Defunció del pare Josep Vives i Solé, jesuïta

El proppassat 26 de desembre de 2015, va morir a Sant Cugat del Vallès Josep Vives i Solé, sacerdot de la Companyia de Jesús. Havia nascut a Montferri (Alt Camp) el 14 de març de 1928. Va entrar al noviciat dels jesuïtes el 1945 i, segons la nota biogràfica del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia, publicada amb motiu de la seva defunció, havia estudiat Filosofia, Teologia i Filologia Clàssica a Sant Cugat, Oxford i Londres. El 1959 es va ordenar sacerdot. Era doctor en Teologia i havia exercit com a professor de Filosofia, Teologia i Filologia Grega en diversos centres universitaris. La seva especialitat de recerca eren els Sants Pares. Havia escrit uns 25 llibres, a més de múltiples estudis i articles especialitzats.

Retrat de Josep Vives, SJ, extret del butlletí InfoSJ

El motiu que en parlem en aquest blog és que entre els anys 1965 i 1973, Josep Vives i Solé va treballar a la Biblioteca del Seminari dels Jesuïtes, emplaçada en aquell moment a Sant Cugat del Vallès. Entre els anys 1970 i 1973 en va ser el director. Durant el seu mandat ingressaren molts volums antics per donació, que ell va propiciar, i es compraren moltes edicions crítiques dels Sants Pares i de la història antiga de l’Església.

Una altra activitat dins del camp documental del pare Vives va ser la col·laboració portada a terme entre 2002 i 2009 a la revista Actualidad bibliográfica de filosofía y teología, a càrrec de la mateixa comunitat jesuïta, que informa amb ressenyes molt completes de les publicacions que van apareixent en l’àmbit dels estudis religiosos i filosòfics, i presenta uns dossiers temàtics ‒revisions bibliogràfiques‒ d’un alt nivell de qualitat.

Del pas del pare Vives per la biblioteca de Sant Cugat només n’hem sabut trobar unes mencions escadusseres al seu currículum, publicat pels jesuïtes, i també en aquest article del seu successor en la direcció de la biblioteca:

Borràs i Feliu, Antoni. «La Biblioteca Borja de Sant Cugat del Vallès». Gausac, 27 (des. 2005), p. 35-48. Disponible també en línia en aquest enllaç.

Aquesta biblioteca, fundada per l’orde de la Companyia de Jesús (que tants beneficis en l’ordre social, cultural i religiós proporciona a Catalunya) compta amb una història centenària i una importància cabdal. En la següent pàgina web hi trobarem un retall d’història.

Curiosament, un altre sacerdot anomenat Josep Vives (en aquest cas, Josep Vives i Gatell), nascut igualment a la comarca de l’Alt Camp, havia estat responsable també d'una notable biblioteca, la Biblioteca Balmesiana. Vives i Gatell (1888-1978) en va tenir cura entre 1927 i 1942. La seva carrera intel·lectual també és de primera línia.

I per reblar el clau de la casualitat, no podem deixar d’esmentar un tercer Josep Vives bibliotecari. En aquest cas, contemporani i conegut de molts de nosaltres: Josep Vives i Gràcia, de qui no fa gaire vam parlar en aquest blog amb motiu de la seva presentació a les files d’ERC a les darreres eleccions generals.

Repressió política de bibliotecaris (1939)

De tant en tant abordem en aquestes pantalles temes històrics. Tot i que l'orientació del blog és essencialment actual i de prospectiva ‒tal com suggereix el seu subtítol‒, pensem que està bé mantenir vives les referències del nostre passat col·lectiu, tant pel respecte i gratitud que sentim vers els nostres antecessors professionals, com per aprendre de la seva experiència i augmentar la cultura general bibliotecària.

Avui ressenyem un llibre aparegut fa poques setmanes a Galícia (del qual ens vam assabentar per l'atenta comunicació d'un amable lector; gràcies, L.A.V.) publicat per una editorial que ens era desconeguda, però que desperta les nostres simpaties: Laiovento. En una pantalla intermèdia del seu web, mentre es carrega, apareix el lema «A nosa independencia depende de ti».

El llibre és un estudi de la repressió exercida per part de les autoritats franquistes als bibliotecaris gallecs, un cop acabada la guerra civil de 1936-1939.

Coberta del llibre.
Imatge obtinguda del blog Trafegando ronseis

Redondo Abal, Francisco Xavier. Bibliotecarias e bibliotecarios «infames»: a depuración franquista do corpo bibliotecario republicano: o caso galego. Limiar de Manuel Rivas. Santiago de Compostela: Laiovento, 2014. 175 p. (Ensaio; 311). ISBN 978- 84-8487-239-9. 16 €.

L'autor (Pontevedra, 1964) és llicenciat en Geografia i Història i treballa actualment a la Biblioteca Universitària de Santiago de Compostel·la (Filologia). Compta amb un currículum de recerca notable, i sobre el tema del llibre, ja ha publicat diversos treballs, com la contribució que es pot trobar en aquest enllaç, presentada al I Congreso de Víctimas del Franquismo (abril de 2012).

El llibre explica els procediments disciplinaris tramitats entre 1939-1940 contra vuit bibliotecaris gallecs (o vinculats a Galícia) per ser considerats no afectes al règim franquista, vencedor de la brutal guerra civil. Tots els funcionaris de l'Estat, de l'especialitat que fossin, van haver de passar aquesta revisió ideològica, que era regulada per la «Ley de 10 de febrero de 1939 fijando normas para la depuración de funcionarios públicos» (BOE, n.º 45, de 14/02/1939, p. 856-859).

