Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICA. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 d’agost del 2012

Codi deontològic de l’IFLA

Aquest mes d’agost que ja s'acaba l’IFLA ha publicat –crec que per primera vegada– un codi deontològic. Es titula IFLA code of ethics for librarians and other information workers, i el trobareu aquí.


Ja sabeu què són els codis deontològics: documents que volen regular la pràctica laboral de determinades professions, en aspectes relacionats amb l’ètica o la moral. No tenen caràcter de llei, però són pautes de conducta que els professionals accepten tàcitament i que els col·legis professionals vetllen perquè es compleixin.

Els bibliotecaris catalans ja fa anys que disposem del nostre codi: va ser preparat el 2004 per un grup de treball del Col·legi format per Concepción Rodríguez, Sílvia Sunyer, Nora Vela i Josep Vives, que va rebre després suggeriments de la resta de col·legiats. Finalment, va ser aprovat per l’Assemblea General del Col·legi el 26 de maig de 2006. Aquí el podreu llegir: https://cobdc.org/la-professio/codi-deontologic/

Encara que als joves bibliotecaris els l’han ensenyat a la carrera, crec que tots l’hem de tenir ben interioritzat. El nostre codi està compost de 31 articles. Amb relació a aquest blog, en voldria destacar un parell:

Article 17. Els bibliotecaris-documentalistes col·laboren amb col·legues i amb professionals d'altres àrees i es donen suport recíproc mitjançant l'intercanvi de les seves opinions, coneixements i experiències.
(Molt important per als bibliotecaris emprenedors: sovint haurem de comptar amb col·legues d’altres disciplines per tirar endavant un projecte que tingui èxit.)

Article 28. Els bibliotecaris-documentalistes han de posar al dia els seus coneixements i les seves habilitats professionals.
(Imprescindible el reciclatge permanent per estar a l’última en temes tecnològics, per exemple.)

Crec que els col·legues espanyols no disposen d’un text d’aquestes característiques, tot i que en diversos fòrums s’ha expressat la voluntat de tenir-ne un. Existeix un fullet de final del segle XIX que pel títol podria prendre’s com un antecedent; però en realitat veurem que no és tal. Tot sembla apuntar que l’autor era català, tot i que no he pogut acreditar aquesta dada:

Sastachs y Costas, José. La responsabilidad del bibliotecario. Tarragona: Estab. Tip. Viuda é H. de Tort, 1898. 47 p. Localitzable a: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991006562599706706
L’obra es troba disponible en línia a la Biblioteca digital de Castilla y León: http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=10003822

En Sastachs era sacerdot i havia superat les difícils oposicions del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs. Aquesta publicació seva no és un codi deontològic. Recorda més aviat un petit compendi de biblioteconomia, però amb una visió molt diferent de l’actual. Posa molt en relleu l’obligació que té el bibliotecari de custodiar i tenir ben endreçat el fons, amb un accés molt limitat als usuaris.

Reprodueixo un paràgraf en què es veu la idea de bibliotecari com a erudit que es tenia des d’aquest cos de funcionaris estatals, encarregats de les biblioteques provincials i altres grans establiments:
Del buen bibliotecario, si llega á ser consumado, puede asegurarse que es todo un hombre de erudición porque sabe cuales son las fuentes de materias en los diferentes ramos del saber humano, digno de ser consultado no ya por meros escolares y aficionados al estudio, sino por catedráticos y sábios de gran nota como quiera que, ni de entre ellos hay quien sepa cuando se lleva escrito sobre una especialidad por no haber tenido á mano registrar un grupo de los de nuestras galerías, cuanto menos una sección entera. (p. 25)
Efectivament, el món ha canviat molt... A la p. 36, però, ens trobem amb una alegria: «Los libros no son tanto para guardar, como para consultar.» Però el goig dura poc, perquè tot seguit recorda diversos articles del Reglamento general vigent a l’època que limiten la consulta a un llibre per dia i usuari. Evidentment, els llibres no es trobaven a disposició dels lectors, que els havien de demanar al bibliotecari. Eren altres èpoques.

Però tornem al codi de l’IFLA promulgat fa pocs dies. Té un total de 30 paràgrafs (sense numerar). D’entrada, un comentari sobre el títol mateix, en referència a allò que dèiem fa pocs dies, de la manca d’un nom curt que identifiqui el conjunt de la nostra professió. L’IFLA ens anomena, en aquest document, amb la paraula típica més una perífrasi: «librarians and other information workers».

Amb relació a la temàtica d’aquest blog, voldria destacar l’article que fa el número 25:

Librarians and other information workers strive for excellence in the profession by maintaining and enhancing their knowledge and skills. They aim at the highest standards of service quality and thus promote the positive reputation of the profession.
Això és bàsic perquè la nostra professió tingui un bon reconeixement social: que el nostre servei sigui donat amb la màxima qualitat possible. D’aquesta manera el prestigi social de la nostra professió es mantindrà i tot rutllarà com Déu mana. Penso que de moment anem bé: els resultats dels estudis de satisfacció dels usuaris de biblioteques fets a Catalunya ens diuen que estem fent la feina correctament.

Ja per acabar, ve a tomb que fem una referència en aquesta entrada al codi deontològic dels arxivers, que fou adoptat per l'ICA (International Council on Archives) ja fa molts anys, a l'Assemblea General d'aquest organisme internacional del 6 de setembre de 1996 a Pequín. Porta per títol ICA code of ethics, i està disponible en 24 llengües (també en català) a: http://www.ica.org/?lid=5555&bid=225

L'article que vull remarcar és el número 9, molt semblant al destacat de l'IFLA:

Els arxivers aspiren a assolir el millor nivell professional renovant sistemàticament i contínuament els seus coneixements arxivístics i compartint els resultats de les seves recerques i de la seva experiència.
Els arxivers s'esforcen a desenvolupar el seu saber professional i els seus coneixements tècnics, a contribuir als progressos de l'arxivística i a vetllar perquè les persones a les quals els pertoca formar i enquadrar exerceixin les seves tasques amb competència.


L'Associació d'Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya (AAC) també té el seu propi codi, titulat Codi deontològic dels arxivers catalans, i va ser elaborat per un grup de treball format per Mariona Corominas, Alfred Garcia, David Lobato, Josep Matas, Ramon Planes, Jordi Serchs i Susanna Vela. El text definitiu va ser aprovat a l'assemblea general de l'entitat catalana, celebrada el 27 de juny de 2002. El podem llegir aquí: https://arxivers.com/wp-content/uploads/2018/07/Textos-01-Codi-deontol%C3%B2gic-dels-arxivers-catalans.pdf.

L'article 2 d'aquest codi diu:

Els arxivers desenvolupen l’activitat professional d’acord amb la seva consciència i la seva competència professional, garantint així un exercici responsable i de qualitat de la professió.

(Després segueixen una sèrie de subapartats). I l'article 5 diu:

Els arxivers desenvolupen el seu tracte amb els col·legues i altres professionals sota els principis de solidaritat, respecte i col·laboració. En aquest sentit, els arxivers en el seu exercici professional han de:
5.1. Treballar pel reconeixement social de la professió, defensant i fent respectar els drets inherents a la professió.


(I segueixen més subapartats).

Continuarem!

dimarts, 12 de juny del 2012

Dia internacional dels arxius

El 9 de juny de 1948 es va crear el Consell Internacional d'Arxius, organisme no governamental de caràcter internacional que vetlla pel desenvolupament dels arxius i l'arxivística.


En commemorció d'aquella data, el 2008 es va instituir el Dia Internacional dels Arxius, i en aquesta jornada s'aprofita per posar de relleu la importància de la gestió eficient dels documents i de la preservació, cura i ús del patrimoni arxivístic mundial.

En aquesta pàgina, de la Generalitat de Catalunya, s'explica el significat de la diada i les activitats programades per al 2012.

Aprofitant la proximitat d'aquesta commemoració voldria dedicar aquesta entrada a les relacions entre els arxivers i els bibliotecaris. Sobre aquest tema podríem trobar opinions de tots colors. N'hi ha que diuen que els bibliotecaris i els arxivers no tenen res a veure, que són dues professions diferents, que convindria que existissin dos col·legis professionals independents.

D'altres persones diuen que les dues denominacions responen a especialitats d'una mateixa professió, que la distància que separa un arxiver d'un bibliotecari és més o menys la mateixa que la que hi ha entre un bibliotecari escolar i un bibliotecari dedicat al llibre antic, o la que hi pot haver entre un arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i un altre d'un departament de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha gent que pensa que són imprescindibles dues formacions bàsiques independents, mentre d'altres opinen que la formació que proporciona el grau d'Informació i Documentació és suficient per ocupar un lloc de treball d'arxiver; que amb aquests estudis s'adquireixen les bases per poder-se preparar adequadament per a unes oposicions d'arxiver (com, per exemple, les que hi ha ara mateix convocades a Caldes de Montbui: vegeu el temari específic a les p. 12-14 del següent pdf
https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2012&05/022012010551.pdf).

Més enllà de les opinions i comentaris –tots respectables– el fet és que de tant en tant apareixen anuncis de feina que busquen professionals per portar a terme funcions de les dues branques alhora, tant en el sector privat com a l'Administració. Per exemple, al municipi de Cenes de la Vega (7.800 habitants, província de Granada), «plaza de bibliotecario-archivero» (http://www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2012/62/d/updf/d86.pdf) o a Albaida (6.200 habitants, comarca de la Vall d'Albaida), «una plaça de [...] bibliotecari-arxiver» (http://www.docv.gva.es/datos/2010/07/19/pdf/docv_6313.pdf).

Per anar acabant, comentaré breument un estudi portat a terme als Estats Units fa pocs mesos i publicat recentment:
    Manning, Mary; Silva, Judy. «Dual archivist/librarians [en línia]: balancing the benefits and challenges of diverse responsibilities». College & research libraries, vol. 73, no. 2 (March 2012), p. 164-181. <http://crl.acrl.org/content/73/2/164.full.pdf+html>. [Consulta: 6 juny 2012].
Descriuen les tasques que duen a terme una àmplia mostra d'arxivers d'universitats nord-americanes. A més de la revisió bibliogràfica, entrevisten per correu electrònic 296 arxivers, el 51 % dels quals també porten a terme tasques bibliotecàries. L'article distingeix clarament entre tasques bibliotecàries i tasques arxivístiques (i constata que molts professionals porten a terme totes dues), posa de relleu la varietat i quantitat de tasques que realitzen aquests arxivers i analitza els avantatges i els desavantatges de compartir ambdós tipus de funcions. Per un cantó en surt beneficiat l'arxiu, perquè el seu paper és més conegut pel professorat i per l'alumnat. Tanmateix, la varietat de tasques és motiu d'un cert punt d'angoixa.

Als Estats Units és molt freqüent que les grans biblioteques universitàries comptin amb «fons especials», de caire arxivístc, procedents de donatius d'antics professors o personalitats. Aquest tema fou estudiant fa uns anys per Assumpció Estivill, al seu article «Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés», publicat a la revista BiD núm. 21 (des. 2008): http://www.ub.edu/bid/21/estiv1.htm

A Espanya també passa això, segurament a una escala inferior. El darrer número de l'any 2011 del Boletín de la ANABAD està dedicat al patrimoni bibliogràfic de les biblioteques universitàries, amb un article de la mateixa temàtica (disponible en línia només per als socis d'ANABAD):

López Varea, María Eugenia. «Los archivos personales en las universidades españolas», Boletín de la ANABAD, tomo 61, n.º 4 (2011), p. 55-72.

