Informe Cotec... [en línia]: tecnología e innovación en España. 2013. Madrid: Fundación Cotec para la Innovación Tecnológica, D.L. 2013. 225 p. <http://www.cotec.es/index.php/utils/documento/fichero/f92604f27d6566075166efe728a91bfbfd7ea8c5.pdf>. [Consulta: 5 agost 2013]. ISBN 978-84-92933-23-5.
L’entitat responsable, Cotec, és una fundació formada per una seixantena d’empreses i entitats que vol contribuir al desenvolupament del país mitjançant el foment de la innovació tecnològica a l’empresa i a la societat. Publica aquest informe anualment des de 1996.
Tot i publicat fa poques setmanes, les dades incloses –les darreres disponibles a les diverses fonts consultades– corresponen majoritàriament a 2011. A la presentació (p. 11) hi ha frase no gens optimista: «Tanto la opinión de los expertos como los datos, más antiguos, de las estadísticas disponibles, evidencian el deterioro de la mayoría de los indicadores y apuntan a su empeoramiento futuro.» I segueix: «La evolución más preocupante es la reducción del gasto corriente en I+D empresarial, que demuestra que la crisis ya está destruyendo la escasa capacidad investigadora de nuestras empresas.»
L’informe està organitzat en dues parts. A «Análisis de la situación», es revisen els principals indicadors a escala estatal i internacional, i es presenta l’evolució recent de diferents àmbits:
- Tecnología y competitividad
- Innovación, sociedad y pymes
- Tecnología y empresa
- Políticas de ejecución y financiación de la innovación
- Opiniones de expertos sobre la evolución del sistema español de innovación
En molts casos es donen les dades de 2000, 2005, 2010 i 2011. Pel que fa als recursos generals (despesa i personal en recerca i desenvolupament [R+D]) tots els indicadors mostren un lleuger retrocés en el darrer any disponible, respecte de l’anterior.
Pel que fa a la despesa en R+D per comunitats autònomes espanyoles, només n’hi ha quatre que superen la mitjana estatal: País Basc, Navarra Madrid i Catalunya (per aquest ordre). Hi ha un indicador en què Catalunya és la primera de les comunitats espanyoles: la producció científica en revistes de difusió internacional (p. 36).
Dedica unes pàgines a analitzar el sistema universitari espanyol (p. 60-63), a partir de dades que obté d’un altre informe (Universidad, universitarios y productividad en España, de la Fundación BBVA i l’ Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas, de 2012). Identifica tres fonts d’ineficiència: la permanència d’ofertes d’estudis amb reduïda demanda laboral [alguna vegada ens hem queixat també d'això en aquest blog], el baix rendiment acadèmic d'una part de l’alumnat, i el pagament de temps de recerca a tot el professorat estable (quan una bona part d’ell no s’hi dedica).
Sobre el mercat de treball dels universitaris es diu: «Los diplomados y los licenciados universitarios tienen, respectivamente, un 22,9 % y un 24,6 % más de posibilidades de estar ocupados que los que solo poseen estudios primarios. También tienen más probabilidad de disponer de contratos indefinidos, y de acceder a puestos directivos. No obstante, la titulación universitaria no influye significativamente en la posibilidad de trabajar como autónomo o ser empresario con asalariados. El estudio indica que esto puede deberse a que la formación universitaria no prepara específicamente para estas vocaciones.»
La política estatal sobre R+D pot ser que faci un tomb a partir d’enguany, ja que l’1 de febrer de 2013 es va aprovar la «Estrategia española de ciencia y tecnología y de innovación (2013-2020)» i el «Plan estatal de investigación científica y técnica, y de innovación (2013-2016)» (p. 118).
Aquesta «Estrategia» estableix els objectius i les prioritats de la política estatal de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) a mitjà termini i està integrat per quatre programes estatals: promoció i incorporació del talent i la seva ocupabilitat, foment de la investigació científica i tècnica d'excel•lència, R+D+I orientada als reptes de la societat, i lideratge empresarial en R+D+I.
L’«Estrategia» inclou moltes accions relacionades amb la gestió de la informació i la documentació. A tall d’exemple, esmentem:
- El estímulo de la transferencia y gestión del conocimiento en entornos abiertos y flexibles de colaboración en I+D+i en los que la interacción, la difusión de ideas y la adopción de objetivos y modelos compartidos favorezca el desarrollo de nuevas ideas e incentive su traslación a novedosas aplicaciones, comerciales y no comerciales, que mejoren los resultados obtenidos.
- El impulso al acceso abierto de las publicaciones y los resultados de la investigación financiada con fondos públicos.
- La puesta en marcha de un sistema integrado de información y mejora de la calidad de los indicadores de seguimiento de las actuaciones sufragadas por las administraciones públicas y de su impacto.
Els pressupostos generals de l’Estat per al 2013 assignen a la política de despesa 46 (recerca, desenvolupament i innovació) un total de 5.926 milions d’euros, un 7,2 % menys que el 2012, any en què aquesta partida fou reduïda en un 26 % respecte l’any anterior.
La realitat és bastant galdosa: des de l'any 2008 –primer any de crisi declarada–, fins a 2011, últim any del qual es disposa de dades, el nombre d'empreses amb activitats innovadores es va reduir en un 43 %, mentre que el d'empreses amb activitats de R+D es va reduir en un 36 %.
A la segona part de l’informe, titulada «Información numérica» (p. 159 i següents), es reprodueixen
les dades fonamentals a què es fa referència en els capítols de la primera part, cobrint, en general, des de 1995 a 2011.
Interessant veure la nota de premsa de la presentació de l’obra, que recull consideracions sobre la situació per part dels directius de Cotec.
