Pensant en l'estudiant que aviat començarà a buscar feina (i potser també amb altres col·legues que es troben a l'atur), voldria posar de relleu alguna idea pràctica, aprofitable, d'aquella entrada.
Segons l'article d'EPI, la majoria d'empreses (el 57,4 %) per seleccionar personal nou, té en compte prioritàriament l’experiència dels candidats «seguit de la formació rebuda (24,8 %) i, a més distància, altres [factors] com ara les aptituds, la discreció, les habilitats informàtiques i els idiomes».
Pel que fa a les vies per les quals les empreses busquen el personal que els manca, «el 54 % de les empreses fan servir els portals de feina i les xarxes socials; el 50 %, la pròpia web de l’empresa; el 32 %, beques i convenis amb universitats, i un 16 %, els serveis públics d’ocupació».
De manera que penso que algú que busqui feina en el sector privat faria bé d'aprofitar tota la informació i els mitjans que són al seu abast. Crec que estaria bé tenir cura de la seva visibilitat a la xarxa. Si no ho ha fet ja, seria interessant que obrís un compte a LinkedIn i que l'omplís d'una manera atractiva amb aquell contingut que –sense dir cap mentida– projectés els punts forts que es creguin més interessants. A més, aquesta xarxa ens permet anar construint la nostra colla de contactes professionals.
La presència (i l'activitat) a Twitter, seguint les persones significatives que creiem que ens aportin una informació més valuosa, sembla també un consell interessant.
Per descomptat que les empreses que considerem interessants per al nostre futur laboral –i els seus dirigents– han de ser seguides a les xarxes socials. I no hem de perdre de vista l'opció de l'autopostulació: no esperar que sorgeixi una oferta de feina, sinó que siguem nosaltres mateixos, per iniciativa personal, els que ens oferim per aportar algun benefici a l'empresa dels nostres somnis...
