dijous, 27 de juny del 2013

Eures: buscar feina a Europa

Ara fa cosa d’un any, ja vaig parlar d’Eures. Però ara que s’està acabant el curs, i que una nova fornada de bibliotecaris deixarà les aules per mirar de col·locar-se, convé insistir-hi.


Eures és molt important: es tracta d’una base de dades creada i mantinguda per la Unió Europea formada per ofertes de feina de tots els àmbits laborals i de tots els països de la Unió. No són especialment anuncis «per a estrangers» ni «per a joves»; són anuncis «normals». Com sabem, des de les autoritats comunitàries es fomenta la mobilitat dels ciutadans (no només estudiants; també els treballadors), i Eures és un instrument d’aquesta política. L’objectiu d’Eures és doble: fomentar la mobilitat i fomentar l’ocupació.

Sembla de lògica pensar que una persona que visqui al mateix país que l’empresa que busca cobrir un determinat lloc de treball tindrà més oportunitats que un estranger: dominarà millor la llengua, coneixerà millor l’entorn... Però tots coneixem de casos de persones que han aconseguit una feina fora. Coneixem estrangers que treballen entre nosaltres i coneixem catalans que s’estan a l’estranger. Per tant, la possibilitat real existeix.

Ara bé... hem d’estar preparats per aconseguir el nostre objectiu: tant professionalment com lingüísticament. Prenguem exemple d’en Pep Guardiola! Sense posar el llistó tan amunt, sí que és evident que un coneixement suficent de la llengua del país de destinació és un requisit quasi indispensable.

Hi ha un motiu més perquè tornem a parlar d’Eures: des de fa uns mesos (octubre de 2012), n’hi ha disponible una versió per a dispositius mòbils:
http://ec.europa.eu/eures/main.jsp?lang=es&catId=9878&myCatId=9878&parentId=20&acro=news&function=newsOnPortal#13

Recordem, finalment, com localitzar les feines per a bibliotecaris dins de la base de dades.

Partim de la pàgina principal d’Eures: https://ec.europa.eu/eures/

Seleccionem la llengua de la interfície en què ens sentim més còmodes: n’hi ha 25, però no hi busqueu el català: Andorra no és encara un Estat de la Unió Europea. Potser un dia ho serà; però no pas per ara. No tenim la sort dels irlandesos, que poden consultar la base de dades en gaèlic irlandès (aproximadament, 100.000 parlants), o els maltesos, que també poden utilitzar com a llengua vehicular el maltès (menys de 350.000 parlants).

Escolliu la llengua que vulgueu: això només afectarà l'idioma en què se'ns presentaran els desplegables, que utilitzen llenguatge controlat. Els anuncis de feina no es tradueixen, es troben en l’idioma original. Per tant, si fem cerques per text lliure, hem d'utilitzar la llengua dels anuncis que desitgem recuperar, independentment de la llengua de la interfície.

Com veureu, hi ha més de d'un milió d'ofertes de feina vigents en total.

Si triem l’anglès com a llengua de la interfície, comencem amb «Jobseekers» i «Search for a job». Als desplegables de la pantalla següent, hem de triar primer «Accounting, legal, social science and artistic professionals», i al que s’obre just a sota, «Archivists, librarians and related information professionals». Encara s’obre una tercera categoria (on podríem seleccionar entre «Archivists and curators» o «Librarians and related information professionals»), però no cal que hi entrem.

Tot seguit hem de filtrar per l’àmbit geogràfic d’on volem veure les ofertes («3. Where do you want to work?»). Podem triar un país en concret o bé triar «Multi-country / Multi-region selection». Si marquem tots els països i llancem la cerca, veurem els anuncis país per país (Alemanya, 25; Letònia, 13...). En total, 706 anuncis (sempre ens sorprèn molt Bèlgica, amb una quantitat que s’aparta molt del que esperaríem).

