Bravo per la Biblioteca Nacional i l’Arxiu Nacional!

En aquest blog de tant en tant procurem donar idees sobre la visibilitat de la professió i dels estudis, i sovint ens queixem de la realitat, reivindiquem mancances, proposem activitats un punt il·lusòries... Però avui ens traiem el barret davant de les dues institucions principals del país: l’Arxiu i la Biblioteca nacionals.

Totes dues institucions –igual com moltes altres, de caire cultural– participen activament en la realització d’activitats adreçades a la població escolar de Catalunya. Així consta en un recull publicat per segon any consecutiu per la Generalitat fa uns mesos (juliol de 2013):

Guia d’activitats culturals educatives. Curs 2013-2014. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, [2013]. 407 p. <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SID/Articles_diversos_2013/Documents/guiaactiveducatives2013-14.pdf>. [Consulta: 2 gener 2014].

La Biblioteca i l’Arxiu figuren entre les 21 institucions culturals del país, majoritàriament de Barcelona (museus, teatres, auditoris...) que són presents en aquesta guia. Totes plegades ofereixen més de 300 propostes diferents.

Concretament, les de la Biblioteca de Catalunya són (p. 319-326):

• Visita general a la Biblioteca de Catalunya
• Taller: Sessions didàctiques
• Sessions de docència: Sessions per als alumnes del treball de recerca
• Visita guiada a l’Arxiu Joan Maragall
• Espectacle: Maragall a casa
• Sessions de docència: Classes teòrico-pràctiques per a alumnes universitaris
• Visita a la Biblioteca de Catalunya per a alumnes d’escoles d’adults

I l’Arxiu Nacional de Catalunya proposa (p. 330-334)

• Visita: Descobreix l’ANC
• Treball de recerca a l’Arxiu
• Taller: Fem recerca
• Taller: Aprenem a investigar

Cada activitat inclou una breu presentació, la indicació de les habilitats que desenvolupa en els participants, el nivell dels alumnes als quals s’adreça, la durada, el preu, la manera de contactar...

Una molt bona manera d’apropar a la ciutadania les institucions (en aquest cas, les del nostre ram), de donar a conèixer uns continguts que normalment no són accessibles al públic en general i, qui sap, de despertar vocacions de bibliotecaris i arxivers entre els escolars.

Aquesta informació em dóna peu per recordar una activitat que s’havia dut a terme a la Facultat durant uns quants anys: sessions teòriques i pràctiques sobre metodologia de treball científic i cerca d'informació, adreçades a alumnes de batxillerat, per orientar-los en el treball de recerca que obligatòriament han de realitzar. Uns quants professors van elaborar un recull selectiu de recursos, que encara està ben viu: Alehoop (http://www.alehoop.info/). Cada curs passaven al voltant de 800 estudiants per la Facultat.

Altres facultats de la UB (Biologia, Física, Geologia, Matemàtiques i Química) programen activitats adreçades a estudiants de batxillerat.

Sóc bibliotecari, però no sóc el que semblo

Em va agradar força una entrada del blog d'Albert Valero titulada «Documentalistas: el síndrome de la boca pequeña», publicada el 3 de setembre de 2013.

Fotografia: Hotblack

 Relata una situació en què de segur que ens hem trobat algun cop: un familiar, amic o conegut ens pregunta: «I tu a què et dediques?» Llavors ens posem nerviosos, no tenim la resposta assajada, no ens surten les paraules adequades, i el nostre interlocutor es queda igual, perquè no entén gairebé res del que li diem, o la imatge que transmetem de la nostra feina és molt simplificada.

I és que l’Albert té més raó que un sant: hem d’adequar el llenguatge que utilitzem al nostre destinatari. I abans que res, hem d’estar convençuts nosaltres mateixos de la nostra funció dins de l’empresa o organització on ens trobem treballant.

Proposa un exercici que ens pot anar bé de practicar: imaginem que ens trobem en l’ascensor d’un edifici d’oficines i tenim només 60 segons per explicar «a què ens dediquem» a la persona que comparteix el viatge amb nosaltres. Ho hem de fer «de manera clara, comprensible y sin ambigüedades».

Proposa un esquema de resposta i posa uns exemples. Resoldre bé aquesta situació de definició de la feina d’un mateix és el primer pas per poder-nos vendre quan sigui el moment.

No sé si hem d’arribar a l’extrem d’un col·lega nostre, que ha titulat una pàgina web personal I don't look like a librarian!

És que si no ens promocionem nosaltres mateixos, ens pot passar com a l'ós panda: tothom reconeix que és molt bonic... però està en vies d'extinció!

Testimonis de vocacions bibliotecàries

Al blog ja hem parlat moltes vegades de l'ús dels vídeos per promocionar la nostra professió. Avuí, una mostra més.

Nieves González, professora de Biblioteconomia a la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla i bibliotecària a la Universidad de Sevilla fins el 2011, manté un blog de molt d'interès: Bibliotecarios 2020, que recomanem que segui: http://www.nievesglez.com/

A banda del blog, disposa d'un canal a Youtube on publica entrevistes breus a bibliotecaris de tota mena, tant d'aquí com de fora, que responen a la pregunta «Per què et vas fer bibliotecari?».En total hi ha més de 80 vídeos, i entre els entrevistats hi ha alguns col·legues catalans: Albert Díaz Mota, Javier Leiva, Roser Lozano, Anna Magre, Glòria Pérez Salmeron, Jordi Serrano... Aquí ho trobareu: http://www.youtube.com/playlist?list=PL6AD4FEF104E28581
Els vídeos normalment no arriben als dos minuts, i són fets amb una realització molt casolana; però els missatges són espontanis.


Carme Fenoll a BTV

I si dimecres passat ens fèiem ressò d'unes declaracions de la cap del Servei de Biblioteques que es publicaven al web de la UOC, avui ho fem d'una aparició de la mateixa Carme Fenoll a la televisió.

El passat 6 de novembre de 2013 la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va ser entrevistada per Lluís Reales (27 minuts) al programa Terrícoles de BTV.

La conversa posa de relleu la importància de les biblioteques públiques com a equipament de proximitat que permet a la ciutadania accedir a recursos informatius i culturals.

Es destaca l'evolució de les biblioteques en els darrers temps: la incorporació de les tecnologies i els nous usos que s'hi donen (de socialització, de lleure, de formació en tecnologies...). Es tracta també de l'acolliment de la població immigrant i les activitats d'animació, com els 500 clubs de lectura existents.

Ens n'alegrem força. Aparicions com aquesta ajuden a eixamplar el coneixement de les biblioteques per part de la població en general.

II Concurs de vídeos de SEDIC

Imatge del vídeo de Bàrbara Lara Sonidos de biblioteca

Tal com vam anunciar a mitjan d'agost, Sedic (Asociación Española de Documentación e Información) va convocar una segona edició del concurs de vídeos breus per promocionar la professió de bibliotecari.

Ara s'han donat a conèixer els seis vídeos presentats, a través de la pàgina web de Facebook de SEDIC: https://www.facebook.com/AsociacionSEDIC

Com que les propostes arribades han estat menys de deu, totes passen a la fase final (no cal que el públic les voti). Tots sis candidats tenen alguna cosa original; però aquí en volem destacar un que el fa diferent dels altres: ha estat presentat per una bibliotecària catalana, Bàrbara Lara Fernández, que treballa a la Biblioteca de Dret del CRAI de la UB.

El vídeo es titula Sonidos de biblioteca, i les imatges se centren en els sons quotidians de les biblioteques: des d'obrir la porta, el torn d'entrada, l'alarma del sistema antifurts, el carretó de llibres amunt i avall, el "pip" del lector de codi de barres, el sorollet del teclat, el de les fotocòpies, l'escàner...

El resultat del concurs es donarà a conèixer a mitjan novembre. Esperem que tingui sort!

Actualització:
El 14 de novembre de 2013 s'ha donat a conèixer el guanyador del concurs. El premiat ha estat el vídeo Conservación, presentat per José Manuel Rodríguez Acevedo. Aquí el podreu veure: http://www.youtube.com/watch?v=oxtaUQWdEtM

Darreres distincions a biblioteques i bibliotecaris

Dimarts passat (8 d'octubre de 2013) es van concedir els Premis Nacionals de Cultura de Catalunya 2013, que com cada any distingeixen «la innovació, la continuïtat i l'excel·lència» de persones i institucions en l'àmbit de la cultura: https://conca.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/premis-nacionals-de-cultura/edicions-anteriors/premis-2013/

Entre les institucions guardonades, una de Reus, que destaca per la seva biblioteca: el Centre de Lectura: http://www.centrelectura.cat/cdlweb/?page_id=322.

