Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biblioteques públiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biblioteques públiques. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de juny del 2014

Visibilitat a La vanguardia: tres en una

Hi ha dies que fa goig llegir el diari. Ho dic des de la perspectiva d'aquest blog, naturalment. És a dir, hi ha dies en què la nostra professió apareix esmentada diverses vegades als mitjans de comunicació. Ahir va ser un dia d'aquests; i el mitjà de referència, La vanguardia. Efectivament, en tres ocasions, i per motius diferents, a l'edició d'ahir d'aquest rotatiu (19 de juny de 2014) van aparèixer citades les biblioteques.

La notícia més important va ser una petita crònica, signada per Llàtzer Moix, sobre la inauguració d'una nova biblioteca pública a la ciutat de Barcelona (pàg. 42). Atenció, que ja és la 40a biblioteca pública de la ciutat! Poca broma! Quasi podríem dir que ens hem acostumat a les inauguracions freqüents de noves biblioteques, i això no pot durar tota la vida! Ara resultarà que si passen uns mesos sense cap nova celebració d'aquesta mena ens agafarà una depressió, i no n'hi ha per tant. Anem prenent consciència que tot arriba un dia que s'acaba.

Però mentrestant, gaudim del moment. Com deveu saber, aquesta biblioteca nova és la Biblioteca Joan Maragall, emplaçada al districte de Sarrià-Sant Gervasi i dirigida per Angelina Cabré. Disposa d'uns 3.000 metres quadrats i ha obert amb uns 38.000 documents. Incorpora una novetat tècnica a Espanya (que jo ja havia vist feia anys a Berlín): un sistema automatitzat de devolució del préstec, que posa els volums en caixes preparades per a la seva recol·locació.

El segon esment al món bibliotecari a La vanguardia d'ahir és a la p. 46: es tracta d'una breu crònica, signada per J. Massot, sobre el Premi Llibreter, concedit el dia anterior a l'antiga fàbrica de cervesa Damm i al qual vaig tenir la sort d'assistir, convidat pel Gremi, a causa de la meva col·laboració amb l'Escola de Llibreria. Al cas: a part de distingir les obres literàries seleccionades pels llibreters, es concediren unes distincions a tres llibreters que fa 35 anys que es dediquen a aquest apassionant ofici. Un d'ells, el «bibliotecari Enric Balanzó», de la cooperativa Abacus.

Ho recull també l'agència Europa Press. Efectivament, bibliotecari i llibreter. I l'Enric no és pas un cas únic. Sense anar més lluny, un dels membres de la flamant nova Junta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, que prengué possessió del càrrec abans-d'ahir (felicitats!), en Marc Ferrayuoli, treballa també en una llibreria: la Formiga d'Or. I també la bibliotecària Judit Rodríguez, treballa a la Re-Read del passeig de Sant Joan. I n'hi deu haver més... Perquè llibreters i bibliotecaris compartim moltes coses, sens dubte!

I ja per no allargar-me més, la tercera menció bibliotecària a La vanguardia d'ahir. He deixat per al final la menys seriosa i ‒potser‒ la que s'adiu més al tarannà d'aquest blog. Es troba a la pàg. 24, i correspon a la columna de Quim Monzó, que cada dia ens delecta d'una manera ben amena. El seu títol: «Entre llibres». La primera frase ens planteja tot un repte al col·lectiu bibliotecari: «L'última vegada que vaig anar a una biblioteca va ser a mitjans dels anys vuitanta, a la de l'Ateneu Barcelonès». Home... això no pot ser, Quim! Humilment et demanem que visitis una biblioteca pública pròxima al teu domicili i que traslladis les sensacions que en tinguis en una columna pròxima.




Imatge obtinguda de la Viquipèdia

Comenta en Monzó a la seva columna que alguns amics seus li diuen que avui en dia troben a faltar espais de silenci a les biblioteques. I més endavant centra el seu escrit a glossar una notícia segons la qual «la setmana passada van arrestar en una biblioteca pública de Massachusetts una dona de vint anys que hi exercia la prostitució». Tot en to d'humor, com és natural.

Efectivament, la notícia es troba recollida en diferents mitjans, que detallen on esdevingueren els fets: a la Biblioteca Pública de Tewksbury, població d'uns 30.000 habitants. Per cert, en aquesta biblioteca no hi ha cap exemplar de les obres de Quim Monzó. De fet, no n'hi ha cap sobre literatura catalana.

Des d'aquí proposem un tracte: si en Quim Monzó comenta en una de les seves columnes de La vanguardia una visita a una biblioteca, ens comprometem a fer arribar a Tewksbury algunes de les edicions en anglès del nostre autor preferit.

