dimecres, 30 de desembre del 2015

Notes de visibilitat en acabar l’Any de les Biblioteques

Aquest any 2015 que estem a punt d'acabar, declarat per la Generalitat de Catalunya com l'Any de les Biblioteques (en ocasió del centenari de la fundació de l'Escola Superior de Bibliotecàries per part de la Mancomunitat), hem vist un esplet d’actes que, juntament amb la repercussió que han tingut als mitjans de comunicació, han provocat un augment clar de la visibilitat de les biblioteques per part de la societat.

Imatge del programa Parlem-ne, de Vallès Visió, esmentat més avall

Vés a saber si aquest rebombori ha estat el causant ‒si més no, en part‒ del lleuger augment d’alumnat que s’ha experimentat aquest curs al grau d’Informació i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Esperem que el proper curs es mantingui aquesta tendència.

A l’Observatori professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ja va aparèixer una breu crònica d’aquest Any (el 3 de novembre de 2015). Aquí deixaré tan sols una mostra de diverses aparicions del tema en mitjans de comunicació diversos. No és una tria gaire estudiada, tan sols una pinzellada gairebé dictada per l’atzar.


Imatge del suplement del diari Ara del 23 d'abril de 2015, esmentat tot seguit


Una publicació notable, pel contingut i per la difusió que va tenir, és el suplement del diari Ara aparegut el dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 2015 (disponible en aquest enllaç). Porta per títol «La biblioteca ideal: l’ideal de biblioteca» i compta amb 79 pàgines farcides d’escrits breus, ben engrescadors i amb un missatge força positiu. Uns quants d’aquests treballs, els que tenen més relació amb aquest blog, sobre la professió de bibliotecari, podrien ser aquests:
  • «¿Cap on va la biblioteca pública?», per Marta Cano (p. 28)
  • «Una professió de futur», per Ernest Abadal (p. 38)
  • «Les 10 biblioteques més espectaculars del món», per Rosa Molina (p. 54)
  • «El repte de la biblioteca com a agent de vertebració social», per Ferran Burguillos (p. 58)
  • «Tecnologia i biblioteques: una relació necessària i beneficiosa», per Javier Leiva-Aguilera (p. 62)
  • «Com sobreviuran les biblioteques?», per Bernat Ruiz Domènech (p. 64)
  • «Biblioteques, per molts anys», per Carme Fenoll (p. 78)

Una altra aparició d’impacte multitudinari va ser l’emissió, el passat 5 de desembre de 2015, del programa de televisió Més que un club, emès pel Canal 33 i recuperable a partir d’aquest enllaç. Hi intervenen Àgata Alegre, exdirectora de la Biblioteca Josep Finestres de Cervera, que fa un encertadíssim resum històric del sistema de lectura pública; Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat; Jordi Artigal, bibliotecari de la Biblioteca d’en Massagran de Salt; Ciro Llueca, director de la Biblioteca de la UOC; Laura Pla, bibliotecària de la Biblioteca Joan Maragall de Barcelona; Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès, i altres. El programa, de prop de 25 minuts, és un reflex de la realitat actual i de les perspectives del futur immediat. Un regal!

Els altres fets que esmento a continuació possiblement no tenen tanta repercussió social, però no deixen de tenir la seva importància.

Entre el febrer i el maig de 2015, es va celebrar al Palau Robert de Barcelona l’exposició Bibliotec: cent anys d’estudis i professió bibliotecària, dirigida per Mònica Baró i Teresa Mañà. En aquest enllaç podreu veure imatges i documentació complementària, i a la pàgina web del centenari de la Facultat, més informació al respecte.

Ara que esmentem la Facultat ‒hereva de l’Escola de Bibliotecàries fundada el 1915‒ cal recordar que aquest 2015 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, per iniciativa del Col·legi. El nostre degà Ernest Abadal recollí el guardó en un acte solemne que va tenir lloc al Liceu. Ve a tomb esmentar que en aquesta edició de les Creus de Sant Jordi, també reberen aquesta distinció l’arxiver Jesús Massip i Fonollosa (nascut el 1927, havia estat director del Museu-Arxiu de Tortosa entre 1960 i 1992), i Teresa Cabré (per la seva trajectòria científica i docent, vinculada a la terminologia i la lexicologia).

A la Memòria digital de Catalunya s’hi han publicat un parell de col·leccions relacionades. Les Postals de biblioteques de Catalunya, iniciada per Joan Gómez Escofet i, sobretot, la que s’anomena Fotografies de l’Escola de Bibliotecàries, amb 429 fotografies antigues i modernes de l’antiga Escola i els centres successors.

Un blog que té una molt bona intenció és Què fem a les biblios? coordinat per Rosana Andreu, Lídia Bartolomé i Cristina Quesada. L’objectiu és donar a conèixer el dia a dia dels nostres centres, perquè el públic en general tingui una visió realista i allunyada d'estereotips antiquats.

En un àmbit de difusió més restringit, el passat 17 de novembre de 2015, Gisela Ruiz Chacón, directora de la Biblioteca Can Butjosa, de Parets del Vallès, va ser entrevistada al programa de televisió Parlem-ne, de Vallès Visió. En aquest enllaç podreu veure l’entrevista, de 30 minuts de durada, a càrrec de Susanna Aguilera. El motiu de la seva aparició és el fet que aquesta biblioteca va ser guardonada amb un accèssit del Premi Teresa Rovira a la Innovació. La Gisela explica el projecte que ha merescut aquest guardó (viatges imaginaris en el temps i l'espai per conèixer autors, il·lustradors o personatges de la literatura infantil i juvenil), però parla també de la promoció de la lectura entre els més joves en general.

Amadeu Pons (a la dreta) en un moment del concurs El gran dictat

Més fugissera va ser l’aparició d’Amadeu Pons al concurs El gran dictat, de TV3, en el programa que va ser emès el dimarts 15 de desembre de 2015. Lamentablement, l’Amadeu va ser eliminat en el primer programa, però el presentador, Òscar Dalmau, va esmentar en dues ocasions que treballava a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ‒qui no es conforma és perquè no vol‒. Recordem aquí intervencions prèvies de bibliotecaris en aquest concurs, amb resultats notòriament millors, com el cas de Jordi Casadellà.



divendres, 18 de desembre del 2015

Un candidat bibliotecari a les eleccions generals del proper 20 de desembre

Com els lectors habituals d’aquest blog deuen recordar, quan s’apropa una convocatòria electoral tinc el costum de repassar les llistes de candidats dels diferents partits polítics per veure si s’hi presenta algun bibliotecari. Aquesta presència és una manera més de donar visibilitat social a la nostra professió, cosa que sempre és d’agrair.

Si voleu recuperar la informació relativa a les eleccions anteriors, les autonòmiques (anomenades per alguns «plebiscitàries») del passat 27 de setembre de 2015, i les més antigues, podeu fer-ho a partir d’aquest enllaç.
Josep Vives i Gràcia. Fotografia obtinguda del directori Exit

Una vegada repassats els noms de tots els candidats de les properes eleccions, tan sols he sabut identificar un bibliotecari, que segons les meves dades forma part per primera vegada d'una llista electoral: en Josep Vives i Gràcia, que va de suplent número 7 a la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.

En Josep treballa des del 2012 al Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació el 1992 i, posteriorment es llicencià en Documentació (el 2000). En la seva ja dilatada carrera professional, ha treballat en diverses biblioteques especialitzades i universitàries, i des del 2007, va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat i direcció del sistema bibliotecari de Catalunya, dins del Departament de Cultura. Actualment també és consultor de la UOC en ensenyaments del nostre camp.

En el terreny de les publicacions, en Josep ha donat a la llum una cinquantena de treballs, una bona colla dels quals, especialitzats en propietat intel·lectual i deontologia. Podeu veure més detalls de la seva biografia al directori Exit i a la xarxa social LinkedIn. I aquí podreu seguir la seva presència a Twitter: https://twitter.com/josepvivesg

Si descobriu altres col·legues que es presenten en aquests comicis i m’ho feu saber, amb molt de gust completaré aquesta informació.

Molta sort, Pep!

dimecres, 2 de desembre del 2015

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (21)

Tot seguit es donen les dades bàsiques sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars per als estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que es troben exposades a la vitrina corresponent. La informació correspon als anuncis que estaven penjats l'1 de desembre de 2015.

Foto de Lewis Wickes Hine (1912),
propietat de la Library of Congress

Mes a mes fem un seguiment d'aquestes ofertes, comptabilitzant el nombre total d'anuncis (i d'alumnes demanats), la remuneració mitjana que s'ofereix i la distinció entre empleadors del sector privat i públic. Aquestes pràctiques es duen a terme sota l'empara dels convenis de cooperació educativa, que permeten als estudiants adquirir una formació pràctica en un entorn real de feina.

