L’emprenedoria reprèn, a Catalunya

Com que el foment de l’emprenedoria en l’àmbit de la Informació i la Documentació és un dels temes d’aquest bloc, recullo algunes notícies que fan referència a l’emprenedoria en general, amb la intenció d’animar els bibliotecaris que hi puguin tenir algun interès.

Fa un parell de mesos es va publicar la novena edició d’un informe que analitza amb força detall l’estat de l’emprenedoria a Catalunya.

Vaillant, Yancy (dir.). Global entrepreneurship monitor [en línia]: informe executiu Catalunya 2011. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Ocupació: Diputació de Barcelona: IERMB; Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, D.L. 2012. 114 p. <http://www.iermb.uab.es/htm/descargaBinaria.asp?idPub=192>. [Consulta: 13 agost 2012]. ISBN 978-84-92940-10-3.

El treball ha estat elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona amb l’impuls de les institucions que figuren al peu d’impremta. L’estudi es realitza seguint una medologia que s’aplica a diversos països, de manera que es poden tenir còmodament dades comparables a escala internacional.

El projecte de recerca Global Entrepreneurship Monitor (GEM), començat el 1998 pel Babson College i la London Business School, va sorgir amb la intenció d’analitzar l’activitat emprenedora i els factors que influeixen en la creació de noves empreses. Actualment hi participen més de 70 països. 

Tot seguit copio els capítols principals de l’edició d’enguany:

1. Activitat emprenedora i empresarial l’any 2011
2. La recuperació emprenedora
3. Perfil de la recuperació emprenedora
4. La creació d’empreses i el desenvolupament territorial
5. Finances
6. Joves
7. Activitat emprenedora a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Extrec unes dades significatives: «La taxa de la població adulta a Catalunya involucrada en activitats de creació d’empresa el 2011 (6,82) va augmentar més del 35 % respecte al resultat del 2010. Això vol dir que hi ha aproximadament 334.500 persones emprenedores en fase inicial de creació d’empreses a Catalunya.» (p. 1).

«Si s’analitza tot el procés empresarial, es pot observar com un de cada quatre adults (25,57 %) té la intenció de crear una empresa,o l’està creant actualment o ja dirigeix la seva pròpia empresa. Això representa un augment interanual a Catalunya del 17,10 % respecte a la dada del 2010.» (p. 1).

A Catalunya es va notar el 2011 una crescuda de l’activitat emprenedora, després de quatre anys que això no passava.

«El flux empresarial de Catalunya l’any 2011 ha tornat a recuperar el terreny positiu i la creació d’empreses torna a superar els abandonaments empresarials.» (p. 2).

«La recuperació emprenedora de Catalunya està fortament liderada per iniciatives promogudes per joves menors de 35 anys.» (p. 3).

«La forta estructura de la PIME catalana li permet adaptar-se molt bé al model d’economia basada en el coneixement.» (p. 3).

«La taxa d’activitat emprenedora en fase inicial dels joves [menors de 35 anys] l’any 2011 (7,00) va augmentar un 25,67 % respecte a l’any 2010, i supera la de la resta de la població adulta. A diferència de la situació a la resta d’Espanya el 2011, a Catalunya la majoria de joves emprenedors estan mostrant major resistència davant els efectes de l’actual crisi econòmica i a la vegada les empreses liderades per aquests tenen majors nivells de supervivència.» (p. 5).

Per al conjunt de Catalunya, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) d’iniciatives que utilitzen tecnologies de menys d’un any en el mercat augmenta del 2,2 % (al 2010) al 8,9 % (al 2011). I les iniciatives el sector de les quals és d’alta base tecnològica augmenten del 0,9 % al 4,1 % (entre 2010 i 2011).

La metodologia per elaborar aquest treball ha consistit en 2.000 enquestes telefòniques realitzades a població adulta durant el juny de 2011, i en 36 enquestes amb experts.