Què? N'hi ha o no n'hi ha?



dimecres, 19 de febrer del 2014

Les biblioteques de les Terres de l'Ebre, a la televisió

El passat divendres 14 de febrer de 2014, el programa Plaça Major, del canal Terres de l'Ebre Televisió, que dirigeix i presenta Jaume Borja, va dedicar la primera part del seu temps (23 minuts) a mantenir una agradable entrevista amb les responsables de tres biblioteques comarcals d'aquelles contrades meridionals:

  • Cinta Roldán, directora de la Biblioteca Municipal de Gandesa,
  • Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, d'Amposta,
  • Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa.
Parlen de l'evolució que han experimentat les biblioteques en els darrers anys i del paper que porten a terme com a dinamitzadores de la societat i motor de la cohesió. Les tres bibliotecàries comenten les incidències de la crisi i l'ajuda que els presta el voluntariat.

Des d'aquí accedireu al programa: http://canalte.xiptv.cat/placa-major/capitol/placa-major-14-02-2014

Ens agrada molt que les biblioteques apareguin a la televisió, i més quan es tracta d'una estona llarga i deixant una imatge tan positiva.

Es dóna la curiosa circumstància que una de les tres directores que apareixen al programa és la mare d’una estudiant actual del nostre grau d’Informació i Documentació les inicials del nom i cognoms de la qual coincideixen amb les de l’autor d’aquest blog que esteu llegint.

Aquest seguiment familiar de la vocació bibliotecària és relativament freqüent. Ara mateix em ve al cap una altra estudiant que està acabant el grau (V. G. S.) que és filla de la directora d’una biblioteca del Maresme (S. S. S.). Però la transmissió de la vocació bibliotecària no es produeix només per via materna. Una altra estudiant actual del nostre grau (C. S. G.) és filla d’un bibliotecari molt tecnològic (J. S. M.).

I no volem estendre’ns en altres tipus de contagi de la vocació professional per via familiar, com podria ser la fraternal. Són molt nombrosos els casos de germans que han estudiat la nostra carrera, bé simultàniament o consecutivament.

Però un cas únic –que jo sàpiga– en la història de la nostra quasi centenària institució és el d’una nissaga bibliotecària que es prolonga –per ara– durant tres generacions. Va començar l’àvia, D. M. R., natural de Figueres. El 1930, quan acabà la carrera, obtingué una plaça de bibliotecària a Badalona. La seva filla, M. G. M., avui feliçment jubilada, va acabar la carrera el 1956 i compta amb el mèrit de figurar a la Gran enciclopèdia catalana. I finalment la néta, encara en actiu, M. L. G., que treballa en una biblioteca universitària a la part alta de la Diagonal.

Tantes sigles i enigmes em porten a proposar –sense que serveixi de precedent– un humil concurs entre les persones que descobreixin la identitat de l’àvia de la nissaga de les tres generacions (el seu nom i dos cognoms). Les respostes, en forma de comentari a aquesta entrada, es poden fer arribar fins el proper diumenge (23 de febrer de 2014) a les 24 h. Si hi ha més d’un encertant, el premi serà atorgat per sorteig. El resultat serà anunciat també en un comentari a aquesta entrada.

divendres, 10 de gener del 2014

Núria Ventura, jubilada!

Possiblement a la gran majoria d’estudiants d’Informació i Documentació i a uns quants dels joves bibliotecaris que segueixen aquest blog no els digui res el nom de Núria Ventura Bosch. Però el dia que es faci l’«Enciclopèdia de les biblioteques de Catalunya», la Núria hi tindrà una entrada ben merescuda!

Nascuda a Barcelona el 1950, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, llicenciada en Pedagogia i amb formació complementària en Gestió de Biblioteques, la Núria va ocupar durant deu anys la direcció de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, de 1986 a 1995. Va substituir en aquest càrrec Teresa Rovira. Prèviament, havia dirigit les biblioteques públiques de Rubí (1971-1974) i la infantil Lola Anglada de Barcelona (1975-1985).

Van ser uns anys decisius i de millora constant de les biblioteques públiques (avui alguns en dirien «disruptius»), biblioteques que fins aleshores anaven fent la viu-viu. Des de la Xarxa, amb el suport de la Diputació, s'hi va treballar de valent. Perquè ens fem una idea: la biblioteca més gran d'aquella època era la Biblioteca de Sant Pau amb 200 metres quadrats! En l'època del mandat de la Núria, es va fer un esforç important per a  la planificació de nous serveis, es tirà endavant la informatització de les biblioteques, es compraren mitjans audiovisuals, es va incrementar notablement el pressupost dedicat a l’adquisició de fons, i també s’amplià sensiblement la plantilla de personal.

Una de les iniciatives innovadores que es va dur a terme foren uns viatges d’estudi a ciutats del nord d’Europa amb regidors de cultura de municipis de la província i representants polítics de la mateixa Diputació, perquè els responsables últims de la política bibliotecària veiessin directament el paper tan rellevant que una biblioteca pública ben dotada pot representar per als ciutadans. El primer viatge va tenir lloc del 12 al 18 de novembre de 1988 a Copenhaguen, amb 15 regidors d'ajuntaments on s'havien previst projectes de creació o millora de biblioteques. (Vegeu l'Anuari de 1987-1988 de la Xarxa de Biblioteques Populars, p. 15.)

