Situació precària als mitjans de comunicació

Els bibliotecaris lamentem amb raó que la crisi actual ha tallat l'entrada de personal nou a la funció pública, i això ha comportat que moltíssimes biblioteques de tota mena (públiques, universitàries, especialitzades...) es trobin amb mancances de personal.

En algunes biblioteques universitàries no es van renovar contractes i un munt de gent es va trobar a l'atur. Quan es produeix una jubilació o una baixa, o quan s'inaugura una biblioteca nova, el personal necessari sorgeix d'altres llocs de la mateixa institució. O bé es contracta personal extern com a autònom, amb un salari molt més baix del que és habitual. A les organitzacions privades s'han produït acomiadaments i s'han eliminat directament unitats de servei.

Un dels àmbits en què la crisi ha fet més mal és entre els bibliotecaris dels mitjans de comunicació, ja que les empreses mateixes passen per moments crítics.

Avui faig referència a unes dades aportades per Javier Guallar en un treball que va presentar el juliol passat en un congrés de Saragossa:

Guallar, Javier. «Documentación en la prensa digital [en línia]: hemerotecas y productos documentales». En: IV Congreso de Investigación Interdisciplinar en Comunicación, Información y Documentación. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2013. 76 diap. <http://www.slideshare.net/jguallar/unizar2013-guallar-documentacion-prensa-digital-ok>. [Consulta: 4 des. 2013].

A la diapositiva 8 cita el treball News library layoffs and buyouts, que recull les retallades de personal bibliotecari en una sèrie de mitjans de comunicació d’Estats Units. Treball recopilat per Michelle Quigley, actualitzat al juny de 2013, i disponible en línia en aquest enllaç: https://docs.google.com/document/d/11G5CxLF_lyjzaYu400ATYvrrlcgTv1uzEgHR-FrWoEY/preview

Es dóna una llista de 88 mitjans de comunicació estatunidencs, amb l'evolució del nombre de personal de documentació en els darrers anys.

Per exemple, New York times va passar de 13 a 7 persones (2007 i 2008); al Washington post eren 9 el 2006 i van quedar 7 al 2009. USA today va passar de 9 a 1 (entre 2007 i 2010); Newsweek, de 9 a 1 (entre 2006 i 2009); Fortune, el 2008, va passar de 5 a 1; Forbes, el 2009, de 4 a 1. La CNN a Nova York va passar el 2012 de 12 a 0 (els serveis de documentació van ser concentrats a la seu central d'Atlanta), etc.

Desconec si algú ha recopilat dades de mitjans catalans o europeus; però em temo que la situació tampoc no ens agradaria...

Dades sobre l’atur dels bibliotecaris

                                        Gràfica presa de l’Observatori professional

La darrera aparició de dades sobre l’atur dels bibliotecaris a Catalunya és positiva. Com deveu saber, l’Observatori professional, el blog del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, publica cada mes les dades de les persones amb estudis universitaris que estan inscrites a l’atur i desitgen trobar feina com a bibliotecari. La xifra de l’octubre de 2013 ronda la xifra de les 635 persones. Aquesta és l'entrada que en parla: https://web.archive.org/web/20150424204651/http://www.cobdc.net/observatori/mercat-laboral/seguiment-de-latur-dels-bibliotecaris-documentalistes-setembre-2013/

Les dades «històriques» d’atur de la nostra professió eren força positives fins al 2008. De 2005 a 2008 s’observen unes xifres sostingudes de menys de 300 persones inscrites a l'atur (cal aclarir que, a causa de l’origen de les dades, no es pot saber amb seguretat que totes aquestes persones tinguessin titulació del nostre àmbit; només tenien «nivell universitari» i estaven buscant feina en el nostre sector).  A partir del 2008 comença l’increment d’aturats, i el 2011 es depassa a la xifra dels 600. Durant el 2012 s’arriba algun mes als 700. Doncs bé, ara, a l’octubre de 2013, hem retrocedit a valors de fa dos anys. Ara per ara, l’atur està baixant.

