Adaptació dels bibliotecaris davant del nou comportament dels investigadors

Així com evolucionen les necessitats i els hàbits dels usuaris, també hem d'evolucionar les biblioteques i els bibliotecaris: hem de ser oberts al canvi i ens hi hem d’adaptar. També, lògicament, també ha d'evolucionar la formació dels bibliotecaris. De fet, que evoluciona permanentment és una realitat incontestable: només cal comparar els successius plans d'estudis.

Ho puc afirmar des de la meva experiència, perquè ja fa molts anys que em dedico a la docència. De sempre han existit mecanismes de revisió dels continguts de la carrera. Pot ser que aquesta revisió no s’hagi portat a terme de la manera més àgil o ràpida o profunda com es voldria. Però cal tenir en compte les limitacions del context: un cert encotillament de les estructures administratives (normatives universitàries i limitacions legals) i la dificultat d'arribar als consensos necessaris entre les persones implicades. Però sempre hi ha hagut la voluntat i la pràctica de la revisió contínua.

Auckland, Mary. Re-skilling for research [en línia]. London: RLUK, Research Libraries UK, January 2012. II, 112 p. <http://www.rluk.ac.uk/files/RLUK%20Re-skilling.pdf>. [Consulta: 22 abril 2012].

Avui presento un estudi que tracta del canvi que els bibliotecaris han de fer necessàriament per adaptar-se a una realitat que es renova contínuament: la dels investigadors. El subtítol de la publicació clarifica prou bé l'abast del treball: «An investigation into the role and skills of subject and liaison librarians required to effectively support the evolving information needs of researchers». S'ha portat a terme al Regne Unit i a Irlanda. L'entitat que promou aquest estudi, RLUK (Research Libraries UK), és un organisme que agrupa les entitats de recerca més importants del Regne Unit i Irlanda.

Primer punt: donat que els investigadors presenten nous requeriments, les biblioteques i els bibliotecaris s'hi han d'adaptar, per tal d'atendre adequadament les seves necessitats. Segon punt: cal saber de quina manera hem de canviar, els bibliotecaris, per assolir aquest objectiu. 

L'estudi comença descrivint les necessitats dels investigadors i el seu comportament quan cerquen informació, i el paper que han de jugar els bibliotecaris en aquest context. La segona part del treball se centra en les habilitats o competències que han de dominar els bibliotecaris que donin suport als investigadors: se n'identifiquen 32. D'aquestes, n'hi ha nou que es considera bàsic que siguin dominades pels bibliotecaris d’avui en dia, perquè en el futur immediat seran més i més necessàries:

• Capacitat per assessorar sobre la preservació dels resultats de recerca
• Coneixements per assessorar sobre la gestió d'informació, des de l'adquisició, l'accés, la preservació, la portabilitat...
• Coneixements per donar suport als investigadors en el compliment dels diversos mandats dels finançadors, com la publicació en accés obert
• Coneixements  per assessorar sobre les possibles eines de manipulació de dades segons disciplina
• Coneixement per assessorar sobre la mineria de dades
• Coneixement per promoure i assessorar sobre l'ús de metadades
• Capacitat per assessorar sobre la conservació de la documentació del projecte, per exemple, la correspondència
• Coneixements de fonts de finançament de la recerca
• Habilitats per desenvolupar esquemes de metadades, i assessorar sobre la disciplina / matèria de normes i pràctiques, per a projectes de recerca individuals.

La metodologia seguida combina la revisió dels treballs publicats recentment, més una enquesta passada a una vintena de biblioteques de recerca (concretament, a 169 bibliotecaris). També s’ha recollit informació de centres universitaris de formació bibliotecària al Regne Unit, els Estats Units i Austràlia: se’ls demanava quines estratègies formatives estan duent a terme per formar els futurs bibliotecaris.

De fet no es pot parlar dels investigadors com d'un grup homogeni quant a models de comportament en la recerca: existeixen diferències segons les disciplines i segons l'estadi de la seva carrera. En les conclusions, l'estudi assegura que no n'hi ha prou de treballar les competències fins ara existents. Per exemple, fins ara s'havia treballat força les habilitats de formació d'usuaris.

Cal que les biblioteques tinguin una actitud activa per facilitar els serveis que els investigadors necessiten, i que portem a terme la nostra feina amb la rapidesa que correspon als models de treball d'aquests usuaris.

Cal que les biblioteques disposin de prou personal i que aquest personal estigui prou ben preparat perquè pugui oferir el suport a la recerca que s'espera de les biblioteques.

Molt recomanable la part de l'estudi que tracta sobre els aspectes millorables de la formació professional dels futurs bibliotecaris.


Ara fa cosa d'un any, el RLUK va publicar un altre informe de força interès, que va ser ressenyat per Ángel Borrego a Blok de BiD: «El valor de la biblioteca per a la recerca» (20/04/2011): <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/el-valor-de-la-biblioteca-la-recerca>.



ACTUALITZACIÓ: Vegeu una altra ressenya d'aquest treball a Blok de BiD, el 13 de juny de 2012, a càrrec d'Anna Rovira: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/254.

El Govern aprova el «Pla idigital»

A la sessió del passat 22 de maig (dia de Santa Rita), el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla idigital, que vol situar Catalunya com «un pol d'innovació». La voluntat és que aquest pla esdevingui «una eina clau per a la reactivació econòmica» del país.

El pla contempla una colla llarga d’objectius –tots molt ben intencionats– que directament o indirectament beneficiaran els bibliotecaris. En destaco alguns:

• Millorar la competitivitat empresarial amb les TIC potenciant-les com a motor per millorar la productivitat i l’eficiència empresarial, de manera que es tradueixi en una millora de la competitivitat en un mercat global.
• Potenciar el sector tecnològic català fomentant el desenvolupament de les empreses catalanes del sector de les TIC i la consolidació d’un sector català de les TIC com a motor de creixement econòmic i que serveixi a la resta de sectors com a palanca de canvi.
• Dinamitzar l’ocupació gràcies a les TIC cobrint les demandes dels perfils professionals de la societat digital i aprofitant les eines i recursos TIC per millorar l’ocupabilitat dels aturats actuals.
• Impulsar projectes tractors de l’Administració que permetin desplegar el potencial dels instruments de la societat de la informació a l’Administració i establir els mecanismes per tal d’accelerar la seva adopció en empreses i ciutadans. 
• Fomentar la integració digital de la ciutadania potenciant el coneixement, la utilització i l’aprofitament de les TIC per part de la ciutadania com a mesura per impulsar el desenvolupament personal, la millora de la qualitat de vida i el foment de la cohesió digital. 
• Potenciar accions de proximitat i referència millorant la repercussió dels diferents programes de foment de la cultura TIC dirigits a la ciutadania, aconseguint així la màxima penetració i eficàcia possible, així com impulsar el desenvolupament de continguts i serveis digitals adaptats al nou entorn.

Per avaluar positivament aquest desenvolupament tecnològic caldrà: 

• Incrementar un 11,2 % el nombre de llars amb accés a Internet, fins a les 2.123.000 llars. 
• Invertir un 60 % més en R+D+I fins als 5.275 milions d’euros. 
• Incrementar un 75 % el nombre d’ocupats en ciència i tecnologia fins arribar a 1.300.000.
• Incrementar un 140,8 % el nombre de patents TIC fins a les 1.150.

Com veieu, una colla de bons auguris... Veurem si santa Rita hi ajuda i aquests projectes s’acaben materialitzant, cosa que sens dubte ens agradaria molt!

Per a més informació:

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/05/22/16/22/258eca77-45dc-4dc0-9b2d-9422dbfb860b.pdf

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/acordgovernidioma/detall.do?id=2661

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=149567&idioma=0

Sortim a La vanguardia

Dissabte passat (26 de maig de 2012) va sortir a La vanguardia un reportatge titulat «La biblioteca, nou espai anticrisi», signat per Núria Escur, que ocupava tota la pàgina 36.

Feia referència a Metlib, la trobada de la secció de Biblioteques Metropolitanes de l'IFLA, que va tenir lloc a Barcelona del 20 al 25 proppassats, i que ja vam anunciar en el seu moment en aquest bloc.

L'article reprodueix algunes reflexions d'Assumpta Bailac, gerent de Biblioteques de Barcelona, el consorci que organitzava la trobada, com aquesta encertada idea: «Cada vegada més necessitem incloure [a les biblioteques públiques] professionals que arribin d'altres disciplines, que no sigui l'estricta formació de sempre».

També es recullen unes declaracions de Gerard Reussink, que fins fa pocs mesos va ser el director de la Biblioteca Pública de Rotterdam (http://www.bibliotheek.rotterdam.nl/). Se sorprèn molt agradablement de les biblioteques que tenim a Barcelona, i comenta que avui en dia un dels valors d'aquests equipaments és que són espais de tranquil·litat.

Podreu veure l'article des d'aquí: http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx (sense cost si ho feu des d'ordinadors de l'entorn de la UB). Heu de triar el dia al calendari que hi trobareu.

Actualització (6 de juny de 2012): Sobre aquesta jornada de Metlib podem llegir una síntesi molt completa i acurada a càrrec precisament d'Assumpta Bailac en aquesta entrada del bloc d'ESCACC (Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura): http://bloc.escacc.cat/2012/05/una-historia-interminable-adaptant-les-biblioteques-publiques-en-una-societat-canviant/


Nous perfils a Internet

Al mateix diari La vanguardia, fa dos diumenges (el 20 de maig de 2012), i en aquest cas a doble pàgina (p. 36-37) es va publicar un reportatge titulat «Neoprofessions», signat per Alicia Rodríguez de Paz i Maite Gutiérrez.

Es comenta les noves oportunitats laborals que ha generat la irrupció d'Internet a la societat. El tema és de suma importància per al desenvolupament professional dels bibliotecaris, i de tant en tant n'anem parlant en aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/Internet

Enlloc de l'article no s'esmenten els bibliotecaris; però nosaltres sabem que podem ocupar qualsevol d'aquestes noves feines creades arran de la Xarxa, igual com ho poden fer els periodistes o les persones amb estudis de màrqueting o informàtica. El diari esmenta com a font diverses entitats com ara Ametic, Ranstad, Esade, Infojobs... De totes elles hem parlat en més d'una ocasió aquí.

Podreu veure el reportatge, com abans, a partir de: http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx (i seleccionant pel dia).


Tant de bo que el ritme d'aparició en mitjans de comunicació de gran difusió es mantingués! Cada quinze dies, una pàgina sencera de La vanguardia: ja hi firmo!

Una professió tranquil·la

Els americans són aficionats a elaborar rànquings de moltes coses. A casa tinc un llibret publicat per Grijalbo el 1979 titulat El libro de las listas (http://blogdelaslistas.blogspot.com.es/, traducció de l'americà The book of lists), que forma part de la meva col·lecció d'obres de consulta, i que informa de coses tan extravagants com ara «30 famosos pèl-rojos» (Lucille Ball, Sarah Bernhardt, Napoleó, Lizzie Borden, Winston Churchill...).

Alguns rànquings no són només llistes intranscendents que ajuden a passar l'estona o que arrenquen un somriure, sinó que influeixen en la presa de decisions importants. En l'àmbit que ens ocupa, per exemple, els rànquings d'universitats poden determinar tenir més o menys alumnes; els rànquings de revistes científiques poden afavorir o no l'obtenció de mèrits acadèmics...

Hi ha una empresa americana anomenada CareerCast (http://www.careercast.com/), dedicada al servei d'ofertes i demandes de feina, que cada any publica –tenint en compte dades oficials dels Estats Units i informacions pròpies dels anuncis que passen per les seves mans– uns rànquings de «les millors» i «les pitjors» feines en aquell gran país.

Ara fa cosa d'un mes es va publicar l'edició d'aquest rànquing corresponent a 2012 i, com és natural, ens fa gràcia comprovar com hi quedem els bibliotecaris.

Brienza, Victoria. Jobs rated 2012 [en línia]: ranking 200 jobs from best to worst. Carlsbad, CA: Adicio, 2012. <http://www.careercast.com/jobs-rated/2012-ranking-200-jobs-best-worst>. [Consulta: 22 maig 2012].

Si hi busquem el típic «librarian» el trobem en la posició número 61 (de 200), que jo trobo així a primera vista que no està gens malament... Ens trobem entre els enginyers aerospacials i els jutges, perquè ens fem una idea...

La petita definició de l'ofici és la clàssica: «Selects and organizes materials to make information available to the public.» Els ingressos mitjans anuals són de 55.147 dòlars (equivalents a uns 43.500 euros). Anuals, eh!

Per determinar l'ordre del rànquing, CareerCast aplica una metodologia precisa que és explicada a la publicació. Es tenen en compte cinc factors: els factors ambientals (els físics i els emocionals), els salaris, les perspectives laborals (la demanda prevista, l'índex d'atur, la capacitat d'augmentar els ingressos), els requeriments físics (segons l'esforç que demana cada feina) i l'estrès (segons 11 elements, com ara competitivitat, manca de seguretat, treballar de cara al públic, etc.).

Un càlcul ponderat de totes aquestes variants ens ha col·locat allà on som. Com podeu veure a la imatge, pel que fa als factors ambientals tenim una puntuació de 51,8 (d'un màxim de 81); d'estrès en tenim 11,47 (d'un màxim de 97); de requeriments físics ens n'han adjudicat 45,80 (d'un màxim de 75) i d'expectatives laborals, 7,37 (en una escala que va del 0 al 40). Cadascú  pot treure les conclusions que vulgui... Una característica important és la manca d'estrès...

Però abans d'acabar amb aquesta petita nota, vull fer notar que en aquest mateix rànquing trobem altres perfils professionals relacionats (de prop o de lluny) amb els bibliotecaris, i col·locats en posicions millors.

Sense anar més lluny, la primera posició és ocupada pel «Software engineer», que es dedica a «Researches, designs, develops and maintains software systems along with hardware development for medical, scientific, and industrial purposes.»

En la posició número 15 hi ha el «Web developer», que treballa «Creating and maintaining layout, navigation, and interactivity of intranet and internet websites» i cobra de mitjana (segons aquesta font) 76.179 dòlars (uns 60.000 euros).

I en la posició 50 trobem el «Medical records technician» que «Maintains complete, accurate, and up-to-date medical records for use in treatment, billing, and statistical surveys.»

Ja veieu com passem l'estona...

L’Homo APM a la biblioteca i altres...

Fa un parell de dies (el 22 de maig), al programa Alguna pregunta més?, de TV3, la secció «Homo APM» va transcórrer a la Biblioteca Jaume Fuster.

Com que us suposo cultes i il·lustrats, no caldrà que us digui que, en aquesta secció, el protagonista es troba en un lloc públic i interactua amb la gent amb què es troba, que no saben de què va la broma. L’actor imita estirabots de gent senzilla que han aparegut a la tele, per tal de causar sorpresa als que no entenen aquella actuació. (A mi particularment em sembla un tipus d’humor una mica poca-solta.)

La cosa és que l’episodi de dimarts passat té lloc en una biblioteca pública; concretament a la Jaume Fuster, de Barcelona. El fet que una biblioteca aparegui a la televisió, encara que sigui durant pocs minuts, sempre (sempre!) és un fet que ens beneficia. A més de divulgar (una mica) l’existència d’aquests equipaments, és una demostració que les biblioteques ja són conegudes pel conjunt de la ciutadania.

Aquí podreu veure l’episodi en qüestió:
http://www.tv3.cat/videos/4100790/Lhomo-APM-enredant-en-una-biblioteca

En un episodi anterior aquest «simpàtic» personatge es feia passar per treballador d’un gimnàs:
http://www.tv3.cat/videos/4094212/LHomo-APM-al-gimnas

En fi... que Déu hi faci més que nosaltres...

ACTUALITZACIÓ DE DARRERA HORA

Hem de deixar constància d'una altra aparició del món de les biblioteques a la televisió. Va ser ahir mateix, 23 de maig, al programa que condueix Alfons Arús per 8tv, Arucitys. Hi tenia de convidat el cantant i periodista Mario Vaquerizo que, com tots sabreu, és el marit de la cantant Alaska. Doncs bé, a partir del minut 23:40 del programa d'ahir, el Sr. Vaquerizo diu que està estudiant per ser bibliotecari. I pronuncia el nom dels estudis perfectament: vocalitzant i sense entrebancar-se: "bi-blio-te-co-no-mía". Fa goig de sentir-lo...

Aquí podreu veure el programa: http://www.arucitys.com/#!dimecres_23052012/c1zjj

Com que el Sr. Vaquerizo és convidat en d'altres programes televisius... aneu a saber si ell aconseguirà el que les doctes i sàvies institucions no hem sabut fer: captar molts estudiants per al nostre terreny!

Oferta formativa de postgrau per al curs que ve

El curs que ve, 2012-2013, s’impartiran a casa nostra diverses formacions d'un cert pes relacionades amb el nostre àmbit professional, complementàries al grau. No em refereixo en aquest cas a activitats formatives de curta durada, sinó a màsters i cursos de postgrau. Sense ànim de ser exhaustiu, indico algunes propostes que em semblen interessants.

En citaré d’entrada tres que s’ofereixen per primer cop. Primer, el diploma de postgrau de Llibreria, que organitzen conjuntament la Facultat i el Gremi de Llibreters de Catalunya, sota la direcció de Lluís Agustí: http://www.ub.edu/biblio/diploma-de-postgrau-de-llibreria/presentacio.html.Seran 30 crèdits, amb un preu de matrícula de 400 euros aproximadament. S'impartirà en català en un 80 % de les classes.

També serà nou el màster oficial de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, de 60 crèdits, impartit per la Facultat en règim semipresencial, i amb la coordinació de Pedro Rueda: http://www.ub.edu/biblio/master-de-biblioteques-i-col-leccions-patrimonials/presentacio.html (el preu serà el públic que marqui la Generalitat, encara per determinar). S'impartirà en català i en castellà.

I també s'estrenarà el curs que ve el diploma de postgrau en línia de Gestió, Preservació i Difusió d’Arxius Fotogràfics, de 30 crèdits a cursar en dos anys, que és organitzat per l'ESAGED (Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents) amb la col·laboració de l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. El seu preu, 2.400 euros pels dos cursos. S'impartirà en castellà. http://www.esaged.com/articles-mostra-1614-cat-postgrado_online_de_gestion,_preservacion_y_difusion_de_archivos_fofograficos.htm.

Altres formacions són quasi noves, ja que s’han impartit per primera vegada aquest curs 2011-2012. Per exemple, el màster propi de Gestió Documental i Informació a les Empreses, ofert per la Facultat (http://bd.ub.edu/MGDIE/). És dirigit per Jordi Andreu i Jordi Serra; s'imparteix en modalitat semipresencial, té una càrrega de 60 crèdits i un cost de 3.400 euros. La docència es fa en català i en castellà.

Amb la mateixa joventut trobem el màster oficial de Gestió de la Informació i el Coneixement en l’Àmbit de la Salut, que és organitzat per les Escoles Universitàries Gimbernat i Tomàs Cerdà i per la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí, adscrites a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): http://infermeria.eug.es/ca/estudios/masters/master-universitari-en-gestio-de-la-informacio-i-el-coneixement-en-lambit-de-la-sa-2. Té una durada de 60 crèdits i un preu de 4.500 euros. No consta la llengua d'impartició.

Com a «nota curiosa» d’aquest màster, m’ha sobtat constatar que cap dels docents que l’imparteixen (en total són 15 persones) consta que tingui una titulació del nostre àmbit: ni diplomatura, llicenciatura, grau, màster o doctorat. Almenys, segons la petita informació biogràfica que es pot llegir a la pàgina on he enllaçat abans. Amb això no vull pas dir que no estiguin perfectament qualificats per impartir aquest màster... només ho comento a tall d’anècdota: són docents d’una especialitat de la qual cap d'ells no ha rebut cap formació reglada (almenys, que consti a la informació publicada).

Pel que fa a les titulacions acadèmiques bàsiques (llicenciatures i diplomatures) del professorat, trobem set casos de Medicina, tres d’Infermeria, un de Ciències, un d’Enginyeria, un de Física, un d’Informàtica i un de Psicologia. En canvi, pel que fa als llocs de treball desenvolupats, queda ben clar en alguns casos tenen una vinculació ben directa amb la matèria, com la Dra. Raurich (que és coordinadora de Documentació Clínica i Arxiu de la Corporació Sanitària Parc Taulí), per citar només un cas.


Igualment amb un any d’antiguitat, s'ofereix el màster oficial d'Arxivística i Gestió de Documents, a càrrec de l'ESAGED abans esmentada: http://www.esaged.com/articles-mostra-1407-cat-master_en_arxivistica.htm. En aquest cas, aquest màster recull una tradició de deu anys d'impartició per part d'aquest centre adscrit a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) del títol propi de graduat superior d'Arxivística i Gestió de Documents. Aquest màster té una durada de 120 crèdits (en dos cursos), amb un preu de matrícula de 3.872,54 euros per al primer curs. A la informació disponible no hi he sabut veure la llengua d'impartició.

Amb més temps d’experiència (sembla que va començar el curs 2006-2007) tenim el màster en línia de Cercadors: Màrqueting  Posicionament –impartit en castellà–, que ofereix l'IDEC (Institut d'Educació Contínua) de la Universitat Pompeu Fabra: http://www.masterenbuscadores.com/. Són 60 crèdits i, el preu, 4.440 euros.

Un altre màster que ja es pot qualificar de «veterà» és el que també ofereix l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra: el màster en línia de Documentació Digital –també impartit en castellà–: http://www.documentaciondigital.org/. La propera serà la 15a edició que es fa. Té una durada de 63 crèdits, i el preu de la matrícula és de 4.740 euros.

Com he dit al principi, no tinc la intenció de ser exhaustiu: són només alguns dels ensenyaments que s'ofereixen i que particularment a mi em semblen d'interès.

A partir de tota aquesta oferta se m'acudeixen algunes reflexions. 

• La relativa abundància de titulacions noves que –tot i el temps de crisi que passem– van apareixent. Algunes responen als nous reptes que l'evolució tecnològica de la societat ens presenta; però d'altres intenten cobrir àmbits professionals en què mancava una formació professional.
• L'aparició cada vegada més gran de la modalitat de docència semipresencial o en línia, que permet conjuminar la dedicació laboral habitual dels alumnes amb els estudis, i facilita l'aprenentatge a persones que viuen en entorns allunyats de les grans ciutats.
• I la manca de normalitat de la llengua catalana en la docència de l'oferta de tercer cicle a Catalunya en la nostra àrea de coneixement. Probablement aquest fet respon a una qüestió comercial: tant en la modalitat presencial com –sobretot– en la no presencial, una bona part del mercat potencial no té fluïdesa en la nostra llengua. Amics: la pela és la pela, que deia el meu pare.

Fonts per trobar empreses

En aquests temps que corren prou que sabem que la major part dels contractes de feina sorgeixen en el sector privat més que no pas en el públic. Per altra banda sabem que la nostra professió encara no és molt reconeguda per les empreses. Però estem convençuts que podem aportar bones solucions per millor l'eficiència de les organitzacions: en gestió documental, en presència a les xarxes socials, en la millora de les eines de comunicació...

Per tot això sembla interessant que siguem nosaltres mateixos els que ens presentem a les empreses proposant-los la nostra activitat professional (formant part del seu equip humà o bé de manera externa, com a autònoms). De fet qualsevol empresa és susceptible de treure benefici de la nostra col·laboració. Però si l'activitat de l'empresa té a veure amb el sector de la informació, la documentació o les tecnologies, doncs potser ens entendran millor.

Arribats en aquest punt, una qüestió important és com identificar empreses que puguin resultar seduïdes pel nostre currículum i per la nostra oferta de feina de valor afegit. Avui presentem unes fonts per explorar.

La primera consisteix en la llista de les empreses que varen ser presents al darrer Mobile World Congress, que tingué lloc a mitjan febrer passat a Barcelona. Ja us en recordareu: es tracta del congrés sobre mòbils més important del món, segons diuen, i que seguirà celebrant-se a la capital catalana fins el 2015. 

Aquí trobareu el web general del congrés:  http://www.mobileworldcongress.com/index.html

I en aquesta pàgina, la llista de les empreses espanyoles que van tenir-hi un estand: http://mymwc.mobileworldcongress.com/exhibitors/#searchName=&searchCompany=&searchCountry=209&searchInterest=-1&filterChar=&sortOrder=0&page=1

Jo les he comptades: són 94 (d'entre més d'un miler, en total, de tot el món), les quals devien pagar una bona quantitat (tenint en compte que per assistir com a visitant a aquest congrés, l'entrada més barata era de 699 euros!). La gràcia és que la llista d'aquestes 94 empreses (una bona part d'elles són catalanes) està disponible en línia, amb enllaç al seu web.

Un altra font per identificar empreses del nostre sector és Docuguía: guía de empresas de gestión documental.

La trobareu dins del lloc web de la Revista gestión documental, que dirigeix Albert Blanch: http://www.revistagestiondocumental.com/directorio-de-empresas/

El fet que actualment hi figurin solament 10 empreses ens fa sospitar que es deu tractar d'un servei de pagament. Però benvinguda sigui la informació.

Per últim, recordaré l'existència d'una publicació anual, que apareix en paper, però que també està disponible en línia: Anuario de bibliotecas españolas (ISSN 1888-573X).

Es publica a Málaga des de 2008, a càrrec de la Fundación Alonso Quijano (la mateixa entitat que publica la revista Mi biblioteca).

La versió en línia és de pagament; però es troba accessible sense cost des d'ordinadors de la UB, gràcies a la subscripció del CRAI. Aquí trobareu l'enllaç per accedir-hi: http://cataleg.ub.edu/record=b1833963~S1*cat

Al volum 2 hi ha un directori d'empreses per a biblioteques:

• de mobiliari
• de programari per a gestió de biblioteques
• empreses de seguretat (antifurs, destrucció de documents, antiplagues i altres)
• productes i serveis diversos
• de reparació de CD i DVD

Lògicament, no podem oblidar les fonts generals per trobar empreses també del nostre sector.

No hem d'esperar que ens cridin...

Més sobre la cerca de noves idees

Probablement l'època de recessió econòmica per la qual estem passant fa que apareguin iniciatives que volen fer sorgir idees emprenedores entre els joves. Fa dos divendres parlàvem de la proposta de Wayra, impulsada per Telefónica (http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/05/ens-falten-idees.html), i el 2 de maig parlàvem de la iniciativa de UEIA (http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/05/trobada-madrid-per-futurs-emprenedors.html) i encara, uns dies enrere, de l'encontre de 3 Day Startup (http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/3%20Day%20Startup).

Doncs bé, avui, més: em faig ressò d'una altra activitat que em sembla força interessant, endegada en aquest cas per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya): UOC & plugged. Aquí trobareu més informació: http://mentsobertes.uoc.edu/plug/?lang=3

Es tracta d’una convocatòria oberta a tothom que pretén recollir idees d’interès en vuit àmbits: «social learning», salut, recursos, «wikieconomia», urbanisme, finances, «governança» i comunicació.

Les millors idees obtindran premis diversos: cursos de formació (postgraus, màsters, etc.) de la UOC, estades al Regne Unit per rebre formació i suport, i altres ajudes provinents de les entitats patrocinadores.

El procediment per participar-hi és senzill. Primer de tot cal tenir una idea original; però no cal que estigui molt desenvolupada. Cal fer arribar la idea per mitjà del web de l’esdeveniment. Quan escric aquestes notes ja s’hi han penjat 660 idees.

A partir d’aquí es passa per diferents etapes, a través de les quals s'anirà seleccionant les idees més interessants. Finalment quedaran vui projectes guanyadors, un per cada temàtica.

La gràcia d'aquesta iniciativa és que les idees presentades es poden consultar (i es poden votar). Pot resultar una bona font d'inspiració. M'he entretingut una mica a l'apartat de Comunicació. Hi ha moltíssimes idees interessants...

Un petit fracàs

El passat 9 de maig de 2012, el diari El mundo va publicar, per dotzè any consecutiu, el rànquing «50 carreras», que té la intenció, segons diu la presentació, d’«orientar a los estudiantes en la difícil tarea de escoger la institución y los estudios que mejor se adapten a sus preferencias y expectativas».

Aquí trobareu el document: http://www.nebrija.com/nebrija-medios/pdf/RankingMundo.pdf

Es presenta una llista de «las 50 carreras más demandadas [en España] y las cinco mejores universidades donde se imparten». A partir d’aquestes dades s’elabora un rànquing de les universitats espanyoles millor valorades.

Per establir quines són les millors universitats on s’imparteix cada carrera es tenen en compte tres elements: l’opinió del professorat (40 %), diverses dades de cada universitat (50 %) i altres indicadors externs (10 %). Al principi de l'estudi s'explica amb més detall la metodologia seguida.

I per què parlo d'«un petit fracàs»? Doncs perquè el grau d'Informació i Documentació no forma part de les 50 carreres analitzades. A l'informe es parla d' altres estudis molt respectables, com ara Biotecnologia, Logopèdia o Teràpia Ocupacional; però no pas d'Informació i Documentació.

I penso que seria just que se'n parlés, donat que segons el cens d’estudiants de primer cicle de la Facultat, el total de matriculats a hores d’ara és de 400 (la xifra és exacta, no arrodonida): http://www.ub.edu/si_uapp/eleccions/publicacioResultats.jsp?tipus=CONSELL&idEleccio=4#1412

Aquí s'hi compten tant els que estan acabant la diplomatura, ensenyament en extinció (un centenar de persones), com els matriculats al grau (uns 300).

I, en canvi, hi ha diversos ensenyaments que sí que hi són esmentats que tenen menys alumnes que els del nostre grau (segons dades de la publicació d'El mundo). Aquestes són les xifres (poso el nombre d'estudiants de les universitats més ben valorades en cada cas):

Biotecnologia: 212 a la UB
Comunicació Audiovisual: 228 a Navarra
Educació social: 282 a la Ramon Llull
Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació: 292 a la UPC
Enginyeria Telemàtica: 206 a la Carlos III
Filologia Hispànica: 73 a la UAB
Fisioteràpia: 287 a la Corunya
Logopèdia: 302 a la Complutense
Nutrició i Dietètica: 182 a Navarra
Teràpia Ocupacional: 201 a la Corunya

No es tracta de buscar responsabilitats, sinó d'intentar trobar solucions. Per exemple, es podria escriure educadament al responsable de l'estudi, Miguel Ángel Mellado o a la direcció del diari; però no per retreure'ls res, sinó per demanar-los que en la pròxima edició revisin els criteris d'inclusió... Jo ho he fet: si obtinc alguna resposta, ho comentaré aquí mateix.

ACTUALITZACIÓ: Avui (23 de maig) he rebut escrit del servei d'atenció al client notificant que havien rebut el meu suggeriment i que el passaven a la redacció.

Un exemple de formació adaptada a les tendències actuals

Fa mesos vaig esmentar en aquest bloc el moviment de les «iSchools»: associació de facultats d'Informació i Documentació que posen l'accent en la formació de les noves tecnologies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/quin-model-formatiu-per-als-futurs.html

Quan va aparèixer aquella nota (l'1 d'agost de 2011) eren 31 els centres que formaven part d'aquesta associació. Avui, nou mesos després, ja en són 34.

En torno a fer esment perquè -no sé com- he anat a parar a la pàgina web d'una d'aquestes facultats, la School of Information, de la University of California, Berkeley: http://www.ischool.berkeley.edu/

M'he entretingut a analitzar l'oferta d'assignatures que aquest centre té previst d'impartir el proper semestre (tardor de 2012): http://www.ischool.berkeley.edu/courses/2012/fall

A la web consten 25 assignatures, de diferent nivell i temàtica. N'hi ha algunes, com és lògic, de caire general i instrumental:

Introduction to Information
Information Organization and Retrieval
Quantitative Research Methods for Information Systems and Management
Qualitative Research Methods for Information Systems and Management

No n'hi falten d'altres de bàsiques, relacionades amb temes legals:

Information Law and Policy
Privacy, Security, and Cryptography
Intellectual Property Law for the Information Industries

Però abunden les que tenen un clar caràcter tecnològic. Algunes de nivell bàsic, com ara:

Database Management
Information and Communications Technology for Development
Programming for Computing Applications

Amb especial incidència en l'usuari: User Interface Design and Development

A cavall entre la tecnologia i la representació del coneixement hi trobem XML Foundations

I alguna amb un tema «clàssic» d'organització del coneixement, però aplicat a un entorn tecnològic: Web Architecture.

