Des de fa 25 anys, l’empresa nord-americana Career Cast elabora un rànquing de les 200 «millors» professions als Estats Units. Ho fa a partir de diverses dades estadístiques d’accés públic elaborades pel ministeri de Treball dels Estats Units. L’empresa en qüestió es dedica a la col·locació laboral: difon ofertes de feina, recull currículums, etc.
En l’edició d’enguany del rànquing, la nostra professió ha passat del número 61 (que ocupava l’any passat) al 88. Hem baixat 27 posicions. Així és com la defineixen: «Selects and organizes materials to make information available to the public».
Els elements que es tenen en compte per elaborar aquest estudi són de tres tipus. «Work environment», en què es consideren tant factors emocionals (la competitivitat existent, els perills potencials...) com físics (la força física necessària, les condicions mediambientals...) i pot computar fins a 81 punts. A nosaltres ens n’han adjudicat 49, una posició intermèdia. El grau d’estrès, que es calcula a partir d’11 elements (per exemple, la quantitat de viatges que cal fer, haver de complir amb terminis, treballar a la vista del públic, haver d'arriscar la pròpia vida...) i pot arribar fins a 97; nosaltres en tenim 10: destaquem per ser una professió calmada. Les perspectives d’ocupació poden arribar fins a 40 punts; en el nostre cas en tenim 3,58 (no destaquem pas en aquest punt). També es consideren els ingressos mitjans de cada professió, a partir d’una fórmula explicada en la metodologia de l’estudi. En el nostre cas són 55.158 dòlars anuals (molt similar als 55.147 dòlars de l’any passat). En total, sumem 571 punts.
Donat que la categorització de feines és bastant fina, és obvi que podem trobar altres professions analitzades en aquest rànquing que també podria fer un bibliotecari, entès en el sentit ampli com solem usar en aquest blog. Per exemple, en la posició 24 tenim el «web developer» («Creating and maintaining layout, navigation, and interactivity of intranet and internet websites») amb una puntuació de 313.
Aquesta és la pàgina amb la informació que comentem: http://www.careercast.com/content/top-200-jobs-2013-81-100
Vegeu l’entrada de l’any passat sobre aquest mateix rànquing: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/05/una-professio-tranquilla.html
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CareerCast. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CareerCast. Mostrar tots els missatges
dijous, 2 de maig del 2013
Bibliotecari, una professió relativament ben considerada
Etiquetes de comentaris:
CareerCast
,
Estats Units
,
estudis
,
perfils professionals
dimarts, 29 de gener del 2013
Poca feina i ben pagada... què més vols!
Hi poden haver molts arguments per intentar convèncer un estudiant de batxillerat perquè s’apunti al grau d’Informació i Documentació, i perquè així després pugui treballar com a bibliotecari. (Els lectors assidus d’aquest bloc ja saben el meu ús peculiar de la paraula «bibliotecari» per designar el conjunt variat d’ocupacions que poden fer els graduats en la nostra àrea.)
Avui no promocionarem el nostre ofici referint-nos a la possibilitat de treballar envoltat de llibres i manuscrits antics (com els bibliotecaris que treballen en biblioteques patrimonials), o de la satisfacció que se sent en observar el naixement de nous lectors en les etapes inicials de l’educació (si es treballa en una biblioteca escolar), o de formar part d’equips d’investigació, ajudant en cerques bibliogràfiques complexes, o afegint metadades als resultats de la recerca, o organitzant la informació en una pàgina web, o...
No. Avui parlarem de peles!
Segons un estudi (diguem-li «estudi», diguem-li «cosa», ja que enlloc no es detalla la metodologia seguida) de l’empresa estatunidenca CareerCast (dedicada a informar d’ofertes de feina), els bibliotecaris ocupen la posició número 9 de les feines menys estressants. I ben pagada! Segons aquesta empresa, que analitza 200 professions diferents, el salari mitjà dels bibliotecaris és de 54.500 dòlars a l’any (uns 40.500 euros).
La descripció que fa de l’ofici no pot ser millor: «A peaceful atmosphere and unlimited access to literature makes librarian a welcoming career option for the bookish. Librarians have many careers paths at schools, colleges and universities, city/county funded libraries and in corporate research.»