No podem cantar victòria... però ens agrada deixar anar un missatge d’esperança... No oblidem que durant l'any 2013 s'han inaugurat (o s'han reubicat en equipaments molt més ben dotats) diverses biblioteques públiques. La darrera, dissabte passat, la biblioteca Josep Benet al barri del Clot, de Barcelona; al setembre hi va haver tres inauguracions: a Capellades, la Biblioteca El Safareig; a Castellserà, la nova Biblioteca Valeri Serra i Boldú, i a Porqueres, la Biblioteca Carles Fontserè. A l'abril, dues inauguracions: a Navarcles, la nova ubicació de la Biblioteca Sant Valentí, i la nova biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Al març, la Biblioteca Sant Ildefons, tercera pública de Cornellà de Llobregat, i al febrer, la Biblioteca Antoni Comas, la segona biblioteca de titularitat pública de Mataró.

Ara bé, no sempre que s'inaugura una biblioteca significa que s'hagin creat nous llocs de treball, com bé informava via Twitter Iris González, del comitè d'empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona, dissabte passat, durant la inauguració de la biblioteca del Clot: https://twitter.com/Irisibula/status/404177971209977856/photo/1

Presència a la premsa

Deixem avui testimoni d’unes quantes aparicions del món de les biblioteques als mitjans de comunicació. Cada vegada són més abundants les notícies sobre el nostre món professional a la premsa, ràdio i televisió, de la qual cosa ens alegrem força. I més, si tenim en compte que, per regla general, els missatges són positius.

Marimon, Sílvia. «Bibliotecàries al peu del canó» [en línia]. Ara, 11.8.2013. <http://www.ara.cat/premium/cultura/Bibliotecaries-al-peu-del-cano_0_972502784.html>. [Consulta: 12 agost 2013].

Article relativament llarg que narra uns fets esdevinguts ara fa 75 anys: la inauguració de la Biblioteca Popular de Palafrugell, el 24 de juliol de 1938, l’última que tingué lloc a Catalunya abans de l’acabament de la Guerra Civil. L’acte va ser presidit per Lluís Companys –president de la Generalitat–, acompanyat de Jordi Rubió –director de l’Escola de Bibliotecàries–. Actualment hi ha una exposició a la Biblioteca de Palafrugell que rememora l’acte. Més informació: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/palafrugell/noticies/12543-75e-aniversari-de-la-biblioteca-de-palafrugell

Una altra notícia –quasi anecdòtica, però curiosa– té a veure amb una nova biblioteca especialitzada oberta a Barcelona. Està dedicada al món de les funeràries, els cementiris i la mort. Es troba emplaçada al Cementiri de Montjuïc de Barcelona i compta amb quasi 4.000 llibres. Tot i que va ser inaugurada oficialment el passat mes de juny de 2013, el fons prové majoritàriament d’un especialista en el tema, Manel Hernández, arqueòleg i egiptòleg, que recopilà el material durant dècades. A la notícia del diari no consta que hi hagi cap bibliotecari que se’n faci càrrec. Aquí podeu llegir-la: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130613/54375952224/barcelona-biblioteca-funeraria.html
I aquí la pàgina web de la biblioteca: https://www.cbsa.cat/cementiris/cementiri-montjuic/colleccio/biblioteca-2/

Encara, una notícia provinent de les Illes. El passat mes de març de 2013, l’Ajuntament d’Andratx va decidir batejar la biblioteca pública de la vila amb el nom de «Jaume Bover», nom que correspon a un bibliotecari nascut el 1945 i avui feliçment jubilat a Andratx després d’una llarga i fructífera vida professional, principalment a la Biblioteca Española de Tànger (integrada a la xarxa de l’Instituto Cervantes). En Jaume Bover va estudiar la diplomatura a la nostra Facultat als anys 80 i va passar les oposicions a un cos de funcionaris de nivell superior d’àmbit estatal.  Aquí veureu la notícia de la biblioteca d’Andratx:
http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2013/06/25/andratx-rinde-homenaje-jaume-bover-bautiza-biblioteca-nombre/855379.html
http://www.andratxnews.com/2013/03/la-biblioteca-municipal-portara-el-nom.html
http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/cultura/arabes-decian-una-biblioteca-como-oasis-paz.html
I aquí una llarga entrevista amb el nostre protagonista:
http://www.tugranviaje.com/entrevista/jaume-bover-vivir-y-viajar-de-otra-forma/

Ens quedem amb una pregunta que li fan en una de les notícies que enllacem:

—Fue director de la Biblioteca Española de Tánger, ¿que aprendió de la cultura y sociedad local?
—Sobre todo aprendí de la gente. A ser tolerante, comprensivo, a admirar otras culturas, aceptar al otro. Todo eso me cambió como persona.

Volem seguir les seves petjades.

Silió, Elisa. «Las bibliotecas no pierden comba social» [en línia]. El país, 11 junio 2013. <http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/06/10/actualidad/1370887746_418229.html>. [Consulta: 3 agost 2013].

En aquest article d’El país es fa un repàs bastant ampli de les reaccions que diverses biblioteques espanyoles han adoptat davant de la crisi. Es deixa constància de protestes veïnals contra retallades d’horaris o de personal, i d’iniciatives populars per organitzar serveis bibliotecaris.

I ja per acabar, una notícia que aparegué en una munió de mitjans. Segons un estudi fet per l’entitat independent Observatori del Sistema Universitari, l’augment del cost de la matrícula del grau d’Informació i Documentació en els darrers cinc anys és el més alt de les 18 carreres analitzades per aquest Observatori. L'augment arriba al 291 %!

Tot i que les dades utilitzades en l’estudi són certes, cal matisar uns punts, com de seguida féu la Facultat en una nota informativa publicada al seu web: l’estudi compara el preu global de la diplomatura (3 anys) amb el del grau (4 anys), D’altra banda, el grau ha estat requalificat per part de la Generalitat pel que fa al nivell d’experimentalitat, factor que incideix en el preu del crèdit. En definitiva, l’augment que hi ha hagut és similar al d’altres carreres de ciències socials com ara Dret o Econòmiques.

Informe de l’Observatori: http://www.observatoriuniversitari.org/blog/2013/07/18/el-preu-de-la-carrera/

Repercussió a la premsa:
Ara: http://www.ara.cat/societat/carreres-universitaries-shan-encarit-anys_0_960504113.html
BTV: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/22/taxes-universitaries-preus-universitat-matricula/
El país: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/07/22/catalunya/1374512148_529922.html
El periódico: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/carreres-catalunya-encarit-291-anys-2522451
El punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/665068-la-universitat-es-fins-a-un-291-mes-cara-que-fa-sis-anys.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss
Etcètera...

Nota de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/noticies/el-preu-de-la-matricula-del-grau-dinformacio-i-documentacio.html

Les biblioteques davant de la crisi, dades i reaccions

No hi ha dubte que les biblioteques es veuen afectades per la crisi, com tots els serveis públics i la societat en general. Aquesta afectació és, majoritàriament, negativa: disminueixen els recursos per a les adquisicions, per a les activitats i per al personal.

Però, en pla positiu, la situació actual ha fet que les biblioteques públiques vegin augmentat el seu valor social (ho posava en relleu la directora de la Biblioteca Jaume Fuster, Carme Galve, fa uns dies a El periódico, tal com vam comentar en una entrada anterior). Les biblioteques acullen gent vagarosa i procuren donar recursos a la gent que busca feina. També, en un altre sentit, podríem dir que la crisi resulta estimulant per als bibliotecaris, perquè ens obliga a escarrassar-nos per ser imaginatius i tractar de fer més amb menys.

De la crisi ja n’hem parlat alguna altra vegada en aquest bloc; però avui em faré ressò d’un parell de fets recents que hi tenen relació. Per un cantó, un bon article sobre el tema de Lluís Anglada, publicat tant al seu bloc com a Thinkepi (el 16 de gener de 2012): «¿Podemos hablar de crisis desde las bibliotecas?»
http://www.thinkepi.net/%C2%BFpodemos-hablar-de-crisis-desde-las-bibliotecas

N'extrec uns paràgrafs, tot convidant-vos a la seva lectura completa:

«El problema no es que si los bibliotecarios y sus asociaciones profesionales no defendemos las bibliotecas no lo hará nadie. El problema es que si no lo hacemos estamos asumiendo su prescindibilidad (y, por cierto, la nuestra como profesionales). Estos reparos en explicar a la sociedad lo que las bibliotecas le aportan demuestran poca confianza en los valores de la biblioteca y en la profesionalidad con que las gestionamos.»

«Vamos a vivir tiempos difíciles y la valoración que la sociedad haga de las bibliotecas dependerá tanto del discurso global que sepamos articular colectivamente como de lo que vean que se hace en las bibliotecas concretas que la gente conoce. Creo que algo podemos hacer racionalizando nuestras actividades, cooperando más y mostrando mejor lo que las bibliotecas consiguen.»

«Finalmente, debemos mejorar la visibilidad de lo que aportamos a la sociedad a la que servimos. Las bibliotecas han estado siempre comprometidas con la efectividad de los recursos que les asignan sus financiadores, pero lo han hecho tradicionalmente con estadísticas de uso. Pero éstas dicen o “significan” ya poco y las bibliotecas debemos encontrar nuevos sistemas para mostrar a la sociedad que nos financia que “vale la pena” seguir invirtiendo e invertir aún más en bibliotecas.»

També la Fundación Germán Sánchez Ruipérez ha publicat recentment, al seu bloc, un parell d'entrades sobre aquest tema de la crisi: «Bibliotecas y crisis económica», que bàsicament reprodueixen i comenten les estadístiques oficials (que arriben fins a 2010):
http://dae.fundaciongsr.com/blog_detalle.php?id=148
http://dae.fundaciongsr.com/blog_detalle.php?id=153

Davant d'aquesta situació, voldria recordar la publicació recent de l'Argumentari professional, per part del Col·legi, nascut justament arran de la crisi, i que ja vam comentar fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/04/documents-en-favor-de-les-biblioteques.html

Encara, i per acabar, vull fer-me ressò d'una activitat que tindrà lloc demà passat al voltant de la situació de recessió econòmica en què ens trobem i la seva vinculació amb les biblioteques. Es tracta de la celebració, el pròxim 26 d'abril, d'una nova edició de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer, a la Facultat.

Probablement, sabreu que amb aquest nom es coneix una sèrie de jornades de reflexió i debat sobre temes d'actualitat del món bibliotecari a Catalunya. L'edició anterior, del novembre de 2011, fou ressenyada en aquest bloc (http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/12/notes-duna-conferencia-sobre.html) ja que es va dedicar a un tema que li és ben propi (l'emprenedoria en el nostre àmbit).

Doncs bé, la pròxima convocatòria de l'Aula Rubió, del 26 d'abril, porta per títol «La biblioteca pública i la seva funció social en temps de crisi». Hi participaran Josep Mayoral (alcalde de Granollers), Assumpta Bailac (gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona), Isabel Blanco (consultora de la Corunya), Cristóbal Guerrero (director de la Biblioteca Pública Municipal de Camas, Sevilla), José Antonio Gómez Hernández (professor de la Facultad de Comunicación y Documentación de la Universidad de Murcia).

Tindrà lloc a la Facultat, entre les 17 i les 19 h: una xerrada i una taula rodona. L'assistència és lliure. Aquí trobareu els detalls: https://www.ub.edu/portal/web/informacio-mitjans-audiovisuals/aula-jordi-rubio-i-balaguer (Curs 2011-2012).

ACTUALITZACIÓ: La biblioteca de la Facultat, com té per costum quan se celebra una Aula Jordi Rubió, ha publicat una guia de lectura sobre el tema. La podreu veure aquí en pdf: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24647

Rebaixes al projecte de pressupost general de l’Estat

Trobo en un bloc d’interès, dedicat a la indústria editorial, el llibre i les seves tecnologies, una entrada força elaborada, que analitza les partides destinades al món del llibre al projecte de pressupost presentat pel Govern d’Espanya, i les compara amb les mateixes de l’any anterior, 2011.

Portland. «El sector editorial y del libro en los presupuestos para el 2012» [en línia]. Disquisición{es}, 8 abril 2012. <https://web.archive.org/web/20120411214852/http://disquisiciones.com/sector-editorial-presupuesto-2012>. [Consulta: 10 abril 2012]

De la trentena de partides comparades, no n’hi ha ni una que augmenti; només tres es mantenen igual, i nou tenen una disminució del 100 per 100 (és a dir, desapareixen). Pel que fa a les partides dedicades al món de les biblioteques hi ha una disminució mitjana del 21,04 %.

A tall d’exemple –i us animo que feu una ullada a la font original–, les ajudes a les comunitats autònomes per a la millora de les col·leccions bibliogràfiques de les biblioteques públiques, passen de 10.000.000 € (el 2011) a 3.000.000 € (el 2012): una rebaixa del 70 %.

A més, l’autor de l’entrada ha elaborat unes altres gràfiques en què s’analitzen diferents ajudes a aspectes diversos del llibre i les biblioteques al llarg dels anys.

Cal dir que aquests pressupostos encara poden ser modificats arran del debat parlamentari. Cal dir també que en el conjunt del pressupost hi ha moltes altres partides, algunes de les quals poden tenir una influència real en el món de les biblioteques. I finalment cal dir que la Generalitat de Catalunya té totes les competències de cultura traspassades.

Tanmateix, a la vista d’aquestes xifres, no estem per gaires alegries...

Índex d’atur a Catalunya

El Col·legi ha començat una tasca de seguiment de l’atur de la nostra professió a Catalunya. Ho porta a terme des de l’Observatori Professional, un òrgan creat pel Col·legi mateix que vetlla pel desenvolupament correcte de les oposicions al nostre sector (en aquests moments no té gaire feina) i altres temes laborals: http://www.cobdc.org/observatori.html

Hem d’agrair aquesta feina al Col·legi, perquè només tenint dades objectives sobre la crisi podrem prendre les millors decisions. Fins ara no havia estat necessari portar a terme un estudi d’aquestes característiques, donat que l’atur en el nostre sector era pràcticament inexistent.

De les dades que es faciliten es dedueix que al gener de 2012 hem assolit un trist rècord, el de la xifra més alta de bibliotecaris aturats a Catalunya: 761. En concret, aquesta xifra «inclou el nombre d’aturats afiliats a la Seguretat Social que demanden l’ocupació “2912 (bibliotecaris i documentalistes)” a Catalunya».

Donat que les dades oficials ens confirmen les sospites que teníem sobre l’atur, em sembla que des de la Facultat hem de conscienciar de la situació els estudiants que hi ingressen per fer la carrera. I, per fer front a aquesta realitat, crec que des de les assignatures que escaigui, o bé amb accions transversals, convé posar en relleu les capacitats que permeten els nostres professionals desenvolupar-se en el sector privat, com ara consultors per a la gestió documental i altres, i  també potenciar la capacitat d’iniciativa i emprenedoria dels futurs bibliotecaris.

I als que ja han acabat la carrera i es troben actualment a l’atur, correspon al Col·legi treballar –com ja ho està fent– per assessorar-los en les tècniques de cerca de feina, en l'elaboració d’un pla de formació personal, i potser en la reorientació professional vers perfils emergents que apareixen al mercat.

Uns mots finals de felicitació per a Aina Giones, que ha fet la feina de recopilar les dades sobre l'atur, i el desig que aquest instrument es vagi actualitzant de manera periòdica, afinant cada vegada més –dins de les possibilitats que les dades de l’administració ho permetin– perquè reflecteixi com més millor la realitat dels nostres professionals a l’atur.

Més sobre biblioteques universitàries

Fa uns dies em referia a un enraonat document d’anàlisi i prospectiva sobre les biblioteques universitàries elaborat per tres bibliotecaris de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya): http://bib-doc.blogspot.com/2011/12/biblioteques-universitaries-propostes.html

Avui torno sobre el tema arran de la recent publicació als Estats Units d’un informe, del qual he tingut notícia gràcies a Current cites, la bibliografia selectiva dirigida per Roy Tennant: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/les-formigues-treballen-les-cigales-canten-current-cites

Redefining the academic library [en línia]: managing the migration to digital information services. University Leadership Council; Project Director, David Attis. Washington, DC: Education Advisory Board, 2011. xvi, 78 p. <http://es.scribd.com/doc/87257452/Redefining-the-academic-library-managing-the-migration-to-digital-information-services>. [Consulta: 23 març. 2013].

En aquest cas ens trobem davant d’un document elaborat per una entitat de recerca i consultoria sobre qüestions universitàries de la qual formen part més de 200 de les principals universitats d’Estats Units. En aquest estudi hi han participat, concretament, un centenar de persones (responsables de biblioteques universitàries i càrrecs de gestió d’universitats).

El preàmbul justifica l’estudi: «Tot i que les prediccions de canvis radicals a les biblioteques no són pas noves, actualment coincideixen una sèrie de canvis que obligaran a les biblioteques universitàries a adaptar-s’hi bé o a caure en l'obsolescència. Els canvis es donen tant en la tecnologia, en les demandes dels usuaris com en l'augment dels retalls pressupostaris. El paper tradicional de la biblioteca com a dipòsit de llibres i revistes impresos està desapareixent ràpidament, i això comporta unes implicacions importants en la utilització de l'espai, l'adquisició de recursos i el personal.» (p. viii).

Les conclusions principals es concreten en 30 recomanacions que s’avancen ja a les primeres pàgines de l’estudi, i que s’agrupen en cinc capítols:

• Els canvis actuals transformen el paisatge de la informació
• Cal treure profit de les col·leccions digitals
• Cal repensar el model de publicació acadèmica
• Cal reorientar la utilització de l’espai de la biblioteca
• Cal reorientar les funcions del personal de la biblioteca

Em centraré en aquest darrer capítol, ja que és el que té més relació amb aquest bloc, donades les possibles implicacions tant per a la formació professional del futur bibliotecari, com per a la reorientació del bibliotecari en exercici.

Hi ha una declaració inicial:

«Donat que la biblioteca està deixant de centrar-se en l’adquisició, la conservació i la distribució de volums físics, el paper dels bibliotecaris també ha de canviar. Moltes biblioteques, però, són reticents a la suspensió de les activitats i serveis tradicionals, i condueixen el personal per direccions erràtiques. Els responsables de les biblioteques han d'identificar les àrees d'activitat que poden ser reduïdes o eliminades i han de començar a donar al personal responsabilitats de major vàlua.» (p. xii)

I tot seguit nou especificacions (de les quals només tradueixo el titular):

• La catalogació ja no serà una activitat local.
• Els serveis de referència centralitzats fan que els bibliotecaris disposin de més temps.
• Els serveis de referència cooperatius fan que en disminueixi la demanda local.
• L’èxit de la integració entre els serveis informàtics i les biblioteques es basa en l’experiència dels reponsables i en una coincidència en la missió de les unitats.
• Els estudiants necessiten alfabetització informacional d’una certa profunditat.
• Els bibliotecaris s’integren amb els usuaris i s’ofereixen serveis sota demanda i en línia, tant a estudiants com a professors.
• Les normes sobre la gestió de dades de recerca requereixen d'una nova infraestructura de la informació.
• El personal especialitzat pot aportar experiència i flexibilitat.
• Els acords amb editorials poden donar una nova vida a les col·leccions especials.

L’informe està redactat d’una manera molt esquemàtica i entenedora, i està farcit de bones pràctiques d’universitats concretes.

