Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris empreses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris empreses. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de gener del 2015

Com buscar feina a les empreses

Un dels reptes amb què s'enfronta l'estudiant del grau d'Informació i Documentació quan està a punt d'acabar la carrera és trobar feina. Una bona feina, si és possible. Durant la carrera ha tingut ocasió de fer pràctiques (remunerades i sense remunerar) que li han permès inaugurar el seu currículum professional. Un cop tingui el títol a la mà podrà col·legiar-se i beneficiar-se dels avantatges que el nostre Col·legi ofereix als seus membres i contribuir, amb la seva quota, a l'enfortiment de l'òrgan que representa la professió i la potencia davant de l'Administració i la societat. Així mateix, podran rebre els serveis del SIOF de la Facultat, amb les ofertes de feina que va apareixent.

Fa pocs dies (el 23 de desembre de 2014), l'Observatori professional del Col·legi va publicar una entrada sobre les empreses espanyoles del nostre sector, amb referència a un article d'anàlisi publicat anteriorment a la revista El profesional de la información (EPI). També informava de diversos directoris especialitzats. Segons quina font considerem, el nombre d'aquestes empreses radicades a Catalunya varia: no coincideixen entre elles. Podríem estimar que el nombre total deu rondar al voltant d'un centenar.

Pensant en l'estudiant que aviat començarà a buscar feina (i potser també amb altres col·legues que es troben a l'atur), voldria posar de relleu alguna idea pràctica, aprofitable, d'aquella entrada.

Segons l'article d'EPI, la majoria d'empreses (el 57,4 %) per seleccionar personal nou, té en compte prioritàriament l’experiència dels candidats «seguit de la formació rebuda (24,8 %) i, a més distància, altres [factors] com ara les aptituds, la discreció, les habilitats informàtiques i els idiomes».

Pel que fa a les vies per les quals les empreses busquen el personal que els manca, «el 54 % de les empreses fan servir els portals de feina i les xarxes socials; el 50 %, la pròpia web de l’empresa; el 32 %, beques i convenis amb universitats, i un 16 %, els serveis públics d’ocupació».

De manera que penso que algú que busqui feina en el sector privat faria bé d'aprofitar tota la informació i els mitjans que són al seu abast. Crec que estaria bé tenir cura de la seva visibilitat a la xarxa. Si no ho ha fet ja, seria interessant que obrís un compte a LinkedIn i que l'omplís d'una manera atractiva amb aquell contingut que –sense dir cap mentida– projectés els punts forts que es creguin més interessants. A més, aquesta xarxa ens permet anar construint la nostra colla de contactes professionals.

La presència (i l'activitat) a Twitter, seguint les persones significatives que creiem que ens aportin una informació més valuosa, sembla també un consell interessant.

Per descomptat que les empreses que considerem interessants per al nostre futur laboral –i els seus dirigents– han de ser seguides a les xarxes socials. I no hem de perdre de vista l'opció de l'autopostulació: no esperar que sorgeixi una oferta de feina, sinó que siguem nosaltres mateixos, per iniciativa personal, els que ens oferim per aportar algun benefici a l'empresa dels nostres somnis...

divendres, 15 de novembre del 2013

Idigital: una font per seguir

Fa temps vaig parlar del Pla idigital: pol d'innovació digital de Catalunya, promogut per la Generalitat de Catalunya «per crear al nostre país un pol d’innovació digital que generi creixement econòmic, competitivitat empresarial i ocupació de qualitat».

Avui recomano una font d'informació que es desprèn d'aquell pla: Idigital. Podríem dir que és la cara visible d'aquesta iniciativa a Internet. Es tracta d'un portal on se centralitza molta informació i es dóna accés a serveis diversos. Va adreçada sobretot als empresaris.

Aquesta iniciativa s'emmarca en el convenciment que «Una de les fites més importants del país és reactivar la nostra economia per generar riquesa i llocs de treball. En aquest context, les TIC han de ser una punta de llança que, ben utilitzada, permeti donar un impuls als diferents àmbits de la nostra societat per ser més productiu, dinamitzar la generació d’ocupació i aconseguir que el sector TIC català sigui un motor de creixement econòmic pel país».

I més endavant, continua: «L’objectiu que es persegueix és fer realitat una Catalunya digital, plenament integrada a Europa, i amb una clara visió internacional, que lideri el desenvolupament de la Societat de la Informació i posi els seus beneficis al servei de la ciutadania i l’empresa catalana».

El portal conté informació sobre:
  • Jornades i formació
  • Assessorament
  • Coneixement
  • Oportunitats de negoci
  • Ajuts i finançament
Per exemple, al capítol de Coneixement, hi ha l'apartat «Guies d'empresa», una recopilació d'una vintena de noves possibilitats per a les empreses, relacionades amb la millora de la gestió. De cada tema s'explica en què cosisteix, quins avantatges competitius comporta, una selecció d'empreses que ofereixen la implantació...

Moltes d'aquestes temes tenen relació amb la feina que un bibliotecari pot portar a terme:
  • Dóna a conèixer la teva empresa: el Web
  • Gestiona les TIC sense ser informàtic
  • Millora la relació entre clients i proveïdors: extranet
  • Controla i optimitza els recursos de l'empresa: ERP
  • Coneix bé els teus clients: CRM
  • Gestió documental «Els sistemes de gestió documental permeten agilitzar els fluxos d'informació dins de l'empresa, a la vegada que generen altres beneficis, com són l'estalvi en consumibles, espai o material d'emmagatzematge».
  • Guia de màrqueting electrònic
  • ...

Il·lustració de la «guia» sobre gestió documental
Per estar al dia de les novetats que es van incorporant al portal, hi ha un butlletí electrònic mensual de subscripció gratuïta.

Per tant, si ens veiem a nosaltres mateixos treballant com a assessors d'empreses a partir de les nostres competències com a bibliotecaris, haurem d'extreure tot el que doni de si aquest portal i altres fonts similars.


dimarts, 30 de juliol del 2013

Nous perfils i noves denominacions

L'entrada d'avui va de perfils i denominacions, arran d'un parell d'articles que descriuen noves feines que s'ha generat a partir de l'aparició d'Internet.
Fotografia: National Media Museum
Sabaté, Jordi. «Ocho nuevos trabajos nacidos con Internet» [en línia]. Eroski consumer, 19 feb. 2013. <http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2013/02/19/215837.php>. [Consulta: 25 jul. 2013].
Per un cantó, el treball de J. Sabaté recull i explica molt breument vuit noves feines:
  • Enginyer programador (crea el codi perquè tot funcioni);
  • Enginyer multimèdia (genera productes audiovisuals);
  • Dissenyador de pàgines web (concep l'aspecte estètic que tindrà un lloc web);
  • Arquitecte web (organitza els continguts d'un lloc web);
  • Expert en UX (retoca les pàgines web per adequar-les a l'ús per part dels usuaris);
  • Desenvolupador web (crea i programa les pàgines web perquè assoleixin els objectius desitjats);
  • Community manager [segons Termcat, gestor de comunitats en línia] (gestiona la presència d'una empresa o organització a les xarxes socials);
  • Optimitzador de rellevància en cercadors (procura que la pàgina de l'empresa o l'organització aparegui en les primeres posicions en una cerca a Internet).
Tot són feines bastant demanades avui en dia: només cal veure els anuncis difosos pels serveis habituals d'informació laboral. I ja es veu que algunes d'elles estan interrelacionades, que les pot desenvolupar una mateixa persona.

Jo crec que el grau d'Informació i Documentació hauria de formar (o facilitar els fonaments) per a la majoria d'elles, ja que estem parlant d'informació i documentació que cal organitzar, adaptar, fer recuperable... I crec que ho fa. En canvi, no crec que els lectors d'aquest article associïn cap d'aquests perfils amb un graduat de la nostra carrera. De fet, per a cadascun dels perfils, l'autor indica la formació necessària. Aquests són els camps esmentats:
  • Dissenyador (2);
  • Dissenyador multimèdia;
  • Dissenyador web;
  • Enginyers;
  • Enginyers web;
  • Estadístics;
  • Màrqueting (2);
  • Periodistes (2);
  • Programadors informàtics.
Doncs aquí tenim un problema. Ens convé promocionar més l'existència de la nostra carrera i la nostra professió. I ens convé promocionar que estem preparats per portar a terme una part d'aquestes feines.

