Disminueix l'atur entre els bibliotecaris a Catalunya

D'acord amb les dades publicades per l'Observatori professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, que recull fonts oficials, el nombre de persones registrades al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que desitgen treballar en el camp de les biblioteques està disminuint continuadament des de fa quatre mesos:

Gràfica procedent de l'Observatori professional (24.7.2015)

 

De tant en tant fem referència a aquest tema en aquest blog, perquè és molt important de cara a la «salut laboral» de la professió que hi hagi feina. La darrera ocasió en què vaig parlar-ne va ser el 25 de novembre de 2013, en aquesta entrada. Al gener del 2013 la xifra d'aturats superava el nombre de 700. Ara, al juny de 2015, estem una mica per sobre dels 400.

Més que la xifra concreta, és important constatar la tendència continuada cap a la disminució de l'atur registrat. Desitgem que aquesta tònica es confirmi en els mesos que venen i que la sensació de pràctica «ocupació total» torni a ser un fet aviat.

Dades sobre integració laboral («¡Que no os embauquen!»)

Alertats per una seguidora d'aquest blog (gràcies, CGdD) ens sorprenem en llegir a El confidencial del 6 de juliol de 2015 un informe sobre integració i qualitat laboral d'universitaris espanyols, on l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació apareix mal posicionada.

El treball, signat per Daniele Grasso, porta el títol de «Dónde y qué estudiar: ¿trabajar ‘de lo tuyo’ o trabajar a secas?: busca qué carreras garantizan un empleo». La notícia es fa ressò d'unes dades recollides pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport referides al conjunt dels titulats universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010: se n'han buscat les dades a la Seguretat Social per tal de conèixer el grau d'inserció laboral i el nivell de la seva feina.

Hi ha dues titulacions en què l'adequació entre la formació i el grup de cotització a la Seguretat Social arriba al 100 %: llicenciatura de Medicina i llicenciatura de segon cicle de Radioelectrònica Naval. Segueix Odontologia (amb el 98 %) i Enginyeria Aeronàutica (amb el 94 %).

Per la banda baixa és on apareix Biblioteconomia i Documentació (recordem que el 2010 encara no hi havia graduats en Informació i Documentació). El seu percentatge d'adequació és només del 28 %: la setena pitjor titulació.

Les dades poc favorables no lliguen amb la percepció que tenim, tant a partir del coneixement directe del context, com d'altres fonts que estudien la integració laboral, com l'enquesta que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) elabora cada tres anys sobre el conjunt de titulacions, en l'àmbit de Catalunya. (Un resum de les dades de la darrera enquesta, de 2014, es pot trobar a l'Observatori professional, del Col·legi.) Però a més fa estrany que encara pitjor que Biblioteconomia es trobin els diplomats en Empresarials, amb només un 23 % d'adequació, i la diplomatura de Radioelectrònica Naval, amb un 17 %, quan la seva «germana gran» assolia un 100 %.

Visitem, doncs, la font d'aquesta notícia, a la pàgina del Ministeri. Es tracta de la base de dades QEDU: qué estudiar y dónde en la universidad, que conté diverses seccions. Visitem «Inserción laboral».

Aquí trobem més detalls (sempre amb dades del 2014) sobre el conjunt dels universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010 (tant diplomats com llicenciats). Concretament es pot conèixer:

• La taxa d'afiliació a la Seguretat Social
• El percentatge d'autònoms
• El percentatge d'indefinits
• El percentatge que tenen una feina d'acord amb el nivell formatiu (és a dir, el «porcentaje de titulados universitarios afiliados a la Seguridad Social en un grupo de cotización acorde a su nivel formativo») que és el que recull la notícia del diari que hem esmentat abans.

Aquestes dades es poden saber per al conjunt de totes les universitats o per a cadascuna d'elles en particular. Es donen les dades en una sèrie cronològica de quatre anys (2011-2014).

Fem la cerca tant per a diplomats en Biblioteconomia i Documentació, com per a llicenciats en Documentació. Seleccionem quatre de les universitats on s'impartien aquests títols: Barcelona, Complutense de Madrid, Granada i Múrcia.

Com es pot veure en la primera imatge a continuació, on es veu la taxa d'afiliació i el percentatge d'autònoms, els titulats per la UB presenten molt bones xifres (superiors a la resta d'universitats seleccionades i a la mitjana estatal), i amb una progressió prometedora: del 2011 al 2014, els percentatges d'afiliats són, respectivament, 52, 56, 66 i 70 %, en el cas dels diplomats, i encara millor en el cas dels llicenciats: 80 %, 80 %, 77 % i 83 %.

En la segona taula, repetim les universitats seleccionades i hi seleccionem les dades relatives al percentatge de contractes indefinits i el percentatge de contractes que coincideixen amb el nivell formatiu. Observem que la progressió dels darrers anys del percentatge de contractes indefinits per part dels diplomats de la UB té una tendència general positiva: 26, 43, 49 i 45. I més o menys estable per als llicenciats, al voltant del 33 %. Però aquestes xifres no destaquen en relació a les altres universitats espanyoles.