En l'època de què estem parlant, el sistema bibliotecari espanyol ‒fora de l'àmbit de Catalunya‒, encara no havia fet el tomb cap a la modernitat. El préstec pràcticament no existia i la indexació per matèries no era una pràctica estesa ni molt menys. Una visió totalment diferent era la que a Catalunya va inspirar des d'un bon començament la xarxa de biblioteques populars instaurada per la Mancomunitat a partir de 1918. Eren biblioteques per al poble, orientades a augmentar la cultura i la formació del conjunt de la societat, amb una dedicació especial als infants, i naturalment amb el servei de préstec en marxa des del començament.

Els responsables de les biblioteques estatals (les públiques de les capitals de les províncies, les universitàries i algunes altres), així com els responsables dels arxius i dels museus de l'Estat, eren persones que havien superat unes oposicions molt difícils, per a les quals s'havien de preparar pel seu compte (no existia una formació sistemàtica, fora de Catalunya). Aquests professionals funcionaris constituïen un cos d'alt nivell dins de l'Administració estatal, conegut com a Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. El Cuerpo es va instituir el 1858 i recentment ha estat estudiat en un parell de llibres.

L'any 1935 el Cuerpo estava format per 294 funcionaris, distribuïts en poc més de 200 centres de treball: arxius generals, regionals, ministerials i altres, Biblioteca Nacional, biblioteques universitàries, públiques i altres, i museus arqueològics. Segons l'autor del llibre que ressenyem (p. 146), prop d'un 25 % d'aquests funcionaris va patir les conseqüències de la depuració franquista un cop acabada la guerra civil. De fet, el primer cens del Cuerpo realitzat després de la guerra, el febrer de 1941, inclou tan sols 240 noms, dels quals 42 havien aprovat les oposicions l'any anterior.

El llibre recull la depuració de vuit professionals gallecs (o relacionats amb Galícia). Es tracta de: 

• Teresa Vaamonde Valencia (castigada a no poder demanar càrrecs vacants durant dos anys);
• Luisa Cuesta Gutiérrez (traslladada a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Ciudad Real);
• María Brey Mariño (traslladada a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Huelva, inhabilitada durant cinc anys per demanar càrrecs vacants, i inhabilitada per ocupar càrrecs de responsabilitat o confiança);
• Nicéforo Cocho Fernández (separat definitivament del servei);
• Ramón Iglesia Parga (hagué de prendre el camí de l'exili);
• Juan Vicens de la Llave (com l'anterior, hagué d'exiliar-se);
• María Muñoz Cañizo (traslladada a una biblioteca de Maó, inhabilitada durant cinc anys per demanar càrrecs vacants, i inhabilitada per ocupar càrrecs de responsabilitat o confiança);
• Juana Capdevielle San Martín (assassinada al voral d'una carretera per un escamot falangista).

Els motius de les depuracions eren estrictament ideològics, polítics o morals; no tenia res a veure amb el compliment professional (i no sempre estaven totalment provats els fets que s'imputaven). Així ho reconeix el jutge instructor de les causes, al final d'una resolució concreta: «Estos expedientes de depuración no se limitan a la esfera meramente administrativa; sería empequeñecer, anular más bien, el ideario que ha inspirado e inspira el Glorioso Movimiento Nacional; en ellos se ha de reflejar toda la personalidad, su vida y su actuación [...]. En el Cuerpo de Archiveros hay señoras casadas honorables y señoritas decentes y sería desaforado e inmoral imponerles la convivencia con una persona de conducta fácil [...]». (p.131).

El funcionament estava ben regulat: qui decidia finalment la sanció era el ministre d'Educació Nacional (en aquell moment, José Ibáñez Martín). El ministre rebia una proposta del director general d'Arxius i Biblioteques (Miguel Artigas), el qual feia la seva feina a partir dels expedients de cada cas que preparava el jutge instructor (Pedro Miguel Gómez del Campillo). La documentació solia contenir informes sobre els imputats que havien estat demanats als caps, companys i a qui fos necessari, juntament amb una declaració que obligatòriament havia de presentar l'expedientat.

El darrer paràgraf del cos del llibre sintetitza la bestiesa que suposà tot aquest procés: «Cos bibliotecarios depurados, as bibliotecas volveron ao pasado e, como expresou Marcelino Domingo ao aludir aos centros de lectura existentes antes da chegada da República, convertéronse en espazos mortos, nichos de libros e sepulcros de papel.» (p. 148).

Tot i que el llibre se centra en els casos gallecs esmentats, per circumstàncies que ara explicaré també dedica unes ratlles a un col·lega català, i això és una grata sorpresa (p. 132-133). Es tracta de Fèlix Duran Cañameras (1889-1972), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, que havia ingressat al Cuerpo el 1913. Va ser destinat a diferents centres: a la biblioteca de l'institut de batxillerat de Maó, a l'arxiu de la Delegació d'Hisenda de Tarragona i, entre 1915 i 1922, a la biblioteca de la nostra Universitat (UB). Després, un any a la pública de Zamora. I entre 1923 i 1939, torna a la UB. Duran és actiu políticament: el 1916 era secretari de la joventut del Bloc Republicà Autonomista, i des d'abril de 1931 fou secretari d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1934 abandonà aquest partit i es convertí en president d'Unió Democràtica de Catalunya. Evidentment, quan els franquistes entren a Barcelona, va patir també una depuració. Fou empresonat preventivament a la Model entre març de 1939 i març de 1940.

