Nombre de bibliotecaris als EUA al llarg de la història

Fa un parell d'anys es va publicar un petit estudi estadístic sobre la professió als Estats Units:

Beveridge, Sydney; Weber, Susan; Beveridge, Andrew A. «Librarians in the U.S. from 1880-2009 [en línia]: an analysis using 120 years of census data». OUPblog, June 20th, 2011. <http://blog.oup.com/2011/06/librarian-census/>. [Consulta: 25 oct. 2013].

Aprofitant els registres del cens dels Estats Units, que es recullen des de 1880, descobrim que en aquell any tan llunyà, constaven tan sols 636 bibliotecaris al conjunt del país. Des de llavors el nombre de bibliotecaris no va deixar de pujar fins el 1990, en què s'assolí la xifra més alta fins ara: 307.273.  Des del 1990 i fins a 2009, que és l'any més modern que consta en aquest treball, la quantitat no ha fet més que baixar, com es pot veure en aquesta gràfica, procedent del mateix estudi:

A banda de la quantitat total de bibliotecaris, les fonts americanes ens permeten conèixer també quina és la mitjana dels salaris dels nostres col·legues des de 1940. I altres fets significatius, com el gènere, l'ètnia, l'estat civil, la formació i altres.

A l'Estat espanyol les dades estadístiques oficials són recollides i publicades per l'Instituto Nacional de Estadística, entitat creada el 1856. A partir del 1858 disposem ja del primer anuari estadístic, però als primers anys la recopilació de dades era molt limitada. Tenim la sort de poder consultar en línia la col·lecció sencera d'aquests anuaris: http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuarios_mnu.htm

A les primeres edicions no hi ha cap dada relativa a les biblioteques. Anys més tard, el 1934, per exemple, hi ha una única taula, amb el nombre d'usuaris i el nombre de préstecs. A l'anuari de 1955 es troba una sèrie estadística referia als anys de 1941 a 1954, però sense dades de personal: només usuaris, fons i obres servides. Deu anys més tard hi ha moltes més dades, però encara no hi consten les relatives al personal. Tampoc al 1975, ni al 1980 ni el 1985. No serà fins l'any 2000 en què es comença a trobar aquesta dada, a partir de la base de dades Inebase: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t12/p403&file=inebase&L=0

El nombre de personal, l'any 2000 –el primer de què es coneix aquesta dada– és de 22.850. I l'any més recent de què es disposa d'aquesta quantitat és el 2010, que és de 25.551 persones (xifres que inclouen el personal de totes les categories, en tot tipus de biblioteques).

Doncs ja veieu que no disposem del mateix nivell de dades, per comparar la situació d'Espanya en relació a la dels Estats Units –o almenys nosaltres no les hem sabut trobar–. Tot sembla indicar, però, que els Estats Units ens portaven molt d'avantatge (si més no fins a les èpoques contemporànies).

Panorama de l'emprenedoria a Espanya

La Fundación Iniciador (http://www.iniciador.com/), creada a Madrid el 2007 amb la intenció de posar en contacte emprenedors i fomentar l’activitat emprenedora, organitza trobades mensuals en diferents ciutats espanyoles. Això li ha permès comptar amb una xarxa força àmplia de persones (més de 20.000) que han participat en alguna ocasió en alguna de les seves activitats. Aprofitant en part aquests contactes han elaborat un informe prou complet de la situació de l’emprenedoria a Espanya.

Observatorio de clima emprendedor [en línia]. 2012. [Madrid]: Fundación Iniciador: Sage, [2012]. 33 p. <http://iniciador.com/files/2012/12/OCE_2012-WEB.pdf>. [Consulta: 25 març 2013].

Aquesta és la segona edició d’aquest estudi, que és elaborat conjuntament amb Sage (http://www.sage.es/) (distribuïdor de programari per a empreses petites i mitjanes). El treball s’ha realitzat a partir de 700 entrevistes telefòniques, efectuades aleatòriament per tot Espanya (amb les correccions oportunes) durant el setembre de 2012 entre el total de 56.000 autònoms donats d’alta els anys 2010 i 2011 i a 156.000 empreses petites i mitjanes creades els mateixos anys al nostre Estat.

A partir dels resultats de l’enquesta es pot afirmar que el 63 % dels autònoms són homes. La gran majoria (el 74 %) comencen l’emprenedoria entre els 25 i els 44 anys. La principal raó que porta a una persona a emprendre un negoci és la manca d’oportunitats en el mercat laboral: el 37 % dels enquestats donen aquest motiu. Les raons que van a continuació són l’autorealització personal (19 %) i ser el propi cap (17 %). Des que sorgeix la idea fins que s’obre el negoci passa menys d’un any en el 69 % dels casos.

Es pregunta sobre els ajuts que han rebut i com han trobat finançament. Pel que fa a la quantitat necessària, el 47 % dels autònoms han necessitat entre 10.000 i 50.000 euros. El 23 %, menys, i el 21 %, més. La jornada laboral de vuit hores només la poden complir el 17 % dels autònoms que han contestat l’enquesta. Tota la resta hi dediquen més hores.

Pel que fa al salari que obtenen en comparació a la feina anterior, només el 12 % declara que és superior. Un altre 12 % diu que guanya el mateix que abans, i el 59 % diu que guanya menys que abans.

Es pregunta també sobre la manca de coneixements detectats. Les àrees més esmentades, amb no gaire diferència entre elles, han estat: màrqueting, gestió interna, informàtica, comptabilitat.

Es demana l’opinió sobre els factors que són importants per a l’èxit. I si creuen que els poders públics fomenten l’emprenedoria (el 92 % pensa que no). Els obstacles principals que dificulten la creació d’una empresa són: la manca de finançament (30 %), les càrregues fiscals (28 %) i la incertesa sobre el futur (17 %). Es demana tot seguit les millores que l’Administració hauria d’introduir per a la bona marxa dels emprenedors, tant de caràcter financer com fiscal.

Mirant el got mig ple, es demana als enquestats què consideren que és el millor de l’emprenedoria. Les respostes amb més percentatge són: el fet de treballar per a un mateix (37 %), l’autorealització personal (33 %), ser el propi cap (26 %) i la llibertat o independència (16 %). En canvi, pel cantó dolent, el pitjor de ser emprenedor és la quantitat d’hores que cal esmerçar-hi (el 37 % dels que contesten responen això), les preocupacions de la feina (26 %) i temes econòmics (el risc del patrimoni personal, 11 %; la manca de liquidesa, 11 %, i els impostos, 10 %).

Tot i aquest estudi s’ha elaborat fa pocs mesos (el setembre de 2012), encara no s’havia promulgat el decret del Govern central, publicat al BOE del 23 de febrer de 2013:

Espanya. «Real decreto-ley 4/2013, de 22 de febrero, de medidas de apoyo al emprendedor y de estímulo del crecimiento y de la creación de empleo» [en línia]. Boletín oficial del Estado, n.º 47 (23 feb. 2013), p. 15.219-15.271. <http://www.boe.es/boe/dias/2013/02/23/pdfs/BOE-A-2013-2030.pdf>. [Consulta: 26 març 2013].

Són 53 pàgines (més dues pàgines més d’errors i errates, publicades el 28 de febrer).  Per a un coneixement més àgil, n’hi ha un resum amb les dades més significatives, preparat per la Moncloa aquí: http://www.lamoncloa.gob.es/NR/rdonlyres/64DB4A9C-1F2B-4D5C-884F-E701A85D0556/229937/Apoyoalemprendedor.pdf

Desconeixem l’eficàcia d’aquestes darreres mesures; el desig de tots és que la gent amb iniciativa es trobi amb els mínims inconvenients administratius per tirar endavant una empresa. Però crec que el secret de l'èxit es troba en la idea inicial, que ompli una necessitat no coberta. I en això els bibliotecaris hem de ser capaços de tenir inventiva.

Com són els emprenedors?

No fa gaires setmanes ha vist la llum un llibre que pot servir d’entreteniment o d’inspiració als estudiants o joves bibliotecaris (i a la resta de la població) que tinguin intenció de portar a la realitat alguna idea de negoci.

Lacoste, Jesús A. El perfil humano y profesional de los emprendedores digitales: quiénes son, cómo viven, a qué dedican el tiempo libre… las personas que triunfan en el mundo digital. [S. l.]: Bubok, [2012]. 346 p. ISBN 978-84-686-2735-9. 13,95 €. Disponible també en ePub (2,95 €) i pdf (2,95 €). En aquest enllaç estan disponibles les 22 primeres pàgines (preliminars i primera entrevista): http://www.bubok.es/ver/preview/219926

Es tracta d’un recull d’entrevistes a 73 emprenedors del món digital, tots ells espanyols. El contingut es presenta organitzat en cinc categories:

• Los líderes de Internet (30 casos) 
• Los líderes del social media y marketing online (13 casos)
• Los líderes del ecommerce (17 casos)
• Los líderes del mundo móvil (7 casos)
• Los business angels (6 casos)

La llista completa dels entrevistats, juntament amb un enllaç cap a la seva pàgina web personal o de l'empresa on treballen es pot trobar en una entrada del bloc de l'autor: http://jesuslacoste.soydigital.es/milibro

Les entrevistes van ser fetes als mesos de juny i juliol de 2012. Tots els entrevistats van haver de respondre les mateixes qüestions, un total de 34 preguntes, agrupades en dos apartats: «Perfil humano», amb 24 interrogants sobre els gustos o les activitats personals (com ara el model de telèfon mòbil preferit, un país per fer-hi una estada...) i «Perfil digital», amb 10 preguntes que van des de l’edat en què van començar a treballar, com van aconseguir el primer finançament, o més especulatives com «¿Emprender es perder?». La majoria de respostes són molt breus.

No hi ha preguntes de caire més convencional com ara el lloc i any de naixement, un breu currículum acadèmic i professional, l’explicació de les línies de negoci de les empreses on treballen actualment... Sinó que es posen de relleu les creences i els valors dels protagonistes en aspectes referits al món de l’emprenedoria o bé de la vida quotidiana. «Filosofía de vida:», «¿La tecnología nos favorece o nos vuelve inhumanos?», «¿Qué es más importante, la idea o ser el primero?», etc.

Al principi de cada entrevista hi ha una foto de l’entrevistat, el càrrec i lloc de treball que ocupen actualment, la pàgina web de l’empresa i el compte de Twitter.

El contingut del llibre aporta una part de xafarderia que podríem titllar d’irrellevant («El último libro que ha leído y/o recomendado:») però que ajuden a formar-se una idea del caràcter i estil de vida de cada protagonista. Tots els entrevistats són casos d’èxit, però sovint amb diversos fracassos acumulats amb els anys.

Pel que fa al gènere dels entrevistats, guanyen els homes, amb 61 de 73 (un 84 % dels casos). No podem aportar dades d’altres variables típiques com lloc de naixement o residència (perquè no consten), tot i que reconeixem alguns catalans, com ara:

Eudald Domènech (Fundador i CEO d’InoutTV) 
Albert Esplugas (director d’estratègia i desenvolupament de negoci de Microsoft)
Jesús Haro (CEO de Carritus.com)
Dídac Lee (CEO d’Inspirit Holding. Founder de Scubastore)
Martí Manent (CEO de Derecho.com)
Joana Sánchez (presidenta d’Incipy i d’Inesdi (Instituto de Innovación Digital de las Profesiones))
Marc Vidal (CEO d’IDODI)

Tampoc podem fer un estudi analític de la formació de base dels entrevistats (la majoria d'ells no esmenta quins estudis ha cursat). Amb tot, identifiquem un cas que va treballar com a becari en una biblioteca universitària: Fernando Encinar (confundador i dircom d’Idealista.com): «Mi primer empleo con nómina fueron unas prácticas de seis meses en la biblioteca de Ávila. ¡Aprendí muchísimo y tuve acceso ilimitado a libros!»

Ens hauria agradat haver trobat un índex de les empreses esmentades i del sector o camp d’activitat a què es dediquen. També –ja em perdonareu les meves manies– hauríem preferit un ordre alfabètic de presentació dels personatges (dins de cada categoria) que facilitaria la localització d'alguna persona en concret. Però bé... potser no escau demanar aquests formalismes en aquest tipus d'obres.

No hem presentat l'autor: Jesús Lacoste és llicenciat en Psicologia i actualment director de Soy Digital, empresa de serveis dedicada al comerç electrònic i les noves tecnologies, amb seu a Canàries: http://www.soydigital.com. Per cert que, al seu bloc, que tracta sobre temes tecnològics en general, xarxes socials, innovació tecnològica, etc., dedica una entrada a l'experiència d'haver publicat per primera vegada un llibre. Una experiència valuosa, que pot ser imitada per altres: http://jesuslacoste.soydigital.es/milibro. A l'enllaç següent veurem un vídeo amb unes declaracions de l'autor el dia de la presentació del llibre: http://agoranews.es/2013/01/18/jesus-lacoste-presenta-su-libro-el-perfil-humano-y-profesional-de-los-emprendedores

La nostra opinió sobre el llibre: una lectura distreta, lleugera, que permet apropar-se al vessant humà d’un conjunt ampli de líders actuals de l’emprenedoria a Internet a Espanya.

La Facultat ha canviat de nom

Aquest blog, que modestament pretén entretenir i il·lustrar els estudiants actuals, els joves bibliotecaris i el públic en general, desitja avui fer una excursió en el temps per comentar els canvis de nom que la Facultat ha experimentat en els seus quasi cent anys d'història.

Alumnes de tercer curs de l'Escola de Bibliotecàries, amb Jordi Rubió (1933).
Font: http://www.ub.edu/bid/16estivi.htm

Principalment extrec les dades de la publicació d’Assumpció Estivill:

Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva [en línia]: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: 1915-2005. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2006. [56] p. <http://www.ub.edu/biblio/docs/cataleg.pdf>. [Consulta: 21 des. 2012]. ISBN 84-475-3071-X.

Quan el nostre centre fou creat per la Mancomunitat de Catalunya, l’octubre de 1915, fou batejat com a Escola Superior de Bibliotecàries, nom que alternava amb una variant més curta: Escola de Bibliotecàries.

Al període de la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930) els ensenyaments s’integraren en una institució d’un abast més ampli: Escuela Superior de la Mujer, que pertanyia a la Diputació de Barcelona.

Durant el període de la Generalitat Republicana, del 1930 al 1939, es tornà als orígens: Escola de Bibliotecàries.

Quan Espanya canvià de règim amb la victòria del bàndol franquista, el 1939, la llengua castellana fou l’única oficial, de manera que ens diguérem Escuela de Bibliotecarias. Aquesta denominació perdurà fins a les acaballes del règim, el 1974, en què es catalanitzà i es modificà en Escola de Bibliologia.

