El treball, signat per Daniele Grasso, porta el títol de «Dónde y qué estudiar: ¿trabajar ‘de lo tuyo’ o trabajar a secas?: busca qué carreras garantizan un empleo». La notícia es fa ressò d'unes dades recollides pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport referides al conjunt dels titulats universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010: se n'han buscat les dades a la Seguretat Social per tal de conèixer el grau d'inserció laboral i el nivell de la seva feina.
Hi ha dues titulacions en què l'adequació entre la formació i el grup de cotització a la Seguretat Social arriba al 100 %: llicenciatura de Medicina i llicenciatura de segon cicle de Radioelectrònica Naval. Segueix Odontologia (amb el 98 %) i Enginyeria Aeronàutica (amb el 94 %).
Per la banda baixa és on apareix Biblioteconomia i Documentació (recordem que el 2010 encara no hi havia graduats en Informació i Documentació). El seu percentatge d'adequació és només del 28 %: la setena pitjor titulació.
Les dades poc favorables no lliguen amb la percepció que tenim, tant a partir del coneixement directe del context, com d'altres fonts que estudien la integració laboral, com l'enquesta que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) elabora cada tres anys sobre el conjunt de titulacions, en l'àmbit de Catalunya. (Un resum de les dades de la darrera enquesta, de 2014, es pot trobar a l'Observatori professional, del Col·legi.) Però a més fa estrany que encara pitjor que Biblioteconomia es trobin els diplomats en Empresarials, amb només un 23 % d'adequació, i la diplomatura de Radioelectrònica Naval, amb un 17 %, quan la seva «germana gran» assolia un 100 %.
Visitem, doncs, la font d'aquesta notícia, a la pàgina del Ministeri. Es tracta de la base de dades QEDU: qué estudiar y dónde en la universidad, que conté diverses seccions. Visitem «Inserción laboral».
Aquí trobem més detalls (sempre amb dades del 2014) sobre el conjunt dels universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010 (tant diplomats com llicenciats). Concretament es pot conèixer:
- La taxa d'afiliació a la Seguretat Social
- El percentatge d'autònoms
- El percentatge d'indefinits
- El percentatge que tenen una feina d'acord amb el nivell formatiu (és a dir, el «porcentaje de titulados universitarios afiliados a la Seguridad Social en un grupo de cotización acorde a su nivel formativo») que és el que recull la notícia del diari que hem esmentat abans.
Fem la cerca tant per a diplomats en Biblioteconomia i Documentació, com per a llicenciats en Documentació. Seleccionem quatre de les universitats on s'impartien aquests títols: Barcelona, Complutense de Madrid, Granada i Múrcia.
Com es pot veure en la primera imatge a continuació, on es veu la taxa d'afiliació i el percentatge d'autònoms, els titulats per la UB presenten molt bones xifres (superiors a la resta d'universitats seleccionades i a la mitjana estatal), i amb una progressió prometedora: del 2011 al 2014, els percentatges d'afiliats són, respectivament, 52, 56, 66 i 70 %, en el cas dels diplomats, i encara millor en el cas dels llicenciats: 80 %, 80 %, 77 % i 83 %.
En la segona taula, repetim les universitats seleccionades i hi seleccionem les dades relatives al percentatge de contractes indefinits i el percentatge de contractes que coincideixen amb el nivell formatiu. Observem que la progressió dels darrers anys del percentatge de contractes indefinits per part dels diplomats de la UB té una tendència general positiva: 26, 43, 49 i 45. I més o menys estable per als llicenciats, al voltant del 33 %. Però aquestes xifres no destaquen en relació a les altres universitats espanyoles.
En conclusió, no estem tan bé com voldríem, però la tendència fins el 2014 ens fa ser moderadament optimistes. Serà molt interessant analitzar, d'aquí a uns anys, els resultats obtinguts pels nous graduats en Informació i Documentació, i intentar esbrinar si el nou pla d'estudis es demostra eficaç per a una major integració laboral. Tot i que en aquest punt també intervenen altres factors, a saber, l'evolució general de l'economia i la progressiva major coneixença de la nostra professió per part de la societat.
Podríem acabar amb aquella consigna: «Al loro, ¡que no estamos tan mal!»
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada