Però sembla que aquelles empreses els productes o serveis de les quals tenen a veure directament amb informació, documentació o coneixement –com ara els mitjans de comunicació o les editorials– hagin de ser un terreny més propici per a un professional de la informació, que som nosaltres.
Anteriorment ja hem tractat en aquest blog de l'entorn de les editorials com a un tipus d'empresa que tradicionalment ha comptat amb bibliotecaris a les seves plantilles. Avui insistim en el tema, aprofitant que fa uns mesos es va publicar un informe que analitza el grau d'implicació de les revistes culturals espanyoles en el nou medi digital.
Revistas culturales en el ámbito digital [en línia]: diagnóstico y propuestas de actuación. Realización del informe, ICC Consultors. Madrid: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), 2014. 74 p. <http://www.revistasculturales.com/xinformes/EstudioRevistas2014.pdf>. [Consulta: 23 agost 2014].
Jo crec que a la majoria de lectors d'aquest blog no els cal que els presenti ARCE: una associació que agrupa 78 revistes espanyoles dedicades a temes culturals (amb un sentit ampli del concepte, des de música a arquitectura, passant per política o història). No hi són pas totes; però segurament les més interessants. Aquest sector de revistes, com la resta de revistes i la resta de projectes editorials, no passa per un dels seus millors moments des del punt de vista econòmic, a causa de la crisi que impera.
En part per això, des d'ARCE s'ha promogut la realització d'aquest informe (que ha portat a terme una empresa catalana) amb la intenció de conèixer millor la situació i les perspectives d'aquestes editorials en relació a l'entorn digital. L'objectiu és que aquest treball serveixi de punt de partida per facilitar l'adaptació a la nova situació.
La feina s'ha fet mitjançant una enquesta enviada als membres d'ARCE (que va ser contestada per 47 revistes), entrevistes amb 13 editors i una reunió de treball amb 6 editors. Dels resultats es constata que la majoria d'aquestes revistes (el 64 %) es publiquen simultàniament en paper i en digital; només un 6 % ho fan només en digital.
A la p. 56 de l'informe s'indiquen els serveis que les revistes ofereixen des de les plataformes web respectives. En dono les dades que em semblen més interessants des del punt de vista del bibliotecari que busqui feina com a col·laborador en revistes d'aquest tipus. El 25 % dels portals web no compten amb un cercador intern; només el 57 % ofereixen enllaços als autors i a altres recursos; la mateixa proporció de revistes ofereix el servei de butlletí de novetats. Només el 34 % tenen organitzada la recollida d'opinió dels lectors; només un 30 % compten amb un blog.
Pel que fa a projectes previstos o en marxa, crec que és interessant de saber que el 59 % de les revistes han començat o pensen fer-ho aviat la digitalització de continguts publicats prèviament en paper. El 64 % estan implicades en l'adaptació dels continguts digitals a dispositius mòbils de lectura. El 38 % trobarien interessant portar endavant una relació amb els lectors. El 21 % d'aquestes revistes no és present a les xarxes socials.
A la p. 64 hi ha una altra dada interessant, sobre el coneixement que tenen les revistes dels seus lectors digitals: només el 33 % declara tenir una comunitat de lectors i portar a terme accions per dinamitzar-la.
L'informe acaba amb la llista (només els títols) de les revistes que són membres de l'associació ARCE. Si volguéssim contactar amb elles, hauríem d'accedir al directori que es troba al web de l'entitat: http://www.revistasculturales.com/revistas/
Encara hi ha feina a fer, oi?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada