Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de setembre del 2011

Estudi sobre Internet a Espanya com a generador de feina

Avui insistirem en una de les línies argumentals d' aquest blog: que les noves tecnologies en general, i Internet en particular, són un camp de treball molt ampli per als bibliotecaris del present i del futur: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/Internet.

El document que dóna suport a aquesta idea és un informe publicat fa uns mesos:
    Álvarez, Ignacio; Benamou, Jérémy; Fernández-Bosch, José Manuel [et al.]. España conecta [en línia]: cómo transforma Internet la economía española. Boston, MA: The Boston Consulting Group, abril 2011. 40 p. (BCG report). <http://www.espanaconecta.es/pdf/BCG_espanaconecta.pdf>. [Consulta: 23 set. 2011].


Es tracta d'un estudi sobre el grau de penetració d'Internet a la societat espanyola i les seves implicacions econòmiques. En especial s'hi estudia l'impuls que les petites i mitjanes empreses (pimes) han trobat a la xarxa (s'ha passat una enquesta a més de 1.000 d'aquestes empreses). S'analitza també, específicament, la transformació esdevinguda en els sectors del turisme, la moda, el lleure i els serveis financers.

Segons el resum executiu (p. 5-6) Internet ja aporta a hores d'ara 23.400 milions d'euros al PIB espanyol de manera directa, i aquesta xifra pot arribar a ser de 63.000 milions el 2015. Aquestes xifres es calculen a partir del comerç electrònic de particulars, la compra-venda de dispositius associats a Internet, la inversió en banda ampla...).

Internet també incideix de manera indirecta en l'economia espanyola, en tots els sectors productius. Per exemple, els consumidors porten a terme una bona part de les seves compres en botigues físiques després d'haver-se informat dels productes o els serveis mitjançant Internet. La publicitat en línia va representar el 2009 l'11,6 % del total de publicitat als mitjans de comunicació (654 milions d'euros).

L'aprofitament d'Internet com a factor de creixement econòmic cal que recolzi en tres àmbits d'actuació: en primer lloc cal impulsar l'aprofitament d'Internet per part de les petites i mitjanes empreses, les quals aporten més del 75 % de l'ocupació privada. En canvi, només un 24 % de les pimes de menys de 10 empleats tenen pàgina web (i menys del 7 % ven per Internet).

Aquesta manca de presència a la xarxa per part d'un bon nombre de pimes es va comentar no fa gaire en una altra entrada d'aquest blog: http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/els-autonoms-possibles-clients-dels.html

En segon lloc cal augmentar l'aprofitament d'Internet per part de tots els sectors econòmics en general, i dels sectors clau, en particular. I finalment –segons aquest informe– cal augmentar l'extensió i intensitat d'ús d'Internet.

Segons aquest estudi (p. 11) el nombre de llocs de treball actuals a Espanya relacionats directament amb Internet supera la xifra de 100.000.

L'informe inclou sis exemples de bones pràctiques d'aprofitament d'Internet per part de pimes, en què es constata que a partir de la presència a la xarxa, la seva situació econòmica ha millorat notablement.

Heus ací, doncs, un cas que pot semblar curiós: un treball on no apareix ni una sola vegada la paraula «bibliotecari» o similars, però que en canvi resulta d'interès per a nosaltres, ja que ens senyala un àmbit de treball possible. Altres paraules que sí que es mencionen són «posicionament» (5 cops) i «xarxes socials» (12 cops).

divendres, 16 de setembre del 2011

La crisi comporta feina per a certes professions

La crisi econòmica no afecta a tothom de la mateixa manera. Si bé és cert que la majoria de la gent n'estem perjudicats o ben fumuts, hi ha determinats perfils professionals que els passa el contrari: no s'acaben la feina que els surt.


Això és el que es desprèn d'un article publicat fa pocs dies al portal Eroski Consumer:

L'autora, que escriu sovint treballs de tema ocupacional en aquest mitjà de comunicació, enumera fins a 18 professions que estan en alça, segons ella.

Les agrupa en tres grans àmbits:
  • Reducción de costes
  • Recurrir a Internet
  • Paro y reconversión laboral
Tot seguit va enumerant perfils professionals: un total de 18 casos.

Els dos primers no tenen res a veure amb nosaltres:

  • Asesores en cambio climático
  • Instalador de placas solares
A la tercera opció li podríem trobar alguna relació:
  • Formación corporativa
S'explica: «Empresas cuya productividad ha disminuido imparten cursos de formación o reciclaje a sus empleados. Es una actividad dirigida a mejorar las competencias y los conocimientos específicos de los trabajadores.»

No direu que els bibliotecaris no estem capacitats per fer classes... Està clar que potser caldria tenir alguna habilitat específica, però bé que ens preparem per fer formació d'usuaris!

