Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologies de la informació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologies de la informació. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 d’agost del 2014

13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya

El proper dimarts 30 de setembre de 2014, tindrà lloc al recinte de CosmoCaixa de Barcelona (Ronda de Dalt) la 13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, organitzada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). L'assistència és gratuïta (prèvia inscripció).


Es tracta d'una trobada adreçada al sector de les telecomunicacions, amb el qual els bibliotecaris tenim punts de contacte. El lema de l'edició d'enguany és «Cap a una nova era digital: la tecnologia al servei de les persones». El programa, dens, compta amb un debat inaugural a càrrec del catedràtic Santiago Niño Becerra, un espai d'intercanvi per donar suport a l'emprenedoria, i 10 taules rodones –amb la presència de professionals i experts en la matèria–, sobre la influència de les TIC en la millora de la qualitat de vida i la societat a través de l’educació, la salut, la formació i la internacionalització, entre d’altres.

D'entre aquestes taules n'esmentem algunes que poden resultar ben atractives a un bibliotecari o futur bibliotecari: «Les TIC com a eina de cohesió social», «L'Administració pública del demà: reptes, visions i estratègies» o «Estratègies personals per afrontar la crisi».

En aquesta pàgina web http://www.diadatelecomunicacions.cat/ hi ha tota la informació sobre la Diada: el formulari per inscriure-s'hi gratuïtament, així com el programa complet, en pdf. Com a anècdota direm que a la pàgina web s'hi pot veure la llista dels inscrits. En el moment de redactar aquestes ratlles, amb 194 inscrits, només hi he trobat una «documentalista» (de la UPF) i set estudiants (UAB, UPF, UGi i URV), però també hi ha un «Director de Tecnologies i Gestió del Coneixement».

Penso que és un esdeveniment a prop de casa i sense cost que pot resultar inspirador per a projectes, idees, etc.


dilluns, 23 de desembre del 2013

Subvenció per a projectes tecnològics

El passat 21 de desembre es va publicar al BOE una convocatòria d’ajuts (subvencions o préstecs) adreçada a empreses (inclosos els professionals autònoms), per desenvolupar projectes relacionats amb les tecnologies de la informació.


Concretament, podran rebre ajuts els projectes de desenvolupament experimental –entre d’altres– dels camps següents:
  • Solucions per al desenvolupament de la informàtica en núvol (sistemes orientats a ampliar l'oferta de serveis, solucions que possibilitin la integració entre aplicacions i altres solucions que facilitin a les organitzacions la transició dels seus sistemes a aquest paradigma, sistemes que contribueixin a la portabilitat de dades i aplicacions entre serveis del núvol).
  • Solucions big data (sistemes per al tractament de dades que per raons de volum, velocitat o varietat no puguin ser tractades per sistemes tradicionals de gestió de dades, solucions per a totes les fases del procés des de la captura, organització i anàlisi fins a la presa de decisions).
Els projectes hauran de tenir un pressupost mínim de 200.000 euros, i els ajuts concedits podran ser de fins al 30 % del pressupost total

Per a més detalls, vegeu el text de la resolució:
Espanya. Ministerio de Industria, Energía y Turismo. «Resolución de 17 de diciembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, por la que se convoca, por tramitación anticipada, la concesión de ayudas para la realización de proyectos en el marco de la Acción Estratégica de Economía y Sociedad Digital, dentro del Plan de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016» [en línia]. BOE, n.º 305 (21 dic. 2013), p. 103.699-103.725. <http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-13453>. [Consulta: 22 des. 2013].
Ja sabeu que el BOE ofereix un sistema d’alertes, per rebre al nostre correu electrònic aquelles novetats que siguin del nostre interès: http://www.boe.es/a_la_carta/

De notícies com aquesta també en podem estar al corrent mitjançant els butlletins de notícies especialitzats, com per exemple Dokumentalistas: recursos para profesionales de la Información y la Documentación, http://www.dokumentalistas.com/, on jo me n’he assabentat.


dimecres, 27 de novembre del 2013

Generació digital: un programa que cal seguir



Trobo que tots els bibliotecaris –i els estudiants de bibliotecari– hauríem de seguir el programa de televisió Generació digital cada setmana. De segur que l'heu vist o us sona. Va començar el 2002 com a programa de ràdio, a Catalunya Ràdio. I des de fa un parell d'anys s'ha convertit també en un programa de televisió.

S'emet els dimarts a les 23.00 h pel Canal 33, i es poden veure els vídeos antics a partir de la seva pàgina web: http://www.tv3.cat/generacio-digital

Al programa d'ahir, per exemple (26 de novembre de 2013), a partir del minut 5.20 hi podreu veure un petit reportatge sobre la tasca de digitalització que porta a terme l'Arxiu Municipal de Girona. Hi veureu unes declaracions del seu cap, en Joan Boadas.

En cada programa s'inclouen presentacions de novetats tant de dispositius, aplicacions, algun apunt terminològic, i notes d'humor. Les peces informatives són força breus, cosa que fa que el programa sigui àgil de veure i es faci curt, tot i que dura uns 25 minuts.

divendres, 15 de novembre del 2013

Idigital: una font per seguir

Fa temps vaig parlar del Pla idigital: pol d'innovació digital de Catalunya, promogut per la Generalitat de Catalunya «per crear al nostre país un pol d’innovació digital que generi creixement econòmic, competitivitat empresarial i ocupació de qualitat».

Avui recomano una font d'informació que es desprèn d'aquell pla: Idigital. Podríem dir que és la cara visible d'aquesta iniciativa a Internet. Es tracta d'un portal on se centralitza molta informació i es dóna accés a serveis diversos. Va adreçada sobretot als empresaris.

Aquesta iniciativa s'emmarca en el convenciment que «Una de les fites més importants del país és reactivar la nostra economia per generar riquesa i llocs de treball. En aquest context, les TIC han de ser una punta de llança que, ben utilitzada, permeti donar un impuls als diferents àmbits de la nostra societat per ser més productiu, dinamitzar la generació d’ocupació i aconseguir que el sector TIC català sigui un motor de creixement econòmic pel país».

I més endavant, continua: «L’objectiu que es persegueix és fer realitat una Catalunya digital, plenament integrada a Europa, i amb una clara visió internacional, que lideri el desenvolupament de la Societat de la Informació i posi els seus beneficis al servei de la ciutadania i l’empresa catalana».

El portal conté informació sobre:
  • Jornades i formació
  • Assessorament
  • Coneixement
  • Oportunitats de negoci
  • Ajuts i finançament
Per exemple, al capítol de Coneixement, hi ha l'apartat «Guies d'empresa», una recopilació d'una vintena de noves possibilitats per a les empreses, relacionades amb la millora de la gestió. De cada tema s'explica en què cosisteix, quins avantatges competitius comporta, una selecció d'empreses que ofereixen la implantació...

Moltes d'aquestes temes tenen relació amb la feina que un bibliotecari pot portar a terme:
  • Dóna a conèixer la teva empresa: el Web
  • Gestiona les TIC sense ser informàtic
  • Millora la relació entre clients i proveïdors: extranet
  • Controla i optimitza els recursos de l'empresa: ERP
  • Coneix bé els teus clients: CRM
  • Gestió documental «Els sistemes de gestió documental permeten agilitzar els fluxos d'informació dins de l'empresa, a la vegada que generen altres beneficis, com són l'estalvi en consumibles, espai o material d'emmagatzematge».
  • Guia de màrqueting electrònic
  • ...

Il·lustració de la «guia» sobre gestió documental
Per estar al dia de les novetats que es van incorporant al portal, hi ha un butlletí electrònic mensual de subscripció gratuïta.

Per tant, si ens veiem a nosaltres mateixos treballant com a assessors d'empreses a partir de les nostres competències com a bibliotecaris, haurem d'extreure tot el que doni de si aquest portal i altres fonts similars.


dilluns, 12 d’agost del 2013

Estat de la innovació i les tecnologies a Espanya

Fa unes setmanes es va publicar una nova edició d’un anuari que analitza la situació espanyola en innovació i tecnologia. El tema és de molta transcendència per al conjunt de l’economia, i especialment per als sectors més avançats de la indústria i per al col·lectiu d’investigadors. Una bona colla de bibliotecaris treballem donant suport als equips de recerca, per tant, també ens trobem directament afectats per la marxa –bona o dolenta– de la recerca i el desenvolupament.


Informe Cotec...  [en línia]: tecnología e innovación en España. 2013. Madrid: Fundación Cotec para la Innovación Tecnológica, D.L. 2013. 225 p. <http://www.cotec.es/index.php/utils/documento/fichero/f92604f27d6566075166efe728a91bfbfd7ea8c5.pdf>. [Consulta: 5 agost 2013]. ISBN 978-84-92933-23-5.

L’entitat responsable, Cotec, és una fundació formada per una seixantena d’empreses i entitats que vol contribuir al desenvolupament del país mitjançant el foment de la innovació tecnològica a l’empresa i a la societat. Publica aquest informe anualment des de 1996.

Tot i publicat fa poques setmanes, les dades incloses –les darreres disponibles a les diverses fonts consultades– corresponen majoritàriament a 2011. A la presentació (p. 11) hi ha frase no gens optimista: «Tanto la opinión de los expertos como los datos, más antiguos, de las estadísticas disponibles, evidencian el deterioro de la mayoría de los indicadores y apuntan a su empeoramiento futuro.» I segueix: «La evolución más preocupante es la reducción del gasto corriente en I+D empresarial, que demuestra que la crisis ya está destruyendo la escasa capacidad investigadora de nuestras empresas.»

L’informe està organitzat en dues parts. A «Análisis de la situación», es revisen els principals indicadors a escala estatal i internacional, i es presenta l’evolució recent de diferents àmbits:
  • Tecnología y competitividad
  • Innovación, sociedad y pymes
  • Tecnología y empresa
  • Políticas de ejecución y financiación de la innovación
  • Opiniones de expertos sobre la evolución del sistema español de innovación

En molts casos es donen les dades de 2000, 2005, 2010 i 2011. Pel que fa als recursos generals (despesa i personal en recerca i desenvolupament [R+D]) tots els indicadors mostren un lleuger retrocés en el darrer any disponible, respecte de l’anterior.

Pel que fa a la despesa en R+D per comunitats autònomes espanyoles, només n’hi ha quatre que superen la mitjana estatal: País Basc, Navarra Madrid i Catalunya (per aquest ordre). Hi ha un indicador en què Catalunya és la primera de les comunitats espanyoles: la producció científica en revistes de difusió internacional  (p. 36).

Dedica unes pàgines a analitzar el sistema universitari espanyol (p. 60-63), a partir de dades que obté d’un altre informe (Universidad, universitarios y productividad en España, de la Fundación BBVA i l’ Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas, de 2012). Identifica tres fonts d’ineficiència: la permanència d’ofertes d’estudis amb reduïda demanda laboral [alguna vegada ens hem queixat també d'això en aquest blog], el baix rendiment acadèmic d'una part de l’alumnat, i el pagament de temps de recerca a tot el professorat estable (quan una bona part d’ell no s’hi dedica).

Sobre el mercat de treball dels universitaris es diu: «Los diplomados y los licenciados universitarios tienen, respectivamente, un 22,9 % y un 24,6 % más de posibilidades de estar ocupados que los que solo poseen estudios primarios. También tienen más probabilidad de disponer de contratos indefinidos, y de acceder a puestos directivos. No obstante, la titulación universitaria no influye significativamente en la posibilidad de trabajar como autónomo o ser empresario con asalariados. El estudio indica que esto puede deberse a que la formación universitaria no prepara específicamente para estas vocaciones.»

La política estatal sobre R+D  pot ser que faci un tomb a partir d’enguany, ja que l’1 de febrer de 2013 es va aprovar la «Estrategia española de ciencia y tecnología y de innovación (2013-2020)» i el «Plan estatal de investigación científica y técnica, y de innovación (2013-2016)» (p. 118).

Aquesta «Estrategia» estableix els objectius i les prioritats de la política estatal de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I)  a mitjà termini i està integrat per quatre programes estatals: promoció i incorporació del talent i la seva ocupabilitat, foment de la investigació científica i tècnica d'excel•lència, R+D+I orientada als reptes de la societat, i lideratge empresarial en R+D+I.

L’«Estrategia» inclou moltes accions relacionades amb la gestió de la informació i la documentació. A tall d’exemple, esmentem:
  • El estímulo de la transferencia y gestión del conocimiento en entornos abiertos y flexibles de colaboración en I+D+i en los que la interacción, la difusión de ideas y la adopción de objetivos y modelos compartidos favorezca el desarrollo de nuevas ideas e incentive su traslación a novedosas aplicaciones, comerciales y no comerciales, que mejoren los resultados obtenidos.
  • El impulso al acceso abierto de las publicaciones y los resultados de la investigación financiada con fondos públicos.
  • La puesta en marcha de un sistema integrado de información y mejora de la calidad de los indicadores de seguimiento de las actuaciones sufragadas por las administraciones públicas y de su impacto.

Els pressupostos generals de l’Estat per al 2013 assignen a la política de despesa 46 (recerca, desenvolupament i innovació) un total de 5.926 milions d’euros, un 7,2 % menys que el 2012, any en què aquesta partida fou reduïda en un 26 % respecte l’any anterior.

La realitat és bastant galdosa: des de l'any 2008 –primer any de crisi declarada–, fins a 2011, últim any del qual es disposa de dades, el nombre d'empreses amb activitats innovadores es va reduir en un 43 %, mentre que el d'empreses amb activitats de R+D es va reduir en un 36 %.

A la segona part de l’informe, titulada «Información numérica» (p. 159 i següents), es reprodueixen
les dades fonamentals a què es fa referència en els capítols de la primera part, cobrint, en general, des de 1995 a 2011.

Interessant veure la nota de premsa de la presentació de l’obra, que recull consideracions sobre la situació per part dels directius de Cotec.


dimarts, 15 de gener del 2013

Oportunitat de feina en el camp de les tecnologies

A final de desembre de 2012 la Comissió Europea va adoptar set prioritats per a l’economia i la societat digitals. Està comprovat que l’economia relacionada amb les tecnologies de la informació augmenta set vegades més de pressa que l’economia en general, però la fragmentació política de la Unió Europea (UE) dificulta aquest creixement.


El 2010 es va promulgar l’Agenda Digital per a Europa, que marcava tota una sèrie d’objectius i actuacions a desenvolupar, amb la finalitat última de millorar l’economia. Des de l'enllaç següent tindreu accés a la pàgina web d’aquest important pla polític: http://ec.europa.eu/digital-agenda/. Si els seus objectius s’assolissin al 2020, tal com es va planificar, el PIB europeu augmentaria un 5 %.

El que es presenta ara són unes prioritats per tirar endavant al 2013 i 2014, i es fonamenten en els aspectes que tenen més capacitat d’afavorir el progrés digital. A la llarga això implicaria un increment notable de llocs de treball.

Les set prioritats són les que apuntem tot seguit. Fixem-nos que en diverses d’elles els bibliotecaris hi podem tenir un paper a jugar important:
  1. Creació d'un marc regulador de la banda ampla nou i estable.
  2. Noves infraestructures públiques de serveis digitals a través dels préstecs del mecanisme «Connectar Europa»
  3. Posada en marxa d'una gran coalició sobre les competències digitals i l'ocupació
  4. Proposta d'una estratègia i una directiva de la UE sobre ciberseguretat
  5. Actualització del marc de la UE en matèria de drets d'autor
  6. Promoció de la informàtica en núvol mitjançant el poder de compra del sector públic
  7. Posada en marxa d'una nova estratègia industrial per a l'electrònica
Podeu llegir els detalls en aquest enllaç: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-12-1389_es.htm

Per a una introducció a l’Agenda Digital Europea podeu consultar aquest enllaç: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/sens-gira-feina.html.

També se'n parla a Blok de BiD: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/agenda-digital-europea-les-coses-que-shan-de-fer-millorar-en-tic-europa


divendres, 31 d’agost del 2012

Les tecnologies a Espanya: estat de la qüestió

Estar al corrent de les tendències d'ús de les tecnologies al nostre entorn és quasi una obligació per a tots els bibliotecaris. Sabem que l'àmbit tecnològic ens ofereix una àmplia gamma de llocs de treball, així que hem de controlar tota la informació disponible i actualitzada.


Per això recomano la consulta de la darrera edició d'un anuari que publica Telefónica des del 2000. L’edició d’enguany es pot visualitzar en diversos formats. Jo citaré la versió en pdf, que és la que he consultat:
Aquí anoto els capítols principals:

1. La sociedad de la información en 2011 en 10 claves
2. La sociedad de la información a través de sus indicadores más representativos
3. Vida y realidad digital
4. La sociedad de la información en las comunidades autónomas

De la presentació, signada per Pedro Alierta, reprodueixo algunes frases que em semblen significatives:

«La vida digital española tomó un gran impulso en 2011 de la mano de las actividades culturales y productivas que crecieron un 34 %, relevando al ocio como motor de crecimiento. Actividades como la lectura, tanto de prensa como de libros, la formación y los trámites con la Administración Pública son las que más han aumentado su uso en formato digital en el último año.»

I més endavant:

«Mirando hacia el futuro, hay dos tendencias importantes marcadas en este Informe. La primera de ellas es la rapidez en la adopción de nuevas tecnologías por parte de los hogares españoles. Así, el 45,5 % de hogares que poseen un libro electrónico, el 39 % con TV-3D y el 38 % con martphones, han adquirido estos dispositivos durante el último año. Esto supone un signo positivo del avance de la sociedad digital en nuestro país, especialmente si consideramos el contexto económico en que ha ocurrido.» (p. [5]).

L’informe analitza els usos que es fan a la xarxa, per quins dispositius, per quines franges d’edat dels usuaris, per gèneres. També les relacions entre els ciutadans i l’administració. Les dades es donen en comparació amb les de l’any anterior o en sèries cronològiques més àmplies.

Les fonts d’informació solen ser les oficials (Instituto Nacional de Estadística, Eurostat...), tot i que també n’hi ha d’empreses o consultories. (Es van citant al peu de pàgina les diferents fonts d’informació utilitzades.) La informació fa referència al conjunt d’Espanya (i alguna vegada al context europeu i mundial), excepte al capítol 4, en què es donen detallades per cada comunitat autònoma.

El capítol 4, dedicat a les autonomies, ha estat elaborat pels governs de cada territori. Concretament, l’apartat dedicat a Catalunya ha estat realitzat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

En destaco algunes frases i dades: «En el año 2011, Catalunya supera las medias españolas en lo que se refiere a equipamiento TIC en los hogares y uso de las TIC por los ciudadanos.» (p. 137).

«Las empresas catalanas gozan de una buena salud digital, situándose en los últimos años a un nivel similar al de la Unión Europea. Sin embargo, sigue detectándose una brecha entre el equipamiento y los usos. Es decir, las empresas catalanas cuentan con equipamientos TIC que permiten afirmar que éstas han dado el salto al mundo digital pero, a pesar de esta buena base, el uso de las TIC que hacen las empresas aún puede intensificarse puesto que son pocas las que realizan un uso avanzado de las posibilidades que les ofrecen las nuevas tecnologías.» (p. 137).

Es tracta d’un treball fàcil de consultar, ben estructurat i realment informatiu.

També en relació a les tecnologies, vull fer esment d’un altre estudi, d’una envergadura diferent, realitzat per una empresa catalana: Setesca, assessoria dedicada a millorar la rendibilitat empresarial als departaments de tecnologies de la informació.

S’ha realitzat a partir d’entrevistes mantingudes amb 180 responsables tecnològics d’empreses. El document ofereix unes dades molt específiques i quasi sense comentaris. En destaco unes quantes.

Sobre el pressupost anual (dels departaments tecnològics):

«Variación de presupuesto de gastos 2011 vs 2010: – 8 %»
«Variación de presupuesto de gastos 2012 vs 2011: – 3,8 %»

«El departamento TIC es uno de los pocos departamentos (en la mayoría de casos el único) que dispone de una visión transversal de todos los procesos de la empresa.»

«El departamento TIC puede estar en una posición privilegiada para aportar valor competitivo y diferencial a la empresa.»

Doncs res, a llegir una mica...

divendres, 22 de juny del 2012

Àmbit tecnològic: formació necessària

En diversos mitjans de comunicació s'ha comentat darrerament que Espanya és un dels països amb més presència de dispositius mòbils, inclosos telèfons intel·ligents, tauletes tàctils...

Un àmbit de negoci que s’obre amb aquesta situació són les aplicacions desenvolupades per a aquests dispositius mòbils. N'hi ha, com deveu saber els que teniu un d'aquests artefactes, per a moltíssimes funcions i objectius diferents. Per exemple, els estudiants del nostre grau d'Informació i Documentació reben les qualificacions al seu mòbil: http://www.ub.edu/biblio/noticies/la-facultat-participa-en-la-prova-pilot-ub-avisos-de-qualificacions.html

Imatge: Dekuwa

Fa pocs dies apareixien dues notícies relacionades amb formació i noves tecnologies de la informació.

Per un cantó, la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distància) va signar a principi de juny un acord amb el MIT (Massachusetts Institute of Technology), Telefónica i el Banc de Santander per tal d’oferir formació superior que seria impartida en línia:
http://portal.uned.es/portal/page?_pageid=93,25635190&_dad=portal&_schema=PORTAL

«El primer objetivo es un curso conjunto de programación de aplicaciones para móviles cuyos desarrollos podrán ser comercializadas por los estudiantes» segons es llegeix a la pàgina esmentada abans.

«El objetivo es que llegue a programar incluso quien no tenía ni idea antes de empezar el curso. Y que llegue a usar sus programas para colocar sus productos en los mercados internacionales» va afirmar una de les persones signatàries de l’acord.

Per un altre cantó, la universitat privada Alfonso X el Sabio, de Madrid, començarà el curs que ve un màster oficial d’Enginyeria de Desenvolupament per a Dispositius Mòbils:
http://www.uax.es/uax/que-estudiar/postgrado/masteres/ingenieria/mum.html
Tindrà una durada de 60 crèdits (l’equivalent a un curs acadèmic) i s’impartirà en modalitat semipresencial; les sessions presencials tindran lloc els divendres a la tarda i els dissabtes al matí. El preu no l’he sabut trobar. En aquest cas, aquest ensenyament s’adreça a enginyers o enginyers tècnics.

A un altre nivell, el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers acaba d'impartir un curs de 40 hores titulat «Desenvolupament d'aplicacions en Android per a dispositius mòbils»: http://ctug.cat/training_detail?idtraining=1001189

Com aquesta activitat, n'hi ha un munt. També trobaríem alguna revista de i per a bibliotecaris que toca el tema, com The Code4Lib journal, que fou ressenyada per Jesús Gascón a Blok de BiD: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/experi%C3%A8ncies-digitals-tecnologies-aplicades-als-serveis-i-col%C2%B7leccions-documentals

Sempre s'ha dit que els bibliotecaris som bastant experts en tecnologies de la informació... Però està clar que cal una formació contínua en aquest terreny si volem estar al dia, ja que els avenços no paren!


Actualització (29.06.2012)

Amazon anuncia que properament obrirà la seva botiga d'aplicacions per a mòbils per a Europa. "La companyia demana als desenvolupadors interessats que poden començar a pujar-hi aplicacions per a la seva posterior distribució internacional".

Font: Beat: observatori de l'edició digital

Actualització (11.07.2012)

Vídeo de presentació del projecte endegat per la UNED i altres:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=dzgadOo5-qE#!


dimecres, 9 de maig del 2012

Models de negoci amb programari lliure

La setmana passada parlàvem, arran d'un article d'Isidro Aguillo, de les possibilitats de les tecnologies per portar a la pràctica idees i projectes relacionats amb la gestió d'informació, i de la necessitat que tenim els bibliotecaris de ser ben competents en aquest terreny i de saber col·laborar amb altres professionals –en particular els informàtics– per tirar endavant iniciatives conjuntes que puguin esdevenir idees de negoci.


Avui em vull referir a una interessant jornada que té una certa relació amb aquesta idea i que va tenir lloc a Madrid el passat 29 de març, sota l'organització d'EPI (El Profesional de la Información) i Baratz: Jornada Modelos de Negocio y de Gestión de Contenidos con Software Libre.

Aquí podreu veure el programa de la jornada, força dens: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/notas/jornada-modelos-de-negocio-y-de-gestion-de-contenidos-con-software-libre

Hi van prendre part, després de les presentacions, Patricia Russo, del Col·legi; Jesús Tramullas, professor de la Universidad de Zaragoza; Juan Repiso, de Baratz, i Alicia Sellés, de l'empresa MASmedios.

Hi hagué a continuació una taula rodona amb el tema «Estado de la tecnología del software libre». Havent dinat, dues intervencions més, de Marshall Breeding, de la Vanderbilt University –EUA– i de Ricardo Eíto, de la Universidad Carlos III de Madrid. I ja per acabar una altra taula rodona amb un interessant tema: «Modelos de negocio de software libre en el futuro».

Des de la pàgina següent trobareu enllaços a algunes de les presentacions, a resums ja publicats sobre aquest esdeveniment i al vídeo sencer de la jornada: http://www.baratz.es/Home/Noticias/tabid/106/Default.aspx, que tot i que és llarg, us recomano de consultar (es pot anar avançant segons ens interessin més o menys les intervencions).

Us sonen aquestes paraules: Drupal, Dspace, Koha, Lynux, Moodle, WordPress? Són diferents tipus de programari lliure, utilitzable per ser desenvolupat de cara a crear aplicacions de tot tipus i portar a terme iniciatives d'interès que, qui sap? poden comportar alguna idea de negoci.

Per a qui li interessi aprofundir més en el tema, ha de saber que el Col·legi ha programat el curs  «WordPress, un gestor de continguts per fer servir més enllà del concepte bloc» entre els dies 22 a 31 de maig: http://www.cobdc.org/cursos/2012/curs1312.html

I, ja per acabar, recordar que fa un temps vaig esmentar en aquest bloc l'empresa Atica, especialitzada en el desenvolupament de Drupal: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/programari%20lliure.

No sentiu una sana enveja...?

dijous, 3 de maig del 2012

Els bibliotecaris hem de ser més tecnòlegs

Això és el que promulga en diversos treballs, entre d'altres autors, Isidro Aguillo, i darrerament, en l’article de presentació d’un dels últims números de la revista El profesional de la información (vol. 21, núm. 1, gener-febrer 2012). Que, aprofito per dir, és d’accés gratuït per als col·legiats, des de la intranet del Col·legi: una altra bona iniciativa del nostre Col·legi!


Aguillo, Isidro F. «Tecnologías, investigación y futuro de la profesión». El profesional de la información, vol. 21, n.º 1 (enero-feb. 2012), p. 5-7. Disponible en línia des del Campus de la UB a: http://www.metapress.com/content/v26223672l238268/fulltext.html

I hi estic totalment d’acord, perquè les tecnologies són un pilar de la nostra professió. No podem ser només uns usuaris avançats. Hem de poder dominar les eines per oferir els resultats que a nosaltres ens interessin. Això en qualsevol context (biblioteca pública, universitària...), però especialment si hem de vendre’ns a les empreses (és el que hi ha si les administracions no convoquen places), els hem de convèncer amb un llenguatge tecnològic.

Així doncs, si fa temps que vam acabar la carrera, ens haurem de reciclar també en aquest àmbit. I és més: haurem de trobar la col·laboració amb informàtics per compartir projectes junts. Deixeu-me reproduir alguna frase de l’article original:

«El éxito de los profesionales de la información en los próximos años dependerá de su compromiso con la investigación y desarrollo en las áreas de identificación, acceso, recuperación, almacenamiento, descripción y puesta en valor de la ingente cantidad de recursos disponibles. Este esfuerzo de investigación debe ser coordinado con los informáticos, no ya para recabar su colaboración en tareas técnicas y desarrollos puntuales, sino para realizar avances significativos en áreas de frontera de la ciencia de los contenidos.»

«Las interfaces de acceso a la información evolucionarán hacia el reconocimiento del habla, la comprensión del lenguaje natural y la traducción multilingüe “instantánea”.»

«La información en la Web va a seguir creciendo a ritmos exponenciales, y sus formatos y estructuras se hacen cada vez más complejos, lo que podría aumentar las posibilidades de que nuestros profesionales fueran expulsados de ciertas áreas, como lamentablemente ya estamos viendo que ocurre en bastantes casos. Sirva como ejemplo la escasa presencia de aplicaciones (apps) en cualquiera de las tiendas online realizadas o inspiradas por documentalistas.»

Tot seguit enumera una sèrie de camps on la col·laboració entre bibliotecaris i informàtics podria donar molt de si (els comentaris, si no van entre cometes, són meus):

Archivo digital. La nova llei del dipòsit legal (publicada al BOE del 20 de juliol de 2011) estableix que els documents electrònics publicats en línia passen a ser objectes a controlar. Cal desenvolupar molta tecnologia... però molta capacitat d'organització! Segur que des del Padicat podrien dir-hi moltes coses.

Web semántica. «La lingüística computacional, o como quiera que llamemos a esta disciplina, debe entrar en el curriculum de nuestros másteres.»

Acceso abierto. Hem de fer que els investigadors tinguin un accés més fàcil als repositoris.

Web 2.0 o Web social. Falten aplicacions tipus Facebook més específiques, per a comunitats determinades (vegeu http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/02/nova-xarxa-social-per-futurs.html).

Multimedia. «El vídeo es un formato perfectamente catalogable, con herramientas informáticas capaces de describir contenidos, separar secuencias, transcribir diálogos o identificar música.»

Web móvil. «No veo la necesidad de invertir más esfuerzos en una web específica y distinta para los dispositivos móviles.»

Evaluación de calidad. «Un potencial para el cual estamos plenamente preparados, pero que aplicamos con dificultad y hasta con recelo. Me refiero fundamentalmente a la identificación y explotación de recursos de calidad, aplicando criterios que deben ser menos automáticos y más rigurosos.»

En relació a aquesta idea, de la importància que té ser hàbils amb les tecnologies, com a competència bàsica de la nostra professió, voldria referir-me a una notícia breu que va aparèixer ja fa uns dies (el 12 de març proppassat).

Es tracta d'un apunt del bloc de l’empresa Setesca, http://www.setesca.com/?p=329. S'hi diu que «el 90 % de los responsables de los departamentos TIC [de las empresas] consideran que los recién licenciados en informática no disponen de la formación necesaria en herramientas las informáticas esenciales para la empresa, como la programación y gestión de ERP’s [enterprise resource planning], herramientas de BI [business intelligence], o la gestión de entornos de productividad.»

Més endavant es diu «Por otro lado, otra de las oportunidades que destacan los responsables TIC en los titulados, es el conocimiento de herramientas básicas y claves en informática profesional como son los principales ERP’s, gestión documental y funciones básicas como la programación de aplicaciones profesionales, o el mantenimiento y gestión de aplicaciones de gestión de sistemas como herramientas de virtualización, correo electrónico o gestión de redes de comunicaciones.»

