Quarta «primera biblioteca sense llibres» que s'inaugura

La paraula «biblioteca» la utilitzem amb diferents significats. Sovint, amb el de l'equipament on podem anar a estudiar o agafar en préstec documents, entre d'altres coses. Però també amb el sentit d'institució («tenim accés a Aranzadi perquè la biblioteca paga la subscripció»). (Per no parlar d'altres sentits més allunyats, com quan s'utilitza per designar col·leccions de llibres: «Aquest encíclica està publicada a la Biblioteca de autores cristianos»).

Fotografia de la nova biblioteca sense llibres de la Florida Polytechnic University,
publicada en molts mitjans

A les biblioteques actuals hi trobem tant documents físics com virtuals. És un repte per als bibliotecaris saber posar de relleu tots els suports disponibles, ja que hi ha alguns usuaris que poden ignorar alguna de les modalitats.

Com és sabut, cada vegada hi ha més documents electrònics disponibles al mercat, i això fa que alguns tipus d'obres que fins ara es publicaven en paper deixin d'existir en aquest format. Les obres de consulta, que s'han d'actualitzar sovint i que no estan pensades per a una lectura lineal, són unes candidates ideals per ser publicades en línia. L'apartat de les revistes acadèmiques, amb un nombre de lectors potencials relativament reduït, guanyen en actualització i en sostenibilitat econòmica si es difonen en versió electrònica.

Arribarà un dia que hi hagi biblioteques sense llibres impresos? Sembla que ja ha arribat! Evidentment no és el model majoritari; però sí que se'n donen casos.

El passat 1 de setembre de 2014, el diari ABC publicava una notícia amb aquest titular: «La primera biblioteca sin libros, diseñada por Calatrava, abre sus puertas en Estados Unidos». La podreu llegir en aquest enllaç. Es tracta d'un equipament de la Florida Polytechnic University, on els estudiants poden accedir a més de 135.000 llibres en format digital, en una superficie de més de mil metres quadrats.

Però... curiosament, aquesta sembla que no és pas la primera biblioteca d'aquestes característiques. Com ja vaig comentar en una entrada anterior (del 20 de novembre de 2013), hi ha hagut anteriorment altres vegades en què s'ha documentat la inauguració de biblioteques sense llibres.

Al comtat de Bexar, a Texas (Estats Units) es va inaugurar una altra biblioteca així a la tardor de 2013. L'anomenen BiblioTech. El mateix diari ABC també la qualificava de «primera» (notícia del 15 de gener de 2013): «Bexar County, un condado del estado de Texas, se va a convertir en la primera localización de ese país en contar con una biblioteca 100 % digital». Una de les fonts de la notícia que cita és aquesta.

Una altra «primera biblioteca sense llibres», en aquest cas en l'àmbit espanyol, és la que es va obrir a la Universitat de Salamanca. Ho va publicar el diari El confidencial el 14 de febrer de 2013: «La Universidad de Salamanca (USAL) ha puesto en marcha la primera biblioteca con libros y sin papel en el conjunto del sistema universitario español.»

Però realment la primera de totes –si no em fallen les fonts– data de setembre de 2010, i també es troba emplaçada a l'estat de Texas, als Estats Units. En aquest cas, a la Universitat de Texas, a San Antonio (UTSA), per a una facultat dedicada a la tecnologia i l'enginyeria. En aquesta nota de premsa de la mateixa universitat podem llegir la notícia. «Instead of storing printed volumes, the library offers students a rapidly growing collection of electronic resources including 425,000 e-books and 18,000 e-journal subscriptions.» També se'n va fer ressò el blog Bauen en el seu moment.

Imatge obtinguda de: https://www.youvisit.com/tour/photos/northeastern/80086?id=50175

Nombre de bibliotecaris als EUA al llarg de la història

Fa un parell d'anys es va publicar un petit estudi estadístic sobre la professió als Estats Units:

Beveridge, Sydney; Weber, Susan; Beveridge, Andrew A. «Librarians in the U.S. from 1880-2009 [en línia]: an analysis using 120 years of census data». OUPblog, June 20th, 2011. <http://blog.oup.com/2011/06/librarian-census/>. [Consulta: 25 oct. 2013].

Aprofitant els registres del cens dels Estats Units, que es recullen des de 1880, descobrim que en aquell any tan llunyà, constaven tan sols 636 bibliotecaris al conjunt del país. Des de llavors el nombre de bibliotecaris no va deixar de pujar fins el 1990, en què s'assolí la xifra més alta fins ara: 307.273.  Des del 1990 i fins a 2009, que és l'any més modern que consta en aquest treball, la quantitat no ha fet més que baixar, com es pot veure en aquesta gràfica, procedent del mateix estudi:

A banda de la quantitat total de bibliotecaris, les fonts americanes ens permeten conèixer també quina és la mitjana dels salaris dels nostres col·legues des de 1940. I altres fets significatius, com el gènere, l'ètnia, l'estat civil, la formació i altres.

A l'Estat espanyol les dades estadístiques oficials són recollides i publicades per l'Instituto Nacional de Estadística, entitat creada el 1856. A partir del 1858 disposem ja del primer anuari estadístic, però als primers anys la recopilació de dades era molt limitada. Tenim la sort de poder consultar en línia la col·lecció sencera d'aquests anuaris: http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuarios_mnu.htm

A les primeres edicions no hi ha cap dada relativa a les biblioteques. Anys més tard, el 1934, per exemple, hi ha una única taula, amb el nombre d'usuaris i el nombre de préstecs. A l'anuari de 1955 es troba una sèrie estadística referia als anys de 1941 a 1954, però sense dades de personal: només usuaris, fons i obres servides. Deu anys més tard hi ha moltes més dades, però encara no hi consten les relatives al personal. Tampoc al 1975, ni al 1980 ni el 1985. No serà fins l'any 2000 en què es comença a trobar aquesta dada, a partir de la base de dades Inebase: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t12/p403&file=inebase&L=0

El nombre de personal, l'any 2000 –el primer de què es coneix aquesta dada– és de 22.850. I l'any més recent de què es disposa d'aquesta quantitat és el 2010, que és de 25.551 persones (xifres que inclouen el personal de totes les categories, en tot tipus de biblioteques).

Doncs ja veieu que no disposem del mateix nivell de dades, per comparar la situació d'Espanya en relació a la dels Estats Units –o almenys nosaltres no les hem sabut trobar–. Tot sembla indicar, però, que els Estats Units ens portaven molt d'avantatge (si més no fins a les èpoques contemporànies).

Rànquing de centres de formació als EUA

Als Estats Units hi ha un rànquing d’universitats que gaudeix de bastanta popularitat. L’elabora U.S. News. A més del rànquing de les universitats estatudinenques en general, es dóna també per a ensenyaments concrets.

En l’anàlisi dels centres que ofereixen estudis d’Informació i Documentació, en la darrera edició, per a 2014, els tres centres que queden millor classificats són:

• University of Illinois-Urbana-Champaign, 
• University of North Carolina-Chapel Hill, i 
• University of Washington. 