Altres perfils relacionats directament amb les competències del bibliotecari:

  • Community manager. Es un consultor de las relaciones públicas en el entorno digital. Su función es fomentar la notoriedad de la empresa en este ámbito, a partir de la interacción con clientes y usuarios en diferentes redes sociales on line (Twitter, Facebook, Linkedin, etc.). Su labor es imprescindible en época de crisis, ya que comprueba si se cumplen los objetivos previstos y, en su defecto, corrige las actuaciones. En su mayoría, son profesionales con estudios de informática o telecomunicaciones. Entre sus habilidades y conocimientos, deben contar con poder de comunicación, además de ser expertos en nuevas tecnologías.»
  • «Chief social media officer. Este profesional se responsabiliza de la definición y ejecución de la estrategia global de la empresa en las redes sociales on line, mediante community managers. Informa a la dirección general sobre la influencia de la firma en las comunidades digitales. Analiza la buena o la mala imagen que la compañía proyecta en la Red, así como sus causas y sus consecuencias. Es especialista en diseñar los planes de acción tácticos en blogs, redes sociales, mundos virtuales, foros, etc. Son personas creativas, persuasivas, habituadas a trabajar en organizaciones horizontales y con grandes dotes de comunicación.»
  • «Experto en usabilidad. Comprueba que la página web de la compañía funciona conforme a los objetivos diseñados y simplifica el entorno para los usuarios de Internet. Proceden, casi siempre, de las facultades de Informática, en muchos casos con formación en el extranjero.»
  • «Especialista en posicionamiento en buscadores. Son los programadores SEM o SEO. Su trabajo consiste en conseguir que las páginas de Internet ocupen las primeras posiciones de los grandes buscadores (Google, Yahoo...). Para acreditar sus conocimientos, aportan su experiencia en otras compañías, ya que no hay una enseñanza reglada.»

L'article no cita les fonts que fa servir, i no explica la metodologia utilitzada per establir la llista de professions que dóna. En tot cas, crec que respon a uns principis lògics. I, de cara a la pràctica, reforça la idea que la gent que es troba sense feina (o sense la feina que desitjaria) haurà d'adaptar-se a situacions noves...

dijous, 8 de setembre del 2011

Alternatives formatives per treballar al voltant d'Internet

Que Internet és un camp que genera llocs de treball és una afirmació que no crec que es pugui posar en dubte. (En altres entrades d'aquest bloc ja hi hem fet referència: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/Internet).

Davant d'aquesta realitat, algunes entitats privades dedicades a la formació en l'àmbit econòmic i empresarial no s'ho han pensat dues vegades (i ben fet que fan!) i han ampliat la seva oferta de negoci en aquest sector específic.

Un exemple d'aquestes entitats és l'ISDI (Instituto Superior para el Desarrollo de Internet), «institución creada por directivos de referencia de las principales empresas comprometidas con el entorno digital del país (Google, Havas Digital, Yahoo, Herráiz Soto & Co, Buongiorno,...)» (Nota de prensa del 20 de maig de 2011: http://mib.isdi.es/internetbusiness/download/prensa/mib_barcelona.pdf).

Fa dos cursos (el 2009-2010) l'ISDI va començar a Madrid la primera edició del MIB: màster d'Internet Business («El máster de los profesionales de Internet», «El master integral sobre el entorno digital», segons diu la seva publicitat). I el curs passat (2009-2010) varen instal·lar una delegació a Barcelona on ofereixen aquest mateix màster.

I es veu que la cosa els va anar bé perquè repeteixen l'oferta per al curs que està començant. Es tracta d'un màster d'un any de durada, de 400 hores lectives presencials (10 hores a la setmana), amb un cost de 16.850 € (IVA inclòs).

El contingut s'estructura en 13 mòduls:
  • Visión de Internet
  • Marketing digital y e-CRM
  • Desarrollo y gestión de contenidos
  • Tecnología
  • Fuentes de información y medidas
  • E- Commerce
  • Fundamentos y marco jurídico
  • Creatividad digital
  • Publicidad digital
  • Motores de búsqueda
  • Web 2.0 y redes sociales
  • Implicaciones con otras plataformas
  • Dirección y gestión de empresas digitales
Aquí veureu les dades: http://mib.isdi.es/internetbusiness/download/informacion_mib_2011_2012.pdf

Segons la nota de premsa citada abans, «El 40 % de los alumnos del MIB en Barcelona ha creado una empresa o está aprovechando el máster para generar un negocio en Internet, básicamente ecommerce, agencias de comunicación y servicios digitales”, afirma Nacho de Pinedo, CEO del ISDI.»