Amb aquesta perspectiva... qui no voldria ser bibliotecari?
La pega és que sempre hi ha qui vol aixafar la guitarra... Al peu de la notícia, uns quants lectors hi han deixat els seus comentaris...
N’hi ha que diuen que de tantes peles, ni parlar-ne. Altres diuen que, almenys a les biblioteques públiques, de poc estressant, res de res: «the "peaceful atmosphere and unlimited access to literature" comment is completely off the mark for a modern public library, which makes me think that whoever wrote this hasn't stepped foot in a library for quite some time and is going off the stereotype that libraries are places where talking and fun are prohibited.»
Algun comentari entra en detalls i potser encara ho espatlla més: «Public and academic librarians constantly deal with drunk, high, abusive, and even mentally ill patrons.»
Encara, un altre visitant ho acaba d’arreglar: «The first day I started at an academic library a man overdosed in a bathroom. In the 20 plus years I've worked in libraries, staff members have dropped dead at their desk, visitors have died of heart attacks, staff have been physically threatened by patrons, patrons have been attacked by other patrons. We see it all. Prostitution, drugs, lice, bed bugs, urination in the elevators, poop running down someone's pants leg all over the floor, children throwing up on the carpet - you name it we've seen it in our libraries. This daily stress on top of constant budget cuts every year, seeing our valuable co-workers get laid off and their work dumped in our laps, taking work home because we don't have time to do it all "while on the clock".»
Sabeu què? Potser que no passem aquesta pàgina als estudiants de batxillerat!!!
Per si voleu acabar de llegir la informació, aquesta és la font de la notícia:
Kensing, Kyle. The 10 least stressful jobs of 2013 [en línia]. Carlsbad, CA: Adicio, 2013. <http://www.careercast.com/jobs-rated/10-least-stressful-jobs-2013>. [Consulta: 27 gener 2013].
Concretament, la informació sobre els bibliotecaris es troba en aquesta pàgina:
http://www.careercast.com/career-news/least-stressful-jobs-2013-librarian
D’altra banda, si fem una cerca dels llocs de treball oferts com a «librarian» per mitjà d’aquesta empresa als Estats Units, ens trobem amb la bonica xifra de 85 anuncis. He volgut trobar-ne algun on especifiquin el sou ofert, però en la gran majoria hi ha la típica frase «Salary commensurate with credentials and experience». Després de 20 o 30 anuncis sense èxit, al final sí: n’he trobat un.
Es busca un «Reference and instruction librarian» per al Clark College, a Vancouver, a l’estat de Washington. I el sou anual és de... 46.796 dòlars (uns 35.000 euros). La feina és per començar el setembre de 2013 –implica fer algunes classes–, però cal enviar les candidatures abans del 14 de febrer. Què? Qui s’hi apunta?
http://jobs.oregonlive.com/jobs/reference-and-instruction-librarian-vancouver-wa-53944291-d?rsite=careercast&rgroup=1&clientid=oregonlive
Els noms dels perfils demanats en la resta d'anuncis són variats. Des del simple «librarian», fins als més especialitzats «Reference librarian» o «Medical librarian», passant pels més moderns «Research data librarian» o «Online learning technologies librarian», sense oblidar el clàssic «Metadata and catalog librarian».
Parlant dels perfils diversos que poden desenvolupar els graduats en el nostre camp, un estudi recent ha identificat uns 50 perfils professionals diferents. La importància de la xifra no és la quantitat –certament àmplia– sinó el mètode com s’ha aconseguit: mitjançant el buidatge de 608 anuncis de feina reals, distribuïts pel SIOF (Servei d'Informació d'Ofertes de Feina) durant el curs passat, 2011-2012. Vegeu l’article sencer aquí: http://www.ub.edu/bid/29/abadal1.htm.
L’argument de captació que preteníem utilitzar, el crematístic, tot i ser una mica materialista, respon a una de les motivacions dels nois i noies que estudien batxillerat a l’hora de triar carrera: «guanyar molts diners». Això és el que evidenciava un estudi portat a terme per Everis i e-Motiva i ressenyat en aquest bloc fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/12/manquen-estudiants-busquem-ne-els-motius.html
Hi podríem afegir: «podràs conèixer altres mons...»
