Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris formació professional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris formació professional. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de juliol del 2015

L'Escola de Llibreria, una opció de formació professional

El curs que ve es portarà a terme la quarta edició del diploma de postgrau de Llibreria, un curs de 30 crèdits organitzat conjuntament pel Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.


Es tracta d'una activitat formativa que s'imparteix de manera presencial: dilluns i dimecres, de 15.30 a 20 h, entre setembre i maig. Després, pràctiques obligatòries en una llibreria (75 hores). Durant el curs, classes magistrals i classes pràctiques a càrrec de professors de la Universitat i –sobretot– professionals del sector. I també visites a diferents tipus d'empreses: impremta, editorial, distribuïdora i –no cal dir-ho!– llibreries diverses.

Per acabar el curs cal preparar en grup un detallat treball final orientat des del màrqueting, enfocat a la posada en marxa o al rellançament d'un negoci, producte o servei (real o inventat). A més, fora del pla d'estudis, hi ha la possibilitat de portar a terme pràctiques remunerades en llibreries o altres empreses del sector.

La intenció d'aquesta formació és preparar adequadament el personal que ha de trobar feina com a llibreter. Però no es rebutja l'emprenedoria. Com a cosa notable, voldria comentar el cas de la segona promoció (la que va acabar ara fa un any): de la iniciativa dels seus diplomats han sorgit quatre llibreries noves:
  • L'Argonauta, a Balaguer, a càrrec d'Andrea Giovannoli.
  • Chronos, al districte de Gràcia de Barcelona, per Gonzalo Rodríguez Pérez, especialitzada en ciència ficció i literatura fantàstica.
  • Númax, a Santiago de Compostel·la, per dos diplomats nostres: Irma Amado i Ramiro Ledo.
  • Pebre Negre, al barri del Clot de Barcelona, iniciativa de Maite Sánchez, dedicada a la gastronomia i a la literatura infantil.
El curs té un preu de matrícula modest –en comparació amb d'altres del seu mateix nivell– perquè rep una subvenció important del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals).

Com a mitjà de difusió i d'informació sobre el sector, crec rellevant esmentar el Blog de l'Escola de Llibreria que, gràcies a la dedicació de Núria Vila Boix i el seu equip de col·laboradors (Marcel Albet, nuara lópez...) publica regularment notícies del sector, ressenyes de novetats bibliogràfiques, entrevistes amb protagonistes... Aquí el podreu veure: https://fima.ub.edu/edl/

Per a més informació de l'Escola de Llibreria, consulteu: https://fima.ub.edu/edl/lescola/. I per a un seguiment permanent, seguiu el seu Twitter: https://twitter.com/EdL_UB

La preinscripció per al pròxim curs acaba el pròxim 10 de juliol de 2015. Penseu-hi!


divendres, 13 de juny del 2014

L'Escola de Llibreria, una proposta professionalitzadora

El curs 2012-13 es va desenvolupar la primera edició del curs de postgrau de Llibreria, una proposta formativa fruit de la col·laboració entre la universitat i el sector privat que té com a objectiu principal formar personal tècnic capaç d'integrar-se laboralment al món del comerç del llibre. En aquests moments (juny de 2014) estan acabant les pràctiques els alumnes de la segona edició, i ja és obert el període de preinscripció per al curs que ve.
 

L'èxit de la primera edició que va transcendir més va ser la creació de la llibreria No Llegiu, per part d'un dels alumnes, en Xavier Vidal. Però a banda d'aquesta fita important, uns quants dels altres alumnes han aconseguit feina en el sector. Pel que fa a la segona edició ‒la que estem acabant aquests dies‒, repetim un resultat de primera categoria: Maite Sánchez, una alumna, ha obert al Clot una llibreria nova: Pebre Negre. Igualment, altres alumnes han estat ja contractats en diverses llibreries.

Aquests bons resultats són el fruit de diversos ingredients: una planificació adequada, realitzada conjuntament amb el Gremi de Llibreters de Catalunya, que són els màxims coneixedors d'aquest sector. Una tria del millor professorat possible, compost tant per professionals en actiu i amb una llarga experiència, com per professors de la Universitat. Un ajut econòmic provinent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ‒a través de l'Institut Català de les Empreses Culturals‒, que ens permet oferir el curs a un preu molt assequible. I un ambient cultural de la ciutat de Barcelona molt dinàmic, que si bé presenta el tancament de llibreries importants, també contempla l'obertura de moltes altres llibreries, de dimensions més petites i amb una clara vocació de treballar per dinamitzar culturalment el veïnat.

El marge comercial que dóna de si un negoci de llibreria és limitat. No podem prometre grans beneficis als emprenedors que s'instal·lin pel seu compte. Tanmateix, sabem que el llibre és capaç de despertar passions. I és a aquestes persones que senten una crida a treballar envoltades de llibres, a fer de la promoció de la lectura i de la cultura en general la raó de la seva vida laboral, a qui adrecem aquesta oferta.

Fins al 30 de juny de 2014 hi ha temps per tramitar la preinscripció per al curs que ve.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web: http://www.ub.edu/biblio/edl
O descarregar-vos el tríptic informatiu.
I si voleu estar al cas de les notícies generades al món de la llibreria, no deixeu de subscriure-us al blog de l'Escola: http://bd.ub.edu/edl/ca
I del Twitter què me'n dieu? Les novetats al minut: https://twitter.com/EdL_UB


divendres, 25 d’octubre del 2013

L'impacte del procés de Bolonya

El «procés de Bolonya» és una expressió que fa uns anys anava de boca en boca entre estudiants i professors universitaris. Es refereix a una política conjunta dels estats europeus que fou plantejada el 1999 per tal d’aconseguir l’harmonització dels ensenyaments universitaris en un «espai comú europeu». Es va definir l’estructura dels cicles universitaris, es va adoptar el crèdit com a unitat de còmput de les assignatures, es va posar la importància en l’aprenentatge més que no en l’ensenyament, entre d’altres.

El procés d’implantació d’aquesta política es va completar el curs 2010-2011, i certament ha comportat moltes reformes. No només nominals (hem passat de diplomatures o llicenciatures a graus) sinó de funcionament.

Tanmateix, l’harmonització universitària arreu d’Europa s’ha aconseguit en grau divers segons les carreres. En el nostre cas concret, d’Informació i Documentació, la durada del primer cicle varia d’un estat a un altre, i els continguts dels plans d’estudis tampoc coincideixen gaire, considerat a escala europea.

Aquestes diferències dificulten la mobilitat internacional dels estudiants perquè el grau d’equivalència entre universitats és baix. Una de les possibles causes d’aquesta disparitat pot ser la naturalesa mateixa de la nostra professió, que permet ocupar llocs de treball amb perfils professionals tan variats, i cada universitat adopta un enfocament determinat.

Aquesta realitat la podem constatar si visitem les pàgines web de les aproximadament 200 institucions europees que ofereixen formació en Informació i Documentació, però ho podem fer més còmodament si consultem aquest treball, publicat el 2005:
Kajberg, Leif; Lørring, Leif (eds.). European curriculum reflections on library and information science education [en línia]. Copenhagen: Royal School of Library and Information Science, 2005. 241 p. Disponible també en paper (ISBN 87-7415-292-0). <http://www.library.utt.ro/LIS_Bologna.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].
Més recentment (desembre de 2012) ha aparegut un nou treball sobre el tema. S’ha publicat dins de la col·lecció Library and Information Science, d'Emerald, i està compost per treballs d’autors diversos. El títol del número és Library and Information Science trends and research: Europe: http://ccuc.cbuc.cat/record=b5286361~S23*cat (no disponible des de la UB).

Aquesta obra col·lectiva conté un capítol signat per Anna Maria Tammaro: «The Bologna Process impact on Library and Information Science education: towards Europeisation of the curriculum» (p. 195-215). No he pogut consultar-lo; però la mateixa autora n’ha publicat un resum en una revista que sí que tenim accessible:
Tammaro, Anna Maria. «The impact of the Bologna Process on LIS education» [en línia]. Managing information, vol. 20, issue 2 (2013), p. 41-44. Disponible des de l’entorn de la UB. <http://www.aslib.com/download.php?fld=mi&file=vol_20_issue_2.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].

La voluntat de convergència europea (i mundial) en la formació dels futurs bibliotecaris és present en diverses entitats: tant per part de l’IFLA (que compta amb una secció dedicada a la formació professional), EBLIDA (European Bureau of Library, Information and Documentation Associations, que el 2004 va crear el grup ILEG, Information Library Education Group, avui en dia no gaire actiu) i EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research), que cada any organitza el congrés BOBCATSSS, protagonitzat per estudiants de la nostra especialitat.

Per si no ho sabíeu: el proper congrés BOBCATSSS tindrà lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB entre el 29 i el 31 de gener de 2014. Una oportunitat per coincidir amb col·legues d’arreu i intercanviar punts de vista. Aquí trobareu més informació: http://bobcatsss2014.hb.se/

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Opinions sobre la formació dels bibliotecaris


Foto: Rosevita
Les persones que contracten bibliotecaris, els responsables de projectes, aquells que han dirigit equips de professionals, disposen d'una experiència molt qualificada per opinar sobre com hauria de ser la formació dels bibliotecaris.