Però per mi les que tenen més «mèrit», en tant que són una demostració de la capacitat d'adaptació d'aquesta facultat als temps que corren, són les dedicades a aspectes ben actuals, que probablement seran importants en el futur:

Analyzing Big Data with Twitter
Social Data Revolution

En fi... tots els plantejaments són defensables... Sens dubte que els professionals que acabin aquest pla d'estudis estaran molt ben preparats per tirar endavant projectes relacionats amb tecnologia i informació... tal com alguns experts creuen que hauria de ser la formació bibliotecària actual. Però potser es trobaran coixos si han de dirigir una biblioteca pública...

Heus ací una polèmica antiga, que crec que no té una solució definitiva: si optem per una formació especialitzada en un terreny determinat segurament acabarem generant-ne experts, però aquests es trobaran limitats a l'hora de poder escollir una sortida professional...

Considero que l'opció de casa nostra és prou raonable: una formació sòlida, de quatre anys de grau, que inclou assignatures d'un espectre prou ampli, com ara Fonaments de cognició humana, Gestió documental a les organitzacions, Catalogació i indexació, Tècniques de comunicació o Formalització semàntica, i que permet al titulat sentir-se competent per ocupar una gamma molt variada de llocs de treball. I una formació especialitzada, de màster, dedicada a aprofundir en una línia concreta (Gestió de Continguts Digitals; Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura; Biblioteques i Col·leccions Patrimonials; Gestió Documental i Informació a les Empreses).


Però tampoc vull dir que tingui tota la raó...

Ja per acabar, per a qui li interessi saber més coses sobre el moviment de les iSchools, li recomano que faci un cop d'ull a l'article següent:

Wu, Dan; He, Daqing; Jiang, Jiepu [et al.]. «The state of iSchools [en línia]: an analysis of academic research and graduate education». Journal of Information Science, vol. 38, no. 1 (2011), p. 15-36. <http://jis.sagepub.com/content/38/1/15.full.pdf+html>. [Consulta: 16 maig 2012].

Els autors (dels Estats Units i de la Xina) analitzen l'oferta educativa i la recerca desenvolupada en 25 d'aquests centres. Identifiquen la missió i la visió d'aquestes facultats, estudien en quines revistes publiquen els seus professors, i també les paraules clau més utilitzades en aquests articles.


Enllaços relacionats:


Moviment de les iSchools: http://ischools.org/
School of Information de la University of California, Berkeley: http://www.ischool.berkeley.edu/
Pla d'estudis del grau de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/futurs/pla.php
Oferta formativa de segon cicle de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/masters/masters.html

L'emprenedor Javier Leiva, a La vanguardia

El passat 9 de maig es va publicar a la versió en línia de La vanguardia una entrevista a un bibliotecari emprenedor: Javier Leiva.

En Javi es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació a la Facultat el 2002 i, tres anys després, va fundar l'empresa Catorze Asesoría Internet, S.L., dedicada a reputació en línia, web social i dinamització de projectes a Internet: http://www.catorze.com/

L'entrevista a La vanguardia se li va fer en ocasió de l'aparició d'un llibre del qual és autor, publicat per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) dins de la col·lecció El Profesional de la Información. El seu títol: Gestión de la reputación on line, justament la seva especialitat.

Aquí podreu llegir l'entrevista: http://www.lavanguardia.com/internet/20120509/54291041676/javier-leiva-reputacion-digital-libro-gestion-reputacion-online.html

A part de felicitar el Javier per l'aparició del seu llibre, aquesta entrada vol posar en evidència –per si algú tenia dubtes– que l'emprenedoria en el nostre camp és possible. Catorze n'és un exemple, al qual li desitgem molts anys de vida i molts èxits, i tant de bo que tingués molts imitadors!


Entrades relacionades:

Entrevista a Javier Leiva a La vanguardia:  http://www.lavanguardia.com/internet/20120509/54291041676/javier-leiva-reputacion-digital-libro-gestion-reputacion-online.html

Empresa Catorze, S.L.: http://www.catorze.com/

Llibre Gestión de la reputación on line: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/libros/reputacion-online.html

La Unió Europea ajuda les pimes

Sembla clar que si uns bibliotecaris decidissin muntar un negoci, la seva empresa no seria de grans dimensions –almenys d’entrada–. Per aquest motiu és convenient recordar que les administracions –a tots els nivells– ofereixen ajuts per a les empreses petites que comencen. Ja vam dedicar una entrada a un programa de finançament concret: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/05/prestecs-per-emprenedors.html

En l'entrada d'avui presento diferents recursos informatius que darrerament m'han arribat a les mans, on s'esmenten programes de suport de la Unió Europea adreçats a les petites i mitjanes empreses.

Fa uns mesos la UE va publicar una guia que presenta alguns programes europeus en els quals les pimes poden sol·licitar ajudes.

Programas de apoyo a las pyme de la Unión Europea [en línia]: epresentación gneral de los principales planes comunitarios de financiación para pyme. [Bruselas]: Comisión Europea, enero 2012. 25 p. <http://ec.europa.eu/enterprise/newsroom/cf/_getdocument.cfm?doc_id=7273>. [Consulta: 14 març 2012].

L’obra presenta els principals programes europeus d’ajuda a les pimes, la qual pot ser de caràcter financer o de suport tècnic. De cada programa s’ofereix un breu resum i els llocs web on aconseguir més informació. En total no arriben a trenta programes, que apareixen organitzats en quatre categories:

• Oportunitats temàtiques de finançament
• Fons estructurals
• Instruments financers
• Ajuda a la internacionalització de les pimes

La UE compta també amb dos altres programes (no esmentats a la guia anterior) per promocionar la recerca per part de les pimes: el programa Pimes i el programa People.

El programa Pimes promou la investigació i la col·laboració de les pimes amb els centres de recerca. Així s’intenta augmentar la competitivitat de les petites empreses amb necessitats tecnològiques: obtenen coneixement de tipus tecnològic, finançament i una tecnologia que resol els problemes sense haver de fer front al seu cost.

Aquí veureu una presentació del programa: http://www.slideshare.net/empresaenxarxa/programa-pimes?ref=http://inicia09.wordpress.com/2012/02/09/els-programes-pimes-i-people-son-la-solucio-que-ofereix-la-ue-per-fomentar-la-recerca-de-les-pimes/

El programa People proporciona a les pimes recursos humans per a la investigació. Es pretén fomentar la recerca mitjançant la contractació d’investigadors a projectes d’investigació. Així les empreses obtenen el finançament d’aquests projectes i poden augmentar la competitivitat.

Aquí en podreu veure una presentació: http://www.slideshare.net/empresaenxarxa/programa-people?ref=http://inicia09.wordpress.com/2012/02/09/els-programes-pimes-i-people-son-la-solucio-que-ofereix-la-ue-per-fomentar-la-recerca-de-les-pimes/

En aquest altre document veiem les bases d'un nou programa de la UE per a incentivar la competitivitat de les pimes europees: Programa para la Competitividad de las Empresas y para las Pequeñas y Medianas Empresas
http://www.guiafc.com/images/pdfs/2011-COM-834.pdf

Aquí, informació de la UE per tal que les pimes aprofitin les oportunitats del mercat global:
Pequeñas empresas en un mundo grande: una nueva asociación que ayude a las PYME a aprovechar oportunidades globales
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2011:0702:FIN:ES:PDF

Com es pot veure, no falten línies d'ajut per fomentar el desenvolupament de les petites i mitjanes empreses. Almenys, sobre el paper...

Perfil professional: indexador

A la llista de perfils professionals del Col·legi (http://www.cobdc.org/quesom/bibliotecaris.html), dins de la branca «Bibliotecaris-documentalistes», apareix en primer lloc aquest perfil:

Analista-indexador – Catalogador. «Garanteix el tractament intel·lectual dels documents; extreu dels documents les dades textuals, conceptuals o factuals, les codifica o les formalitza amb la finalitat d'alimentar una base de dades o d'elaborar un producte documental d'alta qualitat.»

No es tracta pas d'un perfil nou; però en parlo avui perquè fa pocs dies, navegant per Internet, vaig anar a parar a la pàgina web d’una associació que agrupa els indexadors britànics i irlandesos: Society of Indexers: http://www.indexers.org.uk/

La feina d’aquests professionals es tradueix en els índexs analítics (o senzillament, índexs) que són les llistes de conceptes extrets d’una obra, ordenats normalment alfabèticament, que serveixen per facilitar la recuperació precisa del seu contingut.

Els índexs apareixen típicament al final de les obres de consulta publicades en paper (o pdf), però també són prou freqüents en obres de coneixements en general, manuals... Són eines molt útils per recuperar amb rapidesa conceptes rellevants. I als webs, qui diu que no poden ser útils? Quan un lloc web és compost per molta informació, què millor que un índex alfabètic per recuperar la pàgina desitjada?

Índex del lloc web de l'International Finance Corporation

Una altra aparició molt útil dels índexs analítics és en les revistes. Per exemple, són exemplars els índexs que Jesús Gascón va fer dels 30 primers números de la revista Item:  http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/34206/34070

A la diplomatura existia una assignatura optativa dedicada en part al tema:
Elaboració d'índexs i resums documentals, de 4,5 crèdits. El seu pla docent és aquí:
http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2011&codiGiga=351050&idioma=CAT&recurs=publicacio

Elaborar un bon índex analític és una tasca entretinguda, per a la qual calen uns coneixements propis del bibliotecari. L’experiència em diu que als manuals o tractats en anglès és molt més habitual trobar índexs analítics que no pas en els publicats en català o castellà. La decisió d'incloure o no aquesta eina sol correspondre a l’editorial, no pas a l’autor dels continguts.

Crec que una oportunitat de feina és oferir-se com a «indexador» a les editorials que publiquen obres de coneixements (tant de ciències com de lletres). No cal dir que un llibre que aparegui publicat amb aquesta eina de recuperació guanya molt en qualitat.

Si consulteu la pàgina de l’associació d’indexadors anglosaxons trobareu molta més informació i arguments per promocionar aquesta feina entre els possibles clients (les editorials). Veureu també que des de 1958 publiquen una revista especialitzada, The indexer (http://cataleg.ub.edu/record=b1370828~S1*cat).
També hi trobareu les tarifes recomanades per a aquesta feina:

«As from 1 January 2012, the Society recommends indexing rates of £21.95 [27 €] an hour, £2.45 [3 €] a page or £6.64 [8,25 €] per thousand words for an index to a straightforward text.»


Enllaços relacionats:

Article sobre «índexs» de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndex
Society of Indexers: http://www.indexers.org.uk/

Ens falten idees...?

De vegades parlo amb joves titulats de la Facultat que es troben en una situació laboral molt precària o bé a l’atur, i desitjarien iniciar una carrera emprenedora... però no acaben de trobar «la idea» que els pugui donar el punt de partida d’una esplèndida carrera...
 

En relació amb això, presento aquí una pàgina web on es troben uns vídeos amb uns breus resums (explicats pels seus protagonistes) de deu projectes que han estat escollits com els millors en un concurs celebrat a Barcelona no fa gaires dies: Wayra.
http://www.wayra.org/es/wayraweek-es-barcelona-2011

Wayra és una iniciativa internacional, que té el suport de Telefónica, de potenciació d’idees empresarials relacionades amb les tecnologies de la informació.

Se celebren encontres de joves amb iniciatives en diferents països del món. D’entre totes les idees presentades, se’n preseleccionen 30, que tenen l’oportunitat de presentar el seu projecte davant d’un jurat format per experts. Els 10 projectes que resulten seleccionats signen un contracte on s’especifica que rebran el suport necessari durant sis mesos per muntar i tirar endavant el projecte d’empresa que sigui: ajudes tant en l’ordre financer, de formació en emprenedoria, de caire administratiu, de màrqueting, legal...

Els deu projectes seleccionats en l’encontre Wayra que va tenir lloc al febrer són els dels vídeos anteriors. A part del vídeo, també trobareu en aquella pàgina un enllaç a uns textos explicatius dels mateixos projectes, que inclouen enllaços a pàgines personals dels emprenedors i a webs dels projectes.

Ara digueu-me si alguna d’aquestes idees no podria haver estat desenvolupada per un dels joves bibliotecaris amb qui parlo...

Posem-nos les piles!

Beques Canigó: oportunitat de fer pràctiques a l'estranger

Fa unes setmanes (el 12 d'abril de 2012) es va publicar al DOGC la convocatòria de les Beques Canigó, amb les quals la Generalitat de Catalunya pretén «incentivar la realització de pràctiques d'estudi o treball en organitzacions internacionals públiques de caràcter intergovernamental». Per optar-hi cal haver acabat ja una carrera universitària (diplomatura, llicenciatura o grau).

Les institucions on es poden portar a terme aquestes pràctiques no són en una llista tancada, sinó que l'interessat és el qui ha d'aconseguir el vistiplau de l'organització que desitgi, sense importar on es trobi ubicada aquesta institució. Ha de tractar-se, això sí, d'un organisme de caràcter internacional.

Les estades han de tenir una durada d'entre 3 i 9 mesos. Poden començar des d'ara fins al 31 de març del 2013, i hauran d'acabar com a màxim el 31 de desembre de 2013. L'import brut mensual de l'ajut s'establirà en funció del nivell de vida del país de destinació i de la durada de les pràctiques, fins a un màxim de 1.500 euros per beca.

Us imagineu passar uns mesos a la biblioteca de la Unesco a París, o a qualsevol altra agència de les Nacions Unides, o a la Creu Roja Internacional a Ginebra, o a qualsevol organisme de la Unió Europea...?

Aquí trobareu més informació:
http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_beca.jsp?categoria=formacio&id_beca=18781

I aquí també:
http://www10.gencat.cat/agaur_web/generados/catala/home/recurs/doc/bases_reguladores_cat.pdf

A fer les maletes!

Models de negoci amb programari lliure

La setmana passada parlàvem, arran d'un article d'Isidro Aguillo, de les possibilitats de les tecnologies per portar a la pràctica idees i projectes relacionats amb la gestió d'informació, i de la necessitat que tenim els bibliotecaris de ser ben competents en aquest terreny i de saber col·laborar amb altres professionals –en particular els informàtics– per tirar endavant iniciatives conjuntes que puguin esdevenir idees de negoci.

Avui em vull referir a una interessant jornada que té una certa relació amb aquesta idea i que va tenir lloc a Madrid el passat 29 de març, sota l'organització d'EPI (El Profesional de la Información) i Baratz: Jornada Modelos de Negocio y de Gestión de Contenidos con Software Libre.

Aquí podreu veure el programa de la jornada, força dens: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/notas/jornada-modelos-de-negocio-y-de-gestion-de-contenidos-con-software-libre

Hi van prendre part, després de les presentacions, Patricia Russo, del Col·legi; Jesús Tramullas, professor de la Universidad de Zaragoza; Juan Repiso, de Baratz, i Alicia Sellés, de l'empresa MASmedios.

Hi hagué a continuació una taula rodona amb el tema «Estado de la tecnología del software libre». Havent dinat, dues intervencions més, de Marshall Breeding, de la Vanderbilt University –EUA– i de Ricardo Eíto, de la Universidad Carlos III de Madrid. I ja per acabar una altra taula rodona amb un interessant tema: «Modelos de negocio de software libre en el futuro».

Des de la pàgina següent trobareu enllaços a algunes de les presentacions, a resums ja publicats sobre aquest esdeveniment i al vídeo sencer de la jornada: http://www.baratz.es/Home/Noticias/tabid/106/Default.aspx, que tot i que és llarg, us recomano de consultar (es pot anar avançant segons ens interessin més o menys les intervencions).

Us sonen aquestes paraules: Drupal, Dspace, Koha, Lynux, Moodle, WordPress? Són diferents tipus de programari lliure, utilitzable per ser desenvolupat de cara a crear aplicacions de tot tipus i portar a terme iniciatives d'interès que, qui sap? poden comportar alguna idea de negoci.

Per a qui li interessi aprofundir més en el tema, ha de saber que el Col·legi ha programat el curs  «WordPress, un gestor de continguts per fer servir més enllà del concepte bloc» entre els dies 22 a 31 de maig: http://www.cobdc.org/cursos/2012/curs1312.html

I, ja per acabar, recordar que fa un temps vaig esmentar en aquest bloc l'empresa Atica, especialitzada en el desenvolupament de Drupal: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/programari%20lliure.