Si mirem les ofertes actuals d’Itàlia, per exemple, veiem que es busquen dos arxivers per treballar prop de Venècia:
Cercansi 2 persone con la qualifica di archivista per riordino archivio storico e di deposito. Compiti: censimento, selezione per lo scarto, schedatura informatica, riordino.Requisiti: laurea magistrale o specialistica (triennale - lettere o archivista. Indispensabili buone conoscenze del pacchetto office. e possesso della patente B. Competenze non indispensabili ma preferibili: diploma di archivista, paleografia e diplomatica.
Un bibliotecari amb experiència en ciències de la salut per a Milà:
Per struttura sanitaria sita in zona sud est di Milano ricerchiamo un/a bibliotecario/a con esperienza nel settore sanitario o scientifico. Sono richiesti: diploma o laurea, esperienza, buona conoscenza della lingua inglese e Office. Si offre un contratto full time di sei mesi iniziali prorogabile.
I una bibliotecària (atenció, noies!) també amb experiència en el sector sanitari, també per a Milà:
Bibliotecaria con esperienza nel settore sanitario requisiti: laurea/diploma, buon inglese, buone conoscenze informatiche , esperienza segreteria settore sanitario.
Com veieu, d’ofertes no en falten...

Si algú té experiències d’haver buscat feina a l’estranger que vulgui compartir, li estarem molt agraïts.

dimarts, 25 de juny del 2013

Idees per promocionar la professió. 9: Adaptem lletres de cançons populars!

Versionar melodies populars posant-hi lletres noves és un recurs humorístic més vell que l’anar a peu. És antic, però ben vigent avui en dia: el veiem tot sovint en programes satírics com Polònia, de TV3, que ha fet ben famoses algunes de les seves versions, com el Mas style, a imitació del Gangnam style. També l’havien utilitzat, amb molt d’èxit, grups catalans com La Trinca, fa uns quants anys... Els de certa edat recordarem amb nostàlgia les versions d’El danubi blauEl riu Llobregat és amarronat») o la Dansa del sabreTranquil Jordi tranquil, que és la Guàrdia Civil»...).


L’adaptació de cançons al món bibliotecari segur que també existeix des de fa temps. Fa poc se’n va divulgar un exemple seguint la música de Viva la vida, de Coldplay, amb lletra nova de James F. McGrath, de la Butler University.


Tot seguit proposo unes quantes adaptacions més, que vés a saber si podrien arribar a ser èxits populars. Només poso les primeres estrofes... si algú té paciència i ganes, pot continuar-les amb tota llibertat.

Com tot pla de màrqueting, hem de segmentar el públic objectiu de cada tonada. Per als nostàlgics d’Eurovisió, amb la música del La la la, que va popularitzar Massiel:
La, la la la... la la la, la la la...
Jo vaig a la biblioteca
per buscar informació.
Em rep la bibliotecària
que d’això en sap un piló...
La, la la la... la la la, la la la...

Per als revolucionaris com cal, marquem-nos una Internacional:

En peu, companys bibliotecaris!
Amunt els que busquen informar!
Portem a tot arreu cultura
S’acosta el bell temps de la pau.

Per als catalanistes de barretina, refilem La santa espina:

Som i serem bibliotecaris,
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha feina més ufana
sota la capa del sol (bis).

Per als amants del bibliobús, imitem Els segadors:

Bibliobús itinerant
que segueixes autopistes,
carreteres i vorals
portant llibres i revistes.

Toca el claxon!
Toca el claxon, bibliobús de les lletres,
Toca el claxon!

Altres idees de cançons adaptades seran molt benvingudes als comentaris d’aquesta entrada.

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció a:
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3

dijous, 20 de juny del 2013

Encara més sobre lideratge

Aquesta és la tercera vegada en poc temps que parlem sobre lideratge en aquest blog. Sempre ho fem de resultes de la publicació d’algun treball especialitzat. En aquest cas, un article al darrer número de l’IFLA journal, citat més avall; i ho fem convençuts que aquesta competència (la capacitat de lideratge) va molt bé que la posseeixin els graduats que acaben ara la carrera i els bibliotecaris joves, que hauran d’espavilar-se per buscar feina en un entorn més complicat del que era habitual.

Düren, Petra. «Leadership in libraries in times of change». IFLA journal, vol. 39, no. 2 (June 2013), p. 134-139. Una versió prèvia de l’article es presentà al congrés de l‘IFLA, l’agost de 2012, a Helsinki, i està disponible en línia a: ‎http://conference.ifla.org/past/ifla78/162-duren-en.pdf
El treball posa de relleu la necessitat de lideratge entre el personal de les biblioteques (concretament, públiques i universitàries) en un temps de canvi com el que estem vivint. Els canvis importants que tenen lloc a les biblioteques passen per diferents etapes:
  • desbloqueig (unfreezing)
  • canvi, moviment
  • consolidació (refreezing)
En cada etapa cal posar en pràctica una sèrie d’habilitats o estratègies determinades. Primerament, cal molta comunicació, cal elaborar un pla estratègic i cal saber gestionar bé el projecte.

En l’etapa central, la del canvi pròpiament dita, cal matenir el bon nivell de comunicació, s’ha de saber motivar el personal, fomentar el treball en equip, s’ha de saber delegar i treballar per objectius...

En l’etapa de la consolidació cal saber controlar i avaluar els resultats obtinguts.

L’autora, que és professora d’Informació i Documentació en una universitat d’Hamburg (Alemanya), analitza les assignatures del seu grau que tenen a veure amb aquest procés de gestió del canvi. Déu n’hi do la llista de continguts que formen part del seu pla d’estudis; totes les assignatures següents són obligatòries:
  • Management of library and information services
  • Information controlling
  • Media and user research
  • Statistics and data analysis for business
  • Communication training
  • Human resource management 
  • Libraries in times of change – change management
Llàstima que no  es donin detalls del continguts, perquè hi ha algun títol que per mi queda confús (penso en «Information controlling»). Possiblement  al nostre grau (el de la Facultat de Biblioteeconomia i Documentació de la UB) també es donin aquests continguts, però potser sense tanta especificitat. Aquestes serien les nostres assignatures aparentment equivalents:
  • Teoria de les organitzacions
  • Mètodes i tècniques de planificació
  • Suport i formació d'usuaris
  • Estadística aplicada
  • Tècniques de comunicació
  • Avaluació i qualitat
El grau de paral·lelisme sembla alt; però com dèiem, sense poder comparar continguts concrets no podem emetre un judici definitiu.

dimarts, 18 de juny del 2013

Promoció del Col·legi

Aquest missatge va adreçat especialment als estudiants que durant les pròximes setmanes acabaran la seva carrera: tant sigui la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació (aquesta en serà la darrera promoció) com del grau d'Informació i Documentació (que demà passat celebraran la seva graduació).

L'objectiu del missatge és promoure la col·legiació. En alguns àmbits professionals, estar  col·legiat és quasi obligatori per poder exercir. No pas en el nostre cas. Així doncs, per quins motius ens hem de col·legiar?



El Col·legi professional és un òrgan que vetlla pel compliment de la legislació vigent relacionada tant en l'àmbit de les biblioteques, els arxius, com qualsevol altre en què la informació i la documentació siguin importants. Fa un seguiment de l'actuació de les administracions perquè s'atenguin a la normativa vigent (en les convocatòries d'oposicions, per exemple). Promou l'acompliment de les normatives tècniques internacionals. Difon entre la societat la imatge del professional de la informació. Facilita la formació permanent dels seus membres...

Totes aquestes activitats no hi ha dubte que són d'una importància cabdal, però... a escala individual, per què ens convé estar col·legiats? Posaré una llista ordenada segons el meu criteri personal de rellevància:
  • Ofereix un servei de borsa de treball més desenvolupada que el servei de la Facultat.
  • Posa a disposició dels col·legiats una assessoria laboral i empresarial, servei bàsic en els temps que corren, per rebre informació sobre com donar-se d'alta d'autònoms, resoldre dubtes en comptabilitat, quins impostos pagar, com posar en marxa una iniciativa emprenedora, com desenvolupar un pla de negoci...
  • Igualment, els col·legiats tenim un servei d'assessorament jurídic (per a dubtes sobre contractes, conflictes amb l'empresa...)
  • Ofereix targetes de visita gratuïtes, amb el logotip del Col·legi: una bona manera de presentar-se per buscar feina.
  • Facilita una adreça de correu electrònic amb domini propi, que dóna una bona imatge professional.
  • Té un servei de préstec de portàtils per resoldre necessitats puntuals.
  • Ofereix espais a la seu del Col·legi per celebrar reunions de treball.
  • Els col·legiats disposem d'accés sense cost a la versió electrònica de la revista El profesional de la información.
  • Els col·legiats rebem puntualment la revista Item (el butlletí informatiu mensual és obert a qualsevol persona).
  • Els col·legiats tenim l'oportunitat de formar part de qualsevol dels Grups de treball, per compartir experiències o desenvolupar projectes amb altres col·legues interessats en la mateixa temàtica. (Els membres actius dels grups de treball tenen un descompte en la quota anual.)
  • Hi ha la possibilitat de crear grups de treball nous, si la temàtica del teu interès no està recollida per cap dels existents.
  • Hi ha alguns descomptes i avantatges en determinats serveis professionals (entitats bancàries, altres entitats de formació, etc.) i en serveis d'oci i personals (assegurances, hotels, restaurants, teatres...).
Aquí veureu el detalls dels serveis: http://www.cobdc.org/serveis/index.html

Per altra banda, els cursets de formació permanent s'han de pagar a banda.

La quota anual són 118 euros anuals. Però les noves col·legiacions que es facin entre l'1 d'abril al 30 de setembre paguen el 50 % de la quota, i de l'1 d'octubre al 31 de desembre, no es paga quota.

Aquí teniu el lloc web del Col·legi: http://www.cobdc.org/

dijous, 13 de juny del 2013

L’Escola de Llibreria, interessant formació especialitzada

Durant el curs que ara acaba ha tingut lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB la primera edició d’una experiència pionera a l’Estat espanyol: un curs integral per ser llibreter. Forma part de l'Escola de Llibreria.


El projecte neix gràcies a la iniciativa i la implicació del Gremi de Llibreters de Catalunya, que assegura la idoneïtat dels ensenyaments, i compta amb l’organització material de la Facultat, que aporta l’experiència de gestió i un reconeixement acadèmic adequat.
Els continguts recullen tot allò que necessita saber un llibreter avui en dia. Entre d'altres, la legislació que l’afecta, coneixements empresarials, de comptabilitat i màrqueting, una visió molt completa de la varietat de negocis de llibreria existents, els tipus diferents de llibres i altres materials que són l’objecte del comerç, les fonts d’informació per a la identificació i selecció de les edicions, la gestió del local, l’edició de llibres electrònics, la promoció a les xarxes socials, els dispositius de lectura electrònics...

Les classes inclouen visites durant el curs, i unes pràctiques finals en una llibreria, que permeten que l’alumne s’integri durant unes setmanes en l’equip d’una empresa. Per superar el curs cal desenvolupar un projecte de negoci a partir de tots els continguts rebuts. El cos docent, format per més de 20 experts i professionals, són especialistes de prestigi reconegut en les matèries que imparteixen.

La docència del diploma de Llibreria té lloc els dilluns i els dimecres, de 15.30 a 20 h, des del 16 de setembre a final d’abril, seguida de les pràctiques. Els alumnes compten amb la infraestructura de la Facultat: aules convencionals per a les classes magistrals i seminaris, aules d’informàtica per a les sessions pràctiques amb programari de gestió de llibreries i exercicis sobre fonts d’informació, i l’ús del campus virtual, on el professorat diposita materials per a l’estudi i la reflexió.

L’Escola de Llibreria compta amb un important ajut econòmic de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, que permet oferir aquesta formació per poc més de 400 euros. La preinscripció per al proper curs acaba el 28 de  juny de 2013.

Per a més informació, consulteu: http://www.ub.edu/biblio/edl

La premsa en parla, de tant en tant. Vegeu si més no aquest bonic article del diari El país del passat 10 de juny: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/10/catalunya/1370891009_206651.html



dimarts, 11 de juny del 2013

Han arribat les samarretes de l'estiu!

Avui tenim el plaer de parlar d’una bona notícia en l’àmbit de la visibilitat de la professió. El Col·legi ha fet samarretes promocionals!


Les samarretes tenen un disseny clar, sobri i contundent alhora. Són de cotó blanc, de qualitat, i amb un lema directe:

Google té molts resultats
Jo tinc la resposta.

I amb lletres més grosses: 100 % bibliotecari@, més el logotip del Col·legi.



Una molt bona iniciativa que ara ha de rebre el suport de tots els professionals. L’hem de lluir en llocs públics, sense vergonya, amb orgull, per tal que faci la funció per la qual s’ha creat: ser un instrument de divulgació de la nostra professió i els nostres estudis. Al lloc de treball, al gimnàs, al mercat, a la plaça...

Tothom que ens vegi ha d’indentificar clarament el missatge, i nosaltres hem  de mostrar-nos receptius a resoldre qualsevol dute o comentari que se’ns vulgui fer.



Hi ha també en marxa una segona activitat especial de promoció de la professió: el premi al millor treball de recerca de batxillerat que tingui a veure amb la Informació i la Documentació. (Per a més informació: http://www.cobdc.org/premiderecerca/).


En aquest cas, es tracta d'una iniciativa conjunta del Col·legi amb la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. El termini per fer arribar els treballs va acabar el passat 15 de maig, de manera que ben aviat esperem tenir notícia de la resolució del jurat.

Totes aquestes iniciatives són interessants i esperem que fructíferes, però no oblidem que una altra via important per la qual els estudiants de secundària trien els estudis universitaris és el consell dels seus prescriptors: tutors de l’institut, pares, familiars i altres adults del seu entorn.

Aprofitem qualsevol oportunitat per donar a conèixer la nostra carrera (el grau d’Informació i Documentació). Segur que si portem la samarreta posada en tindrem més ocasions.


dijous, 6 de juny del 2013

Idees per promocionar la professió. 8: Organitzem una bicicletada bibliotecària!

En el nostre afany per divulgar la figura del bibliotecari i la carrera d'Informació i Documentació, avui proposem sumar-nos a una iniciativa internacional que conjumina activitat ludicofestiva, pràctica esportiva i acte reivindicatiu amb participació popular: una bicicletada bibliotecària! La cosa és internacionalment coneguda en anglès: Cycling for Libraries: http://www.cyclingforlibraries.org/

En parla en el seu blog Albert Valero, bibliotecari valencià: http://albertvalero.com/cycling-for-libraries/, que, a més d'informar-ne, també li semblaria bé que se'n celebrés una edició per les nostres terres.

Com a tal moviment internacional, la cosa es va concretar el 2011, amb un primer trajecte entre Copenhaguen i Berlín: una seixantena de bibliotecaris (bàsicament dels països del nord d'Europa, però també algun del Canadà i els Estats Units) van recórrer els 650 quilòmetres que separen les dues ciutats en nou dies.

Els objectius d’aquest moviment són compartir unes jornades de companyonia entre professionals (sense excloure usuaris que desitgin sumar-s'hi) i difondre el paper important de les biblioteques per allà on es passa. Durant el trajecte es fan també algunes xerrades de caire professional.

L'any següent se'n va fer una altra pels països bàltics, entre Vilnius a Tallin, 650 quilòmetres, que es va desenvolupar entre el 28 de juliol i el 7 d'agost de 2012. I per ara al 2013 n'hi ha una altra de preparada entre Amsterdam i Brussel·les, del 18 al 26 de juny. La iniciativa ha tingut tant d'èxit, que les 100 places previstes ja són plenes. Per 250 euros l'organització proporcionava àpats i allotjament.

Cal dir per a la petita història de les bicicletades bibliotecàries, que a casa nostra aquesta idea fou ja suggerida en un article publicat el 2006 a la revista BiD –mític article!– «Cinquanta idees per sorprendre des de la biblioteca pública», escrit per Carme Fenoll i Ciro Llueca: http://www.ub.edu/bid/17fenol1.htm.

A més, en una biblioteca catalana –com a mínim– s'ha portat a terme durant uns quants anys una bicicletada bibliotecària: l'abril de 2008, la Biblioteca de Palafrugell organitzava la quarta «Bicicletada als bibliobarris»: http://bibpalafrugell.blogspot.com.es/2008/04/la-bicicletada-als-bibliobarris.html

Doncs bé, què us semblaria organitzar una bicicletada per les nostres terres...? Posem per cas Barcelona-València (o viceversa)?

Hauríem de comptar amb la complicitat dels bibliotecaris locals, per trobar allotjament adequat i poder visitar també algunes biblioteques públiques en poblacions on aquest equipament tingui un pes significatiu. Per exemple, ViladecansCambrils, Tarragona, Reus (amb la pública i el Centre de Lectura), Tortosa...

Potser ens aniria bé passar pel Monestir de Poblet i poder visitar l'Arxiu Tarradellas... I potser també podríem parar a Roquetes, i veure la biblioteca de l'Observatori de l'Ebre...

I per descomptat a la capital valenciana trobaríem moltes parades a fer: la Biblioteca Valenciana, l’Arxiu del Regne de València i l'inigualable Museu de la Impremta i de les Arts Gràfiques.

Segurament que a l’arribada rebríem una solidària benvinguda per part d’alumnes i professors del grau d’Informació i Documentació de la Universitat de València.

En fi, ja veieu que costa ben poc viatjar... amb la imaginació.

Aquí veureu un vídeo llarguet sobre l'edició del 2011:




I aquí, un parell d'imatges d'aquella primera aventura:


Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3



dimarts, 4 de juny del 2013

Una fira per als emprenedors: Biz Barcelona

Els propers dies 5 i 6 de juny tindrà lloc a la Fira de Barcelona (al recinte de la plaça d’Espanya) una nova edició de Biz Barcelona, un  esdeveniment que ofereix una gran quantitat de conferències adreçades a empreses petites i mitjanes i a emprenedors en general.


Les àrees temàtiques en què estan oganitzades les xerrades són aquestes:
  • Comunicació 2.0 i relació amb els clients
  • Finançament i gestió empresarial
  • Vendes i internacionalització
  • Noves oportunitats i tendències
  • Innovació en productes i serveis
L’assistència costa 12 euros si es tramita en línia i 15 in situ (per als aturats,  només 1 euro). Els col·legiats poden tenir accés gratuït si ho demanen via Col·legi: http://www.cobdc.org/aldia/2013/0513A.html

A mi em sembla recomanable que un bibliotecari assisteixi a fires com aquestes, per dues raons. En primer lloc, com a possible emprenedor, perquè constati les ajudes al finançament, les possibilitats d’internacionalització, les accions de suport que les administracions ofereixen...

Però alhora pot ser útil anar-hi per mirar de quina manera podem trobar el nostre lloc com a assessors entre aquestes empreses, ajundat-los en el seu posicionament a Internet, a fer un seguiment eficaç de les xarxes socials, etc. És a dir, la fira pot servir per vendre’ns com a assessors per al desenvolupament empresarial.

Tot seguit copio els títols d’algunes de les xerrades, a tall d’exemple:

«Les xarxes socials són útils per a les pimes?»
«Un nou mercat: el món de les licitacions públiques»
«Pla de comunicació 2.0 internacional»
«Idees creatives: com podem fer que tinguin èxit»
«Els set pecats capitals dels emprenedors»
«Com et pots fer autònom pas a pas»
«Finançament alternatiu per a empreses innovadores»

Etcètera, etcètera...

Per a més informació, accediu al web de la fira: http://www.bizbarcelona.com/ca/