La informàtica en núvol, camp d'especialització i de possible negoci

El concepte «cloud computing» s'ha de dir en català «informàtica en núvol» segons la Neoloteca del Termcat. La definició que en dóna aquest organisme normalitzador de la terminologia catalana és: «Sistema d'emmagatzematge i ús de recursos informàtics basat en el servei en xarxa, que consisteix a oferir a l'usuari un espai virtual, generalment a Internet, en què pot disposar de les versions més actualitzades de maquinari i programari.» El significat del concepte es pot ampliar amb la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cloud_computing

¿Qui no té avui en dia alguna informació personal al núvol? Molts tenim un compte de correu a Gmail o Hotmail o Yahoo. O tenim fotos a Flickr, o Picassa... Alguns mantenim un bloc... I compartim documents amb Google docs o tenim fitxers a Dropbox. En el nostre entorn ja són minoria els que no tenen compte a Facebook o a Twitter.

Malgrat el risc de manca de seguretat en les dades allotjades en servidors aliens, no hi ha dubte que la facilitat per accedir a la informació des de qualsevol ordinador i la possibilitat de compartir fitxers són dos bons al·licients per usar aquesta possibilitat.

A més, algunes empreses col·loquen «en núvol» una part del programari i de la informació pròpia. Així ho ha fet, per exemple, IBM, segons una notícia recent recollida per la Revista gestión documental fa unes setmanes.

Sobre les dades que tenim al núvol hi ha un article recent publicat a La vanguardia. I a El país va aparèixer el passat 10 de maig un article sobre les conseqüències mediambientals que comporta el manteniment de les grans infraestructures que contenen totes aquestes dades.

Aquest llarg preàmbul serveix per presentar un estudi que fa poquets dies s'ha posat en circulació sobre la informàtica en núvol.

Pérez San-José, Pablo (dir.). Estudio sobre el cloud computing en el sector público en España [en línia]. [Madrid]: Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación (INTECO), julio 2012. 173 p. <http://www.inteco.es/file/a6Cywl9gxru5f1Ez5MwRMA>. [Consulta: 17 jul. 2012].

L'INTECO és un organisme públic adscrit al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Aquest estudi presenta d'una manera força correcta el fenomen de la informàtica en núvol a Espanya, però també l'emmarca a escala internacional i en comenta la legislació que li afecta.

El seu objectiu principal és «conocer el posicionamiento y percepción de las entidades públicas españolas respecto del cloud computing». Es vol saber si existeix un model de decisió sobre l'adopció de serveis en núvol, la realitat actual i la intenció futura. Per assolir-ho s'han enquestat 500 responsables tecnològics d'entitats públiques espanyoles i s'han entrevistat amb profunditat experts nacionals pertanyents a diferents entitats de l'Administració pública.

Com dèiem, el treball comença amb una descripció detallada del fenomen, tot seguit es contextualitza a escala internacional i se'n presenta el marc normatiu. A continuació ofereix i valora les dades obtingudes de l'enquesta feta en diferents òrgans de l'Administració espanyola (central i autonòmica). Acaba amb unes recomanacions i les descripcions d'unes bones pràctiques d'àmbit internacional (amb exemples dels Estats Units, França, el Regne Unit, Japó...) i també estatal (només quatre casos, de Calp, Extremadura, Correus i Salamanca). Cita 16 títols a la bibliografia. Si voleu llegir una ressenya d'aquest treball feu un clic en aquest enllaç.

Casualment, poques setmanes abans de la publicació de l'estudi que acabem d'esmentar en va aparèixer un altre de la mateixa temàtica, que també mereixeria una ullada per qui estigui interessat en el tema.

Urueña, Alberto (coord.). Cloud computing [en línia]: retos y oportunidades. [Madrid]: Ministerio de Industria, Energía y Turismo, Ontsi, 2012. 341 p. <http://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/default/files/1-_estudio_cloud_computing_retos_y_oportunidades_vdef.pdf>. [Consulta: 19 juny 2012].