Com podem veure, les funcions que s'anomenen tenen a veure directament amb la formació que reben els nostres graduats i màsters de la nostra àrea. Davant d'això ens vénen sentiments contrastats: és llàstima que no s’identifiquin aquestes àrees de treball com a pròpies dels bibliotecaris (si convé, amb denominacions més modernes, d’acord); però és interessant que almenys s’identifiquen aquestes necessitats per al bon govern de les organitzacions. Si un dels nostres professionals es presenta a l’empresa i demostra que domina aquestes competències, crec que té futur...

(Al web de Setesca no he sabut trobar l’informe complet en què es basa l’apunt del seu bloc, que comento...).

Doncs aquest és el repte. Confiem que el grau –del qual tot just el curs que ve començarem a implantar el quart curs– proporcioni uns bibliotecaris plenament dotats de rudiments tecnològics per desenvolupar-se en el món de la informació; però, sobretot, amb ganes de fer-ho i amb ganes de col·laborar en equips multidisciplinars. La tecnologia té això: que és dels elements més canviants, i que requereix una actualització contínua de coneixements.

ACTUALITZACIÓ. L'informe de Setesca esmentat més amunt porta per títol Estudio SETESCA sobre la evolución del sector TIC en Catalunya 2011 i es pot consultar en línia a: http://www.setesca.com/wp-content/uploads/Estudio-SETESCA-Evoluci%C3%B3n-Sector-TIC-en-Catalunya-2011.pdf. S'ha fet a partir d'una enquesta en línia a 1000 directius de tot Espanya i d'entrevistes personals a 180 responsables de tecnologies. Es presenten els principals resultats i es plantegen unes conclusions.




dimecres, 2 de maig del 2012

Trobada a Madrid per a futurs emprenedors en l'àmbit social

Fa uns dies vam presentar una activitat que s'ha de celebrar a Barcelona els propers 11, 12 i 13 de maig: 3 Day Startup (http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/3%20Day%20Startup). Un encontre de joves amb ganes de tirar endavant alguna iniciativa que pugui desembocar en un projecte empresarial.


Avui parlaré d'un altre encontre similar; però que en aquest cas se celebrarà a Madrid, i en unes dates abans del que he esmentat anteriorment: els propers dies 4, 5 i 6 de maig.

Es tracta del primer encontre organitzat per UEIA, una entitat de creació recent formada per sis professionals amb una trajectòria àmplia en els camps de les ONG, l'emprenedoria i les tecnologies de la informació que volen convertir-se en la primera «acceleradora de projectes socials» de base tecnològica d’Europa. A tall d'anècdota diré que aquest nom no correspon a cap sigla ni acrònim: és una forma de dir huella, en castellà, segons m'informa un dels seus creadors.

L'objectiu de la convocatòria del proper cap de setmana (UEIA Generation) és reunir totes aquelles persones que vulguin «aportar su granito de arena en resolver problemas sociales por medio del emprendimiento basado en la tecnología.» A la reunió es crearan grups de treball interdisciplinars, formats tant per gent amb idees de projectes d'interès social, com per altres persones amb coneixements de tecnologies, per poder-les desenvolupar.

Després d'aquest primer encontre, s'ofereix una segona etapa, anomenada UEIA School, consistent en una formació de dos mesos. Els participants que hagin assistit a tota la formació i que tinguin una idea amb possibilitats de futur seran convidats al tercer i darrer estadi, UEIA Accelerator. Els que hi arribin rebran finançament a molt baix cost per poder desenvolupar el projecte d'empresa durant sis mesos.

Vegeu tota la informació a partir d'aquí: http://www.ueia.com/

Esperem que sigui tot un èxit!


dimecres, 11 d’abril del 2012

Les tecnologies a les empreses espanyoles

No fa gaires dies vaig deixar constància d’uns treballs que estudiaven el grau d’informatització de les empreses espanyoles: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/03/les-empreses-espanyoles-i-les.html. Avui ressenyo un altre estudi d’una temàtica similar, elaborat en aquest cas per un organisme oficial: l’ONTSI (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información), entitat estatal adscrita a l’empresa pública Red.es, que al seu torn s’inscriu dins del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.


Es tracta d’un informe anual, que començà a publicar-se el 2010. Després d’un breu resum de l’estructura empresarial a Espanya, analitza el grau d’informatització i connexió a Internet, l’ús de les tecnologies per part dels treballadors, els usos d’Internet, el grau d’informatització en el negoci (signatura digital, factures electròniques), el comerç electrònic i l’ús de la identificació per radiofreqüència.

L’estudi s’ha fet a partir d’una enquesta passada a 16.715 empreses (de 10 empleats o més). Les dades fan referència a l’any 2010 fins al gener de 2011.

El treball no ens aporta gaires sorpreses; però ens ajuda a consolidar i a concretar intuïcions que podíem tenir. Transcric aquí les dades més significatives des del meu punt de vista:

Del total de d’empreses que hi havia a Espanya el gener de 2011 (3.250.576), el 95,2 % són les anomenades «microempreses» (de 0 a 9 treballadors), és a dir, un total de 3.094.721. Pel que fa al nombre de treballadors, aquestes representen el 26,8 %.

Catalunya és la comunitat espanyola que té un major nombre de microempreses: 570.855 (el 18,4 % del total), seguida de Madrid (475.020) i d’Andalusia (471.917). De fet Catalunya és la comunitat amb un major nombre total d’empreses (601.801)
.
El 97,4 % de les empreses espanyoles tenen connexió a Internet, el 40,7 % accedeixen a Internet amb dispositius mòbils, el 74,9 % utilitzen algun tipus de programari de codi obert (les empreses grans, amb el dobre de percentatge que les petites). El 17,4 % de les empreses ofereixen formació en tecnologies al personal (les empreses grans, el 54,6 %).

De personal específic dedicat a les tecnologies, en tenen el 30,2 % de les empreses, si bé les empreses grans (de 250 o més treballadors) són les que en tenen en un percentatge més alt: el 76,3 %.

Les empreses amb pàgina web són el 67 % (3,1 punts més que en l’any anterior). El comerç electrònic és utilitzat majoritàriament per empreses de la indústria (57 %) i comerç majorista (18,6 %).

I per a què ens pot servir conèixer aquesta mena d’informes? Per fer-nos càrrec de la quantitat d’empreses que hi ha, per constatar el grau d’implicació que tenen amb les tecnologies i per veure que els bibliotecaris tenim un camp molt ample per explorar i introduir-nos, oferint els nostres serveis professionals.

Fins aviat!

dimarts, 27 de març del 2012

Les empreses espanyoles i les tecnologies de la informació

Avui ressenyo un estudi publicat per Ametic (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales, http://www.ametic.es/), que es presentà el 8 de març passat a Madrid.



Aquest estudi anual començà a publicar-se el 2000 amb un altre títol (ISSN 1887-9012); des del 2008 apareix amb l’actual. D’Ametic ja hem ressenyat un parell d’informes en aquest bloc, tots relacionats amb les tecnologies de la informació: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/Ametic

El treball que comento avui analitza diferents aspectes de la penetració i l’aplicació de les tecnologies en les empreses espanyoles: des del grau general d’informatització, la presència i ús d’Internet, l’ús del comerç electrònic, un capítol específic sobre l’ús de la factura i la signatura elecròniques, l’ús de l’administració electrònica i la implicació amb les xarxes socials per part de les empreses.

L’estudi s’ha fet a partir de 3.730 entrevistes telefòniques realitzades a directius i responsables d’informàtica de tot Espanya, entre setembre i novembre de 2011. El qüestionari utilitzat, amb 52 preguntes, es troba reproduït en un annex (p. 150-168).

Com a síntesi general es constata que les tecnologies van penetrant més i més en el funcionament normal de les empreses espanyoles: en l’ús de la connexió remota, en la varietat de tipus de dispositius, en la participació a les xarxes socials, etcètera.

Ni que sigui a tall d’anècdota, ens agrada notar que Catalunya és la comunitat autònoma que tot sovint encapçala els rànquings de diferents indicadors d’aquest estudi. Començant pel més bàsic, el percentatge d’ús dels ordinadors a les empreses: el 97,9 % de les empreses catalanes estan informatitzades (seguides de les del País Basc, amb el 96,8 % i Madrid amb el 96,1 %) (p. 18). Catalunya també és el territori amb el percentatge més alt d’empreses amb ordinadors interconnectats: el 77,7 %, seguida de Madrid (76,3 %) i Andalusia (76,1 %) (p. 26). Igualment, el nostre país és la comunitat autònoma espanyola que més percentatge de connexió a Internet presenta: el 96,8 % de les empreses (seguida de Madrid, amb el 94,9 % i Andalusia, amb el 93,9 %) (p. 58).

Catalunya és la comunitat espanyola on el percentatge d’empreses amb lloc web propi és més alt: 66,2 %, seguida de Madrid (61 %) i el País Valencià (57,2 %) (p. 70). La  mitjana espanyola es troba només en el 58,3 % (p. 68), mentre que els països europeus més avançats en aquest sentit són Suècia, amb el 83,7 % i Dinamarca, amb el 82,7 % de les empreses amb presència a la xarxa (p. 71).

Pel que fa a l’emissió de factures electròniques, Catalunya també és la comunitat on es dóna un percentatge més alt: l’11,8 % de les empreses catalanes en fan, seguides de les valencianes (11,6 %) i les madrilenyes (11,1 %).

Un tema que aquest estudi aborda i que pot resultar d’interès als bibliotecaris, per la nostra implicació amb les empreses, és el grau d’ús que les companyies fan de les xarxes socials (p. 123-133). S’hi fa referència a un estudi publicat uns mesos enrere per la Fundación Banesto (Observatorio sobre el uso de las redes sociales en las pymes españolas, octubre de 2011), segons el qual el 38,7 % de les empreses espanyoles tenen presència a Facebook. I, amb percentatges molt menors, a Foursquare, Twitter, Youtube, Linkedin i Flickr.

Una frase que em sembla interessant de reproduir, en relació a aquesta temàtica:

«Las empresas confiesan haber tenido dificultades con las redes sociales, entre las que se encontrarían las siguientes:
• Los obstáculos relacionados con la administración, usabilidad, aprendizaje, etc. que presentan las redes sociales en sí.
• Dificultades de comunicación a la hora de gestionar conflictos con usuarios.
• Dificultades relativas a la necesidad de permanencia en las redes sociales.» (p. 126).

Tot seguit introdueix els conceptes de CRM (customer relationship management), SMO (social media optimization), SEO (search engine optimization) i SEM (search engine marketing).

Curiosament, amb un títol molt semblant existeix un altre estudi, realitzat en aquest cas per Penteo i ESADE, que es va donar a conèixer el juny de 2011:


En aquest cas el treball va més enllà de l'anàlisi de dades bàsiques sobre la presència i ús de les tecnologies a les empreses, sinó que vol valorar més aviat la gestió i l’administració de les tecnologies.

Per fer-ho els responsables de l'estudi han entrevistat durant el segon semestre del 2010, 196 directius d’empreses espanyoles (responsables de tecnologies i directius generals) i també 21 responsables d’empreses subministradores de tecnologies, a partir dels quals ofereixen uns resultats bàsicament qualitatius i podríem dir, prospectius.

La impressió general és que la crisi no sembla afectar gaire les tecnologies de la informació. Un paràgraf que ens permet ésser optimistes en tant que els bibliotecaris podem aportar el nostre coneixement és aquest:

«Las expectativas de los proyectos de sistemas de Business Intelligence se disparan en 2011... Los sistemas de Business Intelligence son el nuevo entrante entre las partidas presupuestarias en el ámbito del software cuyas expectativas de evolución analizamos cada año. Y lo es porque es uno de los rangos de sistemas de gestión corporativa que lleva experimentando, desde hace un par de años, un mayor crecimiento y dinamismo en forma de nuevos proyectos. Ello es señal de la importancia que en este entorno económico más que nunca, y de forma creciente a partir de este año, las empresas están dando a todas las herramientas que les permitan un mejor y mayor entendimiento del mercado y para responder a la avalancha de información, con un esfuerzo cada vez más centrado en la ampliación y mejora de la robustez de la base de clientes; muestra de ello es el cerca de 60 % de los CIO consultados con expectativa de incremento en 2011 de sus presupuestos en este tipo de sistemas.» (p. 30, les negretes són nostres).

El paràgraf que segueix considero que també ens ha d'interessar:

«... y se mantendrá el crecimiento de los servicios web, al igual que el software de gestión paquetizado. Siguiendo la tendencia de los últimos años, para 2011 seguirán incrementándose los presupuestos destinados al desarrollo, implantación y mantenimiento de plataformas de portal web, con cerca de un 60 % de empresas con perspectivas de crecimiento, y sólo un 15 % de descensos. Del mismo modo, estimamos que se intensificará la tendencia de crecimiento en los presupuestos destinados a sistemas de gestión corporativa (ERP), con un 42 % de empresas con perspectivas de incremento por un 40 % de estabilidad. El software de gestión parece que concentrará cierta parte de los proyectos reactivados en el último año, así como las renovaciones de plataformas instaladas, al socaire de la necesidad de mantener a la empresa dotada de herramientas de gobierno adecuadas a entornos de negocio que se presumen cambiantes.» (p. 30-31, les negretes són nostres).

Altres frases que tenen relació amb nosaltres:

«La integración en el ámbito empresarial de las Redes Sociales también aparece por vez primera en 2011, sobretodo en forma de proyectos piloto en la comunicación con clientes, mercado y stakeholders.» (p. 37).

Com dic, la idea general que es desprèn d'aquest estudi és que la majoria d'empreses pensen incrementar el pressupost destinat a les tecnologies, que les tecnologies són una peça clau per a la recuperació econòmica.

Com a conclusió, podríem dir que seran molt valorats els professionals que siguin experts en la gestió de les tecnologies.

dimarts, 31 de gener del 2012

Formació complementària en xarxes socials aplicades a l'empresa

La formació permanent del bibliotecari (com de qualsevol altre professional) és una exigència del món modern. Especialment, en l'àmbit de les noves tecnologies, hem d'estar a l'última. El Col·legi i la Facultat ofereixen un catàleg ampli i interessant de propostes en aquest sentit; però no són pas els únics.



En aquest blog ja hem dedicat altres entrades a donar conèixer oferta formativa d'altres entitats; sobretot quan aquesta oferta prepara directament per a algun perfil dels que considerem «nostres». Vegeu, per exemple:
http://bib-doc.blogspot.com/2011/11/formacio-complementaria.html
http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/alternatives-formatives-per-treballar.html

Avui parlarem d'una altra entitat interessant: Inesdi, Instituto de Innovación Digital de las Profesiones: http://www.inesdi.com/

Es presenten com «la primera escuela empresarial especializada en la innovación digital de las profesiones y dirigida  a los jóvenes y empleados que quieran desarrollarse en este ámbito de la economía digital» en paraules de Carmen María Martínez, directora general. Tenen seus a Madrid, València i Barcelona; però la seu principal és la de Catalunya.

Ofereixen quatre titulacions:
  • Técnico en Community Management y Redes Sociales
  • Técnico en Marketing Digital y Redes Sociales
  • Técnico en RR.HH. 2.0 y Redes Sociales
  • Técnico en E-commerce 2.0 y Redes Sociales

Totes elles consten de 120 hores de classe presencial. Es dóna material de suport i es compta amb una plataforma en línia d'aprenentatge. El preu: 3.990 € (pot variar una mica segons la modalitat de pagament).

Al web es pot veure el programa detallat dels continguts, un breu currículum dels professors i unes indicacions metodològiques.

Té bona pinta!

dimarts, 17 de gener del 2012

Perspectives laborals per a 2012

L'empresa de treball temporal Randstad va fer públic fa pocs dies una nota de premsa referida a un informe sobre els perfils professionals que es preveu que tinguin més demanda durant l'any 2012. Es tracta d'un breu document de tres pàgines, en el qual no hi ha cap referència a les fonts o metodologia usades. Només es poden veure els resultats i els comentaris. No hem estat capaços de localitzar l'informe complet.

