A final de 2011 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va publicar un interessant treball d’anàlisi de la situació cultural a Catalunya i de perspectiva vers el futur. Es tracta d'un document presentat de manera sintètica i esquemàtica (sembla una presentació originalment preparada amb PowerPoint), però tanmateix, extensa (150 pàgines):
Aquest estudi també és conegut com a
Pla estratègic de la cultura, 2011-2021, tot i que a la portada no figura aquest nom, i té un objectiu ambiciós: «traçar les polítiques culturals de Catalunya dels propers 10 anys».
Per concretar el que s'entén per «cultura» s'adopten les grans categories establertes per la Unesco:
- Audiovisuals i mèdia interactius
- Llibres i premsa
- Arts visuals i artesania
- Interpretació i celebració
- Patrimoni cultural i natural
- Disseny i serveis creatius
Tot i que els bibliotecaris podem estar implicats i interessats en tots aquests àmbits, em fixaré especialment en els punts concrets de l'estudi on es parli de biblioteques.
Comença l'estudi amb un estat de la qüestió de cada àmbit, a partir de dades ja publicades prèviament en estadístiques diverses.
La primera dada que ens interessa és l'ús de les biblioteques: el 44 % dels residents de Catalunya més grans de 15 anys van visitar almenys una vegada una biblioteca durant l'any anterior (p. 27) (la dada no és gaire actualitzada: del 2006). Si analitzem aquests «visitants» per nivell d'estudis, veurem que les persones de nivell més baix són també les que menys ús fan d'aquest servei: el 18,4 %. La proporció va augmentant a mesura que augmenta el nivell d'estudis, fins arribar a la gent que té estudis superiors, la qual utilitza la biblioteca el 66,2 % (cal tenir present que en aquestes biblioteques s'hi inclouen també les universitàries).
En una altre lloc (p. 29) es fa referència a l'ús de les biblioteques públiques, en una sèrie temporal que inclou els darrers anys. El nombre de carnets existents era de 2,1 milions el 2006, 2,6 milions el 2008, 2,9 milions el 2009 i 3 milions el 2010 (un increment no pas petit del 43 % en aquests quatre anys).
A la p. 31 es menciona la quantitat de persones de Catalunya que han comprat llibres o premsa per Internet: 190.000 el 2006, 208.000 el 2008, 232.000 el 2009 i 307.000 el 2010.
Aquesta dada té relació amb un altre estudi que va ser objecte d'una entrada en aquest bloc fa uns dies:
http://bib-doc.blogspot.com/2012/03/el-mercat-dels-continguts-digitals.html. Segons aquell treball, elaborat amb una enquesta a 329 persones més grans de 18 anys usuàries d'Internet del conjunt d'Espanya, l'11,4 % dels enquestats van dir que descarregaven llibres de la xarxa.
Un altre detall interessant de l'estudi de la Generalitat és a la p. 35: el nombre de treballadors que cotitzen a la Seguretat Social en diferents sectors de la cultura. Pel que fa a «Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres culturals», l'evolució dels quatre últims anys (de 2008 fins el setembre de 2011) és aquesta: 3.986; 4.108; 4.010, i 4.084. Un balanç positiu! No espectacularment positiu; però un augment al cap i a la fi (0,6 %). Hi ha molts altres sectors de la cultura en què aquest balanç és negatiu: el món de l'edició, amb una pèrdua del 23,9 %! El món del cinema, vídeo, programes TV i altres, amb una pèrdua del 9,6 %, etcètera.
A la mateixa taula hi ha uns altres àmbits culturals que ens poden afectar, tot i que no queda gaire clar a què es refereixen exactament: «Serveis de tecnologies de la informació», que van passar de 32.717 persones el 2008 a 36.038 el 2011 (al setembre). Això representa un augment del 8,9 %. I encara, els «Serveis d'informació», que ocupaven 3.594 persones el 2008, donaven feina a 5.397 per als mateixos períodes de temps, amb un augment (aquest, bastant espectacular) del 33,2 %.
A la p. 78 es reprodueixen unes dades sobre les despeses en adquisicions a les biblioteques de Catalunya en els darrers anys, per tipus de biblioteques. El millor serà que observem la taula:
Com es pot veure, les biblioteques públiques (les que generen més despesa a causa del seu nombre) experimenten un increment de més del 100 %. També hi ha alguna xifra vermella...
A la pàgina següent s'indica el nombre de visites a les biblioteques públiques. De 19,6 milions, el 2007, s'ha passat a 23,7 milions el 2010: un increment del 17,3 %.
Una vegada presentades les xifres, l'informe planteja una sèrie d'interrogants de cara al futur, força interessants des del meu punt de vista.
Les que es refereixen a les biblioteques són aquestes (p. 87):
Les biblioteques:
- Un model d’èxit amb gran impacte social.
- Quins poden ser els objectius de creixement del servei a Catalunya per als propers anys?
- Cal el seu reforçament de la seva funció per a la cohesió social en temps de crisis. En quins aspectes?
- Quines noves perspectives del servei cal tenir en compte de cara al futur?
Com a conclusió podríem dir que el valor d'aquest treball és l'agregació de dades estadístiques de fonts diverses (però solvents) sobre el conjunt dels diferents sectors culturals, que ofereixen un conjunt prou complet d'aquest ampli camp.
Pel que fa a les biblioteques, doncs, no ens descobreix res de nou; però ja ens agrada recordar el «bon estat de salut» del nostre sector. Cal remarcar que les dades arriben com a molt fins a final de 2011. Les bones xifres constatades fins ara no són cap garantia que aquests nivells s'hagin de mantenir durant el 2012. No ens hem de fer il·lusions. Tant de bo que la importància social de les biblioteques («la seva funció per a la cohesió social») les facin fortes per aguantar aquesta mala època que estem passant.
Per acabar, voldria posar de relleu les preguntes per al debat que se'ns planteja des d'aquest treball... Tenim una resposta?