Els que ens dediquem a la docència faríem bé de tenir en compte els seus punts de vista, ja que la nostra missió és precisament la preparació dels futurs professionals per a una òptima col·locació laboral i per a un exercici professional com més adequat millor a les necessitats dels usuaris.

Fa poc hem pogut llegir un parell de petites «perles» d'aquestes opinions d'expert. Concretament, em refereixo a un article publicat a El profesional de la información:
Rodríguez-Rovira, Josep-Maria. «La aportación de valor en tiempos de crisis» [en línia]. El profesional de la información, vol. 22, n.º 4 (jul.-ag. 2013), p. 333-338. Disponible en línia per als subscriptors (o des d'algun entorn que ho permeti) a: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2013/julio/09.html
L'autor ha estat directiu de l'empresa doc6 durant una bona colla d'anys, fins al 2011 en què es retirà. Una de les idees principals de l'article és que els bibliotecaris formem una professió molt important per tal com tenim els coneixements per gestionar informació: un dels elements vitals de la societat contemporània.
«Esta es la profesión que más puede aportar en la gestión del conocimiento y en su difusión, porque de su formación, su cultura profesional y su experiencia colectiva se infiere que dispone de los instrumentos intelectuales, técnicos y metodológicos y del saber social necesarios para ello.
[...] Hace falta que los propios miembros de la profesión sean plenamente conscientes de ello y actúen en consecuencia. Esta profesión tiene, todavía, unas ciertas reminiscencias de “auxiliar” de otras, y de vocacional en el sentido de “ayudar” y no se trata de ayudar, si no de aportar, de contribuir.
Para ello, es condición imprescindible que desde la propia profesión y desde los centros educativos, en concreto las universidades, se asuman estos planteamientos y objetivos y se transmitan a los profesionales en formación. Es necesario que todos tengamos clara la visión global de nuestra capacidad y nuestras aportaciones a la sociedad, cada uno desde el ámbito de su actividad». (p. 335)
I més endavant, després de comentar els nous papers que els bibliotecaris portem a terme a les biblioteques universitàries (participant plenament en els grups de recerca) i a les biblioteques públiques (com a dinamitzadors de l'activitat econòmica i agents d'integració cultural i social), comenta el mateix autor:
«Lo dicho implica que la formación, muy concretamente la formación universitaria de los profesionales, sea multifacética y aborde, además de los temas técnico-profesionales, los de gestión y relación, y que los colegios y las asociaciones profesionales jueguen un papel muy activo». (p. 336)
Procurarem estar a l'alçada de les circumstàncies.


dimarts, 10 de setembre del 2013

Rànquing de centres de formació als EUA

Als Estats Units hi ha un rànquing d’universitats que gaudeix de bastanta popularitat. L’elabora U.S. News. A més del rànquing de les universitats estatudinenques en general, es dóna també per a ensenyaments concrets.

En l’anàlisi dels centres que ofereixen estudis d’Informació i Documentació, en la darrera edició, per a 2014, els tres centres que queden millor classificats són:
  • University of Illinois-Urbana-Champaign, 
  • University of North Carolina-Chapel Hill, i 
  • University of Washington. 
La llista sencera arriba a la cinquantena de centres:
http://grad-schools.usnews.rankingsandreviews.com/best-graduate-schools/top-library-information-science-programs

La metodologia seguida per elaborar aquest rànquing es troba explicada aquí: http://www.usnews.com/education/best-graduate-schools/articles/2013/03/11/methodology-best-library-and-information-studies-rankings

Parteixen dels 51 programes que han estan acreditats per l’ALA (American Library Association). (D'aquest sistema d'acreditacions ja en vaig parlar en una entrada antiga d'aquest mateix blog.) Per tal d’ordenar-los, es basen únicament en les dades obtingudes en una enquesta enviada a tres persones de cadascun dels  ensenyament: el degà, el cap d’estudis i un professor a temps complet. Cadascú d'ells ha de puntuar els ensenyaments entre 1 i 5. La suma d'aquestes puntuacions és la que determina la llista. La taxa de respostes per a aquesta darrera edició han estat del 59 %.

A banda del rànquing general dels estudis d’Informació i Documentació, també n’hi ha per especialitats:
  • Archives and preservation, 
  • Digital librarianship, 
  • Health librarianship, 
  • Information systems, 
  • Law librarianship,
  • School library media, 
  • Services for children and youth.
Per establir aquests rànquings especialitzats, segons la informació facilitada en la pàgina esmentada anteriorment, compten amb l’opinió de les mateixes tres persones que donen la valoració global. En aquest cas se’ls demana que esmentin fins a un màxim de 10 ensenyaments que destaquin en cada especialitat.

Aquest estudi ofereix també un rànquing d’abast mundial, tant de caràcter general com per especialitats. Malauradament, entre les 25 especialitats contemplades, no hi és la nostra, així que no tenim l'oportunitat d'aparèixer-hi.


dijous, 13 de juny del 2013

L’Escola de Llibreria, interessant formació especialitzada

Durant el curs que ara acaba ha tingut lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB la primera edició d’una experiència pionera a l’Estat espanyol: un curs integral per ser llibreter. Forma part de l'Escola de Llibreria.


El projecte neix gràcies a la iniciativa i la implicació del Gremi de Llibreters de Catalunya, que assegura la idoneïtat dels ensenyaments, i compta amb l’organització material de la Facultat, que aporta l’experiència de gestió i un reconeixement acadèmic adequat.
Els continguts recullen tot allò que necessita saber un llibreter avui en dia. Entre d'altres, la legislació que l’afecta, coneixements empresarials, de comptabilitat i màrqueting, una visió molt completa de la varietat de negocis de llibreria existents, els tipus diferents de llibres i altres materials que són l’objecte del comerç, les fonts d’informació per a la identificació i selecció de les edicions, la gestió del local, l’edició de llibres electrònics, la promoció a les xarxes socials, els dispositius de lectura electrònics...

Les classes inclouen visites durant el curs, i unes pràctiques finals en una llibreria, que permeten que l’alumne s’integri durant unes setmanes en l’equip d’una empresa. Per superar el curs cal desenvolupar un projecte de negoci a partir de tots els continguts rebuts. El cos docent, format per més de 20 experts i professionals, són especialistes de prestigi reconegut en les matèries que imparteixen.

La docència del diploma de Llibreria té lloc els dilluns i els dimecres, de 15.30 a 20 h, des del 16 de setembre a final d’abril, seguida de les pràctiques. Els alumnes compten amb la infraestructura de la Facultat: aules convencionals per a les classes magistrals i seminaris, aules d’informàtica per a les sessions pràctiques amb programari de gestió de llibreries i exercicis sobre fonts d’informació, i l’ús del campus virtual, on el professorat diposita materials per a l’estudi i la reflexió.

L’Escola de Llibreria compta amb un important ajut econòmic de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, que permet oferir aquesta formació per poc més de 400 euros. La preinscripció per al proper curs acaba el 28 de  juny de 2013.

Per a més informació, consulteu: http://www.ub.edu/biblio/edl

La premsa en parla, de tant en tant. Vegeu si més no aquest bonic article del diari El país del passat 10 de juny: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/10/catalunya/1370891009_206651.html



dijous, 7 de febrer del 2013

Estratègies de captació d’alumnes, segons l’IFLA

El baix nombre d’alumnat que patim a la Facultat no és fenomen exclusivament nostre. Al contrari: mentre en d’altres contrades ja feia força anys que es constatava una minva en el nou accés d’estudiants, a Barcelona anàvem mantenint un ritme de nous ingressos prou bo. Però ara ja ens ha arribat també a nosaltres aquesta  tendència negativa.

Com no podria ser d’una altra manera, el màxim òrgan professional dels bibliotecaris a escala mundial, l’IFLA, també està preocupat per l’assumpte. El 2002 va crear al seu si una secció dedicada a la formació permanent, però que de tant en tant es preocupa també per la captació de nou alumnat a la professió. Es tracta de la Continuing Professional Development and Workplace Learning Section (CPDWL). «The CPDWL Section embraces all aspects of professional development and learning in the workplace in the period post-qualification to the end of a career.» Abans de la seva creació ja existia un grup de treball amb el mateix interès. I des de fa més de 20 anys, l’IFLA organitza, de tant en tant i coincidint amb la celebració del seu congrés general, una trobada específica per debatre sobre el desenvolupament de la professió.

La darrera edició, de 2009, va ser prou remarcable: el volum que recull els treballs que s’hi varen presentar, publicat aquell mateix any, supera les 400 pàgines:

Coberta de la publicació
World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions (8è: 2009: Bolonya). Strategies for regenerating the library and information professions: eighth World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions, 18-20 August 2009, Bologna, Italy. Ed., Jana Varlejs, Graham Walton. München : K.G. Saur, 2009. 415 p. (IFLA publications; 139). ISBN 978-3-5982-2044-9. Disponible a la BC, UB i UPF: http://ccuc.cbuc.cat/record=b4255391~S23*cat

I des de fa un any i escaig es troba també disponible en línia, a partir d’aquest enllaç:
http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985

Aprofitant aquesta còmoda disponibilitat, em plau deixar algun comentari sobre alguns dels treballs presentats. Les parts en què s’organitzen les 31 contribucions publicades són aquestes:
  • Recruiting a new generation
  • Socializing, mentoring, and coaching
  • Four generations in one workplace
  • Wanted: new managers, new leaders
  • Keeping up with changing demands
  • Evolving career trajectories
  • Education for the profession – critiques from the field
Alguns dels treballs que he trobat interessants han estat:

«Issues impacting recruitment of secondary school graduates», de Tania Barry i Gillian Hallam (p. 32-45). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.32/9783598441776.1.32.xml

Les autores, d’Austràlia, situen el seu estudi en el context d’aquell país. A l’altra banda del planeta els nostres estudis tampoc són percebuts com una bona sortida pels estudiants que entren a la universitat, després del batxillerat. El treball explica algunes bones pràctiques portades a terme per les associacions professionals, per les universitats i per algunes biblioteques per atreure estudiants cap a la nostra carrera. Entre aquestes, es remarca una consistent a oferir a estudiants de secundària la possibilitat de portar a terme unes curtes pràctiques en biblioteques, per tal que coneguin directament en què consisteix la nostra professió.

