Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tomàs Baiget. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tomàs Baiget. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de juliol del 2012

Anuario ThinkEPI, una publicació sempre esperada

Fa pocs dies s’ha posat a la venda la sisena aparició de l’Anuario ThinkEpi, al qual ja hem fet referència en aquest blog en ocasions anteriors.


Anuario ThinkEpi: análisis de tendencias en información y documentación. Vol. 6 (2012). Tomàs Baiget, Javier Guallar y Enrique Orduña-Malea (eds.). Barcelona: EPI: Editorial UOC, 2012. 340 p. ISSN 1886-6344. ISBN 978-84-97889858. 97 euros. També disponible en línia.
 
Com molts dels lectors deuen saber, aquesta publicació és una recopilació de treballs breus (54 en total, aquest any), escrits per experts, que sintetitzen el món de la informació i la documentació a Espanya i al món. El contingut es troba estructurat en aquestes seccions:

A. Formación
B. Profesión
C. Bibliotecas
D. Archivos
E. Gestión de información en la empresa
F. Comunicación científica
G. Medios
H. Web semántica y bibliotecas virtuales
I. Mercado, industria y sector informacion
J. Sistemas de informacion
K. Tecnologías

Aquí veureu els treballs que conformen cada capítol:
https://thinkepi.scimagoepi.com/index.php/ThinkEPI/issue/view/1737

El seu fundador i director és l’inesgotable Tomàs Baiget, que en aquesta edició ha comptat la col·laboració de Javier Guallar i d'Enrique Orduña-Malea.

De l’edició de 2012 m’agradaria destacar unes quantes contribucions que tenen una relació directa amb la temàtica d’aquest blog, tot i que el conjunt de l'anuari és molt recomanable de fullejar!

Per començar, a l’apartat de formació, «Las cifras de la enseñanza universitaria en Documentación en España: 2010», de Mercedes de la Moneda-Corrochano. Es tracta d'un tema clau. Com ja he dit en altres ocasions en aquest bloc, a la Facultat fa anys que no ens sobren els alumnes, més aviat al contrari. Analitzar les dades ofertes per aquest treball ens hauria d'ajudar a prendre decisions al respecte. Malauradament, la recopilació de les estadístiques oficials porta el seu temps: per això les dades d'aquest treball fan referència al 2010, que són les darreres disponibles a hores d'ara.

En l’àmbit de la professió, destaquem «Profesión y profesionales de la información en 2011», per Carlos-Miguel Tejada-Artigas. Aquest professor de la Universidad Complutense de Madrid és el coordinador del grup de treball sobre perfils professionals del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, i per tant està molt qualificat per emetre les seves opinions al respecte.

Fa unes setmanes ja vàrem citar de passada una contribució d'aquest mateix apartat de l'anuari: «Community managers, content curators y otros perfiles profesionales para la web social», de Sandra Sanz-Martos. Ben documentada, explica les diferents funcions d'aquests nous perfils que Internet i les xarxes socials han posat al mercat.

A l’apartat C de l'Anuario, sobre les biblioteques, totes les contribucions són meritòries; però destaquem la de Lluís Anglada «Qué harán las bibliotecas dentro de 15 años» per la seva visió de futur. Els seus aguts comentaris els encadena a partir de les funcions principals que –segons ell– faran les biblioteques: ser un lloc on la gent s'hi estigui, pagar pels recursos informatius (impresos i electrònics) i guardar la informació que generem avui en dia (digital o en paper).

Cal no oblidar l’àmbit dels arxius: «Archivos en España 2011», per Ramon Alberch-Fugueras, que resumeix els principals esdeveniments del 2011 d'aquest sector.

En l’apartat E, de Gestió d’informació a l'empresa, hi ha cinc treballs, tots ben recomanables. Per destacar-ne un, posarem el de Carlota Bustelo-Ruesta «Gestión y uso de la información en la empresa en 2011», que posa en relleu algunes tendències en aquest àmbit: la intel·ligència competitiva i l'ús de les xarxes socials, entre d'altres.

No vull deixar de mencionar a l'apartat I (Mercat, indústria i sector informació) el treball titulat «Reutilización de datos culturales», a càrrec d'Antonia Ferrer-Sapena i Fernanda Peset. És un tema del qual també ens hem fet ressò en més d'una ocasió en aquest bloc. Presenten la legislació relacionada, comenten les dificultats que impedeixen un desenvolupament òptim d'aquesta activitat, i desitgen que aquestes traves desapareguin perquè el motor econòmic que representa aquesta oportunitat es pugui desenvolupar totalment.