Arribem ja a l’època moderna: quan el 1982 definitivament els nostres estudis havien estat reconeguts oficialment dins de la universitat –gràcies en bona part a la iniciativa dels professionals catalans– ens passàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació. Fins aleshores el títol que obtenien els alumnes que acabaven era atorgat per la Diputació de Barcelona: tenia molt de prestigi social, però cap oficialitat universitària. A partir del 1982 l’Escola continuava essent de la Diputació, però era un centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

De seguida incloguérem dins de la nostra denominació el qui fou l’ànima de la institució: Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.

La integració plena a la universitat, com un centre més, no s’esdevé fins el 1997. A partir d’aquesta integració perdérem del nostre nom en Jordi Rubió i ens tornàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació.

Un parell d’anys més tard, el 1999, quan començàrem a impartir la llicenciatura de segon cicle de Documentació, ens convertírem en facultat, i adoptàrem el nom que portem fins ara: Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Serà aquesta la darrera denominació?

A l’Estat espanyol la majoria de centres universitaris on s’imparteixen els nostres ensenyaments han anat canviant el nom. La majoria van començar com a escoles universitàries de Biblioteconomia i Documentació. Quan es va implantar la llicenciatura de documentació van passar-se a anomenar facultats de Biblioteconomia i Documentació. En algunes universitats, però, no es va arribar mai a crear un centre propi per als nostres estudis. Amb el pas dels anys i el descens de matrícula, moltes facultats han incorporat nous ensenyaments i han ampliat l’abast temàtic del seu nom. El mapa actual és el següent:

Alcalá de Henares: Facultad de Filosofía y Letras (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Facultat de Ciències de la Comunicació (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (hi imparteixen el màster d’Arxivística i Gestió de Documents)

Barcelona-UB: Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Barcelona-UOC: Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

La Corunya: Facultad de Humanidades y Documentación

Extremadura: Facultad de Ciencias de la Documentación y la Comunicación

Granada: Facultad de Comunicación y Documentación

Lleó: Facultad de Filosofía y Letras

Madrid-Carlos III: Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación

Madrid-Complutense: Facultad de Ciencias de la Documentación

Múrcia: Facultad de Comunicación y Documentación

Salamanca: Facultad de Traducción y Documentación

Saragossa: Facultad de Filosofía y Letras

València: Facultat de Geografia i Història


Com podeu comprovar, la Facultat de la UB és l’últim centre universitari a Espanya amb un nom format exclusivament amb la denominació de la nostra àrea de coneixement. Fins quan?

Rebaixes al projecte de pressupost general de l’Estat

Trobo en un bloc d’interès, dedicat a la indústria editorial, el llibre i les seves tecnologies, una entrada força elaborada, que analitza les partides destinades al món del llibre al projecte de pressupost presentat pel Govern d’Espanya, i les compara amb les mateixes de l’any anterior, 2011.

Portland. «El sector editorial y del libro en los presupuestos para el 2012» [en línia]. Disquisición{es}, 8 abril 2012. <https://web.archive.org/web/20120411214852/http://disquisiciones.com/sector-editorial-presupuesto-2012>. [Consulta: 10 abril 2012]

De la trentena de partides comparades, no n’hi ha ni una que augmenti; només tres es mantenen igual, i nou tenen una disminució del 100 per 100 (és a dir, desapareixen). Pel que fa a les partides dedicades al món de les biblioteques hi ha una disminució mitjana del 21,04 %.

A tall d’exemple –i us animo que feu una ullada a la font original–, les ajudes a les comunitats autònomes per a la millora de les col·leccions bibliogràfiques de les biblioteques públiques, passen de 10.000.000 € (el 2011) a 3.000.000 € (el 2012): una rebaixa del 70 %.

A més, l’autor de l’entrada ha elaborat unes altres gràfiques en què s’analitzen diferents ajudes a aspectes diversos del llibre i les biblioteques al llarg dels anys.

Cal dir que aquests pressupostos encara poden ser modificats arran del debat parlamentari. Cal dir també que en el conjunt del pressupost hi ha moltes altres partides, algunes de les quals poden tenir una influència real en el món de les biblioteques. I finalment cal dir que la Generalitat de Catalunya té totes les competències de cultura traspassades.

Tanmateix, a la vista d’aquestes xifres, no estem per gaires alegries...

Les tecnologies a les empreses espanyoles

No fa gaires dies vaig deixar constància d’uns treballs que estudiaven el grau d’informatització de les empreses espanyoles: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/03/les-empreses-espanyoles-i-les.html. Avui ressenyo un altre estudi d’una temàtica similar, elaborat en aquest cas per un organisme oficial: l’ONTSI (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información), entitat estatal adscrita a l’empresa pública Red.es, que al seu torn s’inscriu dins del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.

Tecnologías de la información y las comunicaciones en las PYMES y grandes empresas españolas [en línia]. Alberto Urueña (coord.). [Madrid]: Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información, febrero 2012. 72 p. <http://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/default/files/informe__pymes_y_grandes_empresas_2012-vf.pdf>. [Consulta: 7 abril 2012]. ISSN 2172-8151.

Es tracta d’un informe anual, que començà a publicar-se el 2010. Després d’un breu resum de l’estructura empresarial a Espanya, analitza el grau d’informatització i connexió a Internet, l’ús de les tecnologies per part dels treballadors, els usos d’Internet, el grau d’informatització en el negoci (signatura digital, factures electròniques), el comerç electrònic i l’ús de la identificació per radiofreqüència.

L’estudi s’ha fet a partir d’una enquesta passada a 16.715 empreses (de 10 empleats o més). Les dades fan referència a l’any 2010 fins al gener de 2011.

El treball no ens aporta gaires sorpreses; però ens ajuda a consolidar i a concretar intuïcions que podíem tenir. Transcric aquí les dades més significatives des del meu punt de vista:

Del total de d’empreses que hi havia a Espanya el gener de 2011 (3.250.576), el 95,2 % són les anomenades «microempreses» (de 0 a 9 treballadors), és a dir, un total de 3.094.721. Pel que fa al nombre de treballadors, aquestes representen el 26,8 %.

Catalunya és la comunitat espanyola que té un major nombre de microempreses: 570.855 (el 18,4 % del total), seguida de Madrid (475.020) i d’Andalusia (471.917). De fet Catalunya és la comunitat amb un major nombre total d’empreses (601.801)
.
El 97,4 % de les empreses espanyoles tenen connexió a Internet, el 40,7 % accedeixen a Internet amb dispositius mòbils, el 74,9 % utilitzen algun tipus de programari de codi obert (les empreses grans, amb el dobre de percentatge que les petites). El 17,4 % de les empreses ofereixen formació en tecnologies al personal (les empreses grans, el 54,6 %).

De personal específic dedicat a les tecnologies, en tenen el 30,2 % de les empreses, si bé les empreses grans (de 250 o més treballadors) són les que en tenen en un percentatge més alt: el 76,3 %.

Les empreses amb pàgina web són el 67 % (3,1 punts més que en l’any anterior). El comerç electrònic és utilitzat majoritàriament per empreses de la indústria (57 %) i comerç majorista (18,6 %).

I per a què ens pot servir conèixer aquesta mena d’informes? Per fer-nos càrrec de la quantitat d’empreses que hi ha, per constatar el grau d’implicació que tenen amb les tecnologies i per veure que els bibliotecaris tenim un camp molt ample per explorar i introduir-nos, oferint els nostres serveis professionals.

Fins aviat!

Les empreses espanyoles i les tecnologies de la informació

Avui ressenyo un estudi publicat per Ametic (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales, http://www.ametic.es/), que es presentà el 8 de març passat a Madrid.

Las tecnologías de la información y las comunicaciones en la empresa española 2011 [en línia]. Madrid: Ametic; [s.l.]: Everis, 2012. 176 p., 1,10 MB. <http://www.ametic.es/download/documents/media-Ou1-Estudio%20AMETIC%20EVERIS%20FEB%202012-Las_TIC_en_la_empresa_espa%C3%B1ola_2011.pdf>. [Consulta: 25 juny 2012]. ISSN 1888-8941.

Aquest estudi anual començà a publicar-se el 2000 amb un altre títol (ISSN 1887-9012); des del 2008 apareix amb l’actual. D’Ametic ja hem ressenyat un parell d’informes en aquest bloc, tots relacionats amb les tecnologies de la informació: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/Ametic

El treball que comento avui analitza diferents aspectes de la penetració i l’aplicació de les tecnologies en les empreses espanyoles: des del grau general d’informatització, la presència i ús d’Internet, l’ús del comerç electrònic, un capítol específic sobre l’ús de la factura i la signatura elecròniques, l’ús de l’administració electrònica i la implicació amb les xarxes socials per part de les empreses.

L’estudi s’ha fet a partir de 3.730 entrevistes telefòniques realitzades a directius i responsables d’informàtica de tot Espanya, entre setembre i novembre de 2011. El qüestionari utilitzat, amb 52 preguntes, es troba reproduït en un annex (p. 150-168).

Com a síntesi general es constata que les tecnologies van penetrant més i més en el funcionament normal de les empreses espanyoles: en l’ús de la connexió remota, en la varietat de tipus de dispositius, en la participació a les xarxes socials, etcètera.

Ni que sigui a tall d’anècdota, ens agrada notar que Catalunya és la comunitat autònoma que tot sovint encapçala els rànquings de diferents indicadors d’aquest estudi. Començant pel més bàsic, el percentatge d’ús dels ordinadors a les empreses: el 97,9 % de les empreses catalanes estan informatitzades (seguides de les del País Basc, amb el 96,8 % i Madrid amb el 96,1 %) (p. 18). Catalunya també és el territori amb el percentatge més alt d’empreses amb ordinadors interconnectats: el 77,7 %, seguida de Madrid (76,3 %) i Andalusia (76,1 %) (p. 26). Igualment, el nostre país és la comunitat autònoma espanyola que més percentatge de connexió a Internet presenta: el 96,8 % de les empreses (seguida de Madrid, amb el 94,9 % i Andalusia, amb el 93,9 %) (p. 58).

Catalunya és la comunitat espanyola on el percentatge d’empreses amb lloc web propi és més alt: 66,2 %, seguida de Madrid (61 %) i el País Valencià (57,2 %) (p. 70). La  mitjana espanyola es troba només en el 58,3 % (p. 68), mentre que els països europeus més avançats en aquest sentit són Suècia, amb el 83,7 % i Dinamarca, amb el 82,7 % de les empreses amb presència a la xarxa (p. 71).

Pel que fa a l’emissió de factures electròniques, Catalunya també és la comunitat on es dóna un percentatge més alt: l’11,8 % de les empreses catalanes en fan, seguides de les valencianes (11,6 %) i les madrilenyes (11,1 %).

Un tema que aquest estudi aborda i que pot resultar d’interès als bibliotecaris, per la nostra implicació amb les empreses, és el grau d’ús que les companyies fan de les xarxes socials (p. 123-133). S’hi fa referència a un estudi publicat uns mesos enrere per la Fundación Banesto (Observatorio sobre el uso de las redes sociales en las pymes españolas, octubre de 2011), segons el qual el 38,7 % de les empreses espanyoles tenen presència a Facebook. I, amb percentatges molt menors, a Foursquare, Twitter, Youtube, Linkedin i Flickr.

Una frase que em sembla interessant de reproduir, en relació a aquesta temàtica:

«Las empresas confiesan haber tenido dificultades con las redes sociales, entre las que se encontrarían las siguientes:
• Los obstáculos relacionados con la administración, usabilidad, aprendizaje, etc. que presentan las redes sociales en sí.
• Dificultades de comunicación a la hora de gestionar conflictos con usuarios.
• Dificultades relativas a la necesidad de permanencia en las redes sociales.» (p. 126).

Tot seguit introdueix els conceptes de CRM (customer relationship management), SMO (social media optimization), SEO (search engine optimization) i SEM (search engine marketing).

Curiosament, amb un títol molt semblant existeix un altre estudi, realitzat en aquest cas per Penteo i ESADE, que es va donar a conèixer el juny de 2011:

Las tecnologías de la información en la empresa española 2011 [en línia]: informe Penteo-ESADE. Madrid; Barcelona: Penteo: Esade, 2011. 100 p. <http://www.clustertic.net/system/documentos/ficheros/73/original_Informe_Esade_Penteo_2011_V2.pdf>. [Consultat: 27 febrer 2012].

En aquest cas el treball va més enllà de l'anàlisi de dades bàsiques sobre la presència i ús de les tecnologies a les empreses, sinó que vol valorar més aviat la gestió i l’administració de les tecnologies.

Per fer-ho els responsables de l'estudi han entrevistat durant el segon semestre del 2010, 196 directius d’empreses espanyoles (responsables de tecnologies i directius generals) i també 21 responsables d’empreses subministradores de tecnologies, a partir dels quals ofereixen uns resultats bàsicament qualitatius i podríem dir, prospectius.

La impressió general és que la crisi no sembla afectar gaire les tecnologies de la informació. Un paràgraf que ens permet ésser optimistes en tant que els bibliotecaris podem aportar el nostre coneixement és aquest:

«Las expectativas de los proyectos de sistemas de Business Intelligence se disparan en 2011... Los sistemas de Business Intelligence son el nuevo entrante entre las partidas presupuestarias en el ámbito del software cuyas expectativas de evolución analizamos cada año. Y lo es porque es uno de los rangos de sistemas de gestión corporativa que lleva experimentando, desde hace un par de años, un mayor crecimiento y dinamismo en forma de nuevos proyectos. Ello es señal de la importancia que en este entorno económico más que nunca, y de forma creciente a partir de este año, las empresas están dando a todas las herramientas que les permitan un mejor y mayor entendimiento del mercado y para responder a la avalancha de información, con un esfuerzo cada vez más centrado en la ampliación y mejora de la robustez de la base de clientes; muestra de ello es el cerca de 60 % de los CIO consultados con expectativa de incremento en 2011 de sus presupuestos en este tipo de sistemas.» (p. 30, les negretes són nostres).

El paràgraf que segueix considero que també ens ha d'interessar:

«... y se mantendrá el crecimiento de los servicios web, al igual que el software de gestión paquetizado. Siguiendo la tendencia de los últimos años, para 2011 seguirán incrementándose los presupuestos destinados al desarrollo, implantación y mantenimiento de plataformas de portal web, con cerca de un 60 % de empresas con perspectivas de crecimiento, y sólo un 15 % de descensos. Del mismo modo, estimamos que se intensificará la tendencia de crecimiento en los presupuestos destinados a sistemas de gestión corporativa (ERP), con un 42 % de empresas con perspectivas de incremento por un 40 % de estabilidad. El software de gestión parece que concentrará cierta parte de los proyectos reactivados en el último año, así como las renovaciones de plataformas instaladas, al socaire de la necesidad de mantener a la empresa dotada de herramientas de gobierno adecuadas a entornos de negocio que se presumen cambiantes.» (p. 30-31, les negretes són nostres).

