónico, el 39 % con TV-3D y el 38 % con martphones, han adquirido estos dispositivos durante el último año. Esto supone un signo positivo del avance de la sociedad digital en nuestro país, especialmente si consideramos el contexto económico en que ha ocurrido.» (p. [5]).

L’informe analitza els usos que es fan a la xarxa, per quins dispositius, per quines franges d’edat dels usuaris, per gèneres. També les relacions entre els ciutadans i l’administració. Les dades es donen en comparació amb les de l’any anterior o en sèries cronològiques més àmplies.

Les fonts d’informació solen ser les oficials (Instituto Nacional de Estadística, Eurostat...), tot i que també n’hi ha d’empreses o consultories. (Es van citant al peu de pàgina les diferents fonts d’informació utilitzades.) La informació fa referència al conjunt d’Espanya (i alguna vegada al context europeu i mundial), excepte al capítol 4, en què es donen detallades per cada comunitat autònoma.

El capítol 4, dedicat a les autonomies, ha estat elaborat pels governs de cada territori. Concretament, l’apartat dedicat a Catalunya ha estat realitzat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

En destaco algunes frases i dades: «En el año 2011, Catalunya supera las medias españolas en lo que se refiere a equipamiento TIC en los hogares y uso de las TIC por los ciudadanos.» (p. 137).

«Las empresas catalanas gozan de una buena salud digital, situándose en los últimos años a un nivel similar al de la Unión Europea. Sin embargo, sigue detectándose una brecha entre el equipamiento y los usos. Es decir, las empresas catalanas cuentan con equipamientos TIC que permiten afirmar que éstas han dado el salto al mundo digital pero, a pesar de esta buena base, el uso de las TIC que hacen las empresas aún puede intensificarse puesto que son pocas las que realizan un uso avanzado de las posibilidades que les ofrecen las nuevas tecnologías.» (p. 137).

Es tracta d’un treball fàcil de consultar, ben estructurat i realment informatiu.

També en relació a les tecnologies, vull fer esment d’un altre estudi, d’una envergadura diferent, realitzat per una empresa catalana: Setesca, assessoria dedicada a millorar la rendibilitat empresarial als departaments de tecnologies de la informació.

Estudio SETESCA sobre la evolución del sector TIC en Catalunya [en línia]. 2011. [10] p. <http://www.setesca.com/wp-content/uploads/Estudio-SETESCA-Evoluci%C3%B3n-Sector-TIC-en-Catalunya-2011.pdf>. [Consulta: 22 agost 2012].

S’ha realitzat a partir d’entrevistes mantingudes amb 180 responsables tecnològics d’empreses. El document ofereix unes dades molt específiques i quasi sense comentaris. En destaco unes quantes.

Sobre el pressupost anual (dels departaments tecnològics):

«Variación de presupuesto de gastos 2011 vs 2010: – 8 %»
«Variación de presupuesto de gastos 2012 vs 2011: – 3,8 %»

«El departamento TIC es uno de los pocos departamentos (en la mayoría de casos el único) que dispone de una visión transversal de todos los procesos de la empresa.»

«El departamento TIC puede estar en una posición privilegiada para aportar valor competitivo y diferencial a la empresa.»

Doncs res, a llegir una mica...

Els bibliotecaris hem de ser més tecnòlegs

Això és el que promulga en diversos treballs, entre d'altres autors, Isidro Aguillo, i darrerament, en l’article de presentació d’un dels últims números de la revista El profesional de la información (vol. 21, núm. 1, gener-febrer 2012). Que, aprofito per dir, és d’accés gratuït per als col·legiats, des de la intranet del Col·legi: una altra bona iniciativa del nostre Col·legi!

Aguillo, Isidro F. «Tecnologías, investigación y futuro de la profesión». El profesional de la información, vol. 21, n.º 1 (enero-feb. 2012), p. 5-7. Disponible en línia des del Campus de la UB a: http://www.metapress.com/content/v26223672l238268/fulltext.html

I hi estic totalment d’acord, perquè les tecnologies són un pilar de la nostra professió. No podem ser només uns usuaris avançats. Hem de poder dominar les eines per oferir els resultats que a nosaltres ens interessin. Això en qualsevol context (biblioteca pública, universitària...), però especialment si hem de vendre’ns a les empreses (és el que hi ha si les administracions no convoquen places), els hem de convèncer amb un llenguatge tecnològic.

Així doncs, si fa temps que vam acabar la carrera, ens haurem de reciclar també en aquest àmbit. I és més: haurem de trobar la col·laboració amb informàtics per compartir projectes junts. Deixeu-me reproduir alguna frase de l’article original:

«El éxito de los profesionales de la información en los próximos años dependerá de su compromiso con la investigación y desarrollo en las áreas de identificación, acceso, recuperación, almacenamiento, descripción y puesta en valor de la ingente cantidad de recursos disponibles. Este esfuerzo de investigación debe ser coordinado con los informáticos, no ya para recabar su colaboración en tareas técnicas y desarrollos puntuales, sino para realizar avances significativos en áreas de frontera de la ciencia de los contenidos.»