En conclusió, no estem tan bé com voldríem, però la tendència fins el 2014 ens fa ser moderadament optimistes. Serà molt interessant analitzar, d'aquí a uns anys, els resultats obtinguts pels nous graduats en Informació i Documentació, i intentar esbrinar si el nou pla d'estudis es demostra eficaç per a una major integració laboral. Tot i que en aquest punt també intervenen altres factors, a saber, l'evolució general de l'economia i la progressiva major coneixença de la nostra professió per part de la societat.

Podríem acabar amb aquella consigna: «Al loro, ¡que no estamos tan mal!»

Dades sobre l’atur dels bibliotecaris

                                        Gràfica presa de l’Observatori professional

La darrera aparició de dades sobre l’atur dels bibliotecaris a Catalunya és positiva. Com deveu saber, l’Observatori professional, el blog del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, publica cada mes les dades de les persones amb estudis universitaris que estan inscrites a l’atur i desitgen trobar feina com a bibliotecari. La xifra de l’octubre de 2013 ronda la xifra de les 635 persones. Aquesta és l'entrada que en parla: https://web.archive.org/web/20150424204651/http://www.cobdc.net/observatori/mercat-laboral/seguiment-de-latur-dels-bibliotecaris-documentalistes-setembre-2013/

Les dades «històriques» d’atur de la nostra professió eren força positives fins al 2008. De 2005 a 2008 s’observen unes xifres sostingudes de menys de 300 persones inscrites a l'atur (cal aclarir que, a causa de l’origen de les dades, no es pot saber amb seguretat que totes aquestes persones tinguessin titulació del nostre àmbit; només tenien «nivell universitari» i estaven buscant feina en el nostre sector).  A partir del 2008 comença l’increment d’aturats, i el 2011 es depassa a la xifra dels 600. Durant el 2012 s’arriba algun mes als 700. Doncs bé, ara, a l’octubre de 2013, hem retrocedit a valors de fa dos anys. Ara per ara, l’atur està baixant.

No podem cantar victòria... però ens agrada deixar anar un missatge d’esperança... No oblidem que durant l'any 2013 s'han inaugurat (o s'han reubicat en equipaments molt més ben dotats) diverses biblioteques públiques. La darrera, dissabte passat, la biblioteca Josep Benet al barri del Clot, de Barcelona; al setembre hi va haver tres inauguracions: a Capellades, la Biblioteca El Safareig; a Castellserà, la nova Biblioteca Valeri Serra i Boldú, i a Porqueres, la Biblioteca Carles Fontserè. A l'abril, dues inauguracions: a Navarcles, la nova ubicació de la Biblioteca Sant Valentí, i la nova biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Al març, la Biblioteca Sant Ildefons, tercera pública de Cornellà de Llobregat, i al febrer, la Biblioteca Antoni Comas, la segona biblioteca de titularitat pública de Mataró.

Ara bé, no sempre que s'inaugura una biblioteca significa que s'hagin creat nous llocs de treball, com bé informava via Twitter Iris González, del comitè d'empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona, dissabte passat, durant la inauguració de la biblioteca del Clot: https://twitter.com/Irisibula/status/404177971209977856/photo/1

Dades d'inserció laboral dels titulats valencians

Com és sabut, a la Universitat de València s'imparteix el grau d'Informació i Documentació, enquadrat dins de la Facultat de Geografia i Història.

Recentment s'han donat a conèixer dades d'inserció laboral dels graduats d'aquesta Universitat. Aquesta és una dada molt important per als gestor d'un ensenyament de grau, perquè la raó bàsica de l'existència dels graus és facilitar la integració laboral dels estudiants. La taxa d'inserció laboral d'una carrera es pot interpretar en part com un índex del seu èxit, tot i que hi ha factors ambientals que hi influeixen.

Tanmateix, en el cas del sector dels bibliotecaris, tot i que la crisi de la funció pública és un fet evident (a Catalunya, actualment, 15.000 treballadors públics menys que el 2011) està clar que el nostre índex d'ocupació es troba encara molt per sota del que podria estar, si acceptem la idea que a cada empresa o organització de dimensions mitjana o gran hi podria haver un dels notres professionals gestionant la informació i la documentació pròpia i l'aliena, i que hauria d'haver-hi moltes més empreses formades per bibliotecaris que oferissin consultoria i serveis documentals per donar resposta a les necessitats de les petites empreses en tots els àmbits de l'economia.

Vegem doncs les dades del País Valencià. El document que hem esmentat està disponible a la xarxa:

Evolución de los indicadores de inserción laboral de los titulados/as de la Universitat de València [en línia]: comparativa de los indicadores obtenidos en las tres ediciones del Estudio de inserción laboral. [Valencia]: Universitat de València, Observatori d'Inserció Professional i Assessorament Laboral, 2013. 33 p. <https://www.uv.es/uvocupacio/ca/estudis-analisis/estudis-insercio-laboral-titulats-doctors/evolucio-indicadors-insercio.html>. [Consulta: 23 març 2020].

Aquesta és la tercera edició de l'estudi. La població analitzada inclou tots els titulats de la Universitat entre 2006 i 2010, els quals han estat entrevistats entre dos i cinc anys després d'obtenir la titulació. Les edicions anteriors es referien als titulats entre 1999 i 2003 i als titulats entre 2002 i 2006. En cada cas es pregunten sobre uns mateixos indicadors: percentatge d'ocupats, característiques de la primera feina, satisfacció amb la feina actual, etc.