Façana del Centre de Lectura de Reus

L’endemà dimecres, Catalunya Ràdio li dedicava un reportatge dins del programa El matí. Hi parla el director del Centre i la seva bibliotecària, Montse de Anciola. Per complementar la notícia, el programa va convidar Teresa Pagès, directora de la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, de Sant Boi de Llobregat, que comenta l'alt nivell de qualitat que han assolit les biblioteques al país. Aquí ho podreu sentir (a partir del minut 7).

Un altre «bibliotecari» que ha estat distingit públicament aquesta setmana és, ni més ni menys, que un Premi Nobel. El de Física, Peter Higgs (que aconseguí el guardó juntament amb el belga François Englert). Aquí podreu llegir la notícia.

Peter Higgs

Diem que el professor Higgs és «bibliotecari» entre cometes perquè, de fet, ho va ser únicament durant una temporada, quan de jove va treballar a la biblioteca del Departament de la seva universitat. Ja en vam parlar en una entrada antiga d’aquest mateix blog. I aquí podeu veure la font de la informació.

No és l'únic Premi Nobel que és concedit a un bibliotecari. L’altre cas que coneixem és el Premi Nobel de la Pau atorgat el 1913 a Henri La Fontaine, un advocat belga que juntament amb Paul Otlet són considerats els «pares de la documentació».

Henri La Fontaine

El 1895 Otlet i La Fontaine varen crear l’Institut international de bibliographie, un ambiciós centre de documentació que es proposava recollir, processar i difondre informació bibliogràfica de tot allò que es publiqués arreu del món, en qualsevol format. En aquest projecte és on es gestà la CDU (classificació decimal universal).

La finalitat última d’aquest centre era facilitar l'entesa entre els pobles i evitar els conflictes. Uns valors que sens dubte compartim tots els bibliotecaris: l'accés al coneixement ens fa més lliures, tolerants i demòcrates.

Aquí podreu veure la seva biografia: http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/peace/laureates/1913/fontaine-bio.html

Un concurs de vídeos sobre la professió

SEDIC (Asociación Española de Documentación e Información), una de les associacions professionals de més implantació a l’Estat espanyol, convoca el II Concurso SEDIC de vídeo 2013, amb el qual pretén divulgar el món dels bibliotecaris a un públic ampli.

Hi pot participar qualsevol persona, amb un vídeo realitzat per ella mateixa, d’una durada d’entre 30 segons i 1 minut, que tracti sobre «bibliotecas, bibliotecarios, centros de documentación, documentalistas, archivos, archiveros y/o temas relacionados».

El premi per al guanyador seran 300 euros. El termini per presentar-s’hi acaba el 30 de setembre de 2013. Aquí podreu veure les bases del concurs i l’enllaç al vídeo guanyador de la primera convocatòria: http://www.sedic.es/concurso_videos_convocatoria2013.asp

Aprofitant que parlem de SEDIC, farem referència al canvi en la seva presidència, que va tenir lloc el passat mes d’abril de 2013. Des d’aleshores, Bárbara Muñoz de Solano y Palacios dirigeix aquesta entitat. Tot i la seva joventut (va néixer el 1977) acumula ja un extens i ric currículum, que podeu veure resumit aquí: http://www.sedic.es/q_juntadirectiva.asp

I aquí, una entrevista que li feren al poc temps de resultar escollida presidenta: http://www.ibercampus.es/barbara-munoz-la-educacion-debe-fomentar-el-trabajo-en-grupo-superar-25110_9.htm

Promoció de biblioteques en llocs poc habituals

Fotografia de Educación de alta conciencia

Fa uns mesos es va donar a conèixer una servei que funciona al metro de Nova York per fomentar la lectura i donar a conèixer les biblioteques públiques de la ciutat. Me’n vaig assabentar pel blog Beat: observatori de l’edició digital, que recomano de seguir a qui tingui interès per la tecnologia dels dispositius electrònics de lectura, la política de les editorials al respecte, la relació de les biblioteques amb els llibres electrònics, etc.