Tanmateix, no es lliurà de ser sancionat per la seva actuació política prèvia. És curiós (per dir-ho d'alguna manera) l'escrit del jutge instructor Gómez del Campillo per justificar el trasllat forçós de Cañameras fora de Catalunya: «a estos sujetos, hace tanto tiempo sumidos en aires enviciados, les conviene vivir en otras latitudes, donde al propio tiempo que se siente fervoroso cariño por el pueblo, la ciudad o la región, se venera la idea de la única Patria española». La sanció fou publicada al BOE del 22 de juliol de 1940, p. 5089-5090. Fou destinat a la delegació de l'Arxiu Provincial de Lugo.

I d'aquí ve la relació amb una bibliotecària gallega: María Muñoz Cañizo, que havia estat també desterrada del seu país per motius disciplinaris, treballava a la biblioteca de Maó. Va fer ús d'una permuta de places, cosa que permetia la llei. Fèlix Duran ho aprofità, i tots dos en sortiren beneficiats. Anys més tard (entre 1955 i 1959), Duran arribà a ser director de la Biblioteca Universitària de Barcelona, tal com consta a la documentació que en conservem.

El llibre de Redondo acaba amb la bibliografia citada (93 títols) i la relació d'arxius i publicacions de l'època consultades. Ens hauria agradat trobar-hi un índex analític de noms citats, i potser hauria estat bé haver inclòs alguna fotografia de les persones estudiades.

Francament, sentim una sana enveja d'aquesta publicació, que recomanem vivament als interessats en temes retrospectius professionals. Ens agradaria que de la nostra pròpia història bibliotecària hi haguessin més resultats publicats. Confiem que paulatinament en tindrem més mostres.

Una nota final sobre la llengua del llibre, el gallec. Si bé durant les primeres pàgines podem trobar-nos un pèl incòmodes, la proximitat lingüística dels dos idiomes fa que ben aviat ens familiaritzem amb aquesta llengua i comprenguem el 95 % del text sense quasi dificultat.

Ara fa cinquanta anys...

Els lectors fidels d’aquestes humils pantalles ja saben que de tant en tant ens agrada girar la vista enrere, per recordar d’on venim, sense perdre de vista cap on anem.

Tinc la sort de posseir una col·lecció quasi completa de la revista Biblioteconomía (ISSN 0006-1778), que va publicar l’Escola de Bibliotecàries –la institució que ens precedeix en la història– entre 1944 i 1976. Són trenta anys de producció tècnica i científica de diverses generacions de professionals que l’Escola va anar llançant al món professional.

L’Aurora Vall en fa una descripció al començament del seu article:

Vall Casas, Aurora. «La revista Biblioteconomía (1944-1976) [en línia]: o com l'anàlisi del contingut i els llenguatges documentals interessaven als professionals de l'època». BiD, núm. 13 (des. 2004). <http://bid.ub.edu/13vall.htm>. [Consulta: 19 oct. 2013].

Actualment se’n troben ací i allà alguns exemplars a la venda, al mercat de segona mà. Però es pot consultar en moltes biblioteques. Fa un parell d’anys, els sumaris de Biblioteconomía van ser incorporats a Dialnet, de manera que es poden consultar còmodament: http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=13896. Malauradament, de moment no estan disponibles els textos complets dels articles.

Doncs bé, avui em plau aturar-me cinc minuts en la contemplació del número doble 57-58, corresponent a l’any 1963, és a dir, ara fa cinquanta anys: http://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?codigo=259425

Són 13 treballs en total, que inclouen temàtiques i autors molt variats. Per començar, un parell sobre història del llibre: «Un ejemplar de "Kempis" de 1551», de Concepció Guarro (de la Biblioteca de Catalunya), «Autores españoles en las prensas italianas de los siglos XV a XVIII», de Felip Mateu i Llopis (director de l’Escola i de la Biblioteca de Catalunya).

Tot seguit un treball que ens mostra com la cooperació ha estat de sempre una manera de treballar de les biblioteques d’aquí: «Estado actual del Catálogo colectivo de publicaciones periódicas de las Bibliotecas de Barcelona», per Carme Ribé.

I a continuació un petit monogràfic de cinc treballs sobre un aspecte innovador per l’època: la documentació. El primer, a càrrec de Maria Serrallach, «Centros de documentación». Tot seguit, «La documentación y las bibliotecas especializadas», per Mercè Rossell; «Documentación, información: aplicaciones prácticas en nuestras bibliotecas», per Teresa Rovira; «Documentación e información en las bibliotecas populares», per Antònia Montmany, i finalment, «La información en las bibliotecas generales», de M. Teresa Boada Vilallonga.

Us heu adonat com els termes «informació» i «documentació», que designen l’actual grau, ja figuraven en aquests treballs de fa cinquanta anys...?

Tot seguit un article sobre un servei especial: «Los bibliobuses de Barcelona», de Montserrat Marmer. I un altre de caire internacionalitzador: «Tendencias de la biblioteconomía inglesa actual», per Rosa Ricart Ribera.

Per anar acabant, un treball que es publicava cada any, la crònica de la trobada de (quasi) totes les bibliotecàries  diplomades per l’Escola, que tenia lloc pels volts de Nadal a la Biblioteca de Catalunya: «La XL Reunión de bibliotecarias de la Escuela de Barcelona».

Acaba el número una tria de «Guías de lectura» elaborades per diferents biblioteques i la «Crónica bibliográfica» amb petites notes sobre novetats professionals.

Ens podem sentir ben orgullosos de la nostra història.

La Facultat ha canviat de nom

Aquest blog, que modestament pretén entretenir i il·lustrar els estudiants actuals, els joves bibliotecaris i el públic en general, desitja avui fer una excursió en el temps per comentar els canvis de nom que la Facultat ha experimentat en els seus quasi cent anys d'història.

Alumnes de tercer curs de l'Escola de Bibliotecàries, amb Jordi Rubió (1933).
Font: http://www.ub.edu/bid/16estivi.htm

Principalment extrec les dades de la publicació d’Assumpció Estivill:

Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva [en línia]: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: 1915-2005. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2006. [56] p. <http://www.ub.edu/biblio/docs/cataleg.pdf>. [Consulta: 21 des. 2012]. ISBN 84-475-3071-X.

Quan el nostre centre fou creat per la Mancomunitat de Catalunya, l’octubre de 1915, fou batejat com a Escola Superior de Bibliotecàries, nom que alternava amb una variant més curta: Escola de Bibliotecàries.

Al període de la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930) els ensenyaments s’integraren en una institució d’un abast més ampli: Escuela Superior de la Mujer, que pertanyia a la Diputació de Barcelona.

Durant el període de la Generalitat Republicana, del 1930 al 1939, es tornà als orígens: Escola de Bibliotecàries.

Quan Espanya canvià de règim amb la victòria del bàndol franquista, el 1939, la llengua castellana fou l’única oficial, de manera que ens diguérem Escuela de Bibliotecarias. Aquesta denominació perdurà fins a les acaballes del règim, el 1974, en què es catalanitzà i es modificà en Escola de Bibliologia.

Arribem ja a l’època moderna: quan el 1982 definitivament els nostres estudis havien estat reconeguts oficialment dins de la universitat –gràcies en bona part a la iniciativa dels professionals catalans– ens passàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació. Fins aleshores el títol que obtenien els alumnes que acabaven era atorgat per la Diputació de Barcelona: tenia molt de prestigi social, però cap oficialitat universitària. A partir del 1982 l’Escola continuava essent de la Diputació, però era un centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

De seguida incloguérem dins de la nostra denominació el qui fou l’ànima de la institució: Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.

La integració plena a la universitat, com un centre més, no s’esdevé fins el 1997. A partir d’aquesta integració perdérem del nostre nom en Jordi Rubió i ens tornàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació.

Un parell d’anys més tard, el 1999, quan començàrem a impartir la llicenciatura de segon cicle de Documentació, ens convertírem en facultat, i adoptàrem el nom que portem fins ara: Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Serà aquesta la darrera denominació?

A l’Estat espanyol la majoria de centres universitaris on s’imparteixen els nostres ensenyaments han anat canviant el nom. La majoria van començar com a escoles universitàries de Biblioteconomia i Documentació. Quan es va implantar la llicenciatura de documentació van passar-se a anomenar facultats de Biblioteconomia i Documentació. En algunes universitats, però, no es va arribar mai a crear un centre propi per als nostres estudis. Amb el pas dels anys i el descens de matrícula, moltes facultats han incorporat nous ensenyaments i han ampliat l’abast temàtic del seu nom. El mapa actual és el següent:

Alcalá de Henares: Facultad de Filosofía y Letras (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Facultat de Ciències de la Comunicació (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (hi imparteixen el màster d’Arxivística i Gestió de Documents)

Barcelona-UB: Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Barcelona-UOC: Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

La Corunya: Facultad de Humanidades y Documentación

Extremadura: Facultad de Ciencias de la Documentación y la Comunicación

Granada: Facultad de Comunicación y Documentación

Lleó: Facultad de Filosofía y Letras

Madrid-Carlos III: Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación

Madrid-Complutense: Facultad de Ciencias de la Documentación

Múrcia: Facultad de Comunicación y Documentación

Salamanca: Facultad de Traducción y Documentación

Saragossa: Facultad de Filosofía y Letras

València: Facultat de Geografia i Història


Com podeu comprovar, la Facultat de la UB és l’últim centre universitari a Espanya amb un nom format exclusivament amb la denominació de la nostra àrea de coneixement. Fins quan?

Anècdotes de la física...

Del fanzine Bibliotecaris de paper, que quinzenalment edita i publica Eli Ramírez, amb la col·laboracio d'uns quants bibliotecaris amb ganes de dibuixar, ja n’havíem parlat una vegada.

Fa poc va sortir el número 46 (25 de juny de 2012) d'aquesta publicació, que sempre ens arrenca un somriure!
http://issuu.com/eliramirez82/docs/bibliotecaris_de_paper_46

Entre les vinyetes d’aquest número n’hi ha una que fa referència a un fet de l'actualitat: un experiment dut a terme al CERN, amb el qual s'ha avançat en el coneixement de com va començar tot. El diàleg de la simpàtica vinyeta entre dos personatges és com segueix:

–Has vist això del bosó de Higgs? Han trigat dècades!
–Això és perquè no hi havia cap bibliotecari a l'equip...!

I ara ve una anècdota: en Jordi Moretón (http://es.linkedin.com/in/jordimoretongali) jove diplomat i en curs de graduar-se també en Física a la UB, va comentar al Facebook de l'Eli: «L'anècdota de tot plegat és que en Peter Higgs era l'encarregat de la petita biblioteca departamental de física de la Universitat d'Edimburgh just quan va predir l'existència de la partícula als anys 60.»

