Ara fa cinquanta anys...

Els lectors fidels d’aquestes humils pantalles ja saben que de tant en tant ens agrada girar la vista enrere, per recordar d’on venim, sense perdre de vista cap on anem.

Tinc la sort de posseir una col·lecció quasi completa de la revista Biblioteconomía (ISSN 0006-1778), que va publicar l’Escola de Bibliotecàries –la institució que ens precedeix en la història– entre 1944 i 1976. Són trenta anys de producció tècnica i científica de diverses generacions de professionals que l’Escola va anar llançant al món professional.

L’Aurora Vall en fa una descripció al començament del seu article:

Vall Casas, Aurora. «La revista Biblioteconomía (1944-1976) [en línia]: o com l'anàlisi del contingut i els llenguatges documentals interessaven als professionals de l'època». BiD, núm. 13 (des. 2004). <http://bid.ub.edu/13vall.htm>. [Consulta: 19 oct. 2013].

Actualment se’n troben ací i allà alguns exemplars a la venda, al mercat de segona mà. Però es pot consultar en moltes biblioteques. Fa un parell d’anys, els sumaris de Biblioteconomía van ser incorporats a Dialnet, de manera que es poden consultar còmodament: http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=13896. Malauradament, de moment no estan disponibles els textos complets dels articles.

Doncs bé, avui em plau aturar-me cinc minuts en la contemplació del número doble 57-58, corresponent a l’any 1963, és a dir, ara fa cinquanta anys: http://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?codigo=259425

Són 13 treballs en total, que inclouen temàtiques i autors molt variats. Per començar, un parell sobre història del llibre: «Un ejemplar de "Kempis" de 1551», de Concepció Guarro (de la Biblioteca de Catalunya), «Autores españoles en las prensas italianas de los siglos XV a XVIII», de Felip Mateu i Llopis (director de l’Escola i de la Biblioteca de Catalunya).

Tot seguit un treball que ens mostra com la cooperació ha estat de sempre una manera de treballar de les biblioteques d’aquí: «Estado actual del Catálogo colectivo de publicaciones periódicas de las Bibliotecas de Barcelona», per Carme Ribé.

I a continuació un petit monogràfic de cinc treballs sobre un aspecte innovador per l’època: la documentació. El primer, a càrrec de Maria Serrallach, «Centros de documentación». Tot seguit, «La documentación y las bibliotecas especializadas», per Mercè Rossell; «Documentación, información: aplicaciones prácticas en nuestras bibliotecas», per Teresa Rovira; «Documentación e información en las bibliotecas populares», per Antònia Montmany, i finalment, «La información en las bibliotecas generales», de M. Teresa Boada Vilallonga.

Us heu adonat com els termes «informació» i «documentació», que designen l’actual grau, ja figuraven en aquests treballs de fa cinquanta anys...?

Tot seguit un article sobre un servei especial: «Los bibliobuses de Barcelona», de Montserrat Marmer. I un altre de caire internacionalitzador: «Tendencias de la biblioteconomía inglesa actual», per Rosa Ricart Ribera.

Per anar acabant, un treball que es publicava cada any, la crònica de la trobada de (quasi) totes les bibliotecàries  diplomades per l’Escola, que tenia lloc pels volts de Nadal a la Biblioteca de Catalunya: «La XL Reunión de bibliotecarias de la Escuela de Barcelona».

Acaba el número una tria de «Guías de lectura» elaborades per diferents biblioteques i la «Crónica bibliográfica» amb petites notes sobre novetats professionals.

Ens podem sentir ben orgullosos de la nostra història.

La Facultat ha canviat de nom

Aquest blog, que modestament pretén entretenir i il·lustrar els estudiants actuals, els joves bibliotecaris i el públic en general, desitja avui fer una excursió en el temps per comentar els canvis de nom que la Facultat ha experimentat en els seus quasi cent anys d'història.

Alumnes de tercer curs de l'Escola de Bibliotecàries, amb Jordi Rubió (1933).
Font: http://www.ub.edu/bid/16estivi.htm

Principalment extrec les dades de la publicació d’Assumpció Estivill:

Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva [en línia]: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: 1915-2005. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2006. [56] p. <http://www.ub.edu/biblio/docs/cataleg.pdf>. [Consulta: 21 des. 2012]. ISBN 84-475-3071-X.

Quan el nostre centre fou creat per la Mancomunitat de Catalunya, l’octubre de 1915, fou batejat com a Escola Superior de Bibliotecàries, nom que alternava amb una variant més curta: Escola de Bibliotecàries.

Al període de la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930) els ensenyaments s’integraren en una institució d’un abast més ampli: Escuela Superior de la Mujer, que pertanyia a la Diputació de Barcelona.

Durant el període de la Generalitat Republicana, del 1930 al 1939, es tornà als orígens: Escola de Bibliotecàries.

Quan Espanya canvià de règim amb la victòria del bàndol franquista, el 1939, la llengua castellana fou l’única oficial, de manera que ens diguérem Escuela de Bibliotecarias. Aquesta denominació perdurà fins a les acaballes del règim, el 1974, en què es catalanitzà i es modificà en Escola de Bibliologia.

Arribem ja a l’època moderna: quan el 1982 definitivament els nostres estudis havien estat reconeguts oficialment dins de la universitat –gràcies en bona part a la iniciativa dels professionals catalans– ens passàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació. Fins aleshores el títol que obtenien els alumnes que acabaven era atorgat per la Diputació de Barcelona: tenia molt de prestigi social, però cap oficialitat universitària. A partir del 1982 l’Escola continuava essent de la Diputació, però era un centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

De seguida incloguérem dins de la nostra denominació el qui fou l’ànima de la institució: Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.

La integració plena a la universitat, com un centre més, no s’esdevé fins el 1997. A partir d’aquesta integració perdérem del nostre nom en Jordi Rubió i ens tornàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació.

Un parell d’anys més tard, el 1999, quan començàrem a impartir la llicenciatura de segon cicle de Documentació, ens convertírem en facultat, i adoptàrem el nom que portem fins ara: Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Serà aquesta la darrera denominació?

A l’Estat espanyol la majoria de centres universitaris on s’imparteixen els nostres ensenyaments han anat canviant el nom. La majoria van començar com a escoles universitàries de Biblioteconomia i Documentació. Quan es va implantar la llicenciatura de documentació van passar-se a anomenar facultats de Biblioteconomia i Documentació. En algunes universitats, però, no es va arribar mai a crear un centre propi per als nostres estudis. Amb el pas dels anys i el descens de matrícula, moltes facultats han incorporat nous ensenyaments i han ampliat l’abast temàtic del seu nom. El mapa actual és el següent:

Alcalá de Henares: Facultad de Filosofía y Letras (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Facultat de Ciències de la Comunicació (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (hi imparteixen el màster d’Arxivística i Gestió de Documents)

Barcelona-UB: Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Barcelona-UOC: Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

La Corunya: Facultad de Humanidades y Documentación

Extremadura: Facultad de Ciencias de la Documentación y la Comunicación

Granada: Facultad de Comunicación y Documentación

Lleó: Facultad de Filosofía y Letras

Madrid-Carlos III: Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación

Madrid-Complutense: Facultad de Ciencias de la Documentación

Múrcia: Facultad de Comunicación y Documentación

Salamanca: Facultad de Traducción y Documentación

Saragossa: Facultad de Filosofía y Letras

València: Facultat de Geografia i Història


Com podeu comprovar, la Facultat de la UB és l’últim centre universitari a Espanya amb un nom format exclusivament amb la denominació de la nostra àrea de coneixement. Fins quan?

Maria Cugueró (1915-2012), descansi en pau

El mes d’agost passat dedicàvem una entrada a Maria Teresa Boada, bibliotecària que ens deixà a l’edat de 96 anys: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/en-la-mort-de-m-teresa-boada.html

Avui l’actualitat ens porta a glossar una altra d’aquelles «noies» que estudiaren en una Escola singular i privilegiada: l’Escola de Bibliotecàries. Maria Candelària Cugueró i Conchello, nascuda a Barcelona el 6 de gener del mateix any que la Boada, 1915. Eren companyes de la XX promoció de l'Escola. Les nou noies que la composaven van acabar els tres anys de la carrera el 1937. Llavors la Maria tenia 22 anys i el país es trobava en plena guerra civil. La Maria va morir el passat dijous, 15 de març de 2012.

Maria Cugueró. Foto extreta de l'entrevista
publicada a Item esmentada més avall (2006)

Què podríem dir de la Maria que pugui tenir relació amb aquest bloc, defensor del present i del futur de la professió de bibliotecari?

Podríem parlar de la seva tesina de final de la carrera, amb un tema certament innovador per als anys 30. Es titula Què podria ésser una biblioteca de referència a les populars de Catalunya.

Potser podríem comentar la seva participació activa en el Servei de Biblioteques del Front, feina que li devia semblar una barreja entre aventura i servei professional (tot i que ella treballava a la central de Barcelona). Aquest Servei, creat per la Generalitat per facilitar la lectura als fronts i als hospitals durant la guerra civil, ha estat estudiat en un llibre publicat el 1995 del qual precisament ella és coautora, juntament amb Teresa Boada i Vicenç Allué –un bibliotecari molt més jove, que acabà la carrera els anys 80–. També se’n parla en un vídeo editat per la Biblioteca Nacional d’Espanya el 2005 en ocasió d’una exposició sobre biblioteques en temps de guerra. Hi veureu la Maria Cugueró fent-hi unes sentides declaracions:

 

 

Per cert, ja que surt el tema, recomano a qui hi pugui estar interessat que no deixi de visitar una exposició al Palau Moja que s’inaugura demà i que restarà oberta fins el 13 de maig: «Un país de lletres: el lector, l’autor, l’obra i la Institució de les Lletres Catalanes».

Podríem esmentar la seva vitalitat i energia... i les ganes d'estar al dia: amb més de 80 anys va instal·lar-se Internet a casa i el feia servir amb prou agilitat!

Però em quedaré amb una frase breu de la mateixa Maria Cugueró, que escrigué en una nota necrològica d’una altra bibliotecària, Justa Balló:

«És curiós de reflexionar com aquest segell de "bibliotecària" ens marca. L'Escola, des dels temps d'Eugeni d'Ors fins als nostres temps, i espero que en els de demá, ens donà un lligam especial; aquesta paraula ens agermana i fa que siguem com un "clan" internacional.»
«En record de la companya Justa Balló i Salvà, (1899-1993)». Item, 12 (1993), p. 168-170, disponible també a: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22427/22261

Realment, subscrivim una per una les seves paraules, i desitgem que aquesta sintonia entre tots els bibliotecaris romangui per sempre.

Per acabar, recomano la lectura d’una entrevista a Teresa Boada i Maria Cugueró que es va publicar a la revista Item fa uns anys:

Ventura, Núria; Gascón, Jesús. «Maria Teresa Boada i Maria Cugueró: "Érem tan, tan innocents..."». Item, núm. 44 (set.-des. 2006), p. 113-132. Disponible també en línia a http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/58049/129143

La nostra Facultat, una de les més antigues del món?

Sembla un contrasentit que en un bloc dedicat al present i al futur de la professió de bibliotecari hi hagi una entrada que parli del passat... El motiu és que d’aquí a uns anys, en la futura data de 2015, celebrarem (si encara som vius) el primer centenari de la creació de la Facultat.

Imatge obtinguda de l'article d'Assumpció Estivill publicat a BiD, núm. 16 (juny 2006)

Tot i que, estrictament parlant, la Facultat tal com es diu ara es va crear l’agost de 1999. Però tots sabem que aquesta creació no sorgeix del no res: consisteix en la transformació d’una escola universitària que ja existia, que al seu torn era la successora d’una altra, i una altra... Si ens remuntem a l’origen de la història arribem al 1915, any en què la Mancomunitat de Catalunya creà l’Escola Superior de Bibliotecàries. Així doncs, falten quatre anys pel centenari.