«What impressions do young people have of Librarianship as a career?», de Sarah Newbutt i Barbara Sen (p. 46-60). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.46/9783598441776.1.46.xml

En aquest cas les autores són britàniques, i tracten de recollir evidències de l’opinió que els joves del Regne Unit tenen sobre la nostra professió com a futur professional per a ells mateixos. Es varen enquestar (només!) 19 joves entre 18 i 24 anys que no havien escollit els nostres estudis com a carrera universitària. Es va constatar que la majoria no coneixien prou bé la feina que fem els bibliotecaris i que no percebien la nostra professió com una opció gaire atractiva. D’altra banda es varen enquestar els 42 estudiants que estaven cursant un màster d’Informació i Documentació que s’imparteix a la universitat de Sheffield (dels quals van contestar 15). Aquests van suggerir algunes accions per tal de millorar la situació. Bàsicament, proposen que el col·lectiu professional promocioni la feina que fa: un coneixement general més acurat de la seva feina afavoriria que els joves candidats potencials percebissin aquesta professió com una opció vàlida per a ells. Una traducció a l’espanyol d’aquest treball es troba aquí: http://www.ifla.org/files/assets/cpdwl/Impresiones%20sobre%20bibliotecologia_0.pdf

«Roles of coaching and mentoring in attracting recruits and socializing entrants to the profession», per Margaret B. Edwards i Lisa Janicke Hinchliffe (p. 96-108). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.2.96/9783598441776.2.96.xml

Les dues autores d’aquesta contribució pertanyen a la University of Illinois at Urbana-Champaign, als Estats Units. Parteixen de la constatació que en els propers anys caldrà una gran quantitat de bibliotecaris per reemplaçar els que es jubilaran, i també per l’increment de llocs de treball en el nostre sector a causa de la importància de la informació i la documentació al món actual. Afirmen, com sabem, que la formació rebuda a la universitat no és suficient per estar al dia de totes les novetats. L’aprenentatge al lloc de treball gràcies als col·legues amb més experiència és imprescindible: «Coaching and mentoring new and prospective professionals provides an opportunity for both new and seasoned professionals to develop and refine the necessary skills to be successful in the diverse and rapidly evolving library and information profession.»

«Library and Information Science graduates from Spain: professional training and workforce entry», per Blanca Rodríguez Bravo (p. 355-369). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.6.355/9783598441776.6.355.xml

També trobem una col·laboració d’Espanya! Blanca Rodríguez és professora del nostre camp a la Universidad de León, i en aquest estudi (elaborat el 2008) dóna a conèixer les dades obtingudes a partir del seguiment fet als 105 exalumnes d’aquella universitat, diplomats en Biblioteconomia i Documentació entre 1993 i 2007 (van contestar l’enquesta 90 persones). N’estudia la formació permanent que han seguit, els perfils professionals i l’evolució de llur currículum professional, amb l’objectiu d’obtenir idees per millorar el seu pla d’estudis.

«Towards a new library professional: reflections on the Quality Leaders Project - Youth», per David Percival  (p. 382-390). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.7.382/9783598441776.7.382.xml

Segons aquest autor, bibliotecari britànic, el nivell de qualitat de les biblioteques públiques del Regne Unit ha anat baixant darrerament, al mateix temps que l’edat mitjana del personal que les gestiona ha anat pujant. Tot plegat fa que la imatge que les biblioteques públiques projecten de cara als joves –possibles futurs bibliotecaris– no sigui gaire atractiva, i pocs trien aquesta carrera com a via per arribar a la nostra professió. «In a profession that clearly needs new ideas, initiatives are required that have the vision necessary to ensure that public libraries remain a relevant and necessary force for social change.» Una d’aquestes iniciatives és l’endegada per la London Metropolitan University, anomenada Quality Leaders Project - Youth, que dóna entrada a les biblioteques públiques a joves treballadors perquè en millorin la imatge general.

En conclusió, la manca d’estudiants de la nostra carrera és un fenomen detectat en diversos llocs del món. I aquest fenomen no només sembla un problema de sostenibilitat de les facultats que imparteixen els estudis, sinó una amenaça per al cobriment adequat de les baixes per jubilació que dintre d’uns anys començaran a produir-se. Per millorar aquesta situació convé projectar entre els joves –futurs possibles estudiants del grau– la feina que fem els bibliotecaris de manera real, però atractiva.

dijous, 17 de gener del 2013

Noves directrius de l’IFLA sobre la formació dels bibliotecaris

«Noves, noves» potser no: són de l’agost passat, i la versió que ara es presenta és el quart esborrany revisat. De fet no sé si és un document molt important per a nosaltres; però tanmateix m’ha semblat oportú deixar-ne un comentari, ja que teòricament –si més no– afecta directament la formació dels futurs bibliotecaris.


IFLA. Guidelines for professional library/information educational programs [en línia]. IFLA, August 2012. 10 p. <https://repository.ifla.org/handle/123456789/772>. [Consulta: 15 jul. 2022].
Dic que potser no és un document vital perquè, com sabem, l’IFLA ha de prescriure directrius que siguin vàlides i aplicables per al conjunt del planeta. I és clar, les diferències econòmiques, culturals, ètniques i altres entre uns països i uns altres són molt –massa– grans. No pot plantejar-se igual la formació que reben els futurs bibliotecaris en una universitat privada d’Estats Units que a la Universitat de Botswana, per exemple.

Així doncs, les directrius de l’IFLA (no només aquesta, sinó totes, en general) podríem dir que són uns documents de requisits mínims; una declaració de bones intencions que han de ser assolibles per totes les nacions del concert mundial... És de suposar, doncs, que la formació de bibliotecari que es dispensa al nostre país complirà amb escreix les demandes de l’IFLA. Per exemple, una qüestió en què aquestes directrius insisteixen i que a casa nostra tenim assolida des de fa dècades: que els ensenyaments per ser bibliotecari tinguin el mateix estatus i reuneixin les mateixes condicions que altres ensenyaments universitaris (pel que fa a la qualificació del professorat, a la possibilitat d’accedir a un tercer cicle en aquest camp, etc.).

D’entrada ens podem preguntar: de quina professió tracten, aquestes directrius? És a dir, quin és el perímetre, l'abast conceptual del que s’entén per la nostra professió? El text no aborda amb detall aquest tema (pensem que el document té un total de només 10 pàgines); tanmateix, a la introducció hi ha una frase que hi fa referència tangencial: «Collaboration with partners within the sector –archives, museums and records management– is increasingly evident, so inclusion in programmes of an awareness of common issues is appropriate.» (p. 2). I una mica més avall: «Additionally, it has become apparent that many of the instructional and knowledge bases that education in librarianship needs to also cover the boundaries of other kindred professions, for example in archival, museum and records management studies.» (p. 2).

Una altra qüestio col·lateral  i no resolta és la de la denominació de la professió. Aquest document ha optat per «Library/information programmes» (la barra inclinada m’ha recordat el guionet usat pel nostre Col·legi en l’expressió «bibliotecari-documentalista»). A l’interior del text hi ha variants: «library and information programmes» (set vegades), «library information programmes» (una vegada: error?), «library programmes» i també «the profession of librarianship». Però deixem les nimieses i anem a la substància.

(Digueu-me «tiquis miquis», però no ens agrada que en un text de 10 pàgines s'usin variants ortogràfiques britàniques i nord-americanes: «programs», 2 cops (una d'elles, al títol); «programmes», 22 cops. Tampoc ens agrada que hi hagi una discrepància en el nom d'un apartat entre el sumari i la presentació.)

Aquestes directrius «set the framework for the necessary objectives for library and information educational programmes: the requirements of core and useful curriculum elements to be included in teaching programmes, the faculty, staff and student requirements for these programmes and the need for the programmes to be well supported by information and other resources.» (p. 1).

Els apartats en què s'estructura el text són:
  • El marc general
  • Elements del pla d’estudis
  • El pla d’estudis
  • El professorat i la resta de personal
  • L’alumnat
  • El suport institucional
  • Els recursos i les instal·lacions per a la docència

Extrec algunes frases del text:

«Today library information educational programmes extend beyond the physical collections and buildings to the virtual world of the Internet.» (p. 2). Tant de bo poguéssim fer arribar aquesta idea als estudiants de batxillerat: tindríem més alumnat!

