Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carme Fenoll. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carme Fenoll. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de novembre del 2013

Testimonis de vocacions bibliotecàries

Al blog ja hem parlat moltes vegades de l'ús dels vídeos per promocionar la nostra professió. Avuí, una mostra més.

Nieves González, professora de Biblioteconomia a la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla i bibliotecària a la Universidad de Sevilla fins el 2011, manté un blog de molt d'interès: Bibliotecarios 2020, que recomanem que segui: http://www.nievesglez.com/

A banda del blog, disposa d'un canal a Youtube on publica entrevistes breus a bibliotecaris de tota mena, tant d'aquí com de fora, que responen a la pregunta «Per què et vas fer bibliotecari?».En total hi ha més de 80 vídeos, i entre els entrevistats hi ha alguns col·legues catalans: Albert Díaz Mota, Javier Leiva, Roser Lozano, Anna Magre, Glòria Pérez Salmeron, Jordi Serrano... Aquí ho trobareu: http://www.youtube.com/playlist?list=PL6AD4FEF104E28581
Els vídeos normalment no arriben als dos minuts, i són fets amb una realització molt casolana; però els missatges són espontanis.


Carme Fenoll a BTV

I si dimecres passat ens fèiem ressò d'unes declaracions de la cap del Servei de Biblioteques que es publicaven al web de la UOC, avui ho fem d'una aparició de la mateixa Carme Fenoll a la televisió.


El passat 6 de novembre de 2013 la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va ser entrevistada per Lluís Reales (27 minuts) al programa Terrícoles de BTV.

La conversa posa de relleu la importància de les biblioteques públiques com a equipament de proximitat que permet a la ciutadania accedir a recursos informatius i culturals.

Es destaca l'evolució de les biblioteques en els darrers temps: la incorporació de les tecnologies i els nous usos que s'hi donen (de socialització, de lleure, de formació en tecnologies...). Es tracta també de l'acolliment de la població immigrant i les activitats d'animació, com els 500 clubs de lectura existents.

Ens n'alegrem força. Aparicions com aquesta ajuden a eixamplar el coneixement de les biblioteques per part de la població en general.


dimecres, 6 de novembre del 2013

«Els bibliotecaris haurien de ser...»

Fa pocs dies es va publicar a la Sala de premsa de la UOC una entrevista amb Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Imatge obtinguda de la Viquipèdia
Fenoll, Carme. «"Els bibliotecaris han de ser el motor cultural del territori i remoure les consciències dels usuaris" [en línia]: entrevista amb Carme Fenoll». Per Susanna Ginesta. Sala de premsa. Actualitat. Entrevistes. 25 oct. 2013. <https://www.uoc.edu/ca/news/2013/carme-fenoll>. [Consulta: 29 oct. 2023].
Coincidim plenament amb la visió que la Carme té de les biblioteques, i ens admira gratament la seva empenta i entusiasme.

Reprodueixo algunes de les seves declaracions de l'entrevista esmentada, aquelles que més tenen a veure amb els temes que tractem en aquest blog: el paper del bibliotecari, la seva formació, els diferents perfils que pot portar a terme...

Diuen que vas fer una petita revolució a la biblioteca de Palafrugell.
La base de la feina d'un bibliotecari d'una biblioteca pública és ser el motor cultural i remoure les consciències d'aquell espai. [...] Els equips de les biblioteques són els que donen l'empenta perquè les biblioteques funcionin i és bàsic que t'estimis allò que fas i els ciutadans a qui serveixes. En una pública és essencial. Si no t'agrada treballar de cara al públic, oblida't de treballar en una biblioteca pública; no tothom serveix. 
[...] 
Com t'agradaria que fossin les biblioteques catalanes? 
Els bibliotecaris haurien de ser els agents principals prescriptors principals de cultura del seu territori. Els ciutadans haurien de percebre que són capaços de recomanar-los un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre... 
[...]
S'estan formant correctament els bibliotecaris i documentalistes del futur? Com creus que evolucionarà la seva tasca? 
Els estudis hauran d'evolucionar molt. Haurem de segmentar i diferenciar cada vegada més els perfils. A la vegada, necessitarem cada cop més gent amb perfils més amplis o molt oberts de mires pel que fa a coneixements. El perfil del bibliotecari del futur haurà de ser una persona molt polivalent, molt encarada al servei públic, molt sociable, extravertida i amb flexibilitat.

Felicitem la Carme per la feina feta fins ara i l'esperonem perquè maldi per assolir totes les fites que albira!


dijous, 21 de febrer del 2013

Visibilitat de les bibliotecàries catalanes a la Viquipèdia

Ens agraden molt els projectes col·lectius, els de fer pinya, els que es basen en la filosofia de l’«entre tots ho farem tot». La idea de recollir informació sobre unes quantes bibliotecàries catalanes rellevants i publicar-la a la Viquipèdia, és un d’aquestes projectes. Ja en vam parlar en una altra entrada d’aquest blog i ara hi tornem, perquè es va treballant en la bona línia.


Es tracta d'una activitat 2.0 per antonomàsia: cooperant per sumar esforços i oferir un producte de qualitat i obert al món. Projecció internacional de Catalunya i dels bibliotecaris: què més es pot demanar?

Sorgit des del món de les biblioteques (Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Biblioteca de Catalunya), s'inscriu en un conjunt de projectes similars a la Viquipèdia en l'entorn de la cultura: el GLAM (Galleries, Libraries, Archives, Museums with Wikipedia), i s'hi han implicant bibliotecaris i altres persones que van aportant un granet de sorra: esperit wiki a betzef.



Al vídeo següent, que correspon al Telenotícies vespre de TV3 del 21 de gener de 2013, podreu veure, entre el minut 35:15 i el 37:34 les declaracions de Carme Fenoll (cap del Servei de Biblioteques) i d’Eugènia Serra (directora de la Biblioteca de Catalunya), parlant del projecte: https://www.ccma.cat/3cat/tn-vespre-21012013/video/4429651/

Aquí la pàgina del projecte, que tot just comença:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Biblioteques/Bibliotec%C3%A0ries

Hi veiem una llista inicial de 26 bibliotecàries catalanes «històriques» que progressivament aniran essent convertides en articles de l’enciclopèdia.

Hi ha un altre projecte similar en l’àmbit de l’arxivística: «Arxivística i TIC», impulsat des de l'ESAGED (Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents) de la UAB.

Per a un segon estadi, potser es podria pensar a incloure altres bibliotecaris i arxivers «encara més històrics», Ja té entrada a la Viquipèdia en Cosme de Montserrat, que va ser bibliotecari al Vaticà sota el pontificat de Calixt III (segle XV): http://ca.wikipedia.org/wiki/Cosme_de_Montserrat

Però hi podrien ser, per exemple, en Josep Sastachs i Costa, que el 1889 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i que el 1898 publicà La responsabilidad del bibliotecario. (Ja el vam esmentar en una altra entrada d’aquest blog: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/08/codi-deontologic-de-lifla.html.)

També hi falta en Pere Garcia, un altre bibliotecari català al Vaticà, en l’època del papa Alexandre VI (final del segle XV) i que fou estudiat per Anselm M. Albareda: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991038207969706706

El mateix Albareda, també bibliotecari papal durant la primera meitat del segle XX, ja hi té una entrada:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Maria_Albareda_i_Ramoneda

Qui no hi consta és en Sebastià Roger, (vers 1573-1623), arxiver de l'Hospital de la Santa Creu:
http://www.bnc.cat/El-Bloc-de-la-BC/Sebastia-Roger-arxiver-de-l-Hospital-de-la-Santa-Creu.

Entre tots, farem més poblades les categories «bibliotecaris catalans» i «arxivers catalans».


dijous, 6 de setembre del 2012

Setmana del Llibre en català

Demà divendres, 7 de setembre de 2012, comença la 30a Setmana del Llibre en Català a la plaça de la Catedral de Barcelona: http://www.lasetmana.cat/.


És una oportunitat de veure molts llibres i revistes, i de poder-se trobar amb llibreters i editors, amb qui potser proposar projectes de feina... Les relacions entre els bibliotecaris i els llibreters i editors no és res descabellat en absolut. La mateixa cap del Servei de Biblioteques (Carme Fenoll) ho suggereix en una magnífica entrevista que li fa Bernat Puigtobella a la publicació digital Núvol: el digital de la cultura ahir, 5 de setembre: http://www.nuvol.com/noticies/carme-fenoll-la-biblioteca-ha-de-ser-un-punt-de-trobada/. Us la recomano de debò!

A la Setmana del Llibre en Català, a més de les parades amb publicacions per fullejar i comprar, hi ha tot un seguit d’activitats programades, d’assistència lliure i gratuïta: lectures en veu alta, presentacions de llibres, tallers, conferències, visites...

M’ha sobtat el títol d’un llibre que serà presentat el dissabte a les 19.30 h: La mort, a l’ombra del bibliotecari, amb la presència de l’autor: Màrius Moneo Vilalta


Però un altre acte recomanable –també d’assistència lliure– és la presentació oficial de l’Escola de Llibreria, de la qual hem parlat ja en aquest bloc en altres ocasions. Tindrà lloc dimecres 12 de setembre, a les 18 h, a la sala d’actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, davant de la Catedral (plaça Nova).


Hi parlarà el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i també el degà de la Facultat i el president del Gremi de Llibreters. A més, Martí Domínguez hi donarà la conferència «Elogi de la Il·lustració».


Ens hi veurem?


dimecres, 25 de juliol del 2012

Cal ser flexibles i polivalents, segons Carme Fenoll

La cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll, ha estat entrevistada per Candela Ollé al bloc de la UOC DocuBlog el passat 17 de juliol. Hi parla de la seva feina quotidiana, del seu paper com a professora tutora de la UOC i de la visió que té dels professionals.

Imatge obtinguda de l'entrevista que comentem



Aquí trobareu l'entrevista: http://informaciodocumentacio.blogs.uoc.edu/2012/07/17/entrevista-a-carme-fenoll/

Com a curiositat, direm que la jornada laboral de la Sra. Fenoll és dilatada: de 7 a 19 h (com a mínim).

Parla dels projectes més importants que té al damunt de la taula en aquests moments:

«Per posar tres exemples de grans projectes: el nou PUOSC-PEB que permetrà la construcció de nous equipaments bibliotecaris; la nova plataforma de préstec digital nacional o la redacció del desenvolupament del Pla de foment a la lectura.»

En un altre passatge de l'entrevista comenta «El millor de les nostres biblioteques són els seus professionals, en bona part molt motivats. La crisi ens obligarà a ser molt més creatius i desenvolupar estratègies per fer-nos més imprescindibles.»

I la darrera pregunta i resposta també em sembla molt important de transcriure:

«Descriu-nos quines característiques, habilitats i competències hauria de tenir per tu un bon professional de la documentació.

–Bàsicament tres: enfocament a l’usuari, flexibilitat i polivalència. La primera característica la trobo imprescindible, perquè podem caure en l’error de prioritzar els processos i no l’usuari; la flexibilitat, perquè ens permet una adaptació contínua a uns canvis que ja ningú qüestiona, i la polivalència, perquè cada vegada les nostres tasques són menys estables i rutinàries.»

Estem contents de constatar que les biblioteques públiques estan ben dirigides!

dimecres, 28 de març del 2012

Biblioteca pública: menys tasques tècniques i més relacions públiques

Publiquem avui la crònica de la xerrada que Neus Castellano i Carme Fenoll portaren a terme el passat 19 de març a la Facultat, en el marc de l'assignatura Administració local i unitats d’informació, impartida pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca. Els autors d'aquest text són els alumnes de l'assignatura Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra. Agraeixo a tots ells la seva col·laboració i al mateix temps obro la porta a futures col·laboracions d'altres alumnes o bibliotecaris interessats.
Presentació

Neus Castellano, directora de la Biblioteca Xavier Benguerel, una de les 38 biblioteques que formen part de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, i Carme Fenoll, directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, han protagonitzat la conversa «Biblioteca pública: del conformisme a l'entusiasme» que van mantenir el 19 de març, convidades en l’assignatura Administració local i unitats d’informació, del grau d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona.