La llista sencera arriba a la cinquantena de centres:
http://grad-schools.usnews.rankingsandreviews.com/best-graduate-schools/top-library-information-science-programs

La metodologia seguida per elaborar aquest rànquing es troba explicada aquí: http://www.usnews.com/education/best-graduate-schools/articles/2013/03/11/methodology-best-library-and-information-studies-rankings

Parteixen dels 51 programes que han estan acreditats per l’ALA (American Library Association). (D'aquest sistema d'acreditacions ja en vaig parlar en una entrada antiga d'aquest mateix blog.) Per tal d’ordenar-los, es basen únicament en les dades obtingudes en una enquesta enviada a tres persones de cadascun dels  ensenyament: el degà, el cap d’estudis i un professor a temps complet. Cadascú d'ells ha de puntuar els ensenyaments entre 1 i 5. La suma d'aquestes puntuacions és la que determina la llista. La taxa de respostes per a aquesta darrera edició han estat del 59 %.

A banda del rànquing general dels estudis d’Informació i Documentació, també n’hi ha per especialitats:

• Archives and preservation, 
• Digital librarianship, 
• Health librarianship, 
• Information systems, 
• Law librarianship,
• School library media, 
• Services for children and youth.

Per establir aquests rànquings especialitzats, segons la informació facilitada en la pàgina esmentada anteriorment, compten amb l’opinió de les mateixes tres persones que donen la valoració global. En aquest cas se’ls demana que esmentin fins a un màxim de 10 ensenyaments que destaquin en cada especialitat.

Aquest estudi ofereix també un rànquing d’abast mundial, tant de caràcter general com per especialitats. Malauradament, entre les 25 especialitats contemplades, no hi és la nostra, així que no tenim l'oportunitat d'aparèixer-hi.

Bibliotecari, una professió relativament ben considerada

Des de fa 25 anys, l’empresa nord-americana Career Cast elabora un rànquing de les 200 «millors» professions als Estats Units. Ho fa a partir de diverses dades estadístiques d’accés públic elaborades pel ministeri de Treball dels Estats Units. L’empresa en qüestió es dedica a la col·locació laboral: difon ofertes de feina, recull currículums, etc.

En l’edició d’enguany del rànquing, la nostra professió ha passat del número 61 (que ocupava l’any passat) al 88. Hem baixat 27 posicions. Així és com la defineixen: «Selects and organizes materials to make information available to the public».

Els elements que es tenen en compte per elaborar aquest estudi són de tres tipus. «Work environment», en què es consideren tant factors emocionals (la competitivitat existent, els perills potencials...) com físics (la força física necessària, les condicions mediambientals...) i pot computar fins a 81 punts. A nosaltres ens n’han adjudicat 49, una posició intermèdia. El grau d’estrès, que es calcula a partir d’11 elements (per exemple, la quantitat de viatges que cal fer, haver de complir amb terminis, treballar a la vista del públic, haver d'arriscar la pròpia vida...) i pot arribar fins a 97; nosaltres en tenim 10: destaquem per ser una professió calmada. Les perspectives d’ocupació poden arribar fins a 40 punts; en el nostre cas en tenim 3,58 (no destaquem pas en aquest punt). També es consideren els ingressos mitjans de cada professió, a partir d’una fórmula explicada en la metodologia de l’estudi. En el nostre cas són 55.158 dòlars anuals (molt similar als 55.147 dòlars de l’any passat). En total, sumem 571 punts.

Donat que la categorització de feines és bastant fina, és obvi que podem trobar altres professions analitzades en aquest rànquing que també podria fer un bibliotecari, entès en el sentit ampli com solem usar en aquest blog. Per exemple, en la posició 24 tenim el «web developer» («Creating and maintaining layout, navigation, and interactivity of intranet and internet websites») amb una puntuació de 313.

Aquesta és la pàgina amb la informació que comentem: http://www.careercast.com/content/top-200-jobs-2013-81-100

Vegeu l’entrada de l’any passat sobre aquest mateix rànquing: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/05/una-professio-tranquilla.html

Estratègies de captació d’alumnes, segons l’IFLA

El baix nombre d’alumnat que patim a la Facultat no és fenomen exclusivament nostre. Al contrari: mentre en d’altres contrades ja feia força anys que es constatava una minva en el nou accés d’estudiants, a Barcelona anàvem mantenint un ritme de nous ingressos prou bo. Però ara ja ens ha arribat també a nosaltres aquesta  tendència negativa.

Com no podria ser d’una altra manera, el màxim òrgan professional dels bibliotecaris a escala mundial, l’IFLA, també està preocupat per l’assumpte. El 2002 va crear al seu si una secció dedicada a la formació permanent, però que de tant en tant es preocupa també per la captació de nou alumnat a la professió. Es tracta de la Continuing Professional Development and Workplace Learning Section (CPDWL). «The CPDWL Section embraces all aspects of professional development and learning in the workplace in the period post-qualification to the end of a career.» Abans de la seva creació ja existia un grup de treball amb el mateix interès. I des de fa més de 20 anys, l’IFLA organitza, de tant en tant i coincidint amb la celebració del seu congrés general, una trobada específica per debatre sobre el desenvolupament de la professió.

La darrera edició, de 2009, va ser prou remarcable: el volum que recull els treballs que s’hi varen presentar, publicat aquell mateix any, supera les 400 pàgines:

Coberta de la publicació

World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions (8è: 2009: Bolonya). Strategies for regenerating the library and information professions: eighth World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions, 18-20 August 2009, Bologna, Italy. Ed., Jana Varlejs, Graham Walton. München : K.G. Saur, 2009. 415 p. (IFLA publications; 139). ISBN 978-3-5982-2044-9. Disponible a la BC, UB i UPF: http://ccuc.cbuc.cat/record=b4255391~S23*cat

I des de fa un any i escaig es troba també disponible en línia, a partir d’aquest enllaç:
http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985

Aprofitant aquesta còmoda disponibilitat, em plau deixar algun comentari sobre alguns dels treballs presentats. Les parts en què s’organitzen les 31 contribucions publicades són aquestes:

• Recruiting a new generation
• Socializing, mentoring, and coaching
• Four generations in one workplace
• Wanted: new managers, new leaders
• Keeping up with changing demands
• Evolving career trajectories
• Education for the profession – critiques from the field

Alguns dels treballs que he trobat interessants han estat:

«Issues impacting recruitment of secondary school graduates», de Tania Barry i Gillian Hallam (p. 32-45). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.32/9783598441776.1.32.xml

Les autores, d’Austràlia, situen el seu estudi en el context d’aquell país. A l’altra banda del planeta els nostres estudis tampoc són percebuts com una bona sortida pels estudiants que entren a la universitat, després del batxillerat. El treball explica algunes bones pràctiques portades a terme per les associacions professionals, per les universitats i per algunes biblioteques per atreure estudiants cap a la nostra carrera. Entre aquestes, es remarca una consistent a oferir a estudiants de secundària la possibilitat de portar a terme unes curtes pràctiques en biblioteques, per tal que coneguin directament en què consisteix la nostra professió.