En resum, una publicació imprescindible per estar al dia del que passa en el conjunt dels àmbits relacionats amb les ciències de la informació: des de la formació dels professionals, fins a les biblioteques públiques i els arxius, amb una atenció especial a temes tecnològics.

dimecres, 7 de desembre del 2011

Els amics americans: anuari sobre les biblioteques

Avui porto a la pantalla un comentari sobre la darrera aparició d'un informe anual elaborat per l'ALA (American Library Association) sobre la situació de les biblioteques als Estats Units. Aquesta n'és la referència:



La publicació apareix anualment des de 2006. Les edicions anteriors es troben aquí: http://www.ala.org/ala/newspresscenter/mediapresscenter/americaslibraries/soal_archive/index.cfm.

Es tracta d'un estat de la qüestió que retrata força detalladament tots els tipus de biblioteques (públiques, universitàries, escolars) i altres aspectes relacionats. Aquests són els capítols principals:


  • Library funding
  • Public libraries
  • School libraries
  • Academic libraries
  • Library technology
  • Social networking
  • Library construction and renovation
  • Outreach and diversity
  • Washington scene
  • Intellectual freedom 

(En aquest bloc vam comentar ja fa temps un estudi sobre la situació de les biblioteques universitàries als Estats Units: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-universitaries-amb.html)

Les fonts d'informació en què s'han basat per elaborar aquest informe són múltiples i variades: notícies de premsa, dades estadístiques provinents d'organismes oficials, declaracions i documents generats per l'ALA mateixa, estudis sectorials elaborats per experts o institucions, conclusions de congressos i jornades... Hi ha unes 125 fonts citades al final del treball. (Per cert, aquesta bibliografia també és interessant per ella mateixa, per als interessats en aspectes específics.)

El contingut es presenta en forma de peces d'informació una mica deslligades les unes de les altres, tot i que agrupades pels grans tipus de biblioteques i els altres capítols. Es podria dir que és una recopilació (editada) de notícies rellevants. El resultat és fàcil de llegir perquè està redactat en un estil més aviat periodístic que no pas científic.

En portada, sota el títol, tres frases de síntesi del treball, a manera de lemes promocionals:

  • Taxpayers trust libraries
  • Job-seekers, entrepreneurs turn to libraries
  • 65 % of public visited library

Enguany, inevitablement, per sobre de totes les dades i informacions hi planeja la nefanda crisi dels trons. Moltes notícies la tenen com un referent: bé perquè hi ha hagut retallades en alguns serveis, acomiadaments de personal i tancament de biblioteques, bé perquè hi ha hagut reaccions populars demanant el contrari, o per posar de relleu els esforços dels gestors i dels bibliotecaris per fer front als mals temps que corren i tractar de fer més amb menys.

Al capítol de les tecnologies s'hi tracten els reptes que la digitalització posa en la nostra labor quotidiana, i l'efecte cada vegada més important que té el llibre electrònic a la feina. I també es fa referència a l'ús que fem a les biblioteques de la tecnologia al núvol, la participació que tenim i l'ús que fem de les xarxes socials, l'aparició dels diversos dispositius mòbils i la relació que guarden amb nosaltres...

En definitiva: un bon model a tenir en compte per si «algú» volgués començar a elaborar un anuari català del conjunt de les biblioteques. Jo –com qualsevol aficionat a les obres de consulta– ho veuria molt interessant, perquè seria una publicació que compliria dos objectius: servir de dipòsit de dades del nostre món (que permetés, anys a venir, l'elaboració còmoda d'estudis de més recorregut sobre el tema) com també –i sobretot– com a eina de difusió a la societat (la societat política, acadèmica i civil) del paper de les biblioteques avui en dia.

Ja tenim precedents de projectes així. A casa nostra l'anuari Bibliodoc, que va publicar el Col·legi fins el 2006 (http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc) incloïa entre els seus articles algun treball de síntesi de dades. Però eren bàsicament tendències del sector, estadístiques i notícies de premsa (sense editar). 

D'una manera molt resumida també es dóna cada any (des de 1996) una síntesi dels esdeveniments més importants succeïts en el nostre àmbit professional als Anuari d'Enciclopèdia Catalana (http://ccuc-classic.cbuc.cat/record=b1793692~S23*cat  o http://sinera.diba.cat/record=b1199769~S171*cat). Disponible en línia només per a subscriptors de l'enciclopèdia.

L'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura (http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori), del qual ha aparegut fins ara un sol número, inclou diversos treballs amb aquest enfocament de síntesi de la situació, molt reeixits. S'hi aborden les biblioteques públiques, les escolars, aspectes històrics, la promoció de la lectura, i altres.

En l'àmbit espanyol existeix l'Anuario de bibliotecas españolas, publicat des de 2008 per la Fundación Alonso Quijano (http://cataleg.ub.edu/record=b1833963~S1*cat). Es troba disponible en línia des de l'edició de 2011 només per a subscriptors de la revista Mi biblioteca (publicada per la mateixa fundació).  Però a banda d'una introducció de quatre pàgines en què es fan unes consideracions generals de la situació, el gruix de l'obra consisteix en un repertori de recursos d'utilitat per a bibliotecaris i usuaris. No es tracta d'un anuari com els que estem comentant ací.

També l'Anuario ThinkEPI, eficaçment dirigit per Tomàs Baiget (http://www.thinkepi.net/anuario-thinkepi/anuario-thinkepi-2011), inclou en cada edició una sèrie d'articles breus anomenats «Informe de situación» que proporcionen l'estat de la qüestió sobre la professió, les biblioteques, els recursos d'informació, etcètera.

Pel que fa a les biblioteques públiques, el Ministeri publica les estadístiques, però sense gaires comentaris valoratius (http://cataleg.ub.edu/record=b1564742~S1*cat). I en el sector de les biblioteques universitàries disposem també d'una font amb dades estadístiques elaborada per Rebiun: http://estadisticas.rebiun.org/Contents.aspx.

Per últim esmentarem l'exemple de l'anuari italià, que es publica des de 2001: Rapporto sulle biblioteche italiane. 2009-2010. A cura di Vittorio Ponzani; direzione scientifica di Giovanni Solimine. Roma: Associazione italiana biblioteche, 2010. 193 p. ISBN 978-88-7812-206-2.

Només el conec de referències. N'hi ha una ressenya d'Anna Galluzzi aquí: http://www.aib.it/aib/boll/2011/1101115.htm i la relació dels publicats aquí: http://www.aib.it/aib/editoria/rbib/rbib.htm (disponibles en línia les dues primeres aparicions).

Doncs... potser sí que estaria bé que existís una publicació editada independentment, que, sense ànim d'eclipsar les que ja existeixen, tingués la pretensió d'adreçar-se al públic en general i a les instàncies de poder per donar a conèixer la realitat de la situació del conjunt de les biblioteques catalanes.

dijous, 17 de novembre del 2011

A què ens dediquem els bibliotecaris?

En una entrada anterior (de dilluns passat) vèiem la diversitat de designacions que hi ha als Estats Units per als ensenyaments universitaris de la nostra professió. Concretament, entre els 55 programes acreditats per l'ALA en aquell país, es troben 9 variants, des de «Library and Information Science», fins a «Information Science» o «Information Resources and Library Science».
  

Ara aprofito una altra vegada la guia on consten els programes acreditats per l'ALA per fixar l'atenció en un altre aspecte: el de les especialitats o camps concrets en què els bibliotecaris podem desenvolupar la nostra feina.

A la guia esmentada, de cada programa acreditat per l'ALA se citen les especialitzacions o possibilitats de col·locació. Si fem una llista amb totes elles, apareixen 21 camps diferents (prefereixo deixar les denominacions en l'idioma original):
  • Academic Librarianship
  • Archival Studies
  • Book Arts
  • Children's Services
  • Cultural Heritage Information Management
  • Digital Libraries
  • Health Sciences Librarianship/Health Informatics
  • Information Systems Design/Analysis
  • Knowledge Management
  • Law Librarianship/Legal Information Services
  • Management and Administration
  • Music Librarianship
  • Organization of Information
  • Public Librarianship
  • Records Management
  • Reference and User Services
  • School Librarianship
  • Science Librarianship
  • Special Collections
  • Special/Corporate Librarianship
  • Young Adult Services
Una llista semblant, amb un altre catàleg de dedicacions professionals, és la que divulga el nostre Col·legi des del seu web, i a la qual ja vaig dedicar un apunt en aquest bloc fa temps (el 22 d'agost: http://bib-doc.blogspot.com/2011/08/que-som-que-podem-ser-de-perfils.html).
  • Administrador de serveis electrònics d’informació
  • Administrador-director d’una xarxa documental
  • Analista d’informació – Information analyst
  • Arquitecte de continguts
  • Dissenyador conceptual multimèdia
  • Expert en usabilitat - Dissenyador d’interfícies d’usuaris
  • Gestor de bases de dades documentals
  • Gestor d’informació - Chief Information Officer - Information broker
  • Webmaster
  • Arquitecte del coneixement - Chief Knowledge Officer - Gestor del coneixement
  • Agent d’informació
  • Expert en vigilància empresarial - Expert en Vigilància competitiva - Especialista en Informació Empresarial - Business Information Specialist - Expert en intel·ligència econòmica
  • Expert en documentació tècnica - Documentalista tècnic
  • Expert en estudis documentals
  • Consultor de sistemes de gestió documental
  • Consultor-formador en informació i documentació
  • Formador d’usuaris
  • Professor-investigador en ciències de la informació
  • Analista-indexador - catalogador
  • Arxiver d’empresa - documentalista-arxiver
  • Bibliògraf
  • Bibliotecari
  • Documentalista
  • Especialista en productes documentals
  • Expert en llenguatges documentals - Ontologista - Expert en taxonomies
  • Referencista - Expert en la recerca d’informació
També ens podríem fixar, a l'hora d'elaborar una nòmina d'especialitzacions, en les diverses seccions de l'IFLA: http://www.ifla.org/en/activities-and-groups#list4
  • Academic and Research Libraries
  • Acquisition and Collection Development
  • Africa
  • Art Libraries
  • Asia and Oceania
  • Audiovisual and Multimedia
  • Bibliography
  • Cataloguing
  • Classification and Indexing
  • Continuing Professional Development and Workplace Learning
  • Document Delivery and Resource Sharing
  • Education and Training
  • Genealogy and Local History
  • Government Information and Official Publications
  • Government Libraries
  • Health and Biosciences Libraries
  • Information Literacy
  • Information Technology
  • Knowledge Management
  • Latin America and the Caribbean
  • Law Libraries
  • Libraries for Children and Young Adults
  • Libraries Serving Persons with Print Disabilities
  • Library and Research Services for Parliaments
  • Library Buildings and Equipment
  • Library Services to Multicultural Populations
  • Library Services to People with Special Needs
  • Library Theory and Research
  • Literacy and Reading
  • Management and Marketing
  • Management of Library Associations
  • Metropolitan Libraries
  • National Libraries
  • Newspapers
  • Preservation and Conservation
  • Public Libraries
  • Rare Books and Manuscripts
  • Reference and Information Services
  • School Libraries and Resource Centers
  • Science and Technology Libraries
  • Serials and Other Continuing Resources
  • Social Science Libraries
  • Statistics and Evaluation
Són 43 seccions diferents, si bé en aquest cas no totes les seccions corresponen a llocs de treball o entorns diferents; també hi ha temes d'interès comuns a tots els llocs, com ara la darrera secció: «Statistics and Evaluation».

Per descomptat que, si volem conèixer llocs de treball o especialitzacions reals, res millor que acudir al directori de bibliotecaris més complet existent avui en dia (un altre lloable projecte que té al darrere la iniciativa de Tomàs Baiget): Exit, on hi ha actualment uns 2.500 professionals inscrits.

