El passat 9 de novembre de 2011 el diari
Ara publica una notícia titulada «Les 11 professions amb més atur» que es fa ressò d'una informació apareguda a
The Wall street journal. De cada professió es dona el percentatge mitjà d'atur i els ingressos mitjans anuals. De seguida veiem que la informació es refereix únicament a la realitat dels Estats Units.
Encapçala aquesta llista la Psicologia Clínica, amb un 19,5 % de percentatge d’atur. Segueixen Belles Arts (amb un 16,2 %) i Història (amb un 15,1 % d’atur). En quart lloc, hi som nosaltres: Biblioteconomia, amb un 15 % d’atur. La llista continua amb Psicopedagogia (10,9 %), Tecnologies Militars (10,9 %), Arquitectura (10,6 % de percentatge d’atur) i altres, fins a arribar a onze.
Quan una notícia de la premsa ens interessa especialment farem bé de comprovar-ne les fonts –si això és possible–, perquè la urgència de la feina periodística pot comportar algunes vegades que la realitat no es reprodueixi amb rigor. No estic parlant que es falsegin voluntàriament les dades (Déu me’n guard) sinó que no es recullin amb l'exactitud o els matisos necessaris. En aquest cas, i en referència a la nostra professió, ha passat això exactament.
The Wall street journal, la font del diari
Ara, informa del percentatge d’atur i dels ingressos mitjans d’una llista de carreres que s'imparteixen al país americà molt més llarga de la que parla el mitjà català; exactament, de 173 titulacions. Les dades del diari
Ara estan ben reproduïdes: «Library Science» és el quart ensenyament amb un índex d'atur més alt als Estats Units (el 15 %, amb uns ingressos mitjans de 36.000 dòlars). El que passa és que en la llista del diari nord-americà hi ha una altra entrada per a un altre ensenyament que proporciona també professionals del nostre sector: «Information Science». Els professionals dels Estats Units amb aquest títol tenen un índex mitjà d'atur de només el 5,9 %, i un salari mitjà anual de 71.000 dòlars. (Ocupen el lloc número 69 de la llista de professions amb més atur.)
Un es pot preguntar: com és que hi ha dos ensenyaments per formar un mateix tipus de professional? Doncs sí, és així. Resulta que la formació universitària de la nostra disciplina no es troba estructurada en tots els països de la mateixa manera. Ho podem comprovar fàcilment fullejant el directori internacional que manté des de fa anys el professor Tom Wilson (vegeu la referència al peu d'aquest apunt).
A Espanya mateix, fa pocs anys que es va reformar l’estructura dels nostres estudis. Es va passar de tenir una diplomatura (de Biblioteconomia i Documentació, de tres anys) més una llicenciatura de segon cicle (de Documentació, de dos anys) a un grau (d’Informació i Documentació, de quatre anys). A banda, existeixen diferents màsters universitaris, inclòs el màster d’Arxivística i Gestió de Documents, que ofereix l’ESAGED, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Doncs bé, a Estats Units, la formació universitària del nostre camp es proporciona majoritàriament en forma de màsters. L’ALA (American Library Association) porta a terme una tasca sistemàtica d’acreditació dels ensenyaments universitaris del nostre camp, és a dir, en certifica la qualitat.
En la darrera edició de la guia d’ensenyaments acreditats per l’ALA (vegeu la referència al peu) hi consten un total de 58 universitats (50 d’Estats Units i 8 del Canadà). Fullejant aquesta publicació, veiem que als Estats Units la formació universitària del nostre camp es troba dividida en diverses titulacions. Aquestes són totes les variants existents:
Library and Information Science (amb 21 casos)
Library Science (14 casos)
Library and Information Studies (6 casos)
Science (5 casos)
Information Science (4 casos)
Arts (2 casos)
Information (1 cas)
Information Resources and Library Science (1 cas)
Information Studies (1 cas)
(Nota. La suma fa més de 50 perquè hi ha universitats que ofereixen més d’un ensenyament.)
Però, a més, vull afegir que
The Wall street journal no és el creador d’aquesta informació. De fet, el treball original ocupa 183 pàgines i està fet per uns autors que mereixen ser citats!
N’hi ha un resum disponible des d’aquest enllaç:
http://cew.georgetown.edu/whatsitworth/. Existeix un document a part on
s’explica la metodologia seguida:
http://www9.georgetown.edu/grad/gppi/hpi/cew/pdfs/majorsmethodology.pdf
Es tracta d’un estudi seriós, portat a terme per una entitat universitària de recerca. L'objectiu és analitzar el benefici econòmic que obtenen els treballadors dels Estats Units que posseeixen un grau. Els graus que es consideren són 171. Tot i que el treball s’ha publicat fa pocs mesos, les dades que té en compte per a la seva anàlisi són de 2009, i provenen de l’Oficina del Cens d’Estats Units.
Les dades es refereixen al conjunt de treballadors amb el títol de grau (no només als que acaben de sortir de la universitat). La mostra analitzada és formada per 319.081 persones, que treballen a temps complet i amb un contracte plurianual (l'univers amb aquestes característiques serien 31.296.319 persones).
Ens interessen, com és lògic, les dades que es refereixen a la nostra professió. En aquest estudi la nostra professió es troba dividida en dues especialitats: «Library Science» i «Information Sciences».
Pel que fa a la primera, destaco les dades següents:
El total de graduats en aquesta especialitat és de 9.692 (p. 102). La distribució racial i ètnica d’aquests treballadors és la següent (p. 104):
64 % - blancs
13 % - afro-americans
13 % - asiàtics
10 % - llatins
«Library Science» és la cinquena carrera amb més presència de dones: 93 % (p. 14) i la sisena carrera en què posteriorment és més probable obtenir un títol de màster: el 67 % de probabilitat (p. 27).
En aquest estudi, «Library Science» està inclosa dins de la categoria d'«Education». Això ve motivat perquè la majoria dels que tenen aquest títol treballen en l'entorn educatiu: un 25 %.
Distribució dels tipus de llocs de treball dels graduats en «Library Science» (deixo les denominacions en l'idioma original) (p. 108):
Education (25 %)
Office (18 %)
Building (14 %)
Legal (9 %)
Computer services (7 %)
Distribució dels sectors de treball dels graduats en «Library Science» (p. 109):
Education services (23 %)
Health services (13 %)
Other service (12 %)
Information (11 %)
Management services (9 %)
Pel que fa a l’altra especialitat, la d'«Information Science», es troba ocupada per un total de 68.546 persones (p. 92). El percentatge dels que posteriorment obtenen la titulació de màster és baix: 24 % (p. 92). El percentatge d’ocupació és del 95 % (p. 92).
És la segona professió en què les dones guanyen més diners. Com a «Information Science» hi treballen un 26 % de dones, que guanyen una mitjana de 75.000 dòlars anuals. Els homes són el 74 % dels que hi treballen, i guanyen 65.000 dòlars anuals de mitjana (p. 17).
Aquesta especialitat es troba inclosa en l'apartat de «Computers and Mathematics»
Els sectors on treballen els que tenen aquesta titulació són els següents (p. 96):
Professional Services (27 %)
Financial Services (13 %)
Manufacturing (durable) (9 %)
Public Administration (8 %)
Information (7 %)
Les meves conclusions són d'ordre divers:
- D'aquest darrer informe, es constata la diversitat de llocs de treball i de sectors on els bibliotecaris ens col·loquem als Estats Units (ja sabeu que utilitzo el terme «bibliotecari» per referir-me a la varietat de professionals de la informació).
- De la guia d'ensenyaments acreditats per l'ALA, destaco la varietat de denominacions que té la nostra disciplina... en un sol país!
- De la notícia de l'Ara comento que, sense ser fals el que publica, no recull tota la realitat (i, en aquest cas, ens perjudica).
Enllaços relacionats:
Notícia del diari
Ara:
«Les 11 professions amb més atur».
Ara, 9.11.2011. Disponible també en línia a: <
http://www.ara.cat/economia/professions-mes-atur_0_587941352.html>.
Notícia de
The Wall street journal, font de l’anterior: «From college major to career», disponible en línia a: <
http://graphicsweb.wsj.com/documents/NILF1111/>.
Treball original, ja citat més amunt:
Carnevale, Anthony P.; Strohl, Jeff; Melton, Michelle.
What’s it worth? [en línia]:
the economic value of college majors. Washington, DC: Georgetown University, Center on Education and the Workforce, [May 2011]. 183 p. <
http://www9.georgetown.edu/grad/gppi/hpi/cew/pdfs/whatsitworth-complete.pdf>. [Consulta: 12 nov. 2011].
Guia d'ensenyaments acreditats per l’ALA:
Directory of ALA-accredited master's programs in Library and Information Studies [en línia]. Chicago: American Library Association, 2011. La informació es troba disponible en diferents formats: pdf, base de dades, etc. <
http://www.ala.org/ala/accreditedprograms/directory/index.cfm>. [Consulta: 12. nov. 2011].
Directori internacional d'ensenyaments d'Informació i Documentació de Tom Wilson:
Wilson, Tom (ed.).
World list of schools and departments of Information Science, Information Management and related disciplines [en línia]. Cop. 1996-2010. <
http://informationr.net/wl/>. [Consulta: 12 nov. 2011].