La metodologia utilitzada ofereix garanties de credibilitat: s'escollí una mostra de prop de 8.000 titulats (d'un total de poc més de 25.000), als quals es passà una entrevista telefònica. Per a la tercera edició del treball, les dades s'obtingueren entre juny de 2011 i gener de 2013.

El nombre total de diplomats en Biblioteconomia i Documentació en cada edició de l'estudi han estat: entre 1999 i 2003 es diplomaren 82 persones; entre 2002 i 2006, 121, i entre 2006 i 2010, 87.

El percentatge de titulats ocupats era el següent: dels diplomats entre 1999 i 2003, 71,6 % d'ocupació; dels diplomats entre 2002 i 2006, el 84 % ocupats, i dels diplomats entre 2006 i 2010, 64,2 % d'ocupats. Ens trobem bastant lluny de les titulacions amb una taxa d'ocupació més alta: els que més, els graduats en Criminologia i els enginyers en Informàtica i Telemàtica, amb un 100 % d'ocupació en tots dos casos...

Sobre l'experiència laboral: des de l'obtenció del títol, quin percentatge ha treballat? En aquest cas, el percentatge en els tres grups de diplomats és força alt: 84,1 %, 95 % i 94,3 %, respectivament.

També s'analitza la rapidesa a trobar la primera feina remunerada. Aquests són els percentatges dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació que van trobar feina remunerada mentre estudiaven o abans dels sis mesos després d'haver acabat: 71 %, 63,4 % i 70,7 %, respectivament.

Tanmateix, l'adequació de la primera feina no era d'allò excel·lent: aquest és el percentatge en què la primera feina estava bastant o molt relacionada amb la titulació: 59,4 %, 66 %, 69,1 %.

Per no cansar amb xifres, traslladaré uns darrers indicadors: la valoració sobre la satisfacció amb la feina actual. En una escala de 0 a 10, la puntuació dels tres grups de diplomats és aquesta: 7,8 - 7,7 - 7,2. I la satisfacció amb el sou percebut: 6,3 - 6,4 - 6,3.

Vegeu el treball original per a la resta d'indicadors i, sobretot, per poder comparar amb altres titulacions de la mateixa Universitat.

Pel que fa a Catalunya, l'organisme encarregat de fer el seguiment de la inserció laboral dels titulats de totes les carreres és l'AQU (Agència de Qualitat Universitària), que cada tres anys porta a terme un estudi amb una metodologia també prou rigorosa.

El darrer informe publicat per l'AQU va aparèixer el 2011 i en aquet blog ja en vam fer la corresponent ressenya en el seu moment: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/insercio-laboral-dels-bibliotecaris.html. Les metodologies valenciana i catalana no són exactament iguals, i per tant, els seus resultats no són comparables automàticament.

Tanmateix, en cada cas s'observa una tendència negativa en els índexs estudiats del darrer grup de diplomats respecte de l'anterior (major nombre de desocupació, menys satisfacció a la feina, etc.).

Una altra xifra sobre l'ocupació dels bibliotecaris a Catalunya, que no desautoritza els informes de l'AQU, sinó que aporta una informació més actual, són les dades de l'atur registrat que cada mes publica el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya al seu Observatori professional.

En la darrera aparició d'aquestes dades, publicada el proppassat 16 de juliol de 2013, que recull xifres fins al juny, es constata que l'atur dels bibliotecaris a Catalunya està baixant: ho fa des del març. En aquell mes hi havia uns 715 aturats, mentre que al mes de juny la xifra ha baixat fins als 645 aturats, aproximadament.

Esperem que la tendència es consolidi!

Els enginyers informàtics, amb bones perspectives laborals

Fa pocs dies parlàvem en aquest blog sobre si els bibliotecaris seríem capaços o no de desenvolupar aplicacions informàtiques per a mòbils... I no sé si vam arribar a cap conclusió definitiva... El que va quedar clar és que els nostres col·legues enginyers informàtics sí que es preparen per a aquesta feina, que a hores d'ara sembla que dona bastants llocs de treball.

El cas és que fa pocs dies (el 28 de juny de 2012) es va donar a conèixer una notícia que fa referència precisament als titulats en aquesta enginyeria. Segons un estudi realitzat per la Conferencia de Directores y Decanos de Ingeniería Informática (CODDII), les possibilitats que un titulat d'aquest ensenyament trobi feina se situen entre el 90 i el 100 %:
https://coddii.org/el-nivel-de-empleo-de-ingenieros-informaticos-roza-el-100-por-100

Com passa sovint, el caràcter periodístic d'aquesta noteta fa que no es detalli la metodologia usada en l'estudi esmentat. Es diu només que es basa en «informes y encuestas a titulados en unos 25 centros que imparten titulaciones en todo el territorio nacional». (En realitat a Espanya hi ha 65 universitats que imparteixen graus d'enginyeria informàtica, segons el web mateix de CODDII: https://web.archive.org/web/20130225010756/http://coddii.org/presentacion/mapa-de-grados/.) A més, no sabem exactament el volum de la població enquestada ni altres dades necessàries per conèixer el rigor del treball fet i, en conseqüència, desconeixem el grau de fiabilitat de la informació.

D'altra banda, no he sabut trobar a Internet l'estudi complet que és l'origen de la informació... (De fet, no se'n donen gaires dades que permetin trobar-lo fàcilment, en cas d'estar disponible en línia.) Però estic segur que aquesta nota informativa, publicada a la «Sala de prensa» del web de CODDII no és (només) una informació amb finalitat publicitària, ara que estem en plena època de preinscripcions universitàries, sinó que respon –encara que no sé realment en quina mesura– a la realitat.

La nota acaba amb la reproducció d'unes declaracions d'Eduardo Vendrell, president de la CODDII, el qual diu: «continuamente aparecen campos de aplicación de las tecnologías de la información como la salud, el ocio o el posicionamiento empresarial, que evidencian su importancia en el ámbito empresarial y social, lo que explica en parte la altísima empleabilidad de los titulados informáticos.»

Perdoneu, però algú ho havia de dir: d'aplicació de les tecnologies en camps diversos com ara el posicionament empresarial, els bibliotecaris sí que sabríem dir-hi alguna cosa, oi?

Per acabar, una idea que potser no arribarà enlloc: donat que a la Universitat de Barcelona existeix el grau d'Enginyeria Informàtica, impartit a la Facultat de Matemàtiques, per què no estudiem vies de contacte –amb tacte– entre la nostra Facultat i aquest centre? No seria interessant aquesta interacció?

Índex d’atur a Catalunya

El Col·legi ha començat una tasca de seguiment de l’atur de la nostra professió a Catalunya. Ho porta a terme des de l’Observatori Professional, un òrgan creat pel Col·legi mateix que vetlla pel desenvolupament correcte de les oposicions al nostre sector (en aquests moments no té gaire feina) i altres temes laborals: http://www.cobdc.org/observatori.html

Hem d’agrair aquesta feina al Col·legi, perquè només tenint dades objectives sobre la crisi podrem prendre les millors decisions. Fins ara no havia estat necessari portar a terme un estudi d’aquestes característiques, donat que l’atur en el nostre sector era pràcticament inexistent.

De les dades que es faciliten es dedueix que al gener de 2012 hem assolit un trist rècord, el de la xifra més alta de bibliotecaris aturats a Catalunya: 761. En concret, aquesta xifra «inclou el nombre d’aturats afiliats a la Seguretat Social que demanden l’ocupació “2912 (bibliotecaris i documentalistes)” a Catalunya».

Donat que les dades oficials ens confirmen les sospites que teníem sobre l’atur, em sembla que des de la Facultat hem de conscienciar de la situació els estudiants que hi ingressen per fer la carrera. I, per fer front a aquesta realitat, crec que des de les assignatures que escaigui, o bé amb accions transversals, convé posar en relleu les capacitats que permeten els nostres professionals desenvolupar-se en el sector privat, com ara consultors per a la gestió documental i altres, i  també potenciar la capacitat d’iniciativa i emprenedoria dels futurs bibliotecaris.

I als que ja han acabat la carrera i es troben actualment a l’atur, correspon al Col·legi treballar –com ja ho està fent– per assessorar-los en les tècniques de cerca de feina, en l'elaboració d’un pla de formació personal, i potser en la reorientació professional vers perfils emergents que apareixen al mercat.

Uns mots finals de felicitació per a Aina Giones, que ha fet la feina de recopilar les dades sobre l'atur, i el desig que aquest instrument es vagi actualitzant de manera periòdica, afinant cada vegada més –dins de les possibilitats que les dades de l’administració ho permetin– perquè reflecteixi com més millor la realitat dels nostres professionals a l’atur.

Unes dades sobre l'ocupació al nostre sector

Durant el mes de novembre de 2011 el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes va enviar per diferents llistes de distribució una enquesta per conèixer l'opinió sobre les activitats formatives que porta a terme. L'enquesta havia de servir per a un procés d'avaluació d'aquesta àrea d'actuació –tan important– del Col·legi.

Imatge d'Ariel da Silva Parreira

Trec el tema en aquest bloc perquè a més de les preguntes directament vinculades a l'objecte de l'enquesta, es demanava als destinataris algunes qüestions de caràcter laboral, que mereixen la nostra atenció.

Cal dir d'entrada que no sabem la taxa de resposta que va tenir l'enquesta (no sabem a quantes persones es va enviar en total), de manera que no podem sabem fins a quin punt ens podem prendre els resultats d'aquest estudi com unes dades molt representatives. Però en qualsevol cas és interessant de conèixer aquesta descripció de la realitat.

Van contestar l'enquesta 350 persones (el 85 % de les quals, col·legiades actualment). Hi ha dues preguntes que ens interessen. Aquesta és la primera:

Quina és la teva situació laboral actual?

Aquestes són les respostes (hi van haver 347 respostes vàlides):

Treballo per compte d'altri: 311 (90 %)
Treballo pel meu compte: 10 (3 %)
Estic a l'atur: 21 (6 %)
Estic estudiant: 5 (1 %)

Comentaris:

• Es confirma la percepció existent que pocs bibliotecaris treballen com a autònoms o emprenedors (només el 3 % dels que contestaren l'enquesta). 
• L'índex d'atur que reflecteix aquesta enquesta no em sembla pas gaire preocupant (encara podríem llegir la dada en positiu i seria més tranquil·litzadora: el 94 % dels que van contestar estan ocupats).

I aquesta és la segona pregunta d'interès per a nosaltres:

Si treballes, en quin tipus d’unitat d’informació ho fas?

Aquestes són les respostes (350 respostes vàlides)

Biblioteca pública: 90 (26 %)
Biblioteca universitària: 84 (24 %)
Biblioteca escolar: 7 (2 %)
Centre de documentació: 47 (13 %)
Arxiu: 17 (5 %)
Empresa privada: 38 (11 %)
Altres: 67 (19 %)

Comentaris:

• Sé per experiència que és difícil categoritzar els llocs de treball del nostre sector. Un bibliotecari de la Universitat Internacional de Catalunya treballa en una «biblioteca universitària», però també en una «empresa privada»; un que sigui responsable de l'«arxiu» d'una «empresa privada» pot dubtar a l'hora de marcar el seu lloc de treball... En tot cas, em sembla significatiu que el 19 % dels que van contestar (67 persones) no es trobaven identificats en cap categoria de les establertes (puc imaginar-hi els docents, els de la biblioteca nacional...).
• Es constata que l'entorn tradicional de la biblioteca convencional (inclosos els centres de documentació) és on treballa la majoria dels que van contestar l'enquesta: el 65 %. En l'entorn empresarial pur i dur hi tenim una presència de l'11 % dels que van contestar. Considero que aquest percentatge ha de ser molt més ampli en el futur.

En conclusió, una fotografia actual de la realitat (no sabem fins a quin punt ben enfocada) que ens aporta una informació bàsica i útil.

Aquí trobareu la resta d'informació sobre aquesta enquesta: http://www.cobdc.org/aldia/2011/1129.html.

Índex d'atur a Espanya i a Catalunya

La setmana passada (el 14 de novembre) fèiem referència a l'índex d'ocupació i atur dels bibliotecaris dels Estats Units, segons un estudi publicat el maig de 2011 amb dades recollides el 2009 (http://bib-doc.blogspot.com/2011/11/index-datur-als-estats-units.html).

En aquell treball es constatava que els graduats en «Library Science» tenien un grau d'atur del 15 %, i els graduats en «Information Science» estaven en millors condicions: tenien un atur de només el 5,9 %.

I ara m’ha picat la curiositat: ¿podem disposar de dades similars referides al nostre entorn? Doncs sí, sí que podem.

L'organisme anomenat Observatorio de las Ocupaciones del Servicio Público de Empleo Estatal, que depèn del Ministerio de Trabajo e Inmigración, fa un seguiment de l'ocupació i l'atur a Espanya, i n'ofereix diferents informes des de la seva pàgina web: http://www.sepe.es/contenido/observatorio/

Per començar, algunes dades positives que provenen d'una publicació mensual:

Ocupaciones con tendencia positiva en la contratación [en línia]. Sept. 2011. [Madrid]: Ministerio de Trabajo e Inmigración, Observatorio de las Ocupaciones, 2011. [230] p. <http://www.sepe.es/contenido/observatorio/tendencias/pdf/ocupaciones/2011_09/Boletin_Ocupaciones_Nacional_Septiembre11.pdf>. [Consulta: 15 nov. 2011]. NIPO 794-11-042-6.

A la p. [3] hi ha els «Grupos profesionales con mejores perspectivas laborales». Entre aquests, els «Empleados de bibliotecas y archivos», als quals es van fer el setembre de 2011, en el conjunt d'Espanya, 752 contractes. Això representa un increment mensual del 12,91 % i un increment anual del 194,90 %.

A escala provincial, els mateixos «Empleados de bibliotecas y archivos» figuren com un dels grups professionals amb millors perspectives laborals per a la província de Barcelona (p. 33). El setembre de 2011 es feren 100 contractes, un 257,14 % més que el mes anterior, i un 53,87 % més que l'any anterior.

(És de suposar que en aquest conjunt de contractes hi ha els de totes les escales i categories de treballadors que fan feina en l’entorn d’arxius i biblioteques.)

Un altre document important d’aquest Observatorio és:

Datos mensuales de contratación por ocupaciones y titulaciones [en línia]. [Madrid]: Ministerio de Trabajo e Inmigración. <https://sede.sepe.gob.es/es/redtrabaja/indiceTitulacionesRedTrabaja/indiceTitulaciones.do?tipo=titulados>. [Consulta: 15 nov. 2011].

Es tracta d’una base de dades actualitzada mensualment, que inclou informació sobre les persones amb alguna titulació universitària oficial que estan registrades als serveis públics d’ocupació. Les dades s’ofereixen a escala estatal.

Les darreres dades disponibles corresponen a l'agost de 2011, i no són gaire bones per a nosaltres. Els diplomats en Biblioteconomia i Documentació que consten com a aturats en aquesta font, per al conjunt d'Espanya, són 1.768. La variació anual reflecteix un increment d'aturats del 12,76 %. Els contractes signats per aquests diplomats en aquell mes foren 139. La variació anual representa un 36,53 % menys de contractes. El nombre de contractes acumulats durant 2011 havia estat de 2.474

Com a dada curiosa, l'informe inclou les ocupacions més freqüents dels 139 contractes, perquè no tots els diplomats en Biblioteconomia i Documentació signaren contractes per treballar del seu ofici. Per exemple, 4 signaren contracte com a cambrers; 3, com a actors; 6, com a personal de neteja... Però, lògicament, la majoria sí que es col·locaren en el nostre sector. Com a «Bibliotecarios, documentalistas y afines», 34; «Técnicos en galerías de arte, museos y bibliotecas», 5; «Archivistas y conservadores de museos», 3; també hi ha 11 contractes d'«Empleados administrativos sin tareas de atención al público no clasificados bajo otros epígrafes». Sumant aquestes categories del nostre àmbit, sumen 53 contractes (el 38,13 % dels 139 contractes).

Pel que fa als llicenciats en Documentació, els aturats amb aquesta titulació al conjunt d'Espanya eren de 714 a l'agost de 2011, amb un increment respecte l'any anterior del 20,61 % més d'aturats. Els contractes signats durant aquell mes foren 53, amb una variació negativa respecte l'any passat del 50,93 %.

Els contractes signats per aquests llicenciats foren: 16, de «Bibliotecarios, documentalistas y afines»; 2, de «Técnicos en galerías de arte, museos y bibliotecas»; 3, d'«Empleados administrativos sin tareas de atención al público no clasificados bajo otros epígrafes» i 2 d'«Empleados administrativos con tareas de atención al público no clasificados bajo otros epígrafes» (a part d'altres oficis més pintorescos). Aquests que hem esmentat sumen 23 contractes (el 43,4 %).

Podeu anar directament a aquestes dades des d’aquest enllaç:
https://sede.sepe.gob.es/es/portaltrabaja/resources/pdf/informacion/observatorio/titulaciones_2011_08/titulados/ciencias_sociales_y_juridicas/ESTUDIO_TITULADOS_FI_6.pdf

Una altra publicació de l'Observatorio és l’anàlisi trimestral de les dades:

Boletín trimestral del mercado de trabajo estatal [en línia]: 2011, 3º trimestre. [Madrid]: Observatorio de las Ocupaciones del Servicio Público de Empleo Estatal, [2011]. 11 p. <https://sede.sepe.gob.es/es/portaltrabaja/resources/pdf/observatorio/1838-1.pdf>. [Consulta: 15 nov. 2011].

En aquest cas trobem (p. 2) que a les «Actividades de bibliotecas» hi ha (al setembre de 2011) 14.983 afiliats a la Seguretat Social (amb una variació interanual de –1,19 %). Un atur registrat en aquesta ocupació de 3.757 persones (amb un increment percentual anual de 8,99 %).

Les dades que hem vist fins ara són agregades per al conjunt de l’Estat. Per trobar dades de caràcter provincial cal anar a uns informes anuals:

Informe del mercado de trabajo [en línia]: Barcelona: datos 2010. Madrid: Observatorio de las Ocupaciones, [2011]. 62 p. <https://sede.sepe.gob.es/es/portaltrabaja/resources/pdf/observatorio/1629-1.pdf>. [Consulta: 13 nov. 2011].

A la p. 56 trobem les dades de 2010 per a la província de Barcelolna de les «Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras actividades culturales», que no són pas bones. En aquest grup hi consta un total de 3.305 afiliats a la Seguretat Social (amb una variació anual negativa respecte de 2009 de l’1,75 %). El nombre total de contractes signats el 2010 foren 6.556 (en aquest cas hi ha una variació positiva respecte del 2009 del 12,03 %). El nombre de parats registrats en aquesta categoria eren 448 (un 23,42 % més que l’any 2009).

I en relació al conjunt de Catalunya, la Generalitat no publica res? Doncs, sí, també. L’Observatori del Treball, que depèn del Departament d’Empresa i Ocupació, publica des del seu web diferents estudis d’interès: http://www20.gencat.cat/portal/site/observatoritreball

Un d’ells és un informe trimestral:

Mercat de treball [en línia]: butlletí del perfil de l'atur. Situació a 30 de setembre de 2011. [Barcelona]: Departament d’Empresa i Ocupació. Data d’actualització: 2/11/2011. <http://www20.gencat.cat/docs/observatoritreball/Generic/Documents/Treball/Estudis/Perfil%20de%20l%27atur/Butlleti%20de%20perfil%20atur%203r%20trim%202011.pdf>. [Consulta: 15 nov. 2011].

Segons aquest informe (p. 10), l’atur registrat a Catalunya el 30 de setembre de 2011 en la branca d’activitat «Biblioteques i museus» eren 635 persones, amb una variació interanual positiva de 38 persones (un 6,37 % d’augment).

Per acabar, unes consideracions finals.

Al llarg d'aquesta entrada ens hem fixat en els epígrafs de les fonts relacionats amb biblioteques i arxius; però cal tenir en compte que molts dels nostres professionals segur que fan feina en altres categories. Per exemple, en «Programación, consultoría y otras actividades relacionadas con la informática» o bé en un poc clar «Servicios de información» i potser també en «Otras actividades profesionales, científicas y técnicas».

