Estudi sobre la integració laboral a França

En aquest bloc ens hem referit diverses vegades a aspectes professionals del país veí: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/Fran%C3%A7a. Tot i les particularitats diferents de cada estat, la francesa és una realitat ben pròxima, que podem prendre com base per fer algunes comparacions.

En aquest cas em faré ressò d'un estudi fet a França sobre la integració laboral dels titulats per l'Enssib (l'École nationale supérieure des sciences de l’information et des bibliothèques, http://www.enssib.fr). Potser sabreu que aquesta escola és un centre d'ensenyament superior creat per l'Estat on es formen els funcionaris de tot França que han guanyat una plaça de nivell superior per treballar en biblioteques. L'ensenyament que s'hi dóna és de nivell de màster.

Résultats de l'enquête de l'enssib sur les débouchés effectifs des élèves de l'Ecole de 2007 à 2010 [en línia]. [Villeurbanne]: Enssib, 2012. <http://www.enssib.fr/bibliotheque-numerique/document-56599>. [Consulta: 26 febrer 2012].

L'estudi es va realitzar entre gener i març de 2011; però es va donar a conèixer en una jornada que tingué lloc el passat 19 de gener de 2012. S'analitza la integració laboral dels titulats per aquest centre en cinc promocions: des del curs 2006-2007 fins el curs 2009-2010. En total s'han contactat 170 diplomats, dels quals van contestar 105. Els màsters analitzats són dos: «Sciences de l’information et des bibliothèques» i «Cultures de l’écrit et de l’image».

Com és d'esperar, el nivell d'atur és molt baix. La mitjana de diplomats a l'atur d'aquestes cinc promocions és del 6 %. L'estudi analitza la categoria laboral d'aquesta població, les institucions que contracten, la duració del contracte, el salari mensual...

Pel que fa a l'estabilitat laboral, les condicions han anat empitjorant paulatinament. Si els de la primera promoció estudiada tenen un contracte indefinit en el 70 o 80 % dels casos, a la darrera promoció aquest percentatge només arriba a l'11 o 33 % dels qui contesten l'enquesta (segons quin dels màsters es consideri).

Pel que fa a salaris, els titulats del màster de Sciences de l’information et des bibliothèques tenen aquesta estructura de sous: vers el 30 % cobren menys de 1.500 euros mensuals; cap al 45 % cobren entre 1.500 i 2.000 euros; un 18 % cobren entre 2.000 i 2.500 euros, i una petita part (vers el 5 %) cobren més de 2.500 euros al mes.

En canvi, la distribució dels salaris dels titulats en l'altre màster, Cultures de l’écrit et de l’image, és una mica diferent: el 60 % cobren menys de 1.500 euros mensuals; cap al 35 % cobren entre 1.500 i 2.000 euros, i un 5 % cobren entre 2.000 i 2.500 euros.

Es preguntava també als enquestats el mètode amb què van trobar la primera feina. La majoria, per cerques personals; però una bona part, gràcies a les pràctiques fetes en les institucions o empreses. La durada mitjana d'obtenció de la primera feina (després dels estudis) fou de 3 a 4 mesos.

Una altra qüestió que ens interessa de saber és la categoria de la feina que fan. Al primer màster tenim 13 «documentalistes», 7 «enginyers (d'arxiu, documentació, desenvolupament, TIC)», 6 «encarregats (de sistemes, d'informació, de vigilància, de digitalització, de recerca»), hi ha 4 «gestors del coneixement, record managers», 4 «consultors», 4 «caps de projecte (web, documentació, informàtic)», 4 «bibliotecaris-conservadors» i altres denominacions, amb menys freqüència.

Al màster de Cultures de l’écrit et de l’image hi trobem 9 «bibliotecaris-conservadors», 6 «agents de patrimoni, ajudants de conservació», 4 «documentalistes», 3 «ajudants de biblioteques» i altres, amb menor quantia.

Ja ho veieu: la situació no sembla pas gaire diferent de la de casa nostra...

Més sobre Internet com a lloc de treball per als bibliotecaris

Fa pocs dies vàrem referir-nos a un treball elaborat per InfoJobs que analitzava les ofertes de feina a Espanya relacionades amb Internet.

Avui farem esment a una altra iniciativa relacionada, portada a terme a França. Es tracta d’un treball força complet portat a terme pel govern francès que descriu els nous tipus de feina generats per Internet. Pot ser un lloc interessant per trobar idees...

Le portail des métiers de l’Internet [en línia]. [Paris]: Premier ministre, Secrétariat d’état chargée de la prospective et du développement de l’économie numérique. https://web.archive.org/web/20170830144652/http://metiers.internet.gouv.fr/. [Consulta: 14 agost 2011].

D’entrada ens presenten un cercle dividit en 12 grans famílies de feines relacionades amb Internet. Clicant sobre cadascuna hi trobem la definició succinta i les diferents feines específiques que inclou, i també el detall de la seva descripció. Per a cada feina específica s’indiquen quins organismes n’ofereixen formació i empreses o institucions on s’exerceixen aquestes feines.
La llista de les 12 famílies de feines és aquesta:

1. Gestió de projectes (moa) (feines funcionals)
2. Gestió de projectes (moe) (feines tècniques)
3. Programació i desenvolupament
4. Disseny web i grafisme
5. Administració
6. Gestió de la informació i del coneixement
7. Editorial
8. Animació
9. Expertesa en usabilitat
10. Seguiment del web
11. Màrqueting i comerç
12. Recerca, vigilància i innovació

Si obrim la número 6, per exemple (Gestió de la informació i del coneixement), veiem set perfils concrets:

• Arquitecte d'informació
• Documentalista
• Gestor de bases de dades
• Gestor d'audiovisuals
• Expert en legislació d'Internet
• Gestor del coneixement
• Vigilant estratègic

Si despleguem la fitxa, per exemple, del quart perfil (Gestor d’audiovisuals), veiem que comença amb una definició:

«L'administrador de documents audiovisuals assegura la cerca, la gestió i la difusió d'imatges fixes o animades, amb o sense so de fons (fotografies, dibuixos, pintures, vídeos...). Processa i proporciona als usuaris els documents, extractes de documents o còpies que satisfacin les seves necessitats. Manté i explota, normalment, un fons important de documents audiovisuals. És l’intermediari entre el sol·licitant i els fons documentals.»

I continua amb les seves missions, el context de la seva feina i les activitats i tasques més habituals. Tracta també de les competències que ha de tenir (de coneixements, d’habilitats i d’actituds).

Indica, tot seguit, institucions que ofereixen formació específica per a aquest perfil (tant públiques com privades) i empreses que compten amb llocs de treball d’aquestes característiques.

En definitiva, per a una persona que estigui en procés de formació o de reorientació professional, estem davant d’un lloc web força il·lustratiu, que li pot donar idees per a la seva especialització. I, per a les institucions que vetllen per la professió (Facultat, Col·legi) pot ser un lloc on trobin idees ben interessants.

Ressons de França

L’ADBS (Association des professionnels de l’information et de la documentation) és l’associació més important del nostre sector a França, amb prop de 5.000 membres. L’any passat (2010) va portar a terme (amb l’ajuda d’una empresa especialitzada) un estudi entre els seus associats que analitzava els tipus de feina i els salaris, com també altres detalls sobre la professió. Anteriorment, els anys 1993, 1999 i 2005, ja havia realitzat un estudi similar.

Les principals dades d’aquest estudi es van presentar públicament el passat 8 de juliol, a París, en una jornada de l’associació on assistiren uns 200 membres. Els resultats complets de l’enquesta es poden veure al lloc web de l’ADBS:

Enquête métiers salaires 2010 [en línia]. Paris: ADBS, [2011]. 4 p. https://www.abd-bvd.be/wp-content/uploads/2011-1_Lebigre.pdf.

I el darrer número de la revista publicada per l’ADBS, Documentaliste: Sciences de l’information (vol. 48, no 2, juillet de 2011, no disponible en línia) conté un dossier amb diversos articles relacionats amb la situació professional a França.

Heus ací un resum de les dades més destacades de l’estudi, que ens poden ajudar per veure si la situació francesa i la catalana estan molt allunyades o no.

Les dades es van obtenir per una enquesta distribuïda en línia entre setembre i novembre de 2010, que va ser contestada per 2.820 persones.

Pel que fa al gènere: el 84 % són dones, i el 16 %, homes.

El tipus d’empresa on treballen: el 50 % al sector públic; el 41 %, al privat (el 9 % restant, no responen o treballen en altres situacions).

Els tipus d’activitats desenvolupades més habituals:

• Gestió i tractament documental, 60 %
• Cerca d’informació i vigilància tecnològica: 51 %
• Realització de productes i serveis: 37 %
• Gestió de la informació: 28 %
• Concepció o administració de models i de sistemes d’informació: 16 %

Algunes opinions sobre la influència tecnològica en la professió:

Gairebé el 80 % dels enquestats es declaren molt influenciats en el seu treball per l’ús de motors de cerca (com Google) i el 60 %, pel seguiment de llocs web (com RSS).
Menys del 20 % diuen trobar-se afectats per l’emergència de les xarxes socials o la publicació en accés obert.

Com veuen l’evolució de la professió?

Per gairebé una quarta part dels enquestats, la situació millora: la tecnologia modernitza la professió i justifica la presència de professionals per tractar amb les fonts d’informació que són cada vegada més importants; així es genera un valor afegit de reconeixement.

Però per l’altre cantó, també quasi una altra quarta part, opina que la professió es deteriora: les eines d’accés a la informació (cercadors populars) són vistes com una competència a menys cost, que provoquen una devaluació de la professió. La manca de reconeixement i de visibilitat dels llocs de treball comporta problemes d’ocupació. El marge per a la millora sembla limitat. Aquests professionals se senten els primers perjudicats per la crisi. La professió esdevé massa tècnica i orientada cap a la informàtica.

Satisfacció amb la feina.

El 85 % dels que contesten manifesten estar satisfets amb la seva feina. Entre els motius de satisfacció, el 86 % dels enquestats esmenten l’interès del camp de treball; el 85 %, l’autonomia; el 88 %, la utilitat de la seva feina; el 80 %, la relació amb els usuaris, i el 78 %, la varietat de tasques.

En general, el 63 % dels enquestats se senten reconeguts per la seva feina, per part de la seva organització.

La percepció del reconeixement de les seves funcions és una mica ambivalent: una meitat deplora la manca de reconeixement com un factor principal d’insatisfacció, mentre que al mateix temps, dos terços creuen que el seu treball és reconegut dins de la seva organització. Més de 4 de cada 10 enquestats també assenyalen la manca de progrés en la seva carrera i un salari molt baix. No obstant això, només una cinquena part dels entrevistats es planteja canviar de feina.
Pel que fa als salaris, el sou mitjà anual se situa en 26.350 euros (és a dir, uns 34.220 euros bruts a l’any). Això és un 10 % superior al salari mitjà a França. En comparació a l’estudi efectuat per l’ADBS el 2005, el salari mitjà ha augmentat un 15,1 % (és a dir, ha experimentat una taxa anual de creixement del 2,8 % de mitjana).

Tanmateix, es detecten variacions importants pel que fa a la remuneració:
Els homes cobren més que les dones: 28.000 euros enfront de 25.000 (aproximadament).
Els llocs de comandament, 30.000 euros enfront dels 20.000 dels que no tenen responsabilitats.
28.000 euros per als que tenen més de 40 anys enfront dels 20.000 euros per als menors de 30 anys.

Segons el tipus d’empresa: 29.000 euros en el sector privat enfront de 23.000 en el públic o paraestatal. 28.000 euros en les estructures de 250 empleats o més, enfront dels 22.000 a les pimes.

Pensem que estudis com aquest ajuden molt a saber on som, i poden servir per imaginar cap on volem anar.

Felicitem l’ADBS per aquesta iniciativa, i tant de bo que a Catalunya poguéssim disposar també d’estudis comparables.