A banda de la seva dedicació entusiasta a la feina, la Núria Ventura ha participat «amb cos i ànima» al desenvolupament de l’associacionisme bibliotecari al nostre país, i al reconeixement universitari dels nostres estudis. Ella i un grup de bibliotecàries (entre les quals, Montserrat Roca Junyent, Rosa Ricart i Assumpta Bailac) van poder constituir l'Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona, de la qual ella en fou secretària (1974-1975). El 1975 l'entitat canvià el nom pel d'Associació de Bibliotecàries, de la qual continuà ocupant la secretaria (1975-1982). Totes dues associacions són les precedents de l’actual Col·legi Oficial.

També és de remarcar la seva activitat com a experta en literatura infantil i juvenil, que s’ha constatat en nombroses ressenyes en diaris i revistes especialitzades, i en la participació com a jurat en diversos premis de literatura infantil i juvenil.

Dels treballs professionals de què és autora esmentem només una mostra:
  • «Les guies de lectura i la difusió dels fons bibliogràfics». Butlletí de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, núm. 6 (jul.-des. 1984), p. 73-77. Disponible en línia. 
  • Guía práctica para bibliotecas infantiles y escolares. Barcelona: Laia, 1982 (reimp., 1985). 147 p. ISBN 84-7222-194-6. Exemplars al CCUC.
  • «Els còmics a la biblioteca: un mar de dubtes». Item, 34 (maig-agost 2003), p. 65-69. Disponible en línia.
Fou membre també del consell de redacció de la revista Item del Col·legi entre 2001 i 2006.

Com a anècdota podem afegir que la vocació primera de la Núria no era ser bibliotecària, sinó cantant, cosa que pogué portar a la pràctica durant una temporada. Ella fou una de les fundadores del grup de cançó infantil Ara va de bo, com podem veure en aquesta pàgina web.

Després de més de 40 anys de treball, ha arribat el moment que la Núria digui adeu a l’activitat laboral. En el moment de la seva jubilació era cap de la Secció de Cooperació i Serveis Bibliotecaris de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Però esperem continuar comptant amb la seva contribució a la causa durant moltes dècades encara!

La notícia de la seva jubilació es va publicar al butlletí Bibliosfera de la Diputació, núm. 66 (des. 2013).

Aquí, la seva fitxa del directori Exit: http://www.directorioexit.info/ficha595

Agraeixo a la Núria les dades que m'ha facilitat per completar aquesta entrada. Una abraçada!


dimecres, 13 de novembre del 2013

Innovació a les biblioteques públiques

Les universitàries tenen la fama de ser el tipus de biblioteca que porta endavant més projectes i més innovacions tecnològiques. I potser sí que és veritat; però això no treu que les biblioteques públiques s'escarrassin també per oferir uns serveis de més qualitat cada dia.

Avui, 13 de novembre de 2013, es donarà a conèixer la biblioteca guanyadora del I Premi Teresa Rovira i Comas a la Innovació a les Biblioteques Públiques (vegeu una entrada relacionada a l'Observatori professional, del Col·legi). S'hi han presentat 18 candidatures (aquí es poden veure les biblioteques que hi participen).

La decisió es farà pública en el marc de la segona Trobada de Responsables de les Biblioteques Públiques de Catalunya, amb la presència del conseller Mascarell. Encara que no es diu explícitament, aquesta trobada recorda molt les reunions de bibliotecàries que van tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya durant una colla d'anys (abans i després de la guerra civil) i que servien perquè «el gremi» de les bibliotecàries es trobés, compartís unes quantes experiències d'èxit (avui en diríem «millors pràctiques») i escoltessin també alguna conferència. A la revista Biblioteconomía se'n feia una crònica cada any, com podeu veure als sumaris de la revista que ha recopilat Dialnet.

Com dèiem, d'idees innovadores entre les biblioteques públiques sempre n'hi ha hagut. A tall d'exemple, un cas ben recent, que porten a terme a Cambrils des del setembre de 2013: el Bibliocoaching. S’ofereix un tracte individualitzat a cada usuari, per ajudar-lo a arribar a l'objectiu que es proposi, relacionat amb la lectura. El personal de la biblioteca ha rebut formació específica. Aquí hi trobareu més informació.

Un altre exemple: el premi que SEDIC concedeix anualment a la qualitat i la innovació. Fa uns dies s'ha resolt l'edició d'enguany, que ja és la vuitena. S'ha concedit a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de Tetuan pel projecte «Digitalización y difusión  del Fondo Alfonso de  Sierra Ochoa (FASO)». Per a més informació, feu clic en aquest enllaç.

Fins la propera!