Avui no promocionarem el nostre ofici referint-nos a la possibilitat de treballar envoltat de llibres i manuscrits antics (com els bibliotecaris que treballen en biblioteques patrimonials), o de la satisfacció que se sent en observar el naixement de nous lectors en les etapes inicials de l’educació (si es treballa en una biblioteca escolar), o de formar part d’equips d’investigació, ajudant en cerques bibliogràfiques complexes, o afegint metadades als resultats de la recerca, o organitzant la informació en una pàgina web, o...
No. Avui parlarem de peles!
Segons un estudi (diguem-li «estudi», diguem-li «cosa», ja que enlloc no es detalla la metodologia seguida) de l’empresa estatunidenca CareerCast (dedicada a informar d’ofertes de feina), els bibliotecaris ocupen la posició número 9 de les feines menys estressants. I ben pagada! Segons aquesta empresa, que analitza 200 professions diferents, el salari mitjà dels bibliotecaris és de 54.500 dòlars a l’any (uns 40.500 euros).
La descripció que fa de l’ofici no pot ser millor: «A peaceful atmosphere and unlimited access to literature makes librarian a welcoming career option for the bookish. Librarians have many careers paths at schools, colleges and universities, city/county funded libraries and in corporate research.»
Amb aquesta perspectiva... qui no voldria ser bibliotecari?
La pega és que sempre hi ha qui vol aixafar la guitarra... Al peu de la notícia, uns quants lectors hi han deixat els seus comentaris...
N’hi ha que diuen que de tantes peles, ni parlar-ne. Altres diuen que, almenys a les biblioteques públiques, de poc estressant, res de res: «the "peaceful atmosphere and unlimited access to literature" comment is completely off the mark for a modern public library, which makes me think that whoever wrote this hasn't stepped foot in a library for quite some time and is going off the stereotype that libraries are places where talking and fun are prohibited.»
Algun comentari entra en detalls i potser encara ho espatlla més: «Public and academic librarians constantly deal with drunk, high, abusive, and even mentally ill patrons.»
Encara, un altre visitant ho acaba d’arreglar: «The first day I started at an academic library a man overdosed in a bathroom. In the 20 plus years I've worked in libraries, staff members have dropped dead at their desk, visitors have died of heart attacks, staff have been physically threatened by patrons, patrons have been attacked by other patrons. We see it all. Prostitution, drugs, lice, bed bugs, urination in the elevators, poop running down someone's pants leg all over the floor, children throwing up on the carpet - you name it we've seen it in our libraries. This daily stress on top of constant budget cuts every year, seeing our valuable co-workers get laid off and their work dumped in our laps, taking work home because we don't have time to do it all "while on the clock".»
Sabeu què? Potser que no passem aquesta pàgina als estudiants de batxillerat!!!
Per si voleu acabar de llegir la informació, aquesta és la font de la notícia:
Kensing, Kyle. The 10 least stressful jobs of 2013 [en línia]. Carlsbad, CA: Adicio, 2013. <http://www.careercast.com/jobs-rated/10-least-stressful-jobs-2013>. [Consulta: 27 gener 2013].
Concretament, la informació sobre els bibliotecaris es troba en aquesta pàgina:
http://www.careercast.com/career-news/least-stressful-jobs-2013-librarian
D’altra banda, si fem una cerca dels llocs de treball oferts com a «librarian» per mitjà d’aquesta empresa als Estats Units, ens trobem amb la bonica xifra de 85 anuncis. He volgut trobar-ne algun on especifiquin el sou ofert, però en la gran majoria hi ha la típica frase «Salary commensurate with credentials and experience». Després de 20 o 30 anuncis sense èxit, al final sí: n’he trobat un.
Es busca un «Reference and instruction librarian» per al Clark College, a Vancouver, a l’estat de Washington. I el sou anual és de... 46.796 dòlars (uns 35.000 euros). La feina és per començar el setembre de 2013 –implica fer algunes classes–, però cal enviar les candidatures abans del 14 de febrer. Què? Qui s’hi apunta?
http://jobs.oregonlive.com/jobs/reference-and-instruction-librarian-vancouver-wa-53944291-d?rsite=careercast&rgroup=1&clientid=oregonlive
Els noms dels perfils demanats en la resta d'anuncis són variats. Des del simple «librarian», fins als més especialitzats «Reference librarian» o «Medical librarian», passant pels més moderns «Research data librarian» o «Online learning technologies librarian», sense oblidar el clàssic «Metadata and catalog librarian».