Quan s'especifiquen els temes que haurien de constar als plans d’estudis, n’esmenta uns quants que coincideixen amb assignatures que s’han incorporat a la formació de grau que oferim a la UB (i que no eren inclosos, o no amb tanta profunditat, en la diplomatura):

«The core elements of the LIS [library and information studies/science] curriculum will include: [...] the History of the Field.» (p. 4). (Aquest proper semestre s’impartirà per primer cop l’assignatura optativa «Biblioteques i professió bibliotecària a la Catalunya contemporània», de 3 crèdits, a càrrec de Teresa Mañà.

Un altre element que s'ha d'ensenyar: «Assessing information needs» (p. 4) deu correspondre a una assignatura nova al grau: «Anàlisi de necessitats d'informació», de 6 crèdits.

Com és normal esmenta la necessitat de la revisió regular del pla d’estudis: «Regular review of curriculum. A process of formal curriculum review should take place on a regular basis [...]. This review should be informed by input from employers, practitioners and professional associations, as well as students and faculty and will be overseen by the IFLA Standards Committee.» (p. 6).

Sobre el professorat estableix uns principis generals: «The qualification of each full-time faculty member should include research-based competence in the designated teaching areas, technological proficiency, effectiveness in teaching, a sustained record of scholarship, and active participation in appropriate professional associations.» (p. 7).

Un punt en què a la Facultat de la UB es fa una feina excel·lent (no sempre aprofitada per l’alumnat): la tutoria: «Students should have advisory assistance in constructing a coherent programme of study to meet career aspirations consistent with the educational programme's mission, goals and objectives.» (p. 8).

D’altres punts ni els comento, perquè els complim amb escreix: poder disposar d’una bona biblioteca de suport a l’estudi, d’infraestructura tecnològica amb accés a Internet, etc.

Que complim aquests mínims no vol dir que ens puguem sentir satisfets... Sempre es pot millorar!

dilluns, 31 de desembre del 2012

La Facultat ha canviat de nom

Aquest blog, que modestament pretén entretenir i il·lustrar els estudiants actuals, els joves bibliotecaris i el públic en general, desitja avui fer una excursió en el temps per comentar els canvis de nom que la Facultat ha experimentat en els seus quasi cent anys d'història.
Alumnes de tercer curs de l'Escola de Bibliotecàries, amb Jordi Rubió (1933).
Font: http://www.ub.edu/bid/16estivi.htm


Principalment extrec les dades de la publicació d’Assumpció Estivill:

Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva [en línia]: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: 1915-2005. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2006. [56] p. <http://www.ub.edu/biblio/docs/cataleg.pdf>. [Consulta: 21 des. 2012]. ISBN 84-475-3071-X.

Quan el nostre centre fou creat per la Mancomunitat de Catalunya, l’octubre de 1915, fou batejat com a Escola Superior de Bibliotecàries, nom que alternava amb una variant més curta: Escola de Bibliotecàries.

Al període de la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930) els ensenyaments s’integraren en una institució d’un abast més ampli: Escuela Superior de la Mujer, que pertanyia a la Diputació de Barcelona.

Durant el període de la Generalitat Republicana, del 1930 al 1939, es tornà als orígens: Escola de Bibliotecàries.

Quan Espanya canvià de règim amb la victòria del bàndol franquista, el 1939, la llengua castellana fou l’única oficial, de manera que ens diguérem Escuela de Bibliotecarias. Aquesta denominació perdurà fins a les acaballes del règim, el 1974, en què es catalanitzà i es modificà en Escola de Bibliologia.

Arribem ja a l’època moderna: quan el 1982 definitivament els nostres estudis havien estat reconeguts oficialment dins de la universitat –gràcies en bona part a la iniciativa dels professionals catalans– ens passàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació. Fins aleshores el títol que obtenien els alumnes que acabaven era atorgat per la Diputació de Barcelona: tenia molt de prestigi social, però cap oficialitat universitària. A partir del 1982 l’Escola continuava essent de la Diputació, però era un centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

De seguida incloguérem dins de la nostra denominació el qui fou l’ànima de la institució: Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.

La integració plena a la universitat, com un centre més, no s’esdevé fins el 1997. A partir d’aquesta integració perdérem del nostre nom en Jordi Rubió i ens tornàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació.

Un parell d’anys més tard, el 1999, quan començàrem a impartir la llicenciatura de segon cicle de Documentació, ens convertírem en facultat, i adoptàrem el nom que portem fins ara: Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Serà aquesta la darrera denominació?

A l’Estat espanyol la majoria de centres universitaris on s’imparteixen els nostres ensenyaments han anat canviant el nom. La majoria van començar com a escoles universitàries de Biblioteconomia i Documentació. Quan es va implantar la llicenciatura de documentació van passar-se a anomenar facultats de Biblioteconomia i Documentació. En algunes universitats, però, no es va arribar mai a crear un centre propi per als nostres estudis. Amb el pas dels anys i el descens de matrícula, moltes facultats han incorporat nous ensenyaments i han ampliat l’abast temàtic del seu nom. El mapa actual és el següent:

Alcalá de Henares: Facultad de Filosofía y Letras (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Facultat de Ciències de la Comunicació (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (hi imparteixen el màster d’Arxivística i Gestió de Documents)

Barcelona-UB: Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Barcelona-UOC: Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

La Corunya: Facultad de Humanidades y Documentación

Extremadura: Facultad de Ciencias de la Documentación y la Comunicación

Granada: Facultad de Comunicación y Documentación

Lleó: Facultad de Filosofía y Letras

Madrid-Carlos III: Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación

Madrid-Complutense: Facultad de Ciencias de la Documentación

Múrcia: Facultad de Comunicación y Documentación

Salamanca: Facultad de Traducción y Documentación

Saragossa: Facultad de Filosofía y Letras

València: Facultat de Geografia i Història


Com podeu comprovar, la Facultat de la UB és l’últim centre universitari a Espanya amb un nom format exclusivament amb la denominació de la nostra àrea de coneixement. Fins quan?

dijous, 27 de desembre del 2012

Manquen estudiants? Busquem-ne els motius

Com potser sabreu, al grau d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona hem sofert una davallada en el nombre de matriculacions, fins al punt que no es cobreixen totes les places que s’ofereixen (120 places de nou accés cada curs). Aquest bloc va néixer a partir d’aquesta inquietud, amb l’afany de contribuir a donar a conèixer la professió de bibliotecari, per tal que les inscripcions al grau augmentessin.

Així, en aquest bloc es donen a conèixer la varietat de perfils professionals a què dóna peu el grau d’Informació i Documentació, tant les feines tradicionals, com la de bibliotecari, com també les més modernes, com la de community manager. També hem volgut transmetre les bondats de la nostra professió (en totes les seves manifestacions) i els èxits socials que assoleixen els diversos serveis que portem a terme.

Aquest mal nostre de la baixa matrícula també el pateixen d’altres carreres, amb les quals compartim el fet que els qui l’acaben obtenen ràpidament feina, i feina ben gratificant. És el cas de les enginyeries relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació, que a Catalunya, en els darrers deu anys, han vist disminuir la matrícula un 46 %: de 4.193 estudiants matriculats el curs 2001-2002, han passat a 2.278 el curs 2009-2010 (informació extreta de les p. 9-10 de la publicació que comentarem tot seguit).

Avui ens fem ressò d’un treball que estudia els motius que fan que els estudiants de secundària i batxillerat no es decideixin per les carreres «típicament anomenades de ciències». El nostre grau d’Informació i Documentació no és una carrera «típicament anomenada de ciències», però crec que la lectura d’aquest estudi ens pot donar una mica de llum sobre la nostra mancança d’estudiants.

En una entrada anterior ja vaig fer referència a un altre estudi sobre la poca matrícula en la nostra àrea: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/10/el-futur-vist-des-daustralia.html.

Coberta del treball ressenyat
Factors influents en l’elecció d’estudis científics, tecnològics i matemàtics [en línia]: visió dels estudiants de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat. [S.l.]: Everis: e-Motiva, [2012]. 102 p. <http://www.everis.com/catalonia/WCLibraryRepository/Factors%20influents%20eleccio%20estudis%20CTM.PDF>. [Consulta: 23 des. 2012].
Estudi realitzat amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La motivació que l’ha fet possible és la constatació que any rere any disminueix el nombre d’estudiants de les carreres «de ciències». Aquesta tendència no és només a Catalunya, sinó arreu del món.

Un primer moment de la vida de l’estudiant en què aquesta davallada es produeix és el moment que l'alumnat d’ESO han de triar la modalitat de batxillerat a cursar. En els darrers deu anys (de 2001 a 2009), el nombre d’estudiants que trien la modalitat de Ciències i Tecnologia ha disminuït un 19 %.

El paràgraf següent de l’estudi el podríem subscriure, prèvia adaptació al nostre àmbit:
«Ens trobem, per una banda, amb un interès creixent per la ciència i la tecnologia [en la societat en general] i una indústria amb una demanda no satisfeta de professionals que troben bona feina amb facilitat, i per l’altra, una caiguda sostinguda en el nombre d’estudiants que opten per un itinerari CTM [científic, tecnològic i matemàtic]. La pregunta, doncs, és obligada: per què?» (p. 10)
Nosaltres podríem afirmar, en paral·lel, que ens trobem, per una banda, amb una importància cada vegada més gran a la societat actual (a l’Administració, a les empreses, entre la ciutadania) de la gestió de la informació i la documentació, i unes possibilitats professionals molt àmplies, tant clàssiques com innovadores i, per l’altra, una caiguda sostinguda del nombre d’estudiants que opten pel nostre grau. Per què?

Com que aquest fenomen no és pas local ni tampoc d’avui en dia, ja s’han endegat altres estudis a una escala àmplia, que han arribat a determinades conclusions. Diversos estudis –citats a la p. 10 de l’informe i a la bibliografia final, amb 20 entrades– apunten com a causes possibles d’aquesta davallada: els plans d’estudis d’aquestes carreres, la metodologia docent, la formació del professorat, el seu coneixement de les noves sortides professionals, i la imatge social de les professions d’aquest àmbit.

Però els estudis publicats fins ara no han tingut en compte una visió que sí que contempla el treball que comentem: l'opinió dels joves protagonistes. Interessant perspectiva.

Els objectius d’aquest treball són:
  • Conèixer les variables que més influeixen en la manca de vocacions científiques, tecnològiques i matemàtiques entre els alumnes.
  • Conèixer els elements clau del procés d’elecció d’itinerari formatiu i professional dels estudiants: criteris, moments crítics, agents i factors que més hi influeixen.
  • Contribuir a focalitzar els esforços i enriquir les possibles vies d’actuació per potenciar aquestes vocacions.
Per portar-lo a terme s’ha dut a terme primer de tot un coneixement del context: la situació de les assignatures estudiades als plans d’estudis, s’ha comparat la realitat catalana amb altres contextos geogràfics, etc. Tot seguit s’han mantingut entrevistes amb 19 experts i professionals implicats (els seus noms són citats en un annex) i amb grups d’estudiants des de tercer d’ESO fins a segon de batxillerat. Finalment s’ha adreçat un qüestionari a una mostra representativa de l’alumnat (les preguntes del qual es troben en un annex).

Pel que fa al qüestionari, cal tenir en compte que el total de centres existents a Catalunya (que imparteixin ESO i almenys un grup de batxillerat) és de 661, amb un total de 297.720 estudiants matriculats. La mostra, estratificada, s’adreçà a un total de 4.704 estudiants (2.666 d’ESO, 1.066 de batxillerat científic i 972 d’altres batxillerats), de 32 centres (que són citats en un annex).

Dels aspectes analitzats en el qüestionari n’hi ha uns quants que ens agradarà de conèixer:
  • Quina seria la decisió [sobre els estudis post-ESO]? (en el moment de l’enquesta)
  • Qui influeix en la decisió? Qui més o qui menys? Família, tutors, professors, amics...
  • Informació... (de qui es rep, per quins canals o activitats, claredat, utilitat,…):
    • ...sobre els itineraris
    • ...sobre les carreres universitàries
    • ...sobre les sortides professionals
  • Què o qui t’ajudaria a prendre una millor decisió?
  • Imatge de les carreres i professions CTM
Un detall metodològic: en cap moment de l’estudi s’esmenta les dates en què s’ha portat a terme; però hi ha bibliografia citada del 2012, per tant hem de pensar que és ben actual.

Si passem a les dades més significatives aportades pel treball, constatem que el 33 % dels estudiants d’ESO que contesten l’enquesta declaren ser partidaris d’escollir batxillerat (o cicles formatius de grau superior) de caire científic, mentre que un 51 % opten per altres opcions i un 16 % encara no ho saben segur (p. 27 i següents).

Un apartat que crec que és interessant per a nosaltres és el que pregunta sobre els motius existents per a l’elecció d’estudis. Els alumnes van respondre les següents motivacions principals (p. 32 i següents):
  • «Exercir la professió desitjada» (69,4 %); 
  • «Fer la carrera desitjada» (65,6 %); 
  • «Contingut del estudis» (56,5 %); 
  • «Continuar estudiant sigui com sigui» (62,3 %); 
  • «Guanyar molts diners» (56,9 %); 
  • «Trobar feina amb facilitat» (5,1 %); 
  • «El prestigi dels estudis» (50,9 %).
A partir d’aquestes dades podem inferir que el fet que la nostra professió i la nostra carrera no siguin prou conegudes és el factor principal de la manca d’èxit del nostre grau. Si acceptem això, convindrem que el que convé és dur a terme accions per fer-nos més visibles a la societat.

Un altre aspecte demanat a l’estudi que estem comentant és les influències que han rebut els alumnes per prendre la seva decisió (p. 34 i següents). Reprodueixo els agents principals:
  • «Pares» (58,9%); 
  • «Informació d´Internet» (42,3 %); 
  • «Tutors/es» (34,7 %); 
  • «Germans/es» (33,0 %), 
  • «Programes vistos a TV» (31,5 %); 
  • «Amics / amigues» (30,6 %); 
  • «Xerrades informatives, taules rodones...» (26,2 %); 
  • «Professionals en exercici» (25,6 %).
Aquesta informació ens dóna pistes molt clares dels destinataris, els canals i els mitjans amb què hem de dur a terme les nostres accions divulgatives.

Un altre apartat de força interès és el que demana factors que podrien haver ajudat els alumnes a prendre una millor decisió de formació futura (copio només alguns dels factors) (p. 37).
  • «Més informació sobre les sortides professionals» (56,9 %); 
  • «Parlar amb professionals en exercici» (48,0 %); 
  • «Visitar empreses o institucions» (43,9 %); 
  • «Parlar amb estudiants universitaris» (42,4 %).
Crec que podríem prendre aquest guió com l’esquelet d’un pla d’acció.

Passant ja al capítol de les conclusions, en voldria destacar alguna que, amb les oportunes adaptacions, ens podríem aplicar a Informació i Documentació (p. 80).
«5.7 Reptes per a l’increment de vocacions CTM. A partir dels resultats de l’estudi, s’identifiquen quatre grans reptes per l’increment de vocacions en l’àmbit CTM:
  • Incrementar l’interès i la motivació per les CTM a l’educació primària i fer més atractives les matemàtiques, tecnologia, física i química a l’ESO.
  • Millorar l’orientació sobre els estudis CTM a l’ESO. A banda de la tasca de les famílies cal potenciar la influència positiva dels tutors, orientadors, visites, etc. 
  • Aconseguir tant a la primària com a l’ESO trencar l’efecte pigmalió autolimitant sobre CTM (“tu no ets capaç”) i potenciar el gust per aprendre CTM, fomentar el cercle “m’agraden; se’m donen bé; em sento capaç”.
  • Aconseguir canviar l’estereotip masculí dels estudis d’Enginyeries i Informàtica. Fer més visibles els models i referents de dones en aquests àmbits.»

Si intentem traslladar aquests reptes al nostre camp veurem que el primer és molt difícil d’aplicar, tenint en compte que no hi ha cap assignatura a primària ni a ESO que estigui relacionada directament amb la nostra carrera. El segon repte sí que el podríem assumir perfectament. Els dos darrers no s'apliquen, en el nostre cas. A tot això s’hi suma l’estat molt millorable en què es troben les biblioteques escolars...

Tenim feina, tots plegats!

dilluns, 17 de setembre del 2012

Taula rodona sobre perfils professionals

El proper 27 de setembre de 2012, dijous, tindrà lloc a partir de les 6 de la tarda una taula rodona que tractarà sobre un dels temes principals d’aquest bloc: els perfils professionals del bibliotecari.

Lloc de celebració de l'acte
És una activitat organitzada pel Col·legi, i es portarà a terme a la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona (Provença, 480). El títol exacte de la taula rodona és «Bibliotecaris-documentalistes: perfils professionals i titulacions». Aquí hi ha l'anunci de la pàgina web del Col·legi: http://cobdc.org/aldia/2012/0912.html

Hi intervindran:
  • Mercè Muntada (presidenta del Col·legi) moderarà les intervencions.

Us animo a assistir-hi! Tant si encara sou estudiants com si ja heu acabat la carrera; tant si esteu cercant feina com si ja n’heu trobat, probablement us pregunteu coses com ara: «És adequada la formació oferta a la Facultat per a les demandes actuals del mercat?», «És normal que s’imparteixi el grau en dues universitats de Barcelona, si amb prou feines s’omple un grup?», «Què estan fent les institucions bibliotecàries per donar a conèixer el paper del bibliotecari entre les empreses?», «Com és possible que s'apuntin més estudiants a la Facultat, a la vista dels perfils professionals tan atractius que forma?» Per exemple.

Fins aviat!

divendres, 7 de setembre del 2012

Màster de Gestió Documental i Informació a les Empreses

Un àmbit «estrella» de desenvolupament professional dels bibliotecaris, per la quantitat de llocs de treball que representa i per la rellevància que comporta, és la seva funció com a responsables de la gestió de la informació i la documentació a les organitzacions i, concretament, a les empreses.


Per donar resposta a aquesta necessitat específica la Facultat va començar a oferir el curs passat el màster propi de Gestió Documental i Informació a les Empreses, que va obtenir una opinió ben favorable dels alumnes que el van seguir. Enguany s’ofereix la segona edició d’aquest màster, que s’imparteix en línia.

El proper 19 de setembre de 2012 tindrà lloc una sessió informativa, que es desenvoluparà en línia. Per poder-la seguir cal inscriure-s’hi prèviament. Ho podeu fer seguint les instruccions que trobareu en aquesta pàgina: http://bd.ub.edu/MGDIE/ca/contact

Aquest màster consta de 60 crèdits en total. Els blocs en què s’estructura el seu contingut són aquests tres:

1. Fonaments de gestió documental i informació a l'empresa
2. Organització del sistema de gestió documental i d'informació de l'empresa
3. Rendibilització dels recursos d'informació de l'empresa

A més cal realitzar un Projecte de fi d'estudis. La docència està organitzada en dos cursos, amb un import de 1.750 euros per curs acadèmic.

M’inspiro en el text de presentació del web del màster mateix: aquest màster forma professionals capaços de planificar, dissenyar, implantar i rendibilitzar sistemes de gestió de la documentació i de la informació a l'empresa, com també sistemes basats en la gestió de processos, especialment mitjançant la utilització de tecnologies Enterprise Content Management (ECM).

S’utilitza una metodologia eminentment pràctica, adreçada a dominar continguts i conceptes, i a saber utilitzar mètodes i eines tecnològiques d’aplicació directa al mercat laboral. Les sessions es desenvolupen íntegrament en línia, i totes tenen caràcter pràctic, a partir del treball previ amb els materials proporcionats. El contacte amb el professorat és directe, i el seguiment tutorial constant i adaptable a les necessitats de l’alumnat. Tota la pràctica tecnològica es fa en servidors dedicats o en instal·lacions en local, per tal que estigui disponible en tot moment per als alumnes.

Per pensar-s’ho!

divendres, 10 d’agost del 2012

Aprovat el nou pla d'estudis del màster de Gestió de Continguts Digitals

La Facultat imparteix des del curs 2005-2006 el màster de Gestió de Continguts Digitals. Es tracta d'una molt bona opció per especialitzar-se, després d'haver cursat el grau d'Informació i Documentació o qualsevol altra titulació universitària, en un camp amb moltes sortides laborals. Llegim a la seva presentació: «El màster ofereix coneixements relacionats amb la gestió documental, amb la informàtica i el disseny d’interfícies».


Com és normal, en tractar-se d'un ensenyament bàsicament de caire tecnològic, els continguts d'aquest màster es revisen contínuament. Però de tant en tant convé fer un replantejament general, per incorporar noves assignatures o reestructurar a fons els continguts.

Ara ha estat un d'aquests moments. La proposta de nou pla d'estudis ha rebut fa pocs dies el vistiplau de l'autoritat acadèmica corresponent (l'AQU, l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) i des del proper curs 2012-2013 ja s'impartirà.

El nou pla d'estudis, de 90 crèdits de durada (un curs i mig), consta d'assignatures tan atractives com les següents (almenys, si tenim en compte els seus noms):
  • Accessibilitat
  • Analítica web
  • Aplicacions i dispositius mòbils
  • Arquitectura de la informació
  • Disseny centrat en l'usuari
  • Posicionament web (SEO)
  • Sistemes de gestió de continguts al Web
I diverses assignatures optatives. El preu és el fixat per la Generalitat de Catalunya: 45 euros per crèdit (més alguna taxa de matriculació). Així doncs, poc més de 2.700 euros per curs. Tota una inversió, certament...

Aquí trobareu tota la informació sobre aquest màster:
http://www.ub.edu/biblio/master-de-gestio-de-continguts-digitals/presentacio-2.html

dijous, 9 d’agost del 2012

Formació en arxivística

La Coordinadora de Asociaciones de Archiveros (CAA), fundada el 1998, està formada per 19 associacions professionals espanyoles, 12 pertanyents exclusivament a l'àmbit de l'arxivística, i 7 d'un abast professional més ampli: ALDEE (Asociación Vasca de Profesionales de Archivos, Bibliotecas y Centros de Documentación), ANABAD (Confederación Española de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas) i cinc delegacions territorials d'aquesta confederació: Aragó, Castella-La Manxa, Galícia, Múrcia i La Rioja. Aquest és el seu lloc web: https://web.archive.org/web/20160301110546/http://www.archiveros.net/.




Segons consta al seu web, a final de 2003 «la Coordinadora añade a sus tradicionales funciones de coordinación de trabajos técnicos el de su conversión en un órgano de defensa corporativa de los archiveros y agente de respuesta rápida ante las actuaciones de organismos públicos o privados que requieran la respuesta o el parecer de este colectivo profesional.»

Als seus estatuts, aprovats a final de 2004, es pot llegir, entre els seus objectius:

«3.2.4. Impulsar la formación profesional defendiendo los estudios universitarios en Archivística, además de promover la realización de cursos, la organización de conferencias, congresos y la edición de publicaciones. Con este objetivo la CAA defenderá los intereses de los archiveros y del ámbito profesional de la ciencia archivística ante los responsables de las universidades y órganos competentes de las Administraciones Públicas.»

Al web de la Coordinadora hi veiem l'existència del Grupo de Trabajo de Estudios en Archivística, que té com a objectiu «la creación de unos estudios universitarios de especialización en archivística.» (Si no estic equivocat, aquest objectiu ja s'hauria aconseguit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb el reconeixement oficial, des del curs 2011-2012, del màster d'Arxivística i Gestió de Documents impartit per l'ESAGED, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents). Aquí hi ha informació de la UAB mateixa.

En una altra font relacionada amb l'arxivística, el Butlletí de l'associació Arxivers sense Fronteres (vol. 1, núm. 22, 2n semestre de 2011) es comenta (p. [9]): 

«El 12 de març de 2011 a la reunió del Consell Plenari de la Coordinadora d’Associacions d’Arxivers i Gestors de Documents d’Espanya [...] una de les qüestions que es va tractar va ser la posada en marxa dels grups de treball; concretament es va acordar constituir-ne quatre: Grup de Treball de Formació, Grup de Treball de Normalització, Grup de Treball  d’Administració de la Web i Grup de Treball pel Pla de Comunicació. AsF participa en el grup de formació.»

Procurarem estar al corrent de les feines que dugui a terme aquest grup de treball de formació.

Fullejant el darrer butlletí d'Arxivers sense Fronteres, entitat que ha dut a terme moltes bones iniciatives en favor de la cooperació internacional, hi ha una notícia que pot interessar alguns dels lectors d'aquest bloc: l'Assemblea General de l'entitat acordà l'aprovació d'una quota de soci reduïda, de 12 euros anuals, destinada a col·lectius com ara estudiants i aturats. Aquí veureu el web dels Arxivers sense Fronteres: http://www.arxivers.org/ca/index.php.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Sobre formació en informació juvenil

Fa temps vam dedicar una entrada d’aquest bloc a la reglamentació de la formació dels informadors juvenils, dins de la formació professional. Avui apunto una continuació.


En l’àmbit de Catalunya s’han establert diferents cicles formatius nous de la família dels serveis socioculturals i a la comunitat.

Un d’ells és el grau superior d’Animació Sociocultural i Turística. Entre les matèries que el composen n’hi ha una que té relació directa amb la nostra professió: Informació juvenil.

I dues més que sense estar directament vinculades al nostre camp, les trobem ben interessants:
•  Formació i orientació laboral
•  Empresa i iniciativa emprenedora

Ens alegrem que la formació professional relacionada amb el món de la informació estigui regulada i ben establerta...


divendres, 1 de juny del 2012

Noves perspectives laborals arran de la norma ISO 30.300

Al desembre de 2011 es va publicar la traducció a l'espanyol de les normes ISO 30.300 i 30.301, que fan referència als sistemes de gestió de documents: http://www.aenor.es/aenor/normas/normas/fichanorma.asp?tipo=N&codigo=N0048671&PDF=Si


Aquestes normes obren perspectives laborals en l’àmbit de la gestió dels documents a les organitzacions. Concretament, a partir d'aquesta regulació, pren cada vegada més rellevància la figura de l'auditor de la informació. Sobre aquest nou perfil ja havíem publicat una entrada en aquest blog:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/un-nou-perfil-professional-auditor-de.html

Diverses entitats estan portat a terme accions de divulgació i de formació d’aquests textos normatius i del que comporten per a les empreses i altres organitzacions. Avui en faig un repàs dels que m'han arribat darrerament a les mans.

El Col·legi Oficial va organitzar, el passat 18 d’abril, la jornada  ISO 30301: una Nova Oportunitat per a la Gestió Documental, amb la col·laboració del Grup de Treball de Gestió Documental i d'Arxius. Aquí podreu accedir als materials: http://www.cobdc.org/jornades/gestio_doc/index.html.

