Arxius i biblioteques; biblioteques i arxius

Un dels temes de debat «clàssics» en el nostre camp professional és el que tracta sobre les possibles diferències essencials existents entre els arxius i les biblioteques i, de retruc, entre les competències professionals dels tècnics que gestionen aquests equipaments. Com en la majoria de discussions intel·lectuals, es poden trobar arguments per defensar una postura i la contrària, i em temo que ningú podrà mai atorgar-se el privilegi de posseir la veritat absoluta.

Fotografia de Praetorian 124

Parlo avui d'aquest tema perquè ha donat la coincidència que en poc temps m’han arribat informacions diverses al respecte. Per un cantó he tingut el gust de llegir el llibre Llum entre ombres, del qual Lluís Anglada ja va fer un comentari al seu bloc, sempre interessant: http://bdig.blogspot.com.es/2012/03/la-historia-dabans-de-la-historia.html

Comas i Güell, Montserrat; Oliva i Pascuet, Víctor (coords.). Llum entre ombres: 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011. 179 p. ISBN 978-84-936539-5-8. 22 euros. Disponible en algunes biblioteques.

Tot i que la funció primordial de les biblioteques és facilitar informació, aprenentatge, cultura o lleure mitjançant l'accés a obres publicades, no és pas extraordinari que en molts d'aquests establiments es trobi una part de documentació d'arxiu que per motius diversos hi hagi anat a parar.

El llibre que he esmentat, com potser sabreu, presenta la història de sis biblioteques catalanes primitives que afortunadament han perviscut fins a l’actualitat: la del Centre de Lectura de Reus, la de l'Ateneu Barcelonès, la del Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca-Museu Balaguer, la Biblioteca Arús i la Biblioteca de Catalunya. Doncs bé, en alguns d'aquests casos, el material considerat «d'arxiu» forma part constitutiva de la mateixa biblioteca.

És el cas, per exemple, de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya. El 1877 una colla d'excursionistes de l'entitat, capitanejats per Josep Fiter i Inglès, visitaren la parròquia de Sant Joan d'Horta perquè havien descobert que a les seves golfes s'hi conservava part de la documentació de l'antic convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. «Després de passar-s'hi un dia sencer ordenant documents, obtingueren del rector de la parròquia la donació de prop de quaranta valuosos pergamins que foren la base d'un petit arxiu documental, annex a la Biblioteca. Aquest arxiu s'anà enriquint al llarg dels anys amb diverses donacions individuals fins a arribar a aplegar dos-cents un documents» (p. 71).

De la Biblioteca de Catalunya, inaugurada el 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, llegim al llibre que comentem que compta ben aviat amb un «munt de documents procedents de compres o salvats de l'abandó, que constituïren un incipient fons d'arxiu. Els primers van ser les col·leccions de pergamins donades per Joaquim Miret i Sans, procedents del territori d'Organyà, de Girona, de Terrassa i d'altres llocs de Catalunya. De seguida, però, es van recollir fons documentals integrals, orgànics, com el de la família comtal de Solterra, el 1911, o el de la Junta de Comerç i Consolat de Mar de Barcelona, l'any 1913» (p. 159).

És més: «L'any 1914 es constituïa oficialment una Secció d'Arxiu a la Biblioteca, amb l'objecte de recollir i tractar de manera específica una documentació d'al·luvió que s'hi havia anat reunint. A més dels fons ja esmentats, el 1918 s'hi afegí una part substancial de l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu, comprat quan l'establiment sanitari es va mudar a un nou edifici» (p. 159).

Passant a la Biblioteca Arús, podem llegir: «La Biblioteca Arús és, actualment, una biblioteca de recerca especialitzada en moviments socials contemporanis, així com en ciències auxiliars afins en els àmbits cultural, jurídic, polític i econòmic. El seu fons aplega principalment bibliografia de l'anarquisme del segle XIX i primera meitat del XX, de la maçoneria, i estudis sobre aquests moviments, dels quals, a més, posseeix un valuós fons arxivístic» (p. 118, les negretes són nostres).

Amb relació a la Biblioteca Arús, fa pocs dies es va donar a conèixer pels mitjans de comunicació que aquest centre acolliria en el futur pròxim l’arxiu personal de l’exalcalde de Madrid Enrique Tierno Galván. Notícia a l'ABC: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1121878 i a La vanguardia: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120313/54267644473/trias-ensalza-la-trayectoria-de-tierno-galvan-en-la-recepcion-de-su-archivo-personal.html

La biblioteca de l'Ateneu Barcelonès és una altra de les sis biblioteques tractades al llibre. Allà no s'esmenta, però si entrem a les pàgines web d'aquesta biblioteca (http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/index.html) veurem fàcilment que en forma part l'Arxiu històric, que conté «més de 100 metres lineals de documentació, fonamental per a l'estudi del s. XIX i el primer terç del s. XX».

Per no cansar, em refereixo ara a la Biblioteca Museu Balaguer. Entre el seu fons, una documentació clarament considerada d'arxiu: la correspondència conservada de Víctor Balaguer, i també la del bibliotecari Joan Oliva i la de l'artista Enric C. Ricart...

Aquest vessant arxivístic d'algunes biblioteques no obeeix només a èpoques històriques passades, en què el panorama d'equipaments culturals no estava prou aclarit, o per motius fundacionals. Ho acabem de veure amb l'Arús; però és que la Biblioteca Museu Balaguer també acaba de ser designada destinatària d'un important fons (notícia datada del 25 de gener de 2012):

«La Biblioteca Víctor Balaguer ha estat escollida pel Dr. Joaquim Molas com a seu per a dipositar-hi la seva biblioteca particular, el seu fons literari i de recerca, i alguns importants manuscrits dels escriptors i artistes catalans més representatius com ara Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Jacint Verdaguer, entre d'altres.» http://www.victorbalaguer.cat/ca/node/1255. Al dossier de premsa que s'enllaça des d'aquesta pàgina, es pot comprovar que la part d'arxiu no és pas anecdòtica.

Des d’una altra banda, fa pocs dies ens vam fer ressò aquí de la inauguració del nou edifici de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Doncs bé, aquest arxiu disposa d’una biblioteca especialitzada en història local i d’una hemeroteca amb més de 500 capçaleres de la Garrotxa: https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/garrotxa

I, per acabar, una altra notícia recent que imbrica un arxiu i una biblioteca. I no uns qualssevol, sinó l'arxiu i la biblioteca nacionals de Catalunya, precisament. Els diaris deien fa pocs dies que «La conselleria de Cultura de la Generalitat tiene previsto crear una "Colección Nacional de Fotografía", en la que se incluirán las colecciones públicas del Archivo Nacional de Cataluña y de la Biblioteca de Cataluña, según ha explicado hoy el conseller Ferran Mascarell. Durante la presentación del nuevo Plan de Museos, Mascarell ha avanzado que se está trabajando en esta colección…». Text de l'ABC del passat 7 de març de 2012: https://www.abc.es/espana/catalunya/abci-mascarell-quiere-revalorizar-museos-201203080000_noticia.html#vca=modulo&vso=abc&vmc=noticias-rel&vli=cultura

Al principi de l'entrada he esmentat el bloc d'en Lluís Anglada. Per acabar, el torno a citar, en una entrada antiga (com canvia el significat dels adjectius temporals en l'era d'Internet!), del 26 d'abril de 2010: http://bdig.blogspot.com.es/2010/04/biblioteques-arxius-i-museus-el-passat.html

Hi fa una crònica d'una jornada en la qual ell va participar, la III Jornada de Museus, Gestió Documental i Arxiu (http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/III%20Jornada%20Museus.pdf). N'extrec un paràgraf per a la reflexió, que recull part de la seva intervenció:

«Els arxius són un dels tres cònjuges del matrimoni mal avingut que són les biblioteques, els arxius i els museus. Vam néixer junts en el temps i en la intenció: recollir cultura del passat per poder-la estudiar en el present i generar coneixements per al futur. Ens han separat les limitacions de les tècniques i de l’espai. En funció de la importància prioritària que en cada document pren la procedència, el contingut o l’objecte en si, els documents es col·leccionaven en edificis separats (degut a les limitacions tècniques per tenir-los junts). I els professionals que els tractàvem ens etiquetàvem com a persones que treballàvem a un arxiu (arxiver), a una biblioteca (bibliotecari) o a un museu (museòleg).»

Continua: «En els anys 80 i 90 les tecnologies de tractament automatitzat (programes i eines descriptives), degut a les limitacions pròpies d’un estadi incipient en l’ús d’ordinadors, van segurament accentuar el divorci o la separació, però el canvi tecnològic d’aquest segle està creant un nou horitzó. Els sistemes són avui interoperables, les metadades generades per a una institució són capturades i reutilitzades en sistemes per als quals no van ser creades i la gent de peu socialitza i complementa la feina feta pels professionals als arxius, a les biblioteques o als museus.»

Ens agrada, oi?