«What impressions do young people have of Librarianship as a career?», de Sarah Newbutt i Barbara Sen (p. 46-60). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.46/9783598441776.1.46.xml

En aquest cas les autores són britàniques, i tracten de recollir evidències de l’opinió que els joves del Regne Unit tenen sobre la nostra professió com a futur professional per a ells mateixos. Es varen enquestar (només!) 19 joves entre 18 i 24 anys que no havien escollit els nostres estudis com a carrera universitària. Es va constatar que la majoria no coneixien prou bé la feina que fem els bibliotecaris i que no percebien la nostra professió com una opció gaire atractiva. D’altra banda es varen enquestar els 42 estudiants que estaven cursant un màster d’Informació i Documentació que s’imparteix a la universitat de Sheffield (dels quals van contestar 15). Aquests van suggerir algunes accions per tal de millorar la situació. Bàsicament, proposen que el col·lectiu professional promocioni la feina que fa: un coneixement general més acurat de la seva feina afavoriria que els joves candidats potencials percebissin aquesta professió com una opció vàlida per a ells. Una traducció a l’espanyol d’aquest treball es troba aquí: http://www.ifla.org/files/assets/cpdwl/Impresiones%20sobre%20bibliotecologia_0.pdf

«Roles of coaching and mentoring in attracting recruits and socializing entrants to the profession», per Margaret B. Edwards i Lisa Janicke Hinchliffe (p. 96-108). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.2.96/9783598441776.2.96.xml

Les dues autores d’aquesta contribució pertanyen a la University of Illinois at Urbana-Champaign, als Estats Units. Parteixen de la constatació que en els propers anys caldrà una gran quantitat de bibliotecaris per reemplaçar els que es jubilaran, i també per l’increment de llocs de treball en el nostre sector a causa de la importància de la informació i la documentació al món actual. Afirmen, com sabem, que la formació rebuda a la universitat no és suficient per estar al dia de totes les novetats. L’aprenentatge al lloc de treball gràcies als col·legues amb més experiència és imprescindible: «Coaching and mentoring new and prospective professionals provides an opportunity for both new and seasoned professionals to develop and refine the necessary skills to be successful in the diverse and rapidly evolving library and information profession.»

«Library and Information Science graduates from Spain: professional training and workforce entry», per Blanca Rodríguez Bravo (p. 355-369). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.6.355/9783598441776.6.355.xml

També trobem una col·laboració d’Espanya! Blanca Rodríguez és professora del nostre camp a la Universidad de León, i en aquest estudi (elaborat el 2008) dóna a conèixer les dades obtingudes a partir del seguiment fet als 105 exalumnes d’aquella universitat, diplomats en Biblioteconomia i Documentació entre 1993 i 2007 (van contestar l’enquesta 90 persones). N’estudia la formació permanent que han seguit, els perfils professionals i l’evolució de llur currículum professional, amb l’objectiu d’obtenir idees per millorar el seu pla d’estudis.

«Towards a new library professional: reflections on the Quality Leaders Project - Youth», per David Percival  (p. 382-390). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.7.382/9783598441776.7.382.xml

Segons aquest autor, bibliotecari britànic, el nivell de qualitat de les biblioteques públiques del Regne Unit ha anat baixant darrerament, al mateix temps que l’edat mitjana del personal que les gestiona ha anat pujant. Tot plegat fa que la imatge que les biblioteques públiques projecten de cara als joves –possibles futurs bibliotecaris– no sigui gaire atractiva, i pocs trien aquesta carrera com a via per arribar a la nostra professió. «In a profession that clearly needs new ideas, initiatives are required that have the vision necessary to ensure that public libraries remain a relevant and necessary force for social change.» Una d’aquestes iniciatives és l’endegada per la London Metropolitan University, anomenada Quality Leaders Project - Youth, que dóna entrada a les biblioteques públiques a joves treballadors perquè en millorin la imatge general.

En conclusió, la manca d’estudiants de la nostra carrera és un fenomen detectat en diversos llocs del món. I aquest fenomen no només sembla un problema de sostenibilitat de les facultats que imparteixen els estudis, sinó una amenaça per al cobriment adequat de les baixes per jubilació que dintre d’uns anys començaran a produir-se. Per millorar aquesta situació convé projectar entre els joves –futurs possibles estudiants del grau– la feina que fem els bibliotecaris de manera real, però atractiva.

Poca feina i ben pagada... què més vols!

Hi poden haver molts arguments per intentar convèncer un estudiant de batxillerat perquè s’apunti al grau d’Informació i Documentació, i perquè així després pugui treballar com a bibliotecari. (Els lectors assidus d’aquest bloc ja saben el meu ús peculiar de la paraula «bibliotecari» per designar el conjunt variat d’ocupacions que poden fer els graduats en la nostra àrea.)

Avui no promocionarem el nostre ofici referint-nos a la possibilitat de treballar envoltat de llibres i manuscrits antics (com els bibliotecaris que treballen en biblioteques patrimonials), o de la satisfacció que se sent en observar el naixement de nous lectors en les etapes inicials de l’educació (si es treballa en una biblioteca escolar), o de formar part d’equips d’investigació, ajudant en cerques bibliogràfiques complexes, o afegint metadades als resultats de la recerca, o organitzant la informació en una pàgina web, o...

No. Avui parlarem de peles!

Segons un estudi (diguem-li «estudi», diguem-li «cosa», ja que enlloc no es detalla la metodologia seguida) de l’empresa estatunidenca CareerCast (dedicada a informar d’ofertes de feina), els bibliotecaris ocupen la posició número 9 de les feines menys estressants. I ben pagada! Segons aquesta empresa, que analitza 200 professions diferents, el salari mitjà dels bibliotecaris és de 54.500 dòlars a l’any (uns 40.500 euros).

La descripció que fa de l’ofici no pot ser millor: «A peaceful atmosphere and unlimited access to literature makes librarian a welcoming career option for the bookish. Librarians have many careers paths at schools, colleges and universities, city/county funded libraries and in corporate research.»

Amb aquesta perspectiva... qui no voldria ser bibliotecari?

La pega és que sempre hi ha qui vol aixafar la guitarra... Al peu de la notícia, uns quants lectors hi han deixat els seus comentaris...

N’hi ha que diuen que de tantes peles, ni parlar-ne. Altres diuen que, almenys a les biblioteques públiques, de poc estressant, res de res: «the "peaceful atmosphere and unlimited access to literature" comment is completely off the mark for a modern public library, which makes me think that whoever wrote this hasn't stepped foot in a library for quite some time and is going off the stereotype that libraries are places where talking and fun are prohibited.»

Algun comentari entra en detalls i potser encara ho espatlla més: «Public and academic librarians constantly deal with drunk, high, abusive, and even mentally ill patrons.»

Encara, un altre visitant ho acaba d’arreglar: «The first day I started at an academic library a man overdosed in a bathroom.  In the 20 plus years I've worked in libraries, staff members have dropped dead at their desk, visitors have died of heart attacks, staff have been physically threatened by patrons, patrons have been attacked by other patrons.  We see it all.  Prostitution, drugs, lice, bed bugs, urination in the elevators, poop running down someone's pants leg all over the floor, children throwing up on the carpet - you name it we've seen it in our libraries.  This daily stress on top of constant budget cuts every year, seeing our valuable co-workers get laid off and their work dumped in our laps, taking work home because we don't have time to do it all "while on the clock".»

Sabeu què? Potser que no passem aquesta pàgina als estudiants de batxillerat!!!

Per si voleu acabar de llegir la informació, aquesta és la font de la notícia:

Kensing, Kyle. The 10 least stressful jobs of 2013 [en línia]. Carlsbad, CA: Adicio, 2013. <http://www.careercast.com/jobs-rated/10-least-stressful-jobs-2013>. [Consulta: 27 gener 2013].

Concretament, la informació sobre els bibliotecaris es troba en aquesta pàgina:
http://www.careercast.com/career-news/least-stressful-jobs-2013-librarian

D’altra banda, si fem una cerca dels llocs de treball oferts com a «librarian» per mitjà d’aquesta empresa als Estats Units, ens trobem amb la bonica xifra de 85 anuncis. He volgut trobar-ne algun on especifiquin el sou ofert, però en la gran majoria hi ha la típica frase «Salary commensurate with credentials and experience». Després de 20 o 30 anuncis sense èxit, al final sí: n’he trobat un.