La primera impressió de la conjuntura actual, però, no és molt galdosa. Hi ha unes taxes d’atur creixent, malgrat la primera dada optimista amb què hem començat aquesta entrada. D’altra banda, les dades que reproduïm tenen un valor molt relatiu. Potser seria interessant fer un seguiment al llarg del temps. Qui sap si el Col·legi podria anar fent aquesta tasca, i oferir unes dades que permetessin veure l'evolució de la salut laboral del sector?

En una altra professió, la dels periodistes, l'Asociación de la Prensa de Madrid publica, des de 2004, un Informe anual de la profesión periodística, que no comento perquè no he vist directament. Però aquí veureu un resum del contingut de l'edició d'enguany, presentada fa pocs dies: http://www.apmadrid.es/noticias-destacados/1-con-foto/urbaneja-vamos-a-menos-lo-unico-que-aumenta-es-el-numero-de-parados-y-de-licenciados?Itemid=.

Confiem que la recuperació econòmica no trigui a arribar.

Índex d’atur als Estats Units

El passat 9 de novembre de 2011 el diari Ara publica una notícia titulada «Les 11 professions amb més atur» que es fa ressò d'una informació apareguda a The Wall street journal. De cada professió es dona el percentatge mitjà d'atur i els ingressos mitjans anuals. De seguida veiem que la informació es refereix únicament a la realitat dels Estats Units.

Encapçala aquesta llista la Psicologia Clínica, amb un 19,5 % de percentatge d’atur. Segueixen Belles Arts (amb un 16,2 %) i Història (amb un 15,1 % d’atur). En quart lloc, hi som nosaltres: Biblioteconomia, amb un 15 % d’atur. La llista continua amb Psicopedagogia (10,9 %), Tecnologies Militars (10,9 %), Arquitectura (10,6 % de percentatge d’atur) i altres, fins a arribar a onze.

Quan una notícia de la premsa ens interessa especialment farem bé de comprovar-ne les fonts –si això és possible–, perquè la urgència de la feina periodística pot comportar algunes vegades que la realitat no es reprodueixi amb rigor. No estic parlant que es falsegin voluntàriament les dades (Déu me’n guard) sinó que no es recullin amb l'exactitud o els matisos necessaris. En aquest cas, i en referència a la nostra professió, ha passat això exactament.

The Wall street journal, la font del diari Ara, informa del percentatge d’atur i dels ingressos mitjans d’una llista de carreres que s'imparteixen al país americà molt més llarga de la que parla el mitjà català; exactament, de 173 titulacions. Les dades del diari Ara estan ben reproduïdes: «Library Science» és el quart ensenyament amb un índex d'atur més alt als Estats Units (el 15 %, amb uns ingressos mitjans de 36.000 dòlars). El que passa és que en la llista del diari nord-americà hi ha una altra entrada per a un altre ensenyament que proporciona també professionals del nostre sector: «Information Science». Els professionals dels Estats Units amb aquest títol tenen un índex mitjà d'atur de només el 5,9 %, i un salari mitjà anual de 71.000 dòlars. (Ocupen el lloc número 69 de la llista de professions amb més atur.)

Un es pot preguntar: com és que hi ha dos ensenyaments per formar un mateix tipus de professional? Doncs sí, és així. Resulta que la formació universitària de la nostra disciplina no es troba estructurada en tots els països de la mateixa manera. Ho podem comprovar fàcilment fullejant el directori internacional que manté des de fa anys el professor Tom Wilson (vegeu la referència al peu d'aquest apunt).

A Espanya mateix, fa pocs anys que es va reformar l’estructura dels nostres estudis. Es va passar de tenir una diplomatura (de Biblioteconomia i Documentació, de tres anys) més una llicenciatura de segon cicle (de Documentació, de dos anys) a un grau (d’Informació i Documentació, de quatre anys). A banda, existeixen diferents màsters universitaris, inclòs el màster d’Arxivística i Gestió de Documents, que ofereix l’ESAGED, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doncs bé, a Estats Units, la formació universitària del nostre camp es proporciona majoritàriament en forma de màsters. L’ALA (American Library Association) porta a terme una tasca sistemàtica d’acreditació dels ensenyaments universitaris del nostre camp, és a dir, en certifica la qualitat.

En la darrera edició de la guia d’ensenyaments acreditats per l’ALA (vegeu la referència al peu) hi consten un total de 58 universitats (50 d’Estats Units i 8 del Canadà). Fullejant aquesta publicació, veiem que als Estats Units la formació universitària del nostre camp es troba dividida en diverses titulacions. Aquestes són totes les variants existents:

Library and Information Science (amb 21 casos)
Library Science (14 casos)
Library and Information Studies (6 casos)
Science (5 casos)
Information Science (4 casos)
Arts (2 casos)
Information (1 cas)
Information Resources and Library Science (1 cas)
Information Studies (1 cas)

(Nota. La suma fa més de 50 perquè hi ha universitats que ofereixen més d’un ensenyament.)
 

Però, a més, vull afegir que The Wall street journal no és el creador d’aquesta informació. De fet, el treball original ocupa 183 pàgines i està fet per uns autors que mereixen ser citats!

Carnevale, Anthony P.; Strohl, Jeff; Melton, Michelle. What’s it worth? [en línia]: the economic value of college majors. Washington, DC: Georgetown University, Center on Education and the Workforce, [May 2011]. 183 p. <https://cew.georgetown.edu/cew-reports/whats-it-worth-the-economic-value-of-college-majors/>. [Consulta: 12 nov. 2011].