Aquests són els documents legals fundacionals:

Decret de creació de la Facultat actual (2009): http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=197917&type=01&language=ca_ES 

Decret de creació de l’Escola Universitària dins de la UB (2009): http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=187112&type=01&language=ca_ES 

Decret de creació de l’Escola Universitària, de titularitat de la Diputació, adscrita a la UB (1982): http://www.boe.es/boe/dias/1982/02/08/pdfs/A03124-03124.pdf

“Projecte d'acord sobre la instal·lació a Catalunya d'un sistema de biblioteques populars" . Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, any 2, núm. 4 (gen.-agost 2015), p. 122-130. Disponible (el número sencer) a: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=531&anyo=1915. 

Si consulteu aquest document, fixeu-vos especialment en la p. 128, «Personal de les biblioteques populars» i 128-129, «De l’Escola Especial de Bibliotecàries».

Els primers temps de la nostra institució (de 1915 a 1939) han estat perfectament estudiats per Assumpció Estivill, en la seva tesi doctoral, que es publicà ja fa uns anys:

Estivill i Rius, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries: 1915-1939. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992. 508 p. (Quaderns de treball; 12). ISBN 84-7794-176-9. Exemplars a les biblioteques públiques.

De sempre s’ha dit que la nostra Escola és una de les més antigues que existeixen en actiu al món. He volgut comprovar si realment ocupem un lloc d’honor en aquest rànquing d’antiguitat, en què el número 1 correspon a l’escola fundada per Melvil Dewey el 1886 als Estats Units. Us avanço el resultat: no som pas al podi.

Donat que la primera escola de bibliotecaris és d’Estats Units, he començat per identificar les escoles que s’anaren fundant en aquell país fins al 1915 (data en què comencem nosaltres). Ho he fet a partir de l’article d’una enciclopèdia especialitzada:

Richardson, John V. «Library Science in the United States [en línia]: early history». En: Encyclopedia of Library and Information Sciences. 3rd ed. New York: Taylor & Francis, 2009, p. 3440-3448. Disponible també en línia des del campus UB (la 4a ed., de 2018) a: https://www-taylorfrancis-com.sire.ub.edu/books/9781466552609/chapters/10.1081/E-ELIS4-120043738.

Extrec les notícies que ens interessen d’un apèndix que hi ha al final de l’article i afegeixo, entre claudàtors, comentaris sobre la seva existència actual.

1886, July: Dewey announces his school will open in October at Columbia College. 1887, 5 January: First class in library economy offered at Columbia College. [El 1889 aquesta escola va ser traslladada a la New York State Library in Albany; després tornà a Columbia, però tancà les portes el 1993].

1890, June: Pratt Institute, Brooklyn offers its first class in cataloging followed by library economy courses. [Aquest centre continua: http://www.pratt.edu/academics/information_and_library_sciences/about_sils/]

1891: Drexel Institute started offering library economy courses. [També continua: https://drexel.edu/cci/academics/graduate-programs/library-information-science/library-science-graduate-program-major/ La mateixa universitat citava el 1892 com a data de creació dels estudis: https://web.archive.org/web/20170619084305/http://drexel.edu/cci/academics/programs/graduate-programs/ms-in-library-and-information-science]

1893, September: Armour Institute Library Class first term under direction of Katharine L. Sharp in Chicago. 1897: Transfer of the Armour Institute to University of Illinois, Urbana. [Encara continua: http://www.lis.illinois.edu/ concretament: https://ischool.illinois.edu/our-school/history].

1896: Syracuse University establishes Library School. [També continua: http://ischool.syr.edu/ https://ischool.syr.edu/about/history/] El treball de Richardson citat més amunt, apunta (p. 3.445) que aquest centre es fundà el 1905; però les fonts de la universitat mateixa citen l'any de 1896 en diversos llocs (amb una refundació posterior el 1974).

1898, August: New York State Library’s Library School offers specialized instruction for law, medical, education, and engineering librarians. [Sembla que no continua]

1901: Carnegie Library of Pittsburgh establishes Training School for Children’s Librarians [Sembla que no continua].

1902, August: Four year library training class announced by Simmons College, Boston. [Continua: http://www.simmons.edu/gslis/ https://www.simmons.edu/academics/colleges-schools-departments/schools-departments/slis/careers

1903: New York Public Library establishes training class; Western Reserve receives endowment for library school from Andrew Carnegie. [Sembla que no continua]

1905: University of Washington offers their first annual summer school for library training. [Continua: http://ischool.uw.edu/ https://ischool.uw.edu/about/history]

A banda dels Estats Units, hi ha altres països que també compten amb una llarga tradició de formació bibliotecària. En dono uns quants exemples, sempre de centres fundats abans del 1915.

Portugal, 1887

«Em 1887 criou-se a Inspecção-Geral das Bibliotecas e Arquivos Públicos e o Curso Superior de Bibliotecário-Arquivista, pelo que Portugal foi dos primeiros países a dar uma educação científica aos profissionais desses estabelecimentos. As matérias estavam repartidas em dois grupos: as disciplinas gerais professadas no Curso Superior de Letras de Lisboa, enquanto as disciplinas técnicas eram ministradas na Biblioteca Nacional de Lisboa e no Arquivo da Torre de Tombo. Em 24 de Dezembro de 1901 surgiu nova reforma que alargou o curso para três anos, com novas disciplinas gerais, enquanto nas técnicas se incluiu apenas a Paleografia, sendo necessário para a nova matrícula, o Curso complementar dos liceus. [...] A disciplina de Paleografia que havia sido criada no ensino em 24 de Dezembro de 1901 por Decreto de 21 de Dezembro de 1932 vai ser transferida para o Curso Superior de Bibliotecário-Arquivista ministrado na Faculdade de Letras de Lisboa».

Gonçalves, Carlos César Correia; Abdul Satar, Edna. «Evolução da Documentação em Portugal e a formação dos seus profissionais». Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación (1r: 2000: Madrid). Teoría, historia y metodología de las ciencias de la documentación (1975-2000), p. 239-242. <https://revistas.ucm.es/index.php/CDMU/article/view/68843>. [Consulta: 7 set. 2021].

Brasil, 1911

«O Curso de Biblioteconomia da Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro (UNIRIO) foi o primeiro a ser fundado na América Latina e o terceiro no mundo [sic], sob a égide da Biblioteca Nacional brasileira em 1911, originalmente para atender demanda interna de funcionários. [...] Em 1944, os Cursos foram reformulados, objetivando a formação de bibliotecários para quaisquer tipos de bibliotecas. Na década de 1960, atendendo s exigências da Documentação Científica, o Curso ampliou seu currculo e foi reconhecido como formação em nível superior conforme o Decreto n. 550, de 1 de fevereiro de 1962.»

Projeto pedagógico do curso de bacharelado em biblioteconomia [en línia]. Rio de Janeiro: Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro, Escola de Biblioteconomia, 2010. 86 p. <www2.unirio.br/unirio/cchs/eb/copy_of__Projeto. [Consulta: 21 març 2015].

Rússia, 1913

«Commemorating an 80th anniversary of library training courses foundation in Russia describes the events which lead to an opening of a librarianship department at the Moscow University in April 1913.»

Abramov, K.I. «U istokov bibliotechnogo obrazovaniya v Rosii». [At the cradle of library education in Russia]. Nauchnye i Tekhnicheskie Biblioteki, 5 (1993), p. 56-59.

Filipines, 1914

El 1914 la Universitat de Filipines (dins del College of Liberal Arts) va oferir els primers cursos de Biblioteconomia al seu país. El 1917 la formació va prendre cos (amb un pla d’estudis de quatre anys), i de manera continuada anà fent aquesta formació (amb el lapse d’interrupció obligat per la segona Guerra Mundial, entre 1942 i 1946). Finalment, el març de 1961 es va crear un centre independent, l’Institute of Library Science, que canvià de nom el 2002 pel d’Institute of Library and Information Science, i finalment el 2007 tornà a canviar la denominació per l’actual: School of Library and Information Studies.

«About the UPSLIS» [en línia]. En: UPSLIS: UP School of Library and Information Studies. Quezon City: UP School of Library and Information Studies. http://upslis.info/?page_id=35. [Consulta: 25 agost 2011].
«History of the Association» [en línia]. En: UP Library Science Alumni Association. Quezon City, University of the Philippines, School of Library and Information Studies. http://sites.google.com/site/uplsaa60/about. [Consulta: 25 agost 2011].

Pakistan, 1915

«[...] in 1915, the first training class for librarians was started by Asa Don Dickinson (1876-1960), an American librarian at the University of the Panjab. In fact, this was the first formal course conducted within the walls of any University in Asia. It was a certificate course of four months duration and open to all who wished to adopt librarianship as a career. Asa Don Dickinson wrote about the students, enrolled in the first batch, that there were thirty men who were mainly the librarians of colleges of the University.»

«Pakistan [en línia]: library education in Pakistan». International library review, vol. 3 (1971), p. 83-88.

UN CAPÍTOL ESPECIAL MEREIX LA FORMACIÓ EN ARXIVÍSTICA

Itàlia, Nàpols, 1811

«La Scuola dell'Archivio di Stato di Napoli fondata nel 1811 con lo scopo di curare la preparazione del personale dei Regi Archivi, pur conservando il suo compito originario di preparare alla professione il personale scientifico dell'Amministrazione archivistica, è oggi aperta agli allievi esterni.»

https://www.archiviodistatonapoli.it/formazione/la-scuola-apd/

França, Ecole nationale des Chartes, 1821
«La fondation de l’École des chartes correspond à la redécouverte de la civilisation médiévale par la première vague romantique. Envisagée par Napoléon Ier, elle fut créée par une ordonnance de Louis XVIII du 22 février 1821. Le but de la nouvelle institution était alors de former des jeunes gens capables d’organiser les dépôts de documents issus des confiscations révolutionnaires et de renouveler l’histoire nationale».

http://www.enc.sorbonne.fr/presentation-ecole-nationale-des-chartes

Itàlia, Torí, 1826

«La scuola, erede di una lunga tradizione, fondata nel 1826 con lo scopo di curare la preparazione del personale scientifico dei Regi Archivi, è oggi frequentata prevalentemente da allievi esterni.»

http://archiviodistatotorino.beniculturali.it/la-scuola/

Itàlia, Palerm, 1843

«Le carte del Grande archivio, fissava il decreto del 1843, avrebbero dovuto essere suddivise nelle seguenti classi principali: diplomatiche, giudiziarie, amministrative. In parallelo alle norme napoletane, anche l’istituto archivistico palermitano avrebbe ospitato una cattedra di paleografia».

http://www.archiviodistatodipalermo.it/files/pubblicazioni/file/studi7.pdf.

Itàlia, Venècia, 1854

«La Scuola, fondata nel 1854 e avviatasi nell'aprile del 1855, è tra le più antiche scuole d'archivio d'Italia.»

http://www.archiviodistatovenezia.it/web/index.php?id=25 

Itàlia, Florència, 1856

«Nel caso fiorentino, la Scuola, tralasciando i suoi significativi ma più lontani precedenti settecenteschi, fu organizzata nel neo istituito Archivio centrale di Stato nel 1856 dal suo fondatore, Francesco Bonaini, per offrire agli "apprendisti" dell'Archivio la preparazione scientifica di alto profilo necessaria allo svolgimento del loro lavoro.»

http://www.archiviodistato.firenze.it/asfi/index.php?id=5

Itàlia, Càller, 1877

«Il primo corso fu inaugurato il 13 novembre 1877 in una sala del palazzo regio, allora sede dell'Archivio, ma nel corso degli anni l'attività didattica subì varie interruzioni.»

http://www.archiviostatocagliari.it/index.php?option=com_content&view=article&id=42&Itemid=36

Itàlia, Bolonya, 1890

«La Scuola di archivistica, paleografia e diplomatica dell'Archivio di Stato di Bologna, istituita nel 1890, è una delle 17 scuole attualmente attive presso altrettanti Archivi di Stato.».

http://www.archiviodistatobologna.it/it/scuola

Antecedents anteriors a 1915, però sense continuïtat

Alemanya, 1571

«La institución docente que seguramente constituye el paradigma más cumplido de los de una tradición recurrente en las enseñanzas académicas de la Archivística fue la Escuela de Marburg, con sus tres estadios históricos diferentes. Se la documenta en el año 1571, luego fue recreada con el mismo nombre de Archivschule Marburg como escuela prusiana de Archivística, aunque sólo duró hasta 1904, y finalmente vuelve a abrirse en 1947 como escuela para toda Alemania Occidental con el nombre de Archivschule Marburg-Institut für Archivwissenschaft».

Martín Fuertes, José Antonio. «La evolución de la Archivística como disciplina en España (años 1975-2000)». Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación (1r: 2000: Madrid). Teoría, historia y metodología de las ciencias de la documentación (1975-2000), p. 698. Disponible també en línia a: https://revistas.ucm.es/index.php/CDMU/article/view/68901

Alemanya, 1782

«[...] la creación de centros oficiales de enseñanza de la archivística y la introducción de ésta en algunas universidades europeas. Pionera fue la alemana de Maguncia en el año 1782. [...] » [Actualment no n’hem trobat rastre].

Idem, p. 697.

Alemanya, 1821

« [...] En 1821 el rey Maximiliano I creará una Escuela de Archivística en Munich dependiente de la Dirección General de los Archivos de Baviera.» [Tampoc sembla que existeixi pas, avui en dia]

Idem, p. 697.

Espanya, 1856

«En España la institución académica equivalente surgida a favor de estos impulsos favorables fue la Escuela Superior de Diplomática, nacida en 1856 al amparo de la Real Academia de la Historia, con la finalidad de formar archiveros-bibliotecarios.» [Va tancar-se el 1900].

Idem, p. 698.
Pasamar Alzuria, Gonzalo; Periró Martín, Ignacio. La Escuela Superior de Diplomática: los archiveros en la historiografía española contemporánea. Madrid: ANABAD, 1996. ISBN 84-88716-20-6.

Alemanya, 1886

«A l'Université Georg-August de Göttingen a été créée en 1886 une chaire de bibliothéconomie pour le directeur de la bibliothèque universitaire, Karl Dziatzko (1842-1903). Son successeur à la bibliothèque, Richard Pietschmann (1851-1923) fut nommé de 1903 à 1923 à cette chaire. A son décès, la chaire fut transférée à l'Université Friedrich Wilhelm de Berlin où elle fut supprimée en 1924 pour des raisons économiques. [...] En 1974, à la Faculté des lettres de l'Université de Cologne, une chaire fut créée pour la bibliothéconomie ; les cours commencèrent le semestre d'été de 1975.»

Kaegbein, Paul. «L'enseignement de la bibliotheconomie [en línia]: le programme de l'Universite de Cologne». Bulletin des Bibliotheques de France, tom 26, no. 9-10 (October 1981). http://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-1981-09-0535-002. [Consulta: 24 agost 2011].

Canadà, 1904, 1911

«One hundred years ago, in the summer of 1904, the first formal library education program in Canada began at McGill University.» [Sembla que no tingué continuïtat].

https://www.exlibris.ca/lib/exe/fetch.php?media=wiki:newsletters:elan_special_summer_2004.pdf

«1911. Toronto Public Library offers the first library training course in Ontario (però sembla com si no tingués continuïtat)

1928. The University of Toronto establishes Ontario's first formal library school with a full-year academic program in Library Science».

https://ischool.utoronto.ca/about-us/legacy-of-excellence/

CENTRES QUE EXISTEIXEN ACTUALMENT, PERÒ FUNDATS DESPRÉS DE 1915

Dinamarca, 1918

«The first training of persons in charge of public libraries was established in 1918 by the Government Public Library Committee (Statens Bogsamlingskomitt), and the course was of three months duration.»

Kirkegaard, Preben. «Denmark: the Royal School of Librarianship, Copenhagen». International Library Review, vol. 3 (1971), p. 77-81.

Regne Unit, 1919

Al Regne Unit, el centre més antic que donà formació professional de nivell superior va ser fundat el 1919, l’actual School of Library, Archive and Information Studies (SLAIS) de la University College London (UCL).

Dawson, Andy; Brown, David. «Towards 100 years of educating the information professions at UCL SLAIS». Aslib proceedings, vol. 58, issue 1/2 (2006), p. 6-9. Disponible també en línia (prèvia subscripció) a http://www.emeraldinsight.com/journals.htm?issn=0001-253x&volume=58&issue=1&articleid=1546222&show=html.

Xina, 1920

A Wucghang es va fundar el 1920 la Books Division de la Universitat de Boone. El 1929 va passar a denominar-se la Boone Library School. El 1953 s'integrà a la Universitat de Wuhan i va esdevenir el Departament d'Informació i Documentació d'aquesta Universitat. El 1984 se li va tornar a canviar el nom: School of Library and Information Science of Wuhan University. I el 2001, el seu nom canvià definitivament pel que encara té: School of Information Management of Wuhan University.

School of Information Management (Wuhan University). School of Information Management [en línia]. Hubei: School of Information Management, cop. 2015. <http://sim.whu.edu.cn/English/About_Us.htm>. [Consulta: 6 feb. 2019].

Índia, 1937

«Ranganathan established the first full-time, academic extension course in 1937, in Madras University».

Mortezaie, Lila; Naghshineh, Nader. «A comparative case study of graduate courses in library and information studies in the UK, USA, India and Iran: lessons for Iranian LIS professionals». Library review, vol. 51, no. 1 (2002), p. 14-23. Disponible en línia (prèvia subscripció) a: http://www.emeraldinsight.com/journals.htm?articleid=859670&show=html.

Indonèsia, 1952

On October 15, 1952 the Ministry of Education and Culture established a course called Kursus Pendidikan Pegawai Perpustakaan (KPPP) or Training Course for Library Staff».

Sulistyo-Basuki, L. «Information technology and library education in Indonesia». Education for Information, vol. 17 (1999), p. 353-361. Disponible en línia (prèvia subscripció) a: https://content-iospress-com.sire.ub.edu/articles/education-for-information/efi00675.

Iran, ca. 1970

«Modern librarianship in Iran is about 30 years old.»

Idem.

Sud-àfrica, 1933

«Between 1933 and 1965 the S.A.L.A. conducted correspondence courses and examinations in librarianship.»

Immelman, R.F.M. «South Africa: professional education of librarians in South Africa». International Library Review, vol. 3 (1971), p. 89-95.

Finlàndia, 1971

«The oldest LIS research institutions [of the Nordic countries]: the University of Tampere (UTA) department, established in 1971».

Åström, Fredrik. «Formalizing a discipline: the institutionalization of Library and Information Science research in the Nordic countries». Journal of Documentation, vol. 64, no. 5 (2008), p. 726. Disponible també en línia –prèvia subscripció– a: https://www.researchgate.net/profile/Fredrik_Astrom/publication/233541258_Formalizing_a_discipline_The_institutionalization_of_library_and_information_science_research_in_the_Nordic_countries/links/0fcfd50be0567b9636000000/Formalizing-a-discipline-The-institutionalization-of-library-and-information-science-research-in-the-Nordic-countries.pdf.

Marroc, 1974

«[...] formal education for professional library and information work in Morocco since the foundation in 1974 of the Ecole des Sciences et de l'Information (ESI), Rabat.»

Loughridge, Brendan. «Library and information science education in Morocco: notes on a recent visit». Journal of education for Library and Information Science, vol. 28, no. 1 (July 1987).

Aquesta recopilació de dades no és ni de bon tros exhaustiva. Exposo els casos que he anat trobant una mica per atzar, sense una metodologia molt rigorosa.

El que volia comprovar era si el nostre centre es podia considerar un dels pioners en el món, i està clar que no: com a mínim hi ha uns 10 centres que ens guanyen... (sense comptar els especialitzats en arxivística).

Tanmateix, també ha estat una oportunitat per visitar els llocs web d'alguns centres, per agafar idees...

Fins la propera!

En la mort de M. Teresa Boada

M. Teresa Boada i Vilallonga, bibliotecària titulada el 1937, va morir el passat 26 d’agost de 2011, a l’edat de 96 anys. Que descansi en pau.

Aquest blog es dedica a parlar de temes professionals actuals i futurs i no sembla lògic que una defunció sigui el motiu d’una entrada. Però buscant informació sobre la Sra. Boada he trobat una petita perla que reflecteix força bé el pensament d’aquesta bibliotecària de soca-rel i que resulta en alguns extrems plenament vigent en els temps actuals.

Es tracta d’una intervenció de M. Teresa Boada en una jornada d’estudi que tingué lloc el 18 de febrer de 1977 a la Biblioteca de Catalunya. La jornada duia un títol força rellevant (i amb una temàtica molt lligada a aquest bloc): «Seminari sobre la Professió del Bibliotecari».

La Diputació de Barcelona fou l’amfitriona de l’acte (ja deveu saber que en aquella època la Biblioteca de Catalunya depenia de la Diputació) i rebé el patrocini de la Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural i de la Dirección General de Universidades; a més hi col·laborava l’ANABA i l’Associació de Bibliotecàries.

Posem-nos en context: al febrer de 1977 encara no feia un any i mig que havia mort al llit el dictador Franco i la Generalitat de Catalunya no seria restablerta fins el setembre d’aquell any. Estàvem en plena transició democràtica vers una democràcia plena d’il·lusions, però amb moltes incerteses. L’Escola de Bibliologia (que és com es deia llavors la nostra Facultat) pertanyia també a la Diputació de Barcelona i els seus estudis no tenien caràcter oficial. La carrera de bibliotecari no existia dins de la universitat espanyola: no s’havia creat.

La integració dels estudis dins del sistema universitari havia estat reivindicada llargament pel col·lectiu professional (bàsicament, català), però no acabava de desencallar-se per part dels organismes competents. La celebració d’aquest seminari, amb el suport de l’autoritat administrativa, segurament que devia significar un pas endavant en aquest sentit.

Reprodueixo tot seguit alguns fragments del parlament de la M. Teresa Boada, però us convido que el llegiu sencer, puix que es troba disponible en línia:

Boada, M. Teresa. «Intervenció de M. Teresa Boada». Butlletí de l’Associació de Bibliotecàries, any 3, núm. 1 (març 1977), p. 30-33. Disponible també en línia a: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiBibliotecaries/article/view/73859/85656.

«Des del 1915 l’Escola de Bibliotecàries segueix una línia ininterrompuda. Hi ha canvis d’allotjament, de professorat; els programes d’estudis varien d’acord amb l’evolució bibliotecària, però l’Escola no deixa mai de funcionar i cada un d’aquests 61 anys en surten noves promocions.

Com he explicat en començar, les bibliotecàries estaven destinades a exercir a les Biblioteques Populars de la Mancomunitat. La seva formació tècnica i cultural estava, doncs, pensada perquè treballessin en un determinat tipus de biblioteca: cultura general, amb predomini de les disciplines humanístiques, tècnica de biblioteques amb molta amplitud, coneixement de les realitats del país. S’insistia en la formació literària, especialment els primers anys de la vida de l’Escola. I sempre ha procurat estar al corrent i en relació amb el moviment bibliotecari mundial. La seva Biblioteca i les estades ("stages") i visites en pla professional i de treball de les bibliotecàries a biblioteques estrangeres ho acrediten prou bé.

La continuïtat i persistència de l’Escola de Bibliotecàries i el treball de les seves graduades estem segurs que han influït d’una manera decisiva en la creació de l’ambient apropiat per a confirmar la idea —que ja podem dir que és general— que les biblioteques, públiques o privades, d’un cert volum, necessiten personal especialitzat.

El limitadíssim camp de treball que representaven les Biblioteques Populars, s’ha anat ampliant de mica en mica. Ja abans de 1936 trobem bibliotecàries treballant a empreses, i comencen a exercir als Seminaris de la Universitat. Actualment el camp de treball inicial està completament desbordat. El bibliotecari és un professional necessari a la societat. S’ha convertit en una professió normal, com tantes altres, i cal que se li reconegui, exigint-li estudis institucionalitzats i estructurats que permetin la completa formació del bibliotecari i el desenvolupament de la professió. I que permetin també la defensa professional.

Les 6 bibliotecàries de 1918 s’han convertit en quasi 800, malgrat la fama de difícil que té l’examen d’ingrés. No conec el tant per cent de les que ara estan treballant. Puc afirmar que són la majoria.

Això fa que, malgrat el creixement de les Biblioteques Populars i Especials de la Mancomunitat —que ara són de la Diputació i havien estat de la Generalitat i... confiem que en un pròxim futur seran altra vegada de la Generalitat—, són moltes més les bibliotecàries que treballen en centres i institucions que no depenen de l’Administració Provincial. Treballen en una professió en la qual s’han graduat després d’uns estudis en una Escola especial, en unes condicions curioses de no reconeixement —a efectes de categoria, administratius— d’aquests mateixos estudis que són els que han permès que poguessin treballar a Biblioteques. I en dir això penso especialment en les companyes que treballen en Universitats i centres estatals. La varietat de la seva qualificació administrativa és realment pintoresca.

[...]

En l’aspecte de tècnica de Biblioteques l’evolució ha estat extraordinària. Exagerant un xic, diria que en certs aspectes hem passat de l’artesania a una certa industrialització: la reproducció de fitxes, per exemple, els catàlegs automàtics dels quals tant es parla, etc., que pressuposen tècniques molt més concretes i especialitzades. El camp bibliotecari i bibliogràfic s’ha ampliat tant, que moltes vegades requereix especialitzacions, no solament pel que fa al tipus de Biblioteca, sinó en el treball dintre de la Biblioteca. L’augment de lectors, la seva diversitat i la de les matèries, el gran augment de la producció editorial, donen un relleu molt més important a la funció informativa, podríem dir, que està en plena inflació. I així, si continuéssim amb els diversos aspectes i funcions de la professió, en tots trobaríem la necessitat d’estructurar, professionalitzar, institucionalitzar els estudis a categoria universitària, en tots els graus. [...]»

Per acabar, si voleu saber més coses de la Sra. Boada, us convido que vegeu aquest reportatge produït el 2005 per la Biblioteca Nacional d'Espanya per complementar una exposició sobre les biblioteques en temps de guerra. La Teresa Boada hi apareix parlant del Servei de Biblioteques al Front: http://www.youtube.com/watch?v=NJxbUtjeVPA
Igualment, és força engrescadora l'entrevista publicada a la revista Item núm. 44 (set.-des. 2006), p. 113-131. Disponible en línia a: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/58049/129143.


Nota. La il·lustració d'aquesta entrada prové de l'entrevista publicada a Item esmentada anteriorment.

«Bibliotecari»: un nom passat de moda?

«Qui som? D’on venim? On anem?» Les tres preguntes transcendentals sobre la naturalesa humana es poden aplicar també a la realitat de la nostra professió. Les discussions sobre la denominació més adequada del nostre col·lectiu han fet córrer rius de tinta...

Només per a la segona de les preguntes («D’on venim?») tenim una resposta més o menys fixada per la tradició. (I segurament que algú la podria debatre...) En el nostre context geogràfic, els orígens de la nostra professió actual vénen determinats per la planificació feta per la Mancomunitat de Catalunya el 1915, quan ideà una xarxa de biblioteques públiques pensada com a servei bàsic per al país, com els telèfons i les carreteres.

En aquell any entrà en funcionament l’Escola Superior de Bibliotecàries, amb una denominació que inclou una funció –i un gènere– clarament establerts. Les primeres promocions de bibliotecàries de l’Escola es col·locaren en els llocs per a les quals van ser formades. Però aviat la biblioteca pública va deixar de ser l’única destinació possible.

Assumpció Estivill dóna dades concretes al respecte, al seu treball Una mirada retrospectiva...

«Hi ha constància que el 1922, quatre anys després que la primera promoció de bibliotecàries acabés els seus estudis, hi havia antigues alumnes que treballaven a biblioteques dels organismes següents: Centre de Lectura de Reus, Centre Excursionista de Catalunya, Associació d’Enginyers Industrials, Associació de Premsa Diària, Institut de Cultura per a la Dona, Cambra de Comerç i Navegació, Cambra Oficial del Llibre, Cercle Artístic de Barcelona, Junta de Ciències Naturals, Biblioteca Massana i Foment de les Arts Decoratives. Des del primer moment hi hagué un mercat de treball ampli i diversificat que acollia aquestes professionals i que anava molt més enllà del que s’havia previst inicialment.»

Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva [en línia]: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: 1915-2005. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2006. [56] p. https://fima.ub.edu/90anys/exposicio.pdf. [Consulta: 1 agost 2011]. ISBN 84-475-3071-X.

Durant les primeres dècades de la nostra professió a Catalunya no hi havia dubte de la denominació: érem «bibliotecàries», i aquest nom era motiu d’orgull i de reconeixement social.

A partir de 1974 l’Escola va admetre alumnat masculí que, tot i que hi va anar entrant amb comptagotes, va fer canviar el nom de la institució. D’Escola de Bibliotecàries vam passar a Escola de Bibliologia. Però els diplomes emesos no eren de «bibliòlegs» sinó de «bibliotecaris».

A Catalunya, durant tot aquest temps, la formació professional estava monopolitzada per l’Escola que, tot i que no va oferir estudis universitaris fins el 1982 –perquè abans no existien a Espanya– era reconeguda de facto com un centre de solvència contrastada per la majoria d’empleadors. Algú no podia dir-se que era «bibliotecari» pròpiament dit si no comptava amb el títol guanyat després d’haver fet la carrera.

I el fet és que existien (i existeixen) una bona colla de professionals que feien feines de bibliotecari sense haver passat per l’Escola. No solien treballar pas en biblioteques públiques convencionals, per a les quals s’exigia el títol de l’Escola, sinó sobretot en unitats documentals d’empreses privades (laboratoris farmacèutics, universitats privades...) o bé en organismes de l’administració (centres de recerca, fundacions...).

Aquests companys no s’anomenaven «bibliotecaris» (perquè no tenien el títol) sinó «documentalistes». Vull remarcar el fet que la mateixa feina que feia un «documentalista» en una empresa la podia estar fent igualment en una altra empresa un altre professional amb títol de l’Escola (és a dir, un «bibliotecari»).

Però era un fet que els «documentalistes» no treballaven en el sector de les biblioteques convencionals. Això va fer que s’anés estenent la idea que existien dues professions diferents: una de tradicional (les «bibliotecàries») i una altra de moderna («els documentalistes»). Naturalment no era una idea unànime.

Un altre fet a tenir en compte és que el col·lectiu de «documentalistes» a Catalunya anà prenent cos. I el 1984 es fundà la Socadi (Societat Catalana de Documentació i Informació) que durant 15 anys féu una magnífica tasca com a associació professional, promovent activitats formatives, tertúlies, visites a centres... Arribà a comptar amb 400 membres, molts dels quals tenien el títol de l’Escola.

La relació entre Socadi i l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya –i el seu successor, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya– fou sempre molt cordial. Des de 1989 organitzaren conjuntament les Jornades Catalanes de Documentació.

Potser la consolidació de la duplicitat en la designació de la professió va ser un fet quan el nom de la carrera universitària acabada d'estrenar (a partir de 1982) fou establert com a «diplomatura de Biblioteconomia i Documentació»: la dicotomia en la denominació donava a entendre implícitament que existien dues realitats diferents, tot i que al pla d’estudis no hi havia cap rastre d’aquesta divisió.

La dicotomia denominativa i la polèmica de si aquesta doble nomenclatura responia o no a un fet real ja era una realitat. Quan el 1985 l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya (que recollia l’esperit associacionista de les exalumnes de l’antiga Escola) es transformà en col·legi professional, la imatge social d’una professió amb dos caps prengué forma oficial. Com tots sabem, el nom adoptat fou «Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya». Mirem-ho pel cantó positiu: la llei determinava que tant els professionals d’una tradició com la de l’altra s’integraven en un únic col·legi professional.

La realitat actual és que els perfils professionals dels nostres titulats són molt variats. Només cal fer una ullada a la pàgina web del Col·legi que ho explica: unes 25 denominacions, agrupades en quatre sectors:

–Experts en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)
–Experts del sector empresarial
–Consultors i formadors
–Bibliotecaris-documentalistes

Unes feines i unes altres són prou diferents, tot i tenir alguna cosa en comú... Malgrat tot, crec que no hem aconseguit una «denominació social» adequada per a la nostra professió, que sigui integradora del conjunt de perfils que representem i que no porti implícita una imatge antiquada.

Un altre tema del qual no parlaré ara, per no allargar-me, és la suposada especificitat dels arxivers i l’arxivística.

Més recentment cal introduir un nou element que ve a sumar-se a això que parlem: la denominació de la nova carrera estructurada a partir de la reforma universitària efectuada a escala europea, que ha vingut a substituir la diplomatura i la llicenciatura (des de 2009). Com tothom sap, el títol nou es diu «grau d’Informació i Documentació».

El nom es gestà en el si del grup de treball format per tots els degans i responsables de titulacions de Biblioteconomia i Documentació d’Espanya (que fou coordinat per Assumpció Estivill, de la nostra Facultat). El fruit del treball consensuat d’aquest grup fou un magnífic llibre blanc, que havia de servir perquè cada universitat dissenyés el seu futur pla d’estudis del grau.

Concretament, l’adopció del nou títol es prengué el 3 de febrer de 2004, en una reunió de treball del plenari:

«5 Discusión y aprobación, si procede, del nombre de la titulación.

Las propuestas son cuatro: Información y documentación, Documentación e información, Documentación, Gestión de la información.

Después de diversas intervenciones a favor de unos y otros términos, se acuerda proponer “Información y documentación” como nombre de la titulación, considerándose especialmente su utilización en la denominación de diversos centros e institutos de investigación españoles y su carácter integrador.»

Reunión plenaria de los participantes en el proyecto de diseño de plan de estudios y del título de grado de Información y Documentación [en línia]. Barcelona, 3 de febrero de 2004. https://web.archive.org/web/20100609210320/http://www.ub.edu/biblio/docs/apendiceA.pdf. [Consulta: 1 agost 2011].

La nova denominació de la carrera (grau d’Informació i Documentació) no comporta automàticament una designació per a la professió.

La meva postura, absolutament personal, la tinc ben clara. Es pot titllar de nostàlgica o ingènua, i naturalment que pot ser equivocada; però passa per donar valor a la paraula «bibliotecari». El títol d’aquest bloc ja ho dóna a entendre a vastament. Igual com els geòlegs, els metges, els enginyers i els advocats, la nostra professió té un passat –del qual ens sentim orgullosos– i està en permanent evolució. Això ens fa creure en un futur també ple de possibilitats, puix la quantitat d’informació existent al món per organitzar, seleccionar, adequar... no para de créixer.

Així doncs, no m’avergonyeixo de la denominació de «bibliotecari» (i no n’excloc a professionals que no hagin fet la carrera). El meu ideal és que els «bibliotecaris» siguem reconeguts al món d’avui per les competències que ens caracteritzen, i perquè oferim solucions professionals ben adequades a les necessitats existents...


Enllaços relacionats:

Sobre el procés de fusió entre Socadi i Col·legi:
https://web.archive.org/web/20061007131107/http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/1998/septiembre/hacia_la_fusion_de_socadi_y_colalegi.html

Article de l’Enciclopèdia sobre Socadi:
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/societat-catalana-de-documentacio-i-informacio.

Pàgina del Col·legi sobre la història de l’associacionisme professional:
https://web.archive.org/web/20160303194000/http://www.cobdc.org/collegi/20anys_antecedents.html

Pàgina del Col·legi sobre la diversitat de perfils professionals:
https://cobdc.org/la-professio/cataleg-de-perfils-professionals/

Llibre blanc ANECA del títol de grau d'Informació i Documentació (dues versions):
https://web.archive.org/web/20100602004335/http://www.ub.edu/biblio/projectes-de-la-facultat/
https://www.aneca.es/documents/20123/63950/libroblanco_jun05_documentacion.pdf/d1955bf5-01ea-4e0c-80b5-8aa1c22d3fb2?t=1654601815557