Actualització:

En aquesta notícia de les Notícies de la Facultat veureu les biblioteques guanyadores del Premi Teresa Rovira i Comas. Enhorabona a les dues!

dimarts, 28 de maig del 2013

Més sobre lideratge

Fotografia: James Bowe, Flickr, 2009

Dijous passat (23 de maig de 2013) parlava de la competència del lideratge que creia que havia d’adornar alguns dels futurs bibliotecaris, i avui continuo en aquesta línia, arran de l’anunci d’unes jornades sobre lideratge que organitza l’ALA (American Library Association) el proper mes d’agost: http://www.ala.org/transforminglibraries/ala-leadership-institute

Durant quatre dies s’abordaran els temes següents:
  • L’exercici del lideratge en temps difícils
  • Les competències interpersonals
  • Poder i influència
  • L'art de portar grups
  • La creació d'una cultura d'inclusió, innovació i transformació
Aquesta activitat va adreçada a responsables de biblioteques i pretén dotar-los de recursos que els ajudin a terme les seves funcions amb més confiança i seguretat.

En el nostre context bibliotecari ens calen líders a tots nivells: a escala nacional, per posar en valor el paper que les biblioteques desenvolupen a la societat, sobretot en els temps actuals, caracteritzats per les restriccions econòmiques i per la presència de la informació a tot arreu, disponible a la punta dels dits.

També ens calen líders en òrgans i entitats intermedis de suport, per motivar la cooperació i la participació de biblioteques diverses en objectius comuns. I en cada unitat d’informació, per aglutinar i estimular el personal vers la consecució dels resultats esperats.

D’això en parla l’editorial del darrer número (8 de maig de 2013) de la revista de l’ALA, American libraries, una (breu) lectura recomanable:
Sullivan, Maureen. «Leadership in a digital age» [en línia]. American libraries, 05/08/2013. <http://americanlibrariesmagazine.org/columns/presidents-message/leadership-digital-age>. [Consulta: 23 maig 2013].


divendres, 17 d’agost del 2012

«La biblioteca serà una festa»

Lourdes Reyes, bibliotecària, filla, neboda i germana de bibliotecàries, antiga professora associada de la Facultat, funcionària de la Generalitat, vinculada a les terres gironines, ha estat nomenada directora de la Biblioteca Pública de Girona, després que l’anteriora directora, Teresa García Panadés, s’ha jubilat.

Fotografia de Diaridegirona.cat, de la notícia que comentem

El Diari de Girona del 4 d’agost passat recull la notícia, signada per Daniel Bonaventura, la qual comença amb una frase que vol descriure el caràcter de la Lourdes: «Apassionada i dinàmica, trenca l'estereotip de la bibliotecària rondinaire i malcarada.» Potser encara seríem més fidels a la realitat si diguéssim que la Lourdes és molt apassionada i molt dinàmica! Sens dubte, és la imatge que tots voldríem per a les bibliotecàries del país.

Aquí podreu llegir l’article del diari, que consisteix bàsicament en una entrevista amb la Lourdes: http://www.diaridegirona.cat/cultura/2012/08/04/biblioteca-sera-festa/575441.html

Com potser sabreu, la Biblioteca Pública de Girona forma part de les biblioteques que l’Estat té en cada capital de província (excepte a Barcelona, per raons històriques, situació que està en vies de ser normalitzada). A Girona s’està construint un nou edifici per a la biblioteca, que serà inaugurada –si tot va com està previst– l’estiu de 2014. Aquest és el seu lloc web.

La Lourdes havia ocupat el càrrec de cap del Servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat, des d’on participà en l’impuls d’un projecte participatiu de configuració del que podrien ser les biblioteques públiques del país: Imagina la biblioteca pública del segle XXI. Em plau rememorar aquell projecte perquè va ser un motor d’idees molt interessant. Es va dur a terme entre 2008 i 2009.

Aquí podreu veure’n les conclusions: http://www.imaginalabiblioteca.cat/

D’entre els punts que s’hi van treballar hi havia aquest, que afecta directament la temàtica del nostre bloc: «Quins professionals esperes trobar a les biblioteques públiques? Què n’esperes?»
Les respostes es concentraren a anomenar característiques pertanyents a dos àmbits:

«Professionals: qualificats, bons, preparats, cultes, [amb] formació literària, [amb] habilitats tecnològiques, especialitzats, orientadors, assessors, reciclables.
Servicials: [amb] cultura de servei, amables, propers, empàtics, flexibles, oberts, atents, educats, disponibles, afables, apassionats, contents de treballar amb gent, sensibles, coneixedors de la comunitat, no funcionarials, no burocràtics, [oferint] atenció personalitzada, agradables, simpàtics, relacions públiques, [amb] humanitat, [amb] esperit de servei…»

És una bona descripció del que tots esperem d’un bon bibliotecari.

Felicitats a la Lourdes, i felicitats a Girona!

dimecres, 25 de juliol del 2012

Cal ser flexibles i polivalents, segons Carme Fenoll

La cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll, ha estat entrevistada per Candela Ollé al bloc de la UOC DocuBlog el passat 17 de juliol. Hi parla de la seva feina quotidiana, del seu paper com a professora tutora de la UOC i de la visió que té dels professionals.