Imatge de Float



Aquí podreu llegir la nota de premsa:
http://www.randstad.es/content/aboutrandstad/sala-de-prensa/notas-de-prensa/2012/NdP-Randstad-Perfiles-mas-demandados-2012.pdf

Els primers llocs els ocupen els directors de màrqueting, els assessors científics i els directors financers.

I destaca especialment l'àmbit de les noves tecnologies. Atenció a l'última frase del paràgraf següent:

«Por su parte, dentro de los relacionados con las nuevas tecnologías España empieza a destacar y también sus previsiones de empleo. Nuestro país empieza a consolidar el mercado para desarrolladores de aplicaciones para dispositivos móviles, una tendencia claramente al alza en EE.UU donde esperarán la creación en 2012 de cerca de 200.000 nuevos puestos en este sector. De hecho, según un estudio reciente del Bureau of Labor Statistics en Estados Unidos (http://www.bls.gov), seis de los diez oficios mejor pagados de la próxima década se hallarán en el ámbito de tecnología de la información. Sin embargo, la tendencia un año más en el mercado español es el puesto de programador de JAVA. Técnicos de posicionamiento y marketing en buscadores en la red, expertos en mediciones de internet se sitúan también entre los trabajos más demandados.»

L'informe també fa una mica de balanç pel que fa als llocs amb més demanda del 2011. Els relacionats amb les tecnologies també hi destaquen:

«El ramo de las Nuevas Tecnologías también se ha convertido en uno de los campos laborales de mayor desarrollo, gracias en especial a la aparición de las redes sociales y la evolución de los software.»

Si ens trobem vagarosos... potser podríem començar un pla de reciclatge en aquest camp, no us sembla?


dimecres, 19 d’octubre del 2011

Dades oficials sobre el sector TIC a Espanya

Tinc clar que un àmbit de treball possible per als bibliotecaris del present i del futur és el sector de les tecnologies de la informació: com a consultors per a empreses, com a creadors de continguts, com a gestors de sistemes, com a emprenedors que ofereixen serveis i productes a través de la xarxa...

Per aquest motiu presto atenció a les dades oficials i als estudis que entitats serioses porten a terme sobre aquest gran sector econòmic. En diverses entrades d'aquest bloc ja m'hi he referit: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/tecnologies%20de%20la%20informaci%C3%B3 i aquest també és el cas que presento avui:
    Informe del sector de las telecomunicaciones, las tecnologías de la información y los contenidos en España 2010 [en línia]. Coord., Luis Muñoz. Edición 2011. [Madrid]: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, set. 2011. 234 p. <http://www.red.es/media/registrados/2011-10/1317713303368.pdf>. [Consulta: 12 oct. 2011].

Aquest informe, que es publica anualment des de 2008, és elaborat per l'ONTSI: Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (http://www.ontsi.red.es), entitat adscrita a l'empresa pública Red.es, que rep finançament del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

Per fer aquest treball s'ha estudiat una mostra de 2.500 empreses espanyoles pertanyents a aquest gran sector, que inclou, en total, al voltant de 30.000 empreses. Per analitzar amb detall aquest conjunt de companyies, se segueix la CNAE (Clasificación Nacional de Actividades Económicas), que es troba reproduïda al principi de l'estudi (p. 14 i 16).

Així veiem que s'inclouen una sèrie d'especialitats que tenen poc a veure amb la nostra professió, per exemple les dedicades a la fabricació i al comerç de les tecnologies. Però en canvi n'hi ha d'altres en què ens podem trobar més còmodes; per exemple, activitats de consultaria informàtica, gestió de recursos informàtics, «proceso de datos, hosting y actividades relacionadas» i portals web. I en el sector dels continguts trobem també altres especialitats pròximes: edició de llibres, directoris, diaris i revistes i altres activitats editorials, i una de titulada «otros servicios de información».

En un annex del treball es detallen les activitats de cada subsector. Allí podem veure, per exemple, les activitats que pertanyen a la consultaria informàtica (p. 205):

  • Consultoría, planificación e implantación de sistemas informáticos (equipos y programas informáticos)
  • Diseño de soluciones globales en informática y comunicaciones
  • Desarrollo de soluciones y proyectos informáticos de comunicaciones y networking
  • Consultoría y auditoría en materia de protección de datos
  • Servicios de consultoría e ingeniería en telecomunicaciones
  • Asesoramiento e implantación de soluciones tecnológicas
  • Consultoría sobre seguridad informática
  • Consultoría informática basada en SAP y otros ERP´s

Una bona part d'aquests epígrafs els veim relacionats directament amb els continguts del nou màster que ha endegat aquest curs la Facultat, de Gestió Documental i Informació a les Empreses (http://bd.ub.es/MGDIE/).

El mateix es pot dir d'un altre dels subsectors: «Procesos de datos, hosting y actividades relacionadas» (p. 207). En la seva llista d'activitats n'hi ha una bona colla (no totes, això està clar) que guarden bona relació amb les nostres capacitacions:

  • Gestión de hipotecas, estampación y personalización de tarjetas financieras
  • Venta de información de empresas online
  • Proceso de datos de extractos bancarios
  • Grabación y proceso de datos informáticos
  • Servicios de Gestión de Centros de Explotación Tecnológica
  • Desarrollo de bases de datos electrónicas
  • Servicios de telecomunicación
  • Digitalización, grabación de datos y custodia de datos
  • Registro dominios, alojamiento páginas web…
  • Servicios de Biblioteconomía y documentación
  • Desarrollo software sectorial y contenido
  • Análisis y programación software (asistencia help desk)
  • Desarrollo e implantación de soluciones avanzadas para enviar SMS
  • Digitalización de fondo histórico, creación de bibliotecas virtuales, desarrollo y mantenimiento de software propio, generación de metadatos
  • Servicios telemáticos e informáticos
  • Grabación de datos entidades financieras
  • Prestación de servicios de estudio y análisis de procesos de datos para su tratamiento por cuenta de terceros
  • Sistema Informático de valoración de daños a los automóviles

El total d'empreses era (el 2010) de 26.982 (a Catalunya, 6.382; a Madrid, 9.108). La gran majoria d'elles (15.500) tenen menys de 10 treballadors. El total d'empleats d'aquests sectors, el 2010, era de 381.326 persones (un 1,2 % menys que l'any anterior). En l'estudi es poden veure amb detall les dades econòmiques de cadascun dels subsectors.

Les conclusions (p. 177 i ss.) no són bones, però deixen entreveure l'optimisme: «El sector TIC y de los Contenidos en España alcanzó en 2010 una cifra de negocio superior a los 104.000 millones de euros, un 2,8 menos que en 2009. Estas cifras indican una ligera mejoría en la facturación respecto de 2009, año en que el sector sufrió una caída del 7,3 %».

Per acabar: aquí tenim un informe solvent que ens dóna pistes de l'evolució d'un sector industrial en el qual tenim un bon paper a jugar. I, a més, ens detalla una sèrie d'activitats que poden inspirar-nos a l'hora de trobar la nostra línia de negoci.

dijous, 25 d’agost del 2011

Espanya, no gaire ben posicionada a la societat de la informació

Segons la darrera edició de l’Informe eEspaña, estudi anual elaborat per la Fundación Orange sobre el desenvolupament de la societat de la informació, que es va presentar el passat 18 de juliol, Espanya se situa al lloc número 17 del rànquing europeu de desenvolupament de la societat de la informació (d’un total de 28 estats).

Aquesta és la referència de l’informe en qüestió:
    eEspaña [en línia]: informe anual sobre el desarrollo de la sociedad de la información en España. 2011. Pozuelo de Alarcón: Fundación Orange, 2011. 248 p. Disponible també en paper <http://www.proyectosfundacionorange.es/docs/eE2011.pdf>. [Consulta: 13 des. 2014]. ISSN 2174-3908.
Hi ha una versió reduïda que presenta les dades principals en forma de gràfiques, amb comentaris breus:
Aquesta publicació apareix anualment des del 2001 (les primeres edicions foren publicades per Fundación Retevisión). Aquí podreu accedir al conjunt de les edicions:
http://fundacionorange.es/fundacionorange/analisisprospectiva.html.