Nombre d'anuncis exposats: 27 (el mes anterior foren 23)
Nombre d'estudiants demanats: 31 (el mes anterior foren 27)

Entitats de l'àmbit públic: 11 (40,7 %)
Empreses de l'àmbit privat: 16 (59,3 %)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,12 euros l'hora (amb una franja que va dels 0 euros l'hora –en quatre ocasions– fins als 7,5 euros l'hora –en dues ocasions–). (El mes anterior foren 4,66 euros l'hora.) Nou anuncis no especifiquen la remuneració que donaran o ho deixen pendent de negociació.

Em temo que les empreses o institucions que no ofereixen remuneració econòmica es poden quedar sense alumnes. És remarcable la quantitat d'ofertes que ens arriben a la Facultat (totes les que s'analitzen aquí, destinades a estudiants del grau d'Informació i Documentació o màsters de l'especialitat). I provenen d'organismes pertanyents a una varietat important de sectors. De l'àmbit públic, un centre escolar, tres universitats, dos centres d'ensenyament superior, una biblioteca pública, un museu, un ajuntament i dues institucions culturals.

Per part del sector privat, els anuncis provenen de cinc centres de formació superior, un bufet d'advocats, una fundació del tercer sector, una associació per a la cooperació, una consultoria d'empreses, una agència de màrqueting en línia, una fàbrica d'automòbils, una constructora, un banc i empreses diverses: de distribució de continguts per Internet, de seguretat informàtica i de fabricació de mobiliari.

A l'oferta actual de convenis de cooperació educativa, caldria sumar-hi el programa de Beques Santander, que aquesta entitat financera promou entre les empreses. A la nostra Facultat li han estat assignades 10 d'aquestes beques, que no són comptabilitzades en aquesta anàlisi.

Per explicar l'increment continuat que observem dels darrers mesos es poden posar sobre la taula algunes hipòtesis, no excloents entre si:
  • Estem realment sortint de la crisi i les empreses obren l'aixeta a la incorporació de personal?
  • Les empreses es van adonant cada vegada més de la importància de la gestió de la informació i la documentació per al seu compte de beneficis? 
  • La nostra Facultat i els seus (futurs) professionals són cada vegada més coneguts per la societat?

Deixo aquestes preguntes a l'aire... (no calen respostes).

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.



divendres, 27 de novembre del 2015

Premis de l’IEC: oportunitats per a estudiants i bibliotecaris

Aquesta és una entrada que vaig repetint any rere any, encara que fins ara no he tingut gaire èxit. Dono a conèixer la convocatòria dels premis i borses d'estudi que anualment convoca l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb els quals podríem guanyar uns quants cèntims, que sempre vénen bé. La que correspon a l'any 2016 (edició número 85 d’aquestes convocatòries) es va donar a conèixer fa uns mesos.

Els premis es concedeixen a treballs de recerca originals de pràcticament totes les especialitats. Entre tot el catàleg de premis que es convoquen, n'hi ha un que podríem dir que està pensat perquè el faci un bibliotecari (o estudiant de bibliotecari): la Borsa d'estudi Ramon d'Alòs-Moner.

Potser alguns lectors joves d'aquest blog no saben qui va ser en Ramon d'Alòs. Aquest erudit i bibliotecari (Barcelona, 1885-1939) va ser professor de l'Escola Superior de Bibliotecàries, en la matèria de bibliografia (això que avui en dia s'aprèn amb les assignatures de Recursos i serveis de referència i de Desenvolupament de col·leccions). Fou també secretari redactor de l'Institut d'Estudis Catalans i s'encarregà d'organitzar la biblioteca d'estudi de l'Institut (que després es convertiria en la Biblioteca de Catalunya). Va ser també –a tall d'anècdota– l'avi de l'Adela d'Alòs. Es poden veure més detalls sobre ell en una petita monografia d'Albert Balcells, publicada el 2003.

Doncs bé, des del 1966, l'Institut ofereix la Borsa d'estudi Ramon d'Alòs-Moner, que consisteix en un ajut econòmic per elaborar «un treball bibliogràfic de tema català (d’un autor, d’un període, d’un territori, d’una publicació científica)». L'import de l'ajut és de 3.000 euros.

Però (alerta!) el termini d’admissió de sol·licituds acaba el 3 de desembre de 2015, a les 13 hores! Només falten set dies!

Així que no us ho penseu més. Deixeu el que esteu fent ara mateix i cuiteu a consultar els detalls complets de la convocatòria (p. 43) amb el que es necessita per presentar-se a aquesta oportunitat. Es tracta de preparar un projecte de treball (no el treball acabat). I, si voleu fer una ullada a la resta de premis, ho podreu fer des d'aquest enllaç.

dimecres, 25 de novembre del 2015

Beques i premis per assistir al congrés de l’IFLA del 2016

En aquesta entrada em faig ressò d'unes convocatòries per poder assistir gratuïtament a la pròxima edició del congrés de l'IFLA, que tindrà lloc a Columbus (Ohio, els Estats Units) del 13 al 19 d'agost de 2016. El lema d'aquesta edició del congrés és «Connections, collaboration, community», conceptes que estan molt en voga avui en dia. Aquí podreu veure el lloc web del congrés: http://2016.ifla.org/


Jo crec que resulta innecessari presentar l'IFLA als lectors d'aquest blog. La Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries és l'entitat professional del nostre àmbit de més alt nivell, que ens representa a escala mundial, que promou directrius i normatives tècniques de caràcter internacional, que impulsa polítiques d'accés a la informació, que estimula la cooperació, etc. El seu lloc web: http://www.ifla.org/

El congrés anual de l'IFLA constitueix la trobada de responsables de política bibliotecària més concorreguda, amb assistents dels cinc continents: polítics i tècnics de l’Administració amb competència en aquests temes, representants de les associacions professionals, directors de grans biblioteques, docents i investigadors, bibliotecaris, estudiants... Cada any té lloc en una ciutat diferent, a mitjan agost. I el preu d'inscripció és bastant elevat (sense comptar les despeses de viatge i allotjament), tot i que hi ha diferents modalitats segons el dia d'inscripció i la categoria de cadascú. Per exemple, segons les tarifes per al congrés del 2015, que va tenir lloc a Ciutat del Cap (República de Sud-àfrica), un estudiant havia de pagar 230 euros (si feia el pagament en el primer període).

Els avantatges d'acudir a un congrés com aquest inclou l'assistència a la presentació de les ponències i comunicacions que un desitgi (solen haver-hi sessions paral·leles), la visita a la fira comercial, amb el coneixement d'empreses diverses que donen servei al nostre sector, i el contacte personal amb col·legues d'arreu del món. En aquesta entrada de l’Observatori professional, del Col·legi, hi ha un resum de la darrera edició.

 

50 beques per a joves bibliotecaris

Si us fa il·lusió assistir a aquest congrés, us animo vivament que participeu a la convocatòria de 50 beques que l'IFLA ofereix per a joves bibliotecaris (el concepte «jove» no està concretat a les bases) de fora dels Estats Units i Canadà. Les sol·licituds, que es tramiten en línia, es poden fer arribar en espanyol. Es diu que es donarà prioritat a joves bibliotecaris amb un mínim de cinc anys d'experiència. La quantia de la beca cobreix la inscripció, viatge, allotjament i manutenció!

Des d'aquest enllaç podreu accedir a més informació i al formulari per enviar la sol·licitud. El termini per fer-ho acaba el 31 de desembre de 2015

 

Premi de màrqueting

L'IFLA (concretament, la seva Secció de Gestió i Màrqueting) anuncia la convocatòria del 13è Premi Internacional de Màrqueting a Biblioteques. Es distingiran les tres biblioteques que hagin dut a terme els millors projectes de màrqueting que s'hagin portat a terme durant l'any 2015.

Els dos primers guanyadors rebran un ajut que cobrirà el desplaçament, l'allotjament i la inscripció al congrés, més un premi de 2.000 i 1.000 euros, respectivament. El tercer classificat rebrà 500 euros. Els premis en metàl·lic s'han de destinar a promoure tasques de difusió de les biblioteques. Les biblioteques interessades trobaran més informació en aquest enllaç: http://www.ifla.org/node/9888 El termini per presentar-s'hi acaba el 10 de gener de 2016.

Crec que les biblioteques de Catalunya compten amb múltiples exemples de promoció que són ben mereixedors d'aconseguir un reconeixement públic. Una mostra d'això la tenim cada any, amb les propostes presentades a la convocatòria del Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació a les biblioteques públiques organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el suport del Col·legi Oficial.