Aquí podreu veure una nota de premsa de la Generalitat sobre aquest informe:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=152161&idioma=0

Des d’aquí tindreu accés a l’informe paral·lel, relatiu al conjunt d’Espanya:
http://gem.fundacionxavierdesalas.com/Mis%20archivos/Informes/GEM2011.pdf

Conclusió: es respira un aire d’emprenedoria... no ho noteu...?

Avui, Sant Jordi. Presència de Catalunya al món

Crec que Sant Jordi és de les diades de l'any més entranyables per a molts de nosaltres. Almenys jo, de jovenet (quan encara no sabia que acabaria estudiant per bibliotecari, als 14, 15, 16 anys...) fruïa passejant pels carrers cèntrics de Barcelona i anant de parada en parada amb l'avidesa de copsar totes les novetats, gaudint del bon temps que ja es comença a respirar en aquesta època de l'any i sentint l'aroma de les roses...

A iniciativa de la Generalitat de Catalunya, el 1995, la diada de Sant Jordi fou declarada per la Unesco Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. I així ho podem llegir a la pàgina d'aquest organisme internacional, en un escrit signat per la directora general, Irina Bokova:

«The idea for this celebration originated in Catalonia (Spain) where it has become a tradition to give a rose as a gift for each book purchased.»

Constatem que Catalunya malda per treure el cap en el concert dels organismes internacionals. Si busquem amb el cercador Google la quantitat de pàgines web del lloc de la Unesco on apareix esmentada la paraula «Catalonia» ens trobem amb la bonica quantitat de 4.300 respostes, mentre que «Spain» apareix 93.200 vegades: una proporció d'1 a 21,7.

Baixant a l'àmbit bibliotecari, si repetim la cerca al lloc web de l'IFLA, trobem que «Catalonia» apareix citada en 876 ocasions, mentre que «Spain», en 1.530. En aquest cas la proporció no és tan distant. Per cada vegada que Catalunya apareix citada, Espanya ho és 1,7 vegades.

I en la vessant arxivística, si cerquem «Catalonia» al lloc web de l'ICA (International Council on Archives), recuperem 103 resultats, mentre que «Spain» dona 1.230 pàgines. Tornem a allunyar-nos: per cada vegada que Catalunya és citada, Espanya ho és 11,9 cops.

No volem pas inaugurar una nova branca de la bibliometria, la «naciometria», ni treure conclusions precipitades: només hem volgut distreure'ns una estona.

Recordem ja per acabar la meritòria tasca del nostre Col·legi (i també, amb menys profusió, de la Biblioteca de Catalunya) d'anar traduint a la nostra llengua les directrius internacionals (vegeu els títols ja enllestits aquí: https://cobdc.org/la-professio/publicacions/sumari-directrius/). Es tracta –de moment– d'una desena de treballs que estan a disposició lliure de tots els professionals i del públic en general, i que situen Catalunya i el català al mapa de les llengües amb un corpus normatiu de caràcter tècnic.

I, més enllà dels documents, cal deixar constància de la presència de professionals catalans en els organismes d'abast internacional. A aquest tema ja vaig dedicar-hi una entrada: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/pres%C3%A8ncia%20internacional

Bona diada de Sant Jordi... local i internacional!

Estadístiques de biblioteques

Cada dos anys l’Instituto Nacional de Estadística (INE) recopila les estadístiques per al conjunt de les biblioteques de l’Estat (de tot tipus, excepte les escolars i les privades d’accés restringit). Són dades prou fiables, perquè són proporcionades per cadascuna de les biblioteques (i no per una mostra). Ara fa pocs dies s’ha donat a conèixer la darrera aparició, que es refereix a l’any 2010.

Estadística de bibliotecas [en línia]. Madrid: Instituto Nacional de Estadística.
<http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft12%2Fp403&file=inebase&L=0>. [Consulta: 28 des. 2011].

Aquí en podreu veure una nota de premsa, amb les dades més significatives: http://www.ine.es/prensa/np692.pdf

A Catalunya aquestes dades són recollides per l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) que ho fa amb un conveni amb l'INE.També l'Idescat fa públiques les dades al seu web:

Estadística de biblioteques [en línia]. 2010. Barcelona: Idescat, 27.12.2011. <http://idescat.cat/n1112>. [Consulta: 2 gener 2012]

I aquí una nota de premsa explicativa: http://www.idescat.cat/cat/idescat/serveis/premsa/NPebib2010.pdf

Les dades no coincideixen al cent per cent entre les dues fonts; tot i que les diferències no són pas substancials. Però les que publica l'Idescat són més detallades; per exemple, es pot saber el nombre de treballadors per tipus de biblioteca, i quantes biblioteques disposen de xarxa wi-fi.

Recullo ací les dades que em semblen més significatives, i prenc com a font l'Idescat. Pel que fa a Catalunya, el nombre de biblioteques (les unitats administratives; no els punts de servei) era, el 2010, de 811 (dos anys abans, 818), de les quals 417 eren públiques (el 2008, les públiques eren 400) i 58, universitàries (el 2008, 71).

Sempre amb referència a Catalunya, el nombre de visites que hi hagué durant l’any 2010 al conjunt de les biblioteques fou de 42.027.339, i el total de persones inscrites, 3.794.801. Pel que fa als mateixos conceptes, les xifres del 2008 foren: nombre de visites: 41.361.096 (un 1,6 % més el 2010 que el 2008); total d'inscrits: 3.667.052 (un 3,5 % més el 2010 que el 2008).

Pel que fa al personal que treballava el 2010 al conjunt de biblioteques de Catalunya, el total de persones incloses a la plantilla era de 3.911, de les quals, 1.571, bibliotecaris; 1.497, auxiliars; 324, personal especialitzat, i «altre personal», 519. Fora de plantilla es comptabilitzaven 534 becaris i 221 voluntaris.

Les xifres de personal del 2008 eren aquestes: Total de persones incloses a la plantilla: 3.828, de les quals, 1.501, bibliotecaris; 1.446, auxiliars; 384, personal especialitzat, i «altre personal», 497. A banda, 538 becaris i 155 voluntaris.

Comparant les dues sèries veiem que el nombre de bibliotecaris ha augmentat en dos anys de 70 persones (un 4,7 % d’increment), i el nombre d’auxiliars ha augmentat en 51 persones (un 3,5 % d’increment).

Per tipus de biblioteques, allà on ha crescut més el nombre de personal (i em referiré ara exclusivament a bibliotecaris professionals) entre 2008 i 2010 ha estat a la biblioteca nacional: la Biblioteca de Catalunya va passar de 74 a 84 persones (un 13,5 % d'increment); les universitàries van augmentar un 7,5 % (de 520 a 559 bibliotecaris); per últim, els bibliotecaris de les públiques van passar de ser 502 el 2008 a 526 el 2010 (un increment del 4,8 %).

Tant a la base de dades de l’INE com a la de l'Idescat es pot consultar la informació referida a edicions anteriors d’aquesta estadística, des del 2000 i del 1998, respectivament.

Comentari final: A partir d’aquestes xifres, prou fiables podem concloure que el volum de bibliotecaris empleats en el context de les biblioteques a Catalunya creix una mica per sobre de l’increment general de la població (l’1 de gener de 2008 la població de Catalunya s’estimava en 7.364.078 persones, i al cap de dos anys era de 7.512.381: un augment del 2 %, segons dades del mateix INE, amb dades del padró municipal).

Aquesta fotografia retrata solament una part de la professió (una part important, això sí!). No hi surten els companys empleats a les biblioteques escolars, tampoc els que treballen en el món dels arxius ni els que són empleats per empreses o que treballen com a autònoms.

Però el que veiem, ara per ara, ens agrada.