Es busca un «Reference and instruction librarian» per al Clark College, a Vancouver, a l’estat de Washington. I el sou anual és de... 46.796 dòlars (uns 35.000 euros). La feina és per començar el setembre de 2013 –implica fer algunes classes–, però cal enviar les candidatures abans del 14 de febrer. Què? Qui s’hi apunta?
http://jobs.oregonlive.com/jobs/reference-and-instruction-librarian-vancouver-wa-53944291-d?rsite=careercast&rgroup=1&clientid=oregonlive

Els noms dels perfils demanats en la resta d'anuncis són variats. Des del simple «librarian», fins als més especialitzats «Reference librarian» o «Medical librarian», passant pels més moderns «Research data librarian» o «Online learning technologies librarian», sense oblidar el clàssic «Metadata and catalog librarian».

Parlant dels perfils diversos que poden desenvolupar els graduats en el nostre camp, un estudi recent ha identificat uns 50 perfils professionals diferents. La importància de la xifra no és la quantitat –certament àmplia– sinó el mètode com s’ha aconseguit: mitjançant el buidatge de 608 anuncis de feina reals, distribuïts pel SIOF (Servei d'Informació d'Ofertes de Feina) durant el curs passat, 2011-2012. Vegeu l’article sencer aquí: http://www.ub.edu/bid/29/abadal1.htm.

L’argument de captació que preteníem utilitzar, el crematístic, tot i ser una mica materialista, respon a una de les motivacions dels nois i noies que estudien batxillerat a l’hora de triar carrera: «guanyar molts diners». Això és el que evidenciava un estudi portat a terme per Everis i e-Motiva i ressenyat en aquest bloc fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/12/manquen-estudiants-busquem-ne-els-motius.html

Hi podríem afegir: «podràs conèixer altres mons...»

Una professió tranquil·la

Els americans són aficionats a elaborar rànquings de moltes coses. A casa tinc un llibret publicat per Grijalbo el 1979 titulat El libro de las listas (http://blogdelaslistas.blogspot.com.es/, traducció de l'americà The book of lists), que forma part de la meva col·lecció d'obres de consulta, i que informa de coses tan extravagants com ara «30 famosos pèl-rojos» (Lucille Ball, Sarah Bernhardt, Napoleó, Lizzie Borden, Winston Churchill...).

Alguns rànquings no són només llistes intranscendents que ajuden a passar l'estona o que arrenquen un somriure, sinó que influeixen en la presa de decisions importants. En l'àmbit que ens ocupa, per exemple, els rànquings d'universitats poden determinar tenir més o menys alumnes; els rànquings de revistes científiques poden afavorir o no l'obtenció de mèrits acadèmics...

Hi ha una empresa americana anomenada CareerCast (http://www.careercast.com/), dedicada al servei d'ofertes i demandes de feina, que cada any publica –tenint en compte dades oficials dels Estats Units i informacions pròpies dels anuncis que passen per les seves mans– uns rànquings de «les millors» i «les pitjors» feines en aquell gran país.

Ara fa cosa d'un mes es va publicar l'edició d'aquest rànquing corresponent a 2012 i, com és natural, ens fa gràcia comprovar com hi quedem els bibliotecaris.

Brienza, Victoria. Jobs rated 2012 [en línia]: ranking 200 jobs from best to worst. Carlsbad, CA: Adicio, 2012. <http://www.careercast.com/jobs-rated/2012-ranking-200-jobs-best-worst>. [Consulta: 22 maig 2012].

Si hi busquem el típic «librarian» el trobem en la posició número 61 (de 200), que jo trobo així a primera vista que no està gens malament... Ens trobem entre els enginyers aerospacials i els jutges, perquè ens fem una idea...

La petita definició de l'ofici és la clàssica: «Selects and organizes materials to make information available to the public.» Els ingressos mitjans anuals són de 55.147 dòlars (equivalents a uns 43.500 euros). Anuals, eh!

Per determinar l'ordre del rànquing, CareerCast aplica una metodologia precisa que és explicada a la publicació. Es tenen en compte cinc factors: els factors ambientals (els físics i els emocionals), els salaris, les perspectives laborals (la demanda prevista, l'índex d'atur, la capacitat d'augmentar els ingressos), els requeriments físics (segons l'esforç que demana cada feina) i l'estrès (segons 11 elements, com ara competitivitat, manca de seguretat, treballar de cara al públic, etc.).

Un càlcul ponderat de totes aquestes variants ens ha col·locat allà on som. Com podeu veure a la imatge, pel que fa als factors ambientals tenim una puntuació de 51,8 (d'un màxim de 81); d'estrès en tenim 11,47 (d'un màxim de 97); de requeriments físics ens n'han adjudicat 45,80 (d'un màxim de 75) i d'expectatives laborals, 7,37 (en una escala que va del 0 al 40). Cadascú  pot treure les conclusions que vulgui... Una característica important és la manca d'estrès...

Però abans d'acabar amb aquesta petita nota, vull fer notar que en aquest mateix rànquing trobem altres perfils professionals relacionats (de prop o de lluny) amb els bibliotecaris, i col·locats en posicions millors.

Sense anar més lluny, la primera posició és ocupada pel «Software engineer», que es dedica a «Researches, designs, develops and maintains software systems along with hardware development for medical, scientific, and industrial purposes.»

En la posició número 15 hi ha el «Web developer», que treballa «Creating and maintaining layout, navigation, and interactivity of intranet and internet websites» i cobra de mitjana (segons aquesta font) 76.179 dòlars (uns 60.000 euros).

I en la posició 50 trobem el «Medical records technician» que «Maintains complete, accurate, and up-to-date medical records for use in treatment, billing, and statistical surveys.»

Ja veieu com passem l'estona...

Bibliotecaris en empreses de serveis per a biblioteques

La setmana passada es va publicar un informe anual sobre el mercat dels programes d’automatització de biblioteques, que cada any prepara Marshall Breeding, un investigador de la Vanderbilt University, als Estats Units (jo me’n vaig assabentar per una entrada de Tomàs Baiget a la llista Iwetel de l’1 d’abril). 

Una de les dades d’aquest informe –que es publica des del 2002– és la quantitat de personal que treballa en cadascuna de les empreses proveïdores d’aquest programari, i la quantitat d’aquest personal que són bibliotecaris.

En aquesta darrera edició, el total d’empreses que hi apareixen són 33 (si no m’he descomptat), totes elles amb noms anglesos... Les que tenen un nombre més gran de personal (en general) són:

OCLC  1211
Ex Libris  512
Civica  410
SirsiDynix  380
Follett Software  365
Innovative Interfaces   311
Serials Solutions  237

Però les empreses que tenen més bibliotecaris en plantilla (i que ho declarin, perquè d’algunes no consta la dada) són les següents:

Innovative Interfaces   118
Serials Solutions   60
Axiell  42
Polaris Library Systems  29
The Library Corporation  25
Civica  21
VTLS  17

Aquesta és la font de les dades:
Breeding, Marshall (comp.). «Automation marketplace 2012 [en línia]: the complete survey data». The digital shift, March 29, 2012. <http://www.thedigitalshift.com/2012/03/ils/automation-marketplace-2012-the-complete-survey-data/>. [Consulta: 2 abril 2012].

Que en una sola empresa hi treballin 118 bibliotecaris fa goig, oi? Està clar que aquestes són empreses molt especials: treballen sobretot per a biblioteques. A Catalunya també en tenim, d’aquestes, si bé amb una plantilla proporcionada a la mida del país...


ACTUALITZACIÓ. Sobre aquesta mateixa publicació que comento, us recomano la lectura d'una entrada de Lluís Anglada d'avui mateix, al seu bloc: Bdig, http://bdig.blogspot.com.es/2012/04/automatizacion-de-bibliotecas-cambio.html

Com ens veu el món?

Aquest bloc, com bé saben els lectors fidels, tracta sobre la figura del bibliotecari des de totes les facetes que hi són relacionades. Parlem de la seva formació professional, dels nous perfils professionals, de la situació econòmica del sector... La seva intenció és eixamplar l’horitzó de la nostra feina, per tal que els estudiants d’Informació i Documentació, els joves bibliotecaris i el conjunt del col·lectiu professional hi trobi alguna idea d’interès.

Un dels aspectes que ens agrada tocar és el de la presència dels professionals als mitjans de comunicació, allò que en diuen la «visibilitat social». Avui abordem aquest assumpte, concretament, la percepció que la societat té de les bibioteques i els bibliotecaris. I ho farem a partir d’una secció del web de la revista de l’ALA (American Library Association), American libraries.

La secció es titula «How the World sees us», i consisteix senzillament en la reproducció de cites sobre el món bibliotecari aparegudes als mitjans. Així ho diu el subtítol: «A collection of quotations from the media about libraries, librarians, and librarianship». Es tracta d’una secció construïda de manera col·laborativa per part dels membres de l’ALA.

La primera aportació disponible és de maig de 2009. El ritme d’addicions d’entrades és d’entre 4 i 10 al mes, i les temàtiques i les visions concretes són molt variades. N’hi ha que es refereixen a les biblioteques més tradicionals i amb visions una mica quiques, com per exemple «A library is not just a building full of books. It is a garden to cultivate individuals» (29 de març de 2012), o aquesta altra: «For as long as anyone can remember, Amelia wanted to be a librarian. Not a sexy choice because of those darned shoes, but Amelia loved to read, and later, to knit» (26 de gener de 2012).

Però n’hi ha de tota mena «The Internet is an accumulation; a library is order. I have nothing against the electronic library, it’s just not a replacement for the library of ink and paper» (16 de desembre de 2011). També es recullen punts de vista realment populars: «We have the Internet. We don’t need a library at all» (2 de novembre de 2011).

Visions més optimistes... «If I learned anything in my visit to Loudoun County it’s a reaffirmation of the power of reading. Hundreds of kids and parents turned out to discuss the way books change our view of the world, of each other. And the kids at Loudoun County Juvenile Detention Center? They told me that they have a whole new bag of tricks for keeping out of trouble when the return home. At the top of the list: reading.» (4 d’octubre de 2011). I més típiques... «Anderson: Probably misses her glasses because she’s a librarian.
Henson: That’s an ugly stereotype, John. Not all librarians wear glasses. Some wear contacts!» (21 de gener de 2011).

En fi, és una secció per passar l’estona. No recull de manera sistemàtica totes les opinions sobre les biblioteques que apareixen als mitjans, i la mostra que hi apareix és purament aleatòria; no es podrien extreure conclusions científiques de la seva anàlisi. Però tanmateix no deixa de ser entretinguda. Si més no, una idea que potser podria ser imitada...

Aquí trobareu l’enllaç a aquesta secció: http://americanlibrariesmagazine.org/public_perception

Informe sobre l'ús i la percepció de les biblioteques als Estats Units

Avui faig referència a un estudi publicat fa quasi un any, però que em sembla d'una gran importància. Es tracta d’un treball elaborat per l’OCLC que descriu l'evolució de les biblioteques i el valor que li donen els ciutadans d'Estats Units.

Imatge de la coberta de l'estudi

OCLC són les sigles d'Online Computer Library Center, una organització sense ànim de lucre que promou la cooperació interbibliotecària a escala mundial. El seu producte principal és el catàleg col·lectiu Worldcat, http://www.worldcat.org/.

Perceptions of libraries, 2010 [en línia]: context and community: a report to the OCLC membership. Brad Gauder, editor. Dublin, Ohio: OCLC, 2011. 108 p. N'hi ha una versió en paper (ISBN 978-1-55653-395-2). <http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all.pdf>. [Consulta: 20 gener 2012].

Es tracta d’un treball relativament llarg, però que es deixa llegir amb molta comoditat perquè és ple de gràfics, fotografies, quadres…

Les dades es refereixen al 2010. Aquesta és la quarta aparició d'un estudi de característiques semblants. Els anteriors es varen publicar el 2003, 2005 i 2007. En l'edició actual els autors dediquen una atenció especial a les conseqüències que la recessió econòmica comporta al món de les biblioteques i als usos que el públic en fa.

La metodologia usada està explicada a la p. 102: les dades provenen d'una enquesta en línia de 100 preguntes que va ser contestada per 2.229 persones adultes residents als Estats Units, Canadà i Regne Unit (si bé l'estudi reflecteix únicament la informació facilitada pels habitants d'Estats Units). Se cita una bibliografia consultada de 46 títols.

Comença el treball aportant unes dades de context, informant de l’evolucio en els darrers cinc anys de diferents aspectes de tecnologies de la informació i la comunicació als Estats Units: es constata un increment del percentatge de ciutadans amb perfil a Facebook, amb accés en línia, en la venda de llibres electrònics, d’accés a internet a través de dispositius mboils..

Considera també la situació de recessió econòmica que viuen els Estats Units, i les conseqüències principals que comporta: atur, rebaixa dels salaris, menys garanties socials…

Tot seguit descriu quins usos fan els ciutadans de les biblioteques i dels recursos d’informació. El 68 % de la població enquestada (les dades són del 2010) tenia carnet de biblioteca. I aquest percentatge puja fins al 81 % entre els ciutadans afectats per la crisi. Aquests darrers utilitzen més habitualment la biblioteca que abans.

Una bona part de l’enquesta tracta sobre la percepció que els ciutadans tenen de les biblioteques. A tall il·lustratiu s’inclouen diverses opinions expressades pels enquestats que posen de valor els beneficis que troben en les biblioteques, com ara: «Puc llegir molts llibres de franc en lloc de gastar 10 dòlars per dues hores d’esbarjo». Dóna la percepció desagregada per diferents grups d’edat, en cinc franges diferenciades.

Cap al final de l’estudi, a tall de conclusió, es remarquen les pinzellades més significatives, sovint comparant-les amb l’estudi fet cinc anys enrere (p. 96). Jo en destaco aquestes:

• El material «llibre» és el que els ciutadans identifiquen més clarament amb les biblioteques.
• Els usuaris necessiten cada vegada menys ajuda per trobar per si sols la informació que busquen: del 39 % el 2005 es passa al 28 % el 2010.
• Els materials impresos van perdent importància com a font per trobar la informació: del 68 % el 2005, al 51 % el 2010.
• La biblioteca en línia no ha esdevingut un substitut per visitar la biblioteca en persona.
• El valor que els ciutadans atorguen a la biblioteca ha augmentat un 31 % en els darrers cinc anys (i un 40 % si considerem l’opinió dels ciutadans afectats per la crisi).