D’esquerra a dreta: Neus Castellano, Carme Dastis, Carme Fenoll.
Fotografia: Toni Barcia (Universitat de Barcelona)

Les dues directores van destacar que en la gestió de serveis públics és bàsic i necessari donar-se a conèixer, cosa que a la pràctica es tradueix a intervenir activament entre la gent i les associacions del municipi o del barri. I, en conseqüència, que els responsables tècnics han de participar en les diferents reunions d'entitats, veure què es mou i detectar quines són aquelles persones «líders» dins de la comunitat. Sortir a buscar els usuaris i buscar la manera que participin en els projectes, començant, lògicament, pels responsables polítics que tenen responsabilitat en l’equipament bibliotecari. Castellano va afirmar: «el gran repte és fer que la biblioteca formi part dels grans projectes de ciutat».

No importa tant la mida de la biblioteca com la ubicació i les característiques socials de la seva comunitat d’usuaris. Els temps del director que està tancat al seu despatx i des d’allà ho controla tot han acabat. El director ha de tenir un paper més dinàmic, ha d'estar en moviment constant i en contacte permanent amb els interessos ciutadans per poder actuar d'una manera correcta: «més relacions públiques i menys tasques tècniques», van insistir Castellano i Fenoll, directores de biblioteques públiques amb més de deu anys d’experiència, que defensen el treball conjunt amb altres serveis municipals i també entitats privades.

Resposta polivalent als temps de crisi

La importància de la cooperació, el bon funcionament dels equips de treball i les mesures per fer front a la crisi van ocupar bona part de la conversa. En els esforços de cooperació, la importància dels projectes és que hi ha de guanyar tothom (win-win), i és que els principals problemes acostumen a venir de relacions desiguals entre entitats.

Els directors de biblioteques, ja siguin biblioteques petites com grans, han de ser persones polivalents. Han de coordinar tots els moviments de l’equip i intervenir de nexe en els processos comunicatius de treballadors, usuaris i administració. I això que cap biblioteca no ha reduït en personal: han pogut mantenir els serveis tot buscant vies alternatives de finançament. En l’actual context econòmic, amb una reducció pressupostària d’entre el 10 i el 20 %, les activitats de lleure s’han reduït en benefici d’activitats destinades a la formació i autoaprenentatge dels usuaris.

En l’actual escenari econòmic, les convidades van recordar la necessitat d’adaptar-se constantment al context canviant, de tal forma que es mostrin i s’explotin tots els beneficis que pot aportar la biblioteca a la societat. La crisi actual, seguint aquesta filosofia, s’ha de prendre com una oportunitat per desenvolupar noves idees que ajudin a integrar més els usuaris en les seves activitats i en la seva essència. 

Actitud vocacional

Ambdues directores van destacar la importància de la vocació per treballar en biblioteques públiques i tenir un bon tracte amb els usuaris que venen cada dia. Un bon professional necessita coneixements tècnics, lògicament, però és impossible treballar en una biblioteca pública si no t’agraden les persones. Carme Fenoll ho va resumir: «una actitud entusiasta i vocacional hauria de ser condició sine qua non per treballar en biblioteques públiques».

Fenoll i Castellano, directores de llarga trajectòria en biblioteques públiques, van assistir convidades pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca amb l’objectiu de reflexionar en veu alta sobre la realitat en la gestió de serveis públics bibliotecaris.

La Neus Castellano fa deu anys que treballa a Biblioteques de Barcelona. Des de l'any 2004 ha dirigit la biblioteca del barri de les Roquetes, la Francesc Candel a la Zona Franca i actualment la biblioteca Xavier Benguerel, a la Vila Olímpica. És diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València. La Neus considera la biblioteca pública un mirall per a la societat, una prolongació del carrer, de la plaça i de l'escola, un mercat d'intercanvi de coneixements, una primera porta al salt a qualsevol disciplina, coneixement o inquietud, oberta a tothom i, sobretot un lloc on buscar i trobar respostes.

La Carme Fenoll és des de fa dotze anys directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, un municipi baixempordanès de 23.000 habitants. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB, llicenciada en Documentació i màster en Gestió Cultural per la UOC, és també tutora dels estudis d'Informació i Documentació en la UOC. Bibliotecària vocacional, lluita cada dia perquè la seva sigui una biblioteca dinàmica, oberta, sorprenent, polèmica, compromesa, i molt palafrugellenca.

Crònica d’Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra.