Les biblioteques davant de la crisi, dades i reaccions

No hi ha dubte que les biblioteques es veuen afectades per la crisi, com tots els serveis públics i la societat en general. Aquesta afectació és, majoritàriament, negativa: disminueixen els recursos per a les adquisicions, per a les activitats i per al personal.

Però, en pla positiu, la situació actual ha fet que les biblioteques públiques vegin augmentat el seu valor social (ho posava en relleu la directora de la Biblioteca Jaume Fuster, Carme Galve, fa uns dies a El periódico, tal com vam comentar en una entrada anterior). Les biblioteques acullen gent vagarosa i procuren donar recursos a la gent que busca feina. També, en un altre sentit, podríem dir que la crisi resulta estimulant per als bibliotecaris, perquè ens obliga a escarrassar-nos per ser imaginatius i tractar de fer més amb menys.

De la crisi ja n’hem parlat alguna altra vegada en aquest bloc; però avui em faré ressò d’un parell de fets recents que hi tenen relació. Per un cantó, un bon article sobre el tema de Lluís Anglada, publicat tant al seu bloc com a Thinkepi (el 16 de gener de 2012): «¿Podemos hablar de crisis desde las bibliotecas?»
http://www.thinkepi.net/%C2%BFpodemos-hablar-de-crisis-desde-las-bibliotecas

N'extrec uns paràgrafs, tot convidant-vos a la seva lectura completa:

«El problema no es que si los bibliotecarios y sus asociaciones profesionales no defendemos las bibliotecas no lo hará nadie. El problema es que si no lo hacemos estamos asumiendo su prescindibilidad (y, por cierto, la nuestra como profesionales). Estos reparos en explicar a la sociedad lo que las bibliotecas le aportan demuestran poca confianza en los valores de la biblioteca y en la profesionalidad con que las gestionamos.»

«Vamos a vivir tiempos difíciles y la valoración que la sociedad haga de las bibliotecas dependerá tanto del discurso global que sepamos articular colectivamente como de lo que vean que se hace en las bibliotecas concretas que la gente conoce. Creo que algo podemos hacer racionalizando nuestras actividades, cooperando más y mostrando mejor lo que las bibliotecas consiguen.»

«Finalmente, debemos mejorar la visibilidad de lo que aportamos a la sociedad a la que servimos. Las bibliotecas han estado siempre comprometidas con la efectividad de los recursos que les asignan sus financiadores, pero lo han hecho tradicionalmente con estadísticas de uso. Pero éstas dicen o “significan” ya poco y las bibliotecas debemos encontrar nuevos sistemas para mostrar a la sociedad que nos financia que “vale la pena” seguir invirtiendo e invertir aún más en bibliotecas.»

També la Fundación Germán Sánchez Ruipérez ha publicat recentment, al seu bloc, un parell d'entrades sobre aquest tema de la crisi: «Bibliotecas y crisis económica», que bàsicament reprodueixen i comenten les estadístiques oficials (que arriben fins a 2010):
http://dae.fundaciongsr.com/blog_detalle.php?id=148
http://dae.fundaciongsr.com/blog_detalle.php?id=153

Davant d'aquesta situació, voldria recordar la publicació recent de l'Argumentari professional, per part del Col·legi, nascut justament arran de la crisi, i que ja vam comentar fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/04/documents-en-favor-de-les-biblioteques.html

Encara, i per acabar, vull fer-me ressò d'una activitat que tindrà lloc demà passat al voltant de la situació de recessió econòmica en què ens trobem i la seva vinculació amb les biblioteques. Es tracta de la celebració, el pròxim 26 d'abril, d'una nova edició de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer, a la Facultat.

Probablement, sabreu que amb aquest nom es coneix una sèrie de jornades de reflexió i debat sobre temes d'actualitat del món bibliotecari a Catalunya. L'edició anterior, del novembre de 2011, fou ressenyada en aquest bloc (http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/12/notes-duna-conferencia-sobre.html) ja que es va dedicar a un tema que li és ben propi (l'emprenedoria en el nostre àmbit).

Doncs bé, la pròxima convocatòria de l'Aula Rubió, del 26 d'abril, porta per títol «La biblioteca pública i la seva funció social en temps de crisi». Hi participaran Josep Mayoral (alcalde de Granollers), Assumpta Bailac (gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona), Isabel Blanco (consultora de la Corunya), Cristóbal Guerrero (director de la Biblioteca Pública Municipal de Camas, Sevilla), José Antonio Gómez Hernández (professor de la Facultad de Comunicación y Documentación de la Universidad de Murcia).

Tindrà lloc a la Facultat, entre les 17 i les 19 h: una xerrada i una taula rodona. L'assistència és lliure. Aquí trobareu els detalls: https://www.ub.edu/portal/web/informacio-mitjans-audiovisuals/aula-jordi-rubio-i-balaguer (Curs 2011-2012).

ACTUALITZACIÓ: La biblioteca de la Facultat, com té per costum quan se celebra una Aula Jordi Rubió, ha publicat una guia de lectura sobre el tema. La podreu veure aquí en pdf: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24647

Arxius i biblioteques; biblioteques i arxius

Un dels temes de debat «clàssics» en el nostre camp professional és el que tracta sobre les possibles diferències essencials existents entre els arxius i les biblioteques i, de retruc, entre les competències professionals dels tècnics que gestionen aquests equipaments. Com en la majoria de discussions intel·lectuals, es poden trobar arguments per defensar una postura i la contrària, i em temo que ningú podrà mai atorgar-se el privilegi de posseir la veritat absoluta.

Fotografia de Praetorian 124

Parlo avui d'aquest tema perquè ha donat la coincidència que en poc temps m’han arribat informacions diverses al respecte. Per un cantó he tingut el gust de llegir el llibre Llum entre ombres, del qual Lluís Anglada ja va fer un comentari al seu bloc, sempre interessant: http://bdig.blogspot.com.es/2012/03/la-historia-dabans-de-la-historia.html

Comas i Güell, Montserrat; Oliva i Pascuet, Víctor (coords.). Llum entre ombres: 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011. 179 p. ISBN 978-84-936539-5-8. 22 euros. Disponible en algunes biblioteques.

Tot i que la funció primordial de les biblioteques és facilitar informació, aprenentatge, cultura o lleure mitjançant l'accés a obres publicades, no és pas extraordinari que en molts d'aquests establiments es trobi una part de documentació d'arxiu que per motius diversos hi hagi anat a parar.

El llibre que he esmentat, com potser sabreu, presenta la història de sis biblioteques catalanes primitives que afortunadament han perviscut fins a l’actualitat: la del Centre de Lectura de Reus, la de l'Ateneu Barcelonès, la del Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca-Museu Balaguer, la Biblioteca Arús i la Biblioteca de Catalunya. Doncs bé, en alguns d'aquests casos, el material considerat «d'arxiu» forma part constitutiva de la mateixa biblioteca.

És el cas, per exemple, de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya. El 1877 una colla d'excursionistes de l'entitat, capitanejats per Josep Fiter i Inglès, visitaren la parròquia de Sant Joan d'Horta perquè havien descobert que a les seves golfes s'hi conservava part de la documentació de l'antic convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. «Després de passar-s'hi un dia sencer ordenant documents, obtingueren del rector de la parròquia la donació de prop de quaranta valuosos pergamins que foren la base d'un petit arxiu documental, annex a la Biblioteca. Aquest arxiu s'anà enriquint al llarg dels anys amb diverses donacions individuals fins a arribar a aplegar dos-cents un documents» (p. 71).

De la Biblioteca de Catalunya, inaugurada el 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, llegim al llibre que comentem que compta ben aviat amb un «munt de documents procedents de compres o salvats de l'abandó, que constituïren un incipient fons d'arxiu. Els primers van ser les col·leccions de pergamins donades per Joaquim Miret i Sans, procedents del territori d'Organyà, de Girona, de Terrassa i d'altres llocs de Catalunya. De seguida, però, es van recollir fons documentals integrals, orgànics, com el de la família comtal de Solterra, el 1911, o el de la Junta de Comerç i Consolat de Mar de Barcelona, l'any 1913» (p. 159).

És més: «L'any 1914 es constituïa oficialment una Secció d'Arxiu a la Biblioteca, amb l'objecte de recollir i tractar de manera específica una documentació d'al·luvió que s'hi havia anat reunint. A més dels fons ja esmentats, el 1918 s'hi afegí una part substancial de l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu, comprat quan l'establiment sanitari es va mudar a un nou edifici» (p. 159).