Parlant dels perfils diversos que poden desenvolupar els graduats en el nostre camp, un estudi recent ha identificat uns 50 perfils professionals diferents. La importància de la xifra no és la quantitat –certament àmplia– sinó el mètode com s’ha aconseguit: mitjançant el buidatge de 608 anuncis de feina reals, distribuïts pel SIOF (Servei d'Informació d'Ofertes de Feina) durant el curs passat, 2011-2012. Vegeu l’article sencer aquí: http://www.ub.edu/bid/29/abadal1.htm.
L’argument de captació que preteníem utilitzar, el crematístic, tot i ser una mica materialista, respon a una de les motivacions dels nois i noies que estudien batxillerat a l’hora de triar carrera: «guanyar molts diners». Això és el que evidenciava un estudi portat a terme per Everis i e-Motiva i ressenyat en aquest bloc fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/12/manquen-estudiants-busquem-ne-els-motius.html
Hi podríem afegir: «podràs conèixer altres mons...»
Etiquetes de comentaris:
CareerCast
,
Estats Units
,
estudis
,
perfils professionals
divendres, 25 de maig del 2012
Una professió tranquil·la
Els americans són aficionats a elaborar rànquings de moltes coses. A casa tinc un llibret publicat per Grijalbo el 1979 titulat El libro de las listas (http://blogdelaslistas.blogspot.com.es/, traducció de l'americà The book of lists), que forma part de la meva col·lecció d'obres de consulta, i que informa de coses tan extravagants com ara «30 famosos pèl-rojos» (Lucille Ball, Sarah Bernhardt, Napoleó, Lizzie Borden, Winston Churchill...).
Alguns rànquings no són només llistes intranscendents que ajuden a passar l'estona o que arrenquen un somriure, sinó que influeixen en la presa de decisions importants. En l'àmbit que ens ocupa, per exemple, els rànquings d'universitats poden determinar tenir més o menys alumnes; els rànquings de revistes científiques poden afavorir o no l'obtenció de mèrits acadèmics...
Hi ha una empresa americana anomenada CareerCast (http://www.careercast.com/), dedicada al servei d'ofertes i demandes de feina, que cada any publica –tenint en compte dades oficials dels Estats Units i informacions pròpies dels anuncis que passen per les seves mans– uns rànquings de «les millors» i «les pitjors» feines en aquell gran país.
Ara fa cosa d'un mes es va publicar l'edició d'aquest rànquing corresponent a 2012 i, com és natural, ens fa gràcia comprovar com hi quedem els bibliotecaris.
La petita definició de l'ofici és la clàssica: «Selects and organizes materials to make information available to the public.» Els ingressos mitjans anuals són de 55.147 dòlars (equivalents a uns 43.500 euros). Anuals, eh!
Per determinar l'ordre del rànquing, CareerCast aplica una metodologia precisa que és explicada a la publicació. Es tenen en compte cinc factors: els factors ambientals (els físics i els emocionals), els salaris, les perspectives laborals (la demanda prevista, l'índex d'atur, la capacitat d'augmentar els ingressos), els requeriments físics (segons l'esforç que demana cada feina) i l'estrès (segons 11 elements, com ara competitivitat, manca de seguretat, treballar de cara al públic, etc.).
Un càlcul ponderat de totes aquestes variants ens ha col·locat allà on som. Com podeu veure a la imatge, pel que fa als factors ambientals tenim una puntuació de 51,8 (d'un màxim de 81); d'estrès en tenim 11,47 (d'un màxim de 97); de requeriments físics ens n'han adjudicat 45,80 (d'un màxim de 75) i d'expectatives laborals, 7,37 (en una escala que va del 0 al 40). Cadascú pot treure les conclusions que vulgui... Una característica important és la manca d'estrès...