Ja per acabar, deixo constància de la disponibilitat dels materials que es presentaren a una jornada organitzada el passat 29 de maig de 2012 conjuntament per l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC) i l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), la X Jornada d'Estudi i Debat: http://www.arxivers.com/component/docman/doc_download/632-jed120529programa.html

Des de l'enllaç següent podreu veure els materials de les set contribucions d'aquesta trobada:
http://www.arxivers.com/serveis/formacio/jornades-destudi-i-debat.html#X%20JED
  • "Nous reptes a les organitzacions: el paper de la transversalitat. Oportunitats per al col·lectiu professional dels arxivers", per Miquel Salvador
  • "Els nous reptes dels arxivers-gestors de documents a l'Administració Pública", per Julio Quílez
  • "L'arxiver empresari: l'empresa de consultoria i serveis de gestió documental i arxiu", per  Alberto Biarge
  • "La gestió de documents i l'administració electrònica: la ineludible necessitat del treball interdisciplinari", per  Jordi Masias
  • "L'arxiver i el lideratge en la reenginyeria de processos", per  Joan Carles Faus
  • "L'arxiver com a consultor i auditor en l'aplicació de les ISO 30300 i 30301", per  Alfred Mauri
  • "L'arxiver en l'àmbit de la preservació digital", per Sònia Oliveras


dimecres, 7 de setembre del 2011

Presència de Catalunya en el panorama bibliotecari internacional

L'altre dia consultava el directori de l'IFLA en línia:

IFLA. IFLA directory. 2009-2011. The Hague, IFLA, 2010. 161 p. Disponible també en línia a: http://www.ifla.org/files/hq/membership/ifla-directory-2009-2011.pdf. ISSN 0074-6002.



Sobta agradablement veure la quantitat de col·legues catalans que col·laboren activament en seccions diverses d'aquest organisme internacional, el màxim òrgan professional que ens representa a tots i que vetlla per la difusió de les biblioteques arreu del món:
  • Maite Cuende, membre corresponent de la Government Libraries Section
  • Antoni Feliu, membre de la Statistics and Evaluation Section
  • Àngels Massísimo i Sánchez de Boado, membre de la Management and Marketing Section
  • Mònica Medina Blanes, membre de la Public Libraries Section
  • Miguel Navas Fernández, president de la Government Libraries Section (al directori que citem encara hi figura com a coordinador d'informació de la secció)
  • Glòria Pérez Salmerón, membre de la Public Libraries Section
  • Judit Terma, membre de la Metropolitan Libraries Section
  • Maria Carme Torras i Calvo, presidenta de la Information Literacy Section
  • Maria del Tura Molas Alberich, membre de la Serials and Other Continuing Resources Section
  • Santi Romero Garuz, membre de la Library Buildings and Equipment Section.
  • Cristóbal Urbano, membre de l'Education and Training Section
D'altra banda, també em plau esmentar un altre col·lega que ocupa un càrrec important a escala internacional: en Lluís Anglada és membre del Comitè Executiu de l'Europe, Middle East and Africa Regional Council (EMEA) de l'OCLC, i membre delegat al Consell Global de l'OCLC. https://www.oclc.org/en/membership/councils/directory/emea.html.

També a EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research, https://bobcatsss.info/) hi ha representació catalana. Aquesta entitat agrupa una setantena de centres universitaris europeus que s’ocupen de la docència i la recerca en el camp de la Informació i la Documentació. En Cristóbal Urbano forma part de la Junta Directiva. El proper desembre serà substituït per Ángel Borrego.

En l'àmbit de l'arxivística, hi ha uns quants professionals catalans que exerceixen un càrrec en diverses seccions de l'ICA (International Council on Archives, https://www.ica.org/en):
  • Joan Boadas i Raset és comissari dels arxius fotogràfics i audiovisuals, i membre executiu d'EURBICA (European Regional Branch) i de la Section of Professional Associations.
  • Andreu Carrascal i Simon i Montserrat Cervera i Vidal són membres executives de la Section on Architectural Records.
  • David Iglésias i Franch és coordinador del Working Group in Photographic and Audiovisual Archives.
  • Remei Perpinyà Morera és membre executiva de la Section on Archival Education and Training.
  • Pere Puig i Ustrell és membre executiu de la Section for the Notarial Archives.
  • Fina Solà i Gasset és vicepresidenta de la Section on Sport Archives (SPO), de l'ICA.
Què me'n dieu? Podem estar orgullosos de la nostra representació internacional o no?

Cal agrair l'esforç de totes aquestes persones en temps i en diners, i també a les institucions on treballen, per les facilitats i suport que els presten per portar a terme la seva activitat internacional. Gràcies a elles, Catalunya té presència en el concert bibliotecari internacional.