Que no faltin els ànims!

dimecres, 4 de novembre del 2015

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (20)

Com en mesos anteriors, a continuació oferim un repàs dels anuncis de pràctiques extracurriculars que ens fan arribar les empreses o institucions per a l'alumnat de la nostra Facultat. Tot i que els estudiants de tots els ensenyaments poden acollir-se a aquesta possibilitat de pràctiques, el cert és que la gran majoria d'anuncis demanen alumnes del grau d'Informació i Documentació. Per exemple, en aquesta ocasió, al costat dels 23 anuncis per als estudiants del nostre grau, n'hi havia 2 per als estudiants del grau de Comunicació Audiovisual.
Fotografia de Lewis Wickes Hine (1910),
propietat de la Library of Congress
Les dades que incloem tot seguit corresponen als anuncis que hi havia exposats el 2 de novembre de 2015.

Nombre d'anuncis exposats: 23
Nombre d'estudiants demanats: 27

Pel que fa al nombre d'estudiants, en aquesta ocasió hi ha un parell d'anuncis que demanen «estudiants» (en plural, sense concretar). Els hem comptabilitzat com si en demanessin dos.

És de destacar l'increment que s'observa en el nombre de convenis en els darrers temps. Tenint en compte que en la darrera ocasió hi va haver un total de 14 anuncis, s'ha donat un 64 % d'increment respecte el mes anterior.

Entitats de l'àmbit públic: 7 (30,4 %)
Empreses de l'àmbit privat: 16 (69,6 %)

Com més va, més pes té l'oferta provinent del sector privat, que aquest mes inclou: quatre centres de formació superior, una entitat privada de l'àmbit sanitari, un bufet d'advocats, un club esportiu, una fundació del tercer sector, una associació per a la cooperació, una consultoria d'empreses, una agència de màrqueting en línia, una fàbrica d'automòbils i empreses diverses: de distribució industrial, de distribució de continguts per Internet, de seguretat informàtica i de fabricació de mobiliari.

Pel que fa a l'àmbit públic, aquest mes trobem tres centres de formació superior, una escola de secundària i batxillerat, una agència de l'àmbit sanitari, un organisme del sector audiovisual i un ajuntament.

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,66 euros per hora.

Cal fer notar que la franja de remuneracions va dels 0 euros l'hora (en quatre ocasions), fins als 9,25 euros l'hora (en un anunci). En diverses convocatòries no s'esmenta la remuneració que rebran els estudiants o es diu que es pactarà amb els escollits. Lògicament, aquests casos no s'han tingut en compte per calcular la mitjana. En algun cas s'afegeix alguna remuneració en espècie: transport públic, dinar.

Tot i que no disposem de dades acreditables, ens han arribat veus que diversos dels anuncis penjats no es cobreixen: queden vacants. I això té una explicació senzilla: el nombre d'estudiants que reuneixen les condicions per optar a alguna d'aquestes pràctiques és limitat. Recordem que no és fins que l'estudiant de grau supera el 50 % dels crèdits de la carrera que pot ser seleccionat en una d'aquestes pràctiques.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.


divendres, 23 d’octubre del 2015

Mario Vaquerizo, estudiant del grau d'Informació i Documentació!

La notícia, que feia temps que estava mig latent o somorta, finalment ha pres cos i s’ha donat a conèixer oficialment. El nostre estimat... què dic «estimat»! El nostre idolatrat Mario Vaquerizo ha complert el seu somni de tornar a la Universitat per formar-se i poder treballar, el dia de demà, com a bibliotecari. Fa anys ja vam comentar la notícia en aquest blog, però llavors no va acabar essent una realitat.
Imatge presa del compte d’Instagram de Mario Vaquerizo


«Quiero ser bibliotecario y archivero», proclama als quatre vents en Mario, en una entrada al seu blog, Alaska & Mario (dins de Libertad digital), on explica la motivació que l’ha portat a prendre aquesta decisió. «Lo quiero tener todo ordenado y clasificado con criterio y según manda la materia». Sí senyor, així es parla!

Com de sobres sabem, en Mario és llicenciat en periodisme (va acabar el 1998), de manera que no us penseu que estem parlant d'un personatge popular que no tingui un bagatge acadèmic. És un cas clar de motivació vocacional. En Mario no necessita una nova feina per guanyar-se la vida.

La seva activitat professional com a artista i personatge mediàtic de ben segur que li permeten guanyar-se les garrofes amb escreix. I, encara, en un moment donat, podria recuperar els coneixements periodístics i buscar-se la vida en els mitjans de comunicació, on sens dubte seria ben acollit.

No; en Mario no ho fa per diners. Sent una atracció intel·lectual molt forta pel saber, per l'organització del coneixement, per oferir un servei d'informació a ell mateix i als seus convilatans. Ja fa temps que la idea li rondava pel cap; però l'agitada vida d'un artista de primera línia no sempre es pot compatibilitzar amb la sacrificada activitat estudiantil.

Gràcies als seus estudis previs, li han convalidat una sèrie d’assignatures, de manera que aquest primer curs (a la Universidad Complutense, on s’ha matriculat, han començat el 5 d’octubre) haurà de seguir aquestes matèries:

1. Organización y gestión de bibliotecas.
2. Teoría e historia de la ciencia de la documentación.
3. Historia de la cultura escrita y de las bibliotecas.
4. Industrias culturales.
5. Informática general.

«Apetece todo, ¿a que sí?» I tant que sí! Estem segurs que s’ho passarà d’allò més bé! «La verdad es que estoy muy ilusionado». Diu que el nombre reduït d’alumnes li encanta, que així la relació amb el professorat i la resta de companys pot ser més estreta i, pel que fa als horaris, «me vienen a la perfección, aunque me han obligado a adelantar el gym, al que iré de 6:45 a 7:45 para luego llegar a casa, ducharme y meterme en el taxi, con carpeta incluida, para asistir a clase donde estaré hasta las 12:30 horas».

Ai... quin exemple per a molts dels nostres estudiants!

La veritat és que estem quasi tan il·lusionats com ell. Des d’aquest blog li volem fer arribar tot el nostre suport personal i acadèmic. Qualsevol cosa que necessiti, que no dubti a demanar-nos-ho: tractarem d’ajudar-lo al màxim!

D'aquesta notícia n'ha parlat altra gent, com per exemple Rafael Ibáñez Hernández al blog Biblogtecarios, el passat 14 d’octubre de 2015.


dilluns, 19 d’octubre del 2015

El grau d’Informació i Documentació, ensenyament que permet l’ocupació

El programa de televisió Aquí hay trabajo, que s’emet de dilluns a divendres a les 9.30 h per La 2, va dedicar part de l’edició del passat 21 de setembre de 2015 a presentar el grau d’Informació i Documentació.



El programa és dedicat a la gent que busca feina: informa d'ofertes laborals tant públiques com privades, dóna consells als emprenedors, presenta notícies d’actualitat, etc. En el petit reportatge dedicat al nostre grau, realitzat per Yolanda Huerta Gauli, que va del minut 6:03 al 10:15, la protagonista, Bárbara, una estudiant del darrer curs del grau, visita l’Arxiu Municipal de Alcalá de Henares i la Biblioteca Municipal de Arroyomolinos. Els responsables d'aquestes unitats li expliquen per sobre les funcions i les feines respectives que duen a terme quotidianament.

Si us dic la veritat, el vídeo no m’ha semblat molt innovador quant a contingut ni pesentació; però no deixa de ser una petita aportació a la divulgació de la nostra professió entre públic que en principi està buscant feina. Per tant, no ens queda més que felicitar La 2 per aquesta iniciativa i posar-nos a la seva disposició per al que necessiti sempre que vulgui tornar sobre el tema.

Aquí podreu veure el programa.



divendres, 2 d’octubre del 2015

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (19)

Avui presento un nou repàs dels anuncis de pràctiques per a estudiants del grau d'Informació i Documentació que arriben a la nostra Facultat per part d'empreses o institucions. En aquesta ocasió les dades es refereixen als anuncis exposats a la vitrina l'1 d'octubre de 2015.
Fotografia de 1912, de Lewis Wickes Hine,
propietat de la Library of Congress


Breument diré, per a qui no estigui familiaritzat amb el tema, que els estudiants universitaris (de qualsevol carrera) tenen la possibilitat de portar a terme pràctiques remunerades en empreses o institucions. En el cas de la nostra Facultat, tenint en compte el nombre del nostre alumnat, podríem afirmar que rebem una gran quantitat d'aquestes ofertes, com anem veient en aquesta sèrie d'entrades que en fan el seguiment.

Aquestes són les dades:

Nombre d'anuncis exposats: 14
Nombre d'estudiants demanats: 20

(El mes anterior varen ser 12 anuncis i 17 alumnes demanats en total: hem augmentat encara una miqueta la xifra, que ja ens semblava prou bona llavors.)

Entitats de l'àmbit públic: 6 (un ajuntament, una biblioteca especialitzada, una d'universitària i tres organismes de l'Administració).
Empreses de l'àmbit privat: 8 (una companyia d'aviació, tres centres de formació superior, una fundació d'estudis socials, una empresa d'apps, una empresa de seguretat informàtica i un col·legi professional).

(Fa goig de veure, en el detall dels anuncis, les funcions i tasques proposades als nostres estudiants: des de les més tradicionals, lligades al processament tècnic de documents, fins a d'altres més innovadores relacionades amb la gestió documental, l'anàlisi de dades en línia, la gestió de les xarxes socials de l'entitat, etc.)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 5,46 euros l'hora (amb una franja que va dels 3 als 9,25 euros per hora).

(El mes anterior eren 5,93 euros: la cotització de l'estudiant ha baixat un 7,9 % en aquest mes.)

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

dilluns, 21 de setembre del 2015

Rodamots, cada dia un mot, sobre biblioteques

Les biblioteques estem de moda, o almenys això és el que a mi em sembla. Ho hem aconseguit després de molt de temps i amb la dedicació de molta gent, amb uns quants polítics i tècnics engrescats, amb commemoracions centenàries, equipaments adequats, usuaris satisfets...

Una mostra d'aquesta popularitat –que potser no és gaire cridanera, però és ben simpàtica– és que l'encomiable servei de divulgació lingüística Rodamots ha dedicat les paraules seleccionades de la setmana passada al món de les biblioteques.

Per a qui no el conegui, diré que Rodamots és una pàgina web que publica cada dia de l’any (de dilluns a divendres) un petit article al voltant d’una paraula catalana. La idea és refrescar el nostre vocabulari, recordar mots poc usats, aprendre l’origen de les paraules... El promotor i responsable és en Jordi Palou, i la «broma» va començar el 2 de març de 1999 amb la paraula «moix». Fins ara s’han publicat 3.660 paraules.

De cada paraula o expressió se’n dóna el significat i l’etimologia, se’n reprodueix un fragment literari on apareix, i s’afegeixen alguns enllaços relacionats. Per triar les paraules de la setmana, s’escull un centre d’interès, per exemple, mots provinents del grec, mots relacionats amb la llum, etc.

Doncs bé, els mots de la setmana passada van ser triats perquè estaven relacionats amb les biblioteques, en commemoració de l’Any de les Biblioteques. Han estat aquests: àgraf, bibliòfil, llegidor, prestatge i rata de biblioteca.

Si sou amants de la llengua, us recomanem que us hi subscriviu (gratuïtament) i us sumeu als altres 25.000 usuaris que ja reben diàriament la parauleta del dia. Per correu electrònic o Twitter. Les paraules antigues es poden retrobar al lloc web: http://rodamots.cat/.



divendres, 18 de setembre del 2015

Una segona candidata bibliotecària al 27 S

Benvolguts lectors, per un error imperdonable per part meva em vaig deixar d'esmentar en l'entrada anterior, dedicada a comentar la presència de bibliotecaris en les llistes que es presenten a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, una segona bibliotecària.



Es tracta d'Isàvena Opisso Atienza, «bibliotecària de professió i vocació» com ella mateixa declara en una xarxa social. Llicenciada en Documentació per la UOC, treballa actualment al Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona. Anteriorment havia estat a la Biblioteca de Reserva del CRAI de la mateixa UB i, abans, a la Biblioteca Pública d'Olot durant uns mesos.

Dic que l'oblit és imperdonable perquè ella mateixa ja s'havia presentat fa uns mesos a les eleccions municipals, per la ciutat de Vic, com vam recollir en l'entrada corresponent d'aquest blog. Doncs bé, en la pròxima convocatòria, la Isàvena ocupa el lloc 38 de la llista de Catalunya sí que es pot per la circumscripció de Barcelona.

Cal destacar que aquesta formació és la que, segons l'Observatori professional del Col·legi, esmenta més vegades conceptes relacionats amb la nostra professió: un total de 216 vegades (el partit que la segueix, Ciutadans, ho fa en 133 ocasions).

Molta sort als dos candidats bibliotecaris!


dilluns, 7 de setembre del 2015

Un candidat bibliotecari a les pròximes eleccions

Com ja comença a ser costum en aquest blog, davant d'una convocatòria electoral tractem de descobrir candidats bibliotecaris que es presentin en alguna llista. No sé si un món governat per bibliotecaris seria millor... però segurament estaria més ben ordenat!

Les darreres eleccions municipals, del maig de 2015, oferiren uns resultat molt amplis en aquest sentit, ja que s'identificaren –amb l'ajuda d'alguns lectors del blog– 39 candidats, dels quals 16 van resultar escollits pel poble i són actualment alcaldes o regidors municipals.

El proper 27 de setembre de 2015 els catalans som cridats a votar els nostres representants al Parlament de Catalunya. Les candidatures per les quatre províncies catalanes es poden consultar al DOGC.
Foto d'Enric Pineda, presa de la seva pàgina web
Hem fet una ullada a les diferents llistes de partits i coalicions, i tan sols hem identificat un bibliotecari. És un nom que ja hem vist en altres ocasions anteriors, naturalment sempre en la mateixa candidatura. Es tracta d'Enric Pineda Traïd, que va de cap de llista per Girona pel partit Pirates de Catalunya "Per decidir-ho tot". Aquí podreu llegir una entrevista que li van fer fa poc.

Això no vol dir que hi pugui haver altres bibliotecaris candidats, però no els hem sabut reconèixer. Si algú en troba més i ens ho diu, corregirem aquesta entrada.

Molta sort!

dimecres, 2 de setembre del 2015

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (18)

Com en mesos anteriors, tot seguit aporto informació sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars per a l'alumnat de la nostra Facultat que ens fan arribar les empreses o institucions. Tot i que els estudiants de tots els ensenyaments poden acollir-se a aquesta possibilitat de pràctiques, el cert és que la gran majoria d'anuncis demanen alumnes del grau d'Informació i Documentació.

Fotografia de Lewis Wickes Hine (1925),
propietat de la Library of Congress

Les dades que incloc a continuació corresponen als anuncis que hi havia exposats l'1 de setembre de 2015.

Nombre d'anuncis exposats: 12
Nombre d'estudiants demanats: 17

Entitats de l'àmbit públic: 2 (un Ajuntament i un centre universitari).
Empreses de l'àmbit privat: 10 (una consultoria tecnològica, dos centres universitaris, una fundació sobre cooperativisme, una empresa de transports, una empresa industrial, dos col·legis professionals, un organisme polític).

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 5,93 euros per hora (amb una franja que va dels 0 fins als 10 euros per hora).

Ens ha sorprès agradablement, en aquest retorn de les vacances, veure la quantitat i varietat d'ofertes de pràctiques destinades als nostres estudiants, i amb un preu mitjà prou raonable. En aquesta ocasió val la pena remarcar l'abundància d'ofertes provinents del sector privat. Tant de bo que fos un senyal que les empreses van descobrint els beneficis que els pot aportar un professional de la informació!

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.


dilluns, 10 d’agost del 2015

Reculls d'entrevistes a bibliotecaris

Fa unes setmanes vaig publicar una entrada on recollia diverses fonts que contenien testimonis d'alumnes i bibliotecaris. Complemento avui aquella mostra amb una altra selecció de llocs on es poden trobar entrevistes a bibliotecaris.
Il·lustració de Freepik

Com en el cas dels testimonis, aquestes entrevistes recullen expressions molt personals de fets i de sentiments que retraten uns quants bibliotecaris i la seva relació amb la feina. Penso que són missatges que poden ajudar a obrir els ulls a persones que desconeixen la nostra professió, o que en tenen una imatge estereotipada, antiquada. Amb el temps, aquests testimonis i entrevistes podran ser materials de primera mà per a estudis etnogràfics.

Totes les entrevistes publicades tenen més o menys interès, però és de suposar que totes reflecteixen una visió positiva de la feina, en general. I segur que hi ha bibliotecaris que estan a disgust al seu lloc de treball, que han de suportar una direcció incompetent o uns companys insolidaris, o que han anat a parar on són sense haver-ho desitjat mai. Tanmateix, tinc la impressió que deuen ser una minoria.

Un exemple de tot el contrari, de persona totalment motivada per la professió i compromesa amb la seva feina és Lourdes Reyes, la directora de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, que no fa ni un any que va inaugurar l'edifici actual. Fa pocs dies (l'1 d'agost de 2015) l'entrevistaren a El punt Avui. Aquí la podreu llegir.

Durant uns mesos, Julián Marquina va realitzar entrevistes a una sèrie de bibliotecaris, i les publicava a RecBib. Posteriorment va reunir aquestes converses en dos reculls, que en faciliten la lectura. Una primera entrega va aparèixer el 2009, amb les entrevistes fetes entre setembre de 2008 i març de 2009: 
Entrevista a... [en línia]: 25 profesionales, 25 personas. [Entrevistador], Julián Marquina Arenas. [S. l.]: RecBib, 2009. 77 p.  <http://eprints.rclis.org/12909/>. [Consulta: 2 agost 2015].
Les preguntes són sempre les mateixes, cosa que permet comparar les respostes. Entre els 25 entrevistats n'hi ha uns quants de catalans: Adela Alòs-Moner, Tomàs Baiget, Javier Guallar,  Javier Leiva, Glòria Pérez-Salmerón i María José Sola.