Com es pot veure, els canvis són imminents o ja han començat. El personal cal que estigui ben predisposat per assumir-ho i ser flexible per adaptar-s’hi sense daltabaixos. Pensant en els estudiants, crec que fóra bo d’introduir una certa cultura de la provisionalitat: «avui hi som... i demà no...».

ACTUALITZACIÓ (4 d'abril de 2012): Vegeu una nova ressenya d'aquest estudi, a càrrec de Ramón Abad, publicada a Blok de BiD (29.03.2012): http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/215.

Biblioteques universitàries: propostes per fer cara a la crisi

La setmana passada es va donar a conèixer un treball d’anàlisi de la situació actual de les biblioteques universitàries espanyoles davant de la crisi econòmica que ens envaeix (jo me’n vaig assabentar pel la llista Bibcat):

Martínez, Dídac; Prats, Jordi; Serrano-Muñoz, Jordi. Los hermanos Lehman entran en la biblioteca [en línia]: ¿qué pueden hacer las bibliotecas universitarias españolas ante la crisis económica? Barcelona, dic. 2011. [13] p. <http://hdl.handle.net/2117/14290>. [Consulta: 24 des. 2011].

Els tres autors, bibliotecaris de formació, tenen càrrecs importants a la Universitat Politècnica de Catalunya: en Dídac és el cap de l’Àrea de Serveis Universitaris i fins el 2008 havia estat director del servei de biblioteques. En Jordi Prats és el cap de la Iniciativa Digital Politècnica de la UPC (Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals), i en Jordi Serrano-Muñoz és el cap de la Unitat de Recursos Digitals del Servei de Biblioteques i Documentació.

Sala de lectura de la biblioteca de la Universitat de Graz (Àustria). Foto: Dr. Marcus Gossler

La crisi econòmica començada el 2008, motivada, en part, per la caiguda de l’empresa nord-americana Lehman Brothers Holdings Inc. –d’aquí la referència al títol del treball que comentem– ha arribat a Europa i afecta totes les capes de la societat: també a les universitats i a les biblioteques universitàries.

Els autors reconeixen la bona feina feta fins ara per les biblioteques universitàries per tal de rendibilitzar els recursos disponibles (creació de consorcis, concentració de punts de servei en biblioteques de campus, integració de les biblioteques en els CRAI, per assumir funcions adreçades a la recerca i l’aprenentatge...). Però proposen una sèrie de mesures que caldria emprendre a partir d’ara per fer front a la situació de crisi que ja és aquí:

• Redefinir el mapa de les instal·lacions bibliotecàries de les universitats
• Reorganitzar el personal de la biblioteca
• Revisar els horaris d'obertura de les biblioteques
• Elaborar una nova oferta de serveis i col·leccions bibliotecaris
• Apostar per infraestructures i equipaments TIC més econòmics
• Reduir els preus de la biblioteca digital
• Explotar la biblioteca i incrementar ingressos

En cadascun d’aquests àmbits es proposen una dotzena d’accions concretes per tirar endavant.

Com a conclusió: un document molt complet, ben pensat i realista, que pot ser el punt de partida de les polítiques futures.

La crisi i les biblioteques

Un equipament bibliotecari no és pas barat. A més de la forta inversió inicial en l'edifici, el mobiliari, l'equipament informàtic i la resta d'infraestructura, i el manteniment que tot això comporta, hi ha la despesa continuada de personal i la d’adquisició de materials.

Però és també un dels equipaments més rendibles: per l’ús que se’n fa (probablement el tipus d'equipament més freqüentat per la població) i pels beneficis que representa per a la societat (en tant que instrument d'accés a la informació, a la formació, al silenci, a documents per al lleure...).