També l’ESAGED (Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents) va presentar, el passat 26 d’abril, un pla de formació sobre el tema. Consisteix en tres cursos de 35 hores, que es portaran a terme la propera tardor. En veureu més informació aquí: http://www.esaged.com/articles-mostra-1617-cat-pla_de_formacio_iso_30300_/_30301.htm

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports va organitzar el passat 21 de maig la jornada Claves de las Normas UNE-ISO 30300 para Profesionales de la Gestión de Documentos. Fa pocs dies se’n van penjar les tres presentacions disponibles: http://www.mcu.es/novedades/2012/novedades_ISO30300.html

Aenor, amb la col·laboració de Fesabid, organitza per als propers dies 18 a 20 de juny, un curs relacionat amb el tema, de 21 hores de durada: Fundamentos e implantación de un sistema de gestión de los documentos (SGD) según la norma ISO 30300. Aquí hi ha la informació: http://www.fesabid.org/federacion/noticia/curso-taller-fundamentos-e-implantacion-de-un-sistema-de-gestion-de-los-documento

Vull esmentar també una publicació disponible en línia publicada per Sedic de la qual és autora Carlota Bustelo: Serie ISO 30300: sistema de gestión para los documentos. Aquí la trobareu:

Igualment, algunes empreses privades ofereixen formació d’aquesta temàtica. Concretament, Ebla Gestió Documental, ha organitzat una sèrie de seminaris en línia sobre aquesta nova norma. Des de la pàgina web següent trobareu més informació: http://www.eblagestiodocumental.cat/ebla-gestio-documental----formacio.html. Per cert que aquesta empresa manté un lloc web específic amb molta informació sobre la norma: http://www.iso30300.es/

I per acabar, Docuformación imparteix també una formació de 40 hores que inclou aquesta normativa (i altres de relacionades). Aquí, més informació: http://www.docuformacion.com/course/la-familia-iso-30300-politicas-estrategias-autoevaluacion-y-certificacion-por-terceros/

En conclusió: avui veiem un exemple clar de com el bibliotecari ha d'estar amatent als canvis legislatius o normatius que poden incidir en les oportunitats de feina. Hem d'estar a l'aguait i –si cal– completar la nostra formació per donar resposta a tots els reptes que se'ns presentin.

Fins aviat!

ACTUALITZACIONS
  • Acabo de veure un document explicatiu (en francès i en anglès) sobre les noves normes ISO 30.300 i 30.301. El trobareu aquí: http://www.ademec.com/sites/default/files/livre_blanc_4.pdf.

  • Una altra jornada de presentació d’aquestes normes tingué lloc el 27 de juny a Barcelona: «La norma UNE-ISO 30301: aplicacions a les empreses», sota l’organització de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i AENOR. Aquí podreu veure'n els materials.

dimecres, 23 de maig del 2012

Oferta formativa de postgrau per al curs que ve

El curs que ve, 2012-2013, s’impartiran a casa nostra diverses formacions d'un cert pes relacionades amb el nostre àmbit professional, complementàries al grau. No em refereixo en aquest cas a activitats formatives de curta durada, sinó a màsters i cursos de postgrau. Sense ànim de ser exhaustiu, indico algunes propostes que em semblen interessants.


En citaré d’entrada tres que s’ofereixen per primer cop. Primer, el diploma de postgrau de Llibreria, que organitzen conjuntament la Facultat i el Gremi de Llibreters de Catalunya, sota la direcció de Lluís Agustí: http://www.ub.edu/biblio/diploma-de-postgrau-de-llibreria/presentacio.html.Seran 30 crèdits, amb un preu de matrícula de 400 euros aproximadament. S'impartirà en català en un 80 % de les classes.

També serà nou el màster oficial de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, de 60 crèdits, impartit per la Facultat en règim semipresencial, i amb la coordinació de Pedro Rueda: http://www.ub.edu/biblio/master-de-biblioteques-i-col-leccions-patrimonials/presentacio.html (el preu serà el públic que marqui la Generalitat, encara per determinar). S'impartirà en català i en castellà.


I també s'estrenarà el curs que ve el diploma de postgrau en línia de Gestió, Preservació i Difusió d’Arxius Fotogràfics, de 30 crèdits a cursar en dos anys, que és organitzat per l'ESAGED (Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents) amb la col·laboració de l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. El seu preu, 2.400 euros pels dos cursos. S'impartirà en castellà. http://www.esaged.com/articles-mostra-1614-cat-postgrado_online_de_gestion,_preservacion_y_difusion_de_archivos_fofograficos.htm.

Altres formacions són quasi noves, ja que s’han impartit per primera vegada aquest curs 2011-2012. Per exemple, el màster propi de Gestió Documental i Informació a les Empreses, ofert per la Facultat (http://bd.ub.edu/MGDIE/). És dirigit per Jordi Andreu i Jordi Serra; s'imparteix en modalitat semipresencial, té una càrrega de 60 crèdits i un cost de 3.400 euros. La docència es fa en català i en castellà.

Amb la mateixa joventut trobem el màster oficial de Gestió de la Informació i el Coneixement en l’Àmbit de la Salut, que és organitzat per les Escoles Universitàries Gimbernat i Tomàs Cerdà i per la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí, adscrites a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): http://infermeria.eug.es/ca/estudios/masters/master-universitari-en-gestio-de-la-informacio-i-el-coneixement-en-lambit-de-la-sa-2. Té una durada de 60 crèdits i un preu de 4.500 euros. No consta la llengua d'impartició.

Com a «nota curiosa» d’aquest màster, m’ha sobtat constatar que cap dels docents que l’imparteixen (en total són 15 persones) consta que tingui una titulació del nostre àmbit: ni diplomatura, llicenciatura, grau, màster o doctorat. Almenys, segons la petita informació biogràfica que es pot llegir a la pàgina on he enllaçat abans. Amb això no vull pas dir que no estiguin perfectament qualificats per impartir aquest màster... només ho comento a tall d’anècdota: són docents d’una especialitat de la qual cap d'ells no ha rebut cap formació reglada (almenys, que consti a la informació publicada).

Pel que fa a les titulacions acadèmiques bàsiques (llicenciatures i diplomatures) del professorat, trobem set casos de Medicina, tres d’Infermeria, un de Ciències, un d’Enginyeria, un de Física, un d’Informàtica i un de Psicologia. En canvi, pel que fa als llocs de treball desenvolupats, queda ben clar en alguns casos tenen una vinculació ben directa amb la matèria, com la Dra. Raurich (que és coordinadora de Documentació Clínica i Arxiu de la Corporació Sanitària Parc Taulí), per citar només un cas.


Igualment amb un any d’antiguitat, s'ofereix el màster oficial d'Arxivística i Gestió de Documents, a càrrec de l'ESAGED abans esmentada: http://www.esaged.com/articles-mostra-1407-cat-master_en_arxivistica.htm. En aquest cas, aquest màster recull una tradició de deu anys d'impartició per part d'aquest centre adscrit a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) del títol propi de graduat superior d'Arxivística i Gestió de Documents. Aquest màster té una durada de 120 crèdits (en dos cursos), amb un preu de matrícula de 3.872,54 euros per al primer curs. A la informació disponible no hi he sabut veure la llengua d'impartició.

Amb més temps d’experiència (sembla que va començar el curs 2006-2007) tenim el màster en línia de Cercadors: Màrqueting  Posicionament –impartit en castellà–, que ofereix l'IDEC (Institut d'Educació Contínua) de la Universitat Pompeu Fabra: http://www.masterenbuscadores.com/. Són 60 crèdits i, el preu, 4.440 euros.

Un altre màster que ja es pot qualificar de «veterà» és el que també ofereix l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra: el màster en línia de Documentació Digital –també impartit en castellà–: http://www.documentaciondigital.org/. La propera serà la 15a edició que es fa. Té una durada de 63 crèdits, i el preu de la matrícula és de 4.740 euros.

Com he dit al principi, no tinc la intenció de ser exhaustiu: són només alguns dels ensenyaments que s'ofereixen i que particularment a mi em semblen d'interès.

A partir de tota aquesta oferta se m'acudeixen algunes reflexions. 
  • La relativa abundància de titulacions noves que –tot i el temps de crisi que passem– van apareixent. Algunes responen als nous reptes que l'evolució tecnològica de la societat ens presenta; però d'altres intenten cobrir àmbits professionals en què mancava una formació professional.
  • L'aparició cada vegada més gran de la modalitat de docència semipresencial o en línia, que permet conjuminar la dedicació laboral habitual dels alumnes amb els estudis, i facilita l'aprenentatge a persones que viuen en entorns allunyats de les grans ciutats.
  • I la manca de normalitat de la llengua catalana en la docència de l'oferta de tercer cicle a Catalunya en la nostra àrea de coneixement. Probablement aquest fet respon a una qüestió comercial: tant en la modalitat presencial com –sobretot– en la no presencial, una bona part del mercat potencial no té fluïdesa en la nostra llengua. Amics: la pela és la pela, que deia el meu pare.

divendres, 9 de març del 2012

El professional de la informació a les empreses

Acaba de ser publicat un breu document que analitza la importància del professional de la informació a les empreses en els temps que corren avui en dia.

L’entitat editora, Association for Information and Image Management (AIMM), té la seu principal a Maryland, Estats Units, i fou fundada el 1943 amb el nom de National Microfilm Association. Ofereix formació sobre gestió documental i porta a terme estudis d’aquesta temàtica. També permet aconseguir una certificació professional.

L’autor de l’estudi és el president de l’entitat: http://www.aiim.org/community/members/profile/5feb027857e341f59334cadf9a9db1a4

Com deia, el document és breu i parteix d'algunes prediccions sobre la importància emergent que tindrà el professional de la informació. Concretament:

«AIIM believes the role of information professionals is changing, and changing very quickly. The value-add for information technology in organizations is rapidly shifting from the technology per se to the stewardship, optimization, and application of the information assets themselves.»