A l’entrada de Beat, s’explica com funciona aquest servei, anomenat The Underground Library: els usuaris del metro han d’apropar el seu telèfon mòbil a uns cartells que hi ha dins dels vagons. La tecnologia utilitzada és coneguda com a NFC (en anglès, Near Field Communication), que no utilitza Internet sinó ones de radiofreqüència (RFID) per transferir dades entre dos dispositius. D'aquesta manera es carreguen als telèfons intel·ligents les 10 primeres pàgines de les obres disponibles. I quan els viatgers surten del metro reben, via Internet, la informació de l’emplaçament de les biblioteques públiques més pròximes on poden agafar en préstec un exemplar d'aquell llibre.

Hi ha un altre projecte que té un nom quasi coincident: Underground New York Public Library; però es tracta de tota una altra cosa. És un lloc web particular, mantingut per Ourit Ben-Haim, format per fotografies de lectors que viatgen en metro: http://undergroundnewyorkpubliclibrary.com/

A Catalunya es va fer una experiència similar: el Bibliotren, en el marc d’un pla de foment de la lectura impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat. Als Ferrocarrils de la Generalitat, els viatgers podien descarregar el primer capítol d’una sèrie de títols (de les editorials Debolsillo i Rosa dels Vents): http://www.fgc.cat/cat/bibliotren.asp. El Bibliometro de Madrid em sembla que ja és més conegut: http://www-2.munimadrid.es/BMTWB/

Una altra ubicació poc habitual d’un servei bibliotecari és als hotels. En posa un exemple una notícia que trobem al diari 20 minutos, publicada a l’abril passat: http://www.20minutos.es/noticia/1793975/0/hoteles/libros/bibliotecas/. El cas més significatiu és del de l’Hotel Library: http://www.libraryhotel.com/, situat al centre de Manhattan. Diu que disposen d’una col·lecció de 6.000 llibres, que es troben distribuïts per les diferents cambres, i a cada pis li correspon una matèria diferent. Que bonic! No podem deixar d’anar-hi en la pròxima visita a Nova Yok, per uns mòdics 300 dòlars la nit. Possiblement, si hi anés en Daniel Gil triaria l’habitació 1 del setè pis (Arquitectura), i en Javier Guallar, la número 5 del pis 10 (Periodisme)... Jo... dubto... http://www.libraryhotel.com/dewey-decimal-system.html

A Catalunya tenim una història relacionada... ¿Us sona la biblioteca que Aurora Díaz Plaja va instal·lar a l’Hotel Titus, de Caldetes? En fa un resum l’Eli Ramírez, en una entrada del blog Biblogtecarios, el 6 d’agost de 2012: http://archive-es.com/page/1665693/2013-03-19/http://biblogtecarios.es/node/694

D’altra banda, és lògic que als hotels hi hagi lectures disponibles per als clients... Ens van comentar a la llibreria Re-Read (http://www.re-read.com/ca/), inaugurada fa pocs mesos a Barcelona (exemple de negoci valent, que aspira a escapolir-se de l'escomesa de la crisi del sector) que un dels clients forts que tenien eren precisament els albergs de la ciutat (que ara alguns anomenen hostels).

Per descobrir molts llocs insòlits on podem trobar instal·lada una petita biblioteca, us recomano el blog de Rosa Molina Libraries of the world: http://librariesoftheworld.blogspot.com.es/

I fins aquí aquesta entretinguda entradeta d’avui.


ACTUALITZACIÓ: A La vanguardia del 2 de juliol de 2013, secció «Ocio - Viajes», s'informa d'una enquesta feta a escala europea sobre com seria l'aeroport ideal. En tercera posició, l'aeroport ideal hauria de tenir biblioteca (després de cinema i habitacions):
http://www.lavanguardia.com/viajes/20130702/54377153751/aeropuerto-ideal-cine-habitaciones-biblioteca.html

De fet alguns aeroports ja compten amb aquest servei. Vegeu, si no, aquestes fotografies de l'aeroport holandès de Schiphol (facilitades pel seu autor, Lluís Quintana):

Idees per promocionar la professió. 7: Identificació dels bibliotecaris a la feina

Segons la Ley 7/2007, de 12 de abril, del estatuto básico del empleado público (art. 52), els empleats públics han de treballar seguint el principi de «dedicació al servei públic» i l'«accessibilitat». I segons la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, els ciutadans tenen dret «a identificar a las autoridades y al personal al servicio de las administraciones públicas bajo cuya responsabilidad se tramiten los procedimientos.» (art. 35 b). [1]

Fotografia: Bobbi Newman

No queda clar que hàgim de portar obligatòriament una identificació amb el nostre nom, tot i que en algunes administracions així ho han disposat. Però estarem d'acord que un detall de qualitat és que els usuaris puguin saber el nom dels treballadors amb qui tenen tractes.