«Las interfaces de acceso a la información evolucionarán hacia el reconocimiento del habla, la comprensión del lenguaje natural y la traducción multilingüe “instantánea”.»

«La información en la Web va a seguir creciendo a ritmos exponenciales, y sus formatos y estructuras se hacen cada vez más complejos, lo que podría aumentar las posibilidades de que nuestros profesionales fueran expulsados de ciertas áreas, como lamentablemente ya estamos viendo que ocurre en bastantes casos. Sirva como ejemplo la escasa presencia de aplicaciones (apps) en cualquiera de las tiendas online realizadas o inspiradas por documentalistas.»

Tot seguit enumera una sèrie de camps on la col·laboració entre bibliotecaris i informàtics podria donar molt de si (els comentaris, si no van entre cometes, són meus):

Archivo digital. La nova llei del dipòsit legal (publicada al BOE del 20 de juliol de 2011) estableix que els documents electrònics publicats en línia passen a ser objectes a controlar. Cal desenvolupar molta tecnologia... però molta capacitat d'organització! Segur que des del Padicat podrien dir-hi moltes coses.

Web semántica. «La lingüística computacional, o como quiera que llamemos a esta disciplina, debe entrar en el curriculum de nuestros másteres.»

Acceso abierto. Hem de fer que els investigadors tinguin un accés més fàcil als repositoris.

Web 2.0 o Web social. Falten aplicacions tipus Facebook més específiques, per a comunitats determinades (vegeu http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/02/nova-xarxa-social-per-futurs.html).

Multimedia. «El vídeo es un formato perfectamente catalogable, con herramientas informáticas capaces de describir contenidos, separar secuencias, transcribir diálogos o identificar música.»

Web móvil. «No veo la necesidad de invertir más esfuerzos en una web específica y distinta para los dispositivos móviles.»

Evaluación de calidad. «Un potencial para el cual estamos plenamente preparados, pero que aplicamos con dificultad y hasta con recelo. Me refiero fundamentalmente a la identificación y explotación de recursos de calidad, aplicando criterios que deben ser menos automáticos y más rigurosos.»

En relació a aquesta idea, de la importància que té ser hàbils amb les tecnologies, com a competència bàsica de la nostra professió, voldria referir-me a una notícia breu que va aparèixer ja fa uns dies (el 12 de març proppassat).

Es tracta d'un apunt del bloc de l’empresa Setesca, http://www.setesca.com/?p=329. S'hi diu que «el 90 % de los responsables de los departamentos TIC [de las empresas] consideran que los recién licenciados en informática no disponen de la formación necesaria en herramientas las informáticas esenciales para la empresa, como la programación y gestión de ERP’s [enterprise resource planning], herramientas de BI [business intelligence], o la gestión de entornos de productividad.»

Més endavant es diu «Por otro lado, otra de las oportunidades que destacan los responsables TIC en los titulados, es el conocimiento de herramientas básicas y claves en informática profesional como son los principales ERP’s, gestión documental y funciones básicas como la programación de aplicaciones profesionales, o el mantenimiento y gestión de aplicaciones de gestión de sistemas como herramientas de virtualización, correo electrónico o gestión de redes de comunicaciones.»

Com podem veure, les funcions que s'anomenen tenen a veure directament amb la formació que reben els nostres graduats i màsters de la nostra àrea. Davant d'això ens vénen sentiments contrastats: és llàstima que no s’identifiquin aquestes àrees de treball com a pròpies dels bibliotecaris (si convé, amb denominacions més modernes, d’acord); però és interessant que almenys s’identifiquen aquestes necessitats per al bon govern de les organitzacions. Si un dels nostres professionals es presenta a l’empresa i demostra que domina aquestes competències, crec que té futur...

(Al web de Setesca no he sabut trobar l’informe complet en què es basa l’apunt del seu bloc, que comento...).

Doncs aquest és el repte. Confiem que el grau –del qual tot just el curs que ve començarem a implantar el quart curs– proporcioni uns bibliotecaris plenament dotats de rudiments tecnològics per desenvolupar-se en el món de la informació; però, sobretot, amb ganes de fer-ho i amb ganes de col·laborar en equips multidisciplinars. La tecnologia té això: que és dels elements més canviants, i que requereix una actualització contínua de coneixements.

ACTUALITZACIÓ. L'informe de Setesca esmentat més amunt porta per títol Estudio SETESCA sobre la evolución del sector TIC en Catalunya 2011 i es pot consultar en línia a: http://www.setesca.com/wp-content/uploads/Estudio-SETESCA-Evoluci%C3%B3n-Sector-TIC-en-Catalunya-2011.pdf. S'ha fet a partir d'una enquesta en línia a 1000 directius de tot Espanya i d'entrevistes personals a 180 responsables de tecnologies. Es presenten els principals resultats i es plantegen unes conclusions.