El segon lliurament és aquest: 
Entrevista a... [en línia]: en busca de la comparación profesional. [Entrevistador], Julián Marquina Arenas. [S. l.]: RecBib, 2009. 150 p. <http://eprints.rclis.org/14098/>. [Consulta: 2 agost 2015].

En aquesta ocasió són 25 també els bibliotecaris entrevistats, que ho foren entre març i octubre de 2009. Entre ells, els catalans Lluís Codina, Daniel Gil Solés, José Antonio Millán i Silvia Redondo.

També fa uns anys, uns quants alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, sota la direcció d'Eli Ramírez, van mantenir un blog fresc i divertit sobre l'actualitat del centre. S'anomenava El blog del dijous (2006-2011), i encara es pot trobar en línia. Al llarg del temps van realitzar unes quantes entrevistes a alumnes i professors. Es poden recuperar sota la matèria «entrevistes».

El blog col·lectiu Biblogtecarios, iniciat el 2010 per Julián Marquina, i en el qual hi escriuen una cinquantena de professionals, conté tot sovint entrevistes a bibliotecaris. Les recuperem sota la matèria «entrevistas».
Entre els diversos professionals, algun de català: Javier Guallar.

Més modernament, al blog El mundo web social, de Fernando Jerez Hernández (llicenciat en Documentació per la UB i actualment resident a Burgos), s'han començat a publicar unes entrevistes, amb periodicitat quinzenal. La primera és dedicada a una catalana: Lidia Bartolomé. La resta es poden recuperar per la matèria «entrevistas»,


A més, cal recordar altres sèries d'entrevistes a les quals ja he fet referència anteriorment en aquest blog. Per un cantó, les entrevistes que es publiquen al blog Ampli, de l’Associació de Musictecaris. També al blog Què fem a les biblios?, a càrrec de Rosana Andreu, Cristina Quesada Bermejo i Lidia Bartolomé Aguirre, es publica puntualment cada mes una entrevista a un bibliotecari o personal de biblioteca.


dimecres, 5 d’agost del 2015

Els bibliotecaris grecs, satisfets amb la seva feina

En aquest blog hem parlat en sis ocasions –inclosa aquesta– sobre la satisfacció laboral dels bibliotecaris. Més enllà de la percepció subjectiva, basada en les mostres d'agraïment que sovint rebem dels usuaris i en la possibilitat que tenim d'aprendre cada dia alguna cosa a la feina, hi ha aspectes que també cal tenir en compte, com ara la remuneració i les condicions laborals.

L'objectiu d'entrades com aquesta coincideix amb un dels objectius del blog: donar a conèixer les bondats de la professió de bibliotecari per convèncer els joves que estan indecisos sobre la carrera a triar. Si es demostra que una feina és motiu de satisfacció pels qui la practiquen, aquesta pot ser una bona raó perquè sigui escollida.

Existeixen estudis més o menys rigorosos que tracten aquest tema. Avui faig referència a un article publicat recentment, d'autoria grega:
Moniarou-Papaconstantinou, Valentini; Triantafyllou, Kalliopi. «Job satisfaction and work values [en línia]: investigating sources of job satisfaction with respect to information professionals». Library & information science research, vol. 37, issue 2 (April 2015), p. 164-170. Disponible –prèvia subscripció– a: http://www.sciencedirect.com.sire.ub.edu/science/article/pii/S074081881500033X.
Remarco la nacionalitat dels autors perquè, com sabem prou, la situació econòmica general de Grècia és a la ratlla de la fallida tècnica, i això sens dubte ha d'afectar la resta de situacions de la vida. Els autors basen el seu estudi en les opinions obtingudes d'un conjunt –no gaire nombrós– de bibliotecaris grecs, als quals els van passar una enquesta (entre juliol i octubre de 2011). El formulari s'envià a 350 persones i el van contestar 194 professionals, treballadors en tot tipus de centre (biblioteca nacional, arxius, biblioteques universitàries, escolars, públiques, etc.).

S'estudia la satisfacció en el lloc de treball a partir dels valors de la feina, tenint en compte aquests quatre paràmetres: valors intrínsecs (oportunitats d'aprenentatge, feina interessant, autonomia...), valors extrínsecs (salari, contracte permanent...), valors socials (ambient de treball, tracte amb els usuaris...) i prestigi (reconeixement, participació en la presa de decisions...).

Les dades mostren que els factors relacionats amb els valors intrínsecs són els que més col•laboren a la satisfacció al treball (amb un 39,9 %).

A banda de les preguntes centrals, destinades a obtenir els resultats de l'estudi, gràcies a aquesta enquesta podem saber unes dades bàsiques de caire demogràfic dels bibliotecaris grecs. Dels que han contestat l'enquesta, el 84,9 % són dones, el 64,5 % estan casats, i el grup d'edat més nombrós (44,6 %) té entre 31 i 40 anys.

Pel que fa a temes professionals, el 85,5 % té estudis universitaris de bibliotecari (de grau o màster). Pel que fa a l'experiència, el grup majoritari (42,5 %) compta amb una pràctica d'entre 11 i 20 anys. Quasi la meitat (47,8 %) té un contracte fix. Quant al salari, la majoria (71,4 %) cobren entre 1.001 i 1.400 euros mensuals.

Diria que la nostra realitat no es troba molt allunyada d'aquesta. L'article compta amb una bibliografia extensa, cita 54 treballs previs.

dilluns, 27 de juliol del 2015

Disminueix l'atur entre els bibliotecaris a Catalunya

D'acord amb les dades publicades per l'Observatori professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, que recull fonts oficials, el nombre de persones registrades al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que desitgen treballar en el camp de les biblioteques està disminuint continuadament des de fa quatre mesos:


Gràfica procedent de l'Observatori professional (24.7.2015)
 
De tant en tant fem referència a aquest tema en aquest blog, perquè és molt important de cara a la «salut laboral» de la professió que hi hagi feina. La darrera ocasió en què vaig parlar-ne va ser el 25 de novembre de 2013, en aquesta entrada. Al gener del 2013 la xifra d'aturats superava el nombre de 700. Ara, al juny de 2015, estem una mica per sobre dels 400.

Més que la xifra concreta, és important constatar la tendència continuada cap a la disminució de l'atur registrat. Desitgem que aquesta tònica es confirmi en els mesos que venen i que la sensació de pràctica «ocupació total» torni a ser un fet aviat.

divendres, 17 de juliol del 2015

Testimonis d'alumnes antics i actuals, de professors i de bibliotecaris

Una de les manifestacions que quedarà de la celebració del centenari de la creació de l'Escola Superior de Bibliotecàries, el 1915, és el lloc web que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ha creat sobre la història de la institució i sobre els actes que amb aquest motiu s'han organitzat. Hi tindreu accés des d'aquest enllaç: http://www.ub.edu/centenaribid/

Mostra dels testimonis recollits per Què llegeixes

La majoria són treballs que miren enrere, com és natural si considerem que estem commemorant el centenari d'una institució. Hi trobem una notícia breu de l'exposició que va tenir lloc al Palau Robert sobre l'evolució dels ensenyaments i de la professió ‒exposició molt ben documentada, per cert‒, una cronologia molt útil sobre la nostra història ‒obtinguda a partir d'aquesta exposició‒, un recull de fotografies entranyables d'alumnes, professors, professionals... Però també hi ha materials sobre activitats organitzades que miren cap endavant, com el seminari internacional de docència i recerca en el nostre camp.

D'entre totes les seccions, voldria aturar-me en la dels «Testimonis»: http://www.ub.edu/centenaribid/tot-testimonis. Són records breus d'antics alumnes sobre el seu pas per la Facultat. Els records personals ens arriben d'una manera molt directa, perquè transmeten emocions, amb les quals ens hi podem sentir identificats. En certa manera parlen de nosaltres mateixos. Una recomanació feta per algú com tu és més creïble que si ve d'una organització; ho saben molt bé els publicitaris.