Però abans d'acabar amb aquesta petita nota, vull fer notar que en aquest mateix rànquing trobem altres perfils professionals relacionats (de prop o de lluny) amb els bibliotecaris, i col·locats en posicions millors.
Sense anar més lluny, la primera posició és ocupada pel «Software engineer», que es dedica a «Researches, designs, develops and maintains software systems along with hardware development for medical, scientific, and industrial purposes.»
En la posició número 15 hi ha el «Web developer», que treballa «Creating and maintaining layout, navigation, and interactivity of intranet and internet websites» i cobra de mitjana (segons aquesta font) 76.179 dòlars (uns 60.000 euros).
I en la posició 50 trobem el «Medical records technician» que «Maintains complete, accurate, and up-to-date medical records for use in treatment, billing, and statistical surveys.»
Ja veieu com passem l'estona...
Alguns rànquings no són només llistes intranscendents que ajuden a passar l'estona o que arrenquen un somriure, sinó que influeixen en la presa de decisions importants. En l'àmbit que ens ocupa, per exemple, els rànquings d'universitats poden determinar tenir més o menys alumnes; els rànquings de revistes científiques poden afavorir o no l'obtenció de mèrits acadèmics...
Hi ha una empresa americana anomenada CareerCast (http://www.careercast.com/), dedicada al servei d'ofertes i demandes de feina, que cada any publica –tenint en compte dades oficials dels Estats Units i informacions pròpies dels anuncis que passen per les seves mans– uns rànquings de «les millors» i «les pitjors» feines en aquell gran país.
Ara fa cosa d'un mes es va publicar l'edició d'aquest rànquing corresponent a 2012 i, com és natural, ens fa gràcia comprovar com hi quedem els bibliotecaris.
-
Brienza, Victoria. Jobs rated 2012 [en línia]: ranking 200 jobs from best to worst. Carlsbad, CA: Adicio, 2012. <http://www.careercast.com/jobs-rated/2012-ranking-200-jobs-best-worst>. [Consulta: 22 maig 2012].
La petita definició de l'ofici és la clàssica: «Selects and organizes materials to make information available to the public.» Els ingressos mitjans anuals són de 55.147 dòlars (equivalents a uns 43.500 euros). Anuals, eh!
Per determinar l'ordre del rànquing, CareerCast aplica una metodologia precisa que és explicada a la publicació. Es tenen en compte cinc factors: els factors ambientals (els físics i els emocionals), els salaris, les perspectives laborals (la demanda prevista, l'índex d'atur, la capacitat d'augmentar els ingressos), els requeriments físics (segons l'esforç que demana cada feina) i l'estrès (segons 11 elements, com ara competitivitat, manca de seguretat, treballar de cara al públic, etc.).
Un càlcul ponderat de totes aquestes variants ens ha col·locat allà on som. Com podeu veure a la imatge, pel que fa als factors ambientals tenim una puntuació de 51,8 (d'un màxim de 81); d'estrès en tenim 11,47 (d'un màxim de 97); de requeriments físics ens n'han adjudicat 45,80 (d'un màxim de 75) i d'expectatives laborals, 7,37 (en una escala que va del 0 al 40). Cadascú pot treure les conclusions que vulgui... Una característica important és la manca d'estrès...
Però abans d'acabar amb aquesta petita nota, vull fer notar que en aquest mateix rànquing trobem altres perfils professionals relacionats (de prop o de lluny) amb els bibliotecaris, i col·locats en posicions millors.
Sense anar més lluny, la primera posició és ocupada pel «Software engineer», que es dedica a «Researches, designs, develops and maintains software systems along with hardware development for medical, scientific, and industrial purposes.»
En la posició número 15 hi ha el «Web developer», que treballa «Creating and maintaining layout, navigation, and interactivity of intranet and internet websites» i cobra de mitjana (segons aquesta font) 76.179 dòlars (uns 60.000 euros).
I en la posició 50 trobem el «Medical records technician» que «Maintains complete, accurate, and up-to-date medical records for use in treatment, billing, and statistical surveys.»
Ja veieu com passem l'estona...
Etiquetes de comentaris:
CareerCast
,
Estats Units
,
estudis
,
perfils professionals
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)