Les especialitats dels que hi figuren formen una llista no tancada, que inclou les següents:
  • Adquisiciones
  • Análisis y diseño de sistemas de información
  • Archivos administrativos
  • Archivos de empresa
  • Archivos históricos
  • Arquitectura de la información
  • Asociaciones, profesión y comunidades de trabajo
  • Bases de datos (contenidos)
  • Bibliometría y cibermetría
  • Biblioteca digital
  • Biblioteca escolar
  • Biblioteca especializada / Centro de documentación
  • Biblioteca nacional
  • Biblioteca pública
  • Biblioteca universitaria
  • Calidad y auditoría de información
  • Catalogación, clasificación e indexación
  • Comunicación
  • Diseño de webs
  • Documentación en general
  • Educación, formación, alfin
  • Evaluación de recursos y calidad
  • Gestión de contenidos
  • Gestión de la información y del conocimiento
  • Industria y mercado de la información
  • Información biomédica
  • Información científico-técnica
  • Información ciudadana
  • Información económico-financiera
  • Información estadística
  • Información humanística
  • Información jurídica
  • Información periodística
  • Inteligencia competitiva
  • Legislación, copyright, etc.
  • Márqueting y promoción
  • Motores de búsqueda y posicionamiento
  • Multimedia y documentación audiovisual
  • Ontologías, metadatos, taxonomías y tesauros
  • Open access
  • Patentes y vigilancia tecnológica
  • Periodismo
  • Planificación y gestión
  • Recuperación de información y búsquedas
  • Relaciones internacionales
  • Revistas electrónicas
  • Servicios de Internet en general
  • Servicios para colectivos especiales
  • Software documental
  • Soportes ópticos
  • Usabilidad, interfaces e interacción
  • Web 2.0 y redes sociales

Per acabar, vull fer referència a una iniciativa de la Facultat anomenada «Canal professional»: http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/. En aquest cas no es tracta d'una llista que vulgui ser completa; tan sols una sèrie de breus perfils professionals (alguns amb vídeo) de titulats de la Facultat. El seu objectiu, posar de relleu el mateix: la varietat de llocs de treball.


En definitiva podem constatar a partir de documents diversos, però provinents d'organismes de caire professional, la diversitat de llocs de treball que podem ocupar els bibliotecaris, i la varietat de tasques que podem desenvolupar.

Aquest panorama hauria de ser un estímul per als estudiants que han començat el grau (per agafar idees del camí professional a què dedicar els seus esforços acadèmics) i també per als ja titulats (per tenir idees en cas d'haver de reorientar el currículum).


Enllaços relacionats:

La guia dels ensenyaments acreditats per l'ALA:
Directory of ALA-accredited master's programs in Library and Information Studies [en línia]. Chicago: American Library Association, 2011. La informació es troba disponible en diferents formats: pdf, base de dades, etc. <http://www.ala.org/ala/accreditedprograms/directory/index.cfm>. [Consulta: 12 nov. 2011].

La llista del Col·legi:
Perfils professionals [en línia]. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, darrera modificació, 20/10/2010. <http://www.cobdc.org/quesom/index.html>.

Les seccions de l'IFLA:
http://www.ifla.org/en/activities-and-groups#list4

Directori Exit:

Exit [en línia]: directori d'experts en el tractament de la informació. Per Tomàs Baiget i Josep-Manuel Rodríguez-Gairín. Barcelona, 2005-2011. <http://www.directorioexit.info/>.

El «Canal professional» de la Facultat:
http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/.



dimecres, 24 d’agost del 2011

El paper de les biblioteques el dia de demà

Fa uns dies (el 15 d’agost) en Tomàs Baiget va enviar un missatge a la llista Iwetel amb un títol que ens recorda el tema d’aquest bloc: «Un vídeo futurista que da que pensar sobre nuestras bibliotecas dentro de 20 años».

Es refereix a un vídeo publicitari de l’empresa Corning Inc., dedicada a la fabricació de vidre i ceràmica que incorpora les darreres tecnologies disponibles d’aplicació útil tant per a la vida quotidiana com per a l’entorn de feina.

Al vídeo es presenten diferents situacions en què la tecnologia ajuda l’usuari final a portar una vida més còmoda, a estar més fàcilment connectats amb les amistats o la família. Segons el vídeo les cerques donen sempre els resultats esperats, i tota la informació buscada està disponible.

Davant d’aquest futur (perfectament possible) acaba en Tomàs llançant aquest suggeriment que ens convida a reflexionar: «Pensemos en cuál será el papel de la biblioteca y los centros de documentación en ese entorno».

Enllaços relacionats:

Llista Iwetel: http://www.rediris.es/list/info/iwetel.html
Missatge d’en Tomàs Baiget, del 15 d’agost: http://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=IWETEL;a7cdaf25.1108C
Empresa Corning: http://www.corning.com/
Vídeo de l’empresa: http://www.youtube.com/watch_popup?v=6Cf7IL_eZ38&vq=medium