Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revistes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de març del 2016

Idees per promocionar la professió. 17: Editem una revista sobre biblioteques per al públic en general!

Quants enginyers i científics no devien triar la carrera que van fer perquè d'adolescents solien veure per casa revistes com ara Muy interesante? Segur que una bona colla de llicenciats en història es van aficionar a aquesta disciplina perquè els va caure a les mans algun exemplar ben il·lustrat de Sàpiens. No cal dir que en l'augment actual de vocacions que volen seguir els passos de Ferran Adrià i els germans Roca hi ha tingut alguna cosa a veure la revista Cuina.


Totes aquestes publicacions periòdiques que hem esmentat –i tantes d'altres que podrien servir d'exemple– són casos de revistes especialitzades en un tema determinat, però que van adreçades al gran públic no especialista. El seu contingut entra pels ulls, els articles són relativament curts, el llenguatge és planer, l'objectiu és despertar l'interès del llegidor per temes d'actualitat, curiosos, vistosos...

A casa nostra no existeix –que jo sàpiga– una publicació en aquest format dedicada a la nostra matèria i no sé si en trobaríem cap en el passat. Penso que de material per publicar n'hi hauria força, i interessant. Catalunya és un país que pot presumir actualment d'un nivell alt en instal·lacions, fons, serveis i projectes bibliotecaris. Si ens centrem en patrimoni bibliogràfic, només cal fullejar un article de Victoria Rodrigo publicat recentment.


Si deixem volar un minut la imaginació se'ns acudiran boniques fotos, tant en l'àmbit de les biblioteques públiques i escolars, universitàries, especialitzades com patrimonials... De temes per tractar, n'hi ha a gavadals: del punt de vista històric, arquitectònic, professional, tecnològic...

Aquesta idea sorgeix perquè fa ben poc a la ciutat de Sevilla ha aparegut una publicació d'aquestes característiques:
Desiderata [en línia]: biblioteconomía en Sevilla: revista trimestral gratuita de información bibliotecaria en nuestra ciudad. Año 1, n.º 1 (enero, febrero, marzo 2016)-  . Sevilla: Grupo Auxiliar de Biblioteca, 2016-  . Trimestral. <http://desiderata.auxiliardebiblioteca.com/>. [Consulta: 25 març 2016].
L'edita un centre de formació professional –no universitària– d'auxiliars de biblioteca, molt actiu. El seu director, que ho és també de la revista, declara: «El perfil de esta revista es periodístico, desmarcándonos de la ciencia y complejidad de otras publicaciones de de biblioteconomía ya que nuestro afán es puramente divulgativo y nuestro potencial lector es cualquier persona, profesional del sector o no».

Aquesta és el tipus de revista que ens cal! Compte, no és per desmerèixer la figura de la benemèrita revista Item, del Col·legi, que compleix perfectament la seva funció de revista professional, o les revistes publicades a Catalunya BiD o El professional de la información, que clarament van destinades a un lector amb uns coneixements tècnics d'un cert nivell.

No, no és això. Estem pensant en una revista per al públic en general, per al taxista, per a la mestressa de casa, per al forner, per al cambrer... Allà descobrirà joies bibliogràfiques, recursos que desconeixia, serveis que pot aprofitar...

Fins aquí aquest embrió d’idea. A veure si algú l’entoma. Vegeu entrades anteriors sobre la promoció de la professió en aquest enllaç.

dilluns, 25 d’agost del 2014

Feina per als bibliotecaris en el sector editorial?

Un bibliotecari pot treballar en qualsevol tipus d'organització, perquè la nostra feina està directament relacionada –per dir-ho d'una manera simple– amb l'organització del coneixement. I qualsevol empresa o entitat necessita gestionar la informació i documentació que genera ella mateixa i la que necessita provinent de l'exterior. Tant li fa que sigui una empresa d'antenes per a mòbils, un portal web de lloguer de pisos o una fàbrica de mobles.

Però sembla que aquelles empreses els productes o serveis de les quals tenen a veure directament amb informació, documentació o coneixement –com ara els mitjans de comunicació o les editorials– hagin de ser un terreny més propici per a un professional de la informació, que som nosaltres.

Anteriorment ja hem tractat en aquest blog de l'entorn de les editorials com a un tipus d'empresa que tradicionalment ha comptat amb bibliotecaris a les seves plantilles. Avui insistim en el tema, aprofitant que fa uns mesos es va publicar un informe que analitza el grau d'implicació de les revistes culturals espanyoles en el nou medi digital.

Revistas culturales en el ámbito digital [en línia]: diagnóstico y propuestas de actuación. Realización del informe, ICC Consultors. Madrid: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), 2014. 74 p. <http://www.revistasculturales.com/xinformes/EstudioRevistas2014.pdf>. [Consulta: 23 agost 2014].

Jo crec que a la majoria de lectors d'aquest blog no els cal que els presenti ARCE: una associació que agrupa 78 revistes espanyoles dedicades a temes culturals (amb un sentit ampli del concepte, des de música a arquitectura, passant per política o història). No hi són pas totes; però segurament les més interessants. Aquest sector de revistes, com la resta de revistes i la resta de projectes editorials, no passa per un dels seus millors moments des del punt de vista econòmic, a causa de la crisi que impera.

En part per això, des d'ARCE s'ha promogut la realització d'aquest informe (que ha portat a terme una empresa catalana) amb la intenció de conèixer millor la situació i les perspectives d'aquestes editorials en relació a l'entorn digital. L'objectiu és que aquest treball serveixi de punt de partida per facilitar l'adaptació a la nova situació. 

La feina s'ha fet mitjançant una enquesta enviada als membres d'ARCE (que va ser contestada per 47 revistes), entrevistes amb 13 editors i una reunió de treball amb 6 editors. Dels resultats es constata que la majoria d'aquestes revistes (el 64 %) es publiquen simultàniament en paper i en digital; només un 6 % ho fan només en digital.

A la p. 56 de l'informe s'indiquen els serveis que les revistes ofereixen des de les plataformes web respectives. En dono les dades que em semblen més interessants des del punt de vista del bibliotecari que busqui feina com a col·laborador en revistes d'aquest tipus. El 25 % dels portals web no compten amb un cercador intern; només el 57 % ofereixen enllaços als autors i a altres recursos; la mateixa proporció de revistes ofereix el servei de butlletí de novetats. Només el 34 % tenen organitzada la recollida d'opinió dels lectors; només un 30 % compten amb un blog.

Pel que fa a projectes previstos o en marxa, crec que és interessant de saber que el 59 % de les revistes han començat o pensen fer-ho aviat la digitalització de continguts publicats prèviament en paper. El 64 % estan implicades en l'adaptació dels continguts digitals a dispositius mòbils de lectura. El 38 % trobarien interessant portar endavant una relació amb els lectors. El 21 % d'aquestes revistes no és present a les xarxes socials.

A la p. 64 hi ha una altra dada interessant, sobre el coneixement que tenen les revistes dels seus lectors digitals: només el 33 % declara tenir una comunitat de lectors i portar a terme accions per dinamitzar-la.

L'informe acaba amb la llista (només els títols) de les revistes que són membres de l'associació ARCE. Si volguéssim contactar amb elles, hauríem d'accedir al directori que es troba al web de l'entitat: http://www.revistasculturales.com/revistas/

Encara hi ha feina a fer, oi?