 |
| Foto de Lewis Wickes Hine (1912), propietat de la Library of Congress |
Mes a mes fem un seguiment d'aquestes ofertes, comptabilitzant el nombre total d'anuncis (i d'alumnes demanats), la remuneració mitjana que s'ofereix i la distinció entre empleadors del sector privat i públic. Aquestes pràctiques es duen a terme sota l'empara dels convenis de cooperació educativa, que permeten als estudiants adquirir una formació pràctica en un entorn real de feina.
Nombre d'anuncis exposats: 27 (el mes anterior foren 23)
Nombre d'estudiants demanats: 31 (el mes anterior foren 27)
Entitats de l'àmbit públic: 11 (40,7 %)
Empreses de l'àmbit privat: 16 (59,3 %)
Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,12 euros l'hora (amb una franja que va dels 0 euros l'hora –en quatre ocasions– fins als 7,5 euros l'hora –en dues ocasions–). (El mes anterior foren 4,66 euros l'hora.) Nou anuncis no especifiquen la remuneració que donaran o ho deixen pendent de negociació.
Em temo que les empreses o institucions que no ofereixen remuneració econòmica es poden quedar sense alumnes. És remarcable la quantitat d'ofertes que ens arriben a la Facultat (totes les que s'analitzen aquí, destinades a estudiants del grau d'Informació i Documentació o màsters de l'especialitat). I provenen d'organismes pertanyents a una varietat important de sectors. De l'àmbit públic, un centre escolar, tres universitats, dos centres d'ensenyament superior, una biblioteca pública, un museu, un ajuntament i dues institucions culturals.
Per part del sector privat, els anuncis provenen de cinc centres de formació superior, un bufet d'advocats, una fundació del tercer sector, una associació per a la cooperació, una consultoria d'empreses, una agència de màrqueting en línia, una fàbrica d'automòbils, una constructora, un banc i empreses diverses: de distribució de continguts per Internet, de seguretat informàtica i de fabricació de mobiliari.
A l'oferta actual de convenis de cooperació educativa, caldria sumar-hi el programa de Beques Santander, que aquesta entitat financera promou entre les empreses. A la nostra Facultat li han estat assignades 10 d'aquestes beques, que no són comptabilitzades en aquesta anàlisi.
Per explicar l'increment continuat que observem dels darrers mesos es poden posar sobre la taula algunes hipòtesis, no excloents entre si:
- Estem realment sortint de la crisi i les empreses obren l'aixeta a la incorporació de personal?
- Les empreses es van adonant cada vegada més de la importància de la gestió de la informació i la documentació per al seu compte de beneficis?
- La nostra Facultat i els seus (futurs) professionals són cada vegada més coneguts per la societat?
Deixo aquestes preguntes a l'aire... (no calen respostes).
Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.
Sincerament ni sortim de la crisi, ni les empreses privades tenen més consciència de la necessitat d'un documentalista.
ResponEliminaEl sector públic, la major força de la nostra professió, està com està .... i el sector privat, que una mica coneix la nostra figura, o fa convenis universitaris o et paga com un administratiu...
Tampoc som més coneguts ni més valorats, les ofertes de feina del sector privat continuen sent una vergonya, a més de falta de regularització de sous! Les grans empreses com Mango, Inditex, etc. no tenen ni mig documentalista.
Crec que els convenis estan bé per als estudiants però se'n abusa i a més no hi ha regulació. Si una empresa privada que no diré noms està tenint a una alumna des de fa dos cursos com a estudiant en conveni, a més és una empresa molt solvent (massa i tot) i la intenció no és contractar-la sinó solament fer convenis... doncs em pareix un timo! i una falta de respecte