Ara bé; la promoció ha de comptar amb un nom, i la denominació de la nostra carrera (Informació i Documentació), amb unes paraules d'una significació tan àmplia –com correspon a la varietat de les nostres possibilitats laborals– potser no acaba de facilitar-ho.
González, Alejandro. «El analista digital, una profesión al alza» [en línia]. Cinco días, 20/02/2013. <http://www.cincodias.com/articulo/opinion/analista-digital-profesion-alza/20130220cdscdsopi_1/>. [Consulta: 25 jul. 2013].
En aquest breu article es parteix de la base que les empreses no només han de tenir una finestra oberta a Internet (la seva pàgina web), sinó que han de comptar també amb presència a les xarxes socials, i cal que aprofitin les dades que circulen per la xarxa en benefici seu. Postula la necessitat del perfil «analista digital» a totes les empreses, que extregui dades útils per al negoci de l'empresa.

L'autor es formula aquesta pregunta: «¿Contamos en España con perfiles lo suficientemente cualificados para hacer frente a la demanda de analistas del canal online?» Evidentment, creu que no.

Potser ni nosaltres som conscients de les nostres capacitats i possibilitats en el món empresarial, ni les empreses s'imaginen que puguin comptar amb nosaltres...

Busquem mèdiums!

dimarts, 22 de maig del 2012

Fonts per trobar empreses

En aquests temps que corren prou que sabem que la major part dels contractes de feina sorgeixen en el sector privat més que no pas en el públic. Per altra banda sabem que la nostra professió encara no és molt reconeguda per les empreses. Però estem convençuts que podem aportar bones solucions per millor l'eficiència de les organitzacions: en gestió documental, en presència a les xarxes socials, en la millora de les eines de comunicació...

Per tot això sembla interessant que siguem nosaltres mateixos els que ens presentem a les empreses proposant-los la nostra activitat professional (formant part del seu equip humà o bé de manera externa, com a autònoms). De fet qualsevol empresa és susceptible de treure benefici de la nostra col·laboració. Però si l'activitat de l'empresa té a veure amb el sector de la informació, la documentació o les tecnologies, doncs potser ens entendran millor.

Arribats en aquest punt, una qüestió important és com identificar empreses que puguin resultar seduïdes pel nostre currículum i per la nostra oferta de feina de valor afegit. Avui presentem unes fonts per explorar.

La primera consisteix en la llista de les empreses que varen ser presents al darrer Mobile World Congress, que tingué lloc a mitjan febrer passat a Barcelona. Ja us en recordareu: es tracta del congrés sobre mòbils més important del món, segons diuen, i que seguirà celebrant-se a la capital catalana fins el 2015. 

Aquí trobareu el web general del congrés:  http://www.mobileworldcongress.com/index.html

I en aquesta pàgina, la llista de les empreses espanyoles que van tenir-hi un estand: http://mymwc.mobileworldcongress.com/exhibitors/#searchName=&searchCompany=&searchCountry=209&searchInterest=-1&filterChar=&sortOrder=0&page=1

Jo les he comptades: són 94 (d'entre més d'un miler, en total, de tot el món), les quals devien pagar una bona quantitat (tenint en compte que per assistir com a visitant a aquest congrés, l'entrada més barata era de 699 euros!). La gràcia és que la llista d'aquestes 94 empreses (una bona part d'elles són catalanes) està disponible en línia, amb enllaç al seu web.

Un altra font per identificar empreses del nostre sector és Docuguía: guía de empresas de gestión documental.


La trobareu dins del lloc web de la Revista gestión documental, que dirigeix Albert Blanch: http://www.revistagestiondocumental.com/directorio-de-empresas/

El fet que actualment hi figurin solament 10 empreses ens fa sospitar que es deu tractar d'un servei de pagament. Però benvinguda sigui la informació.

Per últim, recordaré l'existència d'una publicació anual, que apareix en paper, però que també està disponible en línia: Anuario de bibliotecas españolas (ISSN 1888-573X).

Es publica a Málaga des de 2008, a càrrec de la Fundación Alonso Quijano (la mateixa entitat que publica la revista Mi biblioteca).