No sentiu una sana enveja...?

Entrevista amb el degà (vídeo)

Fa pocs dies la UB va publicar un vídeo de presentació del nou degà de la Facultat: l'Ernest Abadal. Aquí el veureu:
http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/web_multimedia/videos/videos_2012/biblioteconomia.html?

Al llarg de la conversa, l'Ernest fa referència a diverses qüestions que deixen ben parada la Facultat. Parla de la pròxima posada en marxa, a partir del curs que ve, de la formació per al personal de llibreria –que s'ha organitzat amb la col·laboració del Gremi corresponent–, dels nombrosos convenis de cooperació educativa gràcies als quals els nostres estudiants poden adquirir experiència laboral mentre estan estudiant, del servei gratuït per als titulats anomenat SIOF (Servei d'Informació d'Ofertes de Feina) i del programa específic de la Facultat de pràctiques d'estiu a l'estranger.

Oferim unes bones condicions docents, els nostres estudiants gaudeixen d'oportunitats, ajudem en la inserció laboral... i, tanmateix, en els darrers anys no tenim molta demanda d'alumnes que vulguin estudiar el grau... Heus ací el que podríem anomenar «una disfunció». La cèlebre «manca de visibilitat» de la professió deu ser la causant de les nostres cabòries.

A veure si entre tots contribuïm –en la mesura que bonament puguem– a millorar la situació. Sens dubte que aquesta entrevista –com altres entrevistes que ja hem referenciat aquí– és un gra de sorra positiu.

Ser emprenedor s’aprèn de petit

Recentment s’ha fet públic un treball elaborat per la Comissió Europea sobre les polítiques educatives dels països europeus en relació a la formació en emprenedoria.

Entrepreneurship education at school in Europe [en línia]: national strategies, curricula and learning outcomes. Managing editor, Arlette Delhaxhe. Brussels: Eurydice, March 2012. 92 p. Disponible també en paper (ISBN 978-92-9201-252-6). <http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/thematic_reports/135EN.pdf>. [Consulta: 23 abril 2012]

El treball consisteix en un estudi comparatiu de les estratègies que es porten a terme als diferents països de la Unió Europea per fomentar l’esperit emprenedor entre els escolars (fins a l’arribada a la universitat).

La gran majoria de països porten a terme algun programa al respecte. A l’educació primària, dos terços dels països europeus ja comencen a tocar el tema (no és el cas d’Espanya); mentre que a la secundària pràcticament tots els països integren aquests continguts als plans d’estudis, bé com una assignatura independent, bé integrats en altres assignatures obligatòries. De manera que la importància de l’educació de l’emprenedoria és un fet reconegut àmpliament.

La part principal de l’estudi (a partir de la p. 31) presenta l’estat de la qüestió país per país, amb referències i enllaços a directrius i materials docents quan estan disponibles, i informa de les iniciatives que estan en marxa actualment. Aquí podreu llegir-ne una nota de premsa àmplia.

Donada la situació econòmica actual, crec que les instàncies que poden tenir alguna influència en els futurs professionals faran bé de potenciar l’actitud emprenedora i facilitar l’adquisició de la competència per part dels estudiants i professionals.

Concretament a la Facultat, el grau d’Informació i Documentació ofereix una assignatura optativa titulada «Organització d'empreses de serveis documentals», impartida per Manel González Piñero, professor del Departament d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola. Es tracta d’una assignatura de 3 crèdits (la meitat del que és més habitual) que té com a objectius:

• Reflexionar sobre els motius per crear una empresa, les qualitats personals i la necessitat de disposar de coneixements multidisciplinaris bàsics.
• Analitzar els aspectes reals principals que cal tenir en compte per assegurar la posada en marxa d’una empresa: el producte, el mercat, la localització, els actius, l’organització i el personal.
• Dur a terme una anàlisi economicofinancera que permeti comprovar la coherència i viabilitat d’un projecte empresarial.
• Conèixer els aspectes jurídics, fiscals i legals que cal tenir en compte en el moment de crear una empresa.

(Podeu veure la resta del pla docent a Internet)

Una assignatura així ja s’oferia en l’anterior diplomatura de Biblioteconomia i Documentació, també com a optativa i, per cert, sense gaire èxit de matrícula. Fa uns anys l’alumnat no devia considerar l’emprenedoria una via gaire atractiva.

En relació a això de l’aprenentatge de l’emprenedoria, ve a tomb que em faci ressò d’un altre document extens, adreçat al públic en general però amb més incidència en la comunitat educativa, que si bé ja fa quatre anys que fou publicat, inclou un capítol relacionat amb l’aprenentatge de l’emprenedoria a la universitat:

Fomento del espíritu emprendedor en la escuela [en línia]. 3.ª ed. [Madrid]: Cámaras de Comercio: Ministerio de Educación y Ciencia, D.L. 2007. 99 p. <http://www.camaras.org/publicado/formacion/pdf/Espiritu_emprendedor.pdf>. [Consulta: 23 abril 2012].

Concretament a les p. 39-41 es fa una diagnosi de l’ensenyament de l’emprenedoria a les aules universitàries (la conclusió de la qual no és pas gaire bona), i a les p. 49-51 es descriuen breument vuit experiències i bones pràctiques de l’ensenyament de l’emprenedoria a la universitat. En resum: poca cosa...

Per acabar, només recordar que la Generalitat de Catalunya va anunciar fa uns mesos (al novembre de 2011), amb el bonic títol de «Catalunya, escola d’emprenedors», una sèrie d’accions per desenvolupar aquestes actituds, coneixements i habilitats emprenedores des de l’ESO:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=127751&idioma=0
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/11/08/15/11/afc62723-663f-4075-a876-2dbd7567d2c0.ppt#256,1,Catalunya escola d’emprenedors Mesures per fomentar  l’esperit emprenedor 

Entre tots ho farem tot...

Préstecs per a emprenedors

L’Empresa Nacional de Innovación (Enisa), adscrita al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (http://www.enisa.es) ofereix diferents línies de finançament per a la creació d’empreses, i per a empreses innovadores. Té també alguns programes especials que convé conèixer, per si és el cas que ens en podem beneficiar:

• Programa de finançament d’empreses d’economia social
• Programa de microcrèdits per a dones emprenedores
• Pla de continuïtat empresarial

Avui explicarem aquest últim, el Pla de continuïtat empresarial: http://www.enisa.es/Financiacion_Enisa.aspx?tipo=S&id=45&categoria=Plan-de-Continuidad-Empresarial

Se’n poden beneficiar les pimes (petites i mitjanes empreses) que desitgin transmetre la seva activitat i també els emprenedors que vulguin iniciar una activitat econòmica en el món de l’empresa.

El que es concedeix és un préstec participatiu amb un venciment màxim de nou anys i fins a set anys de carència. El tipus d’interès varia en funció dels resultats de l’empresa beneficiària, amb un mínim i un màxim.

• El mínim és l’Euribor a un any més el 0,75 % que s’ha de pagar trimestralment, mentre que el màxim és de fins a sis punts percentuals en funció de la rendibilitat financera de l’empresa, que es paga anualment. Cal assenyalar que tots els interessos són deduïbles de l’impost sobre societats.
• Les pimes i els emprenedors podran obtenir préstecs des de 100.000 euros fins a 1,5 milions d’euros i no s’exigeixen garanties. La comissió d’obertura és l’equivalent al 0,5 % de l’import del préstec i l’amortització anticipada és del 2 % de la quantitat amortitzada.

Per beneficiar-se’n cal ser una pime, no pertànyer al sector immobiliari ni financer, disposar d’un projecte empresarial que sigui de qualitat i viable, que es demostri la professionalitat i experiència en la gestió dels interessats, i que els comptes estiguin auditats.

Per a més informació, consulteu la pàgina web d’Enisa: http://www.enisa.es/Financiacion_Enisa.aspx

Els bibliotecaris hem de ser més tecnòlegs

Això és el que promulga en diversos treballs, entre d'altres autors, Isidro Aguillo, i darrerament, en l’article de presentació d’un dels últims números de la revista El profesional de la información (vol. 21, núm. 1, gener-febrer 2012). Que, aprofito per dir, és d’accés gratuït per als col·legiats, des de la intranet del Col·legi: una altra bona iniciativa del nostre Col·legi!

Aguillo, Isidro F. «Tecnologías, investigación y futuro de la profesión». El profesional de la información, vol. 21, n.º 1 (enero-feb. 2012), p. 5-7. Disponible en línia des del Campus de la UB a: http://www.metapress.com/content/v26223672l238268/fulltext.html

I hi estic totalment d’acord, perquè les tecnologies són un pilar de la nostra professió. No podem ser només uns usuaris avançats. Hem de poder dominar les eines per oferir els resultats que a nosaltres ens interessin. Això en qualsevol context (biblioteca pública, universitària...), però especialment si hem de vendre’ns a les empreses (és el que hi ha si les administracions no convoquen places), els hem de convèncer amb un llenguatge tecnològic.

Així doncs, si fa temps que vam acabar la carrera, ens haurem de reciclar també en aquest àmbit. I és més: haurem de trobar la col·laboració amb informàtics per compartir projectes junts. Deixeu-me reproduir alguna frase de l’article original:

«El éxito de los profesionales de la información en los próximos años dependerá de su compromiso con la investigación y desarrollo en las áreas de identificación, acceso, recuperación, almacenamiento, descripción y puesta en valor de la ingente cantidad de recursos disponibles. Este esfuerzo de investigación debe ser coordinado con los informáticos, no ya para recabar su colaboración en tareas técnicas y desarrollos puntuales, sino para realizar avances significativos en áreas de frontera de la ciencia de los contenidos.»

«Las interfaces de acceso a la información evolucionarán hacia el reconocimiento del habla, la comprensión del lenguaje natural y la traducción multilingüe “instantánea”.»

«La información en la Web va a seguir creciendo a ritmos exponenciales, y sus formatos y estructuras se hacen cada vez más complejos, lo que podría aumentar las posibilidades de que nuestros profesionales fueran expulsados de ciertas áreas, como lamentablemente ya estamos viendo que ocurre en bastantes casos. Sirva como ejemplo la escasa presencia de aplicaciones (apps) en cualquiera de las tiendas online realizadas o inspiradas por documentalistas.»

Tot seguit enumera una sèrie de camps on la col·laboració entre bibliotecaris i informàtics podria donar molt de si (els comentaris, si no van entre cometes, són meus):

Archivo digital. La nova llei del dipòsit legal (publicada al BOE del 20 de juliol de 2011) estableix que els documents electrònics publicats en línia passen a ser objectes a controlar. Cal desenvolupar molta tecnologia... però molta capacitat d'organització! Segur que des del Padicat podrien dir-hi moltes coses.

Web semántica. «La lingüística computacional, o como quiera que llamemos a esta disciplina, debe entrar en el curriculum de nuestros másteres.»

Acceso abierto. Hem de fer que els investigadors tinguin un accés més fàcil als repositoris.

Web 2.0 o Web social. Falten aplicacions tipus Facebook més específiques, per a comunitats determinades (vegeu http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/02/nova-xarxa-social-per-futurs.html).

Multimedia. «El vídeo es un formato perfectamente catalogable, con herramientas informáticas capaces de describir contenidos, separar secuencias, transcribir diálogos o identificar música.»

Web móvil. «No veo la necesidad de invertir más esfuerzos en una web específica y distinta para los dispositivos móviles.»

Evaluación de calidad. «Un potencial para el cual estamos plenamente preparados, pero que aplicamos con dificultad y hasta con recelo. Me refiero fundamentalmente a la identificación y explotación de recursos de calidad, aplicando criterios que deben ser menos automáticos y más rigurosos.»

En relació a aquesta idea, de la importància que té ser hàbils amb les tecnologies, com a competència bàsica de la nostra professió, voldria referir-me a una notícia breu que va aparèixer ja fa uns dies (el 12 de març proppassat).

Es tracta d'un apunt del bloc de l’empresa Setesca, http://www.setesca.com/?p=329. S'hi diu que «el 90 % de los responsables de los departamentos TIC [de las empresas] consideran que los recién licenciados en informática no disponen de la formación necesaria en herramientas las informáticas esenciales para la empresa, como la programación y gestión de ERP’s [enterprise resource planning], herramientas de BI [business intelligence], o la gestión de entornos de productividad.»

Més endavant es diu «Por otro lado, otra de las oportunidades que destacan los responsables TIC en los titulados, es el conocimiento de herramientas básicas y claves en informática profesional como son los principales ERP’s, gestión documental y funciones básicas como la programación de aplicaciones profesionales, o el mantenimiento y gestión de aplicaciones de gestión de sistemas como herramientas de virtualización, correo electrónico o gestión de redes de comunicaciones.»

Com podem veure, les funcions que s'anomenen tenen a veure directament amb la formació que reben els nostres graduats i màsters de la nostra àrea. Davant d'això ens vénen sentiments contrastats: és llàstima que no s’identifiquin aquestes àrees de treball com a pròpies dels bibliotecaris (si convé, amb denominacions més modernes, d’acord); però és interessant que almenys s’identifiquen aquestes necessitats per al bon govern de les organitzacions. Si un dels nostres professionals es presenta a l’empresa i demostra que domina aquestes competències, crec que té futur...

(Al web de Setesca no he sabut trobar l’informe complet en què es basa l’apunt del seu bloc, que comento...).

Doncs aquest és el repte. Confiem que el grau –del qual tot just el curs que ve començarem a implantar el quart curs– proporcioni uns bibliotecaris plenament dotats de rudiments tecnològics per desenvolupar-se en el món de la informació; però, sobretot, amb ganes de fer-ho i amb ganes de col·laborar en equips multidisciplinars. La tecnologia té això: que és dels elements més canviants, i que requereix una actualització contínua de coneixements.

ACTUALITZACIÓ. L'informe de Setesca esmentat més amunt porta per títol Estudio SETESCA sobre la evolución del sector TIC en Catalunya 2011 i es pot consultar en línia a: http://www.setesca.com/wp-content/uploads/Estudio-SETESCA-Evoluci%C3%B3n-Sector-TIC-en-Catalunya-2011.pdf. S'ha fet a partir d'una enquesta en línia a 1000 directius de tot Espanya i d'entrevistes personals a 180 responsables de tecnologies. Es presenten els principals resultats i es plantegen unes conclusions.

Trobada a Madrid per a futurs emprenedors en l'àmbit social

Fa uns dies vam presentar una activitat que s'ha de celebrar a Barcelona els propers 11, 12 i 13 de maig: 3 Day Startup (http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/3%20Day%20Startup). Un encontre de joves amb ganes de tirar endavant alguna iniciativa que pugui desembocar en un projecte empresarial.

Avui parlaré d'un altre encontre similar; però que en aquest cas se celebrarà a Madrid, i en unes dates abans del que he esmentat anteriorment: els propers dies 4, 5 i 6 de maig.

Es tracta del primer encontre organitzat per UEIA, una entitat de creació recent formada per sis professionals amb una trajectòria àmplia en els camps de les ONG, l'emprenedoria i les tecnologies de la informació que volen convertir-se en la primera «acceleradora de projectes socials» de base tecnològica d’Europa. A tall d'anècdota diré que aquest nom no correspon a cap sigla ni acrònim: és una forma de dir huella, en castellà, segons m'informa un dels seus creadors.

L'objectiu de la convocatòria del proper cap de setmana (UEIA Generation) és reunir totes aquelles persones que vulguin «aportar su granito de arena en resolver problemas sociales por medio del emprendimiento basado en la tecnología.» A la reunió es crearan grups de treball interdisciplinars, formats tant per gent amb idees de projectes d'interès social, com per altres persones amb coneixements de tecnologies, per poder-les desenvolupar.

Després d'aquest primer encontre, s'ofereix una segona etapa, anomenada UEIA School, consistent en una formació de dos mesos. Els participants que hagin assistit a tota la formació i que tinguin una idea amb possibilitats de futur seran convidats al tercer i darrer estadi, UEIA Accelerator. Els que hi arribin rebran finançament a molt baix cost per poder desenvolupar el projecte d'empresa durant sis mesos.

Vegeu tota la informació a partir d'aquí: http://www.ueia.com/

Esperem que sigui tot un èxit!