Dades sobre integració laboral («¡Que no os embauquen!»)

Alertats per una seguidora d'aquest blog (gràcies, CGdD) ens sorprenem en llegir a El confidencial del 6 de juliol de 2015 un informe sobre integració i qualitat laboral d'universitaris espanyols, on l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació apareix mal posicionada.

El treball, signat per Daniele Grasso, porta el títol de «Dónde y qué estudiar: ¿trabajar ‘de lo tuyo’ o trabajar a secas?: busca qué carreras garantizan un empleo». La notícia es fa ressò d'unes dades recollides pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport referides al conjunt dels titulats universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010: se n'han buscat les dades a la Seguretat Social per tal de conèixer el grau d'inserció laboral i el nivell de la seva feina.

Hi ha dues titulacions en què l'adequació entre la formació i el grup de cotització a la Seguretat Social arriba al 100 %: llicenciatura de Medicina i llicenciatura de segon cicle de Radioelectrònica Naval. Segueix Odontologia (amb el 98 %) i Enginyeria Aeronàutica (amb el 94 %).

Per la banda baixa és on apareix Biblioteconomia i Documentació (recordem que el 2010 encara no hi havia graduats en Informació i Documentació). El seu percentatge d'adequació és només del 28 %: la setena pitjor titulació.

Les dades poc favorables no lliguen amb la percepció que tenim, tant a partir del coneixement directe del context, com d'altres fonts que estudien la integració laboral, com l'enquesta que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) elabora cada tres anys sobre el conjunt de titulacions, en l'àmbit de Catalunya. (Un resum de les dades de la darrera enquesta, de 2014, es pot trobar a l'Observatori professional, del Col·legi.) Però a més fa estrany que encara pitjor que Biblioteconomia es trobin els diplomats en Empresarials, amb només un 23 % d'adequació, i la diplomatura de Radioelectrònica Naval, amb un 17 %, quan la seva «germana gran» assolia un 100 %.

Visitem, doncs, la font d'aquesta notícia, a la pàgina del Ministeri. Es tracta de la base de dades QEDU: qué estudiar y dónde en la universidad, que conté diverses seccions. Visitem «Inserción laboral».

Aquí trobem més detalls (sempre amb dades del 2014) sobre el conjunt dels universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010 (tant diplomats com llicenciats). Concretament es pot conèixer:

• La taxa d'afiliació a la Seguretat Social
• El percentatge d'autònoms
• El percentatge d'indefinits
• El percentatge que tenen una feina d'acord amb el nivell formatiu (és a dir, el «porcentaje de titulados universitarios afiliados a la Seguridad Social en un grupo de cotización acorde a su nivel formativo») que és el que recull la notícia del diari que hem esmentat abans.

Aquestes dades es poden saber per al conjunt de totes les universitats o per a cadascuna d'elles en particular. Es donen les dades en una sèrie cronològica de quatre anys (2011-2014).

Fem la cerca tant per a diplomats en Biblioteconomia i Documentació, com per a llicenciats en Documentació. Seleccionem quatre de les universitats on s'impartien aquests títols: Barcelona, Complutense de Madrid, Granada i Múrcia.

Com es pot veure en la primera imatge a continuació, on es veu la taxa d'afiliació i el percentatge d'autònoms, els titulats per la UB presenten molt bones xifres (superiors a la resta d'universitats seleccionades i a la mitjana estatal), i amb una progressió prometedora: del 2011 al 2014, els percentatges d'afiliats són, respectivament, 52, 56, 66 i 70 %, en el cas dels diplomats, i encara millor en el cas dels llicenciats: 80 %, 80 %, 77 % i 83 %.

En la segona taula, repetim les universitats seleccionades i hi seleccionem les dades relatives al percentatge de contractes indefinits i el percentatge de contractes que coincideixen amb el nivell formatiu. Observem que la progressió dels darrers anys del percentatge de contractes indefinits per part dels diplomats de la UB té una tendència general positiva: 26, 43, 49 i 45. I més o menys estable per als llicenciats, al voltant del 33 %. Però aquestes xifres no destaquen en relació a les altres universitats espanyoles.

En conclusió, no estem tan bé com voldríem, però la tendència fins el 2014 ens fa ser moderadament optimistes. Serà molt interessant analitzar, d'aquí a uns anys, els resultats obtinguts pels nous graduats en Informació i Documentació, i intentar esbrinar si el nou pla d'estudis es demostra eficaç per a una major integració laboral. Tot i que en aquest punt també intervenen altres factors, a saber, l'evolució general de l'economia i la progressiva major coneixença de la nostra professió per part de la societat.

Podríem acabar amb aquella consigna: «Al loro, ¡que no estamos tan mal!»

Hem arribat a les 100.000 visites!

És per a mi un motiu d'orgull i m'omple de fonda satisfacció poder dedicar aquesta entrada a comentar breument un fet que no tornarà a passar mai més: el comptador d'aquest blog ha enregistrat la bonica xifra de 100.000 visites. Visca!!!

Aquest blog, nascut ara fa poc més de quatre anys (la primera entrada veié la llum el 19 de juliol de 2011), ha tingut des de l'inici una voluntat de divulgar la figura del bibliotecari ‒en el sentit més ampli de la paraula‒ per tal de promoure'n la visibilitat i augmentar, així, el nombre d'estudiants de la Facultat i de professionals al mercat.

He compaginat entrades més formals, amb ressenyes d'estudis, anuncis d'esdeveniments o comentaris sobre perfils professionals nous, amb d'altres més lleugeres ‒mai sicalíptiques‒ que volen fer més passadora la feixuga tasca quotidiana. En total ‒comptant aquesta‒ han esta fins ara 520 entrades, totes en català, i amb un èxit variable (si considerem «èxit» que una entrada hagi assolit un nombre elevat de visites). De mitjana, 192 visites per entrada. Aquestes són les cinc entrades que han tingut més èxit:

«Barcelona Activa i Cibernàrium: cursos gratuïts d’interès», del 21 de novembre de 2011, amb 1.317 visites.
«Presència de bibliotecaris catalans a les pròximes eleccions municipals de 2015», de l'11 de maig de 2015, amb 600 visites.
«Presentació i contacte», la primera entrada, del 19 de juliol de 2011, amb 503 visites.
«Una biblioteca catalana, entre les més boniques del món», del 28 d'abril de 2014, amb 453 visites.
«Visibilitat a La vanguardia: tres en una», del 20 de juny de 2014, amb 371 visites.

De comentaris dels lectors (incloses les meves possibles rèpliques) n'hi ha un total de 388. Espero continuar comptant amb el favor del públic, com fins ara.

Nombre de bibliotecaris als EUA al llarg de la història

Fa un parell d'anys es va publicar un petit estudi estadístic sobre la professió als Estats Units:

Beveridge, Sydney; Weber, Susan; Beveridge, Andrew A. «Librarians in the U.S. from 1880-2009 [en línia]: an analysis using 120 years of census data». OUPblog, June 20th, 2011. <http://blog.oup.com/2011/06/librarian-census/>. [Consulta: 25 oct. 2013].

Aprofitant els registres del cens dels Estats Units, que es recullen des de 1880, descobrim que en aquell any tan llunyà, constaven tan sols 636 bibliotecaris al conjunt del país. Des de llavors el nombre de bibliotecaris no va deixar de pujar fins el 1990, en què s'assolí la xifra més alta fins ara: 307.273.  Des del 1990 i fins a 2009, que és l'any més modern que consta en aquest treball, la quantitat no ha fet més que baixar, com es pot veure en aquesta gràfica, procedent del mateix estudi:

A banda de la quantitat total de bibliotecaris, les fonts americanes ens permeten conèixer també quina és la mitjana dels salaris dels nostres col·legues des de 1940. I altres fets significatius, com el gènere, l'ètnia, l'estat civil, la formació i altres.

A l'Estat espanyol les dades estadístiques oficials són recollides i publicades per l'Instituto Nacional de Estadística, entitat creada el 1856. A partir del 1858 disposem ja del primer anuari estadístic, però als primers anys la recopilació de dades era molt limitada. Tenim la sort de poder consultar en línia la col·lecció sencera d'aquests anuaris: http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuarios_mnu.htm

A les primeres edicions no hi ha cap dada relativa a les biblioteques. Anys més tard, el 1934, per exemple, hi ha una única taula, amb el nombre d'usuaris i el nombre de préstecs. A l'anuari de 1955 es troba una sèrie estadística referia als anys de 1941 a 1954, però sense dades de personal: només usuaris, fons i obres servides. Deu anys més tard hi ha moltes més dades, però encara no hi consten les relatives al personal. Tampoc al 1975, ni al 1980 ni el 1985. No serà fins l'any 2000 en què es comença a trobar aquesta dada, a partir de la base de dades Inebase: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t12/p403&file=inebase&L=0

El nombre de personal, l'any 2000 –el primer de què es coneix aquesta dada– és de 22.850. I l'any més recent de què es disposa d'aquesta quantitat és el 2010, que és de 25.551 persones (xifres que inclouen el personal de totes les categories, en tot tipus de biblioteques).

Doncs ja veieu que no disposem del mateix nivell de dades, per comparar la situació d'Espanya en relació a la dels Estats Units –o almenys nosaltres no les hem sabut trobar–. Tot sembla indicar, però, que els Estats Units ens portaven molt d'avantatge (si més no fins a les èpoques contemporànies).

Bons resultats d’usos bibliotecaris

Imatge d'a_kartha

Si fem un seguiment acurat dels mitjans de comunicació que tenim a l'abast, tant d'àmbit nacional com local, no serà estrany trobar-hi referències al món de les biblioteques. En els temps que corren és fàcil que les notícies siguin causades per la crisi que ens envolta: projectes de futures biblioteques a mig gas o momentàniament aturats, mesures d'estalvi que afecten el personal o el subministrament de serveis... Quasi ja ens hem acostumat a aquesta mena d'informacions, que afecten el conjunt dels serveis públics.

Però de tant en tant també apareixen notícies positives i esperançadores, i aquestes ens agraden més de llegir, com és natural.

En aquest sentit, la notícia estrella que ha aparegut fa pocs dies, és el resultat de l'enquesta de satisfacció que es fa periòdicament a la ciutadania de Barcelona sobre els serveis municipals, en la qual, per sisè any consecutiu, les biblioteques públiques apareixen com el servei més ben valorat (seguides del metro i els mercats municipals).

Tot i que fa sis anys que obtenim aquest èxit, mai no deixa de sorprendre'ns molt agradablement aquest bon resultat. Aquí veureu la font original de la notícia: http://www.slideshare.net/Barcelona_cat/presentaci-premsa-serveis-barometre

Com es pot veure en l'explicació metodològica, aquesta enquesta ofereix garanties de rigor científic, puix s'ha fet amb entrevistes domiciliàries a 6.000 persones. D’aquestes 6.000 persones, el 49,7 % declara que són usuàries de les biblioteques.

A més, si us fixeu, la valoració entre el 2006 i el 2011 ofereix una evolució positiva de 0,7 punts; hem: passat del 6,8 % al 7,5 %.

Així doncs, ens podem felicitar tots; però especialment mereixen un reconeixement les persones directament involucrades amb aquest èxit: des del polític de torn que va decidir el Pla de Biblioteques, els directius del Consorci, els directors de les biblioteques, els professionals, els auxiliars…

I, en aquest cas, les bones notícies no vénen soles. Destaco també una altra notícia que fa unes setmanes es va donar a conèixer: el grau d’utilització de les biblioteques públiques a Cornellà de Llobregat: prop del 43 % de la població té carnet: http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=1004569

Anem ara cap a les comarques de Girona. A Lloret de Mar la biblioteca pública rep l’assistència de 1.000 usuaris al dia, una xifra que «que superen, fins i tot, les expectatives inicials de l'equip de Govern de Lloret»:
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/12/31/nova-biblioteca-lloret-rep-mitjana-1000-visites-diaries/539578.html

I acabo aquesta petita mostra de «vitamines bibliotecàries» amb una notícia de la pública de València: «Un total de 575.673 usuarios visitaron la Biblioteca Pública de Valencia en 2011. Un 38,3 % más que en el año anterior»:
http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20120111/54244269580/un-total-de-575-673-usuarios-visitaron-la-biblioteca-publica-de-valencia-en-2011.html

En conclusió: hem d’estar ben satisfets de la feina que fem. Comptem amb bones infraestructures, oferim uns serveis de nivell, estem ben preparats professionalment, i la societat respon.

Òbviament, això no és motiu per quedar-nos quiets. Sempre en volem més, més, més!

Estadístiques culturals

El meu comentari d’avui està basat en la recent aparició de la setena edició d’unes estadístiques sobre el món de la cultura a Espanya:

Anuario de estadísticas culturales [en línia]. 2011. [Madrid]: Ministerio de Cultura, 2011. Disponible també en paper.  <http://www.mcu.es/estadisticas/MC/NAEC/2011/PresentacionAnuarioEC2011.html>. [Consulta: 29 des. 2011].

Com bé dóna a entendre el títol, l’obra recull una selecció de dades estadístiques de l’àmbit de la cultura a Espanya. Les fonts utilitzades han estat diverses i són citades al començament de cada capítol. La majoria provenen de l’INE (Instituto Nacional de Estadística). Les dades més actuals es refereixen, majoritàriament, a l’any 2010.

Els diferents capítols de l’obra es poden agrupar en tres blocs. Primer trobem unes magnituds transversals: ocupació cultural, empreses culturals, finançament, propietat intel·lectual, etc. En un segon bloc es donen xifres relatives a sectors culturals concrets: patrimoni cultural, museus, arxius, biblioteques, el món del llibre, les arts escèniques, etc. Finalment hi ha unes dades sobre l’impacte que el món de la cultura té sobre l’economia global espanyola.

Moltes seccions d’aquesta obra ens interessen, des del punt de vista de la professió de bibliotecari. En donaré les més significatives.

El capítol 1 ens interessa de ple: «Empleo cultural». Pel que fa a persones ocupades («1.1 Empleo cultural por actividades económicas»), en «Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras instituciones culturales» trobem un increment notable al 2010 en comparació al 2009. De 319.000 persones el 2009 hem passat a 416.000 (increment del 30,4 %).

La taula següent també ens afecta: «1.2 Empleo cultural por ocupaciones». Els «Archiveros, bibliotecarios y profesionales asimilados y ayudantes» hem passat de ser 218.000 el 2009, a 243.000 el 2010 (un increment de l’11,5 %).

Un altre capítol d’interès és el 2: «Empresas culturales». En aquest cas les xifres també ens deixen una mica esborronats. Pel que fa a empreses dedicades a «Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras actividades culturales», el 2009 n’hi havia 1.349, i el 2010, 3.383 (un increment del 150,8 %). De les 3.383, a Catalunya n’hi havia 993 (el 29,4 %), a les Illes, 96 i al País Valencià, 219. És molt significatiu considerar que a Catalunya, el 2009 es registraven 296 empreses en aquest àmbit (i el 2010, 993: un increment interanual del 335,5 %, que és el mateix que dir que la xifra s’ha multiplicat per més de tres!).

Hi ha un altre capítol on em vull aturar, el 8: «Enseñanzas del ámbito cultural». Aquí hi trobem una dada interessant: el nombre d’estudiants matriculats en els ensenyaments de caire cultural. Lògicament, em fixo en les nostres extintes diplomatura i llicenciatura de Biblioteconomia i Documentació. Les xifres, que es refereixen al conjunt de l’Estat, no ens agraden pas gaire.

Pel que fa a la diplomatura, les xifres disponibles mostren un progressiu i notable descens d'alumnes matriculats:

Curs 2006-2007: 2.614
Curs 2007-2008: 2.305
Curs 2008-2009: 1.980
Curs 2009-2010: 1.396

En quatre anys el nombre d’estudiants s’ha reduït a la meitat!

Les xifres de la llicenciatura no són pas gaire millors:

Curs 2006-2007: 2.717
Curs 2007-2008: 2.359
Curs 2008-2009: 1.929
Curs 2009-2010: 1.514

Cal tenir en compte que des del curs 2008-2009 es començà a implantar en algunes universitats el nou grau d’Informació i Documentació (que ve a substituir els dos ensenyaments anteriors). Les xifres de matriculats al grau són esperançadores:

Curs 2008-2009: 97
Curs 2009-2010: 754

Si sumem els matriculats en els tres ensenyaments, obtindrem aquestes xifres:

Curs 2008-2009: 4.006
Curs 2009-2010: 3.664

Es saldo és negatiu, això està clar: d’un 8,5 %. Però tampoc és per estar desesperats. Cal tenir en compte que en el conjunt dels 17 ensenyaments de caire cultural (entre els quals Belles Arts, Història de l’Art, Periodisme...), 12 d’ells presenten també un saldo negatiu en el nombre de matriculats entre els dos darrers cursos. D’altra banda, cal tenir en compte que aquestes xifres no es troben desagregades per comunitats autònomes o universitats, i en conseqüència no podem treure conclusions sobre la realitat de casa nostra. Potser un altre dia cercarem les xifres que ens pertoquen més directament.

Passem al capítol 13 «Bibliotecas». Aquest capítol ens afecta directament; però les dades d'aquesta font són les mateixes que les que publica directament l’INE. I, en aquest cas, les que trobem en aquest anuari del Ministeri, es queden en les de 2008. Recordem que l’estadística sobre biblioteques s’elabora cada dos anys (els anys parells), i que fa pocs dies l’INE va donar a conèixer les referides al 2010. Aquestes dades el Ministeri no va tenir temps d’incloure en el seu anuari.

Com que l’estadística sobre biblioteques del 2010, de l’INE, va ser objecte d’un comentari en aquest bloc ahir, el 4 de gener, remetem el lector a aquella entrada.

Hem anat resseguint el més directament relacionat amb la professió de bibliotecari; però, com tots sabem, podem trobar bibliotecaris treballant en molts contextos diferents, així que si voleu dades més completes, no deixeu de consultar la font original.

En relació al contingut d’aquesta obra, estarà bé de saber que el Ministeri de Cultura (actualment, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte) manté una base de dades estadístiques, on es poden trobar totes les dades dels anuaris: Cultura base: http://www.mcu.es/culturabase/cgi/um?L=0.

Ja fa més de dos mesos, el 28 d’octubre, vaig publicar una entrada fent referència a unes dades publicades per l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) -actualment ICEC, Institut Català de les Empreses Culturals-, que de fet tenien com a font l’anterior edició d’aquest anuari del Ministeri: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-industria-cultural.html

En fi, les previsions senyalen que el 2012 encara serà un any dolent en termes econòmics; però les xifres del 2010 ens han deixat un bon gust de boca. Veurem com va tot...

Estadístiques de biblioteques

Cada dos anys l’Instituto Nacional de Estadística (INE) recopila les estadístiques per al conjunt de les biblioteques de l’Estat (de tot tipus, excepte les escolars i les privades d’accés restringit). Són dades prou fiables, perquè són proporcionades per cadascuna de les biblioteques (i no per una mostra). Ara fa pocs dies s’ha donat a conèixer la darrera aparició, que es refereix a l’any 2010.

Estadística de bibliotecas [en línia]. Madrid: Instituto Nacional de Estadística.
<http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft12%2Fp403&file=inebase&L=0>. [Consulta: 28 des. 2011].

Aquí en podreu veure una nota de premsa, amb les dades més significatives: http://www.ine.es/prensa/np692.pdf

A Catalunya aquestes dades són recollides per l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) que ho fa amb un conveni amb l'INE.També l'Idescat fa públiques les dades al seu web:

Estadística de biblioteques [en línia]. 2010. Barcelona: Idescat, 27.12.2011. <http://idescat.cat/n1112>. [Consulta: 2 gener 2012]

I aquí una nota de premsa explicativa: http://www.idescat.cat/cat/idescat/serveis/premsa/NPebib2010.pdf

Les dades no coincideixen al cent per cent entre les dues fonts; tot i que les diferències no són pas substancials. Però les que publica l'Idescat són més detallades; per exemple, es pot saber el nombre de treballadors per tipus de biblioteca, i quantes biblioteques disposen de xarxa wi-fi.

Recullo ací les dades que em semblen més significatives, i prenc com a font l'Idescat. Pel que fa a Catalunya, el nombre de biblioteques (les unitats administratives; no els punts de servei) era, el 2010, de 811 (dos anys abans, 818), de les quals 417 eren públiques (el 2008, les públiques eren 400) i 58, universitàries (el 2008, 71).

Sempre amb referència a Catalunya, el nombre de visites que hi hagué durant l’any 2010 al conjunt de les biblioteques fou de 42.027.339, i el total de persones inscrites, 3.794.801. Pel que fa als mateixos conceptes, les xifres del 2008 foren: nombre de visites: 41.361.096 (un 1,6 % més el 2010 que el 2008); total d'inscrits: 3.667.052 (un 3,5 % més el 2010 que el 2008).

Pel que fa al personal que treballava el 2010 al conjunt de biblioteques de Catalunya, el total de persones incloses a la plantilla era de 3.911, de les quals, 1.571, bibliotecaris; 1.497, auxiliars; 324, personal especialitzat, i «altre personal», 519. Fora de plantilla es comptabilitzaven 534 becaris i 221 voluntaris.

Les xifres de personal del 2008 eren aquestes: Total de persones incloses a la plantilla: 3.828, de les quals, 1.501, bibliotecaris; 1.446, auxiliars; 384, personal especialitzat, i «altre personal», 497. A banda, 538 becaris i 155 voluntaris.

Comparant les dues sèries veiem que el nombre de bibliotecaris ha augmentat en dos anys de 70 persones (un 4,7 % d’increment), i el nombre d’auxiliars ha augmentat en 51 persones (un 3,5 % d’increment).

Per tipus de biblioteques, allà on ha crescut més el nombre de personal (i em referiré ara exclusivament a bibliotecaris professionals) entre 2008 i 2010 ha estat a la biblioteca nacional: la Biblioteca de Catalunya va passar de 74 a 84 persones (un 13,5 % d'increment); les universitàries van augmentar un 7,5 % (de 520 a 559 bibliotecaris); per últim, els bibliotecaris de les públiques van passar de ser 502 el 2008 a 526 el 2010 (un increment del 4,8 %).

Tant a la base de dades de l’INE com a la de l'Idescat es pot consultar la informació referida a edicions anteriors d’aquesta estadística, des del 2000 i del 1998, respectivament.

Comentari final: A partir d’aquestes xifres, prou fiables podem concloure que el volum de bibliotecaris empleats en el context de les biblioteques a Catalunya creix una mica per sobre de l’increment general de la població (l’1 de gener de 2008 la població de Catalunya s’estimava en 7.364.078 persones, i al cap de dos anys era de 7.512.381: un augment del 2 %, segons dades del mateix INE, amb dades del padró municipal).

Aquesta fotografia retrata solament una part de la professió (una part important, això sí!). No hi surten els companys empleats a les biblioteques escolars, tampoc els que treballen en el món dels arxius ni els que són empleats per empreses o que treballen com a autònoms.

Però el que veiem, ara per ara, ens agrada.

El nostre sistema bibliotecari, potent!

Em sembla que sóc objectiu si dic que a Catalunya disposem d'un sistema de biblioteques ben consolidat i força utilitzat per la població. Dic això tenint al cap les biblioteques públiques; però el mateix es podria dir de les biblioteques universitàries, i de moltes biblioteques especialitzades i de recerca.

Lamentablement tenim «una taca» en aquest panorama tan falaguer: les biblioteques escolars, que només destaquen en casos singulars.

Tret d'aquest darrer tipus de biblioteques, la situació és francament bona. Si comparem, per exemple, l'estat de les biblioteques públiques a la ciutat de Barcelona d'avui amb el que hi havia fa 20 anys... és per fer salts d'alegria!

Tenim edificis espaiosos i adequats, un nivell de serveis prou satisfactori, una massa de bibliotecaris bastant gran... Però, sobretot, una resposta de la ciutadania molt bona (en ús i en valoracions), com poden testificar els entregats bibliotecaris. Una cosa és conseqüència de l'altra, òbviament.

El ritme d'inauguracions de noves biblioteques o de remodelacions importants, almenys el que hi ha hagut fins ara, es podria qualificar de «trepidant». Feu una ullada, si no, a la recopilació següent: https://biblioteques.gencat.cat/ca/biblioteques/dades-al-dia/Inauguracions/

En el que portem de 2011 (han passat ja 300 dies) hi ha hagut 21 noves instal·lacions (de vegades són biblioteques totalment noves; de vegades són reformes o trasllats realment importants). És dir, de mitjana, una inauguració cada dues setmanes! I als anys anteriors, el ritme fou similar: el 2010, 20 inauguracions. El 2009, 17 inauguracions. El 2008, 20 inauguracions...

En aquest «festival de llum i colors» hi destaquen les inauguracions efectuades a la província de Barcelona, com és lògic, donat el pes demogràfic d'aquesta demarcació. I, al darrere, la feina ímproba de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (amb el suport financer de la institució, cal dir-ho).

Dades més precises de tot plegat les trobareu als balanços anuals que publica el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: https://biblioteques.gencat.cat/ca/biblioteques/dades-al-dia/xifres/


A la vista d'aquest panorama, se'm fa molt difícil pensar que aquí a Catalunya es pogués donar una situació com la que malauradament està vivint la capital britànica, en què el municipi va decidir tancar 6 de les 12 biblioteques públiques: http://www.bbc.co.uk/news/entertainment-arts-15274469.

L’hàbit d’anar a les biblioteques

Les biblioteques són usades pels ciutadans? Ho són cada vegada més... o cada vegada menys? Les tenen en un bon concepte? Les respostes a aquestes preguntes són importants per saber si la professió de bibliotecari té perspectives de futur... almenys pel que es refereix en l'entorn de les biblioteques, que proporcionen aproximadament el 50 % dels llocs de treball que ocupem.

Avui comento unes dades publicades pel Ministeri de Cultura d'Espanya, en un estudi donat a conèixer recentment:

Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España  [en línia]: síntesis de resultados. 2010-2011. [Madrid]: Ministerio de Cultura, [2011]. 28 p. <http://www.mcu.es/estadisticas/docs/EHC/2010/Sintesis_2010-2011.pdf>. [Consulta: 23 oct. 2011].