En la situació de crisi econòmica actual, els governs es veuen obligats a reduir la despesa, i els serveis públics són els que reben la «tisorada». En el nostre àmbit professional s'han publicat diverses reflexions al respecte. Ara fa un mes es va publicar a la llista Iwetel un article de José-Antonio Gómez-Hernández (professor a la Facultat de Comunicació i Documentació de la Universitat de Múrcia) que abordava aquest tema tan pelut:

Gómez-Hernández, José-Antonio. «La previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante 2012» [en línia]. Iwetel, 3.10.2011. Formarà part de l'Anuario ThinkEPI d'enguany. Disponible a: http://www.thinkepi.net/la-previsible-agudizacion-de-la-crisis-en-las-bibliotecas-publicas-durante-2012. [Consulta: 29 oct. 2011].

El mateix autor ja havia abordat el mateix tema en ocasions anteriors:

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «La acción de las bibliotecas públicas en tiempos de crisis». Anuario ThinkEPI, vol. 4 (2010), p. 79-86. Disponible a: http://www.thinkepi.net/accion-bibliotecas-publicas-tiempos-crisis.

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «Las bibliotecas públicas ante la recesión económica». Educación y biblioteca, vol. 178 (2010), p. 66-80.

Sense voluntat de ser pessimista o resignat –diu l'autor–  vol cridar l'atenció sobre les dificultats que s'acosten. Els serveis de tipus cultural poden ser percebuts com a no prioritaris, i poden veure's retallats o eliminats. Podria ser que els recursos disponibles es destinessin a esdeveniments d'una incidència més evident i directa en l'economia local (concerts, espectacles...) abans que en les biblioteques públiques.

La situació econòmica pot comportar la reducció de serveis que es prestaven amb personal contractat (no fix). Les adquisicions poden caure dràsticament. L'autor fa una crida perquè els bibliotecaris contribuïm a situar en el debat social la gravetat de les retallades a les biblioteques. Les biblioteques són necessàries per als 5 milions d'aturats, per a la meitat de la població que no disposa d'Internet a casa, per als escolars que no compten amb bones infraestructures bibliotecàries als seus centres...

L'autor posa de relleu que pocs serveis com les biblioteques han estat tan curosos amb la despesa. Apunta diverses solucions per fer front a l'època que s'aproxima i acaba amb unes reflexions finals: «No nos podemos quedar sin actuar, esperando que nos vengan los recortes; no podemos limitarnos a quejarnos, aunque haya que hacerlo con la máxima fuerza. Tenemos que actuar en todas las formas posibles: por una parte, luchar por nuestros presupuestos y por minimizar su bajada, lo que se tendrá que hacer en competencia con otros. También ofrecernos al máximo a nuestros ciudadanos, buscar su apoyo y colaborar con los que se implican en la defensa de los servicios públicos, la participación, la transparencia y la calidad democrática de nuestra sociedad. Y a su vez, tener la capacidad de adaptarnos al contexto, lo que nos obliga a enfoques flexibles de la gestión, a contar con todos los apoyos y colaboraciones que se nos ofrezcan, colaborar con otros servicios, y visibilizar muchísimo nuestra utilidad, pues si no la demostramos será fácil que otros capten la mayor parte de los recursos a nuestro alcance.»

Uns dies més tard, Lluís Anglada ens oferia a través del seu bloc unes interessants reflexions sobre la repercussió de la situació econòmica a les biblioteques:

Anglada, Lluís. «Podem parlar de crisi els bibliotecaris?» [en línia]. Bdig: biblioteques digitals i cooperació, 9.10.2011. <http://bdig.blogspot.com/2011/10/podem-parlar-de-crisi-els-bibliotecaris.html>. [Consulta: 29 oct. 2011].

Després de diverses consideracions, acaba: «Si els bibliotecaris no defensem la professió en temps de crisi (és a dir, no expliquem a la societat el que les biblioteques aporten i com treballem), estem assumint que les biblioteques són prescindibles. Mostrem poca confiança en els valors de la nostra feina i en la professionalitat amb què treballem. Això pot ser perquè estem anorreats davant tantes males notícies de la premsa però, en el fons, hi ha un component d’auto-odi.»

Molt aconsellable també fer una ullada a entrades anteriors al seu bloc sobre el tema de la crisi econòmica: http://bdig.blogspot.com/search/label/crisi%20econ%C3%B2mica.

Seguirem...