Altres frases que tenen relació amb nosaltres:

«La integración en el ámbito empresarial de las Redes Sociales también aparece por vez primera en 2011, sobretodo en forma de proyectos piloto en la comunicación con clientes, mercado y stakeholders.» (p. 37).

Com dic, la idea general que es desprèn d'aquest estudi és que la majoria d'empreses pensen incrementar el pressupost destinat a les tecnologies, que les tecnologies són una peça clau per a la recuperació econòmica.

Com a conclusió, podríem dir que seran molt valorats els professionals que siguin experts en la gestió de les tecnologies.

El mercat dels continguts digitals a Espanya, en alça

No fa gaire s’ha publicat un estudi que analitza el mercat dels continguts digitals a Espanya des d’una òptica econòmica:

¿Cuál es el precio que los usuarios están dispuestos a pagar por los contenidos digitales? [en línia]: primer estudio sobre las características de la demanda de contenidos digitales en España. I Claves, [2011]. 75 p. <http://anatomiteca.com/wp-content/uploads/2012/01/ICLAVESFinal.pdf>. [Consulta: 25 agost 2012].

Ha estat publicat per Iclaves, una consultoria amb seu a Madrid especialitzada en societat de la informació, que produeix informes i estudis per a empreses privades i l'Administració: http://www.iclaves.es. Des de la seva pàgina web es poden descarregar nombrosos treballs d'un interès força alt, relacionats amb les tecnologies de la informació.

Aquí us reprodueixo el sumari de l'estudi que comentem avui:

1. El reto del desarrollo del mercado de contenidos digitales
2. Análisis de la demanda de contenidos digitales
3. Perspectivas del mercado de la música
4. Perspectivas del mercado del vídeo
5. Perspectivas del mercado de los videojuegos
6. Perspectivas del mercado del libro

L'objectiu de l'estudi és «orientar la creación de una oferta que pueda adecuarse a la demanda del mercado español, tanto en términos de catálogo como especialmente de precio» (p. 5), tal com deixa entendre el títol de l'estudi.

El treball ha estat realitzat per Análisis e Investigación, una empresa d'estudi de mercat, que ha recollit les dades mitjançant una enquesta telefònica efectuada a 329 usuaris d'Internet, l'abril de 2011.

L'estudi s'ha centrat en els cinc tipus de continguts digitals més populars: música, cinema, televisió, videojocs i llibres. Es demanava si consumien aquests productes, per quina via ho feien (per descàrrega o reproduint-ho en línia, via streaming) i quin preu estarien disposats a pagar per fer-ho.

Dels usuaris d'Internet enquestats, el 53,6 % declara que descarrega continguts. El tipus de producte més descarregat és la música (el 44,7 % dels enquestats declaren que ho fan) i el que menys, els llibres (només l'11,4 % dels enquestats diuen que descarreguen llibres de la xarxa). Els usuaris més joves (entre 18 i 29 anys) són els que més descarreguen (el 77,9 % dels enquestats que descarreguen pertanyen a aquesta franja d'edat).

El dispositiu utilitzat per a la descàrrega és l'ordinador majoritàriament (89,8 %), a molta distància dels altres instruments.

Segons les modalitats de producte i via de consum, hi ha una gamma variada de disposició de la gent a pagar per un contingut determinat. El contingut que s'emporta el percentatge més alt de disposició de la gent a pagar, el 65,8 % dels que contesten, és la descàrrega de novetats editorials. A continuació, el 56,8 %, pagarien per descarregar-se pel•lícules d'estrena, i el 52,9 % pagarien per poder-se descarregar llibres de catàleg. En la banda baixa, el 31,5 % de la gent que contesta estaria disposada a pagar per reproduir en línia música d'estrena; el 25,5 % per reproduir en línia sèries de televisió d'estrena, i finalment, només el 22,1 % estarien disposats a pagar per reproduir en línia sèries de televisió de catàleg.

Els preus que els usuaris enquestats estarien disposats a pagar per consumir en línia aquests productes és inferior al de la mitjana de les versions analògiques corresponents. Els preus mitjans més alts que la gent estaria disposada a pagar, segons es desprèn de l'estudi són:

14,65 euros per la descàrrega d'un videojoc d'estrena; 13,25 euros per la descàrrega de novetats editorials i 11,71 euros per la descàrrega de videojocs de catàleg. La sèrie continua amb preus més baixos, fins arribar als 4,74 euros per reproduir en línia sèries de televisió d'estrena, 3,54 euros per reproduir en línia pel•lícules de catàleg i 2,50 euros per reproduir en línia sèrie de televisió de catàleg.

Els homes estan més disposats a pagar que les dones, en totes les categories de productes i vies d'accés als serveis. I els homes estarien disposats a pagar més que les dones en quasi totes les categories de productes (però les dones pagarien una mica més que els homes per descarregar-se novetats editorials).

En general, les persones més joves estan més disposades a pagar pels continguts digitals (amb excepcions segons algunes categories de productes).

Els resultats donen a entendre que efectivament, existeix a Espanya un mercat potencial per al consum de productes culturals via Internet.

Ara bé, les respostes que es donen a una enquesta telefònica no sempre corresponen a la realitat; i 329 persones enquestades no és una mostra que puguem dir «espectacular».

En tot cas, és un estudi més, que es pot tenir en compte.

Estadístiques culturals

El meu comentari d’avui està basat en la recent aparició de la setena edició d’unes estadístiques sobre el món de la cultura a Espanya:

Anuario de estadísticas culturales [en línia]. 2011. [Madrid]: Ministerio de Cultura, 2011. Disponible també en paper.  <http://www.mcu.es/estadisticas/MC/NAEC/2011/PresentacionAnuarioEC2011.html>. [Consulta: 29 des. 2011].

Com bé dóna a entendre el títol, l’obra recull una selecció de dades estadístiques de l’àmbit de la cultura a Espanya. Les fonts utilitzades han estat diverses i són citades al començament de cada capítol. La majoria provenen de l’INE (Instituto Nacional de Estadística). Les dades més actuals es refereixen, majoritàriament, a l’any 2010.

Els diferents capítols de l’obra es poden agrupar en tres blocs. Primer trobem unes magnituds transversals: ocupació cultural, empreses culturals, finançament, propietat intel·lectual, etc. En un segon bloc es donen xifres relatives a sectors culturals concrets: patrimoni cultural, museus, arxius, biblioteques, el món del llibre, les arts escèniques, etc. Finalment hi ha unes dades sobre l’impacte que el món de la cultura té sobre l’economia global espanyola.

Moltes seccions d’aquesta obra ens interessen, des del punt de vista de la professió de bibliotecari. En donaré les més significatives.

El capítol 1 ens interessa de ple: «Empleo cultural». Pel que fa a persones ocupades («1.1 Empleo cultural por actividades económicas»), en «Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras instituciones culturales» trobem un increment notable al 2010 en comparació al 2009. De 319.000 persones el 2009 hem passat a 416.000 (increment del 30,4 %).

La taula següent també ens afecta: «1.2 Empleo cultural por ocupaciones». Els «Archiveros, bibliotecarios y profesionales asimilados y ayudantes» hem passat de ser 218.000 el 2009, a 243.000 el 2010 (un increment de l’11,5 %).

Un altre capítol d’interès és el 2: «Empresas culturales». En aquest cas les xifres també ens deixen una mica esborronats. Pel que fa a empreses dedicades a «Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras actividades culturales», el 2009 n’hi havia 1.349, i el 2010, 3.383 (un increment del 150,8 %). De les 3.383, a Catalunya n’hi havia 993 (el 29,4 %), a les Illes, 96 i al País Valencià, 219. És molt significatiu considerar que a Catalunya, el 2009 es registraven 296 empreses en aquest àmbit (i el 2010, 993: un increment interanual del 335,5 %, que és el mateix que dir que la xifra s’ha multiplicat per més de tres!).

Hi ha un altre capítol on em vull aturar, el 8: «Enseñanzas del ámbito cultural». Aquí hi trobem una dada interessant: el nombre d’estudiants matriculats en els ensenyaments de caire cultural. Lògicament, em fixo en les nostres extintes diplomatura i llicenciatura de Biblioteconomia i Documentació. Les xifres, que es refereixen al conjunt de l’Estat, no ens agraden pas gaire.

Pel que fa a la diplomatura, les xifres disponibles mostren un progressiu i notable descens d'alumnes matriculats:

Curs 2006-2007: 2.614
Curs 2007-2008: 2.305
Curs 2008-2009: 1.980
Curs 2009-2010: 1.396

En quatre anys el nombre d’estudiants s’ha reduït a la meitat!

Les xifres de la llicenciatura no són pas gaire millors:

Curs 2006-2007: 2.717
Curs 2007-2008: 2.359
Curs 2008-2009: 1.929
Curs 2009-2010: 1.514

Cal tenir en compte que des del curs 2008-2009 es començà a implantar en algunes universitats el nou grau d’Informació i Documentació (que ve a substituir els dos ensenyaments anteriors). Les xifres de matriculats al grau són esperançadores:

Curs 2008-2009: 97
Curs 2009-2010: 754

Si sumem els matriculats en els tres ensenyaments, obtindrem aquestes xifres:

Curs 2008-2009: 4.006
Curs 2009-2010: 3.664

Es saldo és negatiu, això està clar: d’un 8,5 %. Però tampoc és per estar desesperats. Cal tenir en compte que en el conjunt dels 17 ensenyaments de caire cultural (entre els quals Belles Arts, Història de l’Art, Periodisme...), 12 d’ells presenten també un saldo negatiu en el nombre de matriculats entre els dos darrers cursos. D’altra banda, cal tenir en compte que aquestes xifres no es troben desagregades per comunitats autònomes o universitats, i en conseqüència no podem treure conclusions sobre la realitat de casa nostra. Potser un altre dia cercarem les xifres que ens pertoquen més directament.

Passem al capítol 13 «Bibliotecas». Aquest capítol ens afecta directament; però les dades d'aquesta font són les mateixes que les que publica directament l’INE. I, en aquest cas, les que trobem en aquest anuari del Ministeri, es queden en les de 2008. Recordem que l’estadística sobre biblioteques s’elabora cada dos anys (els anys parells), i que fa pocs dies l’INE va donar a conèixer les referides al 2010. Aquestes dades el Ministeri no va tenir temps d’incloure en el seu anuari.

Com que l’estadística sobre biblioteques del 2010, de l’INE, va ser objecte d’un comentari en aquest bloc ahir, el 4 de gener, remetem el lector a aquella entrada.

Hem anat resseguint el més directament relacionat amb la professió de bibliotecari; però, com tots sabem, podem trobar bibliotecaris treballant en molts contextos diferents, així que si voleu dades més completes, no deixeu de consultar la font original.

En relació al contingut d’aquesta obra, estarà bé de saber que el Ministeri de Cultura (actualment, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte) manté una base de dades estadístiques, on es poden trobar totes les dades dels anuaris: Cultura base: http://www.mcu.es/culturabase/cgi/um?L=0.

Ja fa més de dos mesos, el 28 d’octubre, vaig publicar una entrada fent referència a unes dades publicades per l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) -actualment ICEC, Institut Català de les Empreses Culturals-, que de fet tenien com a font l’anterior edició d’aquest anuari del Ministeri: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-industria-cultural.html

En fi, les previsions senyalen que el 2012 encara serà un any dolent en termes econòmics; però les xifres del 2010 ens han deixat un bon gust de boca. Veurem com va tot...

Biblioteques universitàries: propostes per fer cara a la crisi

La setmana passada es va donar a conèixer un treball d’anàlisi de la situació actual de les biblioteques universitàries espanyoles davant de la crisi econòmica que ens envaeix (jo me’n vaig assabentar pel la llista Bibcat):

Martínez, Dídac; Prats, Jordi; Serrano-Muñoz, Jordi. Los hermanos Lehman entran en la biblioteca [en línia]: ¿qué pueden hacer las bibliotecas universitarias españolas ante la crisis económica? Barcelona, dic. 2011. [13] p. <http://hdl.handle.net/2117/14290>. [Consulta: 24 des. 2011].

Els tres autors, bibliotecaris de formació, tenen càrrecs importants a la Universitat Politècnica de Catalunya: en Dídac és el cap de l’Àrea de Serveis Universitaris i fins el 2008 havia estat director del servei de biblioteques. En Jordi Prats és el cap de la Iniciativa Digital Politècnica de la UPC (Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals), i en Jordi Serrano-Muñoz és el cap de la Unitat de Recursos Digitals del Servei de Biblioteques i Documentació.

Sala de lectura de la biblioteca de la Universitat de Graz (Àustria). Foto: Dr. Marcus Gossler

La crisi econòmica començada el 2008, motivada, en part, per la caiguda de l’empresa nord-americana Lehman Brothers Holdings Inc. –d’aquí la referència al títol del treball que comentem– ha arribat a Europa i afecta totes les capes de la societat: també a les universitats i a les biblioteques universitàries.

Els autors reconeixen la bona feina feta fins ara per les biblioteques universitàries per tal de rendibilitzar els recursos disponibles (creació de consorcis, concentració de punts de servei en biblioteques de campus, integració de les biblioteques en els CRAI, per assumir funcions adreçades a la recerca i l’aprenentatge...). Però proposen una sèrie de mesures que caldria emprendre a partir d’ara per fer front a la situació de crisi que ja és aquí:

• Redefinir el mapa de les instal·lacions bibliotecàries de les universitats
• Reorganitzar el personal de la biblioteca
• Revisar els horaris d'obertura de les biblioteques
• Elaborar una nova oferta de serveis i col·leccions bibliotecaris
• Apostar per infraestructures i equipaments TIC més econòmics
• Reduir els preus de la biblioteca digital
• Explotar la biblioteca i incrementar ingressos

En cadascun d’aquests àmbits es proposen una dotzena d’accions concretes per tirar endavant.

Com a conclusió: un document molt complet, ben pensat i realista, que pot ser el punt de partida de les polítiques futures.

Estudi sobre l'emprenedoria a Espanya

Muntar la teva pròpia empresa no és tan fàcil com jugar a la loteria. Però tens moltes més possibilitats d'èxit, moltíssimes més. I en aquest cas l'èxit no depèn (quasi mai) de l'atzar d'un bombo, com a la loteria, sinó de la idea de negoci que es tingui i de l'encert en la gestió del projecte.

No tothom està disposat ni il·lusionat a prendre decisions crítiques, a treballar sota pressió, a barallar-se amb l'administració, a arriscar un capital... Per tal que el projecte surti bé cal una predisposició a inciar el camí per aquesta via; però calen també una sèrie de coneixements específics de l'àmbit de la gestió empresarial. I cal també, en la majoria dels casos, disposar d'un finançament per tirar endavant.

Fa pocs dies s'ha donat a conèixer un informe elaborat per l'Institut d'Iniciativa Emprenedora d'ESADE per encàrrec de la Fundació Príncep de Girona:

Alemany, L.; Alvarez, C.; Planellas, M. [et al.]. Libro blanco de la iniciativa emprendedora en España [en línia]. Barcelona: Fundació Príncep de Girona: ESADE Entrepreneurship Institut, 2011. 176 p. <http://itemsweb.esade.es/wi/research/eei/Investigacion/LBIEE_DocumentoFinal%20_27-07-2011_%20Rev%20Oct11.pdf>. [Consulta: 29 oct. 2011].

N'existeix una versió reduïda:

[Alemany, L.; Alvarez, C.; Planellas, M. [et al.]]. Libro blanco de la iniciativa emprendedora en España [en línia]: resumen ejecutivo. [Barcelona]: Fundació Príncep de Girona: ESADE Entrepreneurship Institut, 2011. 26 p. <http://itemsweb.esade.es/wi/research/eei/Investigacion/Resumen%20Ejecutivo.pdf>. [Consulta: 29 oct. 2011].

Els objectius de l'estudi són clars: «Analizar la situación actual de la iniciativa emprendedora en España y, en especial, identificar los factores clave que permitirían fomentar el espíritu emprendedor entre los jóvenes de nuestro país» (p. 11).

Per elaborar el treball es varen tenir en compte dades de diverses fonts oficials, es va realitzar una enquesta a 7.000 joves espanyols (mitjançant la xarxa social Tuenti) i es va comptar amb l'opinió de diversos experts.

Algunes dades que considero interessants: El percentatge d'emprenedors a Espanya és força baix: només ho és el 5,1 % de la població; tanmateix, la meitat d'ells són joves: tenen entre 18 i 34 anys (la dada és de 2007).

La preferència per treballar sota contracte d'un altre enfront del fet de ser empresari és majoritària i va en augment: d'un 34 % en 2001 es passa a un 52 % en 2009.

En comparació amb altres països, la mitjana dels joves espanyols tenen unes actituds menys favorables per a l'emprenedoria pel que es refereix a l'assumpció de riscos, a la por al fracàs, a la creativitat, al control intern, a la percepció d'oportunitats.

Però la cultura emprenedora es pot aprendre. L'estudi considera clau que es fomenti aquesta cultura, que es faciliti formació per a l'emprenedoria i que es promogui l'accés a finançament de les noves iniciatives.

En resum, un treball molt seriós que pot aportar idees clau per a un futur emprenedor.

Dades oficials sobre el sector TIC a Espanya

Tinc clar que un àmbit de treball possible per als bibliotecaris del present i del futur és el sector de les tecnologies de la informació: com a consultors per a empreses, com a creadors de continguts, com a gestors de sistemes, com a emprenedors que ofereixen serveis i productes a través de la xarxa...

Per aquest motiu presto atenció a les dades oficials i als estudis que entitats serioses porten a terme sobre aquest gran sector econòmic. En diverses entrades d'aquest bloc ja m'hi he referit: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/tecnologies%20de%20la%20informaci%C3%B3 i aquest també és el cas que presento avui:

Informe del sector de las telecomunicaciones, las tecnologías de la información y los contenidos en España 2010 [en línia]. Coord., Luis Muñoz. Edición 2011. [Madrid]: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, set. 2011. 234 p. <http://www.red.es/media/registrados/2011-10/1317713303368.pdf>. [Consulta: 12 oct. 2011].

Aquest informe, que es publica anualment des de 2008, és elaborat per l'ONTSI: Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (http://www.ontsi.red.es), entitat adscrita a l'empresa pública Red.es, que rep finançament del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

Per fer aquest treball s'ha estudiat una mostra de 2.500 empreses espanyoles pertanyents a aquest gran sector, que inclou, en total, al voltant de 30.000 empreses. Per analitzar amb detall aquest conjunt de companyies, se segueix la CNAE (Clasificación Nacional de Actividades Económicas), que es troba reproduïda al principi de l'estudi (p. 14 i 16).

Així veiem que s'inclouen una sèrie d'especialitats que tenen poc a veure amb la nostra professió, per exemple les dedicades a la fabricació i al comerç de les tecnologies. Però en canvi n'hi ha d'altres en què ens podem trobar més còmodes; per exemple, activitats de consultaria informàtica, gestió de recursos informàtics, «proceso de datos, hosting y actividades relacionadas» i portals web. I en el sector dels continguts trobem també altres especialitats pròximes: edició de llibres, directoris, diaris i revistes i altres activitats editorials, i una de titulada «otros servicios de información».

En un annex del treball es detallen les activitats de cada subsector. Allí podem veure, per exemple, les activitats que pertanyen a la consultaria informàtica (p. 205):

• Consultoría, planificación e implantación de sistemas informáticos (equipos y programas informáticos)
• Diseño de soluciones globales en informática y comunicaciones
• Desarrollo de soluciones y proyectos informáticos de comunicaciones y networking
• Consultoría y auditoría en materia de protección de datos
• Servicios de consultoría e ingeniería en telecomunicaciones
• Asesoramiento e implantación de soluciones tecnológicas
• Consultoría sobre seguridad informática
• Consultoría informática basada en SAP y otros ERP´s

Una bona part d'aquests epígrafs els veim relacionats directament amb els continguts del nou màster que ha endegat aquest curs la Facultat, de Gestió Documental i Informació a les Empreses (http://bd.ub.es/MGDIE/).

El mateix es pot dir d'un altre dels subsectors: «Procesos de datos, hosting y actividades relacionadas» (p. 207). En la seva llista d'activitats n'hi ha una bona colla (no totes, això està clar) que guarden bona relació amb les nostres capacitacions:

• Gestión de hipotecas, estampación y personalización de tarjetas financieras
• Venta de información de empresas online
• Proceso de datos de extractos bancarios
• Grabación y proceso de datos informáticos
• Servicios de Gestión de Centros de Explotación Tecnológica
• Desarrollo de bases de datos electrónicas
• Servicios de telecomunicación
• Digitalización, grabación de datos y custodia de datos
• Registro dominios, alojamiento páginas web…
• Servicios de Biblioteconomía y documentación
• Desarrollo software sectorial y contenido
• Análisis y programación software (asistencia help desk)
• Desarrollo e implantación de soluciones avanzadas para enviar SMS
• Digitalización de fondo histórico, creación de bibliotecas virtuales, desarrollo y mantenimiento de software propio, generación de metadatos
• Servicios telemáticos e informáticos
• Grabación de datos entidades financieras
• Prestación de servicios de estudio y análisis de procesos de datos para su tratamiento por cuenta de terceros
• Sistema Informático de valoración de daños a los automóviles

El total d'empreses era (el 2010) de 26.982 (a Catalunya, 6.382; a Madrid, 9.108). La gran majoria d'elles (15.500) tenen menys de 10 treballadors. El total d'empleats d'aquests sectors, el 2010, era de 381.326 persones (un 1,2 % menys que l'any anterior). En l'estudi es poden veure amb detall les dades econòmiques de cadascun dels subsectors.