I més endavant: «La falta de profesionales formados en Internet fue el detonante de la creación del MIB y ahora las empresas buscan entre sus alumnos los perfiles que necesitan para liderar sus estrategias en el mercado digital. De hecho, el 75 % de las ofertas que gestiona el MIB para sus alumnos están destinadas a buscar un profesional que lidere la digitalización de la empresa, especialmente en el área de Marketing.»
http://mib.isdi.es/internetbusiness/download/prensa/mib_barcelona.pdf

Com és d'esperar, aquest no és l'únic exemple d'entitat formativa que enfoca el seu negoci al camp d'Internet. Vegem un altre exemple situat a uns 839 km al nord de Barcelona: a París.



EEMI: École européenne des Métiers d'Internet, http://www.eemi.com/

En aquest cas l'oferta formativa sembla més variada. S'estructura en cinc branques diferents:
  • Webmarketing et innovation
  • Communication et suivi web
  • Web design et graphisme
  • Programmation et développement multimédia
  • Gestion de projet
Si entrem a la primera, hi trobem quatre especialitats:
  • Acheteur d'espace Web / Responsable Acquisition
  • Référenceur
  • Web marketeur / Responsable des ventes
  • Veilleur stratégique
Si mirem el detall del tercer perfil (Web marketeur / Responsable des ventes) trobem un programa formatiu desenvolupat en tres anys (amb diversos períodes de pràctiques en empreses), a raó de 30-35 hores de classe a la setmana. El preu de matrícula són 6.500 euros per any.


Cadascú pot reaccionar davant d'aquestes novetats com li sembli: «La Facultat està molt allunyada de les necessitats formatives que demanda el mercat actual», «Aquesta notícia no té res a veure amb els bibliotecaris: aquí es parla de venedors en línia», «No necessitaran pas un professor, aquestes escoles...?», «Aquests màsters i cursos són una estafa: tot és fum», «En lloc de fer propaganda de la competència, podríem mirar de millorar el que tenim a casa»...

Totes les opinions són respectables... Tant de bo que n'hi hagués força, d'opinions!

divendres, 19 d’agost del 2011

Més sobre Internet com a lloc de treball per als bibliotecaris

Fa pocs dies vàrem referir-nos a un treball elaborat per InfoJobs que analitzava les ofertes de feina a Espanya relacionades amb Internet.


Avui farem esment a una altra iniciativa relacionada, portada a terme a França. Es tracta d’un treball força complet portat a terme pel govern francès que descriu els nous tipus de feina generats per Internet. Pot ser un lloc interessant per trobar idees...
D’entrada ens presenten un cercle dividit en 12 grans famílies de feines relacionades amb Internet. Clicant sobre cadascuna hi trobem la definició succinta i les diferents feines específiques que inclou, i també el detall de la seva descripció. Per a cada feina específica s’indiquen quins organismes n’ofereixen formació i empreses o institucions on s’exerceixen aquestes feines.
La llista de les 12 famílies de feines és aquesta:

1. Gestió de projectes (moa) (feines funcionals)
2. Gestió de projectes (moe) (feines tècniques)
3. Programació i desenvolupament
4. Disseny web i grafisme
5. Administració
6. Gestió de la informació i del coneixement
7. Editorial
8. Animació
9. Expertesa en usabilitat
10. Seguiment del web
11. Màrqueting i comerç
12. Recerca, vigilància i innovació

Si obrim la número 6, per exemple (Gestió de la informació i del coneixement), veiem set perfils concrets:

• Arquitecte d'informació
• Documentalista
• Gestor de bases de dades
• Gestor d'audiovisuals
• Expert en legislació d'Internet
• Gestor del coneixement
• Vigilant estratègic

Si despleguem la fitxa, per exemple, del quart perfil (Gestor d’audiovisuals), veiem que comença amb una definició:

«L'administrador de documents audiovisuals assegura la cerca, la gestió i la difusió d'imatges fixes o animades, amb o sense so de fons (fotografies, dibuixos, pintures, vídeos...). Processa i proporciona als usuaris els documents, extractes de documents o còpies que satisfacin les seves necessitats. Manté i explota, normalment, un fons important de documents audiovisuals. És l’intermediari entre el sol·licitant i els fons documentals.»

I continua amb les seves missions, el context de la seva feina i les activitats i tasques més habituals. Tracta també de les competències que ha de tenir (de coneixements, d’habilitats i d’actituds).

Indica, tot seguit, institucions que ofereixen formació específica per a aquest perfil (tant públiques com privades) i empreses que compten amb llocs de treball d’aquestes característiques.

En definitiva, per a una persona que estigui en procés de formació o de reorientació professional, estem davant d’un lloc web força il·lustratiu, que li pot donar idees per a la seva especialització. I, per a les institucions que vetllen per la professió (Facultat, Col·legi) pot ser un lloc on trobin idees ben interessants.

dimecres, 17 d’agost del 2011

Internet, un entorn per al nostre futur professional

A la Facultat ens lamentem de vegades quan constatem que malgrat que els nostres titulats tenen oportunitats de feina pràcticament segura (amb els matisos que calgui, donada la situació econòmica global actual) no tenim una gran demanda d’alumnat per fer els estudis. (I en canvi, altres carreres de més anomenada mediàtica estan plenes de futurs aturats.)

De vegades pensem que hauríem de donar a entendre més entre els nostres estudiants potencials i la societat en general que amb la formació del grau d’Informació i Documentació es poden ocupar una bona colla de feines relacionades amb Internet. 
Portada de l'informe

En relació a aquesta idea voldria extreure unes dades d’un treball publicat fa uns mesos (febrer de 2011) sobre el mercat laboral basat en Internet.
Aquest estudi es va elaborar examinant les ofertes de feina publicades a InfoJobs des de gener de 2008 fins a setembre de 2010 que tinguessin alguna cosa a veure amb Internet. Només l’any 2010 (entre gener i setembre) es feren públics 24.000 llocs de treball relacionats amb Internet.

Les principals conclusions del treball:

–A partir de març de 2010 les ofertes de feina relacionades amb Internet augmenten notablement.
–Hi ha cinc categories professionals que concentren la demanda d'Internet:
  • Informàtica i telecomunicacions,
  • Màrqueting i comunicació,
  • Disseny i arts gràfiques,
  • Comercial i vendes,
  • Atenció al client.
– Es paguen millor els professionals de l'àmbit d’Internet que la resta de la seva categoria professional. Aquesta diferència és especialment significativa a Màrqueting i comunicació, on es paga un 21 % de més.
– El 37 % de les empreses que busquen aquests perfils tenen més de 200 treballadors.

Característiques del personal demanat per a cada tipus de categoria laboral:

A Informàtica i telecomunicacions les feines que s’ofereixen estan relacionades amb l'arquitectura web i els sistemes informàtics que requereixen les pàgines web. Alguns exemples dels àmbits d'actuació que quedarien coberts per aquests professionals són:
  • Connexió amb la base de dades on es troben els continguts que es visualitzen posteriorment al lloc web.
  • Programadors en llenguatges específics relacionats amb entorns web.
  • Experts en protocols de seguretat informàtica i arquitectura dels sistemes requerits per aquest tipus de tecnologia.
  • Analistes del comportament de l'usuari.
A nivell formatiu, a aquests professionals se'ls demana formació específica, bé sigui a través de formació professional (55 %) o d'enginyeries (37 %).

En l’àmbit del Màrqueting i comunicació, el professional demanat està relacionat amb el màrqueting de cercadors, les xarxes socials, els programes de fidelització, les comunitats virtuals, el disseny i la forma d'interactuar i la cerca de negoci a través del web.

La categoria Disseny i arts gràfiques està composta fonamentalment per professionals que es dediquen al disseny gràfic d'elements relacionats amb la web, la seva usabilitat i l'experiència de l'usuari.

A la categoria de Comercial i vendes trobem bàsicament professionals que utilitzen Internet com a canal per vendre productes i serveis relacionats directament amb Internet: publicitat, serveis de posicionament en cercadors, etc.

Finalment, a la categoria d’Atenció al client hi trobem les professions que tenen a veure bàsicament amb els serveis o productes que es desenvolupen o comercialitzen a través d'Internet: banca en línia, apostes en línia, suport de productes, assistents en processos de compra, etc.

Com es pot veure moltes de les feines que les empreses demanen poden ser desenvolupades sense cap problema per un dels nostres professionals. Tanmateix, en cap punt del treball que comentem es fa esment dels nostres estudis o de la nostra professió. Res que no sabéssim. Una prova més del que sempre diem: que cal treballar (des de la Facultat, des del Col·legi) per penetrar més en el món empresarial.

Cada cop són més les empreses que tenen pàgina web, que fan ús del comerç electrònic, que inverteixen en publicitat a Internet i que són presents en les xarxes socials per escoltar els clients i estar-hi en contacte. És per això que les empreses s’enfronten a noves dificultats i nous reptes; han de dominar i fer servir termes desconeguts fins fa poc com l’arquitectura del web, la seguretat a Internet, màrqueting en línia, les xarxes socials, etc.

Per respondre a aquestes noves necessitats calen uns nous professionals. Heus ací, doncs, un entorn on podem aportar uns coneixements i unes habilitats específiques.