Si l'estudi anterior analitzava l'ús del fenomen en l'Administració espanyola, aquest se centra en les pimes (petites i mitjanes empreses) espanyoles. Com en el cas anterior, el treball comença amb una descripció prou completa i correcta del fenomen de la informàtica en núvol. Detalla els avantatges que hi poden trobar els particulars, l'Administració, les empreses... També assenyala els reptes i els possibles riscos.

La part específica, com diem, està dedicada a l'estudi del «cloud computing» per part de les empreses espanyoles petites i mitjanes. Se'n descriu l'ús actual, les motivacions i les expectatives, com també les tendències futures. Les dades s'obtingueren a partir d'una enquesta adreçada a 1.700 pimes repartides proporcionalment pels diferents sectors d'activitats, que fou distribuïda a l'octubre-novembre de 2011.

Hi ha també una part d'entrevistes amb profunditat amb experts, i un capítol dedicat a l'impacte econòmic del «cloud computing». La bibliografia consta de 69 referències.

El motiu perquè parli de la informàtica en núvol en aquest bloc és per la possibilitat que aquest nou entorn sigui un context de desenvolupament professional dels bibliotecaris. I en aquest cas, em plau molt poder dir que no parlo per parlar, sinó que existeix una iniciativa empresarial que ja està en marxa, i portada per bibliotecaris!

6TIC (http://www.6tic.es/) es presenta com «una empresa de nova creació emmarcada en un context mundial particular basat en l'anomenada “societat de la informació” i l'avenç continuat de les noves tecnologies.» Continuen: «6TIC neix amb la idea d'ajudar a les empreses creant i administrant el seu sistema d'informació i gestió documental mitjançant la tecnologia del cloud computing.»
Per cert, entre els productes que ofereixen hi trobem: «Aplicacions de negoci per Smartphones i Tablets».

Molta sort als companys de 6TIC: Martí Garcia, Oriol Granero, Dàrius Ill i Jordi Serra!!!

Les tecnologies a les empreses espanyoles

No fa gaires dies vaig deixar constància d’uns treballs que estudiaven el grau d’informatització de les empreses espanyoles: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/03/les-empreses-espanyoles-i-les.html. Avui ressenyo un altre estudi d’una temàtica similar, elaborat en aquest cas per un organisme oficial: l’ONTSI (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información), entitat estatal adscrita a l’empresa pública Red.es, que al seu torn s’inscriu dins del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.

Tecnologías de la información y las comunicaciones en las PYMES y grandes empresas españolas [en línia]. Alberto Urueña (coord.). [Madrid]: Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información, febrero 2012. 72 p. <http://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/default/files/informe__pymes_y_grandes_empresas_2012-vf.pdf>. [Consulta: 7 abril 2012]. ISSN 2172-8151.

Es tracta d’un informe anual, que començà a publicar-se el 2010. Després d’un breu resum de l’estructura empresarial a Espanya, analitza el grau d’informatització i connexió a Internet, l’ús de les tecnologies per part dels treballadors, els usos d’Internet, el grau d’informatització en el negoci (signatura digital, factures electròniques), el comerç electrònic i l’ús de la identificació per radiofreqüència.

L’estudi s’ha fet a partir d’una enquesta passada a 16.715 empreses (de 10 empleats o més). Les dades fan referència a l’any 2010 fins al gener de 2011.

El treball no ens aporta gaires sorpreses; però ens ajuda a consolidar i a concretar intuïcions que podíem tenir. Transcric aquí les dades més significatives des del meu punt de vista:

Del total de d’empreses que hi havia a Espanya el gener de 2011 (3.250.576), el 95,2 % són les anomenades «microempreses» (de 0 a 9 treballadors), és a dir, un total de 3.094.721. Pel que fa al nombre de treballadors, aquestes representen el 26,8 %.

