Els bibliotecaris grecs, satisfets amb la seva feina

En aquest blog hem parlat en sis ocasions –inclosa aquesta– sobre la satisfacció laboral dels bibliotecaris. Més enllà de la percepció subjectiva, basada en les mostres d'agraïment que sovint rebem dels usuaris i en la possibilitat que tenim d'aprendre cada dia alguna cosa a la feina, hi ha aspectes que també cal tenir en compte, com ara la remuneració i les condicions laborals.

L'objectiu d'entrades com aquesta coincideix amb un dels objectius del blog: donar a conèixer les bondats de la professió de bibliotecari per convèncer els joves que estan indecisos sobre la carrera a triar. Si es demostra que una feina és motiu de satisfacció pels qui la practiquen, aquesta pot ser una bona raó perquè sigui escollida.

Existeixen estudis més o menys rigorosos que tracten aquest tema. Avui faig referència a un article publicat recentment, d'autoria grega:

Moniarou-Papaconstantinou, Valentini; Triantafyllou, Kalliopi. «Job satisfaction and work values [en línia]: investigating sources of job satisfaction with respect to information professionals». Library & information science research, vol. 37, issue 2 (April 2015), p. 164-170. Disponible –prèvia subscripció– a: http://www.sciencedirect.com.sire.ub.edu/science/article/pii/S074081881500033X.

Remarco la nacionalitat dels autors perquè, com sabem prou, la situació econòmica general de Grècia és a la ratlla de la fallida tècnica, i això sens dubte ha d'afectar la resta de situacions de la vida. Els autors basen el seu estudi en les opinions obtingudes d'un conjunt –no gaire nombrós– de bibliotecaris grecs, als quals els van passar una enquesta (entre juliol i octubre de 2011). El formulari s'envià a 350 persones i el van contestar 194 professionals, treballadors en tot tipus de centre (biblioteca nacional, arxius, biblioteques universitàries, escolars, públiques, etc.).

S'estudia la satisfacció en el lloc de treball a partir dels valors de la feina, tenint en compte aquests quatre paràmetres: valors intrínsecs (oportunitats d'aprenentatge, feina interessant, autonomia...), valors extrínsecs (salari, contracte permanent...), valors socials (ambient de treball, tracte amb els usuaris...) i prestigi (reconeixement, participació en la presa de decisions...).

Les dades mostren que els factors relacionats amb els valors intrínsecs són els que més col•laboren a la satisfacció al treball (amb un 39,9 %).

A banda de les preguntes centrals, destinades a obtenir els resultats de l'estudi, gràcies a aquesta enquesta podem saber unes dades bàsiques de caire demogràfic dels bibliotecaris grecs. Dels que han contestat l'enquesta, el 84,9 % són dones, el 64,5 % estan casats, i el grup d'edat més nombrós (44,6 %) té entre 31 i 40 anys.

Pel que fa a temes professionals, el 85,5 % té estudis universitaris de bibliotecari (de grau o màster). Pel que fa a l'experiència, el grup majoritari (42,5 %) compta amb una pràctica d'entre 11 i 20 anys. Quasi la meitat (47,8 %) té un contracte fix. Quant al salari, la majoria (71,4 %) cobren entre 1.001 i 1.400 euros mensuals.

Diria que la nostra realitat no es troba molt allunyada d'aquesta. L'article compta amb una bibliografia extensa, cita 54 treballs previs.

Dades sobre integració laboral («¡Que no os embauquen!»)

Alertats per una seguidora d'aquest blog (gràcies, CGdD) ens sorprenem en llegir a El confidencial del 6 de juliol de 2015 un informe sobre integració i qualitat laboral d'universitaris espanyols, on l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació apareix mal posicionada.

El treball, signat per Daniele Grasso, porta el títol de «Dónde y qué estudiar: ¿trabajar ‘de lo tuyo’ o trabajar a secas?: busca qué carreras garantizan un empleo». La notícia es fa ressò d'unes dades recollides pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport referides al conjunt dels titulats universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010: se n'han buscat les dades a la Seguretat Social per tal de conèixer el grau d'inserció laboral i el nivell de la seva feina.

Hi ha dues titulacions en què l'adequació entre la formació i el grup de cotització a la Seguretat Social arriba al 100 %: llicenciatura de Medicina i llicenciatura de segon cicle de Radioelectrònica Naval. Segueix Odontologia (amb el 98 %) i Enginyeria Aeronàutica (amb el 94 %).

Per la banda baixa és on apareix Biblioteconomia i Documentació (recordem que el 2010 encara no hi havia graduats en Informació i Documentació). El seu percentatge d'adequació és només del 28 %: la setena pitjor titulació.

Les dades poc favorables no lliguen amb la percepció que tenim, tant a partir del coneixement directe del context, com d'altres fonts que estudien la integració laboral, com l'enquesta que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) elabora cada tres anys sobre el conjunt de titulacions, en l'àmbit de Catalunya. (Un resum de les dades de la darrera enquesta, de 2014, es pot trobar a l'Observatori professional, del Col·legi.) Però a més fa estrany que encara pitjor que Biblioteconomia es trobin els diplomats en Empresarials, amb només un 23 % d'adequació, i la diplomatura de Radioelectrònica Naval, amb un 17 %, quan la seva «germana gran» assolia un 100 %.

Visitem, doncs, la font d'aquesta notícia, a la pàgina del Ministeri. Es tracta de la base de dades QEDU: qué estudiar y dónde en la universidad, que conté diverses seccions. Visitem «Inserción laboral».

Aquí trobem més detalls (sempre amb dades del 2014) sobre el conjunt dels universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010 (tant diplomats com llicenciats). Concretament es pot conèixer:

• La taxa d'afiliació a la Seguretat Social
• El percentatge d'autònoms
• El percentatge d'indefinits
• El percentatge que tenen una feina d'acord amb el nivell formatiu (és a dir, el «porcentaje de titulados universitarios afiliados a la Seguridad Social en un grupo de cotización acorde a su nivel formativo») que és el que recull la notícia del diari que hem esmentat abans.

Aquestes dades es poden saber per al conjunt de totes les universitats o per a cadascuna d'elles en particular. Es donen les dades en una sèrie cronològica de quatre anys (2011-2014).

Fem la cerca tant per a diplomats en Biblioteconomia i Documentació, com per a llicenciats en Documentació. Seleccionem quatre de les universitats on s'impartien aquests títols: Barcelona, Complutense de Madrid, Granada i Múrcia.

Com es pot veure en la primera imatge a continuació, on es veu la taxa d'afiliació i el percentatge d'autònoms, els titulats per la UB presenten molt bones xifres (superiors a la resta d'universitats seleccionades i a la mitjana estatal), i amb una progressió prometedora: del 2011 al 2014, els percentatges d'afiliats són, respectivament, 52, 56, 66 i 70 %, en el cas dels diplomats, i encara millor en el cas dels llicenciats: 80 %, 80 %, 77 % i 83 %.

En la segona taula, repetim les universitats seleccionades i hi seleccionem les dades relatives al percentatge de contractes indefinits i el percentatge de contractes que coincideixen amb el nivell formatiu. Observem que la progressió dels darrers anys del percentatge de contractes indefinits per part dels diplomats de la UB té una tendència general positiva: 26, 43, 49 i 45. I més o menys estable per als llicenciats, al voltant del 33 %. Però aquestes xifres no destaquen en relació a les altres universitats espanyoles.

En conclusió, no estem tan bé com voldríem, però la tendència fins el 2014 ens fa ser moderadament optimistes. Serà molt interessant analitzar, d'aquí a uns anys, els resultats obtinguts pels nous graduats en Informació i Documentació, i intentar esbrinar si el nou pla d'estudis es demostra eficaç per a una major integració laboral. Tot i que en aquest punt també intervenen altres factors, a saber, l'evolució general de l'economia i la progressiva major coneixença de la nostra professió per part de la societat.

Podríem acabar amb aquella consigna: «Al loro, ¡que no estamos tan mal!»

La felicitat dels bibliotecaris

Cada any l’empresa madrilenya Adecco, dedicada a la selecció de personal, porta a terme diversos estudis sobre les professions a Espanya. Un d’aquests informes es refereix al grau de felicitat a la feina. Aquesta n’és la darrera edició:  

IV Encuesta Adecco la felicidad en el trabajo [en línia]: ranking de los profesionales más felices. [Madrid]: Adecco, 2014. 8 p. <http://www.adecco.es/_data/NotasPrensa/pdf/534.pdf‎>. [Consulta: 24 gener 2014].

L’estudi s’ha portat a terme mitjançant una enquesta tramesa a més de 2.000 persones de tot Espanya, tant treballadors en actiu com persones que buscaven feina.

El 2013, els professionals que es declaraven més feliços a la seva feina han estat:

• bombers
• mestres
• periodistes
• farmacèutics
• enginyers

Els bibliotecaris no hi apareixem: podria ser que realment el nostre grau de satisfacció no assolís les primeres posicions... o potser que entre la població enquestada no hi haguessin bibliotecaris...

Si mireu l’estudi original veureu que també es demana pels factors que condicionen la felicitat a la feina. Els cinc elements més ben valorats per ser feliç a la feina, segons els enquestats, són:

• gaudir a la feina
• bon ambient o companyonia
• un bon sou
• realització personal
• estabilitat/tenir feina

En l’enllaç següent veureu el comentari d’una edició anterior d’aquesta mateixa enquesta: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/09/que-felicos-que-som.html

Reconeixement d'usuaris agraïts

Hi ha dos arguments que acostumo a treure quan defenso la professió davant de possibles futurs alumnes:

• Els bibliotecaris podem aprendre coses cada dia gràcies al fet que a la feina no deixen d'arribar-nos documents, informacions interessants o hem de resoldre consultes d'usuaris;
• És una feina molt gratificant, perquè molts usuaris ens manifesten el seu agraïment pel bon servei que reben per part nostra.

Fa poc he llegit un llibre on aquest agraïment es fa palès. El llibre (molt recomanable per a qui li interessi la història recent de la cultura catalana i, específicament, de l'edició) és aquest:

Mengual Català, Josep. A dos tintas: Josep Janés, poeta y editor. Barcelona: Debate, 2013. 429 p. (Biografía). ISBN 978-84-9992-327-7.

A la p. 429, «Agradecimientos», l'autor declara:

«Durante el proceso de investigación me he beneficiado de la eficiente Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona y de la amabilidad del personal que en ella atiende a los lectores. Puedo hablar en particular de las bilbiotecarias de la Sofía Barat, Francesca Bonnnemaison, Fort Pienc y Sagrada Família [...]».

Els arxius també reben una dosi de gratitud:

«Igualmente, es de justicia que agradezca la labor del personal del Arxiu Històric de la Ciutat de Barcleona, del Pavelló de la República y del Arxiu Nacional de Catalunya, en Sant Cugat».

Arriba fins i tot a personalitzar:

«En la Universitat Autònoma de Barcelona, Mercè Bausili, responsable de colecciones en la Biblioteca d'Humanitats, atendió muy generosamente mis solicitudes de información [...]».

Estem contents perquè, tot i que els centres i el personal esmentats segurament no feien més que portar a terme la seva activitat normal i corrent, a qui no li agrada que li diguin que fa la feina ben feta?

Els bibliotecaris, contents de servir el públic!

Un altre estudi sobre la felicitat a la feina

Fa un parell de setmanes fèiem referència a un estudi publicat per Adecco sobre les 10 professions més felices a Espanya: http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/que-felicos-que-som.html. En aquell treball els bibliotecaris no només hi som citats, sinó que ocupem una destacada sisena posició.

Fa pocs dies, diversos mitjans s'han fet ressò d'un altre estudi sobre la mateixa temàtica, elaborat en aquest cas per una entitat de recerca dels Estats Units: la National Organization for Research (NORC), ubicat a la Universitat de Chicago. Aquest organisme porta a terme des de 1972 estudis diversos sobre la societat nord-americana, el General social survey: http://www3.norc.org/GSS+Website.

En aquest estudi es dóna també una llista de les 10 professions més felices, en aquest cas, als Estats Units. Són les següents:


1. Sacerdots
2. Bombers
3. Fisioterapeutes
4. Escriptors
5. Professors d'educació especial
6. Professors en general
7. Artistes
8. Psicòlegs
9. Venedors de serveis financers
10. Enginyers d'operacions

Ni rastre dels bibliotecaris...

Bé és veritat que els bibliotecaris tenim algunes coses en comú amb algunes d'aquestes professions: a les biblioteques públiques solem escoltar molt a la gent, com fan els psicòlegs i els capellans, i també és cert que ensenyem a molts usuaris –com si fóssim professors– a fer ús dels equipaments i de la informació, i encara alguna vegada hem d'«apagar algun foc» en sentit figurat, resolent alguna consulta amb urgència. Així mateix, alguns bibliotecaris escriuen molts dels continguts que omplen les pàgines web, i de vegades fan dibuixos o dissenys gràfics com si fossin veritables artistes...

Però tot això és no voler agafar el rave per les fulles. Que no: que no hi sortim, i ja està. Potser som la professió que fa 11?

Un comentari sobre aquesta llista publicat a la revista Forbes el podeu veure aquí:
http://www.forbes.com/sites/stevedenning/2011/09/12/the-ten-happiest-jobs/

I aquí un altre comentari, al Christian science monitor: http://www.csmonitor.com/CSM-Photo-Galleries/In-Pictures/The-10-happiest-jobs

Lamentablement no he sabut trobar el treball original elaborat pel NORC el 2011. Però sí referències a treballs d'anys anteriors, com el 2007: http://www-news.uchicago.edu/releases/07/pdf/070417.jobs.pdf (on tampoc sortim).

Que feliços que som!

Fa pocs dies es va fer públic un curiós estudi elaborat per l'empresa Adecco, de treball temporal. El tema investigat és el grau de satisfacció a la feina per part de les diferents professions. La font d'informació, una enquesta passada a 1.800 treballadors espanyols.

Bibliotecària feliç. Foto: Jeshua Nace

En la nota de premsa publicada no hi apareixen gaires explicacions més de caràcter metodològic:

Encuesta Adecco, la felicidad en el trabajo [en línia]: ránking de los profesionales más felices. [Madrid]: Adecco, 2011. 8 p. http://www.adecco.es/_data/NotasPrensa/pdf/304.pdf. [Consulta: 6 set. 2011].

La cosa té gràcia per partida doble. En primer lloc, els bibliotecaris hi apareixem! Això sol ja és un motiu d'alegria. Però és que, a més, hi sortim força ben classificats! Concretament, en la posició número 6 d'una llista de 37 professions. No està malament, no?

Els que ocupen els dos primers llocs, empatats a 100 % de satisfacció, són els artistes (actors, músics i pintors) i els investigadors. Després vénen els educadors, els financers, i els biòlegs i assimilats. I en una honrosa sisena posició, els bibliotecaris-documentalistes (tal com ens designen a l'estudi), amb un 92,9 % de satisfacció en la feina. Déu n'hi do!

(Els darrers de la llista són els telefonistes i teleoperadors, dels quals només el 50 % estan satisfets a la feina.)

Fa unes setmanes vaig parlar aquí d'un altre estudi força detallat sobre la situació laboral dels bibliotecaris de França, que va promoure l'ADBS (Association des professionnels de l’information et de la documentation):

Enquête métiers salaires 2010 [en línia]. Paris: ADBS, [2011]. 4 p. http://www.adbs.fr/servlet/com.univ.collaboratif.utils.LectureFichiergw?ID_FICHE=5200&OBJET=0017&ID_FICHIER=140622. [Consulta: 6 set. 2011].

Aquest estudi es va fer exclusivament en bibliotecaris: van facilitar la seva opinió més de 2.200 professionals. Torno a parlar d'ell perquè l'enquesta contenia una pregunta sobre la satisfacció a la feina. Aquestes són les dades d'aquest punt:

Gens satisfets: 1 %
Poc satisfets: 13 %
Prou satisfets: 58 %
Molt satisfets: 27 %

Si sumem les dues últimes categories ens trobem amb un 85 % de bibliotecaris francesos satisfets amb la feina (una mica menys que en l'estudi d'Adecco).

En el cas de l'estudi francès, es va una mica més enllà, i es demana el motiu de la satisfacció. Aquestes són les raons més al·ludides:

El 88 % dels que responen diuen que la utilitat de la feina; el 86 %, l'interès del camp; el 85 %, l'autonomia; el 80 %, la relació amb els usuaris, i el 78 %, la diversitat de tasques.

De vegades he tingut l'oportunitat de fer xerrades a estudiants de batxillerat informant-los del grau d'Informació i Documentació, i aquest aspecte de la satisfacció a la feina sempre l'he posat de relleu. Jo crec que estar ocupat vuit hores al dia fent una activitat que et ve de gust (i que et paguin per fer-ho) és tot un privilegi. (D'acooord... exagero una micaaa.)

Sobretot si treballes de cara al públic, la feina de bibliotecari és gratificant per dos motius: resolts necessitats informatives de persones concretes (bé sigui presencialment, per correu electrònic o per telèfon) que solen mostrar-se molt agraïdes i, a més, tens l'oportunitat d'aprendre cada dia coses noves (si tens una mínima curiositat intel·lectual amb els documents que et passen pel davant dels ulls).

Aquí podeu llegir un comentari a l'enquesta d'Adecco publicat al bloc de la Biblioteca Regional de Múrcia: http://brmu.blogspot.com/2011/08/soy-bibliotecario-soy-feliz.html.