Les conclusions (p. 177 i ss.) no són bones, però deixen entreveure l'optimisme: «El sector TIC y de los Contenidos en España alcanzó en 2010 una cifra de negocio superior a los 104.000 millones de euros, un 2,8 menos que en 2009. Estas cifras indican una ligera mejoría en la facturación respecto de 2009, año en que el sector sufrió una caída del 7,3 %».

Per acabar: aquí tenim un informe solvent que ens dóna pistes de l'evolució d'un sector industrial en el qual tenim un bon paper a jugar. I, a més, ens detalla una sèrie d'activitats que poden inspirar-nos a l'hora de trobar la nostra línia de negoci.

Les biblioteques universitàries, amb futur

Per mitjà de la llista Iwetel es va donar a conèixer, ja fa alguna setmana, un treball publicat el juliol de 2011 per l'ALA (American Library Association) que estudia l'evolució de les biblioteques universitàries als Estats Units entre 1998 i 2008. Es troba disponible en línia:

Davis, Denise M. Trends in academic libraries [en línia]: 1998 to 2008. [Chicago]: American Library Association, 2011. 46 p. <https://www.ala.org/sites/default/files/tools/content/librarystats/academic/ALS 9808 comparison.pdf>. [Consulta: 2 jul. 2026].

L'autora parteix de les dades estadístiques que recopila cada dos anys el National Center for Education Statistics (NCES). Algunes de les xifres que s'hi recullen són aquestes:

En el transcurs dels 10 anys analitzats, el nombre de biblioteques es va incrementat en un 6,9 %, fins a arribar a un total de 3.911 biblioteques (sense comptar els diferents punts de servei de cada biblioteca).

El préstec de documents a domicili va baixar un 20,9 % (dada que cal considerar en el context d'una incorporació important de recursos electrònics a les biblioteques, que no generen préstec).

El nombre d'hores obertes al públic va augmentar en els 10 anys estudiats: va baixar el nombre de les biblioteques que obrien poques hores i va pujar les que obrien més hores.

Pel que fa al personal, si es considera el conjunt de les categories laborals, el nombre va disminuir lleugerament (en un 1,6 %), però en canvi el nombre de bibliotecaris titulats es va incrementar en un 10 % (de 24.800 a 27.300 persones).

Us recomano que feu una ullada a l'informe original. Hi ha altres dades que jo aquí no reprodueixo.

Les conclusions posen de relleu aquestes xifres positives: malgrat l'impacte de les tecnologies per tot arreu i que Internet s'ha convertit en el mitjà més freqüent per arribar a la informació (que podria fer pensar en una minva de les biblioteques físiques), la necessitat d'espai físic no s'ha reduït, sinó tot al contrari.

Els serveis d'informació, el volum de les col·leccions, les hores d'obertura... tots els indicadors són positius. Caldrà fer el seguiment d'aquests estudis en els anys a venir.

Per complementar aquesta visió nord-americana, he anat a buscar les xifres de què disposem per a Espanya. Per sort comptem per al nostre Estat de dades estadístiques força completes i actualitzades, reunides per REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias). Tenim a l'abast de tothom unes xifres ben detallades des de 1994 fins a 2010, consultables des d'aquest enllaç:  https://app.powerbi.com/view?r=eyJrIjoiNzM5NmYwNzUtOWQ1My00YmRhLTk3NjYtM2E0ZDk1NzIzMDdhIiwidCI6IjNmNjdkZDljLTllNDktNDE2Yi05MWMxLTQ1NGM3OTdmNjJmNyIsImMiOjh9&pageName=ReportSection.

Per tal que la comparació entre la situació espanyola i la nord-americana sigui el màxim de rigorosa, tindré en compte les xifres dels mateixos anys que l'estudi americà: les de 2008 en relació a les de 1998 (tot i que, com dic, per a Espanya ja estan disponibles les dades fins al 2010).

Pel que fa al nombre de biblioteques, l'increment a Espanya va ser d'un 25 % (de 56 a 70 biblioteques): als Estats Units només un 6,9 %.

El préstec dels documents a domicili es va incrementar en un 8,8 % (a Amèrica es va reduir en un 20,9 %). (Això no sé si diu gaire a favor de la situació espanyola...)

El nombre d'hores obertes al públic també va créixer el 2008 en comparació al 1978: concretament en un 22 %.

Pel que fa al personal, la plantilla total a Espanya va augmentar un 27,1 % (de 5.263 a 6.690 treballadors). I si comptem només els bibliotecaris pròpiament dits, van augmentar en un 39 % (de 1.805 a 2.516). Unes xifres molt millors que les dels Estats Units.

Amb aquesta comparació tan simple no vull pas extreure conclusions molt rigoroses: això ho deixo a les persones que dominen la tècnica estadística i l'anàlisi d'indicadors. Per exemple, potser resulta que als Estats Units ja partien d'una situació molt millor el 1998, i per això els increments dels diferents conceptes no havien de ser tan amplis...

Però a simple vista podem afirmar que en l'àmbit de les biblioteques universitàries a Espanya es va experimentar durant la dècada 1998-2008 uns increments majors que els dels Estats Units, tant en llocs de treball com en d'altres aspectes.

El que passarà en el futur immediat, això ja no ho sé. Més aviat hem de creure que les coses canviaran de color...

El sector de les tecnologies de la informació resisteix la crisi

Segons Ametic (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales, http://www.ametic.es/), les xifres de negoci a Espanya relacionades amb les tecnologies van augmentar el 2010 un 3,6 % en relació a l’any anterior. Aquestes xifres positives són degudes en bona part a la venda de dispositius mòbils. En canvi, l’ocupació del sector va disminuir un 0,7 %.

Aquestes dades i moltes d’altres es poden veure a l’estudi publicat fa pocs dies i disponible en línia:

Las tecnologías de la información en España [en línia]: 2010. Madrid: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio: Ametic, 2011. XIV, 163 p. <http://www.ametic.es/media/LAS%20TECNOLOGIAS%20DE%20LA%20INFORMACION%202010_.pdf>. [Consulta: 19 jul. 2011]. ISBN 978-84-15280-07-1.

Aquest informe es publica anualment des del 1999 i analitza un conjunt de variables que configuren el sector de les tecnologies de la informació (producció, facturació, comerç exterior, ocupació, R+D, etc.). N’inclou la variació interanual i es fan referències a l’entorn internacional i les tendències de futur.

L’anàlisi detalla els diferents subsectors. Destaca, entre aquests, el dels continguts distribuïts per Internet (potser aquell que pot ser més familiar als bibliotecaris), que va obtenir uns increments pel damunt del 20 %. Un altre subsector on podem desenvolupar-nos professionalment és el de recerca i desenvolupament. Aquest concretament representa el 4,2 % de la facturació.

L'estudi fa també una anàlisi territorial. Catalunya va créixer –segons aquest informe– pel damunt de la mitjana (2,6 %); el doble que Madrid, que ho féu amb una taxa de l’1,3 %.

Aquí podreu veure una nota de premsa sobre l’informe, que conté un ampli resum:
http://www.ametic.es/media/Ou1/Boletines/NP%20Tecnolog%C3%ADas%20de%20la%20Informaci%C3%B3n%20010.pdf.