Catalunya és la comunitat espanyola que té un major nombre de microempreses: 570.855 (el 18,4 % del total), seguida de Madrid (475.020) i d’Andalusia (471.917). De fet Catalunya és la comunitat amb un major nombre total d’empreses (601.801)
.
El 97,4 % de les empreses espanyoles tenen connexió a Internet, el 40,7 % accedeixen a Internet amb dispositius mòbils, el 74,9 % utilitzen algun tipus de programari de codi obert (les empreses grans, amb el dobre de percentatge que les petites). El 17,4 % de les empreses ofereixen formació en tecnologies al personal (les empreses grans, el 54,6 %).

De personal específic dedicat a les tecnologies, en tenen el 30,2 % de les empreses, si bé les empreses grans (de 250 o més treballadors) són les que en tenen en un percentatge més alt: el 76,3 %.

Les empreses amb pàgina web són el 67 % (3,1 punts més que en l’any anterior). El comerç electrònic és utilitzat majoritàriament per empreses de la indústria (57 %) i comerç majorista (18,6 %).

I per a què ens pot servir conèixer aquesta mena d’informes? Per fer-nos càrrec de la quantitat d’empreses que hi ha, per constatar el grau d’implicació que tenen amb les tecnologies i per veure que els bibliotecaris tenim un camp molt ample per explorar i introduir-nos, oferint els nostres serveis professionals.

Fins aviat!

La indústria dels continguts digitals, un sector en expansió

Fa pocs dies s'ha donat a conèixer una nova edició d'un informe anual que descriu i valora el sector dels continguts digitals a Espanya. Me n'he assabentat per Info-NET, un butlletí informatiu mensual de doc6: http://www.doc6.es/aspx/ProductsDetail.aspx?ambito=Publicaciones&id=98.

Es tracta d'aquesta publicació:

Informe anual de los contenidos digitales en España [en línia]: industria y hábitos de consumo. Elaborado por Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (ONTSI). 2011. Madrid: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, Red.es, 2011. 164 p. <http://estaticos.20minutos.es/adj/2011/11/23/1618.pdf?v=20111123131117>. [Consulta: 26 nov. 2011]. ISSN 2174-8926.

És la tercera aparició d'aquest informe anual, que presenta les dades principals de la indústria espanyola dels continguts digitals. L'entitat que l'elabora, l'ONTSI ha publicat altres informes que ja han estat objecte de comentari en aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/ONTSI

La informació està organitzada per sectors: videojocs, música, cine i vídeo, audiovisual, publicacions, i publicitat digital. També hi ha un capítol dedicat als hàbits dels consumidors de continguts digitals i un altre a un Pla d'Impuls dels Continguts Digitals.

El conjunt d'empreses espanyoles d'aquest àmbit supera les 9.000 (p. 149), de les quals s'ha seleccionat una mostra de 2.500 per demanar-los dades mitjançant una enquesta enviada per correu electrònic. Per conèixer els hàbits dels consumidors es feren més de 7.000 enquestes telefòniques (a tot el territori espanyol) el juny i juliol de 2011 (p. 151).

Per comprendre la importància d'aquest sector de l'economia, reprodueixo alguns fragments:

«La industria de los contenidos digitales en 2010 alcanzó una facturación de 9.125 millones de euros, lo que supone un 14,1 % más que en 2009 y un 51,2 % más que en 2008. Esta tendencia de crecimiento revela el potencial de esta industria y el papel clave que ostenta en la economía en general, y en el conjunto de los contenidos y servicios audiovisuales en particular.» (p. 7).

«El total de empresas de contenidos y servicios audiovisuales en España, ascendió a 9.484 en 2009 (último año disponible), lo que supuso un incremento del censo de empresas españolas del sector del 0,6 % respecto a 2008 y representa el 0,8 % de las empresas del sector servicios (INE, 2009)3. Este dato revela el buen estado de la industria y la firme apuesta del tejido empresarial español por el desarrollo de este tipo de actividad a pesar de la situación económica de los últimos años.» (p. 13).

«En España, el fenómeno de las redes sociales tiene una penetración entre la población general (de 16 a 74 años) del 41,6 %. Si se considera sólo la población internauta, la penetración sería del 55,6 %.» (p. 17).

Del capítol 6, dedicat a les publicacions:

«Los ingresos de las publicaciones digitales se elevaron hasta superar los 780 millones de euros en 2010, lo que supone un 6,3 % más que en el periodo anterior.» (p. 68).

«En España, más del 75 % de las empresas editoras emprendieron algún proyecto de digitalización durante 2010.» (p. 68).

«En el primer trimestre de 2011, el 8,4 % de los internautas españoles mayores de 14 años poseía un blog propio, cifra levemente superior a la registrada en 2009 y en 2010.» (p. 68).

«La digitalización de los fondos editoriales y los lanzamientos de libros electrónicos han contribuido a la creación de empleo dedicado a la parte digital del sector de las publicaciones. En términos de empleo, el 46% total dedicado al negocio digital corresponde a las actividades de edición de libros. Les siguen las actividades de edición de periódicos con el 37 % y otras actividades editoriales con el 12 %. El 5 % restante corresponde a la edición digital de revistas.» (p. 70).

«El libro electrónico se ha convertido en un elemento clave para el éxito de las publicaciones digitales. En 2010 la facturación del mercado de libros electrónicos alcanzó los 213 millones de euros, incrementando en un 2,5 % la cifra alcanzada el año anterior. Estas cifras acercan al subsector a la cabeza de la facturación total de las ediciones digitales si bien, su tasa de digitalización es del 7,8 %.» (p. 75).

Pel que fa als hàbits de consum de continguts digitals per part dels ciutadans:

«El 91,5 % de los españoles afirma consumir algún tipo de contenido digital, ya sea a través de Internet o utilizando algún dispositivo no conectado. Destaca el consumo de música con un 84,8 % y la visualización de películas que realiza un 81 % de la población. A pesar que la lectura de libros electrónicos no tiene una penetración elevada ésta se ha incrementado notablemente en 2011 hasta el 6,3 % de los individuos.» (p. 96)

El capítol 9 és dedicat a explicar el Plan de Impulso de los Contenidos Digitales, 2011-2015. (Com és evident, arran del resultat de les eleccions generals celebrades el passat 20 de novembre, ningú assegura que aquest pla segueixi en vigència en el futur...)

En l'estratègia del pla hi consten 10 objetius (p. 134):

1. Promover procesos innovadores TIC en las administraciones públicas.
2. Extender las TIC en la sanidad y el bienestar social.
3. Potenciar la aplicación de las TIC al sistema educativo y formativo.
4. Mejorar la capacidad y la extensión de las redes de telecomunicaciones.
5. Extender la cultura de la seguridad entre la ciudadanía y las empresas.
6. Incrementar el uso avanzado de servicios digitales por la ciudadanía.
7. Extender el uso de soluciones TIC de negocio en la empresa.
8. Desarrollar las capacidades tecnológicas del sector TIC.
9. Desarrollar las TIC verdes.
10. Fortalecer la industria de los contenidos digitales.

I també sis àrees d'actuació (p. 136 i ss.). Una d'elles, d'interès per als emprenedors que estiguin llegint aquest bloc:

«Impulso a la creación de nuevas empresas y modelos de negocio. [...] Esta área tiene como fin el fomento de la colaboración entre Universidades y empresas, así como impulsar empresas en fases embrionarias dentro de la industria a través de la creación de Centros de Excelencia.» (p. 138-139).

Molts d'aquests fragments em donen peu a imaginar alguna possibilitat de negoci per a un bibliotecari. No ho veieu així? Potser exagerant podríem dir que allà ho hi hagi dígits hi ha d'haver un bibliotecari per organitzar-los. Si això és cert hem de comptar que d'ara endavant caldrà que estiguem amatents a «buscar-nos la vida» també entre les empreses que generen i comercialitzen continguts digitals.