N’hi ha un resum disponible des d’aquest enllaç: http://cew.georgetown.edu/whatsitworth/. Existeix un document a part on s’explica la metodologia seguida:
http://www9.georgetown.edu/grad/gppi/hpi/cew/pdfs/majorsmethodology.pdf

Es tracta d’un estudi seriós, portat a terme per una entitat universitària de recerca. L'objectiu és analitzar el benefici econòmic que obtenen els treballadors dels Estats Units que posseeixen un grau. Els graus que es consideren són 171. Tot i que el treball s’ha publicat fa pocs mesos, les dades que té en compte per a la seva anàlisi són de 2009, i provenen de l’Oficina del Cens d’Estats Units.

Les dades es refereixen al conjunt de treballadors amb el títol de grau (no només als que acaben de sortir de la universitat). La mostra analitzada és formada per 319.081 persones, que treballen a temps complet i amb un contracte plurianual (l'univers amb aquestes característiques serien 31.296.319 persones).

Ens interessen, com és lògic, les dades que es refereixen a la nostra professió. En aquest estudi la nostra professió es troba dividida en dues especialitats: «Library Science» i «Information Sciences».

Pel que fa a la primera, destaco les dades següents:

El total de graduats en aquesta especialitat és de 9.692 (p. 102). La distribució racial i ètnica d’aquests treballadors és la següent (p. 104):
64 % - blancs
13 % - afro-americans
13 % - asiàtics
10 % - llatins

«Library Science» és la cinquena carrera amb més presència de dones: 93 % (p. 14) i la sisena carrera en què posteriorment és més probable obtenir un títol de màster: el 67 % de probabilitat (p. 27).

En aquest estudi, «Library Science» està inclosa dins de la categoria d'«Education». Això ve motivat perquè la majoria dels que tenen aquest títol treballen en l'entorn educatiu: un 25 %.

Distribució dels tipus de llocs de treball dels graduats en «Library Science» (deixo les denominacions en l'idioma original) (p. 108):

Education (25 %)
Office (18 %)
Building (14 %)
Legal (9 %)
Computer services (7 %)

Distribució dels sectors de treball dels graduats en «Library Science» (p. 109):

Education services (23 %)
Health services (13 %)
Other service (12 %)
Information (11 %)
Management services (9 %)

Pel que fa a l’altra especialitat, la d'«Information Science», es troba ocupada per un total de 68.546 persones (p. 92). El percentatge dels que posteriorment obtenen la titulació de màster és baix: 24 % (p. 92). El percentatge d’ocupació és del 95 % (p. 92).

És la segona professió en què les dones guanyen més diners. Com a «Information Science» hi treballen un 26 % de dones, que guanyen una mitjana de 75.000 dòlars anuals. Els homes són el 74 % dels que hi treballen, i guanyen 65.000 dòlars anuals de mitjana (p. 17).

Aquesta especialitat es troba inclosa en l'apartat de «Computers and Mathematics»

Els sectors on treballen els que tenen aquesta titulació són els següents (p. 96):

Professional Services (27 %)
Financial Services (13 %)
Manufacturing (durable) (9 %)
Public Administration (8 %)
Information (7 %)

Les meves conclusions són d'ordre divers:

• D'aquest darrer informe, es constata la diversitat de llocs de treball i de sectors on els bibliotecaris ens col·loquem als Estats Units (ja sabeu que utilitzo el terme «bibliotecari» per referir-me a la varietat de professionals de la informació).
• De la guia d'ensenyaments acreditats per l'ALA, destaco la varietat de denominacions que té la nostra disciplina... en un sol país!
• De la notícia de l'Ara comento que, sense ser fals el que publica, no recull tota la realitat (i, en aquest cas, ens perjudica). 

Enllaços relacionats:

Notícia del diari Ara:
«Les 11 professions amb més atur». Ara, 9.11.2011. Disponible també en línia a: <http://www.ara.cat/economia/professions-mes-atur_0_587941352.html>.

Notícia de The Wall street journal, font de l’anterior: «From college major to career», disponible en línia a: <http://graphicsweb.wsj.com/documents/NILF1111/>.

Treball original, ja citat més amunt:
Carnevale, Anthony P.; Strohl, Jeff; Melton, Michelle. What’s it worth? [en línia]: the economic value of college majors. Washington, DC: Georgetown University, Center on Education and the Workforce, [May 2011]. 183 p. <http://www9.georgetown.edu/grad/gppi/hpi/cew/pdfs/whatsitworth-complete.pdf>. [Consulta: 12 nov. 2011].

Guia d'ensenyaments acreditats per l’ALA:
Directory of ALA-accredited master's programs in Library and Information Studies [en línia]. Chicago: American Library Association, 2011. La informació es troba disponible en diferents formats: pdf, base de dades, etc. <http://www.ala.org/ala/accreditedprograms/directory/index.cfm>. [Consulta: 12. nov. 2011].

Directori internacional d'ensenyaments d'Informació i Documentació de Tom Wilson:
Wilson, Tom (ed.). World list of schools and departments of Information Science, Information Management and related disciplines [en línia]. Cop. 1996-2010. <http://informationr.net/wl/>. [Consulta: 12 nov. 2011].