Donat que la gran majoria de biblioteques d’accés públic (públiques, universitàries, nacional, parlamentària...) són organismes finançats amb diners públics i, els seus treballadors, en termes generals, funcionaris, crec que convindria tirar cap aquí.

És possible que a alguns bibliotecaris no els agradi que els usuaris puguin saber el seu nom. Són molt curosos amb la seva privacitat. I ho entenc molt bé. Tothom vol tenir un espai d’intimitat, on no ser molestat... De fet, visitant algunes pàgines web de biblioteques, costa en molts casos trobar el nom dels bibliotecaris, o bé aquesta dada no hi és, senzillament.

Jo penso que si ens dediquem a un ofici que implica un tracte amb el públic, on a més el públic és la raó de ser de la nostra feina i per altra banda el públic és qui ens paga el sou, hem de ser respectuosos i oferir-li un bon servei. Dins d’uns límits, evidentment. Però ja que «donem la cara» tot el dia (i amb un somriure als llavis, segurament), què menys que no amagar el nostre nom i el nostre càrrec.

Potser tenim por que ens arribin queixes o crítiques? Una opinió desfavorable pot fer mal en un primer moment, sobretot si arriba de males maneres o és injusta. Però l’experiència ens diu que «una crítica és un regal»: és l’oportunitat de millorar una mica algun aspecte de la nostra actuació (el tracte personal, completar buits en el nostre fons, organitzar millor la col·lecció, prestar els serveis de manera més acurada....).

Però, en definitiva, la finalitat de la proposta d'avui, és divulgar la feina de «bibliotecari» o «bibliotecària» entre els nostres usuaris. Que els usuaris, en veure la targeteta amb el nostre nom i –sobretot– el nostre càrrec pensin... «Ah! aquesta persona tan competent té un ofici que es diu "bibliotecària"; no és un treballador qualsevol...». I d'aquesta manera s'ampliï la visibilitat de la nostra sagrada professió...

De mica en mica s'omple la pica!

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció:
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3


-------------
[1]. La llei del 1992 va ser substuïda per la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento administrativo común de las administraciones públicas, que inclou un article semblant a l'anterior. És l'article 53 b): «[los interesados en un procedimiento administrativo, tienen los siguientes derechos:] A identificar a las autoridades y al personal al servicio de las Administraciones Públicas bajo cuya responsabilidad se tramiten los procedimientos».

Els bibliotecaris a les enciclopèdies

No fa gaires dies es va donar a conèixer un projecte que està tirant endavant el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: la participació de les biblioteques públiques del país en la creació de continguts a la Viquipèdia. Aquí hi ha la nota de premsa que ho explica: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=159566&idioma=0

De fet no cal demanar permís a ningú per introduir articles nous a la Viquipèdia o editar els que ja hi ha: només és qüestió de voler-ho fer (i seguir les pautes de treball de la mateixa enciclopèdia). Però està molt i molt bé que des de les institucions es fomenti aquesta col·laboració de manera activa, i que els bibliotecaris assumim aquesta tasca com una part més de la nostra feina. Aquest és un bon exemple de treball en favor de la visibilitat de la professió!

Ara mateix a la versió catalana de la Viquipèdia hi ha molt poques entrades dedicades a biblioteques individuals del nostre país: em sembla que només hi apareixen una quinzena de biblioteques, com ara la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, la de Moià, les públiques de l'Estat de Lleida i Tarragona, etc.. Jo diria que totes i cadascuna de les biblioteques públiques hi podrien tenir cabuda (em baso en el fet que totes les estacions de metro de Barcelona hi tenen una entrada...). Naturalment, a més de les biblioteques públiques també hi han de ser les altres biblioteques singulars: Arús, Ateneu, Seminari Diocesà...

A banda de les biblioteques en si, a la Viquipèdia catalana hi manquen alguns articles relacionats amb el nostre món professional. I alguns que ja hi són mereixerien una actualització important. El que ve a continuació són idees per a noves entrades; però no pretén ser cap llista exhaustiva! Només alguns suggeriments!

Conceptes variats:

• arquitectura de la informació
• biblioteca
• biblioteca escolar
• dipòsit legal
• directori (com a obra de consulta)
• llegibilitat

Entitats catalanes o internacionals, vives o mortes:

• Amic de Paper
• FESABID
• FID
• Gremi de Llibreters de Catalunya
• Liber (fira del llibre)

Professionals destacats:

• Mercè Dexeus Mallol
• Jaume Moll Roqueta
• Les bibliotecàries que varen aparèixer al calendari publicat per l'Institut Català de les Dones el 2003: http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/publicacions_calendari2003.pdf
• Els professors de l'antiga Escola Universitària esmentats a la publicació Una mirada retrospectiva, d'Assumpció Estivill: http://www.ub.edu/biblio/docs/cataleg.pdf

L'altra gran enciclopèdia catalana en línia i d'accés gratuït, Enciclopèdia.cat ha incorporat recentment articles diversos relacionats també amb el nostre àmbit. Relaciono aquí uns quants que he trobat (tampoc vol ser cap llista exhaustiva):

• Justa Balló (bibliotecària)
• biblioteca escolar
• Jacques Charles Brunet (bibliògraf francès)
• Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil
• Maria Antonieta Cot i Miralpeix (bibliotecària)
• Montserrat Martí i Bas (bibliotecària)
• Josep Ignasi Montobbio i Jover (bibliòfil)
• Online Public Access Catalog
• Consol Pastor i Martínez (bibliotecària)
• Shiyali Ramamrita Ranganathan
• Resource Description and Access
• Rosa Ricart i Ribera (bibliotecària)
• Carme Rovira Bertran (bibliotecària)
• Maria Serrallach i Julià (bibliotecària)

Tot ajuda perquè la nostra professió sigui més coneguda i més visible! Convé que la informació sobre el món de les biblioteques (el món de la informació i la documentació) estigui tan present com pugui ser, a fi i efecte que l'impacte en la societat sigui el màxim possible i la nostra presència social, ben alta...

Entre tots ho farem tot!

La Facultat, més visible

Des de fa pocs dies (21 de juny de 2012) s’ha instal·lat a la façana posterior de l'edifici de la Facultat una pancarta amb el logotip de la UB i el nom sencer del nostre centre: «Facultat de Biblioteconomia i Documentació», i sense cap errata!

Imatge presa del butlletí Notícies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

El rètol és ben visible per tothom que surt de l’estació de Sants (per la plaça dels Països Catalans). És un petit gra de sorra en favor de la nostra visibilitat a la societat.

Igual com la pancarta que ja fa uns anys penja tot al llarg de la façana principal, al carrer de Melcior de Palau.

Imatge obtinguda del web de la UB

Tot ajuda a donar a conèixer la nostra presència! Vindrà un dia que la conversa següent, entre un taxista i una antiga professora nostra no es tornarà a produir:

«Acabo de tornar de Mèxic i ja ha començat el dia malament: en pujar al taxi he dit al conductor: "Vaig a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, carrer Melcior de Palau, 140". El taxista m'ha dit: "Senyora, allà no hi ha cap faculat". (Visca la visiblitat de la nostra Facultat :D)»

http://www.patatabrava.com/miticas/facultat_de_biblioteconomia_i_documentacio-m29712.htm

La professora en qüestió –avui directora del CRAI de la UB– era Adelaida Ferrer. El nom del taxista no el sabem; però tanmateix és un digne representant d'aquest col·lectiu. El fragment reproduït prové d'un lloc web inic –però simpàtic– titulat Patata brava, que conté una secció anomenada «Frases mítiques» on els usuaris registrats poden reproduir-hi suposades gracietes dites pels professors a classe...

Doncs això: esperem que a partir d'ara, els taxistes que esperen els clients a l'Estació de Sants es preguntin... «Facultat de Biblioquè???»