El contingut comença amb unes xifres d’àmbit internacional sobre Internet, comerç electrònic, serveis de telecomunicacions... Tot seguit tracta sobre el sector econòmic de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i, concretament, sobre els serveis de telecomunicació. El capítol quart és destinat a l’administració electrònica a escala estatal, autonòmica, i en els 20 ajuntaments més poblats de l’Estat. Als capítols següents tracta de la integració de les TIC a les empreses i a les llars espanyoles. Tot seguit analitza amb més detall aquestes dades (segons edat, gènere, nivell de renda...). Acaba amb una mica de prospectiva i amb una avaluació final

A què ve que parlem d’aquest informe en aquest bloc? Doncs perquè els bibliotecaris (o una part dels bibliotecaris) som especialistes en tecnologies de la informació: estem a l’última que salta en aplicacions i artefactes, i aprofitem tant com podem aquestes innovacions per a la nostra feina.

Informes com el que presentem segurament no ens ajudaran directament a trobar una feina, però ens proporcionen una informació global sobre la situació global (de Catalunya, Espanya i Europa) en l’àmbit de les tecnologies. I podem veure la importància del sector avui en dia.

De les dades que proporciona l’informe n’hi ha de positives i de no tant positives. Sempre podem veure el got mig ple o mig buit... És interessant, per exemple, veure el resum sobre la situació de Catalunya, que trobem al capítol final (p. 240):
    «Cataluña es la segunda CC AA con mayor desarrollo en términos de Sociedad de la Información de España [després de Madrid]. Se encuentra por encima de la media nacional en 21 indicadores ICSI [Índice de Convergencia de la Sociedad de la Información, compost de 28 indicadors]. A pesar de este alto grado de desarrollo relativo al resto de España y el largo espacio de tiempo que el gobierno regional cuenta con planes específicos TIC (el primer plan estratégico Cataluña en red se lanzó en 1999), la región todavía se encuentra por detrás de la media de Europa en la mitad de los indicadores ICSI. Con respecto al resto de España, Cataluña tiene unos bajos niveles de uso de eAdministración, especialmente por parte de los ciudadanos. De hecho, la tasa de uso de estos servicios entre los ciudadanos ha experimentado un fuerte retroceso en 2010. La otra cara de la moneda está representada por las empresas catalanas, que han experimentado un fuerte avance en el uso de las TIC en 2010, destacando, por ejemplo, el incremento en 10 puntos porcentuales del número de empresas que realiza la gestión electrónica completa de procesos administrativos o el incremento de más de seis puntos de empresas que utilizan CRM [Customer Relationship Management] o que disponen de página web».
En relació a aquesta darrera frase, m’ha vingut al cap el futur màster que la Facultat ofereix a partir del curs que ve, de Gestió Documental i Informació a les Empreses. Per a més informació: http://bd.ub.es/MGDIE/.

dimarts, 26 de juliol del 2011

Els professionals bons de tecnologies de la informació, ben pagats

Els passats 1 i 2 de juny de 2011 se celebrà a Madrid i Sevilla el sisè Congreso ITGSM (Information Technology Governance and Service Management), organitzat per itSMF España (Information Technology Service Management Forum).

Aquesta organització compta amb delegacions a 50 països i es dedica a divulgar i a generar bones pràctiques en l'àmbit del govern i la gestió del servei de les tecnologies de la informació. Entre d'altres activitats organitza congressos, edita publicacions...

El congrés d'enguany duia com a lema «Innovando en el gobierno TIC y en la ciencia del servicio». En el seu marc va tenir lloc la taula rodona titulada «Capital humano TIC: propuestas para la gestión del talento, la creatividad y la motivación en equipos TIC» on participaren sis experts, directius d'empreses de selecció de personal d'alt nivell.

Les declaracions d'un d'ells, Miguel Portillo (director associat de Michael Page Executive Search), han estat reproduïdes en diversos mitjans digitals, i passo a resumir.




  • Com més va, més empreses apliquen les noves tecnologies en les seves estratègies de compra i venda, i converteixen el departament tecnològic en una peça clau dins de l'estructura empresarial.

  • El de les tecnologies a les empreses es tracta d'un sector en auge, en el qual es col·loquen una mitjana de vuit professionals al mes, cosa que suposa un 25 % més de treballadors a l'any.

  • Habitualment, el salari dels alts directius en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) oscil·la entre 80.000 i 200.000 euros anuals. Un 70 % d'aquests directius són enginyers i la majoria han fet un postgrau en escoles de negocio de renom.

  • Un quadre mitjà del sector de les TIC cobra entre els 35.000 i els 90.000 euros. En aquesta franja els professionals més demanats per les empreses són els consultors amb experiència d'ERP (enterprise resource planning), els directors de projectes i els directors de sistemes. La majoria són titulats mitjans o superiors en carreres de ciències, com enginyeries, informàtica, física, matemàticas, telecomunicació…

  • Tanmateix, la formació no ho és tot. Cada cop son més valorades unes altres habilitats en aquest tipus de professionals, com ara la capacitat de treballar en equip, l'orientació al client, la capacitat d'innovar i la visió de negoci.
Així doncs, ací s'albira una bona oportunitat laboral per als bibliotecaris amb una bona formació tecnològica i una vocació empresarial. Les oportunitats sembla que hi són. Cal estar preparats per entomar-les!


Entitat organitzadora del congrés: http://www.itsmf.es/

Web del congrés: http://www.itsmf.org.es/index.php?option=com_content&view=article&id=450

Alguns mitjans que recullen les declaracions de Miguel Portillo:
http://www.ibercampus.es/articulos.asp?idarticulo=14501

http://www.rrhhpress.com/index.php?option=com_content&view=article&id=9573:tecnologias-de-la-informacion-y-la-comunicacion-tic-un-sector-en-auge-para-encontrar-empleo-y-bien-remunerado&catid=74:mercado-laboral&Itemid=166

L'empresa on treballa el Sr. Portillo:
http://www.michaelpage-executivesearch.es/index.html

dijous, 21 de juliol del 2011

El sector de les tecnologies de la informació resisteix la crisi

Segons Ametic (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales, http://www.ametic.es/), les xifres de negoci a Espanya relacionades amb les tecnologies van augmentar el 2010 un 3,6 % en relació a l’any anterior. Aquestes xifres positives són degudes en bona part a la venda de dispositius mòbils. En canvi, l’ocupació del sector va disminuir un 0,7 %.


Aquestes dades i moltes d’altres es poden veure a l’estudi publicat fa pocs dies i disponible en línia:
Aquest informe es publica anualment des del 1999 i analitza un conjunt de variables que configuren el sector de les tecnologies de la informació (producció, facturació, comerç exterior, ocupació, R+D, etc.). N’inclou la variació interanual i es fan referències a l’entorn internacional i les tendències de futur.

L’anàlisi detalla els diferents subsectors. Destaca, entre aquests, el dels continguts distribuïts per Internet (potser aquell que pot ser més familiar als bibliotecaris), que va obtenir uns increments pel damunt del 20 %. Un altre subsector on podem desenvolupar-nos professionalment és el de recerca i desenvolupament. Aquest concretament representa el 4,2 % de la facturació.

L'estudi fa també una anàlisi territorial. Catalunya va créixer –segons aquest informe– pel damunt de la mitjana (2,6 %); el doble que Madrid, que ho féu amb una taxa de l’1,3 %.

Aquí podreu veure una nota de premsa sobre l’informe, que conté un ampli resum:
http://www.ametic.es/media/Ou1/Boletines/NP%20Tecnolog%C3%ADas%20de%20la%20Informaci%C3%B3n%20010.pdf.