Joan Coromines, bibliotecari accidental

De Joan Coromines i Vigneux (1905-1997) crec que poca cosa puc dir que no se sàpiga. Es tracta, com tothom sap, d'una figura extraordinària de la filologia catalana de tots els temps, amb una enorme capacitat de treball i amb uns coneixements amplíssims, sense oblidar la seva insubornable posició política en favor de la nació catalana.

Fotografia de Joan Coromines,
publicada al web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Les seves obres magnes són el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (Barcelona: Curial: La Caixa, 1980-1991, 9 vol.), el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (Madrid: Gredos, 1980-1991, 6 vol.) i l'Onomasticon Cataloniae (Barcelona: Curial: La Caixa, 1989-1998. 8 vol.).

Però potser no és tan conegut del públic en general un parell de contactes que en Coromines va tenir amb activitats del nostre ram d'informació i documentació.

Per un cantó, durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939, concretament, pel juny de 1938 (quan en Coromines tenia 25 anys) el nostre personatge és destinat a la Secció d'Informació de l'Estat Major de l'exèrcit republicà, on treballa de traductor.

D'altra banda, una vegada acabada la guerra, ell i la seva família van haver d'emprendre el dur camí de l'exili. Temporalment a París, i tot seguit a l'Argentina, on aconsegueix una plaça de professor de llengua i literatura castellanes i de filologia a la Universidad Nacional de Cuyo (emplaçada a Mendoza), que s'inaugurava aquell mateix any (juliol de 1939). L'octubre de 1940, a més de dedicar-se a la docència, fou nomenat director de la biblioteca central de la universitat. Residí a Mendoza fins el novembre de 1945, quan s'embarca cap a Nova York, on la Fundació Guggenheim li havia concedit una beca d'un any.

Aquestes dades són obtingudes del treball de Narcís Garolera «Joan Coromines: notes per a una biografia», publicat dins del llibre De Verdaguer a Ferrater, del mateix autor (p. 235-236), publicat a Barcelona per l'editorial Angles, el 2012. També de la biografia de Joan Coromines disponible al web de la Fundació Pere Coromines.