Passant a la Biblioteca Arús, podem llegir: «La Biblioteca Arús és, actualment, una biblioteca de recerca especialitzada en moviments socials contemporanis, així com en ciències auxiliars afins en els àmbits cultural, jurídic, polític i econòmic. El seu fons aplega principalment bibliografia de l'anarquisme del segle XIX i primera meitat del XX, de la maçoneria, i estudis sobre aquests moviments, dels quals, a més, posseeix un valuós fons arxivístic» (p. 118, les negretes són nostres).

Amb relació a la Biblioteca Arús, fa pocs dies es va donar a conèixer pels mitjans de comunicació que aquest centre acolliria en el futur pròxim l’arxiu personal de l’exalcalde de Madrid Enrique Tierno Galván. Notícia a l'ABC: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1121878 i a La vanguardia: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120313/54267644473/trias-ensalza-la-trayectoria-de-tierno-galvan-en-la-recepcion-de-su-archivo-personal.html

La biblioteca de l'Ateneu Barcelonès és una altra de les sis biblioteques tractades al llibre. Allà no s'esmenta, però si entrem a les pàgines web d'aquesta biblioteca (http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/index.html) veurem fàcilment que en forma part l'Arxiu històric, que conté «més de 100 metres lineals de documentació, fonamental per a l'estudi del s. XIX i el primer terç del s. XX».

Per no cansar, em refereixo ara a la Biblioteca Museu Balaguer. Entre el seu fons, una documentació clarament considerada d'arxiu: la correspondència conservada de Víctor Balaguer, i també la del bibliotecari Joan Oliva i la de l'artista Enric C. Ricart...

Aquest vessant arxivístic d'algunes biblioteques no obeeix només a èpoques històriques passades, en què el panorama d'equipaments culturals no estava prou aclarit, o per motius fundacionals. Ho acabem de veure amb l'Arús; però és que la Biblioteca Museu Balaguer també acaba de ser designada destinatària d'un important fons (notícia datada del 25 de gener de 2012):

«La Biblioteca Víctor Balaguer ha estat escollida pel Dr. Joaquim Molas com a seu per a dipositar-hi la seva biblioteca particular, el seu fons literari i de recerca, i alguns importants manuscrits dels escriptors i artistes catalans més representatius com ara Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Jacint Verdaguer, entre d'altres.» http://www.victorbalaguer.cat/ca/node/1255. Al dossier de premsa que s'enllaça des d'aquesta pàgina, es pot comprovar que la part d'arxiu no és pas anecdòtica.

Des d’una altra banda, fa pocs dies ens vam fer ressò aquí de la inauguració del nou edifici de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Doncs bé, aquest arxiu disposa d’una biblioteca especialitzada en història local i d’una hemeroteca amb més de 500 capçaleres de la Garrotxa: https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/garrotxa

I, per acabar, una altra notícia recent que imbrica un arxiu i una biblioteca. I no uns qualssevol, sinó l'arxiu i la biblioteca nacionals de Catalunya, precisament. Els diaris deien fa pocs dies que «La conselleria de Cultura de la Generalitat tiene previsto crear una "Colección Nacional de Fotografía", en la que se incluirán las colecciones públicas del Archivo Nacional de Cataluña y de la Biblioteca de Cataluña, según ha explicado hoy el conseller Ferran Mascarell. Durante la presentación del nuevo Plan de Museos, Mascarell ha avanzado que se está trabajando en esta colección…». Text de l'ABC del passat 7 de març de 2012: https://www.abc.es/espana/catalunya/abci-mascarell-quiere-revalorizar-museos-201203080000_noticia.html#vca=modulo&vso=abc&vmc=noticias-rel&vli=cultura

Al principi de l'entrada he esmentat el bloc d'en Lluís Anglada. Per acabar, el torno a citar, en una entrada antiga (com canvia el significat dels adjectius temporals en l'era d'Internet!), del 26 d'abril de 2010: http://bdig.blogspot.com.es/2010/04/biblioteques-arxius-i-museus-el-passat.html

Hi fa una crònica d'una jornada en la qual ell va participar, la III Jornada de Museus, Gestió Documental i Arxiu (http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/III%20Jornada%20Museus.pdf). N'extrec un paràgraf per a la reflexió, que recull part de la seva intervenció:

«Els arxius són un dels tres cònjuges del matrimoni mal avingut que són les biblioteques, els arxius i els museus. Vam néixer junts en el temps i en la intenció: recollir cultura del passat per poder-la estudiar en el present i generar coneixements per al futur. Ens han separat les limitacions de les tècniques i de l’espai. En funció de la importància prioritària que en cada document pren la procedència, el contingut o l’objecte en si, els documents es col·leccionaven en edificis separats (degut a les limitacions tècniques per tenir-los junts). I els professionals que els tractàvem ens etiquetàvem com a persones que treballàvem a un arxiu (arxiver), a una biblioteca (bibliotecari) o a un museu (museòleg).»

Continua: «En els anys 80 i 90 les tecnologies de tractament automatitzat (programes i eines descriptives), degut a les limitacions pròpies d’un estadi incipient en l’ús d’ordinadors, van segurament accentuar el divorci o la separació, però el canvi tecnològic d’aquest segle està creant un nou horitzó. Els sistemes són avui interoperables, les metadades generades per a una institució són capturades i reutilitzades en sistemes per als quals no van ser creades i la gent de peu socialitza i complementa la feina feta pels professionals als arxius, a les biblioteques o als museus.»

Ens agrada, oi?

Missatges optimistes i realistes

Imatge de Leo Reynolds

Aquest és el missatge número 100 d'aquest bloc. Aquesta humil publicació apareix puntualment a l'encontre dels seus lectors des del 19 de juliol de 2011, acumulant fins ara unes 6.000 visites en total.

La idea que va inspirar l'aparició del bloc era la de donar a conèixer informacions sobre la realitat professional del bibliotecari –entesa en el seu sentit més ampli– que podien escapar al coneixement general. No hi ha un gran volum d'opinions o valoracions personals, tot i que sovint es complementen les notícies amb altres informacions relacionades. En general els missatges transmeten optimisme, però no volen ser xirois.

El públic objectiu que tinc en ment quan escric els apunts és variat: penso en l'estudiant que comença a obrir-se camí en el món laboral, i també en el bibliotecari inquiet que desitja conèixer una realitat més àmplia de la que l'envolta. Insisteixo que faig servir la paraula «bibliotecari» per designar l'ampli espectre de professionals relacionats amb la informació i la documentació, i que treballen en contextos i funcions molt variats.

Estic agraït a tots els lectors anònims i a tots aquells que han deixat algun rastre en forma de comentari a alguna entrada al bloc. I animo a tothom a aportar suggeriments, idees o temes a desenvolupar.

En el missatge d'avui, i seguint amb el to habitual, vull fer-rme ressò d'un parell d'entrades escrites per col·legues, i publicades en altres blocs, que aporten una visió realista i optimista alhora de la situació bibliotecària a Catalunya.

En Josep Vives (cap del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural) va fer una aportació el passat 24 de novembre al bloc d'ESCACC, Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura, que portava per títol «Biblioteques 2.0: readaptant-se constantment»: http://bloc.escacc.cat/2011/11/biblioteques-2-0-readaptant-se-constantment/

N'extrec algun paràgraf i us animo a llegir l'escrit sencer:

«Les biblioteques públiques, les que es dirigeixen al públic en general i que s’engloben en l’anomenat Sistema de Lectura Pública de Catalunya, són actualment un dels èxits col•lectius dels quals podem estar més orgullosos al nostre país. L’acció coordinada, en diferents graus d’intensitat, del Govern de la Generalitat, de les diputacions provincials, dels consells comarcals i dels ajuntaments (que en són els titulars i qui més esforços hi dediquen) ha permès que actualment puguem gaudir d’un molt bon conjunt de biblioteques. Els índexs d’ús d’activitat d’aquests equipaments no paren de créixer any rere any i això és gràcies, en part, a com els professionals bibliotecaris han sabut adaptar aquests equipaments a les necessitats derivades de la Societat de la Informació.»

[...]

«Des d’aquest punt de vista [el de la interacció entre la tecnologia i el món de les biblioteques] se m’acudeixen quatre eixos que poden ésser considerats en allò que respecta al futur de les biblioteques:
•    Foment de la lectura en un entorn digital.
•    Reptes de la digitalització i canvi en el model de servei i de negoci.
•    Evolució futura de les biblioteques públiques en un entorn fortament tecnològic.
•    Capacitat d’assumpció de costos de la informació electrònica.»

Per una altra banda, un bloc que considero «de capçalera» per als bibliotecaris catalans actuals és el que anima des del 18 de gener de 2008 en Lluís Anglada: Bdig: biblioteques digitals i cooperació (http://bdig.blogspot.com). Gràcies a la seva llarga experiència en llocs estratègics i a la participació en organismes nacionals i internacionals, en Lluís disposa d'un bagatge molt ampli, al qual afegeix el seu esperit crític i agut, i ens regala tot sovint amb comentaris d'un interès ben alt.

Una de les seves darreres entrades, la del 27 de novembre, porta per títol «Les biblioteques catalanes i la crisi: una mirada cap endavant» (http://bdig.blogspot.com/2011/11/les-biblioteques-catalanes-i-la-crisi.html).

En destaco també algun paràgraf:

«Malgrat partir de situacions deficients i comptar amb una tradició immediata inferior, en molts aspectes i realitzacions les biblioteques de Catalunya s’han modernitzat i posat a un nivell similar al de països europeus. Les activitats de la Biblioteca de Catalunya, les de les biblioteques municipals i les de les universitàries presten sòlids serveis a les respectives comunitats i s’han consolidat com a realitats d’èxit en el context bibliotecari dels països del nostre entorn geogràfic i socioeconòmic.»

[...]

«Els recursos però no són suficients per explicar els encerts de la millora bibliotecària experimentada en els darrers anys. Aquesta s’ha basat en tres factors:

• La internacionalització, és a dir, en el seguiment dels millors i més moderns desenvolupaments a nivell mundial en l’àmbit de les biblioteques per tal d’adaptar-los a la realitat catalana.
• La professionalitat en la gestió, basant aquesta en personal especialitzat que ha planificat l’assoliment dels objectius plantejats a nivell polític i ha gestionat els recursos amb criteris de servei públic.
• La cooperació intensa a nivell de Catalunya, tant entre les biblioteques del mateix tipus com entre les que serveixen a diferents tipus d’usuaris amb els resultats de tenir avui un sistema bibliotecari més eficient i més eficaç.»

[...]

«Catalunya està vivint intensament la profunditat dels canvis que està comportant a nivell mundial passar d’una societat industrial a una d’informacional. Cada vegada més la riquesa, el benestar i la felicitat de les comunitats i de les persones tindran el seu origen en processos que s’inicien en la informació. Al llarg de la seva història, les biblioteques han fet això, proporcionar informació i també formar en com usar aquesta informació.»

Us en recomano la lectura sencera.

La crisi i les biblioteques

Un equipament bibliotecari no és pas barat. A més de la forta inversió inicial en l'edifici, el mobiliari, l'equipament informàtic i la resta d'infraestructura, i el manteniment que tot això comporta, hi ha la despesa continuada de personal i la d’adquisició de materials.

Però és també un dels equipaments més rendibles: per l’ús que se’n fa (probablement el tipus d'equipament més freqüentat per la població) i pels beneficis que representa per a la societat (en tant que instrument d'accés a la informació, a la formació, al silenci, a documents per al lleure...).

En la situació de crisi econòmica actual, els governs es veuen obligats a reduir la despesa, i els serveis públics són els que reben la «tisorada». En el nostre àmbit professional s'han publicat diverses reflexions al respecte. Ara fa un mes es va publicar a la llista Iwetel un article de José-Antonio Gómez-Hernández (professor a la Facultat de Comunicació i Documentació de la Universitat de Múrcia) que abordava aquest tema tan pelut:

Gómez-Hernández, José-Antonio. «La previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante 2012» [en línia]. Iwetel, 3.10.2011. Formarà part de l'Anuario ThinkEPI d'enguany. Disponible a: http://www.thinkepi.net/la-previsible-agudizacion-de-la-crisis-en-las-bibliotecas-publicas-durante-2012. [Consulta: 29 oct. 2011].

El mateix autor ja havia abordat el mateix tema en ocasions anteriors:

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «La acción de las bibliotecas públicas en tiempos de crisis». Anuario ThinkEPI, vol. 4 (2010), p. 79-86. Disponible a: http://www.thinkepi.net/accion-bibliotecas-publicas-tiempos-crisis.

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «Las bibliotecas públicas ante la recesión económica». Educación y biblioteca, vol. 178 (2010), p. 66-80.

Sense voluntat de ser pessimista o resignat –diu l'autor–  vol cridar l'atenció sobre les dificultats que s'acosten. Els serveis de tipus cultural poden ser percebuts com a no prioritaris, i poden veure's retallats o eliminats. Podria ser que els recursos disponibles es destinessin a esdeveniments d'una incidència més evident i directa en l'economia local (concerts, espectacles...) abans que en les biblioteques públiques.

La situació econòmica pot comportar la reducció de serveis que es prestaven amb personal contractat (no fix). Les adquisicions poden caure dràsticament. L'autor fa una crida perquè els bibliotecaris contribuïm a situar en el debat social la gravetat de les retallades a les biblioteques. Les biblioteques són necessàries per als 5 milions d'aturats, per a la meitat de la població que no disposa d'Internet a casa, per als escolars que no compten amb bones infraestructures bibliotecàries als seus centres...

L'autor posa de relleu que pocs serveis com les biblioteques han estat tan curosos amb la despesa. Apunta diverses solucions per fer front a l'època que s'aproxima i acaba amb unes reflexions finals: «No nos podemos quedar sin actuar, esperando que nos vengan los recortes; no podemos limitarnos a quejarnos, aunque haya que hacerlo con la máxima fuerza. Tenemos que actuar en todas las formas posibles: por una parte, luchar por nuestros presupuestos y por minimizar su bajada, lo que se tendrá que hacer en competencia con otros. También ofrecernos al máximo a nuestros ciudadanos, buscar su apoyo y colaborar con los que se implican en la defensa de los servicios públicos, la participación, la transparencia y la calidad democrática de nuestra sociedad. Y a su vez, tener la capacidad de adaptarnos al contexto, lo que nos obliga a enfoques flexibles de la gestión, a contar con todos los apoyos y colaboraciones que se nos ofrezcan, colaborar con otros servicios, y visibilizar muchísimo nuestra utilidad, pues si no la demostramos será fácil que otros capten la mayor parte de los recursos a nuestro alcance.»

Uns dies més tard, Lluís Anglada ens oferia a través del seu bloc unes interessants reflexions sobre la repercussió de la situació econòmica a les biblioteques:

Anglada, Lluís. «Podem parlar de crisi els bibliotecaris?» [en línia]. Bdig: biblioteques digitals i cooperació, 9.10.2011. <http://bdig.blogspot.com/2011/10/podem-parlar-de-crisi-els-bibliotecaris.html>. [Consulta: 29 oct. 2011].

Després de diverses consideracions, acaba: «Si els bibliotecaris no defensem la professió en temps de crisi (és a dir, no expliquem a la societat el que les biblioteques aporten i com treballem), estem assumint que les biblioteques són prescindibles. Mostrem poca confiança en els valors de la nostra feina i en la professionalitat amb què treballem. Això pot ser perquè estem anorreats davant tantes males notícies de la premsa però, en el fons, hi ha un component d’auto-odi.»

Molt aconsellable també fer una ullada a entrades anteriors al seu bloc sobre el tema de la crisi econòmica: http://bdig.blogspot.com/search/label/crisi%20econ%C3%B2mica.

Seguirem...

Un bloc que convé seguir: Bdig

Un desig del bloc que teniu en pantalla és aportar una visió optimista de la situació actual de la professió de bibliotecari, pensant sobretot en els estudiants actuals del grau i els titulats recents i el seu futur. Volem potenciar l'emprenedoria, la formació permanent, les experiències internacionals...

Avui em plau recomanar un bloc del nostre àmbit que sempre ens regala amb informacions i reflexions d'alt valor. Estic parlant de Bdig:

Anglada, Lluís. Bdig [en línia]: biblioteques digitals i cooperació: informacions, lectures i comentaris sobre catàlegs, biblioteques digitals i cooperació. 18 de gener de 2008-  . <http://bdig.blogspot.com/>. [Consulta: 12 oct. 2011].

Del seu autor no cal que en faci gaires presentacions, ja que és ben conegut. Director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) des de 1997, persona clau en el desenvolupament de projectes estratègics per al país en l'àmbit de la informació i la documentació.

Podeu veure unes línies autobiogràfiques al seu perfil de Blogger: http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652.

Faig referència al seu bloc i en recomano el seu seguiment perquè darrerament ha publicat diverses entrades que tenen com a centre d'interès el futur de les biblioteques. En destaco alguns títols:

Del 22.9.2011: «Las bibliotecas tienen futuro si recomponemos su misión alrededor de necesidades reales»
Del 25.9.2011: «Las bibliotecas tienen futuro si aprovechamos las oportunidades que nos brinda el presente»
Del 28.9.2011: «Las bibliotecas tienen futuro si además de sobre el qué, pensamos en el cuándo y en el cómo»
Del 5.10.2011: «Pero, ¿qué harán las bibliotecas dentro de 15 años?»
Del 10.10.2011: «Podem parlar de crisi els bibliotecaris?»

Que duri!!!