Estudi sobre la integració laboral a França

En aquest bloc ens hem referit diverses vegades a aspectes professionals del país veí: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/Fran%C3%A7a. Tot i les particularitats diferents de cada estat, la francesa és una realitat ben pròxima, que podem prendre com base per fer algunes comparacions.

En aquest cas em faré ressò d'un estudi fet a França sobre la integració laboral dels titulats per l'Enssib (l'École nationale supérieure des sciences de l’information et des bibliothèques, http://www.enssib.fr). Potser sabreu que aquesta escola és un centre d'ensenyament superior creat per l'Estat on es formen els funcionaris de tot França que han guanyat una plaça de nivell superior per treballar en biblioteques. L'ensenyament que s'hi dóna és de nivell de màster.

Résultats de l'enquête de l'enssib sur les débouchés effectifs des élèves de l'Ecole de 2007 à 2010 [en línia]. [Villeurbanne]: Enssib, 2012. <http://www.enssib.fr/bibliotheque-numerique/document-56599>. [Consulta: 26 febrer 2012].

L'estudi es va realitzar entre gener i març de 2011; però es va donar a conèixer en una jornada que tingué lloc el passat 19 de gener de 2012. S'analitza la integració laboral dels titulats per aquest centre en cinc promocions: des del curs 2006-2007 fins el curs 2009-2010. En total s'han contactat 170 diplomats, dels quals van contestar 105. Els màsters analitzats són dos: «Sciences de l’information et des bibliothèques» i «Cultures de l’écrit et de l’image».

Com és d'esperar, el nivell d'atur és molt baix. La mitjana de diplomats a l'atur d'aquestes cinc promocions és del 6 %. L'estudi analitza la categoria laboral d'aquesta població, les institucions que contracten, la duració del contracte, el salari mensual...

Pel que fa a l'estabilitat laboral, les condicions han anat empitjorant paulatinament. Si els de la primera promoció estudiada tenen un contracte indefinit en el 70 o 80 % dels casos, a la darrera promoció aquest percentatge només arriba a l'11 o 33 % dels qui contesten l'enquesta (segons quin dels màsters es consideri).

Pel que fa a salaris, els titulats del màster de Sciences de l’information et des bibliothèques tenen aquesta estructura de sous: vers el 30 % cobren menys de 1.500 euros mensuals; cap al 45 % cobren entre 1.500 i 2.000 euros; un 18 % cobren entre 2.000 i 2.500 euros, i una petita part (vers el 5 %) cobren més de 2.500 euros al mes.

En canvi, la distribució dels salaris dels titulats en l'altre màster, Cultures de l’écrit et de l’image, és una mica diferent: el 60 % cobren menys de 1.500 euros mensuals; cap al 35 % cobren entre 1.500 i 2.000 euros, i un 5 % cobren entre 2.000 i 2.500 euros.

Es preguntava també als enquestats el mètode amb què van trobar la primera feina. La majoria, per cerques personals; però una bona part, gràcies a les pràctiques fetes en les institucions o empreses. La durada mitjana d'obtenció de la primera feina (després dels estudis) fou de 3 a 4 mesos.

Una altra qüestió que ens interessa de saber és la categoria de la feina que fan. Al primer màster tenim 13 «documentalistes», 7 «enginyers (d'arxiu, documentació, desenvolupament, TIC)», 6 «encarregats (de sistemes, d'informació, de vigilància, de digitalització, de recerca»), hi ha 4 «gestors del coneixement, record managers», 4 «consultors», 4 «caps de projecte (web, documentació, informàtic)», 4 «bibliotecaris-conservadors» i altres denominacions, amb menys freqüència.

Al màster de Cultures de l’écrit et de l’image hi trobem 9 «bibliotecaris-conservadors», 6 «agents de patrimoni, ajudants de conservació», 4 «documentalistes», 3 «ajudants de biblioteques» i altres, amb menor quantia.

Ja ho veieu: la situació no sembla pas gaire diferent de la de casa nostra...