Imatge obtinguda de l'entrevista que comentem



Aquí trobareu l'entrevista: http://informaciodocumentacio.blogs.uoc.edu/2012/07/17/entrevista-a-carme-fenoll/

Com a curiositat, direm que la jornada laboral de la Sra. Fenoll és dilatada: de 7 a 19 h (com a mínim).

Parla dels projectes més importants que té al damunt de la taula en aquests moments:

«Per posar tres exemples de grans projectes: el nou PUOSC-PEB que permetrà la construcció de nous equipaments bibliotecaris; la nova plataforma de préstec digital nacional o la redacció del desenvolupament del Pla de foment a la lectura.»

En un altre passatge de l'entrevista comenta «El millor de les nostres biblioteques són els seus professionals, en bona part molt motivats. La crisi ens obligarà a ser molt més creatius i desenvolupar estratègies per fer-nos més imprescindibles.»

I la darrera pregunta i resposta també em sembla molt important de transcriure:

«Descriu-nos quines característiques, habilitats i competències hauria de tenir per tu un bon professional de la documentació.

–Bàsicament tres: enfocament a l’usuari, flexibilitat i polivalència. La primera característica la trobo imprescindible, perquè podem caure en l’error de prioritzar els processos i no l’usuari; la flexibilitat, perquè ens permet una adaptació contínua a uns canvis que ja ningú qüestiona, i la polivalència, perquè cada vegada les nostres tasques són menys estables i rutinàries.»

Estem contents de constatar que les biblioteques públiques estan ben dirigides!

dimecres, 28 de març del 2012

Biblioteca pública: menys tasques tècniques i més relacions públiques

Publiquem avui la crònica de la xerrada que Neus Castellano i Carme Fenoll portaren a terme el passat 19 de març a la Facultat, en el marc de l'assignatura Administració local i unitats d’informació, impartida pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca. Els autors d'aquest text són els alumnes de l'assignatura Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra. Agraeixo a tots ells la seva col·laboració i al mateix temps obro la porta a futures col·laboracions d'altres alumnes o bibliotecaris interessats.
Presentació

Neus Castellano, directora de la Biblioteca Xavier Benguerel, una de les 38 biblioteques que formen part de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, i Carme Fenoll, directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, han protagonitzat la conversa «Biblioteca pública: del conformisme a l'entusiasme» que van mantenir el 19 de març, convidades en l’assignatura Administració local i unitats d’informació, del grau d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona.

D’esquerra a dreta: Neus Castellano, Carme Dastis, Carme Fenoll.
Fotografia: Toni Barcia (Universitat de Barcelona)

Les dues directores van destacar que en la gestió de serveis públics és bàsic i necessari donar-se a conèixer, cosa que a la pràctica es tradueix a intervenir activament entre la gent i les associacions del municipi o del barri. I, en conseqüència, que els responsables tècnics han de participar en les diferents reunions d'entitats, veure què es mou i detectar quines són aquelles persones «líders» dins de la comunitat. Sortir a buscar els usuaris i buscar la manera que participin en els projectes, començant, lògicament, pels responsables polítics que tenen responsabilitat en l’equipament bibliotecari. Castellano va afirmar: «el gran repte és fer que la biblioteca formi part dels grans projectes de ciutat».

No importa tant la mida de la biblioteca com la ubicació i les característiques socials de la seva comunitat d’usuaris. Els temps del director que està tancat al seu despatx i des d’allà ho controla tot han acabat. El director ha de tenir un paper més dinàmic, ha d'estar en moviment constant i en contacte permanent amb els interessos ciutadans per poder actuar d'una manera correcta: «més relacions públiques i menys tasques tècniques», van insistir Castellano i Fenoll, directores de biblioteques públiques amb més de deu anys d’experiència, que defensen el treball conjunt amb altres serveis municipals i també entitats privades.

Resposta polivalent als temps de crisi

La importància de la cooperació, el bon funcionament dels equips de treball i les mesures per fer front a la crisi van ocupar bona part de la conversa. En els esforços de cooperació, la importància dels projectes és que hi ha de guanyar tothom (win-win), i és que els principals problemes acostumen a venir de relacions desiguals entre entitats.

Els directors de biblioteques, ja siguin biblioteques petites com grans, han de ser persones polivalents. Han de coordinar tots els moviments de l’equip i intervenir de nexe en els processos comunicatius de treballadors, usuaris i administració. I això que cap biblioteca no ha reduït en personal: han pogut mantenir els serveis tot buscant vies alternatives de finançament. En l’actual context econòmic, amb una reducció pressupostària d’entre el 10 i el 20 %, les activitats de lleure s’han reduït en benefici d’activitats destinades a la formació i autoaprenentatge dels usuaris.

En l’actual escenari econòmic, les convidades van recordar la necessitat d’adaptar-se constantment al context canviant, de tal forma que es mostrin i s’explotin tots els beneficis que pot aportar la biblioteca a la societat. La crisi actual, seguint aquesta filosofia, s’ha de prendre com una oportunitat per desenvolupar noves idees que ajudin a integrar més els usuaris en les seves activitats i en la seva essència. 

Actitud vocacional

Ambdues directores van destacar la importància de la vocació per treballar en biblioteques públiques i tenir un bon tracte amb els usuaris que venen cada dia. Un bon professional necessita coneixements tècnics, lògicament, però és impossible treballar en una biblioteca pública si no t’agraden les persones. Carme Fenoll ho va resumir: «una actitud entusiasta i vocacional hauria de ser condició sine qua non per treballar en biblioteques públiques».

Fenoll i Castellano, directores de llarga trajectòria en biblioteques públiques, van assistir convidades pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca amb l’objectiu de reflexionar en veu alta sobre la realitat en la gestió de serveis públics bibliotecaris.

La Neus Castellano fa deu anys que treballa a Biblioteques de Barcelona. Des de l'any 2004 ha dirigit la biblioteca del barri de les Roquetes, la Francesc Candel a la Zona Franca i actualment la biblioteca Xavier Benguerel, a la Vila Olímpica. És diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València. La Neus considera la biblioteca pública un mirall per a la societat, una prolongació del carrer, de la plaça i de l'escola, un mercat d'intercanvi de coneixements, una primera porta al salt a qualsevol disciplina, coneixement o inquietud, oberta a tothom i, sobretot un lloc on buscar i trobar respostes.

La Carme Fenoll és des de fa dotze anys directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, un municipi baixempordanès de 23.000 habitants. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB, llicenciada en Documentació i màster en Gestió Cultural per la UOC, és també tutora dels estudis d'Informació i Documentació en la UOC. Bibliotecària vocacional, lluita cada dia perquè la seva sigui una biblioteca dinàmica, oberta, sorprenent, polèmica, compromesa, i molt palafrugellenca.

Crònica d’Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra.





dijous, 15 de març del 2012

Una nova biblioteca i un nou arxiu!

La casualitat ha fet que en pocs dies de diferència s'inaugurin al nostre petit país dos equipaments de la nostra òrbita professional. Com Venus i Júpiter, que coincideixen aquesta setmana en el nostre horitzó... 

Aquí, la biblioteca (Venus?)

La ciutat de Barcelona continua desplegant el seu mapa de biblioteques públiques: el passat 10 de març es va inaugurar la Biblioteca Trinitat Vella J. Barbero, al districte de Sant Andreu, en un edifici nou, de tres plantes i quasi 1.300 metres quadrats. La inversió inicial ha estat de quasi tres milions d'euros, la majoria aportats per l’Ajuntament de Barcelona, amb ajuts de la Generalitat (a través del PUOSC i de la Llei de Barris) i de la Diputació.




La ciutat de Barcelona suma ja, amb aquesta, 38 biblioteques. Aquesta porta el nom de José Barbero, un element destacat de l'associació de veïns del districte, que morí prematurament el 2009. Relacionat amb això, el centre d'interès que potenciarà aquesta biblioteca serà, precisament, els moviments socials.

Un aspecte que ens interessa destacar en aquest bloc són els llocs de treball generats: en són set en total, dos per a bibliotecaris, quatre d'auxiliars i una persona de suport. Per a més detalls, consulteu el seu web: http://www.bcn.cat/bibtrinitatvella.

I aquí, l'arxiu (Júpiter?)

El proper divendres, 16 de març de 2011, tindrà lloc la inauguració del nou edifici de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. En aquest cas es tracta, com diem, d'un trasllat. La nova seu compta amb quasi 1.600 metres quadrats, en dues plantes. La inversió esmerçada ha estat similar a l'anterior, de 3.365.432 euros.

Fotografia de Jaume Orpinell, a Behance Network



L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa va ser creat l’any 1983, i ha hagut de canviar d'ubicació per manca d'espai. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, que per ara compta amb 38 equipaments: un per cada comarca excepte les de l'Alta Ribagorça, les Garrigues i la Terra Alta (que si Déu i l'Angela volen veuran la llum en un futur més o menys pròxim).

Aquest arxiu conserva un fons molt ric, entre el qual destaca la documentació municipal d’Olot (des del segle XVI), uns cinc mil protocols dels notaris del districte d’Olot (des del segle XIII), diversos fons institucionals, d’associacions, patrimonials, eclesiàstics, d’empreses i de particulars de la comarca.

Pel que fa a la composició del personal d'aquest arxiu (segons la darrera memòria disponible, del 2010), està format per sis persones: dos tècnics superiors arxivers, dos tècnics mitjans arxivers, un tècnic mitjà especialista i un becari. Durant l'any 2010 va rebre la visita de 395 usuaris (més d'1 per dia!). Per a més informació: http://cultura.gencat.cat/arxius/acgax

Amb aquesta entrada hem volgut deixar constància que tot i les dificultats econòmiques per les quals estem passant, encara podem regalar-nos de tant en tant amb bones notícies, com la inauguració de nous i bons equipaments. Ben planificats, ben gestionats i que compleixen una funció social de primer ordre al nostre país.

Un altre dia ja parlarem de la crisi...

dilluns, 23 de gener del 2012

Bons resultats d’usos bibliotecaris

Imatge d'a_kartha

Si fem un seguiment acurat dels mitjans de comunicació que tenim a l'abast, tant d'àmbit nacional com local, no serà estrany trobar-hi referències al món de les biblioteques. En els temps que corren és fàcil que les notícies siguin causades per la crisi que ens envolta: projectes de futures biblioteques a mig gas o momentàniament aturats, mesures d'estalvi que afecten el personal o el subministrament de serveis... Quasi ja ens hem acostumat a aquesta mena d'informacions, que afecten el conjunt dels serveis públics.

Però de tant en tant també apareixen notícies positives i esperançadores, i aquestes ens agraden més de llegir, com és natural.

En aquest sentit, la notícia estrella que ha aparegut fa pocs dies, és el resultat de l'enquesta de satisfacció que es fa periòdicament a la ciutadania de Barcelona sobre els serveis municipals, en la qual, per sisè any consecutiu, les biblioteques públiques apareixen com el servei més ben valorat (seguides del metro i els mercats municipals).

Tot i que fa sis anys que obtenim aquest èxit, mai no deixa de sorprendre'ns molt agradablement aquest bon resultat. Aquí veureu la font original de la notícia: http://www.slideshare.net/Barcelona_cat/presentaci-premsa-serveis-barometre

Com es pot veure en l'explicació metodològica, aquesta enquesta ofereix garanties de rigor científic, puix s'ha fet amb entrevistes domiciliàries a 6.000 persones. D’aquestes 6.000 persones, el 49,7 % declara que són usuàries de les biblioteques.

A més, si us fixeu, la valoració entre el 2006 i el 2011 ofereix una evolució positiva de 0,7 punts; hem: passat del 6,8 % al 7,5 %.

Així doncs, ens podem felicitar tots; però especialment mereixen un reconeixement les persones directament involucrades amb aquest èxit: des del polític de torn que va decidir el Pla de Biblioteques, els directius del Consorci, els directors de les biblioteques, els professionals, els auxiliars…

I, en aquest cas, les bones notícies no vénen soles. Destaco també una altra notícia que fa unes setmanes es va donar a conèixer: el grau d’utilització de les biblioteques públiques a Cornellà de Llobregat: prop del 43 % de la població té carnet: http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=1004569

Anem ara cap a les comarques de Girona. A Lloret de Mar la biblioteca pública rep l’assistència de 1.000 usuaris al dia, una xifra que «que superen, fins i tot, les expectatives inicials de l'equip de Govern de Lloret»:
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/12/31/nova-biblioteca-lloret-rep-mitjana-1000-visites-diaries/539578.html

I acabo aquesta petita mostra de «vitamines bibliotecàries» amb una notícia de la pública de València: «Un total de 575.673 usuarios visitaron la Biblioteca Pública de Valencia en 2011. Un 38,3 % más que en el año anterior»:
http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20120111/54244269580/un-total-de-575-673-usuarios-visitaron-la-biblioteca-publica-de-valencia-en-2011.html

En conclusió: hem d’estar ben satisfets de la feina que fem. Comptem amb bones infraestructures, oferim uns serveis de nivell, estem ben preparats professionalment, i la societat respon.

Òbviament, això no és motiu per quedar-nos quiets. Sempre en volem més, més, més!

dilluns, 31 d’octubre del 2011

El nostre sistema bibliotecari, potent!

Em sembla que sóc objectiu si dic que a Catalunya disposem d'un sistema de biblioteques ben consolidat i força utilitzat per la població. Dic això tenint al cap les biblioteques públiques; però el mateix es podria dir de les biblioteques universitàries, i de moltes biblioteques especialitzades i de recerca.

Lamentablement tenim «una taca» en aquest panorama tan falaguer: les biblioteques escolars, que només destaquen en casos singulars.

Tret d'aquest darrer tipus de biblioteques, la situació és francament bona. Si comparem, per exemple, l'estat de les biblioteques públiques a la ciutat de Barcelona d'avui amb el que hi havia fa 20 anys... és per fer salts d'alegria!

Tenim edificis espaiosos i adequats, un nivell de serveis prou satisfactori, una massa de bibliotecaris bastant gran... Però, sobretot, una resposta de la ciutadania molt bona (en ús i en valoracions), com poden testificar els entregats bibliotecaris. Una cosa és conseqüència de l'altra, òbviament.

El ritme d'inauguracions de noves biblioteques o de remodelacions importants, almenys el que hi ha hagut fins ara, es podria qualificar de «trepidant». Feu una ullada, si no, a la recopilació següent: https://biblioteques.gencat.cat/ca/biblioteques/dades-al-dia/Inauguracions/

En el que portem de 2011 (han passat ja 300 dies) hi ha hagut 21 noves instal·lacions (de vegades són biblioteques totalment noves; de vegades són reformes o trasllats realment importants). És dir, de mitjana, una inauguració cada dues setmanes! I als anys anteriors, el ritme fou similar: el 2010, 20 inauguracions. El 2009, 17 inauguracions. El 2008, 20 inauguracions...

En aquest «festival de llum i colors» hi destaquen les inauguracions efectuades a la província de Barcelona, com és lògic, donat el pes demogràfic d'aquesta demarcació. I, al darrere, la feina ímproba de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (amb el suport financer de la institució, cal dir-ho).

Dades més precises de tot plegat les trobareu als balanços anuals que publica el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: https://biblioteques.gencat.cat/ca/biblioteques/dades-al-dia/xifres/


A la vista d'aquest panorama, se'm fa molt difícil pensar que aquí a Catalunya es pogués donar una situació com la que malauradament està vivint la capital britànica, en què el municipi va decidir tancar 6 de les 12 biblioteques públiques: http://www.bbc.co.uk/news/entertainment-arts-15274469.

dijous, 15 de setembre del 2011

Quantes biblioteques noves!

Aquesta entrada també l'hem de classificar en el grup de les «notícies positives» per a la professió. Faig referència al remarcable ritme d'inauguracions i de remodelacions integrals de biblioteques públiques que s'està duent a terme en els darrers anys a la ciutat de Barcelona, a la província de Barcelona i a Catalunya en general.

Els més joves que em puguin llegir poden pensar que aquest augment del servei «és normal». (Aquests mateixos joves deuen pensar que és normal que el Barça guanyi totes les lligues i títols en què participa.)

Doncs no: aquesta situació quasi idíl·lica que estem vivint concretament a la ciutat de Barcelona, no és normal; ve a resoldre un dèficit històric que la capital del país venia patint de sempre, que ni les autoritats del llarg franquisme ni les dels primers temps de la democràcia no van solucionar: la implantació d'un servei de biblioteca pública suficient per a la població existent.

Quan en un barri o un districte la situació arriba als estàndards adequats els fets demostren que la biblioteca pública és un servei molt utilitzat i molt valorat pel conjunt del veïnat. Molt més utilitzat que qualsevol altre equipament o servei públic, i el primer o un dels primers serveis públics més ben valorats, segons estudis rigorosos fets per organismes aliens al sistema bibliotecari.

Arribar aquí no ha estat fàcil. Hi han intervingut factors diversos: l'evolució de la societat, una època econòmica de normalitat o bonança... Però, sobretot (i això és una opinió personal, com sempre) ha estat necessària la intervenció d'unes persones concretes, amb noms i cognoms. Per una banda, uns bibliotecaris que ocupaven llocs clau en la gestió del sistema. Per una altra banda, uns polítics que, sense deixar de cercar el màxim rendiment electoral en les accions que portaven a terme, van creure que apostar per les biblioteques podia ser positiu.

En la presa de decisió dels polítics hi va intervenir la tasca continuada i insistent dels tècnics bibliotecaris, que posaven sobre la taula les normatives internacionals, l'exemple d'altres ciutats estrangeres, que organitzaven viatges d'estudi per veure sobre el terreny les millors pràctiques, que muntaven jornades de treball perquè la idea calés...

I la realitat actual és una esperança per al futur... Més enllà de valorar aquesta situació des del punt de vista de servei bàsic que es proporciona a la societat (que té en la biblioteca pública un lloc d’accés al coneixement i al lleure, a la formació permanent, un lloc tranquil per estudiar o llegir i un lloc agradable on trobar-se amb altres persones) aquest fenomen ens agrada des del punt de vista laboral, professional.

Les estadístiques oficials sobre el personal que treballa en biblioteques a Catalunya dóna xifres agregades pels diferents tipus de centres.

Reprodueixo la quantitat de bibliotecaris (no auxiliars, subalterns o altre personal) del conjunt de les biblioteques de Catalunya, segons la taula «Personal al servei de les biblioteques», publicat per Idescat aquí: http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=887&V4=896&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B

2002 - 1.213
2004 - 1.303 (90 més que dos anys enrere).
2006 - 1.378 (75 més que dos anys enrere).
2008 - 1.501 (123 més que dos anys enrere).

(De segur que les dades de 2010 no trigaran gaire a fer-se públiques.)

Es veu a simple vista que l'augment de places és constant. Entre 2002 i 2008, s'ha donat un increment de 288 nous bibliotecaris (una mitjana de 48 places noves a l'any).

Un conjunt de persones que –si hem de fer cas de l'estudi que comentàvem dilluns passat en aquest bloc– estan força satisfets amb la seva feina. Una bona part d'ells, interconnectats: aprenent de tots i col·laborant els uns amb els altres... Oooh... que bonic...