 |
| Imatge presa del compte d’Instagram de Mario Vaquerizo |
«Quiero ser bibliotecario y archivero», proclama als quatre vents en Mario, en una entrada al seu blog, Alaska & Mario (dins de Libertad digital), on explica la motivació que l’ha portat a prendre aquesta decisió. «Lo quiero tener todo ordenado y clasificado con criterio y según manda la materia». Sí senyor, així es parla!
Com de sobres sabem, en Mario és llicenciat en periodisme (va acabar el 1998), de manera que no us penseu que estem parlant d'un personatge popular que no tingui un bagatge acadèmic. És un cas clar de motivació vocacional. En Mario no necessita una nova feina per guanyar-se la vida.
La seva activitat professional com a artista i personatge mediàtic de ben segur que li permeten guanyar-se les garrofes amb escreix. I, encara, en un moment donat, podria recuperar els coneixements periodístics i buscar-se la vida en els mitjans de comunicació, on sens dubte seria ben acollit.
No; en Mario no ho fa per diners. Sent una atracció intel·lectual molt forta pel saber, per l'organització del coneixement, per oferir un servei d'informació a ell mateix i als seus convilatans. Ja fa temps que la idea li rondava pel cap; però l'agitada vida d'un artista de primera línia no sempre es pot compatibilitzar amb la sacrificada activitat estudiantil.
Gràcies als seus estudis previs, li han convalidat una sèrie d’assignatures, de manera que aquest primer curs (a la Universidad Complutense, on s’ha matriculat, han començat el 5 d’octubre) haurà de seguir aquestes matèries:
1. Organización y gestión de bibliotecas.
2. Teoría e historia de la ciencia de la documentación.
3. Historia de la cultura escrita y de las bibliotecas.
4. Industrias culturales.
5. Informática general.
«Apetece todo, ¿a que sí?» I tant que sí! Estem segurs que s’ho passarà d’allò més bé! «La verdad es que estoy muy ilusionado». Diu que el nombre reduït d’alumnes li encanta, que així la relació amb el professorat i la resta de companys pot ser més estreta i, pel que fa als horaris, «me vienen a la perfección, aunque me han obligado a adelantar el gym, al que iré de 6:45 a 7:45 para luego llegar a casa, ducharme y meterme en el taxi, con carpeta incluida, para asistir a clase donde estaré hasta las 12:30 horas».
Ai... quin exemple per a molts dels nostres estudiants!
La veritat és que estem quasi tan il·lusionats com ell. Des d’aquest blog li volem fer arribar tot el nostre suport personal i acadèmic. Qualsevol cosa que necessiti, que no dubti a demanar-nos-ho: tractarem d’ajudar-lo al màxim!
D'aquesta notícia n'ha parlat altra gent, com per exemple Rafael Ibáñez Hernández al blog Biblogtecarios, el passat 14 d’octubre de 2015.