En una dècada l'accés a la tecnologia pràcticament s'ha universalitzat entre els consumidors. En conseqüència, també l'empresa ha d'adaptar-se a aquest procés de canvi. La manera com es comuniquen els usuaris ha de ser tinguda en compte per les empreses.

Indiquen sis tendències de futur que les empreses haurien de seguir:
  • Tingues sempre presents els dispositius mòbils
  • Digitalitza els processos
  • Fes que l'empresa sigui «social»
  • Automatitza els processos de gestió
  • Obté informació de grans masses de dades
  • Tingues en compte «el núvol»
En aquest context, el professional de la informació adquireix molta rellevància. L'estudi presenta un quadre amb 12 nous perfils professionals, agrupats en quatre àmbits, que són aquests:
  • Prevenció de riscos
  • Obtenció de valor
  • Importància de la gestió
  • Rellevància de  les xarxes socials

Aquests són els nous perfils professionals que necessiten les empreses.


Els coneixements que aquests nous professionals de la informació necessiten dominar també estan identificats en aquest breu estudi. Per elaborar aquesta part es van entrevistar uns 1.450 professionals, a primers del 2011. La conclusió consisteix en una trentena de continguts específics (sense desenvolupar), de l'estil dels següents, que reprodueixo a tall d'exemple:
  • Gestió del correu electrònic
  • Gestió documental
  • Arquitectura de la informació
  • Informàtica al núvol
  • Gestió del canvi
  • ...

Tot seguit s'informa que l'AIMM ofereix formació adient per a aquests nous perfils i que disposa d'un examen de 100 preguntes que, en cas de ser superat, dóna peu a l'obtenció d'un certificat professional vàlid per tres anys (per un preu de 265 dòlars).

Tot i acceptant que aquest document pot haver estat concebut com a eina de promoció dels serveis i productes de l'empresa, no deixa de contenir uns continguts perfectament assumibles, perquè són de sentit comú.

Feu-hi una ullada!

divendres, 24 de febrer del 2012

Atents a la formació permanent!

Tant de bo que aquesta entrada d'avui no us sigui útil. El seu objectiu és recordar la necessitat indefugible de no descuidar la formació contínua. Penso tant en la gent que pugui estar buscant feina –perquè pot tenir més temps lliure i s'ha de preparar especialment per reincorporar-se quan abans millor al mercat laboral– com també en tots els professionals que estan en actiu.

Foto de LyleSMU102

En quina línia ens hem de formar? Cadascú tria les seves opcions: Novetats tecnològiques? Nous perfils professionals? Llacunes en la formació bàsica que vam rebre? Refresquem continguts que fa temps que no practiquem? Mantenim fresca la fluïdesa oral d'una llengua estrangera? Potenciem alguna competència transversal en què no excel·lim?

Per quin mitjà? Segons les possibilitats econòmiques i d'horari que cadascú tingui: En línia? Presencial? Cursos de pagament? Activitats gratuïtes? Pla personal de formació?

Se m'ha acudit insistir en aquest tema –tan reiterat com necessari– arran de diverses informacions que m'han arribat fa relativament pocs dies. En dono tot seguit una llisteta, perquè es vegi la quantitat i la varietat de l'oferta formativa existent:

Activitats gratuïtes

Hi ha empreses que ofereixen de tant en tant sessions gratuïtes de formació sobre noves aplicacions o nous productes (que solen comercialitzar elles; però es poden seguir les formacions, que solen fer-se en línia, sense cap compromís de compra). Per exemple, fa uns dies oferien des de GreenData una formació de Myilibrary (plataforma acadèmica que ofereix llibres en línia del grupo Ingram Digital): http://www.greendata.es/.

També doc6 ofereix de tant en tant sessions gratuïtes de presentació de nous productes o aplicacions. Cal estar pendent al seu web: http://www.doc6.es/

El Col·legi ofereix, tot sovint, sessions gratuïtes sobre temes diversos. Per exemple, per al proper 18 d'abril hi ha anunciada una sessió de presentació de la nova norma ISO 30.300, sobre gestió documental: http://www.cobdc.org/jornades/gestio_doc/index.html

I per al 15 de març hi ha programada una sessió també gratuïta sobre un nou perfil professional: el content curator; però ja s'han exhaurit les places (potser en programaran una altra sessió?): http://www.cobdc.org/cursos/2012/curs2512.html

Relacionat amb el tema de la norma ISO 30.300, l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebrarà un taller gratuït de quatre hores el proper 26 d'abril, en el qual donaran a conèixer una sèrie de cursos que oferiran en el futur sobre el tema. Per a més informació: http://www.esaged.com/articles-mostra-1613-cat-formacio_auditors_iso_30300_.htm

Una altra possibilitat de formació permanent gratuïta i en línia, que fa poc que s'ha instaurat i crec que amb moltes possibilitats, és la que ofereix SocialBiblio: http://socialbiblio.es/. Un dia a la setmana (els dimecres, a les 22 h) un expert imparteix per Internet una sessió sobre un tema determinat. Després els materials queden penjats a disposició de tothom. La cosa va començar el 18 de gener passat, i fins ara s'han tractat temes com ara Zotero (per Julio Alonso), el perfil de community manager (per Julián Marquina)...

Activitats de pagament

Ens agradarà o no, però és un fet evident: el nou perfil de community manager ha aparegut i se n'ofereixen molts llocs de treball. Algú pot dir que les activitats de màrqueting no corresponen a la nostra especialitat (cap problema: probablement alguns filòsofs o historiadors a l'atur no tindran tantes manies...). Però si pel contrari pensem que el domini de les xarxes socials, els coneixements d'analítica web i de les tècniques de comunicació –entre d'altres– sí que pertanyen al nostre camp professional, i que amb aquests continguts i habilitats podem aconseguir que una empresa tingui una bona imatge a la xarxa i gràcies a això aconseguim que ens paguin un sou cada mes... llavors sou dels meus!

Hi ha diferents ofertes formatives que aprofiten «la moda» dels community manager per oferir formació d'aquest perfil. Aquí us trasllado una que he rebut aquests dies passats. Es tracta de l'empresa PlanoB. Ofereix una formació de set hores en un sol dia (el dissabte 10 de març) per un cost de 65 euros (55 per als estudiants). Aquí en podreu veure el programa: http://www.bcn.espacioplanob.com/

El Col·legi de Bibliotecaris del País Valencià ofereix també formació: algunes activitats, en modalitat no presencial. Per exemple, fa pocs dies es va difondre un curs de 20 hores sobre Catalogació del llibre antic, que impartirà Carmen Vadillo Saurín entre l'1 i el 30 de març. Té un cost de 50 euros per als aturats, 110 euros per a estudiants no col·legiats o 180 per a no col·legiats. Per a més informació d'aquest curs: http://cobdcv.es/index.php?option=com_content&task=view&id=378&Itemid=128

(Sobre el tema de patrimoni bibliogràfic, ja deveu saber que la Facultat ofereix també unes activitats formatives: http://www.ub.edu/biblio/cursos-de-formacio-continuada/altra-oferta-formativa.html)

Òbviament, no podem oblidar el «proveïdor oficial de formació permanent»: el nostre Col·legi. D'ell voldria destacar una activitat que fa pocs dies que es va anunciar, que introduirà un nou perfil del qual ja vam parlar no fa gaire en aquest bloc. El curs es titula «L'administració electrònica en els ens locals: noves oportunitats professionals per a gestors de la informació». Per a més informació: http://www.cobdc.org/cursos/2012/curs0512.html

I, encara, una altra formació en línia d'un tema que ens agrada tractar en aquest bloc: Eines Open Source de Business Intelligence (BI). L'organitza l'Associació de Tècnics d'Informàtica (ATI) i els col·legiats hi tenim accés, gràcies a un acord entre l'ATI i el Col·legi. Cost: 285 €. Per a més informació: http://www.butlletiati.cat/associacio/formacio-ati-catalunya/513-curs-online-exclusiu-pels-socis-de-lati-amb-la-colmlaboracio-de-la-uoc-eines-open-source-de-business-intelligence-bi

Altres vies no formalitzades

Cal dir –tot i que és evident– que la formació permanent no s'aconsegueix únicament assistint a activitats formatives convencionals. Heus ací uns exemples d'altres vies igualment efectives:

Rebre gratuïtament –gràcies a Dialnet– els sumaris de les revistes professionals del nostre interès; moltes de les quals, en accés obert (i llegir els articles que ens cridin l'atenció): http://dialnet.unirioja.es/servlet/ayuda_ausureg

Participar gratuïtament en grups de treball del Col·legi: l'intercanvi informal amb col·legues que comparteixen els nostres interessos és una de les maneres més efectives –i agradables– d'estar al dia: http://www.cobdc.org/grups/index.html

Consultar la bibliografia recomanada de les assignatures del grau d'Informació i Documentació. Aquesta informació està disponible en el pla docent de cada assignatura. S'hi pot accedir des d'aquí: http://www.ub.edu/grad/infes/fitxaInfe.jsp?n0=M&n1=0&n2=1&curs=2011&ens=TG1030.

A més, la biblioteca de la Facultat ha preparat una publicació amb aquesta bibliografia recomanada (de les assignatures del segon semestre): http://issuu.com/bib76/docs/bibliografia2semestre

En fi, com veieu les possibilitats són moltes. I això són només algunes idees!