La versió en línia és de pagament; però es troba accessible sense cost des d'ordinadors de la UB, gràcies a la subscripció del CRAI. Aquí trobareu l'enllaç per accedir-hi: http://cataleg.ub.edu/record=b1833963~S1*cat


Al volum 2 hi ha un directori d'empreses per a biblioteques:
  • de mobiliari
  • de programari per a gestió de biblioteques
  • empreses de seguretat (antifurs, destrucció de documents, antiplagues i altres)
  • productes i serveis diversos
  • de reparació de CD i DVD

Lògicament, no podem oblidar les fonts generals per trobar empreses també del nostre sector.

No hem d'esperar que ens cridin...


dimecres, 25 d’abril del 2012

Faltaran bibliotecaris per a les empreses

Sincerament crec que com més va, més bibliotecaris formaran part de la plantilla de les empreses. (Els lectors d'aquest bloc ja saben que m'agrada utilitzar la paraula «bibliotecari» per referir-me de manera genèrica al conjunt de les professions relacionades amb la gestió de la informació.) Segurament que anirem a més, perquè partim d'una situació de molta carència.

A aquesta perspectiva favorable hi contribueixen factors diversos. Entre d'altres, que cada vegada els bibliotecaris som més coneguts. A això hi contribueixen les aportacions de caire «pedagògic» que alguns professionals del nostre sector fan en mitjans de comunicació de caire econòmic, els quals se suposa que són seguits pels directius de les empreses.


Ara fa cosa d'un any Cristina Soy va publicar un clarificador article al diari El economista (a la pàgina 2 d'aquest pdf: «El gestor de la información en la empresa».



I ara fa pocs dies (el passat 10 d'abril) hem vist un altre article del mateix caire publicat al diari Expansión: «El valor estratégico de los documentos en los despachos profesionales», http://www.expansion.com/2012/04/10/juridico/opinion/1334080230.html. En aquest cas el treball és signat per Maria Rosa Lloveras, directora de ebla Gestió Documental (http://www.eblagestiodocumental.cat/).

Parteix del fet que la llei 10/2010, de 28 de abril, de Prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, determina una sèrie d'obligacions en matèria de conservació de documents a les empreses, com per exemple garantir el funcionament del sistema d'arxiu mitjançant l'aprovació de directrius internes que el regulin adequadament. (Per si voleu llegir la llei sencera, aneu aquí: http://www.boe.es/boe/dias/2010/04/29/pdfs/BOE-A-2010-6737.pdf. Els articles més interessants són el 25, «Conservación de documentos» i el 26, «Medidas de control interno»).

Reprodueixo el darrer paràgraf de l'article de la Maria Rosa: «Es importante tomar conciencia de que establecer una política y unos procedimientos orientados a mantener procesos y controles de gestión de documentos, tal como propone la norma ISO 30301, no sólo permite asegurar a las organizaciones el cumplimiento de los requisitos legales y la rendición de cuentas, sino que contribuye significativamente a la mejora de la eficacia y la eficiencia de los procesos de negocio y al mantenimiento del conocimiento y el capital intelectual de la organización.»

També sobre el tema de la nostra presència a l'empresa, però en aquest cas en un article més aviat enfocat als bibliotecaris mateixos, en Jordi Vendrell, director tècnic de GreenData (https://www.greendata.es/) publicat el passat 19 de març al bloc oficial de l'empresa: «El profesional de la información en la empresa» https://web.archive.org/web/20120326031141/http://greendatablog.blogspot.com.es/2012/03/el-profesional-de-la-informacion-en-la.html

Indica quatre àmbits en què el bibliotecari pot aportar una bona ajuda a les empreses:

  • Análisis de datos e indicadores - Business Intelligence
  • Gestión de contenidos y maquetación web
  • Community Manager y publicidad online
  • SEO y SEM
Acaba així el seu escrit: «Estas cuatro actividades están siendo ampliamente demandadas en las empresas, ya que influyen directamente en la generación de negocio. Nuestra profesión, si queremos tener la oportunidad de destacar en el ámbito privado, debe ajustarse a las necesidades concretas de las empresas.»

Ja ho veieu: tenim feina!