I, la darrera, la millor (des del punt de vista d'aquest bloc):

• Els bibliotecaris són ben valorats. Fins i tot més que el 2005. El 2005, el 76 % dels usuaris que havien rebut l'ajut d'un bibliotecari pensava que els bibliotecaris afegien valor al procés de recerca; el 2010 aquest percentatge creix al 83 %. I si considerem només els ciutadans afectats per la crisi, aquest percentatge arriba al 88 %.

La impressió global que m’ha quedat, després d’haver fullejat tot l’estudi, és que a partir d’una enquesta prou representativa i rigorosament plantejada, la percepció global dels ciutadans dels Estats Units respecte de les seves biblioteques és que és francament positiva. I que aquest sentiment va en augment en comparació amb els estudis del mateix caire fets en anys enrere.

Heus ací un exemple de publicació ben plantejada i ben editada que és una molt bona carta de presentació de la nostra feina, útil per als ciutadans en general, perquè comprovin la bona salut del servei; però especialment per als que prenen decisions, per als estudiants de batxillerat que han de triar carrera i… per a nosaltres mateixos, perquè ens agrada la feina que fem!

Més sobre biblioteques universitàries

Fa uns dies em referia a un enraonat document d’anàlisi i prospectiva sobre les biblioteques universitàries elaborat per tres bibliotecaris de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya): http://bib-doc.blogspot.com/2011/12/biblioteques-universitaries-propostes.html

Avui torno sobre el tema arran de la recent publicació als Estats Units d’un informe, del qual he tingut notícia gràcies a Current cites, la bibliografia selectiva dirigida per Roy Tennant: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/les-formigues-treballen-les-cigales-canten-current-cites

Redefining the academic library [en línia]: managing the migration to digital information services. University Leadership Council; Project Director, David Attis. Washington, DC: Education Advisory Board, 2011. xvi, 78 p. <http://es.scribd.com/doc/87257452/Redefining-the-academic-library-managing-the-migration-to-digital-information-services>. [Consulta: 23 març. 2013].

En aquest cas ens trobem davant d’un document elaborat per una entitat de recerca i consultoria sobre qüestions universitàries de la qual formen part més de 200 de les principals universitats d’Estats Units. En aquest estudi hi han participat, concretament, un centenar de persones (responsables de biblioteques universitàries i càrrecs de gestió d’universitats).

El preàmbul justifica l’estudi: «Tot i que les prediccions de canvis radicals a les biblioteques no són pas noves, actualment coincideixen una sèrie de canvis que obligaran a les biblioteques universitàries a adaptar-s’hi bé o a caure en l'obsolescència. Els canvis es donen tant en la tecnologia, en les demandes dels usuaris com en l'augment dels retalls pressupostaris. El paper tradicional de la biblioteca com a dipòsit de llibres i revistes impresos està desapareixent ràpidament, i això comporta unes implicacions importants en la utilització de l'espai, l'adquisició de recursos i el personal.» (p. viii).

Les conclusions principals es concreten en 30 recomanacions que s’avancen ja a les primeres pàgines de l’estudi, i que s’agrupen en cinc capítols:

• Els canvis actuals transformen el paisatge de la informació
• Cal treure profit de les col·leccions digitals
• Cal repensar el model de publicació acadèmica
• Cal reorientar la utilització de l’espai de la biblioteca
• Cal reorientar les funcions del personal de la biblioteca

Em centraré en aquest darrer capítol, ja que és el que té més relació amb aquest bloc, donades les possibles implicacions tant per a la formació professional del futur bibliotecari, com per a la reorientació del bibliotecari en exercici.

Hi ha una declaració inicial:

«Donat que la biblioteca està deixant de centrar-se en l’adquisició, la conservació i la distribució de volums físics, el paper dels bibliotecaris també ha de canviar. Moltes biblioteques, però, són reticents a la suspensió de les activitats i serveis tradicionals, i condueixen el personal per direccions erràtiques. Els responsables de les biblioteques han d'identificar les àrees d'activitat que poden ser reduïdes o eliminades i han de començar a donar al personal responsabilitats de major vàlua.» (p. xii)

I tot seguit nou especificacions (de les quals només tradueixo el titular):

• La catalogació ja no serà una activitat local.
• Els serveis de referència centralitzats fan que els bibliotecaris disposin de més temps.
• Els serveis de referència cooperatius fan que en disminueixi la demanda local.
• L’èxit de la integració entre els serveis informàtics i les biblioteques es basa en l’experiència dels reponsables i en una coincidència en la missió de les unitats.
• Els estudiants necessiten alfabetització informacional d’una certa profunditat.
• Els bibliotecaris s’integren amb els usuaris i s’ofereixen serveis sota demanda i en línia, tant a estudiants com a professors.
• Les normes sobre la gestió de dades de recerca requereixen d'una nova infraestructura de la informació.
• El personal especialitzat pot aportar experiència i flexibilitat.
• Els acords amb editorials poden donar una nova vida a les col·leccions especials.

L’informe està redactat d’una manera molt esquemàtica i entenedora, i està farcit de bones pràctiques d’universitats concretes.

Com es pot veure, els canvis són imminents o ja han començat. El personal cal que estigui ben predisposat per assumir-ho i ser flexible per adaptar-s’hi sense daltabaixos. Pensant en els estudiants, crec que fóra bo d’introduir una certa cultura de la provisionalitat: «avui hi som... i demà no...».

ACTUALITZACIÓ (4 d'abril de 2012): Vegeu una nova ressenya d'aquest estudi, a càrrec de Ramón Abad, publicada a Blok de BiD (29.03.2012): http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/215.

Índex d’atur als Estats Units

El passat 9 de novembre de 2011 el diari Ara publica una notícia titulada «Les 11 professions amb més atur» que es fa ressò d'una informació apareguda a The Wall street journal. De cada professió es dona el percentatge mitjà d'atur i els ingressos mitjans anuals. De seguida veiem que la informació es refereix únicament a la realitat dels Estats Units.

Encapçala aquesta llista la Psicologia Clínica, amb un 19,5 % de percentatge d’atur. Segueixen Belles Arts (amb un 16,2 %) i Història (amb un 15,1 % d’atur). En quart lloc, hi som nosaltres: Biblioteconomia, amb un 15 % d’atur. La llista continua amb Psicopedagogia (10,9 %), Tecnologies Militars (10,9 %), Arquitectura (10,6 % de percentatge d’atur) i altres, fins a arribar a onze.

Quan una notícia de la premsa ens interessa especialment farem bé de comprovar-ne les fonts –si això és possible–, perquè la urgència de la feina periodística pot comportar algunes vegades que la realitat no es reprodueixi amb rigor. No estic parlant que es falsegin voluntàriament les dades (Déu me’n guard) sinó que no es recullin amb l'exactitud o els matisos necessaris. En aquest cas, i en referència a la nostra professió, ha passat això exactament.

The Wall street journal, la font del diari Ara, informa del percentatge d’atur i dels ingressos mitjans d’una llista de carreres que s'imparteixen al país americà molt més llarga de la que parla el mitjà català; exactament, de 173 titulacions. Les dades del diari Ara estan ben reproduïdes: «Library Science» és el quart ensenyament amb un índex d'atur més alt als Estats Units (el 15 %, amb uns ingressos mitjans de 36.000 dòlars). El que passa és que en la llista del diari nord-americà hi ha una altra entrada per a un altre ensenyament que proporciona també professionals del nostre sector: «Information Science». Els professionals dels Estats Units amb aquest títol tenen un índex mitjà d'atur de només el 5,9 %, i un salari mitjà anual de 71.000 dòlars. (Ocupen el lloc número 69 de la llista de professions amb més atur.)

Un es pot preguntar: com és que hi ha dos ensenyaments per formar un mateix tipus de professional? Doncs sí, és així. Resulta que la formació universitària de la nostra disciplina no es troba estructurada en tots els països de la mateixa manera. Ho podem comprovar fàcilment fullejant el directori internacional que manté des de fa anys el professor Tom Wilson (vegeu la referència al peu d'aquest apunt).

A Espanya mateix, fa pocs anys que es va reformar l’estructura dels nostres estudis. Es va passar de tenir una diplomatura (de Biblioteconomia i Documentació, de tres anys) més una llicenciatura de segon cicle (de Documentació, de dos anys) a un grau (d’Informació i Documentació, de quatre anys). A banda, existeixen diferents màsters universitaris, inclòs el màster d’Arxivística i Gestió de Documents, que ofereix l’ESAGED, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doncs bé, a Estats Units, la formació universitària del nostre camp es proporciona majoritàriament en forma de màsters. L’ALA (American Library Association) porta a terme una tasca sistemàtica d’acreditació dels ensenyaments universitaris del nostre camp, és a dir, en certifica la qualitat.

En la darrera edició de la guia d’ensenyaments acreditats per l’ALA (vegeu la referència al peu) hi consten un total de 58 universitats (50 d’Estats Units i 8 del Canadà). Fullejant aquesta publicació, veiem que als Estats Units la formació universitària del nostre camp es troba dividida en diverses titulacions. Aquestes són totes les variants existents:

Library and Information Science (amb 21 casos)
Library Science (14 casos)
Library and Information Studies (6 casos)
Science (5 casos)
Information Science (4 casos)
Arts (2 casos)
Information (1 cas)
Information Resources and Library Science (1 cas)
Information Studies (1 cas)

(Nota. La suma fa més de 50 perquè hi ha universitats que ofereixen més d’un ensenyament.)
 

Però, a més, vull afegir que The Wall street journal no és el creador d’aquesta informació. De fet, el treball original ocupa 183 pàgines i està fet per uns autors que mereixen ser citats!

Carnevale, Anthony P.; Strohl, Jeff; Melton, Michelle. What’s it worth? [en línia]: the economic value of college majors. Washington, DC: Georgetown University, Center on Education and the Workforce, [May 2011]. 183 p. <https://cew.georgetown.edu/cew-reports/whats-it-worth-the-economic-value-of-college-majors/>. [Consulta: 12 nov. 2011].

N’hi ha un resum disponible des d’aquest enllaç: http://cew.georgetown.edu/whatsitworth/. Existeix un document a part on s’explica la metodologia seguida:
http://www9.georgetown.edu/grad/gppi/hpi/cew/pdfs/majorsmethodology.pdf

Es tracta d’un estudi seriós, portat a terme per una entitat universitària de recerca. L'objectiu és analitzar el benefici econòmic que obtenen els treballadors dels Estats Units que posseeixen un grau. Els graus que es consideren són 171. Tot i que el treball s’ha publicat fa pocs mesos, les dades que té en compte per a la seva anàlisi són de 2009, i provenen de l’Oficina del Cens d’Estats Units.

Les dades es refereixen al conjunt de treballadors amb el títol de grau (no només als que acaben de sortir de la universitat). La mostra analitzada és formada per 319.081 persones, que treballen a temps complet i amb un contracte plurianual (l'univers amb aquestes característiques serien 31.296.319 persones).

Ens interessen, com és lògic, les dades que es refereixen a la nostra professió. En aquest estudi la nostra professió es troba dividida en dues especialitats: «Library Science» i «Information Sciences».

Pel que fa a la primera, destaco les dades següents:

El total de graduats en aquesta especialitat és de 9.692 (p. 102). La distribució racial i ètnica d’aquests treballadors és la següent (p. 104):
64 % - blancs
13 % - afro-americans
13 % - asiàtics
10 % - llatins

«Library Science» és la cinquena carrera amb més presència de dones: 93 % (p. 14) i la sisena carrera en què posteriorment és més probable obtenir un títol de màster: el 67 % de probabilitat (p. 27).

En aquest estudi, «Library Science» està inclosa dins de la categoria d'«Education». Això ve motivat perquè la majoria dels que tenen aquest títol treballen en l'entorn educatiu: un 25 %.

Distribució dels tipus de llocs de treball dels graduats en «Library Science» (deixo les denominacions en l'idioma original) (p. 108):

Education (25 %)
Office (18 %)
Building (14 %)
Legal (9 %)
Computer services (7 %)

Distribució dels sectors de treball dels graduats en «Library Science» (p. 109):

Education services (23 %)
Health services (13 %)
Other service (12 %)
Information (11 %)
Management services (9 %)

Pel que fa a l’altra especialitat, la d'«Information Science», es troba ocupada per un total de 68.546 persones (p. 92). El percentatge dels que posteriorment obtenen la titulació de màster és baix: 24 % (p. 92). El percentatge d’ocupació és del 95 % (p. 92).

És la segona professió en què les dones guanyen més diners. Com a «Information Science» hi treballen un 26 % de dones, que guanyen una mitjana de 75.000 dòlars anuals. Els homes són el 74 % dels que hi treballen, i guanyen 65.000 dòlars anuals de mitjana (p. 17).

Aquesta especialitat es troba inclosa en l'apartat de «Computers and Mathematics»

Els sectors on treballen els que tenen aquesta titulació són els següents (p. 96):

Professional Services (27 %)
Financial Services (13 %)
Manufacturing (durable) (9 %)
Public Administration (8 %)
Information (7 %)

Les meves conclusions són d'ordre divers:

• D'aquest darrer informe, es constata la diversitat de llocs de treball i de sectors on els bibliotecaris ens col·loquem als Estats Units (ja sabeu que utilitzo el terme «bibliotecari» per referir-me a la varietat de professionals de la informació).
• De la guia d'ensenyaments acreditats per l'ALA, destaco la varietat de denominacions que té la nostra disciplina... en un sol país!
• De la notícia de l'Ara comento que, sense ser fals el que publica, no recull tota la realitat (i, en aquest cas, ens perjudica). 

Enllaços relacionats:

Notícia del diari Ara:
«Les 11 professions amb més atur». Ara, 9.11.2011. Disponible també en línia a: <http://www.ara.cat/economia/professions-mes-atur_0_587941352.html>.

Notícia de The Wall street journal, font de l’anterior: «From college major to career», disponible en línia a: <http://graphicsweb.wsj.com/documents/NILF1111/>.

Treball original, ja citat més amunt:
Carnevale, Anthony P.; Strohl, Jeff; Melton, Michelle. What’s it worth? [en línia]: the economic value of college majors. Washington, DC: Georgetown University, Center on Education and the Workforce, [May 2011]. 183 p. <http://www9.georgetown.edu/grad/gppi/hpi/cew/pdfs/whatsitworth-complete.pdf>. [Consulta: 12 nov. 2011].

Guia d'ensenyaments acreditats per l’ALA:
Directory of ALA-accredited master's programs in Library and Information Studies [en línia]. Chicago: American Library Association, 2011. La informació es troba disponible en diferents formats: pdf, base de dades, etc. <http://www.ala.org/ala/accreditedprograms/directory/index.cfm>. [Consulta: 12. nov. 2011].

Directori internacional d'ensenyaments d'Informació i Documentació de Tom Wilson:
Wilson, Tom (ed.). World list of schools and departments of Information Science, Information Management and related disciplines [en línia]. Cop. 1996-2010. <http://informationr.net/wl/>. [Consulta: 12 nov. 2011]. 

Les biblioteques universitàries, amb futur

Per mitjà de la llista Iwetel es va donar a conèixer, ja fa alguna setmana, un treball publicat el juliol de 2011 per l'ALA (American Library Association) que estudia l'evolució de les biblioteques universitàries als Estats Units entre 1998 i 2008. Es troba disponible en línia:

Davis, Denise M. Trends in academic libraries [en línia]: 1998 to 2008. [Chicago]: American Library Association, 2011. 46 p. <https://www.ala.org/sites/default/files/tools/content/librarystats/academic/ALS 9808 comparison.pdf>. [Consulta: 2 jul. 2026].

L'autora parteix de les dades estadístiques que recopila cada dos anys el National Center for Education Statistics (NCES). Algunes de les xifres que s'hi recullen són aquestes:

En el transcurs dels 10 anys analitzats, el nombre de biblioteques es va incrementat en un 6,9 %, fins a arribar a un total de 3.911 biblioteques (sense comptar els diferents punts de servei de cada biblioteca).

El préstec de documents a domicili va baixar un 20,9 % (dada que cal considerar en el context d'una incorporació important de recursos electrònics a les biblioteques, que no generen préstec).

El nombre d'hores obertes al públic va augmentar en els 10 anys estudiats: va baixar el nombre de les biblioteques que obrien poques hores i va pujar les que obrien més hores.

Pel que fa al personal, si es considera el conjunt de les categories laborals, el nombre va disminuir lleugerament (en un 1,6 %), però en canvi el nombre de bibliotecaris titulats es va incrementar en un 10 % (de 24.800 a 27.300 persones).

Us recomano que feu una ullada a l'informe original. Hi ha altres dades que jo aquí no reprodueixo.

Les conclusions posen de relleu aquestes xifres positives: malgrat l'impacte de les tecnologies per tot arreu i que Internet s'ha convertit en el mitjà més freqüent per arribar a la informació (que podria fer pensar en una minva de les biblioteques físiques), la necessitat d'espai físic no s'ha reduït, sinó tot al contrari.

Els serveis d'informació, el volum de les col·leccions, les hores d'obertura... tots els indicadors són positius. Caldrà fer el seguiment d'aquests estudis en els anys a venir.

Per complementar aquesta visió nord-americana, he anat a buscar les xifres de què disposem per a Espanya. Per sort comptem per al nostre Estat de dades estadístiques força completes i actualitzades, reunides per REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias). Tenim a l'abast de tothom unes xifres ben detallades des de 1994 fins a 2010, consultables des d'aquest enllaç:  https://app.powerbi.com/view?r=eyJrIjoiNzM5NmYwNzUtOWQ1My00YmRhLTk3NjYtM2E0ZDk1NzIzMDdhIiwidCI6IjNmNjdkZDljLTllNDktNDE2Yi05MWMxLTQ1NGM3OTdmNjJmNyIsImMiOjh9&pageName=ReportSection.

Per tal que la comparació entre la situació espanyola i la nord-americana sigui el màxim de rigorosa, tindré en compte les xifres dels mateixos anys que l'estudi americà: les de 2008 en relació a les de 1998 (tot i que, com dic, per a Espanya ja estan disponibles les dades fins al 2010).

Pel que fa al nombre de biblioteques, l'increment a Espanya va ser d'un 25 % (de 56 a 70 biblioteques): als Estats Units només un 6,9 %.

El préstec dels documents a domicili es va incrementar en un 8,8 % (a Amèrica es va reduir en un 20,9 %). (Això no sé si diu gaire a favor de la situació espanyola...)

El nombre d'hores obertes al públic també va créixer el 2008 en comparació al 1978: concretament en un 22 %.

Pel que fa al personal, la plantilla total a Espanya va augmentar un 27,1 % (de 5.263 a 6.690 treballadors). I si comptem només els bibliotecaris pròpiament dits, van augmentar en un 39 % (de 1.805 a 2.516). Unes xifres molt millors que les dels Estats Units.

Amb aquesta comparació tan simple no vull pas extreure conclusions molt rigoroses: això ho deixo a les persones que dominen la tècnica estadística i l'anàlisi d'indicadors. Per exemple, potser resulta que als Estats Units ja partien d'una situació molt millor el 1998, i per això els increments dels diferents conceptes no havien de ser tan amplis...

Però a simple vista podem afirmar que en l'àmbit de les biblioteques universitàries a Espanya es va experimentar durant la dècada 1998-2008 uns increments majors que els dels Estats Units, tant en llocs de treball com en d'altres aspectes.

El que passarà en el futur immediat, això ja no ho sé. Més aviat hem de creure que les coses canviaran de color...

Un altre estudi sobre la felicitat a la feina

Fa un parell de setmanes fèiem referència a un estudi publicat per Adecco sobre les 10 professions més felices a Espanya: http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/que-felicos-que-som.html. En aquell treball els bibliotecaris no només hi som citats, sinó que ocupem una destacada sisena posició.

Fa pocs dies, diversos mitjans s'han fet ressò d'un altre estudi sobre la mateixa temàtica, elaborat en aquest cas per una entitat de recerca dels Estats Units: la National Organization for Research (NORC), ubicat a la Universitat de Chicago. Aquest organisme porta a terme des de 1972 estudis diversos sobre la societat nord-americana, el General social survey: http://www3.norc.org/GSS+Website.

En aquest estudi es dóna també una llista de les 10 professions més felices, en aquest cas, als Estats Units. Són les següents:


1. Sacerdots
2. Bombers
3. Fisioterapeutes
4. Escriptors
5. Professors d'educació especial
6. Professors en general
7. Artistes
8. Psicòlegs
9. Venedors de serveis financers
10. Enginyers d'operacions

Ni rastre dels bibliotecaris...

Bé és veritat que els bibliotecaris tenim algunes coses en comú amb algunes d'aquestes professions: a les biblioteques públiques solem escoltar molt a la gent, com fan els psicòlegs i els capellans, i també és cert que ensenyem a molts usuaris –com si fóssim professors– a fer ús dels equipaments i de la informació, i encara alguna vegada hem d'«apagar algun foc» en sentit figurat, resolent alguna consulta amb urgència. Així mateix, alguns bibliotecaris escriuen molts dels continguts que omplen les pàgines web, i de vegades fan dibuixos o dissenys gràfics com si fossin veritables artistes...

Però tot això és no voler agafar el rave per les fulles. Que no: que no hi sortim, i ja està. Potser som la professió que fa 11?

Un comentari sobre aquesta llista publicat a la revista Forbes el podeu veure aquí:
http://www.forbes.com/sites/stevedenning/2011/09/12/the-ten-happiest-jobs/

I aquí un altre comentari, al Christian science monitor: http://www.csmonitor.com/CSM-Photo-Galleries/In-Pictures/The-10-happiest-jobs

Lamentablement no he sabut trobar el treball original elaborat pel NORC el 2011. Però sí referències a treballs d'anys anteriors, com el 2007: http://www-news.uchicago.edu/releases/07/pdf/070417.jobs.pdf (on tampoc sortim).