Fa poc també vam poder llegir uns quants missatges d'aquesta mena, en la campanya que, d'acord amb la Facultat, va organitzar el maig de 2015 el portal de literatura Què llegeixes, de la Institució de les Lletres Catalanes. Amb l'incentiu d'un premi a sortejar entre els participants, es convidava els estudiants actuals de la Facultat que expliquessin els motius de la tria d'aquesta carrera. Hi van participar una trentena de nois i noies, i els seus testimonis són llegibles en aquesta pàgina: http://www.quellegeixes.cat/blog/2015/05/26/informacio-i-documentacio-en-lany-de-les-biblioteques

Es va utilitzar també el recurs del testimoni personal en la sèrie de vídeos anomenada «Canal professional», de la qual ja hem parlat en altres ocasions. I la Facultat compta amb un altre canal de comunicació integrat fonamentalment per testimonis d'alumnes, en aquest cas, amb experiències de les seves estades a l'estranger gràcies al programa Erasmus, al programa propi de pràctiques d'estiu a l'estranger o altres: ens referim al blog Mòbils BiD. 

I, de fet, també podríem incloure en la categoria de testimonis personals els dietaris on les bibliotecàries de les biblioteques públiques deixaven constància quasi diària del resum de la seva jornada laboral. Tot i que la finalitat d'aquests diaris és professional, no és estrany trobar-hi impressions i pensaments de caire molt personal sobre la professió, els lectors, les lectures... Com se sap, fa poc s'han publicat en línia una colla d'aquests dietaris, dins de la Memòria digital de Catalunya. Aquí els podreu fullejar:
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/testbiblio

Tot plegat, un bon conjunt de materials que ens agraden força.

_____________

Actualització

Com molt bé ha fet notar Carme Fenoll en una piulada, a aquest recull de «testimonis» n'hi falta un d'un col·lectiu molt important: el d'usuaris de les biblioteques públiques.  Recentment, el Servei de Biblioteques, que ella dirigeix, ha tirat endavant el projecte La biblioteca a la vida, amb petits enregistraments en vídeo i en text d'usuaris. Aquí ho podreu veure: http://labibliotecaalavida.cat/.

dimecres, 15 de juliol del 2015

Dades d'alumnes nous que volen cursar el grau d'Informació i Documentació

El passat 10 de juliol de 2015, tal com estava previst, es van fer públiques al web de la Generalitat les notes de tall dels ensenyaments de grau a Catalunya (a les universitats públiques i la Universitat de Vic) corresponents a la convocatòria de juny de 2015.

La nota de tall, com se sap, és la qualificació més baixa (de les obtingudes a la selectivitat) amb què un estudiant pot accedir a un ensenyament. Cal tenir en compte el nombre de places que cada grau ofereix (si algú hi té curiositat, aquesta dada es troba en aquest document) i el nombre total d'estudiants que formalitzen la preinscripció (aquest any, 47.708, prop de 2.500 més que l'any passat, tal com es comenta a la nota de premsa disponible al web de la Generalitat). Posem per cas que en un ensenyament determinat s'ofereixen 50 places: si s'hi presenten 50 estudiants o menys, la nota de tall serà un 5: tothom que ha volgut podrà estudiar aquell grau. Aquí es pot veure aquest document en pdf el nombre de places ofertes en cada ensenyament.

El total d'opcions de graus que figuren en aquest document oficial és de 466, que és la suma de tots els graus de totes les universitats (perquè ens entenguem, encara que Treball Social sigui un únic grau, en aquesta llista compta per quatre, perquè es pot estudiar en quatre universitats diferents).

Tal com els mitjans de comunicació han posat de manifest, l'opció que ha obtingut una nota de tall més elevada és la del doble grau de Física i Matemàtiques que fan a l'Autònoma (amb una nota de tall de 13,147 ‒d'un màxim de 14 punts‒). Per sota hi ha el mateix doble grau ofert per la UB (12,898), Medicina de la UB al Campus del Clínic (12,832), el grau de Filosofia, Política i Economia de la UPF (12,784), etc.

Un total de 267 opcions tenen una nota de tall superior a 5, és a dir, han omplert totes les places amb estudiants que desitjaven fer aquell ensenyament en primera opció. Pel contrari –són faves comptades– hi ha 199 opcions que no s'omplen. Entre elles, el grau d'Informació i Documentació de la UB. Cal dir, però, que la doble titulació que s'ofereix a la Facultat (popularment anomenada «Infocom»: Comunicació Audiovisual més Informació i Documentació) té una nota de 9,374. Tampoc no supera el 5 cap dels quatre graus que comencen per «Filologia», ni cap dels cinc que comencen per «Llengua i Literatura», ni cap dels 11 que comencen per «Història».

En canvi, tots els sis graus de Psicologia tenen bona nota (entre 5,914 i 8,438). L'àmbit del periodisme i la comunicació encara manté la demanda per part dels estudiants, malgrat la crisi laboral del sector, prou coneguda: dels quatre graus de Periodisme, només el de Vic no supera el 5. Igualment, totes 9 opcions que comencen per «Comunicació» tenen notes superiors a 5 (excepte Comunicació Audiovisual de Vic).

En general, els graus de ciències tenen una forta demanda (Farmàcia, Física, Matemàtiques, Química, etc.). Les enginyeries (en total hi ha 86 graus que comencen per aquesta paraula) tenen una nota de tall variable (com a anècdota, l'Enginyeria de Vehicles Aeroespacials, que la UPC ofereix a Terrassa, ha assolit un 11,438). Hi ha un grau anomenat Enginyeria Telemàtica (inclou Xarxes i Internet), que s'ofereix en quatre centres i cap d'ells supera el 5. Geologia de la UB no ha tret una gran nota, però cobreix totes les places (5,192); mentre que a l'Autònoma no les cobreixen: es queden en un 5.

Doncs bé, quants estudiants ha estat assignats al grau d'Informació i Documentació de la UB? El curs passat aquesta xifra va se ser de 29 persones. Fa dos cursos, 56. I en fa tres, 58. Enguany, 38, segons es desprèn d'aquest document. És a dir, 9 més que l'any passat; un 31 % d'increment! I això sense comptar els admesos per cursar la doble titulació (que són 8 més). És a dir, enguany la tendència a la davallada s'ha aturat.

Insisteixo que aquestes quantitats correponen als estudiants assignats en una primera tongada, i que inclouen els estudiants que han escollit l'ensenyament en primera opció. Els que no han aconseguit entrar a les carreres desitjades seran reassignats a les opcions següents que hagin indicat en la seva sol·licitud. (Així, al grau d'Informació i Documentació, el curs passat 2014-15, acabaren accedint uns 55 estudiants, segons l'estadística feta pública per la UB.)

Ens hauria agradat conèixer les dades d'estudiants de nou accés al grau d'Informació i Documentació de la UOC, però no hem trobat la informació disponible. Malgrat que darrerament s'ha fet públic que aquesta universitat privada ‒però subvencionada per la Generalitat de Catalunya‒ ha publicat un portal de transparència ‒cosa de la qual ens congratulem‒, no hem sabut trobar aquesta dada.

La darrera memòria publicada de la UOC, del curs 2013-14, informa del nombre total d'estudiants matriculats (no dels de nou accés). Els totals són: en la llicenciatura de Documentació (ensenyament a extingir), 90 persones; en el grau: 386 (p. 13).

Una altra font disponible és la Memoria para la solicitud de verificación de título grado en Información y Documentación, datada del gener de 2009, on sí que consten dades de nou accés; concretament en una sèrie de quatre cursos, que acaba en el curs 2007-08. (Es refereix al nombre d'alumnes de nou accés a la llicenciatura de Documentació; la xifra del darrer curs disponible és de 194 alumnes nous, p. 6.) Ara per ara no està disponible cap informe de seguiment.

En una altra ubicació, trobem un document sobre «Indicadors de rendiment i satisfacció, resultats acadèmics». On consta el nombre de graduats per titulació i any. Pel que fa al nostre grau, el darrer curs disponible és el 2013-14, i el nombre de graduats aquell any fou de 13.

En una font aliena a la UOC trobem més dades. Es tracta de la base de dades Winddat: indicadors docents per al desenvolupament i l'anàlisi de les titulacions, de l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), on hi ha una sèrie d'indicadors per al conjunt d'universitats de Catalunya, la UOC inclosa. Aquí trobem les dades d'alumnat de nou accés al grau en les dues universitats des del curs 2009-10 fins el 2013-14. Són les següents:



Seguirem informant.

dilluns, 13 de juliol del 2015

Dades sobre integració laboral («¡Que no os embauquen!»)

Alertats per una seguidora d'aquest blog (gràcies, CGdD) ens sorprenem en llegir a El confidencial del 6 de juliol de 2015 un informe sobre integració i qualitat laboral d'universitaris espanyols, on l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació apareix mal posicionada.

El treball, signat per Daniele Grasso, porta el títol de «Dónde y qué estudiar: ¿trabajar ‘de lo tuyo’ o trabajar a secas?: busca qué carreras garantizan un empleo». La notícia es fa ressò d'unes dades recollides pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport referides al conjunt dels titulats universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010: se n'han buscat les dades a la Seguretat Social per tal de conèixer el grau d'inserció laboral i el nivell de la seva feina.

Hi ha dues titulacions en què l'adequació entre la formació i el grup de cotització a la Seguretat Social arriba al 100 %: llicenciatura de Medicina i llicenciatura de segon cicle de Radioelectrònica Naval. Segueix Odontologia (amb el 98 %) i Enginyeria Aeronàutica (amb el 94 %).

Per la banda baixa és on apareix Biblioteconomia i Documentació (recordem que el 2010 encara no hi havia graduats en Informació i Documentació). El seu percentatge d'adequació és només del 28 %: la setena pitjor titulació.

Les dades poc favorables no lliguen amb la percepció que tenim, tant a partir del coneixement directe del context, com d'altres fonts que estudien la integració laboral, com l'enquesta que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) elabora cada tres anys sobre el conjunt de titulacions, en l'àmbit de Catalunya. (Un resum de les dades de la darrera enquesta, de 2014, es pot trobar a l'Observatori professional, del Col·legi.) Però a més fa estrany que encara pitjor que Biblioteconomia es trobin els diplomats en Empresarials, amb només un 23 % d'adequació, i la diplomatura de Radioelectrònica Naval, amb un 17 %, quan la seva «germana gran» assolia un 100 %.

Visitem, doncs, la font d'aquesta notícia, a la pàgina del Ministeri. Es tracta de la base de dades QEDU: qué estudiar y dónde en la universidad, que conté diverses seccions. Visitem «Inserción laboral».

Aquí trobem més detalls (sempre amb dades del 2014) sobre el conjunt dels universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010 (tant diplomats com llicenciats). Concretament es pot conèixer:
  • La taxa d'afiliació a la Seguretat Social
  • El percentatge d'autònoms
  • El percentatge d'indefinits
  • El percentatge que tenen una feina d'acord amb el nivell formatiu (és a dir, el «porcentaje de titulados universitarios afiliados a la Seguridad Social en un grupo de cotización acorde a su nivel formativo») que és el que recull la notícia del diari que hem esmentat abans.
Aquestes dades es poden saber per al conjunt de totes les universitats o per a cadascuna d'elles en particular. Es donen les dades en una sèrie cronològica de quatre anys (2011-2014).

Fem la cerca tant per a diplomats en Biblioteconomia i Documentació, com per a llicenciats en Documentació. Seleccionem quatre de les universitats on s'impartien aquests títols: Barcelona, Complutense de Madrid, Granada i Múrcia.

Com es pot veure en la primera imatge a continuació, on es veu la taxa d'afiliació i el percentatge d'autònoms, els titulats per la UB presenten molt bones xifres (superiors a la resta d'universitats seleccionades i a la mitjana estatal), i amb una progressió prometedora: del 2011 al 2014, els percentatges d'afiliats són, respectivament, 52, 56, 66 i 70 %, en el cas dels diplomats, i encara millor en el cas dels llicenciats: 80 %, 80 %, 77 % i 83 %.


En la segona taula, repetim les universitats seleccionades i hi seleccionem les dades relatives al percentatge de contractes indefinits i el percentatge de contractes que coincideixen amb el nivell formatiu. Observem que la progressió dels darrers anys del percentatge de contractes indefinits per part dels diplomats de la UB té una tendència general positiva: 26, 43, 49 i 45. I més o menys estable per als llicenciats, al voltant del 33 %. Però aquestes xifres no destaquen en relació a les altres universitats espanyoles.





En conclusió, no estem tan bé com voldríem, però la tendència fins el 2014 ens fa ser moderadament optimistes. Serà molt interessant analitzar, d'aquí a uns anys, els resultats obtinguts pels nous graduats en Informació i Documentació, i intentar esbrinar si el nou pla d'estudis es demostra eficaç per a una major integració laboral. Tot i que en aquest punt també intervenen altres factors, a saber, l'evolució general de l'economia i la progressiva major coneixença de la nostra professió per part de la societat.

Podríem acabar amb aquella consigna: «Al loro, ¡que no estamos tan mal!»

dimecres, 8 de juliol del 2015

Concursos i premis per l'estiu

Un part de l'audiència d'aquest blog la formen estudiants del grau d'Informació i Documentació. Ara que ‒com aquell qui diu‒ ja ens trobem en vacances i que, per tant ‒segons diuen‒ disposem de més temps lliure, pot ser que us pugui interessar alguna de les oportunitats que presento tot seguit. Es tracta d'unes quantes convocatòries de premis i concursos, d'índole diversa, tots sota el denominador comú de «poder rebre de cop una bona recompensa» (si és que la sort hi acompanya). Els lectors habituals d'aquest blog ja saben que de tant en tant publico entrades com aquesta.


Premi Emprèn (UB)

El proper 10 de juliol de 2015 (tranquils... encara falten dos dies!) acaba el termini per presentar projectes a aquest premi, que convoca un any més la UB, en relació a l'emprenedoria. «Si jo no sé com es munta una empresa!» No; no es tracta ‒de moment‒ de muntar cap empresa. Només cal desenvolupar mínimament una idea que resolgui un problema i que en el futur pugui convertir-se en una empresa. De preferència, amb impacte a la societat.

S’hi poden presentar els estudiants actuals de la UB i els titulats recents (com a màxim d'antics, que hagin acabat la carrera el curs 2012-13). Poden fer-ho individualment o en grup de fins a quatre persones. El premi, 5.000 euros, s'ha de destinar al desenvolupament del projecte empresarial. A les bases consten els criteris d'avaluació dels projectes (innovació, viabilitat...). Les bases i el formulari per a la participació, es troben a partir d'aquest enllaç. Ja fa uns mesos vaig parlar d'aquesta mateixa convocatòria.

Els premis de l'IEC per al 2016

També, recurrentment, presento en aquest blog el conjunt de premis que convoca cada any l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i que es resolen cap a la diada de Sant Jordi. Ara ha aparegut la convocatòria del proper any. El termini per presentar els treballs candidats és variable, segons cada premi en concret (la majoria, al desembre). Entre els més de quaranta premis convocats, n'hi ha un que sembla pensat per a un graduat o estudiant nostre, i que tanmateix fa molts anys que no s'adjudica a cap bibliotecari: la Borsa d’Estudi Ramon d’Alòs-Moner. Fa poc vaig parlar de la guanyadora de la darrera edició. Recordem que aquest ajut s'ofereix «per a l’elaboració d’un treball bibliogràfic de tema català (d’un autor, d’un període, d’un territori, d’una publicació científica)». La dotació és de 3.000 euros.

N'hi ha un altre per al qual també considero que estem especialment ben preparats: el Premi de la Societat Catalana de Terminologia, «ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig, sobre terminologia, tant des del punt de vista teòric com des del punt de vista aplicat (terminografia)». A banda d'aquests premis, n'hi ha bastants més que inclouen en les seves bases «Ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre...» matèries diverses (agricultura, alimentació, biologia, química, etc.). Vegeu el detall de la convocatòria a partir d'aquest enllaç.

Premi de SEDIC a la qualitat i la innovació

Per desè any consecutiu, una de les associacions professionals més veteranes de l'Estat, la SEDIC (Asociación Española de Documentación e Información), convoca el Premio Nacional SEDIC a la Calidad e Innovación. La temàtica concreta d'aquesta desena edició s'anomena «Proyectos de implantación de sistemas de seguridad de la información». Hi pot participar qualsevol professional o empresa del sector. El premi consisteix en una obra d'art. El termini per presentar-s'hi acaba el 30 de setembre de 2015.

Concurs de selfies a la teva biblioteca

Un altre certamen, molt a l'abast de tothom i que es convoca per primera vegada, és un concurs de selfies fetes en biblioteques públiques. Ha estat iniciativa del portal Què Llegeixes?, que pertany a la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya, i rep el suport del Servei de Biblioteques, dins del marc de l'Any de les Biblioteques. Hi ha temps fins el 30 d'agost del 2015 per fer arribar les fotografies participants. Entre tots els concursants se sortejaran tres xecs regal per valor de 100 euros, per comprar llibres. Aquí veureu les bases completes.

Premi 3000 i Premi 3000 Jr.

Aquestes dues convocatòries també es fan públiques per primera vegada, i ens agraden força! La iniciativa és conjunta, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

L'objectiu del Premi 3000 és reconèixer la trajectòria d'un professional del sector, i contribuir al seu aprofundiment. El premi consisteix en tres parts: un ajut de 2.000 euros per realitzar una estada d'estudi a l'estranger, un any gratuït de col·legiació i l'assistència gratuïta a dos cursos organitzats pel Col·legi. Per presentar-s'hi cal ser ja titulat (diplomat, llicenciat o graduat en la nostra àrea). Hi ha temps per fer-ho fins el 30 de setembre, i en aquest enllaç hi ha les bases completes.

El Premi 3000 Jr. vol distingir un treball de màster de la nostra àrea, que s'hagi presentat en els darrers cursos. Qui guanyi serà obsequiat amb un any de col·legiació gratuïta, 200 euros en publicacions professionals i la publicació del treball al web del Col·legi. El termini per enviar candidatures també acaba el 30 de setembre de 2015. En aquest enllaç hi ha les bases senceres.

Ja veieu, convocatòries diverses, per no estar mai parats...


dilluns, 6 de juliol del 2015

Hem arribat a les 100.000 visites!

És per a mi un motiu d'orgull i m'omple de fonda satisfacció poder dedicar aquesta entrada a comentar breument un fet que no tornarà a passar mai més: el comptador d'aquest blog ha enregistrat la bonica xifra de 100.000 visites. Visca!!!


Aquest blog, nascut ara fa poc més de quatre anys (la primera entrada veié la llum el 19 de juliol de 2011), ha tingut des de l'inici una voluntat de divulgar la figura del bibliotecari ‒en el sentit més ampli de la paraula‒ per tal de promoure'n la visibilitat i augmentar, així, el nombre d'estudiants de la Facultat i de professionals al mercat.

He compaginat entrades més formals, amb ressenyes d'estudis, anuncis d'esdeveniments o comentaris sobre perfils professionals nous, amb d'altres més lleugeres ‒mai sicalíptiques‒ que volen fer més passadora la feixuga tasca quotidiana. En total ‒comptant aquesta‒ han esta fins ara 520 entrades, totes en català, i amb un èxit variable (si considerem «èxit» que una entrada hagi assolit un nombre elevat de visites). De mitjana, 192 visites per entrada. Aquestes són les cinc entrades que han tingut més èxit:

«Barcelona Activa i Cibernàrium: cursos gratuïts d’interès», del 21 de novembre de 2011, amb 1.317 visites.
«Presència de bibliotecaris catalans a les pròximes eleccions municipals de 2015», de l'11 de maig de 2015, amb 600 visites.
«Presentació i contacte», la primera entrada, del 19 de juliol de 2011, amb 503 visites.
«Una biblioteca catalana, entre les més boniques del món», del 28 d'abril de 2014, amb 453 visites.
«Visibilitat a La vanguardia: tres en una», del 20 de juny de 2014, amb 371 visites.

De comentaris dels lectors (incloses les meves possibles rèpliques) n'hi ha un total de 388. Espero continuar comptant amb el favor del públic, com fins ara.


divendres, 3 de juliol del 2015

L'Escola de Llibreria, una opció de formació professional

El curs que ve es portarà a terme la quarta edició del diploma de postgrau de Llibreria, un curs de 30 crèdits organitzat conjuntament pel Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.


Es tracta d'una activitat formativa que s'imparteix de manera presencial: dilluns i dimecres, de 15.30 a 20 h, entre setembre i maig. Després, pràctiques obligatòries en una llibreria (75 hores). Durant el curs, classes magistrals i classes pràctiques a càrrec de professors de la Universitat i –sobretot– professionals del sector. I també visites a diferents tipus d'empreses: impremta, editorial, distribuïdora i –no cal dir-ho!– llibreries diverses.

Per acabar el curs cal preparar en grup un detallat treball final orientat des del màrqueting, enfocat a la posada en marxa o al rellançament d'un negoci, producte o servei (real o inventat). A més, fora del pla d'estudis, hi ha la possibilitat de portar a terme pràctiques remunerades en llibreries o altres empreses del sector.

La intenció d'aquesta formació és preparar adequadament el personal que ha de trobar feina com a llibreter. Però no es rebutja l'emprenedoria. Com a cosa notable, voldria comentar el cas de la segona promoció (la que va acabar ara fa un any): de la iniciativa dels seus diplomats han sorgit quatre llibreries noves:
  • L'Argonauta, a Balaguer, a càrrec d'Andrea Giovannoli.
  • Chronos, al districte de Gràcia de Barcelona, per Gonzalo Rodríguez Pérez, especialitzada en ciència ficció i literatura fantàstica.
  • Númax, a Santiago de Compostel·la, per dos diplomats nostres: Irma Amado i Ramiro Ledo.
  • Pebre Negre, al barri del Clot de Barcelona, iniciativa de Maite Sánchez, dedicada a la gastronomia i a la literatura infantil.
El curs té un preu de matrícula modest –en comparació amb d'altres del seu mateix nivell– perquè rep una subvenció important del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals).

Com a mitjà de difusió i d'informació sobre el sector, crec rellevant esmentar el Blog de l'Escola de Llibreria que, gràcies a la dedicació de Núria Vila Boix i el seu equip de col·laboradors (Marcel Albet, nuara lópez...) publica regularment notícies del sector, ressenyes de novetats bibliogràfiques, entrevistes amb protagonistes... Aquí el podreu veure: https://fima.ub.edu/edl/

Per a més informació de l'Escola de Llibreria, consulteu: https://www.ub.edu/portal/web/informacio-mitjans-audiovisuals/presentacio-llibreria. I per a un seguiment permanent, seguiu el seu Twitter: https://twitter.com/EdL_UB

La preinscripció per al pròxim curs acaba el pròxim 10 de juliol de 2015. Penseu-hi!


dimecres, 1 de juliol del 2015

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (17)

Una vegada més, em poso en contacte amb els amables lectors d'aquesta sèrie d'entrades per comentar les ofertes de pràctiques no obligatòries disponibles per a l'alumnat de la nostra Facultat, sempre que hagin superat el 50 % dels crèdits del grau.

Fotografia de Lewis Wickes Hine, de 1916,
propietat de la Library of Congress
Aquestes ofertes són una prova del dinamisme de la nostra professió: de la varietat de llocs de treball que sorgeixen, i de les tasques variades que porten a terme els nostres professionals, fins i tot quan encara són estudiants. Les dades que incloc avui corresponen als anuncis que hi havia exposats el dia 1 de juliol de 2015 a la cartellera corresponent.

Total d'anuncis exposats: 16
Total d'estudiants demanats: 25

Entitats de l'àmbit públic: 9 (biblioteques públiques, especialitzades i universitàries gestionades per la Generalitat de Catalunya, un Ajuntament i dos consorcis).

Empreses de l'àmbit privat: 7 (entitat financera, consultoria d'empreses, empresa de seguretat informàtica, indústria de components elèctrics, empresa del sector primari).

Remuneració mitjana que s'ofereix: 7,08 euros per hora (amb una franja que va dels 3,75 als 10 euros per hora). 

En aquest mes de juliol, pràcticament ja inactiu des del punt de vista lectiu per als estudiants, s'observa un increment notable del nombre d'ofertes i del nombre d'estudiants sol·licitats en algunes ofertes (en un cas es demana 4 estudiants a la vegada, i en altres casos 3 i 2 estudiants de cop).

El preu mitjà ha pujat molt respecte del mes anterior: en aquesta ocasió no figura cap anunci que ofereixi una remuneració de 0 euros, si bé és cert que n'hi ha dos que no esmenten res al respecte, i un altre en què no es precisa ("segons vàlua del candidat").

Cal recordar que en aquests mesos de juny i juliol és quan es firmen uns convenis de cooperació educativa que no han aparegut penjats a la vitrina (i doncs, no han estat objecte d'aquest resum): són els que corresponen a les pràctiques d'estiu a l'estranger, que una desena d'estudiants gaudiran durant aquests dos mesos de vacances.

Sobre l'oferta de pràctiques que s'ofereixen a la Facultat via conveni de cooperació educativa, es va publicar ara fa 12 anys un estudi detallat del qual ens agrada fer memòria:
Comalat, Maite; Espelt, Constança; Rubió Rodón, Anna. «Nous jaciments laborals per a diplomats: anàlisi dels convenis de cooperació educativa de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB), 1998-2002». Item, núm. 33 (gener-abril 2003), p. 71-83. Disponible també en línia a: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22589/22423.
L'article analitza únicament les ofertes provinents del món de l'empresa privada, que havien arribat a la Facultat entre setembre de 1998 i juny de 2002. Van ser un total de 236 anuncis, xifra que suposa prop del 40 % del total d'ofertes arribades. (En total, durant aquells anys, arribaren unes 150 ofertes cada any.) Entre altres aspectes, el treball analitza les tasques que havien de dur a terne els estudiants; les tres que es presentaven amb més freqüència eren: catalogació (23,30 %), elaboració i gestió de bases de dades (18,64 %) i gestió d’arxius d’imatges (13,13 %).

Estaria bé realitzar un altre estudi similar ara, passats més de deu anys, per tal d'observar si la realitat ha canviat gaire.

La propera aparició d'aquesta sèrie d'entrades tindrà lloc ‒si Déu vol‒ al setembre de 2015, ja que durant la major part d'agost la Facultat romandrà tancada. Mentrestant, aprofito per desitjar als lectors d'aquests resums unes bones vacances.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.