I segueix: «És més, com a bibliotecari era el primer en rebre i llegir les revistes, i això va ésser un fet crucial perquè en rebre un volum de la Physical review letters i revisar-ne un article del seu interès se li encengués la bombeta i en 10 dies ja tingués llest un "short paper". Quina aventura!»

La història la podem trobar explicada aquí. I aquí, més informació sobre el descobriment.

Ja ho veieu: un bibliotecari (més aviat hauríem de dir «un jove professor que treballava com a bibliotecari») potser va posar les bases del descobriment més important dels darrers temps!

La nostra Facultat, una de les més antigues del món?

Sembla un contrasentit que en un bloc dedicat al present i al futur de la professió de bibliotecari hi hagi una entrada que parli del passat... El motiu és que d’aquí a uns anys, en la futura data de 2015, celebrarem (si encara som vius) el primer centenari de la creació de la Facultat.

Imatge obtinguda de l'article d'Assumpció Estivill publicat a BiD, núm. 16 (juny 2006)

Tot i que, estrictament parlant, la Facultat tal com es diu ara es va crear l’agost de 1999. Però tots sabem que aquesta creació no sorgeix del no res: consisteix en la transformació d’una escola universitària que ja existia, que al seu torn era la successora d’una altra, i una altra... Si ens remuntem a l’origen de la història arribem al 1915, any en què la Mancomunitat de Catalunya creà l’Escola Superior de Bibliotecàries. Així doncs, falten quatre anys pel centenari.

Aquests són els documents legals fundacionals:

Decret de creació de la Facultat actual (2009): http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=197917&type=01&language=ca_ES 

Decret de creació de l’Escola Universitària dins de la UB (2009): http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=187112&type=01&language=ca_ES 

Decret de creació de l’Escola Universitària, de titularitat de la Diputació, adscrita a la UB (1982): http://www.boe.es/boe/dias/1982/02/08/pdfs/A03124-03124.pdf

“Projecte d'acord sobre la instal·lació a Catalunya d'un sistema de biblioteques populars" . Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, any 2, núm. 4 (gen.-agost 2015), p. 122-130. Disponible (el número sencer) a: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=531&anyo=1915. 

Si consulteu aquest document, fixeu-vos especialment en la p. 128, «Personal de les biblioteques populars» i 128-129, «De l’Escola Especial de Bibliotecàries».

Els primers temps de la nostra institució (de 1915 a 1939) han estat perfectament estudiats per Assumpció Estivill, en la seva tesi doctoral, que es publicà ja fa uns anys:

Estivill i Rius, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries: 1915-1939. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992. 508 p. (Quaderns de treball; 12). ISBN 84-7794-176-9. Exemplars a les biblioteques públiques.

De sempre s’ha dit que la nostra Escola és una de les més antigues que existeixen en actiu al món. He volgut comprovar si realment ocupem un lloc d’honor en aquest rànquing d’antiguitat, en què el número 1 correspon a l’escola fundada per Melvil Dewey el 1886 als Estats Units. Us avanço el resultat: no som pas al podi.

Donat que la primera escola de bibliotecaris és d’Estats Units, he començat per identificar les escoles que s’anaren fundant en aquell país fins al 1915 (data en què comencem nosaltres). Ho he fet a partir de l’article d’una enciclopèdia especialitzada:

Richardson, John V. «Library Science in the United States [en línia]: early history». En: Encyclopedia of Library and Information Sciences. 3rd ed. New York: Taylor & Francis, 2009, p. 3440-3448. Disponible també en línia des del campus UB (la 4a ed., de 2018) a: https://www-taylorfrancis-com.sire.ub.edu/books/9781466552609/chapters/10.1081/E-ELIS4-120043738.

Extrec les notícies que ens interessen d’un apèndix que hi ha al final de l’article i afegeixo, entre claudàtors, comentaris sobre la seva existència actual.

1886, July: Dewey announces his school will open in October at Columbia College. 1887, 5 January: First class in library economy offered at Columbia College. [El 1889 aquesta escola va ser traslladada a la New York State Library in Albany; després tornà a Columbia, però tancà les portes el 1993].

1890, June: Pratt Institute, Brooklyn offers its first class in cataloging followed by library economy courses. [Aquest centre continua: http://www.pratt.edu/academics/information_and_library_sciences/about_sils/]

1891: Drexel Institute started offering library economy courses. [També continua: https://drexel.edu/cci/academics/graduate-programs/library-information-science/library-science-graduate-program-major/ La mateixa universitat citava el 1892 com a data de creació dels estudis: https://web.archive.org/web/20170619084305/http://drexel.edu/cci/academics/programs/graduate-programs/ms-in-library-and-information-science]

1893, September: Armour Institute Library Class first term under direction of Katharine L. Sharp in Chicago. 1897: Transfer of the Armour Institute to University of Illinois, Urbana. [Encara continua: http://www.lis.illinois.edu/ concretament: https://ischool.illinois.edu/our-school/history].

1896: Syracuse University establishes Library School. [També continua: http://ischool.syr.edu/ https://ischool.syr.edu/about/history/] El treball de Richardson citat més amunt, apunta (p. 3.445) que aquest centre es fundà el 1905; però les fonts de la universitat mateixa citen l'any de 1896 en diversos llocs (amb una refundació posterior el 1974).

1898, August: New York State Library’s Library School offers specialized instruction for law, medical, education, and engineering librarians. [Sembla que no continua]

1901: Carnegie Library of Pittsburgh establishes Training School for Children’s Librarians [Sembla que no continua].

1902, August: Four year library training class announced by Simmons College, Boston. [Continua: http://www.simmons.edu/gslis/ https://www.simmons.edu/academics/colleges-schools-departments/schools-departments/slis/careers

1903: New York Public Library establishes training class; Western Reserve receives endowment for library school from Andrew Carnegie. [Sembla que no continua]

1905: University of Washington offers their first annual summer school for library training. [Continua: http://ischool.uw.edu/ https://ischool.uw.edu/about/history]

A banda dels Estats Units, hi ha altres països que també compten amb una llarga tradició de formació bibliotecària. En dono uns quants exemples, sempre de centres fundats abans del 1915.

Portugal, 1887

«Em 1887 criou-se a Inspecção-Geral das Bibliotecas e Arquivos Públicos e o Curso Superior de Bibliotecário-Arquivista, pelo que Portugal foi dos primeiros países a dar uma educação científica aos profissionais desses estabelecimentos. As matérias estavam repartidas em dois grupos: as disciplinas gerais professadas no Curso Superior de Letras de Lisboa, enquanto as disciplinas técnicas eram ministradas na Biblioteca Nacional de Lisboa e no Arquivo da Torre de Tombo. Em 24 de Dezembro de 1901 surgiu nova reforma que alargou o curso para três anos, com novas disciplinas gerais, enquanto nas técnicas se incluiu apenas a Paleografia, sendo necessário para a nova matrícula, o Curso complementar dos liceus. [...] A disciplina de Paleografia que havia sido criada no ensino em 24 de Dezembro de 1901 por Decreto de 21 de Dezembro de 1932 vai ser transferida para o Curso Superior de Bibliotecário-Arquivista ministrado na Faculdade de Letras de Lisboa».

Gonçalves, Carlos César Correia; Abdul Satar, Edna. «Evolução da Documentação em Portugal e a formação dos seus profissionais». Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación (1r: 2000: Madrid). Teoría, historia y metodología de las ciencias de la documentación (1975-2000), p. 239-242. <https://revistas.ucm.es/index.php/CDMU/article/view/68843>. [Consulta: 7 set. 2021].

Brasil, 1911

«O Curso de Biblioteconomia da Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro (UNIRIO) foi o primeiro a ser fundado na América Latina e o terceiro no mundo [sic], sob a égide da Biblioteca Nacional brasileira em 1911, originalmente para atender demanda interna de funcionários. [...] Em 1944, os Cursos foram reformulados, objetivando a formação de bibliotecários para quaisquer tipos de bibliotecas. Na década de 1960, atendendo s exigências da Documentação Científica, o Curso ampliou seu currculo e foi reconhecido como formação em nível superior conforme o Decreto n. 550, de 1 de fevereiro de 1962.»

Projeto pedagógico do curso de bacharelado em biblioteconomia [en línia]. Rio de Janeiro: Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro, Escola de Biblioteconomia, 2010. 86 p. <www2.unirio.br/unirio/cchs/eb/copy_of__Projeto. [Consulta: 21 març 2015].

Rússia, 1913

«Commemorating an 80th anniversary of library training courses foundation in Russia describes the events which lead to an opening of a librarianship department at the Moscow University in April 1913.»

Abramov, K.I. «U istokov bibliotechnogo obrazovaniya v Rosii». [At the cradle of library education in Russia]. Nauchnye i Tekhnicheskie Biblioteki, 5 (1993), p. 56-59.

Filipines, 1914

El 1914 la Universitat de Filipines (dins del College of Liberal Arts) va oferir els primers cursos de Biblioteconomia al seu país. El 1917 la formació va prendre cos (amb un pla d’estudis de quatre anys), i de manera continuada anà fent aquesta formació (amb el lapse d’interrupció obligat per la segona Guerra Mundial, entre 1942 i 1946). Finalment, el març de 1961 es va crear un centre independent, l’Institute of Library Science, que canvià de nom el 2002 pel d’Institute of Library and Information Science, i finalment el 2007 tornà a canviar la denominació per l’actual: School of Library and Information Studies.

«About the UPSLIS» [en línia]. En: UPSLIS: UP School of Library and Information Studies. Quezon City: UP School of Library and Information Studies. http://upslis.info/?page_id=35. [Consulta: 25 agost 2011].
«History of the Association» [en línia]. En: UP Library Science Alumni Association. Quezon City, University of the Philippines, School of Library and Information Studies. http://sites.google.com/site/uplsaa60/about. [Consulta: 25 agost 2011].

Pakistan, 1915

«[...] in 1915, the first training class for librarians was started by Asa Don Dickinson (1876-1960), an American librarian at the University of the Panjab. In fact, this was the first formal course conducted within the walls of any University in Asia. It was a certificate course of four months duration and open to all who wished to adopt librarianship as a career. Asa Don Dickinson wrote about the students, enrolled in the first batch, that there were thirty men who were mainly the librarians of colleges of the University.»

«Pakistan [en línia]: library education in Pakistan». International library review, vol. 3 (1971), p. 83-88.

UN CAPÍTOL ESPECIAL MEREIX LA FORMACIÓ EN ARXIVÍSTICA

Itàlia, Nàpols, 1811

«La Scuola dell'Archivio di Stato di Napoli fondata nel 1811 con lo scopo di curare la preparazione del personale dei Regi Archivi, pur conservando il suo compito originario di preparare alla professione il personale scientifico dell'Amministrazione archivistica, è oggi aperta agli allievi esterni.»

https://www.archiviodistatonapoli.it/formazione/la-scuola-apd/

França, Ecole nationale des Chartes, 1821
«La fondation de l’École des chartes correspond à la redécouverte de la civilisation médiévale par la première vague romantique. Envisagée par Napoléon Ier, elle fut créée par une ordonnance de Louis XVIII du 22 février 1821. Le but de la nouvelle institution était alors de former des jeunes gens capables d’organiser les dépôts de documents issus des confiscations révolutionnaires et de renouveler l’histoire nationale».

http://www.enc.sorbonne.fr/presentation-ecole-nationale-des-chartes

Itàlia, Torí, 1826

«La scuola, erede di una lunga tradizione, fondata nel 1826 con lo scopo di curare la preparazione del personale scientifico dei Regi Archivi, è oggi frequentata prevalentemente da allievi esterni.»

http://archiviodistatotorino.beniculturali.it/la-scuola/

Itàlia, Palerm, 1843

«Le carte del Grande archivio, fissava il decreto del 1843, avrebbero dovuto essere suddivise nelle seguenti classi principali: diplomatiche, giudiziarie, amministrative. In parallelo alle norme napoletane, anche l’istituto archivistico palermitano avrebbe ospitato una cattedra di paleografia».

http://www.archiviodistatodipalermo.it/files/pubblicazioni/file/studi7.pdf.

Itàlia, Venècia, 1854

«La Scuola, fondata nel 1854 e avviatasi nell'aprile del 1855, è tra le più antiche scuole d'archivio d'Italia.»

http://www.archiviodistatovenezia.it/web/index.php?id=25 

Itàlia, Florència, 1856

«Nel caso fiorentino, la Scuola, tralasciando i suoi significativi ma più lontani precedenti settecenteschi, fu organizzata nel neo istituito Archivio centrale di Stato nel 1856 dal suo fondatore, Francesco Bonaini, per offrire agli "apprendisti" dell'Archivio la preparazione scientifica di alto profilo necessaria allo svolgimento del loro lavoro.»

http://www.archiviodistato.firenze.it/asfi/index.php?id=5

Itàlia, Càller, 1877

«Il primo corso fu inaugurato il 13 novembre 1877 in una sala del palazzo regio, allora sede dell'Archivio, ma nel corso degli anni l'attività didattica subì varie interruzioni.»

http://www.archiviostatocagliari.it/index.php?option=com_content&view=article&id=42&Itemid=36

Itàlia, Bolonya, 1890

«La Scuola di archivistica, paleografia e diplomatica dell'Archivio di Stato di Bologna, istituita nel 1890, è una delle 17 scuole attualmente attive presso altrettanti Archivi di Stato.».

http://www.archiviodistatobologna.it/it/scuola

Antecedents anteriors a 1915, però sense continuïtat

Alemanya, 1571

«La institución docente que seguramente constituye el paradigma más cumplido de los de una tradición recurrente en las enseñanzas académicas de la Archivística fue la Escuela de Marburg, con sus tres estadios históricos diferentes. Se la documenta en el año 1571, luego fue recreada con el mismo nombre de Archivschule Marburg como escuela prusiana de Archivística, aunque sólo duró hasta 1904, y finalmente vuelve a abrirse en 1947 como escuela para toda Alemania Occidental con el nombre de Archivschule Marburg-Institut für Archivwissenschaft».

Martín Fuertes, José Antonio. «La evolución de la Archivística como disciplina en España (años 1975-2000)». Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación (1r: 2000: Madrid). Teoría, historia y metodología de las ciencias de la documentación (1975-2000), p. 698. Disponible també en línia a: https://revistas.ucm.es/index.php/CDMU/article/view/68901

Alemanya, 1782

«[...] la creación de centros oficiales de enseñanza de la archivística y la introducción de ésta en algunas universidades europeas. Pionera fue la alemana de Maguncia en el año 1782. [...] » [Actualment no n’hem trobat rastre].

Idem, p. 697.

Alemanya, 1821

« [...] En 1821 el rey Maximiliano I creará una Escuela de Archivística en Munich dependiente de la Dirección General de los Archivos de Baviera.» [Tampoc sembla que existeixi pas, avui en dia]

Idem, p. 697.

Espanya, 1856

«En España la institución académica equivalente surgida a favor de estos impulsos favorables fue la Escuela Superior de Diplomática, nacida en 1856 al amparo de la Real Academia de la Historia, con la finalidad de formar archiveros-bibliotecarios.» [Va tancar-se el 1900].

Idem, p. 698.
Pasamar Alzuria, Gonzalo; Periró Martín, Ignacio. La Escuela Superior de Diplomática: los archiveros en la historiografía española contemporánea. Madrid: ANABAD, 1996. ISBN 84-88716-20-6.

Alemanya, 1886

«A l'Université Georg-August de Göttingen a été créée en 1886 une chaire de bibliothéconomie pour le directeur de la bibliothèque universitaire, Karl Dziatzko (1842-1903). Son successeur à la bibliothèque, Richard Pietschmann (1851-1923) fut nommé de 1903 à 1923 à cette chaire. A son décès, la chaire fut transférée à l'Université Friedrich Wilhelm de Berlin où elle fut supprimée en 1924 pour des raisons économiques. [...] En 1974, à la Faculté des lettres de l'Université de Cologne, une chaire fut créée pour la bibliothéconomie ; les cours commencèrent le semestre d'été de 1975.»

Kaegbein, Paul. «L'enseignement de la bibliotheconomie [en línia]: le programme de l'Universite de Cologne». Bulletin des Bibliotheques de France, tom 26, no. 9-10 (October 1981). http://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-1981-09-0535-002. [Consulta: 24 agost 2011].

Canadà, 1904, 1911

«One hundred years ago, in the summer of 1904, the first formal library education program in Canada began at McGill University.» [Sembla que no tingué continuïtat].

https://www.exlibris.ca/lib/exe/fetch.php?media=wiki:newsletters:elan_special_summer_2004.pdf

«1911. Toronto Public Library offers the first library training course in Ontario (però sembla com si no tingués continuïtat)

1928. The University of Toronto establishes Ontario's first formal library school with a full-year academic program in Library Science».

https://ischool.utoronto.ca/about-us/legacy-of-excellence/

CENTRES QUE EXISTEIXEN ACTUALMENT, PERÒ FUNDATS DESPRÉS DE 1915

Dinamarca, 1918

«The first training of persons in charge of public libraries was established in 1918 by the Government Public Library Committee (Statens Bogsamlingskomitt), and the course was of three months duration.»

Kirkegaard, Preben. «Denmark: the Royal School of Librarianship, Copenhagen». International Library Review, vol. 3 (1971), p. 77-81.

Regne Unit, 1919

Al Regne Unit, el centre més antic que donà formació professional de nivell superior va ser fundat el 1919, l’actual School of Library, Archive and Information Studies (SLAIS) de la University College London (UCL).

Dawson, Andy; Brown, David. «Towards 100 years of educating the information professions at UCL SLAIS». Aslib proceedings, vol. 58, issue 1/2 (2006), p. 6-9. Disponible també en línia (prèvia subscripció) a http://www.emeraldinsight.com/journals.htm?issn=0001-253x&volume=58&issue=1&articleid=1546222&show=html.

Xina, 1920

A Wucghang es va fundar el 1920 la Books Division de la Universitat de Boone. El 1929 va passar a denominar-se la Boone Library School. El 1953 s'integrà a la Universitat de Wuhan i va esdevenir el Departament d'Informació i Documentació d'aquesta Universitat. El 1984 se li va tornar a canviar el nom: School of Library and Information Science of Wuhan University. I el 2001, el seu nom canvià definitivament pel que encara té: School of Information Management of Wuhan University.

School of Information Management (Wuhan University). School of Information Management [en línia]. Hubei: School of Information Management, cop. 2015. <http://sim.whu.edu.cn/English/About_Us.htm>. [Consulta: 6 feb. 2019].

Índia, 1937

«Ranganathan established the first full-time, academic extension course in 1937, in Madras University».

Mortezaie, Lila; Naghshineh, Nader. «A comparative case study of graduate courses in library and information studies in the UK, USA, India and Iran: lessons for Iranian LIS professionals». Library review, vol. 51, no. 1 (2002), p. 14-23. Disponible en línia (prèvia subscripció) a: http://www.emeraldinsight.com/journals.htm?articleid=859670&show=html.

Indonèsia, 1952

On October 15, 1952 the Ministry of Education and Culture established a course called Kursus Pendidikan Pegawai Perpustakaan (KPPP) or Training Course for Library Staff».

Sulistyo-Basuki, L. «Information technology and library education in Indonesia». Education for Information, vol. 17 (1999), p. 353-361. Disponible en línia (prèvia subscripció) a: https://content-iospress-com.sire.ub.edu/articles/education-for-information/efi00675.

Iran, ca. 1970

«Modern librarianship in Iran is about 30 years old.»

Idem.

Sud-àfrica, 1933

«Between 1933 and 1965 the S.A.L.A. conducted correspondence courses and examinations in librarianship.»

Immelman, R.F.M. «South Africa: professional education of librarians in South Africa». International Library Review, vol. 3 (1971), p. 89-95.

Finlàndia, 1971

«The oldest LIS research institutions [of the Nordic countries]: the University of Tampere (UTA) department, established in 1971».

Åström, Fredrik. «Formalizing a discipline: the institutionalization of Library and Information Science research in the Nordic countries». Journal of Documentation, vol. 64, no. 5 (2008), p. 726. Disponible també en línia –prèvia subscripció– a: https://www.researchgate.net/profile/Fredrik_Astrom/publication/233541258_Formalizing_a_discipline_The_institutionalization_of_library_and_information_science_research_in_the_Nordic_countries/links/0fcfd50be0567b9636000000/Formalizing-a-discipline-The-institutionalization-of-library-and-information-science-research-in-the-Nordic-countries.pdf.

Marroc, 1974

«[...] formal education for professional library and information work in Morocco since the foundation in 1974 of the Ecole des Sciences et de l'Information (ESI), Rabat.»

Loughridge, Brendan. «Library and information science education in Morocco: notes on a recent visit». Journal of education for Library and Information Science, vol. 28, no. 1 (July 1987).

Aquesta recopilació de dades no és ni de bon tros exhaustiva. Exposo els casos que he anat trobant una mica per atzar, sense una metodologia molt rigorosa.

El que volia comprovar era si el nostre centre es podia considerar un dels pioners en el món, i està clar que no: com a mínim hi ha uns 10 centres que ens guanyen... (sense comptar els especialitzats en arxivística).

Tanmateix, també ha estat una oportunitat per visitar els llocs web d'alguns centres, per agafar idees...

Fins la propera!