L'estudi s'ha fet a partir d'una enquesta passada a 16.000 persones més grans de 15 anys i no es restringeix a les biblioteques, com bé diu el títol, sinó que abraça tot allò que es considera «pràctica cultural»: visitar museus, llegir llibres, assistir al teatre...

El Ministeri havia publicat anteriorment dues edicions d'aquest mateix estudi: el 2005 (amb dades referides als anys 2002-2003) i el 2007 (amb dades dels anys 2006-2007). L'obra que citem és, tal com diu el subtítol, un resum dels resultats. Les dades completes de les tres edicions (inclosa l'actual) es poden consultar en línia en una base de dades disponible a la seu web del Ministeri: http://www.mcu.es/culturabase/cgi/um?M=/t9/p9&O=culturabase&N=&L=0.

Més que les dades puntuals d'aquesta darrera edició, que no deixen de ser una fotografia de la realitat (interessant, sí; però estàtica), ens interessa més l'evolució que es pugui observar des que hi ha dades registrades. De manera que consulto la base de dades i n'ofereixo aquí només quatre pinzallades (per a més detalls, aneu directament a la font!).

Dades referides a 2002-2003

Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.

Conjunt d'Espanya: 24,5 %

Catalunya: 30 %

Concepte principal que tenen de la biblioteca:

Un lloc per buscar-hi informació (57,4 %); 

Un lloc per agafar llibres en préstec (46,2 %); 

Un lloc per estudiar-hi (32.6 %).

Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,4.


Dades referides a 2006-2007

Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.

Conjunt d'Espanya: presencialment, 17,6 %; via Internet, 4,6 %

Catalunya: presencialment, 19,4 %; via Internet, 3,6 %

Motius principals pels quals han anat a la biblioteca:

Buscar-hi informació (30,6 %)

Agafar en préstec algun document (21,5 %)

Estudiar-hi (18,6 %)

Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,7.



Dades referides a 2010-2011

Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.

Conjunt d'Espanya: presencialment, 20,5 %; via Internet, 9,6 %

Catalunya: presencialment, 26,7 %; via Internet, 10,5 %.

Motius principals pels quals han anat a la biblioteca:

Buscar-hi informació (25,1 %)

Agafar en préstec algun document (21 %)

Estudiar-hi (14,1 %)

Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,9


Fins aquí, les dades. Ara, uns comentaris. Sobre el percentatge d'assistència a les biblioteques, Catalunya queda sempre unes dècimes per sobre del conjunt estatal; això ja ens agrada, però no deixa de ser una simple anècdota. Notem la baixada d'assistència al 2006 respecte al 2003 (de 7 punts a escala estatal), i la lleugera recuperació al cap de cinc anys (de 3 punts).

Els tres motius principals per assistir a les biblioteques han estat sempre els mateixos, però amb uns percentatges cada vegada menors per a tots tres: això indica un augment de percetatge pel que fa a altres motius (que jo no he reproduït en aquests apunts).

Finalment, la valoració global mitjana de la població respecte dels serveis bibliotecaris ens agrada força: en un augment constant, i amb uns valors prou bons: 7,4 – 7,7 – 7,9.

Sobre ús de les biblioteques tenim a l'abast algunes altres dades estadístiques, més pròximes i amb més dades. Em refereixo a les que trobem al web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dins de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, referides al Sistema de Lectura Pública de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.9cf6e0ecb7825f175a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=68b6f3782c30b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=68b6f3782c30b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

I també per part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, que elabora i publica la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona: http://www.diba.cat/biblioteques/treballenxarxa/estadistiquesglobals/sumari.asp

Per últim, només recordar que fa un temps ens vam fer ressò d'un altre estudi sobre ús de biblioteques, si bé d'un altre àmbit. Es tractava d'un informe fet sobre biblioteques universitàries, i als Estats Units: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-universitaries-amb.html.

Pel que podem observar en tots els casos, l'optimisme que ens caracteritza continuarà essent present...